Una ruta per Burgos i voltants


Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Zamora, revisitada


Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Burgos, revisitat


 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.