Fira de la solidaritat a Badalona


A Badalona, el primer cap de setmana d’octubre, a la Rambla, vora el mar, teniu la Fira de la Solidaritat. El lloc, la Rambla de Badalona, és idoni per una fira familiar, per anar-hi amb els infants. Trobareu paradetes amb els projectes de cooperació i també de les organitzacions no governamentals de Badalona. Tot el dia hi haurà diversos tallers de jocs del món i educatius, també degustació de productes de Comerç Just. Cap al tard, al fer-se fosc, músiques del món, i un sopar de cuines del món. Havent sopat, més música, aquest cop ball. La programació citada és per dissabte. El diumenge la fira continua, amb tallers i jocs, però amb actes diferents. Mireu-vos la web municipal per a més informació. Badalona està a tocar de Barcelona. Deu minuts en tren de la línia C-1, amb l’avantatge que l’estació queda al centre mateix. A dos passos de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat.  El metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada estareu ben al centre. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Porteu banyador!. No deixeu de visitar el nou Museu de Badalona, amb una ciutat romana sencera al soterrani. A Badalona hi ha molt bons llocs on dinar, al mateix port, o al centre. Ens agrada Can Quim, i també Can Frai. Hi ha bones pizzeries, restaurants novedosos com el Caolila o La Sargantana, i tapes de tota la vida com les de La bota de Aragón. Pasta gansa a La Tagliatella o Miranapoli. Coses bones al segon pis del forn Bertran, una fleca de tota la vida. Gourmande el Micaco’s. Acollidor La Barleta. Bon menú a l’Hotel Rafael. Novíssim l’Aroma & Kaori, un restaurant japonés, a dalt, i català, a baix, al carrer Francesc Layret, 100.

En Badalona, el primer fin de semana de octubre, en la Rambla, cerca del mar, tienen Vds. la Feria de la Solidaridad. El lugar, la Rambla de Badalona, es idóneo para una feria familiar, para ir con los niños. Encontrarán paradas con los proyectos de cooperación y también de las organizaciones no gubernamentales de Badalona. Todo el día habrá varios talleres de juegos del mundo y educativos, también degustación de productos de Comercio Justo. Al atardecer, el anochecer, músicas del mundo, y una cena de cocinas del mundo. Después de cenar, más música, esta vez baile. La programación citada es para el sábado. El domingo la feria continúa, con talleres y juegos, pero con actos diferentes. Consulten la web municipal para más información. Badalona está muy cerca de Barcelona. Diez minutos en tren de la línea C-1, con la ventaja de que la estación queda en el centro mismo. A dos pasos de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. El metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez estarán en pleno centro. Si os decidís a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. ¡Lleven bañador!. No dejen de visitar el nuevo Museo de Badalona, ​​con una ciudad romana entera en el sótano. En Badalona hay muy buenos lugares donde comer, en el mismo puerto, o en el centro. Nos gusta Can Quim, y también Can Frai. Hay buenas pizzerías, restaurantes novedosos como el Caolila, y tapas de toda la vida como las de La bota de Aragón. Pasta gansa en La Tagliatella o Miranapoli. Cosas buenas en el segundo piso del horno Bertran, una panadería de toda la vida. Gourmande el Micaco’s. Buen menú en el Hotel Rafael. Novísimo el Aroma & Kaori, un restaurante japonés, arriba, y catalán, abajo, en la calle Francesc Layret, 100.

