Una volta més enllà de Flandes: Holanda!

Ahir us proposàvem una ruta cap a Flandes. Avui l’ampliem amb una volta per Holanda, i una mica d’Alemania. A veure si passa aviat el coronavirus i podem tornar a sortir, ni que sigui a la platja! Imaginem… que sortim de Barcelona en direcció Narbonne, on podem dinar al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguim cap a Clermont Ferrand, on podem dormir a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Podeu sopar allà mateix o anar al centre de la ciutat. També hi ha un Mercure a la plaça Jaude i un hotel familiar bonic, que es diu Lion, al mateix lloc. Als afores, a peu d’autopista, un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé. No ens paguen comissió cap d’ells, però els Ibis Styles i els Novotel accepten dos nens i nenes a l’habitació del pares, amb desdejuni gratuït. Podeu dormir quatre per 80€. Gens malament, oi?. I son quatre estrelles! Visiteu aquí la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, la ciutat medieval i la moderna, gaudint de l’animació de la place Jaude.  No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat.

L’endemà podeu seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar.  Podeufer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda arribareu a París. podeu hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Us espera la torre Eiffel. Podeu sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Si no voleu seguir la via Orleans, per autopista, cap a París, potser us agrada més una via lenta, a través de Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Igualment arribareu a París on, a més de l’Ibis Styles Republique, que ja he mencionat, podeu dormir, als afores, al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. I, més enllà de la Tour Eiffel, teniu el museu del Louvre, sempre guai!.

Continueu nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

Pareu a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les serà el centre de les excursions per Bèlgica. Ja ho deiem ahir.

Des de Brusel·les podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges, Anvers, Malines, Lovaina i Gant, entre moltes d’altres. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe màxim!

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, a Holanda. La primera ciutat holandesa on podeu parar és La Haya, Den Haag, on podeu dinar al restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Podeu anar a veure la platja de la ciutat: sovint asquerosa i plena de gent. El Maurithius, en canvi, és un museu molt maco.

Més que banyar-vos us aconsellem gaudir de la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

Finalment arribareu a Amsterdam, la capital del país, i podreu visitar el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I també recórrer els canals del centre, i el seu barri vermell, on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

I no deixeu Holanda sense fer unes visites a ciutats boniques com ara Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

O passejar pels dics vora Harlem, o per les ribes del gran riu Rhin, per la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual podeu dinar, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta.

També podeu viatjar cap al sud, cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on podeu dormir a l’hotel Novotel. Per sopar aneu al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht podeu fer ciutats molt maques, com ara Liege a Bèlgica, o fer una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i fins arribar-vos a Colònia! De tornada no us perdeu un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinar al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà podeu baixar a Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. I que bé menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant pel riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, feu cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

A Metz hi ha l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I per sopar teniu la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges nosaltres també hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz podeu anar a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història. I si sou agosarats també Strasbourg, a l’Alsàcia.

Ja en ruta cap a casa baixeu cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet.

Visiteu se’ns falta l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

I ja més avall pareu a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa. Dormiu a Beaune, al Novotel.

Potser de tornada podeu anar de París, si no hi heu anat a l’anada. O també a visitar Dijon. La ruta pot seguir per Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes. Y hoy os recomendamos ampliar la ruta para ver Holanda y una parte de la Alemania del Rhin, que son preciosas.

Una volta per Flandes!

 

Aqest estiu, passat el coronavirus, podem fer de nou vacances en família. Us estem fent propostes en aquest sentit, propostes que inclouen l´’us del vostre cotxe, deixant enrere avions i restriccions d’equipatge, i estalviant en el fet de no haver de llogar res a fora. Aquest estiu podeu anar a França, cap a Bèlgica i, potser, Holanda. El primer dia aneu fins a Narbonne, perquè cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat. Si voleu dormir a peu d’autopista, teniu un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, via Orleans, per autopista, cap a París, o potser via Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. Oh el Louvre, sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les pot ser el centre de les excursions per Bèlgica. Primer heu de visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residirem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

L’endemà podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe totes dues. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on podeu dinar a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda podeu anar a Gant, o millor la feu en una jornada, i li dediqueu un dia complert. Gant és molt maca com Brugge… esplèndida també.

El dia següent feu una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam podeu dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un pàrking, proper al centre. Força bé.

Dediqueu un altre dia a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I una altra jornada a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dineu al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

 

De tornada podeu anar de París cap a Barcelona per una altra ruta, per Dijon, passant i parant a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, per dormir.

L’endemà continuarem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

 

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes.

