Fira de Geganters a Castellterçol


 

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que aquest proper cap de setmana arriba a Castellterçol la Fira del Món Geganter. Aquest aplec de colles geganteres es traslladarà a terres del Moianès on muntaran una trentena d’estands, oberts a constructors de gegants i imatgeria, luthiers, llibreries especialitzades, artesans i empreses que ofereixin serveis dedicats especialment el món geganter. Ho faran dins del Pavelló municipal Joan Casanoves, i en el mateix recinte firal hi haurà tallers, conferències, activitats infantils i un bonic final de festa. No ho dubteu i aneu fins Castellterçol per a participar en la principal festa dels geganters i geganteres del nostre país. Us hi esperem!. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem el molt bonic i acollidor hostal “La Violeta”, a la mateixa carretera de Barcelona, al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona fira dels gegants!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este próximo fin de semana se celebra en Castellterçol la feria de los giganters de Catalunya. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos “La Violeta”, en la misma carretera de Barcelona, en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

La Festa de la Malavella a Caldes


Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

El Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Fira del conill a Vilafant


Vilafant es un poble que està, literalment, enganxat a Figueres, a ponent. Es troba a només un parell de kms. de la capital de l’Alt Empordà, si seguiu, des del centre de la ciutat, la carretera N-260 cap a Besalú i Olot. Si ho feu arribareu a Vilafant només passar la via del tren i l’autopista, a mà esquerra. Tot i aquesta proximitat, la gent de Vilafant està orgullosa de ser-ho i no volen esdevenir un barri més de Figueres. Però, tranquils, perquè el poble de debò segueix essent un petit nucli rural, amb el seu nucli antic medieval ben conservat al voltant d’una església cistercenca. I per quina raó sortim ara a parlar de Vilafant?. Doncs per la seva Fira del Conill, que no és poca cosa. És una fira dedicada al conill, sí, és clar, però també a l’artesania, amb més de 100 parades d’artesans l’any passat, i a la gastronomia. Les fleques i pastisseries fan les famoses cues de conill, una pasta que heu de provar, com el  vi de la cooperativa. Però amb la fira no s’acaba pas tot. Hi ha més de 2.000 metres quadrats d’exposició als carrers del poble on s’hi fan exposicions, concursos, tallers, activitats per infants o concerts, com ara el “Conill in Concert” que organitza Ràdio Vilafant el mateix dia de la Fira del Conill. Tot aquest proper diumenge 3 d’abril. Empordà. No us ho perdeu. Mireu la programació per aquest any a la web de l’ajuntament o al facebook de la fira. Per dinar proposen un munt de restaurants que oferiran els seus serveis per la fira. En concret  9 restaurants, 1 pastisseria i 1 cooperativa de vins. Son: Cuina 22, també El Bar de la Plaça, el restaurant La Quinta Forca, el restaurador Carles Antoner, el local L’elegància del Paladar, l’associació La Cuina del Vent, que englpoba les propostes de Can Jeroni, Amiel Molins, Falconera i Voramar. Per acabar la pastisseria Parc Bosch. A nosaltres ens agrada, a l’antiga N-II de Figueres, Can Costa, un restaurant, amb una cuina molt reconeguda. Bella decoració interior. I després de viure la Fira del Conill emporteu-vos a casa una bossa de cues de conill de Can Morera, de Cal Flequer o del Forn de la Plaça o de la pastisseria del Parc Bosch. I si pujar a Vilafant només pel poble o la fira es fa poca cosa, penseu que podeu passar el dia, i el cap de setmana visitant la propera Figueres, que és una ciutat ideal per un cap de setmana, amb importantíssims atractius per a les famílies amb nens. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Arribareu a Vilafant per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4,  la de Figueres sud. A la rotonda agafeu l’antiga N-II i aneu cap a Figures Centre. Qualsevol carrer a mà esquerra us portarà, passant sota la via de l’AVE, o per sobre, a Vilafant. Si no ho veieu clar acabeu d’arribar al centre de la ciutat i gireu a mà esquerra per la N-260 cap a Besalú i Olot. Per dormir, prop de Vilafant, a la carretera N-260 hi ha l’Hotel Travé. Còmode i net. Bé de preu. A Figueres, a més, hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut que us arribeu a gaudir de la Fira del Conill?. Esperem que decidiu que sí!.

Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana porque esta villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de Figueres como destino este fin de semana és porque en un pueblo vecino, en Vilafant, tiene lugar la feria del conejo, una excusa fabulosa para subir hasta aquí arriba y pasar el domingo con los niños. Y si hablamos de toda la comarca no acabaríamos de hablar de buenas oportunidades de turismo familiar. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres.

La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Sant Pere de Rodes, revisitat


Hem tornat al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, al cap de Creus, damunt Port de la Selva. Ara feia uns anys que no hi pujàvem i la veritat és que ha millorat molt. Tot està restaurat, net i endreçat. Disseny modern. Es visita fins el darrer racó, i moltes zones les hem vist per primer cop. Continua essent un lloc màgic, tel·lúric. Aquesta joia del primer romànic català impressiona. Es tracta d’un monument únic, esplèndit, edificat l’any 1000 en unes condicions molt dures. I el paisatge que el rodeja, corprèn el viatger. A mig aire de la serra de Sa Verdera, on un bonic castell medieval i unes vistes de somni esperen l’esforçat caminant que gosi pujar pel camí costerut, penjat damunt el mar blau, immens, en les terres agrestes del Cap de Creus, el monestir ens ofereix la puresa de les seves línies i la força de la seva construcció en pedra nua. Si finalment us decidiu a pujar fins el castell de Sa Verdera, que senyoreja aquestes penyes, a una bona hora de camí, albirareu tota la Costa de Tramuntana i tot l’Empordà fins el Pirineu més alt. A sant Pere de Rodes s’hi arriba fàcil per una bona carretera des de Vilajuija, prop de Roses. Son 8 kms amb corbes però sense perills. Des del Port de la Selva, hi ha una petita carretera amb més pujada i en més mala condició. Us la recomanem millor de baixada. Dalt de tot, a més d’un mirador, hi ha bon aparcament. A un kilometre i mig un de molt gran. A uns 700 metres un de més petit, que pot estar ple. El preu de l’entrada no és car. I l’abadia val la pena!.