Anuncis

Jornades del paper a Sarrià de Ter


Sarrià de Ter és una vila al nord de Girona, a escassos kms. de la capital, situada a la vora del riu Ter, a l’antic camí de Girona a Palamós per Celrà i Flassà. Ara és un lloc anodí, industrial, de pas, amb una història industrial potent, complicada i difícil, sobretot per la presència de la paperera, una fàbrica que empudegava tota la plana gironina, de manera brutal, els anys 80 i 90. La paperera va plegar, gràcies a Déu!, i avui dia Sarrià és com si fos un barri més de Girona. Però d’aquell funest record n’ha quedat una fira, la del paper, que si més no, està prou justificada per la paciència dels habitants en aguantar les flaires de la paperera i, en tancar, els acomiadaments i la crisi. Arribareu al poble travessant Girona i sortint-ne pel barri de Pedret, cap al Pont Major, per l’antiga via que anava a Celrà, o bé, si voleu eludir la difícil travesia de la gran ciutat, anant per l’autopista AP-7 fins la sortida de Girona Nord per allà prendre la C-66, en direcció Palamós. En trobar la C-66, a Campdorà, gireu a la dreta per retornar a Girona seguint el Ter. Travessareu Sarrià. També possible per l’antiga N-II sortint a la mateixa C-66 i anat cap a Campdorà igualment. Així és que us convidem aquest diumenge a fer un volt per les jornades del paper a Sarrià. El gegants obriran la fira a les 10 del matí. Parades, paradetes, tallers, venda, bé… tot el que una fira representa. Molt didàctic. A les 12 desfilada de vestits de paper. A la tarda, a les cinc, espectacle infantil. Un dia bonic a les terres gironines que tan estimem. Amb la possibilitat de fer una visita a Girona mateix, quelcom sempre molt agraït, distret i maravellós. A Sarrià, a més de la fira, poques coses d’interés. Citarem el Carrer Major, que és l’antiga “Strata Francesca”. Allà és on es muntaran les parades de la fira. Precisament en aquest carrer tenim alguns edificis atics, de caràcter i altres modernistes. Sarrià de Dalt s’aixeca damunt el riu, amb alguna masia interessant, i l’esglèsia de Sant Pau, airosa, allà dalt, amb els dos xiprers. N’havia estat rector, molt recordat, que morí jove, Isidre Molar, tiet avi nostre. Hi havia una placa que ho recordava. Per dinar teniu bons restaurants al barri del Pont Major de Girona, a tocar de Sarrià, a l’altra banda del riu. Per exemple Ca la Pilar, si no l’han tancat, al carrer Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61‎, o La Taverna del Bon Vi, al número 112 del mateix carrer, 972485133. . O el restaurant de l’Avi Ramon, ja a Sarrià mateix, com el Via Heràclea, al centre, a l’Avinguda de França, 183, Tel: 972 17 20 73‎. N’hi ha uns quants més. Si voleu dinar a Girona, llavors us recomanarem els nostres de sempre:  Casa Marieta, que mai no ens ha defraudat, amb la seva cuina de mercat des de fa cent anys. O bé, el Boira, a la mateixa plaça, o més distés i popular: el Museu del vi. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona. Tots fantàstics. Bona fira del paper!.

