Ondarroa


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Laga


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres com Ondarroa o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. És una platja molt maca, pràcticament verge, una de les més boniques del País Basc. Els voltants son guapíssims. Penya-segats i boscos, llacunes, paratges impressionants. Te una sorra fina, d’un bonic color daurat. S’hi arriba per una bona carretera i al final hi ha lloc per aparcar, no molt, però és possible. També hi ha un bon restaurant, tipus xiringuito, però molt millorat, que recordem que es diu Toki Alai, o alguna cosa així. I fan bona teca, a peu d’onades. Nosaltres hi vam anar una tarda d’estiu, i per això no vam dinar a la Platja de Laga, sinó a Gernika, on vam parar per veure el roure, la casa de juntas i per dinar a Casa Boliña el viejo. Fan un menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei. No us perdeu la platja de Laga si us agrada el mar, la natura o banyar-vos. És molt bonica!. I recordeu-la en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena.

La playa de Laga, que está situada en la reserva de la biosfera de Urdaibai es una de las más bonitas de la costa vasca. Nos encanta su arena fina y dorada, la facilidad de acceso por una buena carretera, sus paisajes y el hecho de que no cuesta aparcar, porque hay bastante espacio en la propia playa y en los alrededores. Aunque es casi virgen podeis encontrar un buen chiringuito donde comer algo. No os perdais la oportunidad de descubrir esta hermosa playa si vais al País Vasco y os gusta el mar, la naturaleza o bañaros.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols


festa_major_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols


sant_feliu_picnic

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Festa Major a Farena


Ara us descobrirem un poblet oblidat, en un racó oblidat, en mig d’un paisatge que mai haguèssiu dit que existia a la Catalunya del Sud, a les terres de Tarragona. Farena és un agregat de la vila, també bellíssima, de Mont-Ral. Està situat a les muntanyes de Prades, a la vall del maravellós riu Brugent. El poblet s’extén, mandrós, per una vessant molt assolellada d’un turó tallat a pic damunt del propi riu. Són quatre carrers, costeruts, de pedra seca. Quatre cases medievals, potents poderoses, de pedra picada, moltes segones residències, que s’enfilen fins tocar la diminuta esglèsia románica de Sant Andreu. És una ermita, de fet. Farena havia tingut muralla i castell, però avui només en queda el record. De Farena us quedarà la passejada serena pels seus carrers i la bellessa insospitada dels boscos que l’envolten. O el seu riu d’aigües transparents que conviden a la banyada en els gorgs de pedra. Hi ha un indret especialment bonic, a una mitja hora llarga des del poble, ideal per famílies excursionistes. Es tracta del Toll de l’Olla. Però si no voleu caminar tant no us preocupeu. Pujant a Farena des de la Riba trobareu molts gorgs al riu, entre els kms. 3 i 4 de la carretera. I de Farena ens agrada també l’acolliment del seu restaurant, anomenat com el riu: Brugent. Un bar de poble on fan uns esmorzars de forquilla i ganivet, dels d’abans, amb plats de temporada, bolets a la tardor, brassa, amanides. Un luxe. I us hi convidem a pujar-hi amb motiu de la seva festa major, molt senzilla, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana i fins el dia 11 de setembre. No us perdeu la fira de productes artesans de les muntanyes de Prades, que tindrà lloc el diumenge 7 al matí. I per dormir en aquesta zona penseu en el Mas de Caret, uns kms. abans d’arribar al poble. Una casa rural molt ben portada, bé de preu, bonica, que us permetrà passar un bon cap de setmana, pont, o vacances. O Cal Martí, un gran allotjament rural per molta gent. També un refugi de muntanya, però molt ben acondicionat, La Cabrera, prop de Mont-Ral. De rutes a fer n’hi ha moltes. A peu moltíssimes. Tot el massís de Prades a disposició, amb les valls dels rius Brugent i Glorieta. Boscos ideals per boletaires. Castanyers, pins, alzines… fonts i gorgs on remullar-se. En cotxe podeu anar a Mont-Ral, un poblet dalt d’una talaia, a Capafonts, un altre poble oblidat, a Prades, una senyorial vila medieval. A Montblanc, amb les seves muralles. No us mancaran coses a fer, ja ho veieu, si no us deixeu portar per la molície del “dolce far niente”, que aquí, en aquesta pau, és molt fàcil. Arribareu a Farena si aneu fins Reus, Valls o Montblanc per les autopistes AP7 o AP2. En aquestes localitats cal cercar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus i sortir-ne a La Riba. Un cop a La Riba cal anar pujant poble amunt, fins dalt de tot, i agafar la petita carretera que s’endinsa en la alta vall del riu Brugent. Atenció: carretera estreta, amb corbes i en forta pujada en alguns trams. No sempre ben indicada. Uns 12 kms. més endavant, unes quantes corbes enllà trobareu el poble. Podeu tornar pel mateix lloc o sortir pel darrera cap a Capafonts i Prades o cap a Mont-Ral i Alcover. Arribeu-vos a Farena i disfruteu de la seva petita festa major i dels seus voltants encantadors.

