Més enllà de Múrcia: Almeria!

De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

Fira medieval d’oficis a Súria

 

A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 9 i 10 de novembre de 2019 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria penseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no decepciona mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Prop Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Aiguardent al Prat del Comte

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Fira de Sant Miquel de Santpedor

Santpedor és el poble d’en Guardiola, l’ex-jugador i entrenador del Barça. I, més enllà d’aquesta efemèride, també és una bonica vila força ben conservada, amb un notable casc antic, amb carrers medieval, una bonica plaça i l’església de Sant Pere d’Or, d’aquí el nom de la localitat. Però avui parlem de Santpedor perquè aquest diumenge 29 de setembre de 2019 a Santpedor ja ho tenen tot a punt per a la Fira de Sant Miquel. Fira ecològica, talla barroca, Food Trucks, actuacions musicals de carrer, trobada de puntaires, bastoners, castellers… i un munt de coses i actes més. Arribeu-vos a la bonica vila de Santpedor.  I és que a Santpedor hi ha moltes coses a veure. No creiem que sigui necessari quedar-se a dormir, perquè Santpedor està proper a Barcelona, uns 60 kms. per la C-16, una mica per sobre de Manresa, abans d’arribar a Sallent. Però heu de saber que hi ha un hotel de quatre estrelles, amb restaurant, molt especialitzat en banquets, com també ho fa el Mirador de Montserrat. Diferent, innovador, és el Tesi. Especialitzat en menús i buffet lliure, Can Llopis. A més, hi ha molts bars que fan tapes i plats combinats, com el Núria. Si compteu amb l’oferta de la fira, ja veureu que amb gana no en sortireu.

Santpedor es el pueblo de Guardiola, el entrenador del Barça. Y, más allá de esta efeméride, también es una bonita villa muy bien conservada, con un notable casco antiguo. Pero hoy hablamos de Santpedor porque hay una feria de San Miguel. En Santpedor hay muchas cosas que ver. No creemos que sea necesario quedarse a dormir, porque Santpedor está cercano a Barcelona, unos 60 kms. por la C-16, un poco por encima de Manresa, antes de llegar a Sallent. Pero debéis saber que hay un hotel de cuatro estrellas, con restaurante, muy especializado en banquetes, como también los hace el Mirador de Montserrat. Diferente, innovador, es el Tesis. Especializado en menús y buffet libre, Can Llopis. Además, hay muchos bares que hacen tapas y platos combinados, como el Núria. Si cuentan además con la oferta de la feria, ya veréis que con hambre no saldrán de Santpedor.

Festa Major de Gràcia

Nosaltres no faltem cap any a la nostra cita d’estiu amb les festes de la vila de Gràcia, a Barcelona. Ens trobareu passejant i badant pels carrers guarnits. Perquè la festa major de Gràcia ens encanta. Ens ho passem d’alló més bé. Ens agrada anar mirant la decoració, escoltant els músics que actuen en les tarimes que es munten a cada carreró, veient els espectacles de màgia, en fi, vivint la Festa Major més bonica, tradicional, popular i meravellosa de Barcelona. Aquest any, de nou, escolliu un dia, entre el 15, Mare de Déu d’agost i el 21, i arribeu-vos a Gràcia, en bus, metro o caminant, i quedareu bocabadants amb el que fan els veïns de Verdi, de Joan Blanques i de les altres vies i places de l’antiga vila. Increïble, meravellós, formidable. Inventiva, geni, “savoir faire”, ganes, entusiasme, dedicació, feina, hores i hores perdudes muntant uns penjols impossibles, unes flors paradisíaques o un decorat de cinema que transforma el carrer en qualsevol cosa, en un lloc inoblidable. Pareu i preneu-vos un gelat, un refresc, una cervesa, tot escoltant, gaudint, d’un dels més de 600 actes i actuacions programats, la majoria infantils, una tarda qualsevulla. O si sou joves encara, o us en sentiu, gaudiu d’una nit d’estiu mediterrània, sota la lluna plena, en la màgica Gràcia, en una plaça amb sabor de poble, ballant amb una orquestra de les de tota la vida. No deixeu d’anar fins la novel·lística i literària plaça del Diamant, la seu del millor jazz de la festa. O a la plaça del Sol si sou amants de la rumba. Pels més petits de la família,  matinades de grallers, amb gegants i trabucaires, cercaviles populars, castellers, correfoc, tabalada, pallassos, músics. Per tothom concerts a les esglésies, folk a les places. Vermuts, i sopars, ni que sigui d’entrepà, en un ambient familiar, veïnal, amb cinema a la fresca, ballades, rom cremat, disco mòbils, tallers, havaneres, jocs tradicionals, màgia, xocolatada… És difícil d’explicar què és el que enganxa de Gràcia. Mireu-vos la web de la festa, trieu i veniu a comprovar-ho!.