Sarrià de Ter es una villa al norte de Girona, a escasos kms. de la capital, situada a orillas del río Ter, en el antiguo camino de Girona a Palamós a Celrà y Flassà.  Ahora es un lugar anodino, industrial, de paso, con una historia industrial potente, complicada y difícil, sobre todo por la presencia de la papelera, una fábrica que apestaba toda la llanura gerundense, de manera brutal, los años 80 y 90. La papelera ya cerró, ¡gracias a Dios!, Y hoy en día Sarrià es como si fuera un barrio más de Girona. Pero de aquel funesto recuerdo ha quedado una feria, la del papel, que está suficientemente justificada por la paciencia de los habitantes en aguantar los olores de la papelera y, al cerrar, los despidos y la crisis. Llegarán al pueblo atravesando Girona y saliendo por el barrio de Pedret, hacia el Puente Mayor, por la antigua vía que iba a Celrà, o bien, si desean eludir la difícil travesía de la gran ciudad, yendo por la autopista AP- 7 hasta la salida de Girona Norte. Desde allí hay que tomar la C-66, en dirección Palamós. Al encontrar Campdorà, giren a la derecha para volver a Girona siguiendo el Ter.  Atravesaréis Sarrià. También posible por la antigua N-II saliendo en la misma C-66 y yendo hacia Campdorà igualmente. Así es que os invitamos este domingo a dar una vuelta por las jornadas del papel en Sarrià. Los gigantes abrirán la feria a las 10 de la mañana. Paradas, puestos, talleres, venta, bien…  todo lo que una feria representa. Muy didáctico. A las 12 desfile de vestidos de papel. Por la tarde, a las cinco, espectáculo infantil. Un día bonito en las tierras gerundenses que tanto amamos. Con la posibilidad de hacer una visita a Girona mismo, algo siempre muy agradecido, distraído y maravilloso. En Sarrià, además de la feria, pocas cosas hay de interés. Citaremos la Calle Mayor, que es la antigua “Strata Francesca”. Allí es donde se montarán los puestos de la feria. Precisamente en esta calle tenemos algunos edificios antiguos, de carácter, y otros modernistas. Sarrià de Dalt se levanta sobre el río, con alguna masía interesante, y la iglesia de San Pablo, muy airosa, allá arriba, con los dos cipreses. Había sido rector, muy recordado, y que murió joven, Isidro Molar, tío abuelo nuestro. Había una placa que lo recordaba. Para comer tienen buenos restaurantes en el barrio del Pont Major de Girona, junto a Sarriá, al otro lado del río. Por ejemplo Ca la Pilar, si no la han cerrado, en la calle Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61, o La Taberna del Buen Vino, en el número 112 de la misma calle, 972485133. . O el restaurante del Abuelo Ramón, ya en Sarrià mismo, como el Vía Heraclea, en el centro, en la Avenida de Francia, 183, Tel: 972 17 20 73. Hay unos cuantos más. Si queréis comer en Girona, os recomendaremos los nuestros de siempre: Casa Marieta, que nunca nos ha defraudado, con su cocina de mercado desde hace cien años. O bien, el Boira, en la misma plaza, o más distendido y popular: el Museo del vino. Para dormir, si lo necesitan, piensen en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciutat de Girona. ¡Todos fantásticos!.

Festa Major de Sarrià


Sarrià és, avui dia, un barri de Barcelona. Si deixem la frase així, els sarrianencs i sarrianenques s’enfadaran molt, i amb tota la raó. Perquè seria molt millor dir que, Sarrià, és un poble del Pla de Barcelona. Perquè la vila de Sarrià, com la de Gràcia, te vida pròpia i voluntat de tenir-la. Sarrià és molt bonic. Ens encanta pujar-hi de tant en tant, i passejar per seu carrer Major, amb les cases d’època, creuar placetes i carrers, plens de cases amb jardí, moltes d’elles torres modernistes precioses, fins arribar fins l’esglèsia de Sant Vicenç. Des d’allà, creuar la carretera, i anar a tafanejar a Cal Foix, la pastisseria de la família del poeta J.V. Foix. No us parlarem del monestir de Pedralbes, del Tibidabo, o del Cosmocaixa, que també estan dins del gran Sarrià i son sortides familiars claríssimes. Us parlarem, en canvi, de la festa major de la vila de Sarrià, que es celebra a l’octubre, amb actes, molts actes, la majoria molt familiars. Dura una barbaritat, dos caps de setmana sencers, del divendres 30 de setembre, al diumenge 9 d’octubre, i està plena de propostes molt maques per a totes les edats. Mireu-vos el programa de la festa i animeu-vos a pujar fins Sarrià, un d’aquests caps de setmana, per viure en directe tot el que s’hi arriba a fer.

Sarrià es, hoy en día, un barrio de Barcelona. Si dejamos la frase así, los sarrianenses se enfadarán mucho, y con toda la razón. Porque sería mucho mejor decir que, Sarrià, es un pueblo del llano de Barcelona. Porque la villa de Sarrià, como la de Gracia, tiene vida propia y la voluntad de tenerla. Sarrià es muy bonito. Nos encanta subir de vez en cuando, para pasear por su calle Mayor, con las casas de época, cruzar plazuelas y calles, llenas de casas con jardín, muchas de ellas torres modernistas preciosas, hasta llegar hasta la iglesia de San Vicente. Desde allí cruzar la carretera, e ir a curiosear Cal Foix, la pastelería de la familia del poeta JV Foix. No os hablaremos del monasterio de Pedralbes, ni del Tibidabo, o del Cosmocaixa, que también están dentro del gran Sarrià y son salidas familiares clarísimas. Os hablaremos, en cambio, de la fiesta mayor de la villa de Sarrià, que se celebra en octubre, con actos, muchos actos, la mayoría muy familiares. Dura una barbaridad, dos fines de semana enteros, del viernes 30 de septiembre, el domingo 9 de octubre. Lleno de propuestas para todas las edades. Ved el programa de la fiesta y animaros a subir hasta Sarrià.

