Festa Major de Gràcia



Nosaltres no faltem cap any a la nostra cita d’estiu amb les festes de la vila de Gràcia, a Barcelona. Ens trobareu passejant i badant pels carrers guarnits. Perquè la festa major de Gràcia ens encanta. Ens ho passem d’alló més bé. Ens agrada anar mirant la decoració, escoltant els músics que actuen en les tarimes que es munten a cada carreró, veient els espectacles de màgia, en fi, vivint la Festa Major més bonica, tradicional, popular i meravellosa de Barcelona. Aquest any, de nou, escolliu un dia, entre el 15, de fet el dilluns 14, des de la Mare de Déu d’agost i el 21, i arribeu-vos a Gràcia, en bus, metro o caminant, i quedareu bocabadants amb el que fan els veïns de Verdi, de Joan Blanques i de les altres vies i places de l’antiga vila. Increïble, meravellós, formidable. Inventiva, geni, “savoir faire”, ganes, entusiasme, dedicació, feina, hores i hores perdudes muntant uns penjols impossibles, unes flors paradisíaques o un decorat de cinema que transforma el carrer en qualsevol cosa, en un lloc inoblidable. Pareu i preneu-vos un gelat, un refresc, una cervesa, tot escoltant, gaudint, d’un dels més de 600 actes i actuacions programats, la majoria infantils, una tarda qualsevulla. O si sou joves encara, o us en sentiu, gaudiu d’una nit d’estiu mediterrània, sota la lluna plena, en la màgica Gràcia, en una plaça amb sabor de poble, ballant amb una orquestra de les de tota la vida. No deixeu d’anar fins la novel·lística i literària plaça del Diamant, la seu del millor jazz de la festa. O a la plaça del Sol si sou amants de la rumba. Pels més petits de la família,  matinades de grallers, amb gegants i trabucaires, cercaviles populars, castellers, correfoc, tabalada, pallassos, músics. Per tothom concerts a les esglésies, folk a les places. Vermuts, i sopars, ni que sigui d’entrepà, en un ambient familiar, veïnal, amb cinema a la fresca, ballades, rom cremat, disco mòbils, tallers, havaneres, jocs tradicionals, màgia, xocolatada… És difícil d’explicar què és el que enganxa de Gràcia. Mireu-vos la web de la festa, trieu i veniu a comprovar-ho!.

No faltamos ningún año. Nos encanta. Nos lo pasamos de lo lindo paseando por las calles y las plazas de Gracia, admirando la decoración, escuchando los músicos de las tarimas que se montan en cada callejón, viviendo la Fiesta Mayor más bonita, tradicional, popular y maravillosa de Barcelona. Cada año, no faltamos nunca, un día entre los que rodean el 15, la Virgen de agosto. Deben de ir a Gràcia, como sea, en bus, metro o caminando. Quedaréis alucinados con lo que hacen los vecinos de Verdi, de Joan Blanques y de las otras vías de la antigua villa. Increíble, pasmoso, maravilloso, formidable. Inventiva, genio, savoir faire, ganas, entusiasmo, dedicación, trabajo, horas y horas perdidas montando unos adornos imposibles, unas flores paradisíacas o un decorado de cine que transforma la calle en cualquier cosa, en un lugar inolvidable. Tómense un helado, un refresco, una cerveza, escuchando, disfrutando de uno de los más de 600 actos y actuaciones programados, la mayoría infantiles, una tarde cualquiera. O si sois jóvenes todavía, o os sentís así, disfrutad de una noche de verano mediterránea, bajo la luna llena, en la mágica Gracia, en una plaza con sabor de pueblo, bailando con una orquesta de las de toda la vida. No dejeis de ir hasta la novelística y literaria plaza del Diamante, la sede del mejor jazz de la fiesta. O hasta la plaza del Sol si sois amantes de la rumba. Para los más pequeños de la familia, tenemos las madrugadas de grallers, con gigantes y trabucaires, pasacalles populares, castellers, correfoc, tabalada, payasos, músicos. Para todos los públicos los conciertos en las iglesias, el folk en las plazas. Vermuts, y cenas, aunque sean de bocadillo, en un ambiente familiar, vecinal, con cine al aire libre, bailes, ron, disco móviles, talleres, habaneras, juegos tradicionales, magia, chocolatada … Es difícil de explicar qué es lo que más engancha de Gracia. Consultad la web de la fiesta, elegid y venid a comprobarlo.

