Festes de Santa Eulàlia a Barcelona


Per Santa Eulàlia, a Barcelona, fan molta festa. I és que a Barcelona aquest proper cap de setmana és Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. I encara que sigui la festa petita, atreu moltes famílies amb nens i ganes de passar-s’ho bé. Perquè la festa de la Laia és una festa per anar-hi acompanyats dels més petits de la casa. I és que la Laia és la festa familiar per excel·lència del calendari barceloní. En honor de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, aquest cap de setmana, els carrers de Ciutat Vella s’omplen de gegants i gegantes, diables, dracs, àligues, lleons, castellers, dansaires i molts altres personatges i expressions de la cultura popular que formen part d’una tradició festiva que compta amb segles d’història. Tot en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. La tradició de les Laies es remunta a centenars d’anys a Barcelona. Son unes festes entranyables, que ofereixen a les famílies tota mena de propostes lúdiques. Escolliu del ampli programa d’actes i gaudiu-ne!.

La tradición de las Fiestas de Santa Eulalia se remonta a cientos de años atras en Barcelona. Son unas fiestas entrañables, que ofrecen a las familias todo tipo de propuestas lúdicas para los pequeños y para los adultos. Las fiestas de Laia, sencillas y familiares, las fiestas de invierno de Barcelona, son una propuesta que no podemos dejar de haceros. La mayoría de actividades tienen por escenarios los magníficos espacios de la Barcelona gótica, de Ciutat Vella, de las Ramblas. Plaza Sant Jaume, Catedral … un privilegio, un lujo. Durarán todo el fin de semana. Mirad el programa y eligid.

Orleans


Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. per dinar. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt més del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu aquí a dinar. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

Pocas ciudades en Francia os gustarán tanto como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Tarragona, revisitada


De nou hem estat a Tarragona aquest passat cap de setmana. Un dissabte assolellat d’hivern, extremadament mediterrani. Tarragona és una ciutat molt bella, plena de monuments imponents, d’època romana la majoria, però també medievals, que han fet que fos declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Hi trobareu un preciós amfiteatre, les ciclòpies muralles, el circ… tot increïble. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic. La seva catedral, els palaus del carrer de cavallers… amb racons encisadors, plens de poesia. A més Tarragona ofereix sol i platja. Unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. Ens agrada Tarragona, amb la seva llum del sud, la pedra daurada, la calma que s’hi respira. A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP-7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en pàrquings subterranis, arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Filosofia, íntim i acollidor, bona brasa, hamburgueses fabuloses. O el Arcs, cuina d’altíssima qualitat, preus en consonància. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic. bo. O el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?.  Sempre hi ha un bon motiu per re-visitar Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que Tarragona existe, y es muy bonita. Consulten la web del ayuntamiento, para ver el montón de monumentos que tienen a su disposición, romanos los más: muralla, circo, amfiteatro, pero también medievales, como la catedral o el barrio antiguo con sus palacios. En Tarragona tienen muy buenos restaurantes, donde comer de maravilla, y hoteles cómodos por si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Els Tonis de Santa Eugenia


CREATOR: gd-jpeg v1.0 (using IJG JPEG v62), default quality

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, en un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Clermont Ferrand, revisitat


Aquest passat Nadal hem tornat a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude.

  

Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona. Perquè es troba situada al cor de França. Tot i això, lamentablement, aquesta cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada, malgrat que l’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Folkestone


Si aneu a París, per continuar camí cap a Londres, anireu en direcció Calais per agafar el vaixell que en una hora us deixarà a Dover, a la banda anglesa del canal. Però si et vaixell us mareja, o fa mal temps, potser heu pensat anar a Anglaterra en tren. Ara ja és possible travessar en cotxe, carregant-lo al tren, per sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001, una Odissea a l’espai!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial. En aquest cas arribareu a Folkestone, un altre bonic poblet costaner. Potser no tan conegut com Dover, ni amb tantes atraccions, ni amb el seu poderós castell dominant els penya-segats blancs, tan famosos. Però Folkestone és un encantador poble de pescadors, amb un port escenogràfic, i boniques platges. No dubteu en baixar fins al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I badar una mica mirant el poble i el paisatge que l’envolta. Bonic de veritat.

I, no gaire lluny, teniu la bella vila medieval de Canterbury una parada obligatòria. Aquesta bellíssima ciutat medieval, seu de l’episcopat anglès, primat de l’església d’Anglaterra, mereix una llarga i detinguda visita. Està situada molt a prop del port de Dover, i de Folkestone. Conserva les muralles, un casc antic molt romàntic i una soberbia catedral, la primada d’Anglaterra. Per menjar allà trobareu bons llocs. Comencem per una cadena de menjar ràpid italià, pizza o pasta, eficient i no molt car: Prezzo. N’hi ha a tota Anglaterra. Bo, informal i divertit: Farmhouse. Un toc oriental, nordafricà, tagines, cus-cus…, però també amanides i carns, en un ambient refinat: Le Café Mauresque. Un clàssic anglès, menú de diari, sense problemes: Marlowe’s. Cuina moderna, dinàmica i de mercat al The Goods Shed. Un típic pub anglès, britànic pels quatre costats, bona cuina: Deeson’s. No coneixem hotels a Canterbury, nosaltres estàvem en un dels Novotels de Londres, en concret al d’Stevenhage, baratet i encantador, però en vàrem veure uns quants que semblaven molt acollidors, i també molts càmpings als voltants. Naturalment existeix a Canterbury, i a tot el bellíssim territori del Ducat de Kent, una munió de cases rurals i bed&breakfast que no deceben mai. Campinya, tranquil·litat i paisatge soberbis.

¿Están pensando en un destino familiar por unos días, un fin de semana largo, un puente, unas pequeñas vacaciones?. ¿O en unas vacaciones de verano, o de Semana Santa, más largas?. ¿O quizás en una escapada?. Piensen en lo que se piensen, Inglaterra es un buen destino, y para llegar podeis ir en barco, hasta Dover, o subir el coche al tren, y pasar bajo el agua. Cosas de ciencia ficción. Canterbury una parada obligatoria. Esta bellísima ciudad medieval, sede del episcopado inglés, primado de la iglesia de Inglaterra, merece una larga y detenida visita. Está situada muy cerca del puerto de Dover, donde llegan los ferrys de Francia, y de la salida del túnel bajo el canal, a medio camino de Londres. Por lo tanto, puede ser una parada en el camino del barco hacia Londres, o igual cuando vuelvan a buscar el barco de nuevo. Si han llegado a Inglaterra en avión, piensen que Canterbury es muy bonita, y que no está ni a 60 kms. de la capital. Fácil en coche alquilado, en tren o en bus. Conserva las murallas, un casco antiguo muy romántico y una soberbia catedral, la primada de Inglaterra. Las casas son bajas, típicas, las calles muy animadas, llenas de tiendas y restaurantes. Hay museos, iglesias, puertas y curiosidades en cada esquina. En fin, un hito claro en una ruta por Gran Bretaña, o en una ruta por Normandía con escapada a Canterbury. Para comer encontrarán muy buenos lugares en la ciudad. Empezamos por una cadena de comida rápida italiana, pizza o pasta, eficientes y no muy caro: Prezzo. Las hay en toda Inglaterra. Bueno, informal y divertido: Farmhouse. Un toque oriental, norteafricano, tajín, cus-cus …, pero también ensaladas y carnes, en un ambiente refinado: Le Café Mauresque. Un clásico inglés, menú de diario, sin problemas: Marlowe s. Cocina moderna, dinámica y de mercado en The Goods Shed. Un típico pub inglés, británico por los cuatro costados, buena cocina: Deeson s. No conocemos hoteles en Canterbury, nosotros estábamos en uno de los Novoteles de Londres, en concreto en el de Stevenhage, barato y encantador, pero vimos unos cuantos que parecían muy acogedores, y también muchos campings en los alrededores. Naturalmente existe en Canterbury, y en todo el bellísimo territorio del Ducado de Kent, una multitud de casas rurales y bed & breakfast que no decepcionan nunca. Campiña, tranquilidad y paisaje soberbio.