Un estiu a Croàcia

Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria

El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Umbria des de Roma

De nou una proposta per fer quan passi la pandèmia del “joronyavirus” dels c… A l’estiu podem agafar el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta pel nord d’Itàlia. De moment per la Umbria, i demà més lluny. Somiar és gratis, per ara, i encara no ho han prohibit!. Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, (hauré de demanar comissió). És una nit d’estiu, com ja us hem dit. Sopem al mateix vaixell, al self-service. No és fantàstic però és còmode i barat. Portem el cotxe amb nosaltres, això vol dir que no tenim les restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i que quan arribem a destí, haurem conduït molts pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle allà, cosa que fa que el bitllet de vaixell ens surti gratuït, i més. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però s’aguanten. Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Si dieu que si, podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Si decidiu que no dormiu a Roma, ho podeu fer a Civittaveccia mateix, que te hotels i platges que no estan malament, a Tarquinia, ciutat amb restes etrusques molt propera al port o a Viterbo, que queda a uns 60 kms. al nord, per bona carretera, però que la fareu de nit!

Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que és la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit, però això és perquè Viterbo no espera turistes, i per això no sembla esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar lloc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Podeu dormir a Viterbo, nosaltres no podem recomanar-vos hotel perquè no hi hem dormit mai, però sí que hi hem dinat. Just a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una ruta per Itàlia, anant o venint de Roma, sobretot si, com us aconsellem, heu arribat en vaixell a Civittaveccia. <si voleu quedar-vos uns dies més per la zona, cal dir que els voltants de Viterbo son molt bonics. Ja hem dit que a Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. Però el llac Bolsano i la cúpula de Santa Margherita de Montefiascone ens serviran per proposar-vos una parada en el camí. Com que aneu amb el vostre cotxe ho podeu fer quan vulgueu. Penseu que esteu fent una bonica ruta pel Lazio, seguint la SS Cassia, l’antiga via Càssia dels romans. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. La primera és una esplèndida catedral amb planta renaixentista de creu grega i cúpula impressionant. El segon és un vi fresc, afruitat i agradable que rep la curiosa denominació de “Est, est, est”. Conten que Joan Fugger, un poderós cardenal alemany, aficionat a la bona taula i al bon vi, que anava camí de Roma, es feia precedir per un criat que li anunciava les poblacions amb millor beguda pintant “Est” (És), a l’entrada de les mateixes. En provar el vi de Montefiascone, escrigué “Est, est, est” a les portes. Joan Fugger no arribà mai ala ciutat eterna. Es queda a viure a Montefiascone, on està enterrat. Altres esglésies, com Santa Maria de le Grazie o la San Flaviano, també mereixen una visita. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increïblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu estar l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, o uns dies, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, lagegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadascuna de les esglésies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir set i passar de llarg una cascada que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi, Assissi i Perugia. La regió en que entrareu ara entre Florència, Perugia i Roma, travessant l’Umbria, te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu ciutats mdievals de somni, com ara Montefalco, Spoleto o Assíssi. Mireu la web de turisme de la regió: http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Perugia us serà una ruta ben plaent. El que passa és que, quan la gent viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana i en Venècia, o en Roma o, fins i tot en Sicilia. Però poca gent visita el cor desconegut de la península: la Umbria. Mal fet. Aquesta regió, entre Florència i Roma, te ciutats esplèndides i racons plens d’art. La Umbria està plena de paisatges que us asserenarant el cor. Entre elles la capital, de la que parlarem abastament: http://turismo.comune.perugia.it/ Mireu-vos la web de turisme de la zona: http://www.umbriaturismo.it/

Dins l’Umbria, camí de Pereugia, pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’església renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli.

I seguirem la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica. Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta cuca ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on la geologia demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Ara que faig aquesta entrada llarga sobre Italia, per distreure’m i distreure-us m’adono que, sovint, quan es viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana però poca gent visita la Umbria. En la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Podeu fer-ne el centre de tota la sortida d’estiu a la Umbria!. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana fronterera amb la Umbria, amagada, plena de petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí Florencia des de Perugia o Assís. Ja està molt propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimeno, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recórrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increïble d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria Nuova del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impressionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de foto per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passegeu i mireu. Trobareu el vostre.