Festa Major de Vilarodona


El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquesta setmana, i fins el cap de setmana, s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç. La festa inclou moltes activitats, moltes d’elles pensades pels infants. Ja ho veureu, tot senzill i casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Espectacles infantils, xocolatada, ball, concert, discomòbil, focs d’artifici, envelat, teatre, ofici solemne, ball de tarda i de nit amb orquestra,  inflables, piscina, autos de choc, “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Però això no és tot. Molt a prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, dins el poble mateix, al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo. Todo sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Festa Major de Sant Llorenç de la Muga


Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, cucanyes infantils i molts altres més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt feréstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuós Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Fira de Santpedor


Santpedor és el poble d’en Guardiola, l’entrenador del Barça. I, més enllà d’aquesta efemèride, també és una bonica vila força ben conservada, amb un notable casc antic, amb carrers medieval, una bonica plaça i l’esglèsia de Sant Pere d’Or, d’aquí el nom de la localitat. Però avui parlem de Santpedor perquè aquest dissabte 6 de maig de 2017, s’hi celebra la fira Santpedor en flor. Serà un dissabte ple d’activitats a les diferents places del poble. Hi haurà mercat de la flor, planter i la llavor; dinar floral amb moltes sorpreses; degustació de vins florals; joieria contemporània; llibres sobre flors a la biblioteca; activitats del SAC i fins i tot es podrà fer una visita guiada a la Font de les Escales de la bonica vila de Santpedor.  També podreu disfrutar de passejades guiades pel nucli històric, medieval i industrial. I és que a Santpedor hi ha moltes coses a veure. No creiem que sigui necessari quedar-se a dormir, perquè Santpedor està proper a Barcelona, uns 60 kms. per la C-16, una mica per sobre de Manresa, abans d’arribar a Sallent. Però heu de saber que hi ha un hotel de quatre estrelles, amb restaurant, molt especialitzat en banquets, com també ho fa el Mirador de Montserrat. Diferent, innovador, és el Tesi. Especialitzat en menús i buffet lliure, Can Llopis. A més, hi ha molts bars que fan tapes i plats combinats, com el Núria. Si compteu amb l’oferta de la fira, ja veureu que amb gana no en sortireu.

Santpedor es el pueblo de Guardiola, el entrenador del Barça. Y, más allá de esta efeméride, también es una bonita villa muy bien conservada, con un notable casco antiguo. Pero hoy hablamos de Santpedor porque hay una feria de la flor este fin de semana, el sábado, dia 6 de mayo de 2017. En Santpedor hay muchas cosas que ver. No creemos que sea necesario quedarse a dormir, porque Santpedor está cercano a Barcelona, unos 60 kms. por la C-16, un poco por encima de Manresa, antes de llegar a Sallent. Pero debéis saber que hay un hotel de cuatro estrellas, con restaurante, muy especializado en banquetes, como también los hace el Mirador de Montserrat. Diferente, innovador, es el Tesis. Especializado en menús y buffet libre, Can Llopis. Además, hay muchos bares que hacen tapas y platos combinados, como el Núria. Si cuentan además con la oferta de la feria, ya veréis que con hambre no saldrán de Santpedor.

