Fira de la solidaritat a Badalona


A Badalona, el primer cap de setmana d’octubre, a la Rambla, vora el mar, teniu la Fira de la Solidaritat. El lloc, la Rambla de Badalona, és idoni per una fira familiar, per anar-hi amb els infants. Trobareu paradetes amb els projectes de cooperació i també de les organitzacions no governamentals de Badalona. Tot el dia hi haurà diversos tallers de jocs del món i educatius, també degustació de productes de Comerç Just. Cap al tard, al fer-se fosc, músiques del món, i un sopar de cuines del món. Havent sopat, més música, aquest cop ball. La programació citada és per dissabte. El diumenge la fira continua, amb tallers i jocs, però amb actes diferents. Mireu-vos la web municipal per a més informació. Badalona està a tocar de Barcelona. Deu minuts en tren de la línia C-1, amb l’avantatge que l’estació queda al centre mateix. A dos passos de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat.  El metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada estareu ben al centre. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Porteu banyador!. No deixeu de visitar el nou Museu de Badalona, amb una ciutat romana sencera al soterrani. A Badalona hi ha molt bons llocs on dinar, al mateix port, o al centre. Ens agrada Can Quim, i també Can Frai. Hi ha bones pizzeries, restaurants novedosos com el Caolila o La Sargantana, i tapes de tota la vida com les de La bota de Aragón. Pasta gansa a La Tagliatella o Miranapoli. Coses bones al segon pis del forn Bertran, una fleca de tota la vida. Gourmande el Micaco’s. Acollidor La Barleta. Bon menú a l’Hotel Rafael. Novíssim l’Aroma & Kaori, un restaurant japonés, a dalt, i català, a baix, al carrer Francesc Layret, 100.

En Badalona, el primer fin de semana de octubre, en la Rambla, cerca del mar, tienen Vds. la Feria de la Solidaridad. El lugar, la Rambla de Badalona, es idóneo para una feria familiar, para ir con los niños. Encontrarán paradas con los proyectos de cooperación y también de las organizaciones no gubernamentales de Badalona. Todo el día habrá varios talleres de juegos del mundo y educativos, también degustación de productos de Comercio Justo. Al atardecer, el anochecer, músicas del mundo, y una cena de cocinas del mundo. Después de cenar, más música, esta vez baile. La programación citada es para el sábado. El domingo la feria continúa, con talleres y juegos, pero con actos diferentes. Consulten la web municipal para más información. Badalona está muy cerca de Barcelona. Diez minutos en tren de la línea C-1, con la ventaja de que la estación queda en el centro mismo. A dos pasos de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. El metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez estarán en pleno centro. Si os decidís a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. ¡Lleven bañador!. No dejen de visitar el nuevo Museo de Badalona, ​​con una ciudad romana entera en el sótano. En Badalona hay muy buenos lugares donde comer, en el mismo puerto, o en el centro. Nos gusta Can Quim, y también Can Frai. Hay buenas pizzerías, restaurantes novedosos como el Caolila, y tapas de toda la vida como las de La bota de Aragón. Pasta gansa en La Tagliatella o Miranapoli. Cosas buenas en el segundo piso del horno Bertran, una panadería de toda la vida. Gourmande el Micaco’s. Buen menú en el Hotel Rafael. Novísimo el Aroma & Kaori, un restaurante japonés, arriba, y catalán, abajo, en la calle Francesc Layret, 100.

Jornades del paper a Sarrià de Ter


Sarrià de Ter és una vila al nord de Girona, a escassos kms. de la capital, situada a la vora del riu Ter, a l’antic camí de Girona a Palamós per Celrà i Flassà. Ara és un lloc anodí, industrial, de pas, amb una història industrial potent, complicada i difícil, sobretot per la presència de la paperera, una fàbrica que empudegava tota la plana gironina, de manera brutal, els anys 80 i 90. La paperera va plegar, gràcies a Déu!, i avui dia Sarrià és com si fos un barri més de Girona. Però d’aquell funest record n’ha quedat una fira, la del paper, que si més no, està prou justificada per la paciència dels habitants en aguantar les flaires de la paperera i, en tancar, els acomiadaments i la crisi. Arribareu al poble travessant Girona i sortint-ne pel barri de Pedret, cap al Pont Major, per l’antiga via que anava a Celrà, o bé, si voleu eludir la difícil travesia de la gran ciutat, anant per l’autopista AP-7 fins la sortida de Girona Nord per allà prendre la C-66, en direcció Palamós. En trobar la C-66, a Campdorà, gireu a la dreta per retornar a Girona seguint el Ter. Travessareu Sarrià. També possible per l’antiga N-II sortint a la mateixa C-66 i anat cap a Campdorà igualment. Així és que us convidem aquest diumenge a fer un volt per les jornades del paper a Sarrià. El gegants obriran la fira a les 10 del matí. Parades, paradetes, tallers, venda, bé… tot el que una fira representa. Molt didàctic. A les 12 desfilada de vestits de paper. A la tarda, a les cinc, espectacle infantil. Un dia bonic a les terres gironines que tan estimem. Amb la possibilitat de fer una visita a Girona mateix, quelcom sempre molt agraït, distret i maravellós. A Sarrià, a més de la fira, poques coses d’interés. Citarem el Carrer Major, que és l’antiga “Strata Francesca”. Allà és on es muntaran les parades de la fira. Precisament en aquest carrer tenim alguns edificis atics, de caràcter i altres modernistes. Sarrià de Dalt s’aixeca damunt el riu, amb alguna masia interessant, i l’esglèsia de Sant Pau, airosa, allà dalt, amb els dos xiprers. N’havia estat rector, molt recordat, que morí jove, Isidre Molar, tiet avi nostre. Hi havia una placa que ho recordava. Per dinar teniu bons restaurants al barri del Pont Major de Girona, a tocar de Sarrià, a l’altra banda del riu. Per exemple Ca la Pilar, si no l’han tancat, al carrer Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61‎, o La Taverna del Bon Vi, al número 112 del mateix carrer, 972485133. . O el restaurant de l’Avi Ramon, ja a Sarrià mateix, com el Via Heràclea, al centre, a l’Avinguda de França, 183, Tel: 972 17 20 73‎. N’hi ha uns quants més. Si voleu dinar a Girona, llavors us recomanarem els nostres de sempre:  Casa Marieta, que mai no ens ha defraudat, amb la seva cuina de mercat des de fa cent anys. O bé, el Boira, a la mateixa plaça, o més distés i popular: el Museu del vi. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona. Tots fantàstics. Bona fira del paper!.

Sarrià de Ter es una villa al norte de Girona, a escasos kms. de la capital, situada a orillas del río Ter, en el antiguo camino de Girona a Palamós a Celrà y Flassà.  Ahora es un lugar anodino, industrial, de paso, con una historia industrial potente, complicada y difícil, sobre todo por la presencia de la papelera, una fábrica que apestaba toda la llanura gerundense, de manera brutal, los años 80 y 90. La papelera ya cerró, ¡gracias a Dios!, Y hoy en día Sarrià es como si fuera un barrio más de Girona. Pero de aquel funesto recuerdo ha quedado una feria, la del papel, que está suficientemente justificada por la paciencia de los habitantes en aguantar los olores de la papelera y, al cerrar, los despidos y la crisis. Llegarán al pueblo atravesando Girona y saliendo por el barrio de Pedret, hacia el Puente Mayor, por la antigua vía que iba a Celrà, o bien, si desean eludir la difícil travesía de la gran ciudad, yendo por la autopista AP- 7 hasta la salida de Girona Norte. Desde allí hay que tomar la C-66, en dirección Palamós. Al encontrar Campdorà, giren a la derecha para volver a Girona siguiendo el Ter.  Atravesaréis Sarrià. También posible por la antigua N-II saliendo en la misma C-66 y yendo hacia Campdorà igualmente. Así es que os invitamos este domingo a dar una vuelta por las jornadas del papel en Sarrià. Los gigantes abrirán la feria a las 10 de la mañana. Paradas, puestos, talleres, venta, bien…  todo lo que una feria representa. Muy didáctico. A las 12 desfile de vestidos de papel. Por la tarde, a las cinco, espectáculo infantil. Un día bonito en las tierras gerundenses que tanto amamos. Con la posibilidad de hacer una visita a Girona mismo, algo siempre muy agradecido, distraído y maravilloso. En Sarrià, además de la feria, pocas cosas hay de interés. Citaremos la Calle Mayor, que es la antigua “Strata Francesca”. Allí es donde se montarán los puestos de la feria. Precisamente en esta calle tenemos algunos edificios antiguos, de carácter, y otros modernistas. Sarrià de Dalt se levanta sobre el río, con alguna masía interesante, y la iglesia de San Pablo, muy airosa, allá arriba, con los dos cipreses. Había sido rector, muy recordado, y que murió joven, Isidro Molar, tío abuelo nuestro. Había una placa que lo recordaba. Para comer tienen buenos restaurantes en el barrio del Pont Major de Girona, junto a Sarriá, al otro lado del río. Por ejemplo Ca la Pilar, si no la han cerrado, en la calle Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61, o La Taberna del Buen Vino, en el número 112 de la misma calle, 972485133. . O el restaurante del Abuelo Ramón, ya en Sarrià mismo, como el Vía Heraclea, en el centro, en la Avenida de Francia, 183, Tel: 972 17 20 73. Hay unos cuantos más. Si queréis comer en Girona, os recomendaremos los nuestros de siempre: Casa Marieta, que nunca nos ha defraudado, con su cocina de mercado desde hace cien años. O bien, el Boira, en la misma plaza, o más distendido y popular: el Museo del vino. Para dormir, si lo necesitan, piensen en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciutat de Girona. ¡Todos fantásticos!.

