La Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 26 de març de 2017, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats: la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes, menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesania  i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 26 de marzo de 2017 (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Carnaval tocatardà a Taradell


taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 4 de març, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10 de la nit, hi haurà una festa jove a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 4 de marzo, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Carnaval de Solsona


solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucólica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Si no trobeu lloc, per menjar o per dormir, al complex de Can Puig, no el trobareu enlloc més. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excelente brasa. O, Cal Nandes. Piedra y madera. En la entrada de la población, el Gran Sol, antiguo hotel, reformado. Un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. El Vilaró del Bosque es un alojamiento rural, donde hacen buena comida. Si no encuentra lugar para comer o para dormir, al complejo de Can Puig, no lo encontrará en ningún otro lugar. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

El fajol a Batet de la Serra


fira-del-fajol-batet-de-la-serra-2017

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 12. Tot comença a les 9 del matí. Seria bona idea passar el cap de setmana allà. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Fora del poble, a la Garrotxa, hi ha molt bons llocs on dormir i menjar. Teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions a prop de Les Preses. un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. A Olot podeu dinar al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir a Olot teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. Reserveu o no dinareu aquí!. Tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

La festa dels Tonis a Santa Eugenia


Imprimir

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim àbsi, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Tres tombs i Tonis de Taradell


tonis

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més el·laborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom cassolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


sant_andreu_llacuna2

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 3 al dimarts 8 de desembre de 2016, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la fira pròpiament dita i la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. A més, el dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona, però no hi ha grans actes festius. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2016 toca del 3 al 8 de diciembre de 2016. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.