Santuari dels Àngels


Els_angels

El Santuari dels Àngels és un mite per Girona i els gironins. Una fita ineludible. El lloc on tot gironí ha d’anar un cop a la vida, com a mínim. La seva fama es transversal. Avis, iaies, famílies, tothom ha pujat als Àngels. Perquè aquesta església blanca, situada al bell mig de les Gavarres, penjada literalment damunt la ciutat de Girona i la seva plana, exerceix una potent força tel·lúrica, una atracció mineral, geològica, vital i total. Us recomanem vivament una anada al Àngels amb la família. Per disfrutar del bosc intacte, fet d’alzines centenàries, de l’aire pur, els espais oberts, i les vistes inacabables. Perquè des del cim altaner, des dels 500 mts. de la muntanya on està l’ermita, es divisen el Gironés sencer, el mar de la Costa Brava amb les Medes com vaixells surant, el Pirineu nevat, Montseny  i les Guilleries. Podeu arribar-hi de moltes maneres. La més fàcil és anar camí de Girona, però sortint de l’AP7 abans, a la sortida de l’aeroport, per exemple. D’allà preneu l’antiga N-II, i agafeu en sentit França, oblidant l’entrada a Girona Sud. Es tracta de prendre la variant que volta Girona per l’est, travessant les Gavarres. Esteu atents a la sortida que mena a Quart, i a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, i a la mateixa Girona per aquesta via. Preneu-la. En una rotonda, estigueu ben atents hi ha l’indicador  que senyala la pista que puja al Santuari. Tranquils, fa pujada, te moltes voltes, va pel mig del bosc, però està ben asfaltada. També podeu agafar la mateixa pista si us fiqueu dins Girona, però serà més embolicat. O bé podeu passar Girona, sortir en direcció La Bisbal, Palamós i Celrà i, anant d’aquest poble en direcció a Bordils, fixar-se, a mà dreta en el trencall que va a Sant Martí Vell i Madremanya. Des d’aquesta carretera també trobareu l’indicador de la pista que puja als Àngels. Si sou una família caminadora podeu fer-ho a peu, millor des de Celrà, més directe, o bé des de Girona capital, anant per la vall de Sant Daniel, riera amunt. A dalt trobareu aparcament de sobra, una àrea de picnic, amb taules i barbacoes, que funciona només a l’hivern, d’octubre a març, pel tema incendis forestals, bar, restaurant i un acollidor hostalet rural, recien renovat, que proposa un munt d’activitats interessants, com ara observacions d’estels, música en viu, o pel·lícules a la fresca, a l’estiu. Hi ha molt d’espai per còrrer i és un lloc ideal per fer una sortida d’un dia, o per dormir en un cap de setmana a Girona, visitant aquesta maravellosa ciutat, la seva catedral, el barri medieval i el call jueu. El santuari dels Àngels, a Girona, ja el coneixeu?.