Festa Major de Sarrià


Sarrià és, avui dia, un barri de Barcelona. Si deixem la frase així, els sarrianencs i sarrianenques s’enfadaran molt, i amb tota la raó. Perquè seria molt millor dir que, Sarrià, és un poble del Pla de Barcelona. Perquè la vila de Sarrià, com la de Gràcia, te vida pròpia i voluntat de tenir-la. Sarrià és molt bonic. Ens encanta pujar-hi de tant en tant, i passejar per seu carrer Major, amb les cases d’època, creuar placetes i carrers, plens de cases amb jardí, moltes d’elles torres modernistes precioses, fins arribar fins l’esglèsia de Sant Vicenç. Des d’allà, creuar la carretera, i anar a tafanejar a Cal Foix, la pastisseria de la família del poeta J.V. Foix. No us parlarem del monestir de Pedralbes, del Tibidabo, o del Cosmocaixa, que també estan dins del gran Sarrià i son sortides familiars claríssimes. Us parlarem, en canvi, de la festa major de la vila de Sarrià, que es celebra a l’octubre, amb actes, molts actes, la majoria molt familiars. Dura una barbaritat, dos caps de setmana sencers, del divendres 30 de setembre, al diumenge 9 d’octubre, i està plena de propostes molt maques per a totes les edats. Mireu-vos el programa de la festa i animeu-vos a pujar fins Sarrià, un d’aquests caps de setmana, per viure en directe tot el que s’hi arriba a fer.

Sarrià es, hoy en día, un barrio de Barcelona. Si dejamos la frase así, los sarrianenses se enfadarán mucho, y con toda la razón. Porque sería mucho mejor decir que, Sarrià, es un pueblo del llano de Barcelona. Porque la villa de Sarrià, como la de Gracia, tiene vida propia y la voluntad de tenerla. Sarrià es muy bonito. Nos encanta subir de vez en cuando, para pasear por su calle Mayor, con las casas de época, cruzar plazuelas y calles, llenas de casas con jardín, muchas de ellas torres modernistas preciosas, hasta llegar hasta la iglesia de San Vicente. Desde allí cruzar la carretera, e ir a curiosear Cal Foix, la pastelería de la familia del poeta JV Foix. No os hablaremos del monasterio de Pedralbes, ni del Tibidabo, o del Cosmocaixa, que también están dentro del gran Sarrià y son salidas familiares clarísimas. Os hablaremos, en cambio, de la fiesta mayor de la villa de Sarrià, que se celebra en octubre, con actos, muchos actos, la mayoría muy familiares. Dura una barbaridad, dos fines de semana enteros, del viernes 30 de septiembre, el domingo 9 de octubre. Lleno de propuestas para todas las edades. Ved el programa de la fiesta y animaros a subir hasta Sarrià.

Un dia de Nassos!


Els Pallapupas – Pallassos d’hospital son una ONG que treballa des de l’any 2000 als hospitals de Catalunya per millorar la vida dels infants, joves i ancians ingressats. Els Pallapupas son uns pallassos professionals que treballen amb metges i infermeres per ajudar a fer més agradable i humana l’estància en aquests centres. Ells son qui organitzen l’anomenat “Dia de nassos”!, que aquest any serà el dissabte 1 d’octubre. Aquest dia, comprant un nas de pallasso solidari, petits i grans tindreu descompte als principals espais d’oci de Catalunya. I si els infants son socis del Club Super3, llavors només pagaran els pares i mares, però serà un preu molt especial.  A més, adquirint el nas de pallasso i l’entrada especial dels Pallapupes, estarem contribuint a finançar el seu projecte. Farem possible que cada dia els nens i nenes malalts rebin la seva ració d’afecte i rialles. Anem a divertir-nos al Zoo, al Tibidabo i a l’Aqualeón, (recordeu Super3 gratis!), o amb un bon descompte a Portaventura. Que passeu un dia de nassos!.

Los Pallapupas – Payasos de hospital son una ONG que trabaja desde el año 2000 en los hospitales de Cataluña para mejorar la vida de los niños, jóvenes y ancianos ingresados​​. Los Pallapupas son unos payasos profesionales que trabajan con médicos y enfermeras para ayudar a hacer más agradable y humana la estancia en estos centros. Ellos son quienes organizan el llamado ¡”Día de narices”!, Que este año será el sábado 1 de octubre. Ese día, comprando una nariz de payaso solidario, pequeños y grandes tendrán descuento en los principales espacios de ocio de Cataluña. Y si los niños son socios del Club Super3, entonces sólo pagarán los padres y madres, pero será un precio muy especial. Además, adquiriendo la nariz de payaso y la entrada especial de los Pallapupas, estaremos contribuyendo a financiar su proyecto. Haremos posible que cada día los niños y niñas enfermos reciban su ración de cariño y risas. Vamos a divertirnos en el Zoo, el Tibidabo y al Aqualeón, (recordad Super3 ¡gratis!), o con un buen descuento en Portaventura.

Viu el Parc a Vilanova de Sau


Vilanova de Sau està situat a la part més amagada i desconeguda de la comarca d’Osona. Tot i estar rodejada de natura per tot arreu, está tan sols a 80 km de Barcelona, i a uns 15 de Vic. Ocupa l’antiga Vall de Sau, engolida pel pantà del mateix nom. Podeu arribar-hi molt fàcilment per l’Eix Transversal, la carretera C-25, si sortiu a Folgueroles-Calldetenes. Després de passar per la vila de Folgueroles es troba ja Vilanova de Sau. També es pot anar per la carretera N-141 que surt de Vic i va fins a la presa de Sau. Un altre accés molt interessant, que permet una ruta circular d’entrada i sortida, per uns paisatges increibles i completament ignorats pel gran públic és una pista pavimentada que arrenca del poblet de les Guilleries anomenat Sant Sadurní d’Osormort, i que trobareu si passeu per la carretera que va de Vic a Sant Hilari. Aquesta pista, en bon estat, ressegueix tot el curs de la riera Major fins al pont de Malafogassa, on hi ha un càmping interessant i familiar, i des d’allà continua fins a Vilanova de Sau. Mireu-vos la zona en un mapa perquè val la pena. Just a Vilanova de Sau, el programa de la Diputació “Viu el parc”, ha programat pel diumenge 2 d’octubre, un seguit d’activitats pels infants. Comença la cosa al matí, sobre les 11. Es preveu la construcció solidaria d’una estructura amb vímet i taller de cistelleria amb la gent del Pont de Queròs. També, pel matí, entre 12h i 13 h, podreu escoltar contes de l’entorn de Sau i de les Guilleries a càrrec del lladre dels Guants Blancs. Tot això tindrà lloc a la Bassassa. L’ajuntament ha promés un petit refrigeri. A més d’assistir a la festa, us convidem a fer un volt per la mateixa Vilanova, una vila tradicional i típica, amb una ‘església romànica del segle XI situada al mig del poble. (A la foto).  També és interessant baixar fins el pantà de Sau, per admirar la presa, les cingleres de Tavertet i veure si l’aigua cobreix o no el campanar de Sant Romà de Sau, romànic. Està només a 6 km de Vilanova de Sau. Al pantà s’hi poden fer esports naútics, i moltes rutes a peu, llargues, curtes o molt curtes. Deixeu que us tornem a recomanar que tragueu el nas per la zona de la Riera Major, ja dins el parc natural del Montseny. Si podeu baixeu fins el Pont de Malafogassa, un bell pont de dues arcades, cruïlla de tots els camins entre el Montseny i les Guilleries per la vall de Sau. Només és a 5 km de Vilanova, però us preguem considereu una ruta de sortida per allí. Tampoc no fora descabellat anar fins al poblet de Folgueroles, a visitar la Casa Museu de Verdaguer. Imaginem que voldreu quedar-vos a dinar. Teniu un munt de llocs on fer picnic. I boníssims restaurants. Al poble hi ha El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. La zona te llocs ideals per passar un cap de setmana en mig de la natura, en cases rurals bellíssimes, com ara Can Vilar, una cucada,  el Mas de la Font, el Mas del Silenci, que te restaurant, o les tres que us proposen els de Can Segalàs.  També hi ha diverses zones on es permet l’acampada, i un hotel tradicional, amb bon restaurant.  Als pobles veïns també hi ha llocs fabulosos on dinar i dormir. Per exemple, a Folgueroles teniu un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia. No gaire lluny està el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Bon viu el parc a Vilanova de Sau!.