I aquí acabem per avui la ruta. Demà la farem més llarga, per si teniu més dies, per incloure-hi la veïna Toscana, preciosa. Però això suposarà més dies. Si no en teniu, no us preocupeu. La Umbria és prou xula! Torneu enrrere, refent la ruta, visitant coses que potser us han quedat al tinter. O retorneu a Roma per la costa per banyar-vos, via Montepulciano, Siena, Massa Marítima. Arribareu a Civittaveccia pel mar. O torneu per les Marques, via Gubbio, Ascoli Piceno i Urbino, baixant cap a Roma per l’Adriàtic. O senzillament agafeu prop de Cortona la A1 i, a la tarda sereu a Civittaveccia o a Roma, si no l’heu vist a l’anada!.

Demà, la Toscana!

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, si el coronavirus nos deja, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una vuelta con salida Civittaveccia, y con destino la Umbria. Mañana continuaremos más lejos. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la capital Roma. Una semana o más si quieren subir hasta Cortona. Visitaremos ciudades poco conocidas, que són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. La Umbria es una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla subiendo desde Roma, o desde Civitaveccia para visitar volviendo, Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Parad también en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No pueden hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana.

Empecemos con Viterbo, que es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

La cúpula de Santa Margherita de Montefiascone nos servirá para proponerles la siguiente parada. Como van con su coche, les pediremos que abandonen la autopista y que hagan una bonita ruta por el Lazio, siguiendo la SS Cassia, la antigua vía Cassia de los romanos. La primera villa interesante que encontrarán en su camino será Montefiascone. Hay dos buenas razones para detenerse. La iglesia de Santa Margherita y su vino blanco. La primera es una espléndida catedral con planta renacentista de cruz griega y cúpula impresionante. El segundo es un vino fresco, afrutado y agradable que recibe la curiosa denominación de “Est, est, est”. Cuentan que Juan Fugger, un poderoso cardenal alemán, aficionado a la buena mesa y el buen vino, que iba camino de Roma, se hacía preceder por un criado que le anunciaba las poblaciones con mejor bebida pintando “Est” (Es), a la entrada de las mismas. Al probar el vino de Montefiascone, escribió “Est, est, est” en las puertas. Juan Fugger no llegó nunca a la ciudad eterna. Se quedó a vivir en Montefiascone, donde está enterrado. Otras iglesias, como Santa María de le Grazie o San Flaviano, también merecen una visita. Después podrán continuar su ruta en Roma, si tienen ganas, visitando Viterbo y llegando a través de un valle poco conocido que la Vía Cassia recorre en su totalidad. También pueden volver a coger la autopista en Viterbo. La villa tiene hoteles moníssimos para hacer una parada. También restaurantes donde os servirán el famoso vino de la tierra. Está Il Borgo Antico, muy recomendable, o el del hotel Urbano V, clásico, o muchos otros trattorias y pizzerías que vosotros encontraréis en las calles de Montefiascone.

La siguiente etapa será Orvieto, una gran ciudad medieval que impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Ahora entramos en la Umbria. La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com

Asís, también en la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli.

Desde Perugia o desde assissi, debeis visitar Gubbio. Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Al norte de Perugia, Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana, no muy lejana de Perugia, que está subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais desde Perugia o Asís, camino de Florencia. Está próxima a la autopista A1, la espinahacia  dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir de allí a Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada desde Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. Pero mejor hablamos de eso mañana, cuando visitemos la Toscana más desconocida para ponerla a su alcance.

Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Carnaval de Platja d’Aro

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran més de 60 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 22 de febrer amb la Gran Rua a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. A la nit ball. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

Els Tonis de Santa Eugenia

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, el diumenge 26 de gener de 2020, comencen a les 8:30 amb el el tradicional esmorzar. A les 10:30 hores podreu assistir a la Missa, a l’església parroquial i a les 12 del migdia hi haurà la tradicional benedicció dels animals i passant dels Tres Tombs, amenitzat pels “Grallers i Timbalers de la ciutat de Vic”. Tot el matí, de 10 a 14 hores, a la Plaça Major, hi haurà fira de productes artesanals i diferents activitats. Son xules les carreres de cavalls de la tarda. A partir de les 15 hores.  Santa Eugenia és un petit poblet a tocar de Vic. Els seus Tonis son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Fira de la Puríssima a Sant Boi

