Cantata de Bach a Badalona

Aquest proper dissabte 2 de desembre de 2017 a les 19 hores, i a la Cripta de l’església parroquial de Sant Josep, amb entrada per darrere l’església, al carrer de Ventós Mir, 22, i dins del cicle 2017/2018 de cantates de Bach, tindrà lloc la interpretació del tercer concert de Brandenburg i de la cantata BWV 142 “Uns ist ein Kind geboren – Ens ha naccut un  infant”, a càrrec del Dex Cor del Conservatori de Badalona dirigit per Montserrat Pi, el conjunt instrumental integrat per: Laia Besalduch, Carlota Novell i Joan Orpella, violins; Víctor Mateo, viola; Paula Blázquez, violoncel; Diego Civilotti, contrabaix; Josep M. Pladevall i Maria Rovira, flautes; Montserrat López i Francecsc Castillo, oboès i Xavier Cuevas, orgue, i amb la col·laboració dels SOLISTES: Montserrat Pi, alto, Marçal Subiràs, tenor i Oriol Mallart, baix, i tots sota la direcció de Jordi Montoliu. Com ja sabeu l’entrada és lliure amb aportació voluntària per a Càritas parroquial. Si sou de fora de Badalona centre podeu arribar a l’església de Sant Josep amb transport públic, metro de la línia 2 fins la plaça de Pompeu Fabra, a tocar de l’església, 0 bé amb bus, B-25 per exemple des de plaça Urquinaona, o amb tren fins a Badalona, amb Renfe Rodalies R1, la línia que va a Mataró o Blanes. Veniu de nou a escoltar la música excelsa de Bach interpretada per voluntaris lligats al Conservatori Professional de Música de Badalona.

El sábado dia 2 de diciembre de 2017 a les 19 hores, en la Cripta de la iglesia parroquial de San José, con entrada por el ábside, por detrás de la iglesia, en la calle Ventós Mir, 22, hay una nueva cita con la música excelsa de Bach. Sobre todo si sois amantes de la bella y buena música. Porque podremos disfrutar de un gran concierto de Brandenburgo, emotivo y emocionante, y una nueva cantata. La cantan la Coral Dex Cor y gente voluntaria però muy preparada, y músicos del  Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para oir la maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

La fira joc-joc i Sant Andreu a Tona

A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots els actes que s’hi fan, durant tota la setmana, volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. Tindrà lloc el proper diumenge, 3 de desembre de 2017, durant tot el dia, matí i tarda, de 10 a 14 hores i de 15,30 a 19 hores. La fira Joc-Joc disposa de dos pavellons a cobert i amb calefacció. Així que podeu estar jugant tot el dia sense parar. A la fira hi podreu trobar espais per aprendre jocs de molts tipus diferents i parades on, si us han agradat els jocs que heu provat, podeu comprar-los. Totes les activitats duren tot el dia, així que no importa l’hora a la que vingueu, perquè sempre us trobareu activitats. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, no gaire lluny d’aquest, la Ferreria, molt bo també. Arribareu a Tona pujant per la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà, al km. 48, passat Granollers i Centelles, però abans de Vic. A Tona, a la festa major i a jugar!.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira dels Torrons a Llinars

