Una ruta per Burgos i voltants


Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Zamora, revisitada


Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Burgos, revisitat


 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Madrigal de las Altas Torres


madrigal-de-las-altas-torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel


gormaz

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

gormaz1

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

gormaz2

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Villa Romana de la Dehesa


villa_romana_dehesa_soria

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Olmedo


olmedo

Olmedo és la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Aquesta bella ciutat situada a mig camí de Valladolid, Segovia o Àvila, conserva set esglésies i convents, set arcs o portes i set palaus del seu ric passat medieval. La església més bonica és la de Santa María, amb un curiós retaule ple de caps de fusta, molt estrany. També és la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que dona fama a la localitat. I per aquesta raó se li ha dedicat un espai dins una antigua casona, que ara és un centre de divulgació literària únic a Espanya. Conserva el casc antic part de les seves muralles, i part de les seves portes, com el arco de la villa, (a la foto), i un munt de cases nobles, amb noms tan evocadors com Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Però no us imagineu una vila ferma, de pedra, sinó una curiosa ciutat medieval de totxana, d’un deliciós i humil color rosat, extesa damunt una planura inacabable, inabastable de cereal. Ni castell, ni catedral, ni grans edificis. Fang fet art. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complexe termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta d’Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota. Visitant viles tan o més boniques que Olmedo, com ara Arévalo, Madrigal de las Altas Torres o Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar d’Olmedo. Bona ruta mudejar per la Castella eterna!.

Olmedo es la villa mudejar castellana por excelencia, tan mudejar que incluso tiene un parque temático dedicado a este arte del ladrillo y la piedra. Esta bella ciudad situada a medio camino de Valladolid, Segovia o Ávila, conserva siete iglesias y conventos, siete arcos o puertas y sed palacios de su rico pasado medieval. La iglesia más bonita es la de Santa María, con un curioso retablo lleno de cabezas de madera, muy extraño. También es la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que da fama a la localidad. Y por esta razón se le ha dedicado un espacio dentro de una antigua casona, que ahora es un centro de divulgación literaria único en España. Conserva el casco antiguo parte de sus murallas, y parte de sus puertas, como el arco de la villa, (en la foto), y un montón de casas nobles, con nombres tan evocadores como Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Pero no se imaginen una villa firme, de piedra, sino una curiosa ciudad medieval de ladrillo, de un delicioso y humilde color rosado, extendida sobre una llanura interminable, inabarcable de cereal. Ni castillo ni catedral, ni grandes edificios. Barro hecho arte. Para dormir debeis saber que Olmedo tiene un hotel Balneario, de campanillas, y con unos precios en consonancia. También buen restaurante dentro del mismo complejo termal. Y si hablamos de comer es muy recomendable es La Cuchara de Jaime, un restaurante de autor pero que ofrece menú diario, y de degustación, a precios muy razonables. Si os gusta más el típico mesón asador, de alta calidad, debe ir al Rincón de Fabia, fantástico. Incluya Olmedo en una ruta por la Castilla Eterna, una ruta de Ávila o Segovia a Valladolid, visitando castillos mudéjares bellísimos, muy cercanos a Olmedo, como Coca o La Mota. Visitante villas tan o más bonitas que Olmedo, como Arévalo, Madrigal de las Altas Torres, Medina del Campo. O Villas romanas tan maravillosas como la de Almenara-Puras, fantástica, cerca de Olmedo. ¡Buena ruta mudejar por Castilla!.