Un dia de Nassos!


Els Pallapupas – Pallassos d’hospital son una ONG que treballa des de l’any 2000 als hospitals de Catalunya per millorar la vida dels infants, joves i ancians ingressats. Els Pallapupas son uns pallassos professionals que treballen amb metges i infermeres per ajudar a fer més agradable i humana l’estància en aquests centres. Ells son qui organitzen l’anomenat “Dia de nassos”!, que aquest any serà el dissabte 1 d’octubre. Aquest dia, comprant un nas de pallasso solidari, petits i grans tindreu descompte als principals espais d’oci de Catalunya. I si els infants son socis del Club Super3, llavors només pagaran els pares i mares, però serà un preu molt especial.  A més, adquirint el nas de pallasso i l’entrada especial dels Pallapupes, estarem contribuint a finançar el seu projecte. Farem possible que cada dia els nens i nenes malalts rebin la seva ració d’afecte i rialles. Anem a divertir-nos al Zoo, al Tibidabo i a l’Aqualeón, (recordeu Super3 gratis!), o amb un bon descompte a Portaventura. Que passeu un dia de nassos!.

Los Pallapupas – Payasos de hospital son una ONG que trabaja desde el año 2000 en los hospitales de Cataluña para mejorar la vida de los niños, jóvenes y ancianos ingresados​​. Los Pallapupas son unos payasos profesionales que trabajan con médicos y enfermeras para ayudar a hacer más agradable y humana la estancia en estos centros. Ellos son quienes organizan el llamado ¡”Día de narices”!, Que este año será el sábado 1 de octubre. Ese día, comprando una nariz de payaso solidario, pequeños y grandes tendrán descuento en los principales espacios de ocio de Cataluña. Y si los niños son socios del Club Super3, entonces sólo pagarán los padres y madres, pero será un precio muy especial. Además, adquiriendo la nariz de payaso y la entrada especial de los Pallapupas, estaremos contribuyendo a financiar su proyecto. Haremos posible que cada día los niños y niñas enfermos reciban su ración de cariño y risas. Vamos a divertirnos en el Zoo, el Tibidabo y al Aqualeón, (recordad Super3 ¡gratis!), o con un buen descuento en Portaventura.