Sant Boi és una població de l’Àrea Metropolitana, molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona. Està situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Sant Boi és gran, una gran ciutat, però no deixa de ser ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova, i un Museu de la vila. Us volem convidar a visitar Sant Boi amb motiu de la Fira de la Puríssima, que és una de les més antigues de Catalunya i enguany arriba a l’edició número 73. És una fira agrària i gastronòmica que tindrà lloc del 6 al 8 de desembre de 2018. Hi ha un munt de coses: esmorzar de pagès tradicional, el mercat gastronòmic, al centre històric de la ciutat, que inclou diferents propostes que barregen gastronomia i cultura. Hi podreu tastar vins i caves i diferents especialitats de les food trucks que hi haurà. També tallers infantils i atraccions per a la mainada i moltes altres propostes lúdiques ben divertides. A més, els restaurants locals ofereixen diferents menús de Fira a l’estand Degusta. Els restaurants Cal Vitus, El Pou de la Beleta i Marianorena oferiran un menú amb receptes santboianes antigues.  Els bars de les entitats, a la plaça de l’Agricultura, són un bon punt per fer un àpat i gaudir en família. Hi ha una fira comercial també, i una fira dels animals de companyia, una fira solidària, una Fira de Nadal, un pessebre tradicional, a la plaça de l’Ajuntament, i un el pessebre artístic, a l’església de Sant Baldiri. També te una vessant cultural, amb visites per descobrir el patrimoni històric de Sant boi, per la qual cosa el Museu de Sant Boi, Can Barraquer i les Termes Romanes faran portes obertes durant els tres dies de la Fira. Finalment aquesta és una fira molt familiar, perquè els nens i les nenes tenen reservat un ampli programa d’activitats a l’espai familiar del parc de la Muntanyeta. La Carpa fresca i l’Espai d’entitats també tenen programades diferents propostes adreçades als menuts i les menudes. La fira és tot un esdeveniment molt popular al poble. Estarà Sant Boi ple de gent, per tot arreu. Perquè la fira ocupa moltes places i carrers i es desenvolupa en molts indrets al mateix temps. Per això un altre al·licient pels vostres infants serà el bus gratuït que connecta el nucli antic, parada al davant de l’estació dels FGC amb l’espai del parc de la Muntanyeta, la fira d’atraccions i Can Massallera. Per arribar a Sant Boi podeu anar-hi amb cotxe, atenció: aparcament difícil. O bé amb els Ferrocarrils de la Generalitat, que us deixaran al mateix centre. Si us agrada passar el dia, podeu dinar a Sant Boi. Us recomanem un basc prop de l’ajuntament. Un restaurant basc de tapes, potser petit, però molt bé de preu, que es diu Donostia , Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana, muy cercana y muy bien comunicada con Barcelona. Está situada en el margen mismo del río Llobregat, entre El Prat y Cornellà. Sant Boi es grande, una gran ciudad, pero no deja de ser muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova, y un Museo de la villa. Os queremos invitar a visitar Sant Boi con motivo de la Feria de la Purísima, precisamente en el Puente de la Purísima, claro. Pero atención, la feria es del 6 al 8 de diciembre, no antes. Es un evento muy popular. Estará Sant Boi lleno de gente, por todas partes. La feria ocupa muchas plazas y calles y se desarrolla en muchos lugares al mismo tiempo. Por eso otro aliciente para vuestros niños será el bus gratuito que conecta el casco antiguo, con parada delante de la estación de los FGC, con el espacio del parque de la Muntanyeta, la feria de atracciones y Can Massallera. Para llegar a Sant Boi pueden ir en coche, atención: aparcamiento difícil. O bien con los Ferrocarriles de la Generalitat, que os dejarán en el mismo centro. Si os gusta pasar allí el día, pueden comer en Sant Boi. Os recomendamos un vasco cerca del ayuntamiento. Un restaurante vasco de tapas, tal vez pequeño, pero muy bien de precio, que se llama Donostia, Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con carta y platos combinados, calle del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. El Hogar del Pirineo está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero bueno es El Castillo, en la calle del Castillo 1, Tel. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com donde aún hay más.

Recordeu… Ilturo a Cabrera de Mar

 

