Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Fira Ferroviària a Mataró


A Mataró, la capital del Maresme, s’hi celebra la Fira Ferroviària aquest proper cap de setmana. Serà al Tecnocampus, no a la ciutat. En aquesta edició, s’han programat una cinquantena de propostes per a tots els gustos, des del públic especialitzat i professional fins al públic familiar. Hi haurà conferències i xerrades, tallers, projeccions cinematogràfiques, demostracions tecnològiques i exposicions, que se sumen a l’important desplegament a la zona comercial d’exposició i mercat d’ocasions amb fabricants nacionals i internacionals i expositors comercials de modelisme ferroviari, maquetes i publicacions. Volem destacar la important concentració de maquetes de tren a diferents escales, que es podran veure en funcionament per primera vegada a Mataró. També hi haurà un circuit de tren tripulat i un de locomotores de vapor i demostracions d’una maqueta del tren magnètic, l’anomenat tren del futur. L’horari serà, el dissabte de 10 a 21 hores, i el diumenge de 10 h a 14 hores. L’entrada val 3€ i és vàlida per a tot el cap de setmana, però les activitats que es duen a terme al TCM 2 són d’accés lliure. També hi ha entrada gratuïta per als menors, estudiants i membres del club Xatic. A més, amb l’entrada de Mataró Tren els visitants podran gaudir d’una promoció de 2×1 per al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú i al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres. Per anar-hi podeu agafar el trenet des de Mataró centre fins al Tecnocampus. Surt des de la plaça de Santa Anna. Si us agrada el tren, potser hi anireu amb RENFE. Disposeu d’un bus llançadora des de l’estació. Arribareu fàcilment a Mataró, son 30 kms des de Barcelona, mitja hora llarga, si aneu per l’autopista C-32. també fora ben divertit anar a la fira en tren. Cada 15′ passa un convoi en direcció a Mataró per la línia C-1 de rodalies. Si us voleu quedar a dinar, us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents, plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Un cap de setmana, o un dia a Mataró, serà una idea genial!.

En Mataró, la capital del Maresme, se celebra la Feria Ferroviaria este próximo fin de semana. Sábado y domingo, encontrarán montados en el Tecnocampus una muestra de maquetas y de varios stands relacionados con el mundo de los trenes y del ferrocarril. Llegarán fácilmente a Mataró, que son 30 kms desde Barcelona, en media hora larga, si vais por la autopista C-32. También será bien divertido ir a la feria en tren. Cada 15 ‘ pasa un convoy en dirección a Mataró por la línea C-1 de cercanías. Hay un bus lanzadera desde la estación al Tecnocampus. Si os queréis quedar a comer, os recomendaremos algunos lugares bien buenos. Empezaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tanto o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo se puede ir al gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitar el interesante Museo de Mataró donde os informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien ir a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. Un fin de semana, o un día en Mataró, será… ¡una idea genial!.

Fira Ferroviària a Mataró


A Mataró, la capital del Maresme, s’hi celebra la Fira Ferroviària aquest proper cap de setmana. Serà els dies 28 i 29 d’octubre i, atenció!… es durà a terme al TecnoCampus de Mataró. Serà la 13a Fira Ferroviària de Mataró en el nou format de modelisme i fira comercial. Hi haurà un trenet i un bus llençadora que us portarà, gratuïtament, des de l’estació del tren, o des del centre de la ciutat, al Tecnocampus. Allà es podran visitar diferents expositors amb productes artesans i de col·leccionisme relacionats amb el tren i fer moltes activitats divertides en família. Els nens i nenes podran participar en el taller infantil de pintura o anar a la carpa de manualitats on faran retallables de màquines de tren i un marc de fotos del tren. També hi haurà un contacontes, i un espai de joc amb material cedit per Marklin. Arribareu fàcilment a Mataró, son 30 kms des de Barcelona, mitja hora llarga, si aneu per l’autopista C-32. també fora ben divertit anar a la fira en tren. Cada 15′ passa un convoi en direcció a Mataró per la línia C-1 de rodalies. Si us voleu quedar a dinar, us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents, plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Un cap de setmana, o un dia a Mataró, serà una idea genial!.

En Mataró, la capital del Maresme, se celebra la Feria Ferroviaria este próximo fin de semana. Sábado y domingo, encontrarán montados en la Plaza de Santa Ana, en el centro de la ciudad, un pequeño tren a escala con la locomotora de vapor del Centro de Modelismo Ferroviario de Sabadell, que le ofrecerá dar una vuelta. También podrán disfrutar de un taller infantil de maquetismo ferroviario, de una muestra de maquetas y de varios stands relacionados con el mundo de los trenes y del ferrocarril. Llegarán fácilmente a Mataró, que son 30 kms desde Barcelona, en media hora larga, si vais por la autopista C-32. También será bien divertido ir a la feria en tren. Cada 15 ‘ pasa un convoy en dirección a Mataró por la línea C-1 de cercanías. Si os queréis quedar a comer, os recomendaremos algunos lugares bien buenos. Empezaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tanto o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo se puede ir al gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitar el interesante Museo de Mataró donde os informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien ir a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. Un fin de semana, o un día en Mataró, será… ¡una idea genial!.

Fira Ferroviària a Mataró


ferrocarril

A Mataró, la capital del Maresme, s’hi celebra la Fira Ferroviària aquest proper cap de setmana. Serà els dies 22 i 23 d’octubre, a la plaça de Santa Anna, i en record de la inauguració del primer ferrocarril català i espanyol, que va arribar precisament a Mataró el 28 d’octubre de 1848. Es podran visitar diferents expositors amb productes artesans i de col·leccionisme relacionats amb el tren, pujar al trenet tripulat del Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell, gaudir de les maquetes del Grup Ferroviari de Mataró, dels Amics del Ferrocarril del Masnou i del Lego. També veure l’exposició itinerant “El tren Barcelona-Mataró, 1848”. Els nens podran participar en el taller infantil de pintura o anar a la carpa de manualitats on faran retallables de màquines de tren i un marc de fotos del tren. També hi haurà un contacontes, i un espai de joc amb material cedit per Marklin. Arribareu fàcilment a Mataró, son 30 kms des de Barcelona, mitja hora llarga, si aneu per l’autopista C-32. també fora ben divertit anar a la fira en tren. Cada 15′ passa un convoi en direcció a Mataró per la línia C-1 de rodalies. Si us voleu quedar a dinar, us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents, plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Un cap de setmana, o un dia a Mataró, serà una idea genial!.

En Mataró, la capital del Maresme, se celebra la Feria Ferroviaria este próximo fin de semana. Sábado y domingo, encontrarán montados en la Plaza de Santa Ana, en el centro de la ciudad, un pequeño tren a escala con la locomotora de vapor del Centro de Modelismo Ferroviario de Sabadell, que le ofrecerá dar una vuelta. También podrán disfrutar de un taller infantil de maquetismo ferroviario, de una muestra de maquetas y de varios stands relacionados con el mundo de los trenes y del ferrocarril. Llegarán fácilmente a Mataró, que son 30 kms desde Barcelona, en media hora larga, si vais por la autopista C-32. También será bien divertido ir a la feria en tren. Cada 15 ‘ pasa un convoy en dirección a Mataró por la línea C-1 de cercanías. Si os queréis quedar a comer, os recomendaremos algunos lugares bien buenos. Empezaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tanto o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo se puede ir al gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitar el interesante Museo de Mataró donde os informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien ir a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. Un fin de semana, o un día en Mataró, será… ¡una idea genial!.