Viu el Parc a Vilanova de Sau


Vilanova de Sau està situat a la part més amagada i desconeguda de la comarca d’Osona. Tot i estar rodejada de natura per tot arreu, está tan sols a 80 km de Barcelona, i a uns 15 de Vic. Ocupa l’antiga Vall de Sau, engolida pel pantà del mateix nom. Podeu arribar-hi molt fàcilment per l’Eix Transversal, la carretera C-25, si sortiu a Folgueroles-Calldetenes. Després de passar per la vila de Folgueroles es troba ja Vilanova de Sau. També es pot anar per la carretera N-141 que surt de Vic i va fins a la presa de Sau. Un altre accés molt interessant, que permet una ruta circular d’entrada i sortida, per uns paisatges increibles i completament ignorats pel gran públic és una pista pavimentada que arrenca del poblet de les Guilleries anomenat Sant Sadurní d’Osormort, i que trobareu si passeu per la carretera que va de Vic a Sant Hilari. Aquesta pista, en bon estat, ressegueix tot el curs de la riera Major fins al pont de Malafogassa, on hi ha un càmping interessant i familiar, i des d’allà continua fins a Vilanova de Sau. Mireu-vos la zona en un mapa perquè val la pena. Just a Vilanova de Sau, el programa de la Diputació “Viu el parc”, ha programat pel diumenge 2 d’octubre, un seguit d’activitats pels infants. Comença la cosa al matí, sobre les 11. Es preveu la construcció solidaria d’una estructura amb vímet i taller de cistelleria amb la gent del Pont de Queròs. També, pel matí, entre 12h i 13 h, podreu escoltar contes de l’entorn de Sau i de les Guilleries a càrrec del lladre dels Guants Blancs. Tot això tindrà lloc a la Bassassa. L’ajuntament ha promés un petit refrigeri. A més d’assistir a la festa, us convidem a fer un volt per la mateixa Vilanova, una vila tradicional i típica, amb una ‘església romànica del segle XI situada al mig del poble. (A la foto).  També és interessant baixar fins el pantà de Sau, per admirar la presa, les cingleres de Tavertet i veure si l’aigua cobreix o no el campanar de Sant Romà de Sau, romànic. Està només a 6 km de Vilanova de Sau. Al pantà s’hi poden fer esports naútics, i moltes rutes a peu, llargues, curtes o molt curtes. Deixeu que us tornem a recomanar que tragueu el nas per la zona de la Riera Major, ja dins el parc natural del Montseny. Si podeu baixeu fins el Pont de Malafogassa, un bell pont de dues arcades, cruïlla de tots els camins entre el Montseny i les Guilleries per la vall de Sau. Només és a 5 km de Vilanova, però us preguem considereu una ruta de sortida per allí. Tampoc no fora descabellat anar fins al poblet de Folgueroles, a visitar la Casa Museu de Verdaguer. Imaginem que voldreu quedar-vos a dinar. Teniu un munt de llocs on fer picnic. I boníssims restaurants. Al poble hi ha El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. La zona te llocs ideals per passar un cap de setmana en mig de la natura, en cases rurals bellíssimes, com ara Can Vilar, una cucada,  el Mas de la Font, el Mas del Silenci, que te restaurant, o les tres que us proposen els de Can Segalàs.  També hi ha diverses zones on es permet l’acampada, i un hotel tradicional, amb bon restaurant.  Als pobles veïns també hi ha llocs fabulosos on dinar i dormir. Per exemple, a Folgueroles teniu un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia. No gaire lluny està el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Bon viu el parc a Vilanova de Sau!.