No faltamos ningún año. Nos encanta. Nos lo pasamos de lo lindo paseando por las calles y las plazas de Gracia, admirando la decoración, escuchando los músicos de las tarimas que se montan en cada callejón, viviendo la Fiesta Mayor más bonita, tradicional, popular y maravillosa de Barcelona. Cada año, no faltamos nunca, un día entre los que rodean el 15, la Virgen de agosto. Deben de ir a Gràcia, como sea, en bus, metro o caminando. Quedaréis alucinados con lo que hacen los vecinos de Verdi, de Joan Blanques y de las otras vías de la antigua villa. Increíble, pasmoso, maravilloso, formidable. Inventiva, genio, savoir faire, ganas, entusiasmo, dedicación, trabajo, horas y horas perdidas montando unos adornos imposibles, unas flores paradisíacas o un decorado de cine que transforma la calle en cualquier cosa, en un lugar inolvidable. Tómense un helado, un refresco, una cerveza, escuchando, disfrutando de uno de los más de 600 actos y actuaciones programados, la mayoría infantiles, una tarde cualquiera. O si sois jóvenes todavía, o os sentís así, disfrutad de una noche de verano mediterránea, bajo la luna llena, en la mágica Gracia, en una plaza con sabor de pueblo, bailando con una orquesta de las de toda la vida. No dejeis de ir hasta la novelística y literaria plaza del Diamante, la sede del mejor jazz de la fiesta. O hasta la plaza del Sol si sois amantes de la rumba. Para los más pequeños de la familia, tenemos las madrugadas de grallers, con gigantes y trabucaires, pasacalles populares, castellers, correfoc, tabalada, payasos, músicos. Para todos los públicos los conciertos en las iglesias, el folk en las plazas. Vermuts, y cenas, aunque sean de bocadillo, en un ambiente familiar, vecinal, con cine al aire libre, bailes, ron, disco móviles, talleres, habaneras, juegos tradicionales, magia, chocolatada … Es difícil de explicar qué es lo que más engancha de Gracia. Consultad la web de la fiesta, elegid y venid a comprobarlo.

Dumfermline

Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!

Mercat Medieval de Palau Solità i Plegamans

Paulau Solità i Plegamans és un municipi del Vallès, molt proper a Barcelona. S’hi arriba per la C-17, sortint de Mollet i anant cap a Caldes de Montbui. La carretera, avui dia, passa pels afores del poble. Abans el travessava i la gent parava a comprar-hi el pa, i altres queviures, que també venien els diumenges. Ara el poble està molt més tranquil. Palau te un castell, seu de la Fundació Folch i Torres, i de diversos serveis de la ciutat. És força bonic. També te algunes masies de mèrit, i una alzina molt i molt gran. Però tots aquests atractius no són prou interessants per provocar un allau de turistes. El que si que any rera any fa augmentar el turisme de masses és el seu bonic mercat medieval. Serà aquest cap de setmana, i hi haurà tota mena d’espectacles, un campament medieval al castell, una zona d’activitats infantils, amb espectacles de lluites i torneig amb cavalls, exhibició d’oficis o visites guiades al Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres. Un bus connecta el centre de la vila i el Castell de Plegamans. També un munt d’aparcaments, gratuïts, als carrers Garraf i Empordà, a prop del Castell de Plegamans, o al pavelló d’esports i la plaça de Ca l’Estruch. Serà una oportunitat única per a fer una visita guiada al Castell de Plegamans, amb l’interessant museu Folch i Torres dins les seves sales, guapo de veure. Aneu a Palau aquest cap de setmana i els vostres fills i filles gaudiran d’una bona jornada, ben divertida, amb les disfresses, els tallers i tots els actes que s’hi organitzen. Si us cal dinar podeu menjar les coses bones que cuinen les parades del mercat medieval. Si us agrada més entaular-vos, aneu al restaurant Can Burgues, molt bona teca, on s’especialitzen en carns a la brasa, a la mateixa carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Un altre, on oferiran menú medieval especial, molt bo també, és el restaurant Can Joan, recomanable. L’anomenat Bar del Poble, tel. 93 688 39 49, dins la seva senzillessa, també s’apunta al menú especial medieval, i està molt bé!. El restaurant pizzeria Leonardo Da Pincho, tel. 93 864 70 20, fa pizzes boníssimes, i també està entre els locals amb menú medieval aquests dies. Bona fira medieval a Palau!.