Vilanova de Sau está situado en la parte más escondida y desconocida de la comarca de Osona. A pesar de estar rodeada de naturaleza por todas partes, está tan sólo a 80 km de Barcelona, ​​ya unos 15 de Vic.. Ocupa la antigua vaguada de Sau, engullida por el pantano del mismo nombre. Pueden llegar muy fácilmente por el Eix Transversal, la carretera C-25, si salís en Folgueroles-Calldetenes. Después de pasar por la villa de Folgueroles se encuentra ya Vilanova de Sau. También se puede ir por la carretera N-141 que sale de Vic y va hasta la presa de Sau. Otro acceso muy interesante, que permite una ruta circular de entrada y salida, por unos paisajes increíbles y completamente ignorados por el gran público, es una pista pavimentada que arranca del pueblo de Les Guilleries llamado Sant Sadurní d’Osormort, y que encontrareis si pasáis por la carretera que va de Vic a Sant Hilari. Esta pista, en buen estado, recorre todo el curso de la riera Mayor hasta el puente de Malafogassa, donde hay un camping interesante y familiar, y desde allí continúa hasta Vilanova de Sau. Consulten la zona en un mapa porque vale la pena. Justo en Vilanova de Sau, el programa de la Diputación “Vive el parque”, ha programado para el domingo 2 de octubre, una serie de actividades para los niños. Empieza la cosa por la mañana, sobre las 11. Se prevé la construcción solidaria de una estructura con mimbre y un taller de cestería con la gente del Puente de Querós. También, por la mañana, entre 12h y 13 h, podréis escuchar cuentos del entorno de Sau y de las Guilleries a cargo del ladrón de los Guantes Blancos. Todo ello tendrá lugar en la Bassassa. El ayuntamiento ha prometido un pequeño refrigerio. Además de asistir a la fiesta, os invitamos a dar una vuelta por la misma Vilanova, una villa tradicional y típica, con una iglesia románica del siglo XI situada en medio del pueblo. (En la foto). También es interesante bajar hasta el pantano de Sau, para admirar la presa, los riscos de Tavertet y ver si el agua cubre o no el campanario de Sant Romà de Sau, románico. Está sólo a 6 km de Vilanova de Sau. En el pantano se pueden hacer deportes naúticos, y muchas rutas a pie, largas, cortas o muy cortas. Déjenos volverles a recomendar  la zona de la Riera Mayor, ya dentro del parque natural del Montseny. Si pueden bajar hasta el Puente de Malafogassa, un hermoso puente de dos arcos, veran el cruce de todos los caminos entre el Montseny y las Guilleries por el valle de Sau. Sólo está a 5 km de Vilanova, pero os rogamos considereis una ruta de salida por allí. Tampoco fuera descabellado ir hasta el pueblo de Folgueroles, a visitar la Casa Museo de Verdaguer. Imaginemos que quieran quedarse a comer. Tienen un montón de lugares donde hacer picnic. Y buenísimos restaurantes. En el pueblo hay El canario de Celia, casero y creativo. La zona tiene lugares ideales para pasar un fin de semana en medio de la naturaleza, en casas rurales bellísimas, como Can Vilar, una cucada, el Mas de la Font, el Mas del Silencio, que tiene restaurante, o las tres que le proponen los de Can Segalàs. También hay varias zonas donde se permite la acampada, y un hotel tradicional, con buen restaurante. En los pueblos vecinos también hay lugares fabulosos donde comer y dormir. Por ejemplo, en Folgueroles tienen un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia. No muy lejos está el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, recomendado restaurante, conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra. ¡Buen vive el parque en Vilanova de Sau!.

Palau Güell


Dia de pluja a Barcelona, impossible sortir amb els nens. Ho hem vist tot?. Tots els museus?. O bé els museus no ens agraden, són avorrits, no interessen?. I alguna cosa de Gaudí?. Ja ho hem vist tot del Gaudí?. Segur que ja heu visitat el Palau Güell?. És perfectament comprensible que encara no ho hagueu fet. Perquè ha estat tancat, en restauració, durant molts i molts anys. Nosaltres el vàrem recòrrer abans del tancament, fa tant de temps que no recordàvem res de res. Ara és propietat de la Diputació de Barcelona, està obert tots els dies, excepte el dilluns, matí i tarda, i constitueix una proposta atractiva, un pèl cara l’entrada, per un dissabte o diumenge. Perquè és com xafardejar una casa particular, un palau particular. La casa dels Güell, totpoderosos senyors de la Barcelona industrial del XIX, amos del Parc Güell. El Palau Güell, però, no està a la muntanya. Està al cor del raval, al carrer Nou de la Rambla, per sota del Gran Teatre del Liceu, i de l’Hotel Oriente, quasi al final de la Rambla, allà on aquest passeig esdevé popular, perillós i canalla. Us podreu moure arreu d’aquesta obra d’art contínua, dels soterranis, al terrat (foto), passant per les cotxeres, el vestíbul, les sales de cortesia, habitacions… tot obra del genial Gaudí, cap desperdici, tot alucinant. El que us dèiem. Ideal per un matí plujós. Recòrrer les sales lentament extasiant-nos amb cada làmpada, cada motllura, cada rajola, cada detall. Us el recomanem de veritat.

Día de lluvia en Barcelona, imposible salir con los niños. ¿Lo hemos visto todo?. ¿Todos los museos?. ¿O bien los museos no nos gustan, son aburridos, no interesan?. ¿Y algo de Gaudí?. ¿Ya lo hemos visto todo del Gaudí?. Seguramente no han visitado aún el Palacio Güell. Es perfectamente comprensible que todavía no lo hayan hecho. Porque ha estado cerrado, en restauración, durante muchos años. Nosotros lo recorrimos antes del cierre, hace ya tanto tiempo que no recordábamos nada de nada. Ahora es propiedad de la Diputación de Barcelona y está abierto todos los días, excepto el lunes, mañana y tarde, y constituye una propuesta atractiva, un poco cara la entrada, para un sábado o domingo. Porque es como curiosear una casa particular, un palacio particular. La casa de los Güell, todopoderosos señores de la Barcelona industrial del XIX, dueños del Parque Güell. El Palacio Güell, sin embargo, no está en la montaña. Está en el corazón del raval, en la calle Nou de la Rambla, por debajo del Gran Teatro del Liceo, y del Hotel Oriente, casi al final de la Rambla, donde este paseo se hace popular, peligroso y canalla. Pueden recorrer toda esta obra de arte continua, de los sótanos hasta la azotea (foto), pasando por las cocheras, el vestíbulo, las salas de cortesía, habitaciones … todo és obra del genial Gaudí, sin ningún desperdicio, todo alucinante. Lo que les decíamos. Ideal para una mañana lluviosa. Recorrer las salas lentamente extasiarse con cada lámpara, cada moldura, cada baldosa, cada detalle. Os lo recomendamos.

