Atenes, revisitada


Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la capital i la porta aèria de Grècia. Tant si feu el Peloponès, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpoli, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Atenes te una bona xarxa de transport públic: tren de rodalies, molt modern i còmode, que passa per l’aeroport i pels pobles de la costa, metro, bus… En pujar a l’Acròpolis, i fer la llarga cua cua per treure els tiquets, si esteu a punt de renunciar podeu fer el següent: baixar a veure l’església de la Metamòrfosi i continuar baixant fins l’antiga àgora. No val gaire la pena, però al seu museu podeu treure un bitllet combinat i entrar a l’Acròpoli sense fer cua!. L’Acròpolis no us la podeu perdre, amb cua o sense. És, com sempre, impressionant. Tampoc podeu deixar de admirar les vistes damunt la ciutat. Espectaculars!.

I en acabar baixeu de nou a donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. La vida és Plaka. A més, els amants de l’art antic trobareu allà joies com el temple de Theseion. Fastuós. Doneu també un tomb pel mercat central. I no oblideu el magnífic Museu Arqueològic Nacional, ni l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu de cap manera arribar-vos, en cotxe o bus fins el cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes.

Per menjar a Atenes us recomanem un restaurant de Plaka. Ens referim al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. Per cert, a Monastiraki no passeu de llarg de la seva mesquita, ni de les esglésies bizantines ni de la catedral. Fora del centre ens agrada el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Satovriandou 9 o Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, al centre, L’Hotel Attalos, un clàssic. Bé de preu.  O el Metrópolis, fantàstic, a Plaka, al casc antic. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, o els Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir teneis allí todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Anuncis

Fires de Sant Narcís de Girona


Finals d’octubre vol dir fires a Girona. aquest any comencen el 26 d’octubre i duren fins el 4 de novembre de 2018. Això vol dir un cap de setmana i un pont de Tots Sants sencers de festa i animació. Perquè hi ha fires i fires, així com hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem amb bogeria Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i meravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: actuacions de carrer, mercats i mercadets, música, castells, gegants, exposicions de tota mena, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web per escollir la vostra. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. I per dinar també heu de saber què hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires a Girona!.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulten la web. También tienen la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrarán nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona. ¡Buenas ferias en Girona!.

La Puglia


La Pulla és una molt desconeguda, i molt atractiva regió, situada al sud d’Itàlia, al tacó de la bota. Com diem és una regió poc coneguda, però molt maca. Nosaltres la vam visitar des de la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Allà ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un establiment de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. De ciutats medievals com Conversano n’hi ha un munt, totes elles presidides per potents castells aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim. Així podem ressenyar els de Gallipoli o Otranto, per exemple.

Podeu continuar la visita cercant el mar, en un racó encantador de la costa adriàtica, la vila de Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps. Polignano està situada a escassos 10 kms. de Conversano i val la pena de veure. Hi ha altres ciutats marineres i bellíssimes platges de roca, de picons i de sorra daurada a la Puglia. Pensem, ara mateix en San Petro in Bevagna i les platges dels voltants, paradisíaques. Allà vam dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Penseu que la Puglia te milers de kms. de costa a tres mars, Adriàtic, Jònic i Tirré.

Si parlem de pobles bonics i amb atractius ben particulars, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques. Prop d’aquesta vila hi ha Castellana Grotte, un altre poble blanc que te una cova increible.

Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, on el mar és de color blau cel intens i, a l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. També teniu grans ciutats barroques com ara Lecce, Bari, Brindisi, o Tarento.

Menció molt especial mereix Matera, una vila barroca rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO. A Matera vam dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. A Matera vam sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

La Puglia es una región del sur de Italia preciosa, con hermosos pueblos medievales i barrocos, pueblos blancos, con catedrales normandas, barrocas, castillo aragoneses y cascos antiguos formidables. Allí hay hoteles de campanillas, como el Corte Altavilla en Conversano, buenos restaurantes y playas idílicas. Una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana son una buena idea de salida familiar, preciosa, para vivir sus pueblos blancos, sus templos barrocos, sus playas y sus paisajes.

 