Paulau Solità i Plegamans es un municipio del Vallès, muy cercano a Barcelona. Se llega por la C-17, saliendo de Mollet y yendo hacia Caldes de Montbui. La carretera, hoy día, pasa por las afueras del pueblo. Antes lo atravesaba y la gente paraba a comprar el pan, y otros víveres, que también vendían los domingos. Ahora el pueblo está mucho más tranquilo. Palau tiene un castillo, sede de la Fundación Folch i Torres, y de diversos servicios de la ciudad. Es bastante bonito. También tiene algunas masías de mérito, y una encina muy grande. Pero todos estos atractivos no son suficientemente interesantes para provocar una avalancha de turistas. Lo que si que año tras año hace aumentar el turismo de masas es su mercado medieval. Todo el pueblo se vuelca en la organización de este mercado. Ven a Palau estos días y tus hijos e hijas disfrutarán de una buena jornada, muy divertida, con los disfraces, los talleres y todos los actos que se organizan. Para comer prueba las cosas buenas que cocinan los puestos del mercado medieval. Si os gusta más sentaros, id a Can Burgues, donde se especializan en carnes a la brasa, en la misma carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Otro, más de menú, es Can Boada, en el Camino Real, 185. Teléfono: 93 864 80 68.

El Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Folkestone

Si aneu a París, per continuar camí cap a Londres, anireu en direcció Calais per agafar el vaixell que en una hora us deixarà a Dover, a la banda anglesa del canal. Però si et vaixell us mareja, o fa mal temps, potser heu pensat anar a Anglaterra en tren. Ara ja és possible travessar en cotxe, carregant-lo al tren, per sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001, una Odissea a l’espai!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial. En aquest cas arribareu a Folkestone, un altre bonic poblet costaner. Potser no tan conegut com Dover, ni amb tantes atraccions, ni amb el seu poderós castell dominant els penya-segats blancs, tan famosos. Però Folkestone és un encantador poble de pescadors, amb un port escenogràfic, i boniques platges. No dubteu en baixar fins al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I badar una mica mirant el poble i el paisatge que l’envolta. Bonic de veritat.

I, no gaire lluny, teniu la bella vila medieval de Canterbury una parada obligatòria. Aquesta bellíssima ciutat medieval, seu de l’episcopat anglès, primat de l’església d’Anglaterra, mereix una llarga i detinguda visita. Està situada molt a prop del port de Dover, i de Folkestone. Conserva les muralles, un casc antic molt romàntic i una soberbia catedral, la primada d’Anglaterra. Per menjar allà trobareu bons llocs. Comencem per una cadena de menjar ràpid italià, pizza o pasta, eficient i no molt car: Prezzo. N’hi ha a tota Anglaterra. Bo, informal i divertit: Farmhouse. Un toc oriental, nordafricà, tagines, cus-cus…, però també amanides i carns, en un ambient refinat: Le Café Mauresque. Un clàssic anglès, menú de diari, sense problemes: Marlowe’s. Cuina moderna, dinàmica i de mercat al The Goods Shed. Un típic pub anglès, britànic pels quatre costats, bona cuina: Deeson’s. No coneixem hotels a Canterbury, nosaltres estàvem en un dels Novotels de Londres, en concret al d’Stevenhage, baratet i encantador, però en vàrem veure uns quants que semblaven molt acollidors, i també molts càmpings als voltants. Naturalment existeix a Canterbury, i a tot el bellíssim territori del Ducat de Kent, una munió de cases rurals i bed&breakfast que no deceben mai. Campinya, tranquil·litat i paisatge soberbis.

¿Están pensando en un destino familiar por unos días, un fin de semana largo, un puente, unas pequeñas vacaciones?. ¿O en unas vacaciones de verano, o de Semana Santa, más largas?. ¿O quizás en una escapada?. Piensen en lo que se piensen, Inglaterra es un buen destino, y para llegar podeis ir en barco, hasta Dover, o subir el coche al tren, y pasar bajo el agua. Cosas de ciencia ficción. Canterbury una parada obligatoria. Esta bellísima ciudad medieval, sede del episcopado inglés, primado de la iglesia de Inglaterra, merece una larga y detenida visita. Está situada muy cerca del puerto de Dover, donde llegan los ferrys de Francia, y de la salida del túnel bajo el canal, a medio camino de Londres. Por lo tanto, puede ser una parada en el camino del barco hacia Londres, o igual cuando vuelvan a buscar el barco de nuevo. Si han llegado a Inglaterra en avión, piensen que Canterbury es muy bonita, y que no está ni a 60 kms. de la capital. Fácil en coche alquilado, en tren o en bus. Conserva las murallas, un casco antiguo muy romántico y una soberbia catedral, la primada de Inglaterra. Las casas son bajas, típicas, las calles muy animadas, llenas de tiendas y restaurantes. Hay museos, iglesias, puertas y curiosidades en cada esquina. En fin, un hito claro en una ruta por Gran Bretaña, o en una ruta por Normandía con escapada a Canterbury. Para comer encontrarán muy buenos lugares en la ciudad. Empezamos por una cadena de comida rápida italiana, pizza o pasta, eficientes y no muy caro: Prezzo. Las hay en toda Inglaterra. Bueno, informal y divertido: Farmhouse. Un toque oriental, norteafricano, tajín, cus-cus …, pero también ensaladas y carnes, en un ambiente refinado: Le Café Mauresque. Un clásico inglés, menú de diario, sin problemas: Marlowe s. Cocina moderna, dinámica y de mercado en The Goods Shed. Un típico pub inglés, británico por los cuatro costados, buena cocina: Deeson s. No conocemos hoteles en Canterbury, nosotros estábamos en uno de los Novoteles de Londres, en concreto en el de Stevenhage, barato y encantador, pero vimos unos cuantos que parecían muy acogedores, y también muchos campings en los alrededores. Naturalmente existe en Canterbury, y en todo el bellísimo territorio del Ducado de Kent, una multitud de casas rurales y bed & breakfast que no decepcionan nunca. Campiña, tranquilidad y paisaje soberbio.