Atenció: Cap de setmana ibèric!


El Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers és una oportunitat d’or per les famílies. Tots els poblats ibers de Catalunya ofereixen dissabte i/o diumenge tallers, activitats, visites guiades, al servei dels infants i les seves famílies. Sigueu d’on sigueu, visqueu on visqueu, teniu a tocar un poblat iber en festes aquest proper cap de setmana, el primer d’octubre. Val la pena arribar-s’hi. Si ja en coneixeu algun, descobriu-ne de nous. A la web del museu d’Arqueologia de Catalunya trobareu tota la informació, de tots els poblats. Per triar i remenar. Tocareu la cultura ibèrica a través de tota mena d’activitats que es podran experimentar de forma directa. Descarrega’t aquí el programa Cap de Setmana Iberic 2011 i puja a un turó qualsevol, el que més ràbia et faci, a fer l’iber amb els teus fills, filles, la dona, la sogra i el gos. Us ho passareu molt bé. Qualitat contrastada en els tallers. Nosaltres hi hem anat cada any i no ens n’hem penedit mai. Podreu disfressar-vos, jugar, gravar-vos en vídeo i el pujar-lo a Youtube. (canal MArqueologiaCat). Gresca tot el cap de setmana. En uns poblats més, en altres menys. Activitats pensades per a totes les edats, fins pels grans i pels adolescents rebels. Viviu el cap de setmana iber.

El Fin de Semana Ibérico de la Ruta de los Iberos es una oportunidad de oro para las familias. Todos los poblados íberos de Cataluña ofrecen el sábado y/o el domingo, talleres, actividades, visitas guiadas, al servicio de los niños y sus familias. Esteis donde estéis, viváis donde viváis, si teneis cerca un poblado íbero en fiestas este próximo fin de semana, el primero de octubre, llegaros a él. Vale la pena.  Si ya conoces alguno, descubre otros nuevos. En la web del museo de Arqueología de Cataluña encontrareis toda la información, de todos los poblados. Para elegir. Tocaréis la cultura ibérica a través de todo tipo de actividades que se podrán experimentar de forma directa. Descárgate aquí el programa Fin de Semana Ibérico 2011 y asciende a una colina ibera cualquiera, lo que más rabia te haga, a hacer el ibero con tus hijos, hijas, la mujer, la suegra y el perro. Os lo pasaréis muy bien. Calidad contrastada en los talleres. Nosotros hemos ido cada año y no nos hemos arrepentido nunca. Pueden disfrazarse, jugar, grabar vídeo y subirlo al Youtube. (canal MArqueologiaCat). Gresca todo el fin de semana. En unos poblados más, en otros menos. Actividades pensadas para todas las edades, hasta para mayores y adolescentes rebeldes.

Pamplona / Iruña


Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Viu el parc a Fogars de Montclús


El municipi de Fogars de Montclús es troba en ple Parc Natural del Montseny. De fet, és el Montseny. La major part dels indrets més bonics de la vessant de solei pertanyien al municipi. A Fogars de Montclús, (quin nom tan bonic, tan ple de resonàncies), trobem natura a dojo. La maravellosa vall de Santa Fe, el pla de Morou, amb el riu i els castanyers. O el bosc de Passavets, on domina la presencia de l’avet i el faig. Les fonts amagades, fresques, gemades, com la de les Nàiades, la Ferrussa, la dels Avellaners o la de Passavets. Natura viva arreu del terme. Llocs on passejar, on anar amb bici, o disfrutar amb la canalla. També els pobles i agregats de Fogars de Montclús són molt bells. Fogars mateix te una esglèsia romànica, refeta i torturada al llarg dels segles. És bonica la pica baptismal, romànica també. A Mosqueroles hi ha l‘església de Sant Martí. A la Costa, la de Sant Esteve, amb un bonic comunidor des d’on els Mossens conjuràven bruixes i tempestes. Podeu dinar a Can Patolla, el restaurant del poblet. Completen la possible visita nombrosos pous de glaç, on s’hi feia el gel de Barcelona, els forns antics, les fargues i els molin. Menció a banda s’ha de fer de les masies, esplèndides. A Santa Fe hi troben l’antic hotel, que encara funciona, d’estil neogòtic. Un lloc recomanable per dinar i per dormir. I també trobarem el que queda del Pantà de Santa Fe, ara reomplert per la vegetació, a tocar de l’escola de natura de Can Lleonart i del centre d’interpretació del parc natural, en mig d’una fageda d’ensomni. També podeu pujar al cim més alt del Montseny: el Turó de l’ Home. Podeu arribar al Montseny, a Fogars de Montclús anat-hi des de Barcelona per l’ autopista AP-7 sortida 11, Sant celoni. També per la carretera C-35, per Granollers. Des de Sant Celoni podeu pujar el massís per la carretera BV-5301, que va de Palautordera a Seva pel Coll Formic, trencant al km. 12,8 cap a Montseny i La Costa de Montseny. La millor carretera, però, la més directe, és la BV- 5114, que surt de Sant Celoni i puja a Fogars de Montclús i Santa Fe. També cal considerar les carreteres locals que van a Mosqueroles i a La Costa. Des de Tona podeu anar per Seva, per l’autovia de l’Ametlla, seguint la GIV-5201, que porta desde Viladrau a Sant Marçal i Santa Fe, un recorregut de paisatges i horitzons increïbles. Per bones pistes de muntanya, amples i segures, anireu fins Fontmartina, amb el seu càmping  familiar i, des d’allà, amunt, fins arribar a Santa Fe, i al turó de l’Home. També des de la Costa i de Fogars podeu baixar per pista més estreta cap a La Riera d’en Ciuret, un indret recòndit, amb una casa de colònies, restaurant i càmping natural. Si avui us expliquem tot això és perquè, aquest diumenge, a Fogars de Montclús, la Diputació a muntat a través del programa familiar “Viu el parc“, una arrossada popular a les Feixes de Fogars. Una activitat simpàtica, oberta a tothom, divertida. Cal reservar al telèfon de l’ajuntament: 938475104. Havent dinat, a la tarda hi haurà ball popular. Encara que no pugeu aquest diumenge, que hi ha festes de la Mercè a Barcelona, tingueu en comte el Montseny, i Fogars, per una sortida amb nens. És un destí clàssic, mític, imprescindible.

El municipio de Fogars de Montclús se encuentra en pleno Parque Natural del Montseny. De hecho, es el Montseny. La mayor parte de los lugares más bonitos de la vertiente de solana pertenecen al municipio. En Fogars de Montclús, (qué nombre tan bonito, tan lleno de resonancias), encontramos naturaleza a raudales. La maravillosa Santa Fe, el plan de Morou, con el río y los castaños. O el bosque de Passavets, donde domina la presencia del abeto y el haya. Las fuentes escondidas, frescas, como la de las náyades, la Ferrussa, la de los Avellanos o de Passavets. Naturaleza viva en todo el término. Lugares donde pasear, donde ir en bici, o disfrutar con los niños. También los pueblos y agregados de Fogars de Montclús son muy bellos. Fogars mismo tiene una iglesia románica, reconstruida y torturada a lo largo de los siglos. Es bonita la pila bautismal, románica también. En Mosqueroles está la iglesia de San Martín. En la Costa, la de San Esteban, con un bonito comunidor desde donde los sacerdotes conjuraban brujas y tormentas. Pueden comer en Can Patolla, el restaurante del pueblo. Completan la posible visita numerosos pozos de hielo, donde se hacía el hielo de Barcelona, ​​los hornos antiguos, las fraguas y los molinos. Mención aparte debe hacerse de las masías, espléndidas. En Santa Fe encuentran facil el antiguo hotel, que todavía funciona, de estilo neogótico. Un lugar recomendable para comer y para dormir. Y también encontraremos lo que queda del Pantano de Santa Fe, ahora rellenado por la vegetación, cerca de la escuela de naturaleza de Can Lleonart y del centro de interpretación del parque natural, en medio de un hayedo de ensueño. También se puede subir al pico más alto del Montseny: el turó de l’Home. Pueden llegar al Montseny, hasta Fogars de Montclús, desde Barcelona por la autopista AP-7 salida 11, San celoni. También por la carretera C-35, por Granollers. Desde Sant Celoni se puede subir el macizo por la carretera BV-5301, que va desde  Palautordera a Seva por el Coll Formic, girando en el km. 12,8 a Montseny y La Costa de Montseny. La mejor carretera es la BV-5114, que sale de Sant Celoni y sube en Fogars de Montclús y Santa Fe. También hay que considerar las carreteras locales que van a Mosqueroles y La Costa. Desde Tona se puede ir por Seva, por la autovía de la Ametlla, siguiendo la GIV-5201, que lleva desde Viladrau a Sant Marçal y Santa Fe, en un recorrido de paisajes y horizontes increíbles. Por buenas pistas de montaña, amplias y seguras, iréis hasta Fontmartina, con su camping familiar y, desde allí, arriba, hasta llegar a Santa Fe. También desde la Costa y de Fogars se puede bajar por una pista más estrecha hacia La Riera de en Ciuret, un lugar recóndito, con una casa de colonias, restaurante y camping natural. Si hoy os contamos todo esto es porque, este domingo, en Fogars de Montclús, la Diputación a montado a través del programa familiar “Vive el parque”, una paella popular en las Feixes de Fogars. Una actividad simpática, abierta a todos, divertida. Es necesario reservar en el teléfono del ayuntamiento: 938475104. Después de comer, por la tarde habrá baile popular. Aunque no suban este domingo, que hay fiestas de la Mercè en Barcelona, ​​tengan en cuenta el Montseny, y Fogars, para una salida con niños. Es un destino clásico, mítico, imprescindible.

