Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

La carxofada a Sant Boi


carxofa07

La Carxofada de Sant Boi serà el proper diumenge 20 de març, a la rambla de Rafel Casanova. La Carxofada de Sant Boi del Llobregat és una de les principals festes populars més lluïdes de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista, com és natural. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. També sol haver-hi trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda també hi ha gresca. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Brú na Bóinne


bru_na_boine

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Carxofada de Sant Boi


sant_boi_carxofada2

Com ja varem dir, la Carxofada de Sant Boi va canviar de data per risc de pluja que hi havia el dia 22. Per això serà el proper diumenge 29 de març, a la rambla de Rafel Casanova. La Carxofada de Sant Boi del Llobregat és una de les principals festes populars més lluïdes de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista, com és natural. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes, com ara la Tapa Degusta 2015, que és un hot-dog de botifarra de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. Si voleu menjar carxofes podreu comprar els tíquets de la Carxofada via on-line a Ticketmaster. El preu és de 10 euros fins a exhaurir existències i 12 euros el mateix dia de la festa. El pagament del tíquet inclou la famosa tapa Degusta + 3 tapes a escollir entre els 11 establiments + postres, beguda + vi o cava, coberts i pa. També hi haurà trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda ball country obert a tothom que hi vulgui participar a partir de les 16 hores i concert de la banda santboiana més canalla també a la plaça de l’ajuntament per fer un final de festa que serà un veritable show. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Canvis a la Carxofada de Sant Boi


sant_boi_carxofada2

Atenció: la Carxofada canvia de data per risc de pluja: Ara serà el proper diumenge 29 de març, a la rambla de Rafel Casanova de Sant Boi del Llobregat, està prevista la 16a Carxofada, una de les principals festes populars de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona. i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes, com ara la Tapa Degusta 2015, que és un hot-dog de botifarra de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. Si voleu menjar carxofes podreu comprar els tíquets de la Carxofada via on-line a Ticketmaster. El preu és de 10 euros fins a exhaurir existències i 12 euros el mateix dia de la festa. El pagament del tíquet inclou la famosa tapa Degusta + 3 tapes a escollir entre els 11 establiments + postres, beguda + vi o cava, coberts i pa. També hi haurà trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda ball country obert a tothom que hi vulgui participar a partir de les 16 hores i concert de la banda santboiana més canalla també a la plaça de l’ajuntament per fer un final de festa que serà un veritable show. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Köln


A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.