Olmedo est la villa espagnole du mudéjar, et il-y-a dans la ville un parc à thème dédié à l’art de la brique et de la pierre. Cette belle ville est située à mi-chemin entre Valladolid, Ségovie et Avila, a conservé églises et couvents, arches et palais de son riche passé médiéval. La plus belle église c’est celle du Santa Maria, avec un retable en bois curieux, tout plein de têtes. Il est aussi la ville du Chevalier d’Olmedo, la magnifiques œuvre de Lope de Vega, célèbre dans la ville. Et c’est pour ça qu’on lui a consacré un espace dans un ancien manoir, qui est aujourd’hui un centre de communication littéraire. Olmedo a conserve ses vieux murs, et une partie de ses portes, comme l’Arco de la Villa (photo), et beaucoup de maisons nobles, avec des noms évocateurs comme Ortega Davila, Sarmiento et Ulloa. Olmedo est une ville médiévale curieux de brique, un délicieux rose et humble, étendue sur une plaine sans fin, des céréales, inaccessible. Pas un château ou une cathédrale ou de grands bâtiments. A Olmedo il y a un grand Spa hôtel, avec un bon restaurant dans le même complexe thermal. Nous vous recommendons La Cuchara Jaime, un restaurant offrant un menu du jour et dégustation à prix très raisonnables. Si vous préférez la grille, de haute qualité, allez au Rincon de Fabia, fantastique. Visitez Olmedo lors d’une rute par Avila ou Ségovie, ou Valladolid. Visitez aussi des châteaux Mudéjars tres beaux, et très près de Olmedo, comme La Mota ou Coca. Visitez les plus belles villes de Castille, comme Arevalo, Madrigal de las Altas Torres et Medina del Campo. Ou la merveilleuse ville romaine de Puras Almenara à la proximité Olmedo. Bon mudéjar route dans Castille!.

Olmedo is the Spanish Mudejar villa for excellence. There is a theme park dedicated to the art of the brick and stone. This beautiful city is located halfway between Valladolid, Segovia and Ávila, preserved many churches and convents, seven arches or gates and seven palaces of the rich medieval past. The most beautiful church is Santa Maria with a curious wooden altarpiece full of heads, very strange. Olmedo is also the Knight of Olmedo villa, a magnificent literary works masterpiece of Lope de Vega so Olmedo has dedicated a space in a former mansion, that is now a center of literary disclosure. Olmedo retains some of its old walls, and part of its doors, as the Arco de la Villa (pictured), and a lot of noble houses, with evocative names such as Ortega Davila, Sarmiento and Ulloa. Olmedo is a curious medieval city of brick, extended over an endless plain. No castle or cathedral or large buildings. To sleep in Olmedo there is a wonderful Spa hotel, with a good restaurant in the same complex thermal. Also we highly recommended The Cuchara of Jaime, very reasonable prices. If you prefer a typical grill, high quality, go to Rincon de Fabia, it’s fantastic. Include Olmedo visiting the Castile Eternal f Avila or Segovia and Valladolid, visiting castles Mudejars really beautiful, very near Olmedo, such Coca castle or La Mota. Visiting the most beautiful towns of Castile like Arevalo, Madrigal de las Altas Torres and Medina del Campo. Or go to the beautiful Roman Villa of Almenara Puras near Olmedo. Good Mudejar route to Castile!.

El castell de Coca


El poderós castell de Coca sorprén el visitant. No l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents, ni en una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la ara La Muralla o bé la Chuleta, al poble veï, Las Navas de Oro. excelents carns a la brasa, com a tot Segovia, i a tot Castella. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia. No us perdeu Coca viatjant per la Castella eterna!.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

León: la ciutat.


León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Per dinar us recomanem restaurants com ara el Zuloaga, cèntric, clàssic, com també ho és el Alfonso Valderas. Tots dos amb molt prestigi, menú i carta. Bona teca. També ens agrada, i molt El Cenador Rua Nova. Ambient i encant. La Gitana és un bar amb apartat de restaurant. Digne de considerar. Plats sense sorpreses. Un grec al mateix carrer del Cenador: Sabor de Grècia. Molt bo. Fora del centre una pizzeria molt xula: Sapori di Nàpoli. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. O en un NH com el Plaza Mayor. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic. Si aneu cap a Galícia, o us moveu per Espanya, no oblideu León!.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.