Fira d’artesans i mostra a Begues


A nosaltres ens agrada, de temps en temps, agafar la carretera que, sortint de Gavà, puja cap al Penedés, cap a Avinyonet del Penedés, passant per Begues. Cert que el paisatge és auster, sec, de pins i margalló, però també amable, de vinya i conreus. La zona te atractius turístics notables, i a molt poca distància de Barcelona. De fet, la travessa Gavà – Begues són 10 kms. escassos. I precisament a Begues, aquest diumenge, hi ha una Fira d’Artesans dels Parcs Naturals, dins el maravellós programa infantil de la Diputació “Viu el parc”, i una Mostra d’Entitats del poble. Ocuparà l’espai comprès entre el passeig de l’Església i el carrer Major. Hi participen més de 35 entitats locals i 40 artesans amb tot tipus de productes. L’horari és matinal, de les 10.00 a les 15.00 hores. La plaça de l’Ateneu serà un altre dels punts on es realitzaran també activitats, moltes esportives, com ara un minitennis i bàsquet. Hi haurà un inflable per als nens i nenes i  jocs infantils. Les entitats de la fira també preveuen tallers i distraccions per a tots els públics. Si us arribeu fins a Gavà, molt fàcil des de Barcelona, i d’allà a Begues, podreu passejar pels carrers, tafanejar les parades d’artesania, amb pintures, ceràmica i productes alimentaris, podreu gaudir dels tallers participatius de fang o de maquillatge, i podreu ballar amb la música de 3Q5, una cobla de tres quartans. Una matinal per compartir en família. Si teniu més ganes de gresca podeu completar el dia amb un volt per Begues mateix, una població residencial amb notables monuments, sobretot a la part antiga del poble. També podeu fer una visita a  les mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer del municipi veï de Gavà, que són una fita ineludible del neolític europeu. L’ajuntament de Gavà s’hi ha gastat molts diners en arreglar-les i ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític, que convida al visitant a treure’s el barret. Podeu creure’ns, les mines de Can Tintorer, a Gavà, són fantàstiques, i el seu museu de la prehistòria, una passada.  O potser preferiu parar-vos a visitar el parc natural del Garraf, i el seu centre d’interpretació, molt desconegut, i molt sorprenent. A Begues hi ha restaurants per a tots els gustos i butxaques, i molt bons. Us n’oferim una ressenya dels que coneixem, hem vist o ens han recomanat. Al carrer major, 44 teniu La Cantina de Baco, tel: 936391933‎. Al carrer de la rectoria hi ha  Cal Paulo. El Niu és al Cami Ral, 32, tel: 936390772‎. Ja a les afores hi ha Cal Joan, a la carretera que va cap a Avinyonet, al km. 20. Tel: 938984088‎. Si parlem de pizzeries una opció interessant és La Tahona, al Passeig de l’Església, 936391568‎. Bona fira a Begues!.

A nosotros nos gusta, de tiempo en tiempo, tomar la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, pasando por Begues. Cierto que el paisaje es austero, seco, de pinos y palmito, pero también amable, de viña y cultivos. La zona tiene atractivos turísticos notables, y todo a muy poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Begues son 10 kms. escasos. Y precisamente en Begues, este domingo, hay una Feria de Artesanos de los Parques Naturales, en el marco del maravilloso programa infantil de la Diputación “Vive el parque”, y una Muestra de Entidades del pueblo. Ocupará el espacio comprendido entre el paseo de la Iglesia y la calle Mayor. Participan más de 35 entidades locales y 40 artesanos con todo tipo de productos. El horario es matinal, de las 10.00 a las 15.00 horas. La plaza del Ateneo será otro de los puntos donde se realizarán también actividades, muchas deportivas, como un minitenis y baloncesto. Habrá un inflable para los niños y niñas y juegos infantiles. Las entidades de la feria también prevén talleres y distracciones para todos los públicos. Llegaros hasta Gavà, cosa muy fácil desde Barcelona, ​​y de allí a Begues, y podreis pasear por las calles, ver las paradas de artesanía, con pinturas, cerámica y productos alimenticios. Podréis disfrutar de los talleres participativos de barro o de maquillaje , y podreis bailar con la música de 3Q5, una copla de tres cuartillos. Una matinal para compartir en familia. Si tienen más ganas de juerga pueden completar el día con una vuelta por Begues mismo, una población residencial con notables monumentos, sobre todo en la parte antigua del pueblo. También se puede hacer una visita a las minas prehistóricas de Gava, situadas en la barrio de Can Tintorer, del municipio vecino de Gavà, que son un hito ineludible del neolítico europeo. El ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero en arreglarlas y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico, que invita al visitante a quitarse el sombrero. Pueden creernos, las minas de Can Tintorer, en Gavà, son fantásticas, y su museo de la prehistoria, una pasada. O quizás prefieren parar a visitar el parque natural del Garraf, y su centro de interpretación, muy desconocido. Y muy sorprendente. En Begues hay restaurantes para todos los gustos y bolsillos, y muy buenos. Os ofrecemos una reseña de los que conocemos, hemos visto o nos han recomendado. En la calle mayor, 44 tienen La Cantina de Baco, tel: 936391933. En la calle de la rectoría está Cal Paulo. El Nido está en el Cami Ral, 32, tel: 936390772. Ya en las afueras está Cal Joan, en la carretera que va hacia Avinyonet, en el km. 20. Tel.: 938984088. Si hablamos de pizzerías una opción interesante es La Tahona, en el Paseo de la Iglesia, 936391568. ¡Buena feria en Begues!.