La vila de Llinars del Vallés  està situada al Vallès Oriental. La trobareu un cop passat Granollers i Cardedeu, a peu d’autopista AP-7, en una plana oberta entre la Serralada Litoral, el Corredor i el Montseny. El casc antic conserva encara el magnífic castell senyorial, anomenat el Castellnou, que és un dels únics palaus renaixentistes de Catalunya, i el més bonic, tal i com sona. Ja per fora és força impresionant, però per dins encara ho és més, perquè conserva unes pintures murals úniques. Arribar a Llinars és molt fàcil. Heu de deixar l’autopista AP-7 a la sortida La Roca – Cardedeu. Però de fet, si avui us parlem de Llinars és per recomanar-vos la fira del turrons, que es celebra aquest proper cap de setmana, el 2 i 3 de desembre de 2017. És una típica fira d’artesans, gastronòmica i nadalenca. Hi ha tota mena de productes, especialment torrons, però també d’altres relacionats amb les dates de Nadal. Als pares i mares de família ens interessa perquè ofereix diversos espectacles i activitats per a la mainada, com ara música, inflables, actuacions…  Mireu-vos la web municipal on hi ha el programa complert. Si amb la fira no en teniu prou, o voleu fer el dia complert, penseu que esteu a dos passes del Parc Natural del Montnegre i Corredor, un parc amable que ens encanta. Us recomanem pujar-hi pel camí que mena al Santuari del Corredor, des del coll de Can Bordoi, seguint la carretera que va de Llinars a Mataró per Dosrius. L’indret de El Corredor és ideal per un picnic en família, amb amplis espais i lloc per jugar. Si voleu dinar a taula, en un restaurant, aquí en teniu de bons: com ara La Masia del Pou del Glaç, moderna i d’autor. Aromes del Celler és una botiga, celler, mercat i restaurant.  Can Martín és a la carretera de Granollers, al km. 8,6. Can Llança el trobareu a la Urbanització de Sant Julià d’Alfou, a la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. A la Urbanització Les Pungoles, entre Cardedeu i Sant Pere, hi trobareu La Terrassa. Gaudiu dels torrons a Llinars!

La villa de Llinars del Vallés está situada en el Vallès Oriental. La encontraréis una vez pasado Granollers y Cardedeu, a pie de autopista AP-7, en una llanura abierta entre la Cordillera Litoral, el Corredor y el Montseny. El casco antiguo conserva aún el magnífico castillo señorial, llamado el Castellnou, que es uno de los únicos palacios renacentistas de Cataluña, y el más bonito, tal y como suena. Ya por fuera es bastante impresionante, pero por dentro aún lo es más, porque conserva unas pinturas murales únicas. Llegar en Llinars es muy fácil. Debeis dejar la autopista AP-7 en la salida La Roca – Cardedeu. Pero de hecho, si hoy os hablamos de Llinars es para recomendaros la feria del turrones, que se celebra el primer fin de semana de diciembre. Es una típica feria de artesanos, gastronònimica y navideña, que encontrareis en la plaza de los Països Catalans. Hay todo tipo de productos, especialmente turrones, pero también de otros relacionados con las fechas. A los padres y madres de familia nos interesa porque ofrece diversos espectáculos y actividades para los niños, como música, hinchables, actuaciones … Consultad la web municipal donde está el programa completo. Si con la feria no tenéis bastante, o queréis hacer el día completo, pensad que estáis a dos pasos del Parque Natural del Montnegre y Corredor, un parque amable, que nos encanta. Les recomendamos subir por el camino que conduce al Santuario del Corredor, desde el collado de Can Bordoi, siguiendo la carretera de Llinars hacia Mataró por Dosrius. El Corredor es ideal para un picnic en familia, con amplios espacios y lugar para jugar. Si quieres comer en una buena mesa, en un restaurante, aquí tenéis algunos buenos: como La Masía del Pou del Glaç, moderna y de autor. Aromas de la Bodega es una tienda, bodega, mercado y restaurante. Can Martí está en la carretera de Granollers, en el km. 8.6. Can Llança lo encontrarán en la Urbanización de Sant Julià de Alfou, en la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. En la Urbanización Las Pungoles, entre Cardedeu y Sant Pere, encontraréis La Terraza. ¡Disfruten de los turrones!.

Ring of Kerry

The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Teatre infantil de la Xarxa a Badalona

La Xarxa és una institució que promou el teatre i altres espectacles per a infants. No son qualsevol cosa. La Xarxa garanteix qualitat per sobre de tot, i a bon preu. Per exemple, aquest diumenge 26 de novembre de 2017, a les 18 hores, al Zorrilla de Badalona, la Xarxa presenta el seu espectacle “El cel de la Jojó” del grup Inspira Teatre. La temporada de teatre i espectacles infantils de la Xarxa és una oportunitat d’or per fer cultura amb la canalla. I no només a Badalona, sinó a tot Catalunya. Mireu-vos la web de la Xarxa. Hi ha bons espectacles arreu del país. Només us cal triar la que es faci més aprop vostre. Prou tardes avorrides, per només 6 €, anem al teatre!.