Roussillon, revisitat

Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la Glycine o Les Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Fira medieval d’oficis de Súria

A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 10 i 11 de novembre de 2018 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. També gaudireu de l’espectacle “Salats!”, una història d’embolics al voltant de la mina de sal, a la Súria medieval. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria pnseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no deceb mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. Més lluny, a Clariana de Cardener, per la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Equitardor a Talamanca

 

Al bonic poble de Talamanca s’hi fa una fira molt divertida aquest proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 d’octubre, de 10 a 15 hores, a la plaça del Raval i al pàrquing de les Basulles. Trobareu una fira d’artesans amb parades de formatge, embotit, mel, cistellaires, artesans de sabates i roba, ferrer, baster i forner. Al voltant de la plaça també hi haurà una demostració de ferrar un cavall. Podreu gaudir de la demostració d’arrossegament cavalls de tir, activitat que tindrà lloc al pàrquing de les Basulles a les 11 i a les 13 hores. També ofereixen passejades a cavall per la mainada, d’11:30 a 14 hores, per l’interior del poble de Talamanca. Els cavalls estaran situats al costat de la plaça del Raval. A més hi haurà uns tallers infantils de tir amb arc, lluita amb espases, lluita amb arcs, bareta màgica, armadures i recorregut misteriós. De les 10 a les 14 hores els infants podran participar lliurement, no caldrà prèvia inscripció, a les diferents activitats. Totes seran gratuïtes excepte les visites guiades al Castell de Talamanca, que seran a 11, 12 i 13 hores, i es cobrarà una entrada de pocs euro. Serà gratuïta pels menors de 14 anys. La podreu comprar al mateix castell aquell mateix dia. Per més informació del poble, llocs a visitar, on dinar o comerços, podeu visitar la web de l’Ajuntament de Talamanca. Arribeu-vos a Talamanca. La fortalesa i el propi poble mereixen una detinguda visita, perquè són una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Este pueblo medieval está situado en el parque natural de Sant llorenç del Munt, bellísimo, y posee un castillo recién restaurado que ya es posible visitar sábados y domingos. Ideal para una salida familiar. Solo hay que tomar la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, para llegar a esta villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… Y cerca teneis otros atractivos para completar el dia: el pueblecito de Mura, fantástico y el monasterio románico de Sant Benet de Bages, una pasada. El entorno natural és precioso. No os lo perdais.

This medieval village has got a wonderful castle that you can visit every saturday and sunday. Near to Talamanca there is the medieval village of Mura. It’s fantastic too. All villages are inside the Sant Llorenç’s nature reserve. Don’t miss this fabulous medieval town with everything you enjoy: medieval castle, Romanesque church, narrow streets… Also you can visit the Sant Benet of Bages Abbey not really far from Talamanca.

La festa de l’aiguardent de Prat del Comte

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Festes del Roser a Súria

A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una festa molt bonica, la festa del Roser. El “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Dissabte hi ha caminada popular des de la plaça Major, bitlles catalanes, dinar popular, inflable gratuït, ball de gegants amb els Geganters del Poble Vell, concert amb el grup Long Wick, botifarrada amb servei de bar i bingo. Diumenge hi haurà un concurs de puzles, missa pontificalis, cercavila amb la Cobla Súria, aperitiu per a tothom i sardanes. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana. Per arribar a Súria cal pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta al poble, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria pnseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no deceb mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. Més lluny, a Clariana de Cardener, per la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Bona festa a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una fiesta muy chula: el Roser. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.