Aquest proper cap de setmana, si el passat no vàreu poder-hi anar, es celebra de nou a Cabrera de Mar el Festival Cultural Iberoromà, amb una seixantena d’activitats. El Festival Cultural Iberoromà Reviu Ilturo vol donar encara major visibilitat al ric patrimoni arqueològic de la població del Maresme. Hi haurà una important presència d’activitats a peu de carrer com ara visites guiades, recreacions històriques o els racons que parlen: un seguit de monòlegs històrics en diferents punts del municipi. El tret de sortida serà divendres dia 5 amb tres racons que parlen i un conta contes a la Biblioteca Ilturo. El gruix del programa d’actes tindrà lloc el dissabte i el diumenge amb propostes com el concurs de pintura, tallers familiars, visites guiades o espectacles. Hi haurà activitats de pagament. La compra d’entrades per aquestes activitats es pot realitzar a través del web www.gaudeixcabrera.cat. No us ho perdeu!. Es tracta d’una festa, plena d’activitats que traslladen els visitants al passat i els fan descobrir el llegat dels antics pobladors del Maresme, territori que es coneixia com Laietania. Es vol donar a conèixer la història de la Laietana romana mitjançant exposicions, fira d’artesans, tallers familiars, visites teatralitzades, gastronomia i recreacions històriques que ens transportaran vint segles enrere en el temps. Podeu consultar el programa d’activitats a la web del municipi. Cabrera és, a més, un bonic poblet. El trobareu, un xic allunyat del mar, muntanya endins del Maresme, situat entre Vilassar i Mataró. És fàcil que no recordeu haver-hi passat o anat mai. Molt natural. A Cabrera cal anar-hi expressament. Hi ha moltes coses a visitar a la vila. Només cal mirar a la web: cabrerademarpatrimoni  o bé entrar a la web maresmeturisme. Un matí entretingut per la canalla a tocar de Barcelona. A vint minuts, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. Com la Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica fira a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una feria. Un reclamo para que la gente encuentre Cabrera, un pueblecito alejado del mar, montaña adentro del Maresme, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Y eso os invitamos a hacer este sábado y domingo de octubre. Hay allí una feria, dedicada a los romanos con mercado típico, inflable y talleres. También visitas a los yacimientos romanos, porque últimamente se han ido encontrando en territorio cabrerès una serie de factorías, villas y domus romanos que, muy pronto, seran uno de los lugares más importantes de la arqueología catalana. Pueden valorar la importancia de Cabrera como sitio arqueológico de primer orden en la web: www.cabrerademarpatrimoni.cat. Pues bien, estas excavaciones no están, actualmente, abiertas al público, pero serán visitables los días de la feria, previa reserva. Una mañana entretenida para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.

Reviu Ilturo a Cabrera de Mar

 

Aquest proper cap de setmana, i el següent també, es celebra a Cabrera de Mar el Festival Cultural Iberoromà, amb una seixantena d’activitats. El Festival Cultural Iberoromà Reviu Ilturo vol donar encara major visibilitat al ric patrimoni arqueològic de la població del Maresme. Hi haurà una important presència d’activitats a peu de carrer com ara visites guiades, recreacions històriques o els racons que parlen: un seguit de monòlegs històrics en diferents punts del municipi. El tret de sortida serà divendres dia 5 amb tres racons que parlen i un conta contes a la Biblioteca Ilturo. El gruix del programa d’actes tindrà lloc el dissabte i el diumenge amb propostes com el concurs de pintura, tallers familiars, visites guiades o espectacles. Hi haurà activitats de pagament. La compra d’entrades per aquestes activitats es pot realitzar a través del web www.gaudeixcabrera.cat. No us ho perdeu!. Es tracta d’una festa, plena d’activitats que traslladen els visitants al passat i els fan descobrir el llegat dels antics pobladors del Maresme, territori que es coneixia com Laietania. Es vol donar a conèixer la història de la Laietana romana mitjançant exposicions, fira d’artesans, tallers familiars, visites teatralitzades, gastronomia i recreacions històriques que ens transportaran vint segles enrere en el temps. Podeu consultar el programa d’activitats a la web del municipi. Cabrera és, a més, un bonic poblet. El trobareu, un xic allunyat del mar, muntanya endins del Maresme, situat entre Vilassar i Mataró. És fàcil que no recordeu haver-hi passat o anat mai. Molt natural. A Cabrera cal anar-hi expressament. Hi ha moltes coses a visitar a la vila. Només cal mirar a la web: cabrerademarpatrimoni  o bé entrar a la web maresmeturisme. Un matí entretingut per la canalla a tocar de Barcelona. A vint minuts, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. Com la Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica fira a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una feria. Un reclamo para que la gente encuentre Cabrera, un pueblecito alejado del mar, montaña adentro del Maresme, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Y eso os invitamos a hacer este sábado y domingo de octubre. Hay allí una feria, dedicada a los romanos con mercado típico, inflable y talleres. También visitas a los yacimientos romanos, porque últimamente se han ido encontrando en territorio cabrerès una serie de factorías, villas y domus romanos que, muy pronto, seran uno de los lugares más importantes de la arqueología catalana. Pueden valorar la importancia de Cabrera como sitio arqueológico de primer orden en la web: www.cabrerademarpatrimoni.cat. Pues bien, estas excavaciones no están, actualmente, abiertas al público, pero serán visitables los días de la feria, previa reserva. Una mañana entretenida para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.