Vilanova de Sau está situado en la parte más escondida y desconocida de la comarca de Osona. A pesar de estar rodeada de naturaleza por todas partes, está tan sólo a 80 km de Barcelona, ​​ya unos 15 de Vic.. Ocupa la antigua vaguada de Sau, engullida por el pantano del mismo nombre. Pueden llegar muy fácilmente por el Eix Transversal, la carretera C-25, si salís en Folgueroles-Calldetenes. Después de pasar por la villa de Folgueroles se encuentra ya Vilanova de Sau. También se puede ir por la carretera N-141 que sale de Vic y va hasta la presa de Sau. Otro acceso muy interesante, que permite una ruta circular de entrada y salida, por unos paisajes increíbles y completamente ignorados por el gran público, es una pista pavimentada que arranca del pueblo de Les Guilleries llamado Sant Sadurní d’Osormort, y que encontrareis si pasáis por la carretera que va de Vic a Sant Hilari. Esta pista, en buen estado, recorre todo el curso de la riera Mayor hasta el puente de Malafogassa, donde hay un camping interesante y familiar, y desde allí continúa hasta Vilanova de Sau. Consulten la zona en un mapa porque vale la pena. Justo en Vilanova de Sau, el programa de la Diputación “Vive el parque”, ha programado para el domingo 2 de octubre, una serie de actividades para los niños. Empieza la cosa por la mañana, sobre las 11. Se prevé la construcción solidaria de una estructura con mimbre y un taller de cestería con la gente del Puente de Querós. También, por la mañana, entre 12h y 13 h, podréis escuchar cuentos del entorno de Sau y de las Guilleries a cargo del ladrón de los Guantes Blancos. Todo ello tendrá lugar en la Bassassa. El ayuntamiento ha prometido un pequeño refrigerio. Además de asistir a la fiesta, os invitamos a dar una vuelta por la misma Vilanova, una villa tradicional y típica, con una iglesia románica del siglo XI situada en medio del pueblo. (En la foto). También es interesante bajar hasta el pantano de Sau, para admirar la presa, los riscos de Tavertet y ver si el agua cubre o no el campanario de Sant Romà de Sau, románico. Está sólo a 6 km de Vilanova de Sau. En el pantano se pueden hacer deportes naúticos, y muchas rutas a pie, largas, cortas o muy cortas. Déjenos volverles a recomendar  la zona de la Riera Mayor, ya dentro del parque natural del Montseny. Si pueden bajar hasta el Puente de Malafogassa, un hermoso puente de dos arcos, veran el cruce de todos los caminos entre el Montseny y las Guilleries por el valle de Sau. Sólo está a 5 km de Vilanova, pero os rogamos considereis una ruta de salida por allí. Tampoco fuera descabellado ir hasta el pueblo de Folgueroles, a visitar la Casa Museo de Verdaguer. Imaginemos que quieran quedarse a comer. Tienen un montón de lugares donde hacer picnic. Y buenísimos restaurantes. En el pueblo hay El canario de Celia, casero y creativo. La zona tiene lugares ideales para pasar un fin de semana en medio de la naturaleza, en casas rurales bellísimas, como Can Vilar, una cucada, el Mas de la Font, el Mas del Silencio, que tiene restaurante, o las tres que le proponen los de Can Segalàs. También hay varias zonas donde se permite la acampada, y un hotel tradicional, con buen restaurante. En los pueblos vecinos también hay lugares fabulosos donde comer y dormir. Por ejemplo, en Folgueroles tienen un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia. No muy lejos está el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, recomendado restaurante, conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra. ¡Buen vive el parque en Vilanova de Sau!.

Palau Güell


Dia de pluja a Barcelona, impossible sortir amb els nens. Ho hem vist tot?. Tots els museus?. O bé els museus no ens agraden, són avorrits, no interessen?. I alguna cosa de Gaudí?. Ja ho hem vist tot del Gaudí?. Segur que ja heu visitat el Palau Güell?. És perfectament comprensible que encara no ho hagueu fet. Perquè ha estat tancat, en restauració, durant molts i molts anys. Nosaltres el vàrem recòrrer abans del tancament, fa tant de temps que no recordàvem res de res. Ara és propietat de la Diputació de Barcelona, està obert tots els dies, excepte el dilluns, matí i tarda, i constitueix una proposta atractiva, un pèl cara l’entrada, per un dissabte o diumenge. Perquè és com xafardejar una casa particular, un palau particular. La casa dels Güell, totpoderosos senyors de la Barcelona industrial del XIX, amos del Parc Güell. El Palau Güell, però, no està a la muntanya. Està al cor del raval, al carrer Nou de la Rambla, per sota del Gran Teatre del Liceu, i de l’Hotel Oriente, quasi al final de la Rambla, allà on aquest passeig esdevé popular, perillós i canalla. Us podreu moure arreu d’aquesta obra d’art contínua, dels soterranis, al terrat (foto), passant per les cotxeres, el vestíbul, les sales de cortesia, habitacions… tot obra del genial Gaudí, cap desperdici, tot alucinant. El que us dèiem. Ideal per un matí plujós. Recòrrer les sales lentament extasiant-nos amb cada làmpada, cada motllura, cada rajola, cada detall. Us el recomanem de veritat.

