Pamplona / Iruña


Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Torres del Rio


Una de les més estranyes fites que podeu trobar en el camí de Sant Jaume és Torres del Rio. Aquesta població navarressa, entre Viana i Estella, posseeix una enigmàtica esglèsia romànica del segle XII: l’esglèsia del sant Sepulcre. Ja l’advocació és insòlita. Podría ser un temple depenent de l’Orde Militar del Sant Sepulcre?. No contribueix a aminorar els rumors el fet que va tenir funcions de capella sepulcral. La planta octogonal tampoc és gaire comuna. La cúpula, octogonal també, és molt original. La corona un torreó, amb una llanterna, fet que l’emparenta amb construccions com “la lanterne aux morts” de Sarlat, a França. Si feu la ruta del xacobeo no dubteu a fer una detinguda visita amb els vostres fills a aquesta joia del romànic de Navarra. No hem dormit ni menjat mai a Torres del Rio. Us recomanem que ho feu a Estella, al restaurant La Cepa, tot un luxe pel paladar, o bé que continueu fins Viana, on teniu el Palacio de Pujadas, davant de l’esglèsia, un hotel amb molt d’encant i història. També bon restaurant. A Casa Armendáriz, carrer Navarro Villoslada, 19. Tel: 948 64 50 78, una sidreria, menjareu bé. També és un senzill hostalet.

Una de las más extrañas iglesias que podéis encontrar en el camino de Santiago está en Torres del Río. Esta población navarra, entre Viana y Estella, posee una enigmática construcción románica del siglo XII: la iglesia del Santo Sepulcro. Ya la advocación es insólita. ¿Podría ser un templo dependiendo de la Orden Militar del Santo Sepulcro?. No contribuye a aminorar los rumores el hecho de que tuvo funciones de capilla sepulcral. La planta octogonal tampoco es muy común. La cúpula, octogonal también, es muy original. La corona un torreón, con una linterna, lo que le emparenta con construcciones como “la lanterne aux morts” de Sarlat, en Francia. Si hacen la ruta del Xacobeo no duden en rendir una detenida visita con sus hijos a esta joya del románico de Navarra. No hemos dormido ni comido nunca en Torres del Río. Les recomendamos que lo hagan en Estella, en el restaurante La Cepa, o bien que continúen hasta Viana, donde se encuentra el Palacio de Pujadas, frente a la iglesia, un hotel con mucho encanto e historia. También buen restaurante. En Casa Armendáriz, calle Navarro Villoslada, 19. Tel.: 948 64 50 78, una sidrería, pueden comer bien. Es un sencillo hostal.

Camí de Sant Jaume / Camino de Santiago


La ruta fins a Sant Jaume de Compostela és un camí iniciàtic que cal fer, al menys, un cop en la vida. Tan se val si la feu a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Evidentment, no és el mateix. L’experiència personal varia molt, i el cansanci, també. Però, en tot cas, el que val per a totes les opcions és que, pel viatger, el camí ha de ser el més important. Per això cal fer-lo sense presses. De fet, cal recòrrer-lo com sense voler arribar, concentrat-se només en gaudir dels moments, els llocs i les persones. Cal viatjar deixant volar els pensaments i l’esperit. Veureu maravelles, petites i grans. Nosaltres us explicarem el nostre camí, fet en família, i en cotxe. Podeu sortir des de qualsevol lloc: Barcelona, Tarragona o Girona. Totes les rutes catalanes passen pel monestir de Montserrat, i per Lleida. A nosaltres ens agrada anar fins a Jaca per iniciar el camí. Jaca, amb la seva catedral romànica, és una ciutat molt bonica. La primera parada serà el monestir de Sant Juan de la Peña, preciós. Tampoc oblidem mai l’esglèsia romànica de Santa Cruz de la Serós. Continuem en direcció Pamplona fins arribar al monestir de Leyre. Bon lloc per menjar i dormir. Habitacions familiars a l’hostal de l’abadia. Celestial escoltar cantar els monjos. Increible el romànic de l’abadia. D’allà us recomanem una petita sortida lateral fins la vila de Sangüesa, un conjunt monumental únic. Ara seguirem cap a Pamplona, però ens desviem abans d’arribar-hi, en direcció Estella. Passem a tocar de la capella templera d’Eunate, d’un romànic intimista i estrany. Un lloc màgic, tel·lúric, antic. A Puente la Reina, un bonic poble, ens ajuntem amb l’anomenat Camí Francés, que ve de Roncesvalles. A Cirauqui, la seguent parada, podeu veure una bonica esglèsia romànica. Estella, la següent parada, és un bon lloc per dinar, i una vila amb un munt de monuments. L’esglèsia de San Pere és el millor. Irache és un monestir visitable, avui seu d’una bodega. A Torres del Río hi ha una esglèsia molt especial. I a Viana, una de monumental, amb la tomba de Cèsar Bòrgia a l’entrada. Logroño, és un bon lloc per dormir. A Nájera teniu el monestir de Santa Maria, que no cal perdre’s. Aquí podeu fer una visita lateral a San Millán de la Cogolla, i Suso, i al monestir de Cañas, una petita joia, abans de visitar Santo Domingo de la Calzada, amb la seva catedral i els palaus. Camí de Burgos, passem els bonics Montes de Oca, on podeu parar al santuari de San Juan de Ortega. Bon lloc per dinar. A Atapuerca els vostres infants disfrutaran amb el parc prehistòric. Burgos ofereix tota mena de serveis i és una fita monumental de primer ordre. Bon lloc per passar un parell o tres de nits en algun hotel que accepti nes a les habitacions, com els hotels AC, els NH hoteles o els Abba. Seguim cap a Castrogeriz, poblet medieval, que és l’aperitiu de la maravellosa esglèsia de Frómista. Villalcazar de Sirga i Carrión de los Condes són dos parades obligades pel seu romànic. Sahagún te uns temples romànics fabulosos, fets de totxo. arribem ja a León, una altra fita ineludible. Puente Órbigo i l’Hospital de Órbigo, amb el pont medieval sobre el riu, són llocs curiosos. Astorga, amb la catedral i el palau de Gaudí, és bon lloc per dormir i menjar. Us animem ara a abandonar la carretera ample i creuar per carreteres secundàries tot un seguit de pobles maragatos, pujant cap a Foncebadón, amb la seva Cruz de Ferro, (a la foto). Poseu-hi una pedra més al munt. Ponferrada us espera després de la fortíssima baixada, amb les restes del seu castell templer. Villafranca del Bierzo és un poble medieval interessant. El Cebreiro, amb les seves pallozas és un poblat celta portat als nostres dies. D’allà anem cap a Samos, monestir que cal visitar. Després ve Sarria, on podeu menjar i dormir. Portomarín te una esglèsia romànica salvada de les aigües d’un pantà. Des del Monte del Gozo, ja veureu la maravellosa Santiago de Compostela. La ciutat del xacobeo és tota ella una joia sense límits. De veritat que us desitjem un bon viatge!.