La Xarxa es una institución que promueve el teatro y otros espectáculos para niños. No son cualquier cosa. Garantiza calidad por encima de todo, y a buen precio. Por ejemplo, este domingo, a las 18 horas, y en el teatro Zorrilla de Badalona, presenta su espectáculo “El Cel de la Jojó”. Una buena manera de pasar con los niños la tarde del domingo. Venta anticipada en la web del Zorrilla. La temporada de teatro y espectáculos infantiles de la Xarxa es una oportunidad de oro para hacer cultura con los niños. Y no sólo en Badalona, sino en toda Cataluña. Consulten la web. Hay buenos espectáculos por todo el país. Sólo hay que elegir el que se haga más cerca de casa. ¡Basta tardes aburridas, vamos al teatro!.

Festival del Xató a Vilanova

Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedès, les seves famoses xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila meravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. És l’anomenat Festival del Xató, que va de la mà amb la Festa dels Mercats. Amb ell inaugura la temporada de la Ruta del Xató a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Entre els atractius principals de la Ruta, hi haurà les tradicionals Xatonades, les festes populars que les diferents poblacions que integren la Ruta del Xató, dediquen a aquesta recepta i en les que a part de poder degustar el Xató, els assistents poden participar en tallers concursos, tastos, etc. I justament això serà el proper diumenge dia 26 de novembre de 2017. Tindreu una oportunitat única per conèixer i adquirir els productes necessaris per elaborar un autèntic Xató de Vilanova i la Geltrú i per gaudir d’una festa amb una variada degustació de tapes.  Ja us hem comentat que, els concessionaris del mercat, obren les seves parades per celebrar conjuntament amb el Festival del Xató, la Festa dels Mercats. El Mercat del Mar es converteix en una gran festa ambientada amb música en viu on els visitants poden comprar i degustar tapes de màxima qualitat. Ja ho sabeu, aquest diumenge és el torn de Vilanova i la Geltrú. Veniu a celebrar-hi el Festival del Xató. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. Vilanova i la Geltrú te molts més al·licients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un imant pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu dinar una altra cosa teniu el Sushi Lounge, menjar japonès, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la mateixa Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndids hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bona xatonada a Vilanova!.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo 26 de noviembre de 2017, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona

De nou arriba el Nadal!. I demà el Black Friday. I avui encenen les llums nadalenques de Barcelona!. I de nou, a partir d’aquest cap de setmana, del 25 de novembre al 23 de desembre de 2017, arriba a la plaça de la catedral de Barcelona la tradicional fira de Santa Llúcia. La de Santa Llúcia és una d’aquelles fires entranyables que cada any visitem amb tota la família. Com ja hem dit, es munta al voltant de la Catedral de Barcelona i, sense cap mena de dubte és la més gran que amb temàtica nadalenca te lloc a Catalunya. Els dies que toquen a Nadal està pleníssima de gent. No pots donar una passa. Fa angúnia i tot. Per això us recomanem que sigueu els primers en fer-hi un tomb. Hi trobareu de tot: verd, figuretes del pessebre, petits artesans… Quin goig passejar pels carrers medievals del barri gòtic, visitar la catedral i veure el seu pessebre, i el de l’ajuntament. Entrar a la capella romànica de Santa Llúcia, voltar pel claustre, parar-vos davant el palau de la Generalitat o gaudir dels carrers guarnits. O senzillament passejar sense destí entre aparadors, palaus, botigues i llums per sentir l’ambient i la màgia del Nadal. No cal anar al centre d’Europa a veure els fabulosos mercats de Nadal. A casa també en tenim!.