Trobada Campaners d’Os de Balaguer


El darrer cap de setmana d’abril a Os de Balaguer celebren, com cada primavera, la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, prepirineu en flor, i gaudir pels costeruts carrers de la població, de la fira de la Campana amb la mostra d’oficis antics. La festa comença el dissabte a la tarda nit, amb concerts i activitats adreçades al jovent, però el dia fort és el diumenge, 30 d’abril de 2017. Hi ha, com ja hem dit, la fira de la campana pels carrers del poble i activitats pels nens. A les 10 es fa la rebuda als campaner. A quarts d’11 ja hi ha tocs. A l’1 de la tarda missa, seguida del dinar popular a la pista poliesportiva. Hi haurà força gent. La fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, augmenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal prendre després la carretera C-12 que, travessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. O menjar a Ca la Nina, un restaurant ben típic al mateix Os de Balaguer. Fora de la vila, nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotel rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fabula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de córrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu dormir bé a 9 kms. d’Os mateix, en l’antiga rectoria del poblet d’Alberola, en ple camp. Allà L’Abadia de Cal Bessó ofereix una casa rural, amb diferents seccions, que s’ofereix sencera o en parts. Podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel pont. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  També és meravellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Menú bo i bé de preu. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalou o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotels. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recórrer el meravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto.

Fira del Sant Crist a Piera


L’església del poble de Piera, a la plana de l’Anoia, tocant a tres comarques més, a l’ombra de Montserrat, conté la imatge del Sant Crist, de gran devoció popular. És en honor d’aquesta talla mil·lenària que la vila de Piera celebra les seves festes per l’abril. Així, els dies 21, 22 i 23 d’abril de 2017, principalment el dissabte i diumenge, s’ompliran els carrers del nucli antic del municipi amb la fira. Bàsicament son paradetes de comerços locals, tot i que també comarcals, que ofereixen els seus productes i serveis, i organitzen tallers per la canalla, actuacions i balls en un escenari preparat per a l’ocasió o trobades de col·leccionistes, com ara de plaques de cava. Podreu gaudir també d’una trobada de Gegants i, a la nit, d’un correfoc i d’un concert amb orquestra. El diumenge els actes son més formals, presidits per la diada gran, la festa del Sant Crist.  A les 11 hores ofici solemne, seguit de sardanes a la plaça i ball de nit, a les 1o, com està manat.  Un altre correfoc tanca la celebració. A més de tot el que hem citat, depenent de l’any i dels diners que hi hagi, podeu trobar-hi circuit de cars, inflables i altres activitats per a infants. Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades. Un munt d’ermites al camp i boscos circumdants i una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el Sant Crist. També un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. Podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. També el bus de l’empresa Hispano Igualadina para a Piera. Surt de l’estació de Sants. Si aneu en cotxe podeu anar per l’AP-2, autopista de peatge que va a Lleida, deixant-la a Martorell, a la sortida 25, per agafar la carretera B-224, en direcció a Capellades, fins arribar a Piera. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar, perquè estarà tot prou ple, però de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bon Sant Crist a Piera!.

La iglesia del pueblo de Piera, a la sombra de Montserrat, contiene la imagen del Santo Cristo, de gran devoción popular. Es en honor de esta talla milenaria que la villa de Piera celebra sus fiestas en abril. El sábado y domingo se llenarán las calles del casco antiguo del municipio con la feria. Básicamente son puestos de comercios locales, aunque también comarcales, que ofrecen sus productos y servicios, y organizan talleres para los niños, actuaciones y bailes en un escenario preparado para la ocasión o encuentros de coleccionistas, como de placas de cava. También se podrá disfrutar de un encuentro de Gigantes y, por la noche, de un correfoc y un concierto con orquesta. El domingo los actos son más formales, presididos por el día grande, la fiesta del Santo Cristo. A las 11 horas misa solemne, seguida de sardanas en la plaza y baile de noche, a las 1o, como está mandado. Otro correfoc cierra la celebración. Además de todo lo que hemos citado, dependiendo del año y del dinero que haya, pueden encontrar circuito de cars, hinchables y otras actividades para niños. Piera tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches. Un montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buen Santo Cristo en Piera!.