Día de lluvia en Barcelona, imposible salir con los niños. ¿Lo hemos visto todo?. ¿Todos los museos?. ¿O bien los museos no nos gustan, son aburridos, no interesan?. ¿Y algo de Gaudí?. ¿Ya lo hemos visto todo del Gaudí?. Seguramente no han visitado aún el Palacio Güell. Es perfectamente comprensible que todavía no lo hayan hecho. Porque ha estado cerrado, en restauración, durante muchos años. Nosotros lo recorrimos antes del cierre, hace ya tanto tiempo que no recordábamos nada de nada. Ahora es propiedad de la Diputación de Barcelona y está abierto todos los días, excepto el lunes, mañana y tarde, y constituye una propuesta atractiva, un poco cara la entrada, para un sábado o domingo. Porque es como curiosear una casa particular, un palacio particular. La casa de los Güell, todopoderosos señores de la Barcelona industrial del XIX, dueños del Parque Güell. El Palacio Güell, sin embargo, no está en la montaña. Está en el corazón del raval, en la calle Nou de la Rambla, por debajo del Gran Teatro del Liceo, y del Hotel Oriente, casi al final de la Rambla, donde este paseo se hace popular, peligroso y canalla. Pueden recorrer toda esta obra de arte continua, de los sótanos hasta la azotea (foto), pasando por las cocheras, el vestíbulo, las salas de cortesía, habitaciones … todo és obra del genial Gaudí, sin ningún desperdicio, todo alucinante. Lo que les decíamos. Ideal para una mañana lluviosa. Recorrer las salas lentamente extasiarse con cada lámpara, cada moldura, cada baldosa, cada detalle. Os lo recomendamos.

Atenció: Cap de setmana ibèric!


El Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers és una oportunitat d’or per les famílies. Tots els poblats ibers de Catalunya ofereixen dissabte i/o diumenge tallers, activitats, visites guiades, al servei dels infants i les seves famílies. Sigueu d’on sigueu, visqueu on visqueu, teniu a tocar un poblat iber en festes aquest proper cap de setmana, el primer d’octubre. Val la pena arribar-s’hi. Si ja en coneixeu algun, descobriu-ne de nous. A la web del museu d’Arqueologia de Catalunya trobareu tota la informació, de tots els poblats. Per triar i remenar. Tocareu la cultura ibèrica a través de tota mena d’activitats que es podran experimentar de forma directa. Descarrega’t aquí el programa Cap de Setmana Iberic 2011 i puja a un turó qualsevol, el que més ràbia et faci, a fer l’iber amb els teus fills, filles, la dona, la sogra i el gos. Us ho passareu molt bé. Qualitat contrastada en els tallers. Nosaltres hi hem anat cada any i no ens n’hem penedit mai. Podreu disfressar-vos, jugar, gravar-vos en vídeo i el pujar-lo a Youtube. (canal MArqueologiaCat). Gresca tot el cap de setmana. En uns poblats més, en altres menys. Activitats pensades per a totes les edats, fins pels grans i pels adolescents rebels. Viviu el cap de setmana iber.

El Fin de Semana Ibérico de la Ruta de los Iberos es una oportunidad de oro para las familias. Todos los poblados íberos de Cataluña ofrecen el sábado y/o el domingo, talleres, actividades, visitas guiadas, al servicio de los niños y sus familias. Esteis donde estéis, viváis donde viváis, si teneis cerca un poblado íbero en fiestas este próximo fin de semana, el primero de octubre, llegaros a él. Vale la pena.  Si ya conoces alguno, descubre otros nuevos. En la web del museo de Arqueología de Cataluña encontrareis toda la información, de todos los poblados. Para elegir. Tocaréis la cultura ibérica a través de todo tipo de actividades que se podrán experimentar de forma directa. Descárgate aquí el programa Fin de Semana Ibérico 2011 y asciende a una colina ibera cualquiera, lo que más rabia te haga, a hacer el ibero con tus hijos, hijas, la mujer, la suegra y el perro. Os lo pasaréis muy bien. Calidad contrastada en los talleres. Nosotros hemos ido cada año y no nos hemos arrepentido nunca. Pueden disfrazarse, jugar, grabar vídeo y subirlo al Youtube. (canal MArqueologiaCat). Gresca todo el fin de semana. En unos poblados más, en otros menos. Actividades pensadas para todas las edades, hasta para mayores y adolescentes rebeldes.