El Santuario de Els Ángels es un mito en Girona y entre los gerundenses. Un hito ineludible. El lugar donde todo gerundense tiene que ir una vez en la vida, como mínimo. Su fama se hizo transversal. Abuelos, abuelas, familias, todo el mundo ha subido. Porque esta iglesia blanca, situada en medio de las Gavarres, colgada literalmente sobre la ciudad de Girona y su llano, ejerce una potente fuerza telúrica, una atracción mineral, geológica, vital y total. Recomendamos vivamente una ida al Ángeles con la familia. Para disfrutar del bosque intacto, hecho de encinas centenarias, del aire puro, los espacios abiertos, y las vistas interminables. Porque desde su cumbre, desde los 500 mts. de la montaña donde está la ermita, se divisa el Gironés entero, el mar de la Costa Brava con las islas Medes como barcos flotando, el Pirineo nevado, el Montseny y las Guilleries. Pueden llegar de muchas maneras. La más fácil es ir camino de Girona, pero saliendo de la AP7 antes, justo en la salida del aeropuerto, por ejemplo. De allí hay que tomar la antigua N-II, y ir en sentido Francia, olvidando la entrada a Girona Sur. Se trata de coger la variante que rodea Girona por el este, atravesando las Gavarres. Estad atentos a la salida que conduce a Quart, y a la carretera de Sant Feliu de Guíxols, y a la misma Girona. Tomadla. En una rotonda, estad atentos, está el indicador que señala la pista que sube al Santuario. Tranquilos, aunque es en cuesta, y tiene muchas curvas, y va por el bosque, está bien asfaltada. También se puede tomar la misma pista si os metéis dentro de Girona, pero será más lioso. O bien se puede optar por pasar Girona de largo, y salir en dirección La Bisbal, Palamós y Celrà y, yendo de este pueblo en dirección a Bordils, fijarse, a mano derecha en el cruce que va a Sant Martí Vell y Madremanya. Desde esta carretera también encontrarán el indicador de la pista que sube a los Ángeles. Si es una familia andarina puedensubir a pie, mejor desde Celrà, que es más directo, pero también desde Girona. Arriba hay aparcamiento de sobra, un área de picnic, con mesas y barbacoas, que funciona sólo en invierno, de octubre a marzo, por el tema incendios forestales, bar, restaurante y un acogedor hostal rural, recien renovado, que propone un montón de actividades interesantes, como observaciones de estrellas, música en vivo, o películas al aire libre, en verano. Hay mucho espacio para correr y es un lugar ideal para hacer una salida de un día, o para dormir en un fin de semana en Girona, visitando esta maravillosa ciudad, su catedral, el barrio medieval y el barrio judío. El santuario de Els Ángels, en Girona, ¿lo conocen?.

Jornades del paper a Sarrià de Ter


Sarrià de Ter és una vila al nord de Girona, a escassos kms. de la capital, situada a la vora del riu Ter, a l’antic camí de Girona a Palamós per Celrà i Flassà. Ara és un lloc anodí, industrial, de pas, amb una història industrial potent, complicada i difícil, sobretot per la presència de la paperera, una fàbrica que empudegava tota la plana gironina, de manera brutal, els anys 80 i 90. La paperera va plegar, gràcies a Déu!, i avui dia Sarrià és com si fos un barri més de Girona. Però d’aquell funest record n’ha quedat una fira, la del paper, que si més no, està prou justificada per la paciència dels habitants en aguantar les flaires de la paperera i, en tancar, els acomiadaments i la crisi. Arribareu al poble travessant Girona i sortint-ne pel barri de Pedret, cap al Pont Major, per l’antiga via que anava a Celrà, o bé, si voleu eludir la difícil travesia de la gran ciutat, anant per l’autopista AP-7 fins la sortida de Girona Nord per allà prendre la C-66, en direcció Palamós. En trobar la C-66, a Campdorà, gireu a la dreta per retornar a Girona seguint el Ter. Travessareu Sarrià. També possible per l’antiga N-II sortint a la mateixa C-66 i anat cap a Campdorà igualment. Així és que us convidem aquest diumenge a fer un volt per les jornades del paper a Sarrià. El gegants obriran la fira a les 10 del matí. Parades, paradetes, tallers, venda, bé… tot el que una fira representa. Molt didàctic. A les 12 desfilada de vestits de paper. A la tarda, a les cinc, espectacle infantil. Un dia bonic a les terres gironines que tan estimem. Amb la possibilitat de fer una visita a Girona mateix, quelcom sempre molt agraït, distret i maravellós. A Sarrià, a més de la fira, poques coses d’interés. Citarem el Carrer Major, que és l’antiga “Strata Francesca”. Allà és on es muntaran les parades de la fira. Precisament en aquest carrer tenim alguns edificis atics, de caràcter i altres modernistes. Sarrià de Dalt s’aixeca damunt el riu, amb alguna masia interessant, i l’esglèsia de Sant Pau, airosa, allà dalt, amb els dos xiprers. N’havia estat rector, molt recordat, que morí jove, Isidre Molar, tiet avi nostre. Hi havia una placa que ho recordava. Per dinar teniu bons restaurants al barri del Pont Major de Girona, a tocar de Sarrià, a l’altra banda del riu. Per exemple Ca la Pilar, si no l’han tancat, al carrer Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61‎, o La Taverna del Bon Vi, al número 112 del mateix carrer, 972485133. . O el restaurant de l’Avi Ramon, ja a Sarrià mateix, com el Via Heràclea, al centre, a l’Avinguda de França, 183, Tel: 972 17 20 73‎. N’hi ha uns quants més. Si voleu dinar a Girona, llavors us recomanarem els nostres de sempre:  Casa Marieta, que mai no ens ha defraudat, amb la seva cuina de mercat des de fa cent anys. O bé, el Boira, a la mateixa plaça, o més distés i popular: el Museu del vi. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona. Tots fantàstics. Bona fira del paper!.

