Ondarroa


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Laga


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres com Ondarroa o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. És una platja molt maca, pràcticament verge, una de les més boniques del País Basc. Els voltants son guapíssims. Penya-segats i boscos, llacunes, paratges impressionants. Te una sorra fina, d’un bonic color daurat. S’hi arriba per una bona carretera i al final hi ha lloc per aparcar, no molt, però és possible. També hi ha un bon restaurant, tipus xiringuito, però molt millorat, que recordem que es diu Toki Alai, o alguna cosa així. I fan bona teca, a peu d’onades. Nosaltres hi vam anar una tarda d’estiu, i per això no vam dinar a la Platja de Laga, sinó a Gernika, on vam parar per veure el roure, la casa de juntas i per dinar a Casa Boliña el viejo. Fan un menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei. No us perdeu la platja de Laga si us agrada el mar, la natura o banyar-vos. És molt bonica!. I recordeu-la en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena.

La playa de Laga, que está situada en la reserva de la biosfera de Urdaibai es una de las más bonitas de la costa vasca. Nos encanta su arena fina y dorada, la facilidad de acceso por una buena carretera, sus paisajes y el hecho de que no cuesta aparcar, porque hay bastante espacio en la propia playa y en los alrededores. Aunque es casi virgen podeis encontrar un buen chiringuito donde comer algo. No os perdais la oportunidad de descubrir esta hermosa playa si vais al País Vasco y os gusta el mar, la naturaleza o bañaros.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols


festa_major_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols


sant_feliu_picnic

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Festa Major a Farena


Ara us descobrirem un poblet oblidat, en un racó oblidat, en mig d’un paisatge que mai haguèssiu dit que existia a la Catalunya del Sud, a les terres de Tarragona. Farena és un agregat de la vila, també bellíssima, de Mont-Ral. Està situat a les muntanyes de Prades, a la vall del maravellós riu Brugent. El poblet s’extén, mandrós, per una vessant molt assolellada d’un turó tallat a pic damunt del propi riu. Són quatre carrers, costeruts, de pedra seca. Quatre cases medievals, potents poderoses, de pedra picada, moltes segones residències, que s’enfilen fins tocar la diminuta esglèsia románica de Sant Andreu. És una ermita, de fet. Farena havia tingut muralla i castell, però avui només en queda el record. De Farena us quedarà la passejada serena pels seus carrers i la bellessa insospitada dels boscos que l’envolten. O el seu riu d’aigües transparents que conviden a la banyada en els gorgs de pedra. Hi ha un indret especialment bonic, a una mitja hora llarga des del poble, ideal per famílies excursionistes. Es tracta del Toll de l’Olla. Però si no voleu caminar tant no us preocupeu. Pujant a Farena des de la Riba trobareu molts gorgs al riu, entre els kms. 3 i 4 de la carretera. I de Farena ens agrada també l’acolliment del seu restaurant, anomenat com el riu: Brugent. Un bar de poble on fan uns esmorzars de forquilla i ganivet, dels d’abans, amb plats de temporada, bolets a la tardor, brassa, amanides. Un luxe. I us hi convidem a pujar-hi amb motiu de la seva festa major, molt senzilla, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana i fins el dia 11 de setembre. No us perdeu la fira de productes artesans de les muntanyes de Prades, que tindrà lloc el diumenge 7 al matí. I per dormir en aquesta zona penseu en el Mas de Caret, uns kms. abans d’arribar al poble. Una casa rural molt ben portada, bé de preu, bonica, que us permetrà passar un bon cap de setmana, pont, o vacances. O Cal Martí, un gran allotjament rural per molta gent. També un refugi de muntanya, però molt ben acondicionat, La Cabrera, prop de Mont-Ral. De rutes a fer n’hi ha moltes. A peu moltíssimes. Tot el massís de Prades a disposició, amb les valls dels rius Brugent i Glorieta. Boscos ideals per boletaires. Castanyers, pins, alzines… fonts i gorgs on remullar-se. En cotxe podeu anar a Mont-Ral, un poblet dalt d’una talaia, a Capafonts, un altre poble oblidat, a Prades, una senyorial vila medieval. A Montblanc, amb les seves muralles. No us mancaran coses a fer, ja ho veieu, si no us deixeu portar per la molície del “dolce far niente”, que aquí, en aquesta pau, és molt fàcil. Arribareu a Farena si aneu fins Reus, Valls o Montblanc per les autopistes AP7 o AP2. En aquestes localitats cal cercar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus i sortir-ne a La Riba. Un cop a La Riba cal anar pujant poble amunt, fins dalt de tot, i agafar la petita carretera que s’endinsa en la alta vall del riu Brugent. Atenció: carretera estreta, amb corbes i en forta pujada en alguns trams. No sempre ben indicada. Uns 12 kms. més endavant, unes quantes corbes enllà trobareu el poble. Podeu tornar pel mateix lloc o sortir pel darrera cap a Capafonts i Prades o cap a Mont-Ral i Alcover. Arribeu-vos a Farena i disfruteu de la seva petita festa major i dels seus voltants encantadors.