Fonts del bosc bonic de Martorelles


sunyera

Els voltants de Barcelona estan plens de possibilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura amb els nostres fills i filles. Els parc de la Serralada de Marina i la Serra Litoral son espais molt familiar, amb paisatges senzills, camins amples i entorns amable, tot i que també ofereixen lleure i diversió a nois i noies més grans, més amants de fer la cabreta. Els entorns del bell poblet de Santa Maria de Martorelles, molt proper a Mollet i a Badalona, estan plens de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, molt agradables, i d’altres un xic més difícils, que us portaran a racons d’una bellesa encisadora, sobretot ara, a la primavera. Una bellesa però poc estrident, casolana, senzilla. Avui us volem proposar una ruta pel bosc bonic, per l’obaga de la serra. Sortirem de Santa Maria de Martorelles, poble que trobareu si aneu de Barcelona a Mollet del Vallès per l’autopista C-17, o bé per la carretera B-5001 que surt de Santa Coloma de Gramanet cap a Montornès. Sigui com sigui cal seguir en direcció Martorelles per la B-5006, passar de llarg el poble, i continuar aquesta ruta fins arribar al centre de Santa Maria de Martorelles, encara més rural, més petit i més ficat dins la serra. També podeu arribar-hi des de Badalona per la C-31 i agafar desprès dins aquesta ciutat la B-500, carretera que va a Mollet passant el Coll de la Conreria. Un cop arribats a Santa Maria de Martorelles, al centre, on hi ha una petita plaça, pugem amunt pel carrer de la Font del Ca fins trobar una cadena que ens impedeix el pas. Estem en una urbanització arran d’una riera, la Riera de Baix. Hi ha bon aparcament. Tot el camí fins aquí és carrer asfaltat. Comença un camí ample, en pujada suau, on un rètol del Parc de la Serralada Litoral ens dona la benvinguda. A la dreta i a l’esquerra hi ha les restes d’una antiga pedrera. El bosc és dens i agradable, ben conservat, ple d’alzines i roures, i molta vegetació. Arribem en poca estona a una clariana on hi ha la font Sunyera, (a la foto), amb uns grans plataners. Per infants petits ja hem arribat al destí. És prou bonic. Si voleu caminar més, deixeu la font Sunyera i, abandonant el camí ample pel que hem vingut, pugeu per un de més estret que surt a mà esquerra, rotulat amb un cartell de fusta clavat a un arbre “Font del Cà”. Ara el camí és més estret, però no és un corriol, i puja de valent, per arribar dalt la pedrera. Un xic més enllà, trobareu la dreta una font, enlairada a uns 20 metres a la dreta, més enllà hi ha una taula de pícnic en una clariana. El nom oficial de la font és Sant Domènec i el Ca. Aquí pot acabar una segona ruta. Però si sou excursionistes valents, ara que ja heu caminat una mitja hora, podeu continuar amunt. El camí es transforma en una torrentera erosionada, estreta, divertida, una mica perillosa de baixada. Hi ha molta vegetació per tot arreu. Escolliu els camins a la dreta per anar a la font de la Teula. En una hora sereu a la font de la Teula, que està una mica amagada, a la dreta del camí principal, a uns 10 metres, en una torrentera bestial, fàcilment accessible a peu pla però, amb una bucòlica paret rocosa per on regalima l’aigua entre heures poueres. Aquí pot acabar l’excursió. Però si insistiu en seguir endavant podeu pujar pel camí que anàveu fins arribar a una pista més gran. Si la seguiu a l’esquerra aniríeu cap el Coll de Font de Cera, camí de El Masnou. Massa lluny. Si aneu a la dreta anireu cap a la Conreria, cap a Badalona. Som a la carena que separa el Vallès del Maresme. Veiem la torre de guaita d’incendis que corona el turó d’en Galzeran. La vista abasta Santa Maria de Martorelles, des d’on hem sortit fa dues hores, tota la plana del Vallès i les serres que la tanquen i, arribant al turó, veiem el mar sota nostre, blau, amb Mongat, Badalona, Alella, el Masnou i Barcelona. Sou al Turó d’en Galzeran, el més alt d’aquesta part de la serra. Coronat per una torre de guaita contra incendis. Les vistes són insuperables: en primer terme la Conreria, Tiana, Montgat i Badalona, al darrera Barcelona. Al nord les serres de Collserola, el Garraf i l’Ordal. Més lluny Montserrat. Heu caminat moltes hores. Retrocediu i torneu a la font de la Teula. Podeu baixar pel mateix camí, o bé fer una marrada. Si agafeu el camí que baixa cap a la vostra dreta, de baixada, passareu prop del turó Ruf i acabareu arribant a Santa Maria de Martorelles pel Torrent d’en Gurri, passant per la Font de la Mercè. Seguiu endavant i passareu al costat de la casa de colònies de Can Girona. Des d’allà podeu tornar al poble pel camí del cementiri. Si escolliu aquesta ruta de baixada, més llarga, veureu la bassa de reg més gran de Catalunya, i la pròpia Font de la Mercè, que està en un lloc molt bonic. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font de la Mercè hi ha gent que puja fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé podeu, abans de baixar cap a la font de la Mercè, pujar cap al poblat ibèric del turó del Castell Ruf, talaia sobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O fins cercar la secreta font d’en Gurri, que nosaltres vam veure fa anys i ara ha desaparegut del mapa. Però això ja no és tan fàcil. Però sigui quina sigui la condició física de la família, una matinal amb infants pels boscos que rodegen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posibilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza con nuestros hijos e hijas. Los parque de la Serralada de Marina y la Sierra Litoral son sitios muy familiares, con paisajes sencillos, caminos anchos y entornos amables, aunque también ofrecen ocio y diversión a chicos y chicas mayores, más amantes de hacer la cabrita. Los entornos del bello pueblo de Santa María de Martorelles, muy cercano a Mollet y Badalona, están llenos de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, muy agradables, y otras un poco más difíciles, que les llevarán a rincones de una belleza encantadora, sobre todo ahora, en primavera. Una belleza poco estridente, casera, sencilla. Hoy os queremos proponer una ruta por el bosque hermoso, por la umbría de la sierra. Saldremos de Santa María de Martorelles, pueblo que encontrarán si van de Barcelona en Mollet del Vallés por la autopista C-17, o bien por la carretera B-5001 que sale de Santa Coloma de Gramanet hacia Montornès. Sea como sea hay que seguir en dirección Martorelles por la B-5006, pasar de largo el pueblo, y continuar esta ruta hasta llegar al centro de Santa Maria de Martorelles, ás rural, más pequeño y más metido en la sierra. También pueden llegar desde Badalona por la C-31 y coger después en esta ciudad la B-500, carretera que va a Mollet pasando el Coll de la Conreria. Una vez llegados a Santa Maria de Martorelles, en el centro, donde hay una pequeña plaza, subimos arriba por la calle de la Fuente del Ca hasta encontrar una cadena que nos impide el paso. Estamos en una urbanización. Hay buen aparcamiento. Todo el camino hasta aquí es calle asfaltada. Comienza un camino ancho, en subida suave, donde un letrero del Parque de la Serralada Litoral nos da la bienvenida. A la derecha y a la izquierda están los restos de una antigua cantera. El bosque es denso y agradable, bien conservado, lleno de encinas y robles, y mucha vegetación. Llegamos en poco tiempo a un claro donde está la fuente Sunyera, (en la foto), con unos grandes plataneros. Para niños pequeños ya hemos llegado al destino. Es bastante bonito. Si desean caminar más, dejen la fuente Sunyera y, abandonando el camino ancho por lo que hemos venido, suban por uno más estrecho que sale a mano izquierda, rotulado con un cartel de madera clavado en un árbol “Fuente del Cà”. Ahora el camino es más estrecho, pero no es un sendero, y sube mucho, para llegar arriba de la cantera. Un poco más allá, encontrarán la derecha una fuente, elevada a unos 20 metros a la derecha, más allá hay una mesa de picnic en un claro. El nombre oficial de la fuente es Santo Domingo y el Ca. Aquí puede terminar una segunda ruta. Pero si sois excursionistas valientes, ahora que ya habeis caminado una media hora, pueden continuar arriba. El camino se transforma en una torrentera erosionada, estrecha, divertida, un poco peligrosa de bajada. Hay mucha vegetación por todas partes. Elijan los caminos a la derecha para ir a la fuente de la Teja, que está un poco escondida, a la derecha del camino principal, a unos 10 metros, en una torrentera, fácilmente accesible a pie, con una bucólica pared rocosa por donde fluye el agua entre hiedras. Aquí puede terminar la excursión. Pero si insisten en seguir adelante pueden subir por el camino que hasta llegar a una pista más grande. A la izquierda iríais hacia el Coll de Font de Cera, camino de El Masnou. Demasiado lejos. Si vais a la derecha iréis hacia la Conreria, hacia Badalona. Estamos en la cresta que separa el Vallés del Maresme. Vemos la torre de vigilancia de incendios que corona el cerro de Galzeran. La vista abarca Santa Maria de Martorelles, desde donde hemos salido hace dos horas, toda la llanura del Vallés y las sierras que la cierran y, llegando al cerro, vemos el mar azul, con Mongat, Badalona, Alella, el Masnou y Barcelona. Estais en el Cerro de Galzeran, el más alto de esta parte de la sierra. Coronado por una torre de vigilancia contra incendios. Las vistas son insuperables: en primer término la Conreria, Tiana, Montgat y Badalona, detrás Barcelona. En el norte las sierras de Collserola, el Garraf y el Ordal. Más lejos Montserrat. Debeis haber caminado muchas horas. Retroceded y volved a la fuente de la Teja. Pueden bajar por el mismo camino, o bien hacer un rodeo. Si toman el camino que baja hacia su derecha, de bajada, pasaréis cerca del cerro Ruf y acabaréis llegando a Santa Maria de Martorelles por el Torrent de Gurri, pasando por la Fuente de la Merced. Sigan adelante y pasareis al lado de la casa de colonias de Can Girona. Verán la balsa de riego más grande de Cataluña. La Fuente de la Merced está en un lugar muy bonito. Ahora el camino vuelve a ser llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin. Desde la fuente de la Merced hay gente que sube hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien pueden, antes de bajar hacia la fuente de la Merced, subir hacia el poblado ibérico de la colina del Castillo Ruf, atalaya sobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O incluso buscar la secreta fuente de Gurri, que nosotros vimos hace años y ahora ha desaparecido del mapa. Pero esto ya no es tan fácil. Pero cualquiera que sea la condición física de la familia, una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