Sarrià de Ter es una villa al norte de Girona, a escasos kms. de la capital, situada a orillas del río Ter, en el antiguo camino de Girona a Palamós a Celrà y Flassà.  Ahora es un lugar anodino, industrial, de paso, con una historia industrial potente, complicada y difícil, sobre todo por la presencia de la papelera, una fábrica que apestaba toda la llanura gerundense, de manera brutal, los años 80 y 90. La papelera ya cerró, ¡gracias a Dios!, Y hoy en día Sarrià es como si fuera un barrio más de Girona. Pero de aquel funesto recuerdo ha quedado una feria, la del papel, que está suficientemente justificada por la paciencia de los habitantes en aguantar los olores de la papelera y, al cerrar, los despidos y la crisis. Llegarán al pueblo atravesando Girona y saliendo por el barrio de Pedret, hacia el Puente Mayor, por la antigua vía que iba a Celrà, o bien, si desean eludir la difícil travesía de la gran ciudad, yendo por la autopista AP- 7 hasta la salida de Girona Norte. Desde allí hay que tomar la C-66, en dirección Palamós. Al encontrar Campdorà, giren a la derecha para volver a Girona siguiendo el Ter.  Atravesaréis Sarrià. También posible por la antigua N-II saliendo en la misma C-66 y yendo hacia Campdorà igualmente. Así es que os invitamos este domingo a dar una vuelta por las jornadas del papel en Sarrià. Los gigantes abrirán la feria a las 10 de la mañana. Paradas, puestos, talleres, venta, bien…  todo lo que una feria representa. Muy didáctico. A las 12 desfile de vestidos de papel. Por la tarde, a las cinco, espectáculo infantil. Un día bonito en las tierras gerundenses que tanto amamos. Con la posibilidad de hacer una visita a Girona mismo, algo siempre muy agradecido, distraído y maravilloso. En Sarrià, además de la feria, pocas cosas hay de interés. Citaremos la Calle Mayor, que es la antigua “Strata Francesca”. Allí es donde se montarán los puestos de la feria. Precisamente en esta calle tenemos algunos edificios antiguos, de carácter, y otros modernistas. Sarrià de Dalt se levanta sobre el río, con alguna masía interesante, y la iglesia de San Pablo, muy airosa, allá arriba, con los dos cipreses. Había sido rector, muy recordado, y que murió joven, Isidro Molar, tío abuelo nuestro. Había una placa que lo recordaba. Para comer tienen buenos restaurantes en el barrio del Pont Major de Girona, junto a Sarriá, al otro lado del río. Por ejemplo Ca la Pilar, si no la han cerrado, en la calle Pont Major, 124, Tel: 972 21 28 61, o La Taberna del Buen Vino, en el número 112 de la misma calle, 972485133. . O el restaurante del Abuelo Ramón, ya en Sarrià mismo, como el Vía Heraclea, en el centro, en la Avenida de Francia, 183, Tel: 972 17 20 73. Hay unos cuantos más. Si queréis comer en Girona, os recomendaremos los nuestros de siempre: Casa Marieta, que nunca nos ha defraudado, con su cocina de mercado desde hace cien años. O bien, el Boira, en la misma plaza, o más distendido y popular: el Museo del vino. Para dormir, si lo necesitan, piensen en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciutat de Girona. ¡Todos fantásticos!.