Un pueblecito olvidado, en un rincón olvidado, en medio de un paisaje que nunca hubiéramos dicho que era de las tierras de Tarragona. Un paisaje que juraríais del Montseny. Farena es un agregado de Mont-Ral. Está situado en las montañas de Prades, en el bellísimo valle del maravilloso río Brugent. El pueblo se extiende, perezoso, por una vertiente muy soleada de un cerro cortado a pico sobre el propio río. Son cuatro calles, empinadas, de piedra seca. Cuatro casas medievales, potentes y poderosas, de piedra picada, muchas segundas residencias, que ascienden hasta tocar la diminuta iglesia románica de Sant Andreu. Es una ermita, de hecho. Farena había tenido muralla y castillo, pero hoy sólo queda el recuerdo. De Farena os quedará el paseo sereno por sus calles y la belleza insospechada de los bosques que lo rodean. O su río de aguas transparentes que invitan a la bañada en las pozas de piedra. Y si os hablamos hoy de Farena es por su pequeña fiesta mayor, que tendrá lugar este fin de semana. Atención al rústico mercado de productos naturales del domingo 7 por la mañana. Y también nos gusta del pueblo la acogida de su restaurante, llamado como el río: Brugent. Un bar de pueblo donde hacen unos desayunos de tenedor y cuchillo, de los de antes, con platos de temporada, setas en otoño, brasa, ensaladas. Un lujo. Y para dormir, el Mas de Caret, unos kms. antes de llegar al pueblo. Una casa rural muy bien llevada, bien de precio, bonita, que les permitirá pasar un buen fin de semana, un puente, o unas vacaciones. De rutas a hacer hay muchas. A pie muchísimas. Todo el macizo de Prades a su disposición, con los valles de los ríos Brugent y Glorieta. Bosques ideales para buscadores de setas. Castaños, pinos, encinas … fuentes y pozas donde remojarse. En coche pueden ir a Mont-Ral, un pueblecito en lo alto de una atalaya, a Capafonts, otro pueblo olvidado, a Prades, una señorial villa medieval. O hasta Montblanc, con sus murallas. No les faltarán cosas que hacer, ya lo ven, si no es que os dejáis llevar por la molície del “dolce far niente”, que aquí, en esta paz, es muy fácil. Llegaréis a Farena si vais hasta Reus, Valls o Montblanc por las autopistas AP7 o AP2. En estas localidades hay que buscar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus y salir en La Riba. Una vez en La Riba hay que ir subiendo pueblo arriba, hasta arriba de todo, y coger la pequeña carretera que se adentra en el valle del río Brugent. Atención: carretera estrecha, con curvas y en fuerte subida en algunos tramos. No siempre bien indicada. Unos 12 kms. más adelante, unas cuantas curvas allá encontraréis el pueblo. Pueden volver por el mismo lugar o salir por detrás hacia Capafonts y Prades o hacia Mont-Ral y Alcover.