La feria de Santa Lucía es una de esas ferias entrañables que cada año visitamos con toda la familia. Se monta en torno a la Catedral de Barcelona y, sin duda es la más grande que, con temática navideña, tiene lugar en Cataluña. Los días que estan más cerca de la Navidad está llenísima de gente. No puedes dar un paso. Da como angustia. Por ello les recomendamos que sean los primeros en dar una vuelta. Este año pueden ir desde el 25 de noviembre hasta el 23 de diciembre. La feria ha ido creciendo. Si primero era sólo de verde, y de figuritas del pesebre, muy pronto alojó también pequeños artesanos, que ocuparon las calles medievales del barrio gótico. Acercaos hasta la feria de Santa Lucía donde más de 270 puestos de belenes, luces de navidad, bolas, velas, decoración, árboles, figuras, verde, y artesanía os esperan. Aprovechad para rondar el maravilloso barrio gótico de la ciudad condal: ver el belén de la Catedral y el del ayuntamiento, la capilla románica de Santa Lucía, el claustro, el palacio de la Generalitat o las calles adornadas. O simplemente pasear sin destino entre escaparates, palacios, tiendas y luces para sentir el ambiente y la magia de la Navidad.

La Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira’t de Gallecs

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorguina

Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols i tallers per a nens i nenes, totalment gratuïts. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorgina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

De nou a la Cala Santa Cristina

Un d’aquests caps de setmana d’octubre, quan la gent va a buscar bolets i les platges estan tranquil·les, vam tornar a anar a la meravellosa cala de Santa Cristina, situada a la Costa Brava, entre Lloret i Blanes. La trobareu si agafeu la carretera que va de Blanes a Lloret, i a l’alçada del Gnomo Park, un restaurant que queda a la vostra dreta, agafeu a la rotonda la primera sortida, ben indicada, cap a la cala Santa Cristina. L’aparcament és de pagament, uns 6€ l’hora, però això garanteix bona ombra, accés privilegiat a la cala i plaça pel cotxe, perquè hi ha molt d’espai. La platja de Santa Cristina està situada just sota l’ermita, que és bonica de visitar, en un entorn natural privilegiat, malgrat l’hotel Santa Marta i algunes altres construccions. És una cala doble, comunicada amb la Cala Treumal, més petita i agrest. Podeu dinar al xiringito però és car, força car. L’Hotel Santa Marta ho és encara més, és clar!. L’aigua és sempre transparent, la sorra gruixuda, i no és gaire freda per ser Girona. Ideal a l’estiu, si encara queda aparcament i voleu pagar. A la primavera, una mica freda, i a la tardor, fantàstica!. També a l’hivern, per fer el camí de ronda en direcció Blanes, molt xulo, o per jugar a la sorra o, senzillament, admirar les vistes.

La cala de Santa Cristina és de las mejores de la Costa Brava. Además de la cala en sí, también es muy bonita la ermita de Santa Cristina, situada justo a la entrada. Se trata de una playa de agua límpia, no muy fria, arena gruesa y con todos los servicios. En realidad son dos calas, Santa Cristina y la Cala Treumal. El acceso se halla en la carretera Blanes-Lloret, justo antes de llegar a esta última población. Girad en la rotonda cuando veais la indicación, a la altura de un restaurante llamado Gnomo Park. Para comer allí teneis un chiringuito, caro. Y el hotel Santa Marta, de lujo. Aparcar en esta cala es muy sencillo. Hay mucho lugar, incluso con sombra, en verano también, porque el párking es de pago. Pero eso aleja de la arena a mucha gente y permite un poco de tranquilidad.

La Vall d’Aspe

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Ondarroa

La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori

Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 19 de novembre. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. L’hotel Mas Ferran, amb un bon restaurant també, el teniu al camí de la Bruguera, s/n.  Tel. 972 428 890.  D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també maravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. El hotel Mas Ferran, con un buen restaurante también, lo tenéis en el camino de la Bruguera, s / n. Tel. 972 428 890. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.