 

Via Crucis vivent a Sant Hilari Sacalm


Via_crucis_sant_hilari

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

El Via Crucis de Sant Hilari Sacalm


Via_crucis_sant_hilari

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents


Can-Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Via Crucis a Sant Hilari Sacalm


Via_crucis_sant_hilari

Us conidem a visitar el bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm, en ple massís de les Guilleries, amb una natura desbordant, un paisatge verd, fantàstic. Sant Hilari te racons meravellosos que conviden el viatger a descansar uns dies en aquesta vila beneida per la mare naturalesa. Les fonts del seu entorn, més d’un centenar, les àrres d’esbarjo, els boscos, ofereixen llocs idíl·lics per fer pícnics, per passejar o per fer esport, caminar o anar en bici, en família. I si sou famílies amants del caravàning heu de saber que fou el primer municipi de Catalunya en tenir, al poliesportiu, una àrea de serveis habilitada per a caravanes. Espais com la font del Pic, o la font Vella, o la cèlebre font Picant, ofereixen espais mables que no oblidareu. I no son les úniques fonts que val la pena visitar. Teniu també la Font del Cirerer, la Font del Parc, la d’en Jover, la Font del Petrinxo, la del Serrat o la Font del Ferro. I si avui us recomanem una sortida a Sant Hilari és perquè el divendres sant representen un viacrucis que ha estat declarat element patrimonial d’interès nacional. Cada estació és una escena representada en un indret del poble. La primera escena correspon a la detenció de Jesús a l’hort de Getsemaní, que s’escenifica a l’hort de Can Rovira, al casc antic. A la plaça de l’església es representa el judici de Jesús davant de Ponç Pilat, i les darreres escenes es desenvolupen al mont del Calvari, on l’escena final de la mort és el moment més àlgid de tota la celebració. El Via Crucis comença a les 21:00 hores i dura aproximadament unes tres hores. Aquesta teatralització va començar ja al segle XVIII. Arribeu-vos a  Sant Hilari Sacalm, que està a poc més d’una hora en cotxe de Barcelona i penseu en passar-hi les vacances de setmana santa. Perquè la cosa no acaba aquí. Durant el cap de setmana els Manaies de Blanes instal·laran un campament a la vila, a la plaça Guilleries. Hi haurà desfilades i combats de l’època romana. També comptaran amb un trenet que anirà voltant pels espais més emblemàtics del poble. Hi haurà visites guiades pels boscos de les Guilleries, un concert a càrrec de les corals Amethysta i Laetare, el Dijous Sant, a les 20:30 hores, una fira artesanal del Passeig de la Font Vella, el divendres Sant, i una fira d’atraccions de la plaça Lluís Companys. Així mateix teniu concerts per infants, i teatre, el dissabte i el diumenge. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll, un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a Sant Hilari!.

En Sant Hilari Sacalm, un bello pueblo de montaña situado en el macizo de Las Guillerias, celebran el Viernes Santo, desde hace ya más de 300 años, un solemne VIa Crucis teatralizado que recorre las calles y plazas del pueblo. Un evento para no perderselo. Tampoco hay que perderse el paisaje sublime que rodea este pueblo mágico de la Catalunya interior, con sus bosques y sus fuentes. Ideal para un fin de semana. Hay muchos hoteles con encanto y casas rurales para dormir y comer bién. Entre ellos sobresale el Vilar Rural, un nuevo concepto de hotel que pone al servicio de las famílias con niños un entorno cuidado y amable pensado para ellos.