Vacances a l’Alt Empordà


roses

Una altra bona idea per unes boniques vacances familiars d’estiu seria fer l’estada a la maravellosa vila de Roses, i moure’s per l’Alt Empordà. Nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, una reserva natural plena d’ocells, molt maca per la canalla. Cadaqués, amb el far del Cap de Creus, o Sant Pere de Rodes, monestir romànic impactant… I què dir-vos de la natura, tot en estat verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja també, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situació la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Parlarem ara de Castelló d’Empúries una altra bellíssima vila empordanesa, a tocar de Roses. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, el Museu de la Farinera, que cal visitar. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant del’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. El Butterfly Park està situat a tocar de Castelló d’Empúries, a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Es tracta d’un bonic parc de papallones. Les trobareu en un hivernacle de dimensions grans, però modestes pels estàndards europeus, on han volgut imitar una mena de selva tropical, Volen lliurement les papallones i uns quants ocells. Els vostres fills gaudiran amb l’observació dels lepidòpters i sabent més sobre la seva alimentació, reproducció o metamorfosi. La visita pot ser lliure o bé guiada. No marxeu sense visitar el Paratge Natural de l’Albera, anat fins l’església romànica de Sant Quirze de Colera. També podeu visitar el centre de reproducció de les tortugues, una altra fita espectacular en la seva humilitat. També Figueres és una ciutat ideal per arribar-s’hi des des de Roses durant unes vacances familiars. Podeu visitar allà el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. No estaria de més fer una ullada a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. Bones vacances a l’Empordà!.

Otra buena idea para pasar un verano de playa muy familiar es llegarse hasta la maravillosa villa de Roses, con sus playas fantásticas, de arena fina, sin peligro. Allí podeis alojaros en el Hotel Mediterráneo Park, un hotel familiar con una piscina fabulosa cerca de la playa. El Carmen és un hotelito familiar, cuco, encantador. Cerca de Rosas podeis visitar Castelló d’Empúries, una ciudad medieval que no os la imaginais con una catedral impresionante. No hay que perderse el Museo de la Farinera. Para dormir o comer allí teneis la Fonda Canet. El Butterfly Park es un parque de mariposas. Y también teneis por allí el centro de reproducción de tortuguas, interesante. Figueres és una ciudad  ideal para unas vacaciones familiares. Podeis visitar el Museo Dalí, o el Museo del Juguee de Catalunya. O el Castillo de San Fernando la fortificación més grande de Catalunya, d’España y de Europa. En Figueras teneis el Hotel Duran.  Cadaqués es una maravilla, posiblemente el pueblo más bonito de la Costa Brava.

