Fira de Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa del Porc i la cervesa de Manlleu


Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan erem petits, anàvem a buscar embotits. Tenien fama, justa fama, de ser molt bons. A tota la comarca d’Osona hi ha bon embotit, i molts porcs. Això provoca problemes de contaminació greu dels aqüifers per purins, però cal reconèixer que, de sempre, els productes del porc d’Osona han estat excel·lents. Antigament era ben típic pujar a Manlleu a fer recolta d’embotit. Era una sortida familiar ben típica. Fins en portaves pels veïns. Te’ls encarregàven. – Porta’m llom, porta’m llonganissa si aneu a Manlleu-. Possiblement per aquesta arrelada tradició, ara celebren la Festa del Porc i la Cervesa, una fira que combina gastronomia i oci a la Capital del Ter. La matança del porc, l’elaboració d’embotits, la degustació de productes, el mercat, els tastos de cerveses artesanes, els espais infantils, els concerts o els tallers de cuina… són algunes de les activitats programades per a l’ocasió. I és que al llarg de tres dies, la Plaça Fra Bernadí de Manlleu es vesteix de gala per acollir expositors i firaires, artesans i productors, restauradors, músics, i famílies… per celebrar la que ja és la festa gastronòmica més tradicional del territori. Podreu gaudir de mostra i degustacions de productes derivats del porc i cerveses artesanes nacionals i d’importació, matança i rostida de porcs de qualitat, elaboració d’embotits en directe, mercat de producte de proximitat i embotits artesans, diferents zctivitats gastronòmiques com ara sessions i tallers de cuina per grans i petits, tastos de cerveses i espectacles, i concerts gratuïts. Perquè La Festa del Porc i la Cervesa és una mostra de les tradicions gastronomiques de la comarca. També és oci, i espectacle. Si us decidiu a fer un volt per Manlleu, podreu assistir a aquesta inèdita matança del porc. Aquesta era una altra de les sortides familiars nostrades. Arreu de Catalunya es matava el porc. Era un espectacle brutal, medieval. La gent reservava la seva plaça, i es muntaven autocars. També trobareu una demostració de l’elaboració de productes del porc en viu i en directe, demostracions de cuina i tastets guiats d’embotits. Pel que fa a l’apartat cerveses, ara molt en boga, podreu trobar-hi les darreres de fabricació artesana, tan de casa com de fora. Hi han programades també diverses activitats i tallers infantils, i també espectacles de circ per la canalla. Tots gratuïts. Per dinar podeu optar per fer-ho a la fira. Els exhibidors ofereixen plats a bons preus. També podreu tastar les cerveses. I no us penseu que tot seran entrepants i plats freds. Teniu fins sopa de tardor. I no faltaran la cuina de bolets, els peus de porc, i els canelons de la iaia Pepeta. De postre pans de pessic farcits, i coca mallorquina de trampó. Passeu-vos pel racó del gormand, que és l’espai dedicat a la degustació, on els restaurants El Morter, Torres Petit i S’Olivera presentaran els plats que hem anomenat i d’altres. Pels més petits també hi ha el seu taller de cuina infantil. I un espai especial anomenat “la granja”. Arribeu-vos fins Manlleu. Està un xic més amunt de Vic, per la carretera C-17. Total uns 70 kms. Un cop a la vila pregunteu pel passeig del Ter, al costat de l’embarcador. Allà està la fira. No creiem que vulgueu dormir a Manlleu, i no sabem si us agradarà el dinar de la fira, o si lograreu tastar alguna cosa. Per això us recomanarem un parell de fondes de tota la vida, Can Xaran, i també Can Torres, on tenen habitacions senzilles i bon menjar. Hi ha també una casa rural: La Rierola. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la fira, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que estarà groguejant de tardor. O bé per una anada fins Sau, amb el monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Mireu les entrades al nostre blog per organitzar-vos bé la ruta. Bona festa de la cervesa a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Tenían fama, justa fama, de ser muy buenos. En toda la comarca de Osona hay buen embutido, y muchos cerdos. Esto provoca problemas de contaminación grave de los acuíferos por purines, pero hay que reconocer que, de siempre, los productos del cerdo de Osona han sido excelentes. Antiguamente era muy típico subir hasta Manlleu a recolectar embutidos. Era una salida familiar bien típica. Hasta llevabas encargos de los vecinos. Te decian: tráeme lomo, tráeme longanizas- , si se enteraban que íbais a Manlleu. Posiblemente por esta arraigada tradición, ahora celebran una feria del cerdo. La Fiesta del Cerdo y la Cerveza es una muestra de las tradiciones gastronómicas de la comarca. También es ocio, y espectáculo. Si se deciden a dar una vuelta por Manlleu, podrán asistir a una matanza del cerdo. Esta era otra de las salidas familiares de antaño. En toda Cataluña se mataba el cerdo. Era un espectáculo brutal, medieval. La gente reservaba su plaza, y se montaban autocares. También encontrarán una demostración de la elaboración de productos del cerdo en vivo y en directo, demostraciones de cocina y degustaciones guiadas de embutidos. En cuanto al apartado cervezas, ahora muy en boga, pueden encontrar las últimas de fabricación artesanal, tanto de casa como de fuera. Hay programadas también varias actividades y talleres infantiles, así como espectáculos de circo para los niños. Todos gratis. Para comer pueden optar por hacerlo en la feria. Los exhibidores ofrecen platos a buenos precios. También podrán probar las cervezas. Y no penséis que todo serán bocadillos y platos fríos. Tenéis hasta sopa de otoño. Y no faltarán la cocina de setas, los pies de cerdo, y los canelones de la abuela Pepita. De postre bizcochos rellenos, y coca mallorquina de trampó. Pásense por el rincón del goloso, que es el espacio dedicado a la degustación, donde los restaurantes El Mortero, Torres Petit y S’Olivera presentarán los platos que hemos citado y otros. Para los más pequeños también está su taller de cocina infantil. Y un espacio especial llamado “la granja”. Acercaos hasta Manlleu. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. Una vez en la villa preguntar por el paseo del Ter, junto al embarcadero. Allí está la feria. No creemos que quieran dormir en Manlleu, y no sabemos si les gustará la comida de la feria, o si podran llegar a probar algo. Por eso os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará amarillento de otoño. O bien para hacer una ida hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Matança del porc a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana la seva 5a Festa del Pagès, que tindrà la matança del porc com a protagonista. El proper 12 de novembre, de 9 del matí a 2 del migdia, en el recinte del Centre Cívic La Fàbrica, podreu gaudir de diverses activitats: preparació d’embotits, esmorzar de brasa, jocs tradicionals i un dinar popular. No tingueu por!. No es sacrificarà cap animal!. El porc vindrà mort i trossejat de l’escorxador. I també hi haurà un tast dels antics treballs de camp com ara llaurar, aplanar, segar i batre, o la verema. Tot té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Ja ho sabeu… si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del payés, con actos chulos para los chiquillos. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Festa del Porc a Moià


Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva Festa del Porc de Moià. Una desenfadada festa de primavera boja, popular i en un entorn natural fantàstic, als afores del poble, al Molí Nou de Moià. La Festa del Porc inclou un esmorzar, un dinar i un sopar acompanyats per música, jocs per la canalla i els grans i ambient molt de casa. Bona música, molta animació popular, uns bonics jocs rurals i un munt d’altres activitats durant tot el dissabte, dia 1 d’abril de 2017. Consulteu la web on hi ha tot el programa!. De tota manera us podem adelantar que trobareu: un senyor esmorzar de forquilla, un bon esmorzar a 4€ per persona, infantil a 3€.  Atenció: amb carn, i amb alternativa vegetariana per a tots els àpats!. A les 11 del matí, com diu a la seva web, mentre els grans s’avorreixen ballant o prenent un vermut, per les més petites i els més petits de la casa proposen uns jocs rurals molt bèsties i esbojarrats!. Pels més calmats també podreu fer uns tallers de manualitats xulos. Els Falcons de Castellcir oferiran les seves figures, i també hi ha un taller per tots els que volgueu aprendre a fer falcons!. Seguira un ball amb vermut, que inclou un servei de canguratge, guai!. Continua la gresca amb una representació de la matança del porc. Falsa, és clar. Dinar tot seguit, a preus populars. Acabat el dinar una rifa popular com les d’abans. Paneres formoses plenes de productes locals. A la tarda concert de sobretaula. Un grup de swing. Seguirà una gincana i uns jocs bèsties per grans i petits. En fosquejar humor. Un espectacle de riure per enllaçar amb el sopar. Com el dinar molta teca per 8€ els grans i 5€ la canalla. Alternativa vegetariana a tots els àpats, recordeu!. A la nit folk i danses tradicionals, i música mediterrània. Seguirà, si aguanteu, una disco mòbil, i després música del moianès. El Molí Nou de Moià és un indret natural situat a les afores del poble, com ja us hem indicat. Per arribar-hi només haureu de seguir les senyalitzacions que trobareu ja als principals accessos al poble de Moià. Quan trobeu al semàfor del mig del poble, dirigiu-vos cap a la rotonda. Quan hi arribeu, trenqueu a l’esquerra i seguiu les indicacions que trobareu fins al Molí Nou. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Hi van els busos 203 i 213 de l’empresa Sagalés. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa del Porc a Moià!.

¿Os gustan las fiestas bestias?. Moià, en el corazón de Cataluña, entre Vic y Manresa, es una ciudad inquieta, culturalmente muy viva. Durante todo el año celebran ferias muy lucidas e interesantes. Hoy os invitamos, este sábado dia 1 de abril de 2017 a su fiesta del Cerdo. Comida y música todo el dia. Animaros. En Moià nació Rafael de Casanova, el héroe de 1714. Se puede visitar la casa natal. Ya veis que Moia, aun sin fiestas, en sí mismo, es muy recomendable. Una villa muy importante, mucho más que hoy en día, durante los siglos XVI al XVIII. Conserva un casco antiguo que merece una visita. Sus alrededores són espléndidos. Tienen, antes de llegar, Castellterçol, con la casa museo de Prat de la Riba. Y al norte Santa Maria de l’Estany, un monasterio románico de campanillas. Moià celebra también una muy interesante fiesta prehistórica. Porque cerca del pueblo se encuentran las famosas Cuevas del Toll. Suban a Moià pues, si no tenéis nada mejor que hacer. Sobre todo si les gustan las fiestas muy populares y divertidas.