Fira del Farro a la Vall de Bianya


fira_farro

A l’Hostal Nou, un petit llogarret de la maravellosa  Vall de Bianya, tindrà lloc la cada vegada més cèlebre Fira del farro, que aquest any arriba a la seva setena edició, amb més exit any rera any. Perquè tot i que és una fira jove cada vegada va agafant més empenta. El més fort serà el diumenge al matí. Val la pena arribar-se fins l’Hostal Nou, per gaudir d’un dia de fira a les terres acollidores de la Garrotxa. La fira es desenvolupa, a més, en un entorn natural magnífic. Hi trobareu prats gemats, boscos frondosos, esglèsies romàniques petitones, amagades i boniques com la de Santa Margarida de Bianya, a tocar de l’espai firal. Un paisatge encantador i bucòlic com pocs, aquest de l’Alta Garrotxa, amb els seus volcans i ermites. La fira està dedicada al Farró, unes farinetes de blat de moro, boníssimes. Hi ha paradetes d’artesania, gastronòmiques i d’oficis. Unes someres, que els infants podran muntar, i un molí fariner en ple funcionament, amb el seu torrent, seran les apostes més segures per a delitar-nos a tots. Aquest any un espai de cuina, amb tallers pels més petits de la casa, i també pels pares i mares. Missa solemne, gegants, i timbalers. Ambient de festa i companyonia. Un cop vista la fira podeu aprofitar la tarda, o el que quedi de matí, per rendir una visita a les esglésies de la vall. Aneu fins a Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’l’Hostal Nou, al llogaret de Llocalou. Sant Martí de Capsec també és preciós. O Sant Martí del Clot. O fins Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència molt grata. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Abans d’entrar a Olot preneu la N-260 camí cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts ja sereu a la Vall. Un xic més endavant trobareu l’Hostal Nou i el molí de Colomer, i Santa Margarida de Bianya, tot junt. La fira està ben indicada, amb bon parquing, tot molt ben muntat, a tocar de la carretera, a mà dreta. Podeu anar-hi també per Vic i els túnels de Bracons, travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, en direcció Olot. Podeu dinar molt bé a Ca la Nasia, a Llocaloau. També teniu Ca l’Enric, espectacular, al mateix Hostal Nou, o bé Ca la Mercè, La peça i diversos bars on menjar, un d’ells al mateix Hostal Nou. Tots aquests establiments, i alguns altres, ofereixen, aquests dies “la cuina del farró”. Una jornada ben agradable en una natura que, en tornar a casa, somiareu!.

En un lugar de la Vall de Bianya, este año 2011 será en el Hostal Nou, otros años en otro lugar, se celebra la Feria del farró. Es una feria pequeña, en el lugar, en el tiempo y en la duración. Sólo la hacen el domingo por la mañana. Pero vale la pena llegarse hasta el Hostal Nou, para captar la impecable simplicidad, la magnífica ruralidad, este tesoro escondido, desconocido para muchos, y maravilloso, que es la Vall de Bianya. La feria se enmarca en un entorno natural de fábula. Prados y bosques, iglesias románicas como la de Santa Margarida de Bianya, en las inmediaciones del espacio ferial. Un paisaje magnífico este de la Alta Garrotxa, con sus volcanes y ermitas. La feria está dedicada al Farró, una papilla de maíz, buenísima. Hay paradas de artesanía, gastronómicas y de oficios. Unas burritas, que los niños podrán montar, y un molino harinero, con su torrente, que funcionará para deleitarnos a todos,  seran las atracciones. Ambiente de fiesta y compañerismo. Si la feria os llama poco la atención, puede complementarse con una visita a las iglesias, las magníficas iglesias románicas de esta tierra. Como Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de l’Hostal Nou, en la aldea de Llocalou. O Sant Martí de Capsec. Precioso. O bien Sant Martí del Clot. O San Martín de Solamal y San Pedro Despuig. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del Valle y elijan su lugar. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta cerca de Olot, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. Un poco más adelante encontrarán el Hostal Nou y el molino de Colomer, y Santa Margarida de Bianya, todo junto. La feria está bien indicada. Pueden ir también por Vic y los túneles de Bracons, atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta en dirección Olot. Se come muy bien en Ca la Nasia, en Llocaloau. También tienen Ca l’Enric, Ca la Mercè  y varios bares donde comer, uno en el mismo Hostal Nou. Todos estos establecimientos ofrecen, estos días, “la cocina del Farró”.

Almogàvers a l’aplec de Falgons


Arribeu-vos aquest cap de setmana al bonic Castell de Falgons, situat a la no menys bonica comarca del Pla de l’Estany, en terres gironines, hi te lloc aquest proper diumenge 9 de setembre de 2012, el seu famós aplec. Una diada de germanor i diversió, ideal per a les famílies. L’aplec te lloc cada any el segon diumenge de setembre, i commemora la cavalcada històrica que rememora l’arribada de les relíquies de Sant Ferriol, sant de gran devoció en aquelles terres, a la capella de Falgons. La llegenda ens diu que el Cavaller Guillem Galceran II, sobrenomenat “ El Comte Desperta Ferro”, en el segle XIII va oferir les relíquies, portades des de Sicília, al temple de l’indret on va néixer. Podreu gaudir de la cavalcada, del castell, que fa jornada de portes obertes, del meravellós paratge d’aquest indret de somni i d’una arrossada popular. Porteu els infants a la trobada dels almogàvers i al·lucineu amb el Mercat Almogàver, amb productes catalans i sicilians, obert a partir de les 10 del matí. Durant tot el matí veureu diverses activitats medievals, i almogàvers, cavalls i cavallers. Hi haurà tallers de dibuixos medievals, tir amb arc, i geolocalització amb GPS. Fou l‘amic Jou Ramírez, dissenyador gràfic i dibuixant dels bons, propietari i redactor de la pàgina Cartes Catalanes, qui l’any passat ens convida a un esdeveniment tan especial, en un lloc ben especial, i en una diada ben especial. Falgons està ubicat dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, proper a Banyoles. Per arribar-hi cal anar fins la sortida Girona Nord de l’AP7, i agafar l’autovia que porta a Olot i Banyoles. En arribar a aquesta població, cal dirigir-se cap al llac, i seguir les indicacions de Mieres per la carretera GI-524, anant cap a Sant Martí de Campmajor. Cal estar atents al km. 24 i 25 de la carretera on s’ha de prendre una desviació a mà esquerra, que ens porta fins Falgons per la carretera GIV-524. En 4 kms. veurem, també a mà esquerra, el castell. Podeu aparcar a la vora mateixa de la carretera, davant l’edificació, si trobeu un forat. La zona és rica en llocs d’interés familiar. És l’escenari dels aconteixements relatats a la novela “Soldados de Salamina”. El bosc de Can Ginebreda està farcit d’escultures, mireu-vos-el. Així mateix hi ha el llac de Banyoles, que és un clàssic, però continua essent maravellós. També és bonic Mieres, un poblet medieval. No està lluny la zona volcànica d’Olot, paratge natural d’ensomni, proper al poble de Santa Pau, medieval de campanetes, amb una plaça porxada alucinant i un senyor castell. Per dinar teniu l’arrossada, però també bons restaurants a la zona, i bons hotels. A Mieres teniu Cal Carreter, casa rural amb restaurant, amable i familiar. O bé Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. A Santa Pau, per dormir i menjar bé, un xic car, però de qualitat, hi ha Cal Sastre. Amb encant. També hem menjat al curiós El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic. El Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor. A la carretera teniu El Mas Nou. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Aquest diumenge, tots al Castell de Falgons!