Fira de Sant Ermengol, Seu d’Urgell


La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc. Però avui us donarem l’excusa ideal per pujar fins la Seu d’Urgell. És amb motiu de la seva magnífica fira de Sant Ermengol, patró de la ciutat. Sempre durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre la Seu d’Urgell viu amb frenesí la seva edició de la mil·lenària Fira de Sant Ermengol. També podreu disfrutar de la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos, francesos. La fira és bàsicament agropecuària, amb una bonica una mostra de vaques, bous i cavalls, i una part d’artesania on podrem adquirir productes dels Pirineus, i fins un gran espai destinat a la venda ambulant, que fa segles era el més important, i on participen més de 400 parades, que aviat està dit, però que son moltes. També teniu una àrea de cotxes, amb les darreres novetats, i amb molts cotxes clàssics. Podeu visitar la Seu d’Urgell en el transcurs d’una ruta més garn per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi un bell cap de setmana. La millr manera d’arribar a la Seu des de Barcelona és l’autovia C-16, la del túnel del Cadí, i anar fins a la Seu d’Urgell per la N-260. També podeu fer la ruta llarga i tradicional per l’autovia A-2 de Lleida, per anar fins a Jorba, d’allà a Ponts i agafar allà la C-14 i la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. En autocar Alsina Graells podeu anar a la Seu d’Urgell. No hi ha tren. Nosaltres no ens hem allotjat, ni dinat mai a la Seu. Hem fet servir cases rurals de la Cerdanya més propera, com ara cal Rei de Lles, molt bonica, o Cal Rei de Talló. També hem dormit en hotels senzillets i familiars com ara el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. O bé hem fet nit en càmpings magnífics, com els dos que hi ha del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Si passeu molts dies els apartaments Guitart de la Molina estan molt bé, sobretot fora de temporada. De tota manera amics i coneguts ens han recomanat diferents hotels a la Seu mateix, com ara el de Castellciutat, a l’entrada, un senyor establiment amb spa. Car però molt luxós. Modern, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó és una cosa a banda. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Bona fira de Sant Ermengol!.

La Seu d’Urgell es una ciudad por donde se pasa para ir a muchos lugares: Andorra, Puigcerdà, Lérida … pero también es una ciudad que merece una buena visita. Por ejemplo para ver su casco antiguo y pasear por sus calles comerciales. O para ir hasta el moderno Parque del Segre a disfrutar de la naturaleza y los deportes. O para degustar el románico maravilloso de su catedral, del claustro y de las obras del museo episcopal, el Beatus entre ellas. De verdad que impone tanto arte en un solo lugar. Podéis visitar la Seu d’Urgell este fin de semana con motivo de su milenaria feria de San Armengol, que llena la ciudad de propuestas artesanales y gastronómicas, además de poder visitar la feria ganadera, muy importante. También pueden subir hasta la Seu en el transcurso de una ruta más larga por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Nosotros no nos hemos alojado, ni comido nunca en la Seu. Hemos estado en casas rurales, como es El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También en hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. O en campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Si pensais pasar muchos días los apartamentos Guitart de La Molina están muy bien, sobre todo fuera de temporada. En la Seu hay muchos restaurantes, y buenos. Últimamente vamos al Golf de Aravell, a pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio.

Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Modena


Mòdena és una bella ciutat padana que no coneixíem i que ens va agradar molt. Està situada entre Parma i Bolonia, en la ruta que va de Milà, o de Torí, cap a Florencia o Roma. A banda de l’Aceto Balsamico i dels cotxes de carreres, Modena ofereix al viatger familiar la seva calma, els carrers de cases de colors pastel amb soportals, esglésies, el palau ducal i una superba catedral, un duomo romànic que us deixarà bocabadats. És tota de marbre, està declarada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat i te una torre al costat, un campanar, preciós. Dins aquesta catedral hi ha joies de l’escultura romànica insospitades i fabuloses. Aparcar és fàcil. Hi ha moltes zones blaves rodejant el centre històric, que està tancat al trànsit. També un parell d’aparcaments privats i coberts. Nosaltres no vam dinar a la famosa Osteria Franciscana, hereva del Bulli, sinó en un restaurant estrany, diferent. Es diu la Sosta Emiliana i fan unes menes de petits entrepans i res més. Modern a rabiar. De tota manera hi ha molts altres llocs més convencionals. No hem dormit a Modena. No deixeu passar l’oportunitat de fer una ullada a aquesta ciutat pausada, lenta i tranquil·la si mai hi passeu a tocar, o si esteu cansants de conduir, o s’ha fet l’hora de dinar.

Modena és una bella ciudad del norte de Italia con calles porticadas llenas de casas de colores pastel, iglesias, un palacio ducal y una espléndida catedral romanica, patrimonio de la humanidad, toda de mármol, con unas esculturas preciosas. Parad en Modena de camino a Milán, Florencia o Roma.

Narbonne


Narbonne és una bonica ciutat del sud de França que no està malament per una escapada familiar, un cap de setmana, o una parada camí d’Itàlia, la Camarga, la Provença o París. El centre històric està travessat pel Canal del Midí. Allà podreu veure el palau dels Vescomtes, o la gran catedral inacabada. També un tros de la via romana que portava a Hispania.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. També podeu anar a un Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé. És fàcil arribar-hi per l’autopista AP-7 i A9. Sortiu per la darrera sortida, Narbonne Nord. És millor, menys complicat. Està a només 60 kms. de Perpinyà. A Narbonne també és fàcil aparcar-hi. El mercat des Halles te un pàrquing molt proper als carrers peatonals del centre. Heu de saber que Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Els carrers peatonals estan decorats, plens de llums. Hi ha una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Narbonne és un lloc ideal per una parada. Una vila molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 250 kms.

Narbonne está situada al norte de Perpignan. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.