Si heu de dormir per allà podeu gaudir d’un hotel molt amable amb les famílies, que admet nens a les habitacions i està rodejat d’un parc preciòs, amb piscina exterior i interior i fins jacuzzi. Us el recomano: és l’Hotel Mediterràneo Park de Roses. O bé l’hotel Grimar, a Llança, amb molt de terreny, parc, piscina i bona gastronomia. Aquests dos hotels no estan dins Port de la Selva, però si en poblacions properes. Dins Port teniu un hotel amb encant, però un xic estrany: el Portocristo. També hi ha un parell de bons càmpings, sobretot el de Port de la Vall. Per menjar nosaltres sempre anem al restaurant del mateix monestir, força bo. Bons menús, bones vistes, a preus moderats. Tel: 972 194 233. Si baixeu al Port de la Selva, teniu el Bellavista, a la vora la platja i el port. Tel: 972 387 050. I a Cadaqués la pizzeria la Gritta, econòmica i amb bon preu. No deixeu de tornar a visitar Sant Pere de Rodes qualsevol cap de setmana.

El monasterio de Sant Pere de Rodes, en el cabo de Creus, en Port de la Selva, es un lugar mágico, telúrico. Esta joya del románico impresiona y el paisaje que lo rodea aún más. A medio aire de la sierra de Sa Verdera, colgado sobre el mar azul, inmenso, el monasterio nos ofrece la pureza de sus líneas y la fuerza de su construcción en piedra desnuda. Puedes subir, si hay ganas, hasta el castillo de Sa Verdera, que señorea estas peñas, una buena hora de camino. Divisar toda la costa de Tramuntana y todo el Empordà hasta el Pirineo más alto: eso ofrece la subida. Se llega al monasterio desde Vilajuija, cerca de Roses o bien desde el Port de la Selva, por carreteras viradas. Si tiene que dormir por allí podrá disfrutar de un hotel muy amable con las familias, que admite niños en las habitaciones y está rodeado de un parque precioso, con piscina exterior e interior y hasta jacuzzi. Os lo recomiendo: es el Hotel Mediterráneo Park de Roses. O bien del hotel Grimar, a Llançà, con mucho terreno, parque, piscina y buena gastronomía. Estos dos hoteles no están en Port de la Selva, pero si en poblaciones cercanas. Dentro del Port tiene un hotel con encanto, pero un poco extraño: el Portocristo. También hay un par de buenos campings, sobre todo el de Port de la Vall. Para comer nosotros siempre vamos al restaurante del mismo monasterio. Buenos menús, buenas vistas, a precios moderados. Tel: 972 194 233. Si bajáis al Port de la Selva, teneis el Bellavista, cerca la playa y el puerto. Tel: 972 387 050.

Figueres, revisitada


Hem tornat a parar a Figueres. I aquesta vegada per a dormir. Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. I possiblement per un cap de setmana d’hivern, rúfol, amb fred, amb pluja. A l’estiu, en lloc d’anar a Figueres, el temps convida més a la banyada, i per tant, a marxar cap a la Costa Brava, tan propera. A la tardor els arbres de colors ens criden cap a la Garrotxa, que també està a tocar de la capital de l’Empordà. En canvi, a l’hivern, si no hi ha neu a les muntanyes, perquè no Figueres?. O a la primavera, oi?. La vila te importantíssims atractius per a les famílies amb nens i nenes. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, que domina la ciutat, i els carrers, places i façanes del casc antic, com la del propi teatre i la de la Torre Galatea. Una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Però Figueres és un bon, molt bon punt d’excursions per l’Empordà, Costa Brava, pel Pirineu proper. Però això ja ho decidireu vosaltres. Nosaltres només us hem presentat la ciutat de Figueres!. Arribeu-hi per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4,  Figueres sud. En tren també és fàcil anar a Figueres, perquè l’estació està al centre. També és senzill anar-hi amb bus.

A Figueres hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Hi hem dormit i hi hem dinat i sopat. Un hotel clàssic, molt net, amb totes les comoditats. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut per tal que un dia d’aquests us arribeu a Figueres?. Esperem que decidiu que sí!.

Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana. Y posiblemente para pasar allí un fin de semana de invierno, desapacible, con frío, con lluvia. En verano, en lugar de ir a Figueres, el tiempo invita más a la bañada, y por tanto, a salir hacia la Costa Brava, tan cercana. En otoño los árboles de colores nos llaman hacia la Garrotxa, que también está junto a la capital del Empordà. En cambio, en invierno, si no hay nieve en las montañas, ¿porque no Figueres?. O en primavera, ¿verdad?. La villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de la comarca no acabaríamos. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres. Suban a Figueres uno de estos fines de semana.