El amigo Jou Ramírez, diseñador gráfico y dibujante de los buenos, propietario y redactor de la página web Cartas Catalanas, nos invita a un evento especial, en un lugar muy especial, y en un día muy especial. Se trata del Aplec de Falgons, en Girona, en el Pla de l’Estany, muy cercano a Banyoles, en el término municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lugar es de una naturaleza exuberante, fantástica, en las laderas de las sierras de Falgons, Finestres y del imponente Rocacorba. Allí encontrarán el castillo de Falgons, propiedad que fue de la familia insigne familia de los Cartellà. Esta fortificación medieval se abre sólo una vez al año. ¡Aprovechen esta coincidencia!. El casal, de planta cuadrada, con una torre a cada lado, es magnífico. Del patio, una escalera sube al piso superior donde ese dia se podrá recorrer las grandes salas de arcos de punto redondo y decoración adecuada. Y el día, el 9 de septiembre también es del todo adecuado al acto que allí tiene lugar. Ha querido el destino que coincida este año 2011 con el segundo domingo de septiembre, en que se celebra en Falgons la romería de Sant Ferriol. El acto central de la fiesta es una lucida cabalgata histórica que irá del castillo hasta Sant Ferriol. Seguidamente habrá misa y bendición. Todo el dia mercado medieval i recreación històrica de los Almogávares. Para comer paella popular. Llegar a Falgons no os costará mucho. Debeis ir hasta Girona por la AP-7, salir en Girona Norte y coger la autovía que lleva a Olot y Banyoles. Al llegar a esta población, hay que dirigirse hacia el lago, y seguir las indicaciones de Mieres por la carretera GI-524, yendo hacia Sant Martí de Campmajor. Hay que estar atentos al km. 24 y 25 de la carretera donde se debe tomar un desvío a mano izquierda, que os lleva hasta Falgons por la carretera GIV-524. En 4 kms. veremos, también a mano izquierda, el castillo. Pueden aparcar al borde mismo de la carretera, ante la edificación, si encuentran un hueco. La zona es rica en lugares de interés familiar. Es el escenario de los acontecimientos relatados en la novela “Soldados de Salamina”. El bosque de Can Ginebreda está repleto de esculturas. Así mismo está el lago de Banyoles, que es un clásico, pero sigue siendo maravilloso. También es bonito Mieres, un pueblecito medieval. No está lejos la zona volcánica de Olot, paraje natural de ensueño, cercano al pueblo de Santa Pau, medieval de campanillas, con una plaza porticada alucinante y un señor castillo. Para comer tienen la paella popular, pero también buenos restaurantes en la zona, y buenos hoteles. En Mieres está Cal Carreter, casa rural con restaurante, amable y familiar. O bien Can Met, en la calle San Pedro, tel: 972 680 201. En Santa Pau, para dormir y comer bien, un poco caro, pero de calidad, recomendamos Cal Sastre. Con encanto. También hemos comido el curioso El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico. El Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor. En la carretera tiene el Mas Nou. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que, o viene, de Olot, tienen Vds. Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos.

Les villages de l’ocre


Hi ha moltes Provences a França. Teniu la Provença de la Camarga, amb la seva natura desbocada, el riu, els cavalls, els flamencs i els aigüamolls. Teniu la Provença romana, amb Arles, Orange o Nîmes, i els seus fantàstics monuments. Teniu la Provença medieval, la dels monestirs com Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o les ciutats impressionants, com Avignon. Però avui us volem parlar de la Provença arquetípica, la que tots somniem, la que evoquem quan diem… Provença. És a dir… la Provença de la lavanda florida al juny, del sabó d’olors, dels teixits vaporosos per fer faldilles o estovalles, la dels cels nítids a cop de mestral, la de les cases pintades de color terrós, amb finestres de tons pastel. La Provença amable, riallera, dels petits poblets de carrers estrets, botigues a cada pas i petits restaurants plens d’olor i sabor. Doncs bé, aquesta Provença existeix, es pot visitar, (tot i que a l’estiu està impossible de gent), i no és massa lluny de casa. És la Provença dels pobles de l’ocre. Dels “villages” penjats, de carrerons i edificis pintats de rovell. Per exemple Rousillon, una petita joia. Cases amb olor a flors, un casc antic molt bonic, i unes canteres d’ocre que us al·lucinaran. Naturalment, una vila tan encantadora, està considerada com una de les més belles de França. Com també ho és la seva veïna Gordes, penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. O els pobles de l’altra costat del riu, enfront dels que us hem citat, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o els diversos que hi ha a Avignon, possiblement el millor centre per visitar els villages de l’ocre. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs en aquesta ruta que us proposem. Us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença dels petits pobles de l’ocre, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Un destí deliciós que recordareu sempre!.

Hay muchas Provences en Francia. Tenéis la Provenza de la Camarga, con su naturaleza desbocada, el río, los caballos, los flamencos y el delta. Tenéis la Provenza romana, con Arles, Orange o Nîmes, y sus fantásticos monumentos. Tenéis la Provenza medieval, la de los monasterios como Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o las ciudades impresionantes, como Avignon. Pero hoy os queremos hablar de la Provenza arquetípica, la que todos soñamos, la que evocamos cuando decimos … Provenza. Es decir … la Provenza de la lavanda en junio, del jabón de olores, de los tejidos vaporosos para hacer faldas o manteles, la de los cielos nítidos a golpe de mistral, la de las casas pintadas de color pardo, con ventanas de tonos pastel. La Provenza amable, risueña, de los pequeños pueblos de calles estrechas, tiendas en cada paso y pequeños restaurantes llenos de olor y sabor. Pues bien, esta Provenza existe, se puede visitar, (aunque en verano está imposible de gente), y no está demasiado lejos de casa. Es la Provenza de los pueblos del ocre. De los “villages” colgados, de callejuelas y edificios pintados de herrumbre. Por ejemplo Rousillon, una pequeña joya. Casas con olor a flores, un casco antiguo muy bonito, y unas canteras de ocre que les alucinarán. Naturalmente, una villa encantadora, está considerada como una de las más bellas de Francia. Como también lo es su vecina Gordes, colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. O los pueblos del otro lado del río, frente a los que hemos citado, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel, que se encuentran en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o los varios que hay en Avignon, posiblemente el mejor centro para visitar los villages del ocre. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero pueden dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B&B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en esta ruta que os proponemos. Os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miquel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza de los pequeños pueblos del ocre, a sólo 400 kms. de Barcelona, 5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. ¡Un destino que recordaréis siempre!.

Fira medieval a Masllorenç


El bonic municipi de Masllorenç tot i estar políticament situat a la comarca del Penedès, te més lligams i similituds amb les terres veïnes i germanes de l’Alt Camp. Potser no sabeu ben bé on para. És molt natural perquè és una vila molt poc coneguda. Però si heu anat a Lleida per l’autopista AP-2, l’haureu vist, just en arribar a l’altiplà de l’Alt Camp, on hi ha l’àrea de servei, a la vostra esquerra. Possiblement us hagi cridat l’atenció el seu altiu castell, situat damunt d’un turó, Fortalesa que haureu imaginat medieval, plena de llegendes i de batalles. Res més allunyat de la realitat. Es tracta d’una construcció aparent, sobretot de lluny, però del segle XX. Un caprici de gent rica. Fins avui dia estava mig acabat, abandonat, brut i deixat. Ara gent de Masllorenç l’està adecentant. I per contribuïr a tornar-li una mica de vida, s’han inventat una fira medieval, que serà la primera, i desitgem que no sigui la darrera, Sembla una aposta cuidada, interessant. Anuncien festa dissabte i diumenge.