La ruta hasta Santiago de Compostela es un camino iniciático que hay que hacer, al menos, una vez en la vida. No importa si la hace a pie, en bici, a caballo o en coche. Evidentemente, no es lo mismo. La experiencia personal varía mucho, y el cansancio, también. Pero, en todo caso, lo que vale para todas las opciones es que, para el viajero, el camino debe ser el más importante. Por eso hay que hacerlo sin prisas. De hecho, hay que recorrelo como sin querer llegar, concentrado sólo en disfrutar de los momentos, los lugares y las personas. Hay que viajar dejando volar los pensamientos y el espíritu. Verán maravillas, pequeñas y grandes. Nosotros les explicaremos nuestro camino, hecho en familia, y en coche. Pueden salir desde cualquier lugar: Barcelona, Tarragona o Girona. Todas las rutas catalanas pasan por el monasterio de Montserrat, y por Lleida. A nosotros nos gusta ir hasta Jaca para iniciar el camino. Jaca, con su catedral románica, es una ciudad muy bonita. La primera parada será el monasterio de San Juan de la Peña, precioso. Tampoco olvidemos la iglesia románica de Santa Cruz de la Serós. Continuamos en dirección Pamplona hasta llegar al monasterio de Leyre. Buen lugar para comer y dormir. Habitaciones familiares en el hostal de la abadía. Celestial escuchar cantar a los monjes. Increible el románico de la abadía. De allí le recomendamos una pequeña salida lateral hasta la villa de Sangüesa, un conjunto monumental único. Ahora seguiremos hacia Pamplona, pero nos desviamos antes de llegar, en dirección Estella. Pasamos junto a la capilla templaria de Eunate, de un románico intimista y extraño. Un lugar mágico, telúrico, antiguo. En Puente la Reina, bonito pueblo, nos juntamos con el llamado Camino Francés, que viene de Roncesvalles. En Cirauqui, la siguiente parada, puede ver una iglesia románica. Estella, la siguiente parada, es un buen lugar para comer, y una villa con un montón de monumentos. La iglesia de San Pedro es el mejor. Irache es un monasterio visitable, hoy sede de una bodega. En Torres del Río hay una iglesia muy especial. Y en Viana, una de monumental, con la tumba de César Borgia en la entrada. Logroño, es un buen lugar para dormir. En Nájera tiene el monasterio de Santa María, que no hay que perderse. Aquí podéis hacer una visita colateral a San Millán de la Cogolla, y a Suso, y al monasterio de Cañas, una pequeña joya, antes de visitar Santo Domingo de la Calzada, con su catedral y los palacios. Camino de Burgos, pasamos los hermosos Montes de Oca, donde podéis parar en el santuario de San Juan de Ortega. Buen lugar para comer. En Atapuerca los niños disfrutarán con el parque prehistórico. Burgos ofrece todo tipo de servicios y es un hito monumental de primer orden. Buen lugar para pasar un par o tres de noches en algún hotel que acepte niños en las habitaciones, como los hoteles AC, los hoteles NH o los Abba. Seguimos hacia Castrogeriz, pueblo medieval, que es el aperitivo de la maravillosa iglesia de Frómista. Villalcázar de Sirga y Carrión de los Condes son dos paradas obligadas por su románico. Sahagún tiene unos templos fabulosos, hechos de ladrillo. Llegamos ya en León, otro hito ineludible. Puente Órbigo y el Hospital de Órbigo, con el puente medieval sobre el río, son lugares curiosos. Astorga, con la catedral y el palacio de Gaudí, es buen lugar para dormir y comer. Os animamos ahora a abandonar la carretera principal y cruzar por carreteras secundarias una serie de pueblos maragatos, subiendo hacia Foncebadón, con su Cruz de Hierro, (en la foto). Ponga una piedra más en el montón. Ponferrada le espera después de la fortísima bajada, con los restos de su castillo templario. Villafranca del Bierzo es un pueblo medieval interesante. El Cebreiro, con sus pallozas es un poblado celta llevado a nuestros días. De allí vamos hacia Samos, monasterio que hay que visitar. Después viene Sarria, donde podrá comer y dormir. Portomarín tiene una iglesia románica salvada de las aguas de un pantano. Desde el Monte del Gozo, ya veréis la maravillosa Santiago de Compostela. La ciudad del Xacobeo es toda ella una joya sin límites. De verdad que os deseamos: ¡un buen viaje!.