Un pueblecito olvidado, en un rincón olvidado, en medio de un paisaje que nunca hubiéramos dicho que era de las tierras de Tarragona. Un paisaje que juraríais del Montseny. Farena es un agregado de Mont-Ral. Está situado en las montañas de Prades, en el bellísimo valle del maravilloso río Brugent. El pueblo se extiende, perezoso, por una vertiente muy soleada de un cerro cortado a pico sobre el propio río. Son cuatro calles, empinadas, de piedra seca. Cuatro casas medievales, potentes y poderosas, de piedra picada, muchas segundas residencias, que ascienden hasta tocar la diminuta iglesia románica de Sant Andreu. Es una ermita, de hecho. Farena había tenido muralla y castillo, pero hoy sólo queda el recuerdo. De Farena os quedará el paseo sereno por sus calles y la belleza insospechada de los bosques que lo rodean. O su río de aguas transparentes que invitan a la bañada en las pozas de piedra. Y si os hablamos hoy de Farena es por su pequeña fiesta mayor, que tendrá lugar este fin de semana. Atención al rústico mercado de productos naturales del domingo 7 por la mañana. Y también nos gusta del pueblo la acogida de su restaurante, llamado como el río: Brugent. Un bar de pueblo donde hacen unos desayunos de tenedor y cuchillo, de los de antes, con platos de temporada, setas en otoño, brasa, ensaladas. Un lujo. Y para dormir, el Mas de Caret, unos kms. antes de llegar al pueblo. Una casa rural muy bien llevada, bien de precio, bonita, que les permitirá pasar un buen fin de semana, un puente, o unas vacaciones. De rutas a hacer hay muchas. A pie muchísimas. Todo el macizo de Prades a su disposición, con los valles de los ríos Brugent y Glorieta. Bosques ideales para buscadores de setas. Castaños, pinos, encinas … fuentes y pozas donde remojarse. En coche pueden ir a Mont-Ral, un pueblecito en lo alto de una atalaya, a Capafonts, otro pueblo olvidado, a Prades, una señorial villa medieval. O hasta Montblanc, con sus murallas. No les faltarán cosas que hacer, ya lo ven, si no es que os dejáis llevar por la molície del “dolce far niente”, que aquí, en esta paz, es muy fácil. Llegaréis a Farena si vais hasta Reus, Valls o Montblanc por las autopistas AP7 o AP2. En estas localidades hay que buscar la carretera C-14 que va de Montblanc a Reus y salir en La Riba. Una vez en La Riba hay que ir subiendo pueblo arriba, hasta arriba de todo, y coger la pequeña carretera que se adentra en el valle del río Brugent. Atención: carretera estrecha, con curvas y en fuerte subida en algunos tramos. No siempre bien indicada. Unos 12 kms. más adelante, unas cuantas curvas allá encontraréis el pueblo. Pueden volver por el mismo lugar o salir por detrás hacia Capafonts y Prades o hacia Mont-Ral y Alcover.

Vacances a l’Alt Empordà


roses

Una altra bona idea per unes boniques vacances familiars d’estiu seria fer l’estada a la maravellosa vila de Roses, i moure’s per l’Alt Empordà. Nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, una reserva natural plena d’ocells, molt maca per la canalla. Cadaqués, amb el far del Cap de Creus, o Sant Pere de Rodes, monestir romànic impactant… I què dir-vos de la natura, tot en estat verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja també, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situació la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Parlarem ara de Castelló d’Empúries una altra bellíssima vila empordanesa, a tocar de Roses. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, el Museu de la Farinera, que cal visitar. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant del’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. El Butterfly Park està situat a tocar de Castelló d’Empúries, a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Es tracta d’un bonic parc de papallones. Les trobareu en un hivernacle de dimensions grans, però modestes pels estàndards europeus, on han volgut imitar una mena de selva tropical, Volen lliurement les papallones i uns quants ocells. Els vostres fills gaudiran amb l’observació dels lepidòpters i sabent més sobre la seva alimentació, reproducció o metamorfosi. La visita pot ser lliure o bé guiada. No marxeu sense visitar el Paratge Natural de l’Albera, anat fins l’església romànica de Sant Quirze de Colera. També podeu visitar el centre de reproducció de les tortugues, una altra fita espectacular en la seva humilitat. També Figueres és una ciutat ideal per arribar-s’hi des des de Roses durant unes vacances familiars. Podeu visitar allà el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. No estaria de més fer una ullada a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. Bones vacances a l’Empordà!.

Otra buena idea para pasar un verano de playa muy familiar es llegarse hasta la maravillosa villa de Roses, con sus playas fantásticas, de arena fina, sin peligro. Allí podeis alojaros en el Hotel Mediterráneo Park, un hotel familiar con una piscina fabulosa cerca de la playa. El Carmen és un hotelito familiar, cuco, encantador. Cerca de Rosas podeis visitar Castelló d’Empúries, una ciudad medieval que no os la imaginais con una catedral impresionante. No hay que perderse el Museo de la Farinera. Para dormir o comer allí teneis la Fonda Canet. El Butterfly Park es un parque de mariposas. Y también teneis por allí el centro de reproducción de tortuguas, interesante. Figueres és una ciudad  ideal para unas vacaciones familiares. Podeis visitar el Museo Dalí, o el Museo del Juguee de Catalunya. O el Castillo de San Fernando la fortificación més grande de Catalunya, d’España y de Europa. En Figueras teneis el Hotel Duran.  Cadaqués es una maravilla, posiblemente el pueblo más bonito de la Costa Brava.