En concret: una fira medieval i d’oficis, campament de guerrers, tallers infantils, diverses desfilades i dramatitzacions d’època i fins marxa de torxes. Això dissabte. Diumenge el mateix, però només al matí, més un torneig i una calçotada. Mireu-vos la imatge que us adjuntem, al damunt d’aquestes línies. Cliqueu per fer-la gran. Potser direu: quan d’interès per Masllorenç i una fira que tot just comença!. No us estrany. Ens estimem molt l’Alt Camp i els seus pobles humils, sense res que oferir, turísticament parlant, que una terra aixuta i salvatge, quatre cases de pedra, amb portals adovellats, esglèsies amplies, neoclàssiques, en aquest cas amb un bell àngel de ferro al capdemunt del campanar. i bona gent. Masllorenç mereix que els surti bé l’aposta. Per això us recomanem que preneu l’autopista AP-2, camí de Lleida i que la deixeu a la sortida 11, Vilarodona. A la rotonda agafeu en direcció a El Vendrell. Passareu Rodonyà, amb un bonic castell, i trobareu a mà dreta l’indicador cap a Masllorenç. Allà us espera la seva primera fira medieval, amb aquestes ja esmentades recreacions històriques i activitats tan divertides pels vostres infants. Podreu gaudir i descobrir com es vivia en un castell, en un campament medieval i, fins i tot, viure un setge. Disfrutareu de la mostra d’oficis antics, d’un torneig d’esgrima, d’un concurs de tir amb arc, d’una desfilada de tropes i de moltes altres representacions. Pinta bé, oi?. Aprofiteu el dia, o el cap de setmana per voltar l’Alt Camp. Per exemple podeu anar fins a Santes Creus, on us espera el seu maravellós monestir del Císter, o visitar el celler modernista de la Cooperativa de Nulles, art i bon vi. Monferri ofereix una altra obra modernista, de Jujol, el santuari de Montserrat. Per dormir, a Valls, teniu l’Hotel Class. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Per dinar, a Masllorenç hi ha Cal Baró, molt casolà, d’estar per casa, al carrer de l’Església, 10, tel: 977 62 81 36. A Rodonyà el mas Pagés, també molt tradicional, a la mateixa carretera, tel: 977 62 80 08. A Salomó teniu Ca la Roser, al carrer del Sant Crist, 4. Tel: 977 62 90 24‎, o bé La Premsa, al passeig Joan Creus  Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64‎. També el Jardí de Salomó, o bars com La Pista, al carrer Nou, 12, tel: 977  629 050, o El Celler, on fan bona teca, a bon preu. A Nulles hi ha La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença. A Santes Creus teniu un lloc on fer picnic fantàstic vora el riu Gaià, i l’Hostal Grau. Per acabar, a Valls, capital de l’Alt Camp, la Masia Bou, que serveix calçots a tota hora. O Casa Fèlix, calçots i bones habitacions.

El pueblo de Masllorenç, a pesar de estar políticamente situado en la comarca del Penedès, tiene más lazos y similitudes con las tierras vecinas y hermanas del Alt Camp. Si han ido a Lleida por la autopista AP-2, lo habréis visto, justo al llegar al Alt Camp, donde se encuentra el área de servicio, a su izquierda. Posiblemente les haya llamado la atención su altivo castillo, situado sobre una colina. Fortaleza que habréis imaginado medieval, llena de leyendas y de batallas. Nada más alejado de la realidad. Se trata de una construcción aparente, sobre todo de lejos, pero del siglo XX. Un capricho de gente rica. Hasta hoy día estaba abandonado, sucio y dejado. Ahora gente de Masllorenç lo está adecentando. Y para contribuir a devolverle algo de vida, se han inventado una feria medieval, que será la primera, y deseamos que no sea la última, Parece una apuesta cuidada, interesante. Anuncian fiesta sábado y domingo. Una feria medieval y de oficios, campamento de guerreros, talleres infantiles, diversos desfiles y dramatizaciones de época y hasta marcha de antorchas. Mirad la imagen que os adjuntamos, encima de estas líneas. Clicad para hacerla mayor. Quizás diréis: ¡cuando de interés hacia Masllorenç y una feria que acaba de empezar!. No os extrañe. Nos queremos mucho el Alt Camp y nosotros. Adoramos sus pueblos humildes, sin nada que ofrecer, turísticamente hablando, que no sea una tierra salvaje, cuatro casas de piedra, con portales adintelados, iglesias amplias, neoclásicas, en este caso con un hermoso ángel de hierro en el campanario y buena gente. Masllorenç merece que les salga bien la apuesta. Por eso les recomendamos que tomen la autopista AP-2, camino de Lleida y que la dejen en la salida 11, en Vilarodona. En la rotonda tomen en dirección a El Vendrell. Pasaréis Rodonyà, con un bonito castillo, y encontraréis a mano derecha el indicador hacia Masllorenç. Allí les espera su primera feria medieval, con estas ya mencionadas recreaciones históricas y actividades tan divertidas para vuestros niños. Podréis disfrutar y descubrir cómo se vivía en un castillo, en un campamento medieval y, incluso, vivir un asedio. Disfrutaréis de la muestra de oficios antiguos, de un torneo de esgrima, de un concurso de tiro con arco, de un desfile de tropas y de muchas otras representaciones. Pinta bien, ¿verdad?. Aprovechen el día, o el fin de semana, para pasear por el Alt Camp. Por ejemplo pueden ir hasta Santes Creus, donde os espera su maravilloso monasterio del Císter, o visitar la bodega modernista de la Cooperativa de Nulles, arte y buen vino. Monferri ofrece otra obra modernista, de Jujol, el santuario de Montserrat. Para dormir, en Valls, teneis el Hotel Class. Y también casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Para comer, en Masllorenç está Cal Baró, muy casero, en la calle de la Iglesia, 10, tel: 977 62 81 36. En Rodonyà el mas Pagés, también muy tradicional, en la misma carretera, tel: 977 62 80 08. En Salomó tienen Ca la Roser, en la calle del Santo Cristo, 4. Tel: 977 62 90 24, o bien La Prensa, en el paseo Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64. También el Jardín de Salomó, o bares como La Pista, tel: 977629050, o La Bodega, donde hacen buena comida, a buen precio. En Nulles La Casa Roja. En Bellavista, un pequeño pueblo que está en la carretera que va de Nulles hasta Valls, se encuentra El Caliu. Tel: 977 61 38 95. En Alió tenéis Cal Mont, telf. 977 60 03 71. En Vilabella del Camp, abren Las Aradas, un pequeño restaurante que acaba de empezar. En Santes Creus tienen un lugar donde hacer un picnic fantástico cerca del río Gaià, y el Hostal Grau. Por último, en Valls, la capital, la Masia Bou, que sirve calçots en todo momento. O Casa Félix, calçots y buenas habitaciones.