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

En barca de Lloret a Tossa


barques_costa_brava

Avui us proposarem una aventura ben divertida per a tota la família: una excursió en vaixell per la Costa Brava, en la única línia regular de transport marítim de passatgers autoritzada per la Generalitat de Catalunya en aquella idílica zona. I no és una excursió nova d’avui!. Fa més de 50 anys que l’empresa Dofijet Boats es dedica a l’organització d’excursions al llarg del litoral de la Costa Brava. Abans hi anàven sobretot turistes, ara ha canviat la cosa. Moltes famílies s’apunten a veure les maravelles del nostre mar, del litoral gironí, des d’aquests simpàtics vaixells. Durant la temporada de Setmana Santa fins a finals de novembre, i amb un ben horari regular, els vaixells fan la ruta des de la platja de Fenals, preciosa, a Tossa. Però a l’estiu també paren a diverses platges fantàstiques del litoral del Maresme i la Costa Brava, com ara Santa Cristina, Sant Francesc, el mateix Blanes, Malgrat o Santa Susanna, tot i que amb una frequència menor. Moltes de les barques tenen terra de vidre per veure la bellessa del fons marí. Altres disposen de solàrium. Totes tenen lavabos, aire condicionat, música ambiental i fins i tot bar. No només el fons és bonic. De fet el millor de la costa, entre Blanes i Tossa son els penyasegats, acantilats, les coves, els illots, els caps i sortints i les roques amb arcs, dites foradades, que podreu veure i gaudir.  Els preus son una mica cars potser, turístics, però inclouen l’anada i la tornada i els infants viatgen per una quantitat molt menor. Tenen forfaits familiars. Si preneu el vaixell a Lloret de Mar  podreu disfrutar de les seves platges, de sorra gruixuda, grans,  o voltar pels diferents racons que Lloret ofereix al turisme familiar, com ara el Museu del Mar, o Can Comadran o el mateix Ajuntament. Evidentment podeu anar a la platja. La platja gran és fantàstica, d’aigües netes, cristal·lines. Si us va la marxa cultural podeu visitar el poblat iber del Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni, la nostra preferida, i una església molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar.  Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més d’agafar la barca i banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Fan ofertes increïbles, amb preus ajustats i de qualitat. N’hi ha tres o quatre. Segur que trobareu el vostre. Pels romàntics de butxaca forta, teniu el Santa Marta, un hotel de luxe, molt exclusiu, situat a peu de cala, a Santa Cristina. Un cop arribeu al final de l’excursió en vaixell, la bellíssima vila de Tossa de mar us rebrà amb els braços oberts. Un escenari de somni. Estem enamorats de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. La seva vila vella és un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. Dels museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa.  Ens encanta i ens sedueix.  Parlem ara del litoral de Tossa, del seu mar, de les seves cales, de les que ja haureu pres bona nota tot navegant cap al poble. De la costa rocosa, amb pins amarrats als penyasegats tallats a pic. La de les petites platjoles de sorra gruixuda i aigües netes. Pels infants us recomanem dos llocs mítics: La banyera de les dones, a l’extrem nord de la platja de la Mar Menuda, i el racó de la platja Gran, situat sota mateix de les muralles.  Tal com ja hem dit en parlar de Lloret, direm el mateix de Tossa. Te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu l’Hotel Mar Menuda, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida: El Lluís. Molt recomanable La Muralla, al peu de la vila vella. Si voleu fer més llarga l’excursió per mar podeu sortir de la bella Blanes. De Blanes ens agrada tot. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina, on també para la barca, i que ja us hem ressenyat en parlar de Lloret. També teniu per allà els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. Des del vaixell, en la costa entre Blanes i Lloret, descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. Per menjar sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Arribareu molt fàcilment a Blanes, Lloret o Tossa a través de l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i, si us cal, cap a Tossa. Però, de veritat, és millor anar-hi en barca, perquè la carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. També possible arribar-hi en tren, fins a la mateixa estació de Blanes. Un tren cada hora des de Barcelona de la línia C-1 de rodalies. D’allà surten, molt seguits, autobusos per anar fins Lloret. Bona excursió familiar en barca per la Costa Brava!.