Cella Vinaria



Avui us parlarem d’un indret desconegut del gran públic, difícil de veure. Un secret d’aquells que es transmeten a cau d’orella. Es tracta del parc arqueològic Cella Vinaria, al bonic poble de Teià, al Maresme.  És una excavació d’una villae romana, situada a tocar de Barcelona, prop del Masnou, d’Alella i de Teià. És de molt fàcil accés, i s’hi arriba sense problemes des de l’autopista C-32. El primer que us cridarà l’atenció és l’edifici del Centre d’ Acollida Turística, anomenat CAT. Al costat teniu el jaciment de la Cella Vinaria i una vinya experimental de l’IRTA. A la finca Vallmora de Teià s’hi varen trobar les restes d’un antic celler romà, o Cella Vinaria. Ara ja està completament excavat i museitzat. Accediu al punt d’informació. D’allà podreu abarcar tot l’espai del museu, que explica l’explotació del vi arreu de la Catalunya romana. Hi ha tota mena de serveis, com ara aparcament, bar o botigues d’artesania i records. El jaciment pròpiament dit consta de diferents cellers per producció de vi d’època romana, amb les seves premses, cisternes, magatzems i àmfores. Està obert els dissabtes i diumenges a visites familiars. Per reservar o més informació feu servir l’adreça info@cella-vinaria.cat o el telèfon: 935 559 977. I si avui us parlem d’aquesta possible sortida familiar és perquè, aquest cap de setmana de setembre, hi ha jornada de festa a la Cella Vinaria, a Alella i al museu de Badalona. Hi trobareu tallers infantils, visites teatralitzades i portes obertes. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament d’Alella. A la Cella Vinaria hi arribareu, com ja us dèiem, amb suma facilitat per l’autopista C‐32, sortida número 86. Si teniu GPS programeu-lo a 41º 29.383’ E 002º 18.694’. L’adreça és carrer d’Ernest Lluch, 40.  Teià. I us repetim el telèfon: 93.555.99.77. Els horaris: dissabtes de 10h a 18h i diumenges de 10h a 14h. Obre entre setmana per a grups, prèvia reserva, repetim, al telèfon 93.555.99.77 o l’adreça electrònica: info@cella‐vinaria.cat. Podeu completar el dia amb una visita al poble mateix de Teià, molt típic del Maresme, o a Alella, amb els seus cellers on comprar bon vi o bon cava. I, perquè no, una volta pel Masnou, amb el seu port i la seva platja on, si fa bo, podeu fer una remullada. Podeu dinar a la masia Padellas, menú i carta. Rústic i típic. Ens han parlat bé de L’Antigó, darrera l’esglèsia a la plaça Sant Jaume, tel: 935400423‎, i del restaurant del Club de Tennis, a l’entrada del poble, al carrer de Ramon Llull, 12, tel: 935554681‎. A més, a la riera, a la típica riera dels pobles del Maresme, eix de la vida municipal, hem vist Can Paco i el café de baix, que també ofereixen menjars.

Hoy os hablaremos de un lugar desconocido del gran público, difícil de ver. Un secreto de aquellos que se transmiten al oído. Se trata del parque arqueológico Cella Vinaria, en el bonito pueblo de Teià, en el Maresme. Es una excavación de una villae romana, situada junto a Barcelona, ​​cerca de El Masnou, de Alella y Teià. Es de muy fácil acceso, y se llega sin problemas desde la autopista C-32.  Lo primero que os llamará la atención es el edificio del Centro de Acogida Turística, llamado CAT. Junto a él tenéis el yacimiento de la Cella Vinaria y una viña experimental del IRTA. En la finca Vallmora de Teià se encontraron los restos de una antigua bodega romana, o Cella Vinaria. Ahora ya está completamente excavada y musealizada. Acceded al punto de información. Desde allí puede abarcar todo el espacio del museo, que cuenta la explotación del vino en la Cataluña romana. Hay todo tipo de servicios, como aparcamiento, bar o tiendas de artesanía y recuerdos. El yacimiento propiamente dicho consta de diferentes bodegas para producción de vino de época romana, con sus prensas, cisternas, almacenes y ánforas. Está abierto los sábados y domingos a visitas familiares. Para reservar o para más información utilicen la dirección info@cella-vinaria.cat o el teléfono: 935 559 977.  Si hoy os hablamos de esta salida familiar es con motivo de la fiesta de la Cella Vinaria, y también de Alella y la del museo de Badalona. Encontrareis talleres infantiles, visitas teatralizadas y puertas abiertas. Mirad el programa en la web de l’ajuntament d’Alella. A la Cella Vinaria se llega, como ya os decíamos, con suma facilidad por la autopista C-32, salida número 86. Si tienen GPS programenlo a 41 º 29.383 ‘E 002 º 18.694’. La dirección es calle de Ernest Lluch, 40. Teià. Y os repetimos el teléfono: 93.555.99.77. Los horarios son sábados de 10h a 18h y domingos de 10h a 14h. Abre entre semana para grupos, previa reserva, repetimos, en el teléfono 93.555.99.77 o al correo electrónico: info@cella-vinaria.cat. Pueden completar el día con una visita al pueblo mismo de Teià, muy típico del Maresme, o a Alella, con sus bodegas, donde comprar buen vino o buen cava. Y, porqué no, una vuelta por el Masnou, con su puerto y su playa donde, si hace bueno, podéis daros un chapuzón. Pueden comer en la masía Padellàs, menú y carta. Rústico y típico. Nos han hablado bien de El Antigó, detrás la iglesia, en la plaza Sant Jaume, tel: 935400423, y del restaurante del Club de Tenis, a la entrada del pueblo, en la calle de Ramon Llull, 12, tel: 935554681 . Además, en la típica riera de los pueblos del Maresme, eje de la vida municipal, hemos visto Can Paco y el café de abajo, que también ofrecen comidas.

Fira de l’oli i festa de Ventalló


Ventalló és un poblet de la maravellosa, magnífica i mai no prou ben coneguda comarca de l’Alt Empordà. Està situat prop de l’Escala, atenció a la possibilitat d’anar a la platja si fa un dia de sol. El trobareu a la carretera GI-623 que va d’Orriols, al nord de Girona, (sortida de la AP7 i encreuament de l’antiga N-II), fins L’Escala per Vilademat. Ventalló està abans d’arribar a Vilademat, passat Camallera. És un poblet típic, amb un casc antic medieval molt bonic, i nombroses masies i esglésies, les pròpies, i dels seus nuclis agregats com ara Montiró, on hi ha un palau dels Margarit que val la pena de veure o Valveralla, un petit lloc encantador, a la vora del Fluvià. Avui us presentem Ventalló perquè celebra aquestes dates la seva festa major, que inclou una fira de l’oli. En els darrers temps aquests pobles de l’Empordà han redescobert al món els seus execel·lents vins, i els seus olis fantàstics. No trigarem gaire a sentir-ne a parlar com productes excepcionals. La festa comença divendres a la nit, amb una ballada pel jovent, però a nosaltres ens interessa la programació del dissabte, amb animació per a infants a la plaça Major. A la tarda hi haurà sardanes, i a la nit ball. El diumenge és el dia de la Fira de l’Oli, que ocuparà els carrers de la part antiga. també podeu anar a l’ofici solemne de festa major a l’església de Sant Miquel, missa cantada, amb coral. A la tarda, a la plaça Major, sardanes , com dissabte, i a la nit, més ball. Per dinar a Ventalló teniu el restaurant Pere Batlle, a la mateixa plaça Major, tel: 972 79 32 55‎. També El Teatret, al carrer de la Bassa, 8, Tel: 972 79 32 20.

Ventalló es un pueblo de la maravillosa, magnífica y nunca suficientemente bien conocida comarca del Alt Empordà. Está situado cerca de L’Escala, atención a la posibilidad de ir a la playa si hace un día de sol. Lo encontraréis en la carretera GI-623, la que va de Orriols, al norte de Girona, (salida de la AP7 y cruce de la antigua N-II), hasta L’Escala por Vilademat. Ventalló está antes de llegar a Vilademat, pasado Camallera. Es un pueblo típico, con un casco antiguo medieval muy bonito, y numerosas masías e iglesias, las propias, y de sus núcleos agregados como Montiró, donde hay un palacio de los Margarit que vale la pena ver o Valveralla, un pequeño lugar encantador, a orillas del Fluvià. Hoy os presentamos Ventalló porque celebra por estas fechas su fiesta mayor, que incluye una feria del aceite. En los últimos tiempos estos pueblos del Empordà han redescubierto el mundo sus excelentes vinos, y sus aceites fantásticos. No tardaremos mucho en oír hablar de ellos como productos excepcionales. La fiesta empieza el viernes por la noche, con un baile para la juventud, pero a nosotros nos interesa la programación del sábado, con animación para niños en la plaza Mayor. Por la tarde habrá sardanas, y por la noche baile. El domingo es el día de la Feria del Aceite, que ocupará las calles de la parte antigua. También se puede ir al oficio solemne de fiesta mayor en la iglesia de San Miguel, misa cantada, con coral. Por la tarde, en la plaza Mayor, sardanas, como el sábado, y por la noche, más baile. Para comer en Ventalló tienen el restaurante Pedro Batlle, en la misma plaza Mayor, tel: 972 79 32 55. También El Teatret, en la calle de la Bassa, 8, Tel.: 972 79 32 20.

Viu el parc a Folgueroles!


Amb l’arribada de la tardor arriben també les sortides i excursions d’interior. Aquestes matinals divertides i fantàstiques que permeten descobrir poblets de zones que, a l’estiu, potser no serien tan boniques de veure. I també arriben les propostes de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs Naturals de Catalunya. Són aquestes unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir. Us els recomanem amb el cor. I el primer de la setmana, que no serà el darrer, ens convida a gaudir del Viu el parc a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. En concret al bellíssim poblet de Folgueroles, una cucada. Pàtria de Mossén Cinto Verdaguer, i amb una natura desbordada, desbocada i maravellosa. Serà a l’espai natural de la Font Trobada, un parc encisador, que trobareu al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau. Per no pèrdre-us el millor que podeu fer és agafar l’eix transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, i sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Des de Barcelona el millor, encara que sigui una volteta, és seguir cap a Ripoll, passant Vic, per la C-17, per agafar l’eix transversal en direcció Girona i aleshores fer la volta a Vic per l’eix, com si fos un cinturó de ronda. Millor que atravessar Vic, amb risc de pèrdua i semàfors. A la Font Trobada hi haurà música, animació infantil, poemes, jocs… a partir de les 10.30 del matí. Una matinal familiar i motivadora, plena d’activitats super interessant, com ara el circuit d’aventura Rodabosc amb rocòdrom, pont penjat, tirolina i tir amb arc. O la cuina màgica de l’Obrador, on es fan joguines, i que aquesta vegada us proposa un equilibrista. També podreu gaudir d’una exposició i d’un taller de terrissa a càrrec de Rosa Garcia, una experta ceramista. Per altra banda el grup “Fes-t’ho com vulguis”, us proposarà un taller de punts de llibre. Donada la significació literària de Folgueroles, com ja hem dit, lloc de naixença del poeta Verdaguer, es celebrarà l’anomenada Font de poemes, on la rapsoda Isabel Cabós convidarà a llegir poemes a tots aquells poetes o rapsodes que hi vulguin participar. Per a més informació i per apuntar-vos escriviu a: viuelparc@diba.cat. La festa acabarà amb un concert dels Riu, un grup de música tradicional catalana. Folgueroles ofereix, a més, atractius suficients per anar-hi tot l’any, amb festa o sense. Teniu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta:  hi ha les moltes altres fonts del terme, i els racons del Parc Natural de les Guilleries. El parc de la Font Trobada, i altres fonts de Folgueroles, són indrets fantàstics per fer un bon pic-nic. A Folgueroles hi ha un munt de bars, i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu.O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Bon viu el parc!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos … a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura Rodabosc con rocódromo, puente colgante, tirolina y tiro con arco. O la cocina mágica del Obrador, donde se hacen juguetes, y que esta vez les propone a los niños un equilibrista. También se podrá disfrutar de una exposición y un taller de alfarería a cargo de Rosa García, una experta ceramista. Por otra parte el grupo “Hazlo tú mismo como quieras”, propondrá un taller de puntos de libro. Dada la significación literaria de Folgueroles, como ya hemos dicho, lugar de nacimiento del poeta Verdaguer, se celebrará la llamada Fuente de poemas, donde la rapsoda Isabel Cabós invitará a leer poemas a todos aquellos poetas o rapsodas que quieran participar. Para más información y para apuntaros, escribid a: viuelparc@diba.cat. La fiesta acabará con un concierto de los Ríu, un grupo de música tradicional catalana. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Passeig per la Ribera


Quant temps fa que no feu una volta amb la família pel barri de la Ribera de Barcelona?. A nosaltres ens xifla aquesta zona. Els carrers estrets, plens de vida, la catedral del mar, que diria en Falcones, la bellíssima Santa Maria, les places i placetes, el Born, el carrer Montcada. Ara és una zona en alça, que reneix, que millora cada dia. La idea seria sortir de la plaça de Jaume I, metro de la línia groga, al mig de Via Laietana, i endinsar-se en la màgia del carrer de l’Argenteria. Avui dia és una de les artèries més animades de la Barcelona més popular i turística, farcida de bars de tapes, gelateries i locals polivalents, bars amb música i d’ambient. Malgrat tot, entre la variadíssima oferta, encara podem trobar llocs on la gastronomia hi te un temple, com l’Hotel Banys Orientals, una cucada, i el seu restaurant, El Senyor Parellada, un clàssic del bon gust i la cuina com ha de ser. No acabeu de passar el carrer sense degustar un gelat artesà d’una gelateria com cal. Com per exemple els del Tomo 2. Els nens us ho agraïran molt, però compreu-vos-en un altre per vosaltres, no sigueu rucs!. Tot baixant Argenteria us recomanem prendre alguns carreró a mà esquerra, per veure el veritable barri de Ribera, el que no visita el sol, amb cases humides i llançols estesos de banda a banda. Poc a poc va essent colonitzat per botiguetes i locals d’artesans. Arribareu davant la façana imponent de Santa Maria del Mar, amb la plaça, la font i les cases dels segles XVII i XVIII davant per davant. Una imatge plàstica difícilment superable. Però el millor encara està per venir. Entreu dins la nau. Quin impacte súbit!. Quina maravella. Quina llum, quina esveltessa, quina joia. Les columnes que s’eleven, les claus de volta multicolors, les partes gràcils, la claror que juga entre les bòvedes celestials. No hi ha cap església al món que ens deixi més bocabadats, no n’hi ha cap de tan bonica. I n’hem vist un munt!. Sortiu pel lateral dret i aboqueu-vos al Fossar de les Moreres, lloc de repós dels herois del 1714. La flama eterna recorda el seu valor i sacrifici. Seguiu cap al Passeig del Born, antic mercat, ple de nostàlgics bars de copes, entre bohemis i arravalers, però també de locals de cuina trencadora i novíssima. Recupereu l’absis de la Catedral del Mar i entreu al carrer Montcada, passant just per davant de la millor taverna basca a casa nostra i del mític Xampanyet. Els palaus de les famílies nobles de la ciutat comtal us acullen. El millor carrer històric del barri gòtic de Barcelona està aquí, a la Ribera. Podeu escollir un museu per visitar. El tèxtil i de la indumentaria, o bé el fantàstic Barbier – Mueller d’art precolombí, potser mundialment famós Museu Picasso. Si no us agraden els museus possiblement en tindreu prou amb admirar les façanes dels vells casals, i de passar per dins dels que formen el Picasso, però sense pagar entrada, anant de pati en pati. tafanejeu, no deixeu res per admirar. Val la pena. Abans de sortir al carrer de la Princesa, torceu a mà esquerra pel carrer de la Barra de Ferro. No hi ha res, però conserva uns minuts més l’ambient medieval de la ruta, abans d’anar a petar, de nou, a la bogeria del món actual, a Via Laietana. Evidentment la sortida permet més. Molt més. Descobrir més carrers, més llocs, més monuments. Anar fins el mercat antic del Born, ara tancat i en obres, que guarda les restes de la ciutat que els Borbons varen destruir. Fins allargar-la al Parc de la Ciutadella, o al zoo. Potser baixar a la plaça del palau, del palau reial antic, ara seu del delegat del govern, amb la seu de la Borsa antiga, i la llotja i, qui sap, devallar fins el port. Nosaltres, però, no ens mouríem de la Ribera estricta, la closa, la tancada, la que cada dia es reinventa, perquè està viva, i us espera. Animeu-vos!.