Passeig per la Ribera


Quant temps fa que no feu una volta amb la família pel barri de la Ribera de Barcelona?. A nosaltres ens xifla aquesta zona. Els carrers estrets, plens de vida, la catedral del mar, que diria en Falcones, la bellíssima Santa Maria, les places i placetes, el Born, el carrer Montcada. Ara és una zona en alça, que reneix, que millora cada dia. La idea seria sortir de la plaça de Jaume I, metro de la línia groga, al mig de Via Laietana, i endinsar-se en la màgia del carrer de l’Argenteria. Avui dia és una de les artèries més animades de la Barcelona més popular i turística, farcida de bars de tapes, gelateries i locals polivalents, bars amb música i d’ambient. Malgrat tot, entre la variadíssima oferta, encara podem trobar llocs on la gastronomia hi te un temple, com l’Hotel Banys Orientals, una cucada, i el seu restaurant, El Senyor Parellada, un clàssic del bon gust i la cuina com ha de ser. No acabeu de passar el carrer sense degustar un gelat artesà d’una gelateria com cal. Com per exemple els del Tomo 2. Els nens us ho agraïran molt, però compreu-vos-en un altre per vosaltres, no sigueu rucs!. Tot baixant Argenteria us recomanem prendre alguns carreró a mà esquerra, per veure el veritable barri de Ribera, el que no visita el sol, amb cases humides i llançols estesos de banda a banda. Poc a poc va essent colonitzat per botiguetes i locals d’artesans. Arribareu davant la façana imponent de Santa Maria del Mar, amb la plaça, la font i les cases dels segles XVII i XVIII davant per davant. Una imatge plàstica difícilment superable. Però el millor encara està per venir. Entreu dins la nau. Quin impacte súbit!. Quina maravella. Quina llum, quina esveltessa, quina joia. Les columnes que s’eleven, les claus de volta multicolors, les partes gràcils, la claror que juga entre les bòvedes celestials. No hi ha cap església al món que ens deixi més bocabadats, no n’hi ha cap de tan bonica. I n’hem vist un munt!. Sortiu pel lateral dret i aboqueu-vos al Fossar de les Moreres, lloc de repós dels herois del 1714. La flama eterna recorda el seu valor i sacrifici. Seguiu cap al Passeig del Born, antic mercat, ple de nostàlgics bars de copes, entre bohemis i arravalers, però també de locals de cuina trencadora i novíssima. Recupereu l’absis de la Catedral del Mar i entreu al carrer Montcada, passant just per davant de la millor taverna basca a casa nostra i del mític Xampanyet. Els palaus de les famílies nobles de la ciutat comtal us acullen. El millor carrer històric del barri gòtic de Barcelona està aquí, a la Ribera. Podeu escollir un museu per visitar. El tèxtil i de la indumentaria, o bé el fantàstic Barbier – Mueller d’art precolombí, potser mundialment famós Museu Picasso. Si no us agraden els museus possiblement en tindreu prou amb admirar les façanes dels vells casals, i de passar per dins dels que formen el Picasso, però sense pagar entrada, anant de pati en pati. tafanejeu, no deixeu res per admirar. Val la pena. Abans de sortir al carrer de la Princesa, torceu a mà esquerra pel carrer de la Barra de Ferro. No hi ha res, però conserva uns minuts més l’ambient medieval de la ruta, abans d’anar a petar, de nou, a la bogeria del món actual, a Via Laietana. Evidentment la sortida permet més. Molt més. Descobrir més carrers, més llocs, més monuments. Anar fins el mercat antic del Born, ara tancat i en obres, que guarda les restes de la ciutat que els Borbons varen destruir. Fins allargar-la al Parc de la Ciutadella, o al zoo. Potser baixar a la plaça del palau, del palau reial antic, ara seu del delegat del govern, amb la seu de la Borsa antiga, i la llotja i, qui sap, devallar fins el port. Nosaltres, però, no ens mouríem de la Ribera estricta, la closa, la tancada, la que cada dia es reinventa, perquè està viva, i us espera. Animeu-vos!.

¿Cuánto tiempo hace que no dais una vuelta con la familia por el barrio de la Ribera de Barcelona?. A nosotros nos chifla esta zona. Las calles estrechas, llenas de vida, la catedral del mar, que diría Falcones, la bellísima Santa María, las plazas y plazoletas, el Born, la calle Montcada. Ahora es una zona en alza, que renace, que mejora cada día. La idea sería salir de la plaza de Jaume I, metro de la línea amarilla, en medio de Via Laietana, y adentrarse en la magia de la calle de la Argenteria. Hoy en día es una de las arterias más animadas de la Barcelona más popular y turística, repleta de bares de tapas, heladerías y locales polivalentes, bares con música y de ambiente. Sin embargo, entre la variadísima oferta, aún podemos encontrar lugares donde la gastronomía se tiene un templo, como el Hotel Baños Orientales, una cucada, y su restaurante, El Señor Parellada, un clásico del buen gusto y de la cocina como debe ser. No acabeis de pasar la calle sin degustar un helado artesano de una heladería como es debido. Como por ejemplo los del Tomo 2. Los niños os lo agradecerán mucho, pero compraros otro por vosotros. Bajando Platería recomendamos tomar algun callejón a mano izquierda, para ver el verdadero barrio de Ribera, el que no visita el sol, con sus casas húmedas y sábanas extendidas de lado a lado de la calle. Poco a poco va siendo colonizado por las tiendas y los locales de artesanos. Llegarán ante la fachada imponente de Santa María del Mar, con la plaza, la fuente y las casas de los siglos XVII y XVIII enfrente. Una imagen plástica difícilmente superable. Pero lo mejor aún está por llegar. Entrad dentro de la nave. ¿Qué impacto súbito!. Qué maravilla. Qué luz, qué alegría. Las columnas que se elevan, las claves de bóveda multicolores, las paredes gráciles, la luz que juega entre las bóvedas celestiales. No hay iglesia en el mundo que nos deje más boquiabiertos, no hay ninguna tan bonita. ¡Y hemos visto un montón!. Salgan por el lateral derecho y ganen el Fossar de les Moreres, lugar de reposo de los héroes de 1714. La llama eterna recuerda su valor y sacrificio. Sigan hacia el Paseo del Borne, antiguo mercado, lleno de nostálgicos bares de copas, entre bohemios y canallas, pero también de locales de cocina rompedora y novísima. Recuperad el ábside de la Catedral del Mar y entrad en la calle Montcada, pasando justo por delante de la mejor taberna vasca en nuestro país y del mítico Xampanyet. Los palacios de las familias nobles de la ciudad condal os acogen. La mejor calle histórica del barrio gótico de Barcelona está ahí, en la Ribera. Pueden elegir un museo para visitar. El textil y de la indumentaria, o el fantástico Barbier – Mueller de arte precolombino, o quizás el mundialmente famoso Museo Picasso. Si no os gustan los museos, posiblemente será suficiente con admirar las fachadas de los viejos caserones y pasar por dentro los que forman el Picasso, pero sin pagar entrada, yendo de patio en patio. curioseando, no dejéis nada para admirar. Vale la pena. Antes de salir a la calle de la Princesa, tuerzan a mano izquierda por la calle de la Barra de Hierro. No hay nada que ver, pero conserva unos minutos más el ambiente medieval de la ruta, antes de ir a parar, de nuevo, a la locura del mundo actual, a la Via Laietana. Evidentemente la salida permite más. Mucho más. Descubrir más calles, más monumentos. Id hasta el mercado antiguo del Borne, ahora cerrado y en obras, que guarda los restos de la ciudad que los Borbones destruyeron. Hasta alargarla hacia el Parque de la Ciudadela, o el zoo. Quizás bajar a la plaza del palacio, del palacio real antiguo, ahora sede del delegado del gobierno, con la sede de la Bolsa antigua, y la lonja y, quién sabe, quizas descender hasta el puerto. Nosotros, sin embargo, no nos moveríamos de la Ribera estricta, la cerrada, la que cada día se reinventa, porque está viva, y os espera.