Hoy os proponemos una aventura divertida para toda la familia : una excursión en barco por la Costa Brava , en la única línea regular de transporte marítimo de pasajeros autorizada por la Generalidad de Cataluña en aquella idílica zona . ¡Y no es una excursión nueva de hoy! . Hace más de 50 años que la empresa Dofijet Boats se dedica a la organización de excursiones a lo largo del litoral de la Costa Brava . Antes iban sobre todo turistas , ahora ha cambiado la cosa . Muchas familias se apuntan a ver las maravillas de nuestro mar , del litoral gerundense , desde estos simpáticos barcos . Durante la temporada de Semana Santa hasta finales de noviembre , y con un horario regular , los barcos hacen la ruta desde la playa de Fenals , preciosa , hasta Tossa . Pero en verano también paran en varias playas del litoral del Maresme y la Costa Brava, como Santa Cristina , San Francisco, el mismo Blanes , Malgrat o Santa Susanna , aunque con una frecuencia menor . Muchas de las barcas tienen suelo de cristal para ver la belleza del fondo marino . Otras disponen de solarium . Todas tienen aseos , aire acondicionado , música ambiental e incluso bar . No sólo el fondo es bonito. De hecho lo mejor de la costa , entre Blanes y Tossa son los acantilados , las cuevas , los islotes , los salientes y las rocas con arcos. Los precios son un poco caros quizás , turísticos , pero incluyen la ida y la vuelta y los niños viajan por una cantidad mucho menor . Tienen forfaits familiares . Si toman el barco en Lloret de Mar podrán disfrutar de sus playas , de arena gruesa , grandes , o pasear por los diferentes rincones que Lloret ofrece al turismo familiar , como el Museo del Mar , o Can Comadran o el propio Ayuntamiento . Evidentemente se puede ir a la playa . La playa grande es fantástica , de aguas limpias , cristalinas . Si les gusta la marcha cultural pueden visitar el poblado íbero del Puig de Castellet , que está situado a 2 kilómetros del núcleo urbano . También es bonita la ruta de las ermitas . Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina , con una playa de ensueño, nuestra preferida , y una iglesia muy chula . Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos . Con impresionantes vistas sobre el mar. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en LLoret , además de coger la barca y bañarse . Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de daros la lista completa de restaurantes , hostales , hoteles y campings en ​​LLoret . Son cientos . Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos , apuestan fuerte por el turismo con niños . Hacen ofertas increíbles , con precios ajustados y de calidad . Hay tres o cuatro . Seguro que encontrarán el suyo. Los románticos de bolsillo fuerte , tienen el Santa Marta , un hotel de lujo, muy exclusivo, situado a pie de cala, en Santa Cristina . Una vez llegados al final de la excursión en barco , la bellísima villa de Tossa de mar os recibirá con los brazos abiertos . Un escenario de ensueño . Estamos enamorados de Tossa , de su mar , de su playa , del ambiente marinero de sus calles blancas y encaladas . Su casco antiguo es un prodigio de la historia y la cultura . Este espacio cerrado , cerrado de murallas , sobre el mar , que nos habla de piratas y de miedo . Es el paraje de las torres de la muralla , de la muralla misma , del faro, los miradores imposibles sobre el horizonte marino , de la cala escondida al otro lado del pueblo . Los museos que recogen la obra de grandes pintores europeos seducidos por la magia de Tossa . Nos encanta y nos seduce . Hablemos ahora del litoral de Tossa , de su mar , de sus calas , de las que ya habréis tomado buena nota navegando hacia el pueblo . De la costa rocosa , con pinos amarrados en los acantilados cortados a pico . La de las pequeñas playuelas de arena gruesa y aguas limpias . Para los niños se recomienda dos lugares míticos : La bañera de las mujeres , en el extremo norte de la playa de la Mar Menuda , y el rincón de la playa Grande, situado debajo mismo de las murallas . Tal como ya hemos dicho al hablar de Lloret , diremos lo mismo de Tossa . Tiene tantos hoteles y restaurantes que es imposible hacer mención . Por eso os recomendaremos los lugares donde nosotros hemos comido o dormido . Tienen allí el Hotel Mar Menuda , tranquilo , a pie de agua . Situación y vistas inmejorables . Buen restaurante. Los campings , en Tossa , son a veces mejor que los hoteles . Hemos estado, de fábula , en el Camping Tossa , en el bosque , eso si, lejos del mar. Y hay tres más aún . Para comer o cenar hay un bar con restaurante de toda la vida : Lluís . Muy recomendable La Muralla , al pie de la villa vieja . Si deseais hacer más larga la excursión por mar se puede salir de la bella Blanes . De Blanes nos gusta todo. La bahía , pequeña y coqueta en la que se abre el pueblo . El paseo marítimo . El pequeño y escueto barrio marinero , y en lo alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera , medio en ruinas . Las playas del pueblo son anchas y de arena gruesa , de aguas límpidas . Y las calas, como San Francisco , familiares y cálidas. Un poco más allá , a medio camino entre Blanes y Lloret , encontrareis la maravillosa cala doble de Santa Cristina , donde también para la barca , y que ya os hemos reseñado en hablar de Lloret . También tienen por allí los jardines botánicos . El Mar y Murtra , con las flores olorosas , construido sobre el peñasco que vislumbra la villa, o el escondido jardín ” Pinya de Rosa ” , relleno de plantas grasas , y cactus . Mirad con detenimiento la web de Blanes , donde seguro que encontrareis lo que buscais. Desde el barco , en la costa entre Blanes y Lloret , descubrireis pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo . Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan , con la ermita de Santa Bárbara cercana. Para comer siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores , en el puerto. Todo un clásico . Muy buen pescado . Más baratita , pero también de toda la vida , de confianza , una fonda de pueblo de aquellas de antes : la Fonda Tarrés , en la calle del Horno, 16, tel: 972.33.02.56 . Llegarán muy fácilmente en Blanes , Lloret o Tossa a través de la autopista C -32 , tomando la última salida hacia Blanes , para continuar en dirección Lloret de Mar y , si es necesario, hacia Tossa . Pero , de verdad , es mejor ir en barca, porque la carretera a partir de Lloret tiene un montón de curvas , ¡atención ! . También posible llegar en tren , hasta la misma estación de Blanes . Un tren cada hora desde Barcelona de la línea C -1 de cercanías . De allí salen , muy seguidos , autobuses para ir hasta Lloret . ¡Buena excursión familiar en barca por la Costa Brava ! .

Barbacoes al Pol d’Arbúcies


Pol_arbucies

Aquesta primavera hem anat, una vegada més, a fer un dinar amb amics a les magnífiques instal·lacions de “El Pol”, un picnic familiar situat al terme municipal d’Arbúcies, en la zona natural del Parc del Montseny.  S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins Hostalric per l’autopista AP-7, per agafar després la C-35 en direcció Sant Celoni. Passat Hostalrich, a la sortida del poble per l’altra costat, trobareu, a mà dreta la desviació cap a Arbúcies i Sant Hilari de Sacalm per la GI-552. Entre els kms. 11 i 12 d’aquesta carretera, estigueu atents, trobareu el desviament, a mà dreta, que porta a El Pol. Cal creuar la riera d’Arbúcies per un pont de ciment. L’àrea de picnic està a uns 200 mts. de la carretera, passat el riu, per un camí de terra, sense problemes. És un lloc en plena natura, amb taules de pedra, cadires, moltes barbacoes, moltíssimes, servei de bar, un camp de futbol i lavabos. També hi ha una petita granja amb uns quants animals de pagés. Ideal per passar el dia en família. Per si tot això fos poc, a més dels arbres, i de la magnífica ombra que fan a l’estiu, hi ha molt i molt d’espai per còrrer, i els infants tenen la Riera d’Arbúcies per remullar-se els peus. La típica riera del Montseny, amb pedres i gorgs, i molta vegetació, on fa bo passar-hi les calors de l’estiu. Un riuet sense perill, on els nens i nenes xipollejaran a gust. Heu de portar roba de recanvi perquè acabaran mullats segur!. Atenció!: en travessar la riera, just després d’haver deixat la carretera, el camí de El Pol és el de l’esquerra. L’altra va a un altre picnic, on no hem anat mai. Podeu visitar la seva pàgina web, on hi ha tota la informació. Cobren uns euros, pocs per cotxe, i lloguen o venen el que pogueu necessitar: llenya, graelles, pinces, menjar o beguda. El telèfon és el 972.86.09.87. El correu electrònic: picnicelpol@hotmail.com. Si us agrada una mica caminar podeu anar fins el Castell de Montsoriu, darrerament restaurat, que s’aixeca dalt d’un turó dominant la Vall d’Arbúcies. S’hi arriba per la carretera que va des del mateix picnic El Pol cap a Breda, pregunteu. També estaría bé fer un tomb per Arbúcies. En tot cas, el lloc us el recomanem de tot cor. Repetireu. Segur. Però, per contra, no us imagineu que estareu sols. No som els primers que hem descobert aquest indret. Quan hi varem anar hi havia molta gent. Hi ha dies que n’hi ha moltíssima. Esperem que no us importi estar una mica acompanyats, perquè el lloc és realment molt gran i no us estorbareu!. Bona barbacoa al Pol!.

El Pol es un picnic familiar situado en el término municipal de Arbúcies, en la zona natural del Parque del Montseny. Se llega muy fácilmente si vais hasta Hostalric por la autopista AP-7, para coger después la C-35 en dirección Sant Celoni. Pasado Hostalric, a la salida del pueblo por el otro lado, encontrarán, a mano derecha el desvío hacia Arbúcies y Sant Hilari de Sacalm por la GI-552. Entre los kms. 11 y 12 de esta carretera encontrarán el desvío a mano derecha que lleva a El Pol. El área de picnic está a unos 200 mts. de la carretera, pasado el río, por un camino de tierra. Es un lugar en plena naturaleza, con mesas, barbacoas, servicio de bar, un campo de fútbol y aseos. También hay una pequeña granja con unos cuantos animales de payés. Ideal para pasar el día en familia. Por si todo esto fuera poco, además de los árboles y el espacio para correr, los niños tienen la Riera de Arbúcies para remojarse los pies. La típica riera del Montseny, con piedras y pozas, y mucha vegetación, donde da gusto pasar los calores del verano. Un riachuelo sin peligro, donde los niños y niñas chapotearan a gusto. Hay que traer ropa de recambio porque acabarán mojados ¡seguro!. Atención: al atravesar la riera, justo después de haber dejado la carretera, el camino de El Pol es el de la izquierda. La otra va a otro picnic. Podéis visitar su página web, donde está toda la información. Cobran unos euros, pocos, por coche, y alquilan lo que podáis necesitar. El teléfono es el 972.86.09.87. El correo electrónico: picnicelpol@hotmail.com. Si os gusta un poco caminar se puede ir hasta el Castillo de Montsoriu, últimamente restaurado, que se levanta sobre una colina dominando el Valle de Arbúcies. Se llega por la carretera que va desde el mismo picnic El Pol hacia Breda, pregunten. También estaría bien dar un paseo por Arbúcies. En todo caso, el lugar os lo recomendamos de todo corazón. Repetiréis. Seguro. Pero, por el contrario, no os imagineis que estaréis solos. No somos los primeros que hemos descubierto este lugar. Cuando fuimos había mucha gente. Hay días que muchísima. ¡Esperemos que no os importe estar acompañados!.

Montanejos


A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

El Pol del Montseny


El Pol és un picnic familiar situat al terme municipal d’Arbúcies, en la zona natural del Parc del Montseny.  S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins Hostalric per l’autopista AP-7, per agafar després la C-35 en direcció Sant Celoni. Passat Hostalrich, a la sortida del poble per l’altra costat, trobareu, a mà dreta la desviació cap a Arbúcies i Sant Hilari de Sacalm per la GI-552. Entre els kms. 11 i 12 d’aquesta carretera trobareu el desviament a mà dreta que porta a El Pol. L’àrea de picnic està a uns 200 mts. de la carretera, passat el riu, per un camí de terra. És un lloc en plena natura, amb taules, barbacoes, servei de bar, un camp de futbol i lavabos. També hi ha una petita granja amb uns quants animals de pagés. Ideal per passar el dia en família. Per si tot això fos poc, a més dels arbres i l’espai per còrrer, els infants tenen la Riera d’Arbúcies per remullar-se els peus. La típica riera del Montseny, amb pedres i gorgs, i molta vegetació, on fa bo passar-hi les calors de l’estiu. Un riuet sense sense perill, on els nens i nenes xipollejaran a gust. Heu de portar roba de recanvi perquè acabaran mullats segur!. Atenció!: en travessar la riera, just després d’haver deixat la carretera, el camí de El Pol és el de l’esquerra. L’altra va a un altre picnic. Podeu visitar la seva pàgina web, on hi ha tota la informació. Cobren uns euros, pocs per cotxe, i lloguen el que pogueu necessitar. El telèfon és el 972.86.09.87. El correu electrònic: picnicelpol@hotmail.com. Si us agrada una mica caminar podeu anar fins el Castell de Montsoriu, darrerament restaurat, que s’aixeca dalt d’un turó dominant la Vall d’Arbúcies. S’hi arriba per la carretera que va des del mateix picnic El Pol cap a Breda, pregunteu. També estaría bé fer un tomb per Arbúcies. En tot cas, el lloc us el recomanem de tot cor. Repetireu. Segur. Però, per contra, no us imagineu que estareu sols. No som els primers que hem descobert aquest indret. Quan hi varem anar hi havia molta gent. Hi ha dies que n’hi ha moltíssima. Esperem que no us importi estar una mica acompanyats!.

El Pol es un picnic familiar situado en el término municipal de Arbúcies, en la zona natural del Parque del Montseny. Se llega muy fácilmente si vais hasta Hostalric por la autopista AP-7, para coger después la C-35 en dirección Sant Celoni. Pasado Hostalric, a la salida del pueblo por el otro lado, encontrarán, a mano derecha el desvío hacia Arbúcies y Sant Hilari de Sacalm por la GI-552. Entre los kms. 11 y 12 de esta carretera encontrarán el desvío a mano derecha que lleva a El Pol. El área de picnic está a unos 200 mts. de la carretera, pasado el río, por un camino de tierra. Es un lugar en plena naturaleza, con mesas, barbacoas, servicio de bar, un campo de fútbol y aseos. También hay una pequeña granja con unos cuantos animales de payés. Ideal para pasar el día en familia. Por si todo esto fuera poco, además de los árboles y el espacio para correr, los niños tienen la Riera de Arbúcies para remojarse los pies. La típica riera del Montseny, con piedras y pozas, y mucha vegetación, donde da gusto pasar los calores del verano. Un riachuelo sin peligro, donde los niños y niñas chapotearan a gusto. Hay que traer ropa de recambio porque acabarán mojados ¡seguro!. Atención: al atravesar la riera, justo después de haber dejado la carretera, el camino de El Pol es el de la izquierda. La otra va a otro picnic. Podéis visitar su página web, donde está toda la información. Cobran unos euros, pocos, por coche, y alquilan lo que podáis necesitar. El teléfono es el 972.86.09.87. El correo electrónico: picnicelpol@hotmail.com. Si os gusta un poco caminar se puede ir hasta el Castillo de Montsoriu, últimamente restaurado, que se levanta sobre una colina dominando el Valle de Arbúcies. Se llega por la carretera que va desde el mismo picnic El Pol hacia Breda, pregunten. También estaría bien dar un paseo por Arbúcies. En todo caso, el lugar os lo recomendamos de todo corazón. Repetiréis. Seguro. Pero, por el contrario, no os imagineis que estaréis solos. No somos los primeros que hemos descubierto este lugar. Cuando fuimos había mucha gente. Hay días que muchísima. ¡Esperemos que no os importe estar acompañados!.