¿Cuánto tiempo hace que no dais una vuelta con la familia por el barrio de la Ribera de Barcelona?. A nosotros nos chifla esta zona. Las calles estrechas, llenas de vida, la catedral del mar, que diría Falcones, la bellísima Santa María, las plazas y plazoletas, el Born, la calle Montcada. Ahora es una zona en alza, que renace, que mejora cada día. La idea sería salir de la plaza de Jaume I, metro de la línea amarilla, en medio de Via Laietana, y adentrarse en la magia de la calle de la Argenteria. Hoy en día es una de las arterias más animadas de la Barcelona más popular y turística, repleta de bares de tapas, heladerías y locales polivalentes, bares con música y de ambiente. Sin embargo, entre la variadísima oferta, aún podemos encontrar lugares donde la gastronomía se tiene un templo, como el Hotel Baños Orientales, una cucada, y su restaurante, El Señor Parellada, un clásico del buen gusto y de la cocina como debe ser. No acabeis de pasar la calle sin degustar un helado artesano de una heladería como es debido. Como por ejemplo los del Tomo 2. Los niños os lo agradecerán mucho, pero compraros otro por vosotros. Bajando Platería recomendamos tomar algun callejón a mano izquierda, para ver el verdadero barrio de Ribera, el que no visita el sol, con sus casas húmedas y sábanas extendidas de lado a lado de la calle. Poco a poco va siendo colonizado por las tiendas y los locales de artesanos. Llegarán ante la fachada imponente de Santa María del Mar, con la plaza, la fuente y las casas de los siglos XVII y XVIII enfrente. Una imagen plástica difícilmente superable. Pero lo mejor aún está por llegar. Entrad dentro de la nave. ¿Qué impacto súbito!. Qué maravilla. Qué luz, qué alegría. Las columnas que se elevan, las claves de bóveda multicolores, las paredes gráciles, la luz que juega entre las bóvedas celestiales. No hay iglesia en el mundo que nos deje más boquiabiertos, no hay ninguna tan bonita. ¡Y hemos visto un montón!. Salgan por el lateral derecho y ganen el Fossar de les Moreres, lugar de reposo de los héroes de 1714. La llama eterna recuerda su valor y sacrificio. Sigan hacia el Paseo del Borne, antiguo mercado, lleno de nostálgicos bares de copas, entre bohemios y canallas, pero también de locales de cocina rompedora y novísima. Recuperad el ábside de la Catedral del Mar y entrad en la calle Montcada, pasando justo por delante de la mejor taberna vasca en nuestro país y del mítico Xampanyet. Los palacios de las familias nobles de la ciudad condal os acogen. La mejor calle histórica del barrio gótico de Barcelona está ahí, en la Ribera. Pueden elegir un museo para visitar. El textil y de la indumentaria, o el fantástico Barbier – Mueller de arte precolombino, o quizás el mundialmente famoso Museo Picasso. Si no os gustan los museos, posiblemente será suficiente con admirar las fachadas de los viejos caserones y pasar por dentro los que forman el Picasso, pero sin pagar entrada, yendo de patio en patio. curioseando, no dejéis nada para admirar. Vale la pena. Antes de salir a la calle de la Princesa, tuerzan a mano izquierda por la calle de la Barra de Hierro. No hay nada que ver, pero conserva unos minutos más el ambiente medieval de la ruta, antes de ir a parar, de nuevo, a la locura del mundo actual, a la Via Laietana. Evidentemente la salida permite más. Mucho más. Descubrir más calles, más monumentos. Id hasta el mercado antiguo del Borne, ahora cerrado y en obras, que guarda los restos de la ciudad que los Borbones destruyeron. Hasta alargarla hacia el Parque de la Ciudadela, o el zoo. Quizás bajar a la plaza del palacio, del palacio real antiguo, ahora sede del delegado del gobierno, con la sede de la Bolsa antigua, y la lonja y, quién sabe, quizas descender hasta el puerto. Nosotros, sin embargo, no nos moveríamos de la Ribera estricta, la cerrada, la que cada día se reinventa, porque está viva, y os espera.

Cesky Krumlow


La bellíssima Cesky Krumlow, a la Bohèmia més meridional, al sud de la República Txeca, és una ciutat de conte de fades, com si fos sortida de la imaginació d’un infant. És aquella vila que tots hem imaginat o dibuixat de petits. Amb un turó on s’amunteguen un seguit de casetes blanques, amb la teulada ben vermella, formant carrers estrets, plens de botiguetes d’artesans, artistes, records, bons restaurants… Un riu, impetuós, jove, rodeja quasi completament la ciutat en un meandre perfecte, com fet amb compàs. És el mític Vlatava, el mateix que creua Praga. Esglésies amb campanar de bulb, amb un aire oriental, destaquen aquí i allà. Però encara falta el millor. Damunt un roc potent, tancant el paisatge com un teló de teatre, imagineu-vos un castell, un palau com el del príncep de la ventafocs, amb una torre plena d’esgrafiats, finestres àmplies i un pont de tres nivells diferents, una obra d’enginyeria portentosa, que comunica les dues ales de la fortalesa. Un edifici del renaixement, amb patis amagats, portes majestuoses, balcons romàntics i sales sublims. Doncs bé, tot això existeix realment, és diu Cesky Krumlov, i és un dels pobles més bonics que mai hem visitat. Tot plegat és una mica d’opereta, poc real, poc viu, i molt ple de gent, de manades de turistes d’autocar. Però això també passa a Carcasona, o a Girona, segons com. Malgrat tot, continua essent un destí a no perdre’s si mai us decidiu a fer un vol per Txèquia més enllà de la seva fascinant capital. Prou a tocar de la frontera Austríaca o Alemanya per incloure aquesta bellíssima ciutat medieval en una ruta per Austria o Centre Europa. Trobareu Cesky Krumlow a uns 160 kms. al sud de Praga, un xic més enllà de Ceske Bujodewice, en direcció a la ciutat de Linz. Fàcil en cotxe, en tren o en bus, des de Praga o Ceske. Bons aparcaments, amb molta ombra i tota mena de serveis, vigilats i de pagament. El castell està tancat els dilluns. Podeu llogar barques i fer ràfting al riu. També ideal per passejar o anar en bici. Per dinar, i per dormir, hi ha tota mena de restaurants, i d’hotels, de tota gama de preus. Des dels molt asequibles del propi parquing, fins establiments d’alta categoria als carrers de la vila. De tota manera la vida és menys cara que a Praga pels viatgers, tot i que Krumlov no és precisament la ciutat més barata de Bohèmia. Cesky Krumlov, no us la podeu perdre!.

La bellísima Cesky Krumlow, en la Bohemia más meridional, al sur de la República Checa, es una ciudad de cuento de hadas, como salida de la imaginación de un niño. Es aquella villa que todos hemos imaginado o dibujado de pequeños. Con una colina donde se amontonan una serie de casitas blancas, con el tejado rojo, formando calles estrechas, llenas de tiendas de artesanos, artistas, recuerdos, y buenos restaurantes … Un río, impetuoso, joven, rodea casi completamente la ciudad en un meandro perfecto, como hecho con compás. Es el mítico Moldava, el mismo que cruza Praga. Iglesias con campanario de bulbo, con un aire oriental, destacan aquí y allá. Pero aún falta lo mejor. Sobre una roca potente, cerrando el paisaje como un telón de teatro, imagínense un castillo, un palacio como el del príncipe de la cenicienta, con una torre llena de esgrafiados, ventanas amplias y un puente de tres niveles diferentes, una obra de ingeniería portentosa, que comunica las dos alas de la fortaleza. Un edificio del renacimiento, con patios escondidos, puertas majestuosas, balcones románticos y salas sublimes. Pues bien, todo esto existe realmente, se llama Cesky Krumlov, y es uno de los pueblos más bonitos que nunca hemos visitado. Todo ello es un poco de opereta, poco real, poco vivo, y muy lleno de gente, de manadas de turistas de autocar. Pero eso también pasa en Carcasona, o Girona, según como. Sin embargo, sigue siendo un destino para no perderse si os decidís a hacer un tour por Chequia más allá de su fascinante capital. Cesky Krumlov está junto a la frontera Austriaca, o la de Alemania. Se puede incluir esta bellísima ciudad medieval en una ruta por Austria o Centro Europa. Encontrarán Cesky Krumlow a unos 160 kms. al sur de Praga, un poco más allá de Ceske Bujodewice, en dirección a la ciudad austriaca de Linz. Fácil llegar en coche, en tren o en bus, desde Praga o Ceske. Buenos aparcamientos, con mucha sombra y todo tipo de servicios, vigilados y de pago. El castillo está cerrado los lunes. Se pueden alquilar barcas y hacer rafting en el río. También ideal para pasear o ir en bici. Para comer, y para dormir, hay todo tipo de restaurantes, y de hoteles, de toda gama de precios. Desde los muy asequibles del propio parking, hasta establecimientos de alta categoría en las calles de la villa. De todas formas la vida es menos cara que en Praga para los viajeros, aunque Krumlov no es precisamente la ciudad más barata de Bohemia.