Aplec de Falgons


L’amic Jou Ramírez, dissenyador gràfic i dibuixant dels bons, propietari i redactor de la pàgina Cartes Catalanes, ens convida a un esdeveniment especial, en un lloc ben especial, i en una diada ben especial. Es tracta de l’acte de presentació del còmic històric “Despertaferro”, del que ell n’és l’autor. Un còmic sobre la nostra edat mitjana, que de ben segur agradarà al petits catalans i catalanes. Però el lloc de la presentació també és important, i molt. Es tracta del petit poblet de Falgons, a Girona, al Pla de l’Estany, proper a Banyoles, dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lloc és d’una natura exhuberant, fantàstica, als vessants de les serres de Falgons, Finestres i de l’imponent Rocacorba. Allà trobareu el castell de Falgons, propietat que fou de la família insigne familia dels Cartellà. Aquesta fortificació medieval s’obre només un cop l’any. Aprofiteu-ho!. En aquesta casa forta, a la seva sala noble, fa en Jou la presentació del seu còmic. No podia haver escollit millor escenari. El casal, de planta quadrada, amb una torre a cada costat és magnífic. Del pati, una escala puja al pis superior on podreu recòrrer les grans sales d’arcs de punt rodó i decoració adient. I el dia, l’11 de setembre també és del tot adient a l’acte que s’hi fa. Ha volgut el destí que coincideixi aquest any 2011 amb el segon diumenge de setembre, en que es celebra a Falgons l’aplec de Sant Ferriol. L’acte central de la festa és una lluïda cavalcada històrica que anirà del castell fins Sant Ferriol. Seguidament hi haurà missa i benedicció. A la una del migdia, al castell, presentació del llibre “Despertaferro”, copa de cava garantida, i arrossada popular. Arribar a Falgons no us costarà gaire. Heu d’anar fins Girona per l’AP-7, sortir a Girona Nord i agafar l’autovia que porta a Olot i Banyoles. En arribar a aquesta població, cal dirigir-se cap al llac, i seguir les indicacions de Mieres per la carretera GI-524, anant cap a Sant Martí de Campmajor. Cal estar atents al km. 24 i 25 de la carretera on s’ha de prendre una desviació a mà esquerra, que ens porta fins Falgons per la carretera GIV-524. En 4 kms. veurem, també a mà esquerra, el castell. Podeu aparcar a la vora mateixa de la carretera, davant l’edificació, si trobeu un forat. La zona és rica en llocs d’interés familiar. És l’escenari dels aconteixements relatats a la novela “Soldados de Salamina”. El bosc de Can Ginebreda està farcit d’escultures, mireu-vos-el. Així mateix hi ha el llac de Banyoles, que és un clàssic, però continua essent maravellós. També és bonic Mieres, un poblet medieval. No està lluny la zona volcànica d’Olot, paratge natural d’ensomni, proper al poble de Santa Pau, medieval de campanetes, amb una plaça porxada alucinant i un senyor castell. Per dinar teniu l’arrossada, però també bons restaurants a la zona, i bons hotels. A Mieres teniu Cal Carreter, casa rural amb restaurant, amable i familiar. O bé Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. A Santa Pau, per dormir i menjar bé, un xic car, però de qualitat, hi ha Cal Sastre. Amb encant. També hem menjat al curiós El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic. El Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor. A la carretera teniu El Mas Nou. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Tots a Falgons!

El amigo Jou Ramírez, diseñador gráfico y dibujante de los buenos, propietario y redactor de la página web Cartas Catalanas, nos invita a un evento especial, en un lugar muy especial, y en un día muy especial. Se trata del acto de presentación del cómic histórico “Despertaferro”, del que él es el autor. Un cómic sobre nuestra edad media, que a buen seguro gustará a los pequeños catalanes y catalanas. Pero el lugar de la presentación también es importante, y mucho. Se trata del pequeño pueblo de Falgons, en Girona, en el Pla de l’Estany, cercano a Banyoles, en el término municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lugar es de una naturaleza exuberante, fantástica, en las laderas de las sierras de Falgons, Finestres y del imponente Rocacorba. Allí encontrarán el castillo de Falgons, propiedad que fue de la familia insigne familia de los Cartellà. Esta fortificación medieval se abre sólo una vez al año. ¡Aprovechen esta coincidencia!. En esta casa fuerte, en su sala noble, hace Jou la presentación de su cómic. No podía haber elegido mejor escenario. El casal, de planta cuadrada, con una torre a cada lado, es magnífico. Del patio, una escalera sube al piso superior donde ese dia se podrá recorrer las grandes salas de arcos de punto redondo y decoración adecuada. Y el día, el 11 de septiembre también es del todo adecuado al acto que allí tiene lugar. Ha querido el destino que coincida este año 2011 con el segundo domingo de septiembre, en que se celebra en Falgons la romería de Sant Ferriol. El acto central de la fiesta es una lucida cabalgata histórica que irá del castillo hasta Sant Ferriol. Seguidamente habrá misa y bendición. A la una del mediodía, en el castillo, presentación del libro “Despertaferro”, copa de cava garantizada, y paella popular. Llegar a Falgons no os costará mucho. Debeis ir hasta Girona por la AP-7, salir en Girona Norte y coger la autovía que lleva a Olot y Banyoles. Al llegar a esta población, hay que dirigirse hacia el lago, y seguir las indicaciones de Mieres por la carretera GI-524, yendo hacia Sant Martí de Campmajor. Hay que estar atentos al km. 24 y 25 de la carretera donde se debe tomar un desvío a mano izquierda, que os lleva hasta Falgons por la carretera GIV-524. En 4 kms. veremos, también a mano izquierda, el castillo. Pueden aparcar al borde mismo de la carretera, ante la edificación, si encuentran un hueco. La zona es rica en lugares de interés familiar. Es el escenario de los acontecimientos relatados en la novela “Soldados de Salamina”. El bosque de Can Ginebreda está repleto de esculturas. Así mismo está el lago de Banyoles, que es un clásico, pero sigue siendo maravilloso. También es bonito Mieres, un pueblecito medieval. No está lejos la zona volcánica de Olot, paraje natural de ensueño, cercano al pueblo de Santa Pau, medieval de campanillas, con una plaza porticada alucinante y un señor castillo. Para comer tienen la paella popular, pero también buenos restaurantes en la zona, y buenos hoteles. En Mieres está Cal Carreter, casa rural con restaurante, amable y familiar. O bien Can Met, en la calle San Pedro, tel: 972 680 201. En Santa Pau, para dormir y comer bien, un poco caro, pero de calidad, recomendamos Cal Sastre. Con encanto. También hemos comido el curioso El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico. El Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor. En la carretera tiene el Mas Nou. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que, o viene, de Olot, tienen Vds. Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos.