Innsbruck, revisitada

Tomba de l’emperador Maximilià I.

Innsbruck és una ciutat preciosa que sempre visitem quan anem cap a Alemanya o l’est d’Europa. Ens agrada passar el Brennero, des de Verona, i baixar fins a la capital del Tirol. Si és Nadal és molt agradable visitar el bonic mercat de Nadal, i en tot temps la catedral, res de l’altre món, i la capella del palau on hi ha la fastuosa tomba de Maximilià I. També és bonica la Residenz, i en general tot el nucli antic. Ens agraden els seus carrers de pedra i les robustes cases medievals i renaixentistes. I ens agrada encara més allotjar-nos, dinar i sopar a la Gasthof Goldener Adler, un hotel i restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic! Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions més boniques d’Europa. La ciutat mateixa és molt bella. És una ciutat gran, però molt ben conservada. El centre històric medieval, amb el balcó d’or, fantàstic. De veritat que no us podeu perdre la tomba de Maximilià I, el més fastuós panteó renaixentista d’Europa, a l’església de la cort. O el palau imperial. O el castell d’Ambras. Passegeu pels carrers porxats, plens de botigues. Sentiu cantar els grups vocals tirolesos i actuar les millors orquestres d’Europa, gratuïtament, durant el seu festival d’estiu. Si us agrada esquiar aneu-hi a l’hivern. Tot és blanc. Les millors instal·lacions d’esquí d’Àustria us esperen a tocar d’Innsbruck. No deixeu de visitar els seus entorns. Està en ple cor dels Alps austríacs i, amb això, està tot dit. Si no us agrada estar al centre de la ciutat podeu dormir als afores d’Innsbruck, una mica més enllà de l’aeroport, a l‘hotel Kranebitten. Us el recomanem, per menjar i per dormir, pel preu i per les atencions, tot i que és més senzill que el Goldener Adler. Al mateix poble d’aquest hotel, carretera enllà teniu un càmping on també hi hem fet estada. No és res de l’altre món, però està proper a Innsbruck. Innsbruck es la capital del Tirol, una de las regiones más bonitas de Europa. La ciudad misma es muy bella. Sus calles, iglesias, palacios. Es una ciudad grande, pero muy bien conservada. La catedral es muy bonita. El centro histórico medieval, con el balcón de oro, (en la foto), fantástico. No os podéis perder la tumba de Maximiliano I, el más fastuoso panteón renacentista de Europa, la iglesia de la corte, o el palacio de Ambras, o el palacio imperial. Ni de pasear por las calles porchadas, con cientos de tiendas. Escuche cantar los grupos vocales tiroleses y actuar a las mejores orquestas de Europa, gratuitamente, durante su festival de verano. Si os gusta esquiar id en invierno. Todo está blanco. Las mejores instalaciones de Austria les esperan junto a Innsbruck. No deje de visitar su entorno natural. Está en pleno corazón de los Alpes austríacos y, con ello, está todo dicho. Nosotros dormimos en el Goldener Adler, en el centro de la ciudad, però en las afueras de Innsbruck, un poco más allá del aeropuerto, teneis el hotel Kranebitte, más sencillo. Os lo recomendamos, para comer y para dormir, por el precio y por las atenciones. Innsbruck is the capital of the Tirol, one of the most beautiful regions of Europe. The city itself is very nice. Its streets, churches, palaces … but also its environment. It’s in full heart of the Austrian Alps and, with this, is quite above mentioned. We sleep in the city center at Goldener Adler Hotel but in suburbs of Innsbruck, near to the airport, there is the hotel Kranebitte. We also recommend it to you, for the food and to sleep, for the price and for the attentions.

Durham

Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

Rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Douaumont

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

La carxofada a Sant Boi

La Carxofada de Sant Boi serà el proper diumenge 20 de març, a la rambla de Rafel Casanova. La Carxofada de Sant Boi del Llobregat és una de les principals festes populars més lluïdes de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista, com és natural. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. També sol haver-hi trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda també hi ha gresca. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Brú na Bóinne

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Carxofada de Sant Boi

Com ja varem dir, la Carxofada de Sant Boi va canviar de data per risc de pluja que hi havia el dia 22. Per això serà el proper diumenge 29 de març, a la rambla de Rafel Casanova. La Carxofada de Sant Boi del Llobregat és una de les principals festes populars més lluïdes de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista, com és natural. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes, com ara la Tapa Degusta 2015, que és un hot-dog de botifarra de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. Si voleu menjar carxofes podreu comprar els tíquets de la Carxofada via on-line a Ticketmaster. El preu és de 10 euros fins a exhaurir existències i 12 euros el mateix dia de la festa. El pagament del tíquet inclou la famosa tapa Degusta + 3 tapes a escollir entre els 11 establiments + postres, beguda + vi o cava, coberts i pa. També hi haurà trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda ball country obert a tothom que hi vulgui participar a partir de les 16 hores i concert de la banda santboiana més canalla també a la plaça de l’ajuntament per fer un final de festa que serà un veritable show. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Canvis a la Carxofada de Sant Boi

Atenció: la Carxofada canvia de data per risc de pluja: Ara serà el proper diumenge 29 de març, a la rambla de Rafel Casanova de Sant Boi del Llobregat, està prevista la 16a Carxofada, una de les principals festes populars de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona. i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes, com ara la Tapa Degusta 2015, que és un hot-dog de botifarra de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. Si voleu menjar carxofes podreu comprar els tíquets de la Carxofada via on-line a Ticketmaster. El preu és de 10 euros fins a exhaurir existències i 12 euros el mateix dia de la festa. El pagament del tíquet inclou la famosa tapa Degusta + 3 tapes a escollir entre els 11 establiments + postres, beguda + vi o cava, coberts i pa. També hi haurà trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda ball country obert a tothom que hi vulgui participar a partir de les 16 hores i concert de la banda santboiana més canalla també a la plaça de l’ajuntament per fer un final de festa que serà un veritable show. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Köln

A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Sankt Florian

L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.

Pamplona / Iruña

Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Carxofada a Sant Boi

A Sant Boi, una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona, es celebra un diumenge de finals de març una fira de la carxofa. Va començar essent una carxofada poular molt simple i directa, però amb els anys ha anat creixent i ara és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Hi ha una trobada de plaques de cava, una altra de puntaires i passejades en poni pels infants. També un tast popular de la carxofa, i de bones botifarres, tot a la brasa,  amb altres “delicatessen” carxofiles com pebrots del piquillo farcits de carxofa, milfulles de carxofa i altres. Compreu el tiquet que permet tanta, i tan bona degustació, per un preu modic. Si teniu més gana heu de saber que la majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Arles de Tec

Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), és una bellíssima població de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Catalunya Nord, en territori d’administració francesa. Arles exerceix una certa capitalitat de la part més septentrional de la zona. No és un poble molt gran, però tampoc és petit. És un centre de serveis. Però el que més distingeix a Arles és l’antic cenobi de Santa Maria, un monestir que fou importantíssim en l’edat mitjana i que visqué grans trasbalsos al llarg dels segles. Malgrat les mutilacions i les transformacions, és molt el que ens ha arribat, i de molt alta qualitat. Per això us recomanem vivament la visita a aquesta joia del romànic. El temple, amb el seu campanar, recorda les grans abadies del Pirineu: Ripoll, Cuixà… A l’interior hi ha pintures murals a la capella de Sant Miquel, i un orgue del XVIII. La façana, amb les torres de defensa, és molt austera, però bonica. Conserva escultures encastades, com la creu amb la majestad. A la banda esquerra s’hi pot veure l’anomenada Santa Tomba, i el sepulcre de Guillem Gaucelm. El claustre, del primer gòtic, és graciós, però no te gran interés. Tot el conjunt està situat al bell mig d’Arles, però resta envoltat de cases, essent molt difícil trobar la ruta per accedir-hi. Seguiu les fletxes i indicacions.  Podeu fer centre a Arles per visitar el Vallespir, amb poblets de muntanya de conte de fades, com Montferrer o Corsavy. Boscos magnífics i paisatge natural fantàstic. També pobles medievals com Prats de Molló, Palalda o bé viles d’art com Ceret. Multitud d’esglésies i ermites romàniques, algunes amb pintures. Podeu arribar-vos fins Arles per Figueres, pujant cap a Massanet de Cabrenys i Costoja, i baixant després per Sant Llorenç de Cerdans. Aquesta ruta us permet visitar Costoja (Coustouges), amb la seva espectacular església romànica, molt recomanable. També travessa bonics boscos de faig. L’alternativa és passar la frontera de La Junquera per l’AP7 i anar tot seguit a Ceret, i d’allà a Arles. Aquesta ruta travessa Ceret i els seus museus, i Amelie les Bains-Palalda, amb les aigües termals. Ideal poder fer una ruta circular, per gaudir de totes les possibilitats. Tampoc podeu deixar de veure, a tocar d’Arles, les fabuloses i increibles Gorges de la Fou, un lloc natural d’una bellessa difícilment explicable amb paraules. Aparcar, pagar, agafar un casc i tot seguit saltareu damunt d’un rierol, en unes estretíssimes gorges d’una altura impressionant, que no deixen passar la llum del sol. Per dormir no hi ha grans hotels a Arles. Tot just varem veure’n un, anomenat “Les Glycines”. El millor fora allotjar-se a Figueres, a Can Duran, bon dormir i bon menjar, a Maçanet de Cabrenys, a la Quadra, senzill però agradable, o bé a Molló, a l’hotel Calitxó, una aposta segura. A Perpinyà hi ha un Novotel. Hi ha alguns restaurants a Arles, però nosaltres vàrem dinar a Tapís, prop de Costoja, al restaurant Mach.

Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), es una bellísima población de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Cataluña Norte, en territorio de administración francesa. Arles ejerce una cierta capitalidad de la parte más septentrional de la zona. No es un pueblo muy grande, pero tampoco es pequeño. Es un centro de servicios. Pero lo que más distingue a Arles es el antiguo cenobio de Santa María, un monasterio que fue importantísimo en la Edad Media y que vivió grandes conmociones a lo largo de los siglos. A pesar de las mutilaciones y las transformaciones, es mucho lo que nos ha llegado, y de muy alta calidad. Por ello le recomendamos vivamente la visita a esta joya del románico. El templo, con su campanario, recuerda las grandes abadías del Pirineo: Ripoll, Cuixà … En el interior hay pinturas murales en la capilla de San Miguel, y un órgano del XVIII. La fachada, con las torres de defensa, es muy austera, pero bonita. Conserva esculturas empotradas, como la cruz con la majestad. A la izquierda se puede ver la llamada Santa Tumba, y el sepulcro de Guillermo Gaucelmo. El claustro, del primer gótico, es gracioso, pero no tiene gran interés. Todo el conjunto está situado en el centro de Arles, pero queda rodeado de casas, siendo muy difícil encontrar la ruta para acceder. Siga las flechas e indicaciones. Puede hacer centro en Arles para visitar el Vallespir, con pueblos de montaña de cuento de hadas, como Montferrer o Corsavy. Bosques magníficos y paisaje natural fantástico. También pueblos medievales como Prats de Molló, Palalda o villas de arte como Ceret. Multitud de iglesias y ermitas románicas, algunas con pinturas. Puede llegar hasta Arles por Figueres, subiendo hacia Massanet de Cabrenys y Coustouges, y bajando luego por San Llorenç de Cerdans. Esta ruta les permite visitar Coustouges (Coustouges), con su espectacular iglesia románica, muy recomendable. También atraviesa hermosos bosques de haya. La alternativa es pasar la frontera de La Junquera por la AP7 e ir inmediatamente a Ceret, y de allí a Arles. Esta ruta atraviesa Ceret y sus museos, y Amelie les Bains-Palalda, con las aguas termales. Ideal poder hacer una ruta circular, para disfrutar de todas las posibilidades. Tampoco puede dejar de ver, junto a Arles, las fabulosas y increibles Gorges de la Fou, un lugar natural de una belleza difícilmente explicable con palabras. Aparcar, pagar, coger un casco y luego os vereis saltando sobre un arroyo, en unas estrechísima gargantas de una altura impresionante, que no dejan pasar la luz del sol. Para dormir no hay grandes hoteles en Arles. Apenas pudimos ver uno, llamado “Les Glycines”. Lo mejor fuera quizas alojarse en Figueres, en Can Duran, lugar de buen dormir y buena comida, en Maçanet de Cabrenys, en la Cuadra, sencillo pero agradable, o bien en Molló, en el hotel Calitxó, una apuesta segura. En Perpiñán hay un Novotel. Hay algunos restaurantes en Arles, pero nosotros comimos en Tapís, cerca de Costoja, en el restaurante Mach.

Tres tombs

El gener, i el febrer i, si m’apureu fins i tot el març, són mesos poc turístics. Fa fred i fa mandra sortir de casa i afrontar les carreteres gelades, la pluja, la manca de llum. Però a casa nostra, aquests mesos bullen d’activitats fantàstiques per la nostra canalla. Activitats familiars que semblen pensades per a ells i elles, pels més petits de casa. Una d’aquestes activitats són els Tres Tombs. Això de veure passar cavalls i carros engalanats, recuperant un ofici antiquíssim, agrada molt als infants. I també als grans, és clar. A Catalunya els Tres Tombs és quasi una religió. Una germandat. Hi ha gent que s’hi dedica en cos i ànima. Amics de tota la vida es retroben de poble en poble per fer voltar el bestiar. Hi ha una Federació Catalana dels Tres Tombs amb una web on trobareu tot el que us faci falta saber. Escolliu un poble i disfruteu de la passada dels animals i els carruatges. A nosaltres ens agrada molt la que fan a Valls un dels primers diumenges de gener. És de les més grans de tot el país. Podeu anar a veure-la i a menjar calçots. A Valls, a la masia Bou, a Casa Fèlix, o fora de Valls. Podeu pujar a Valls i anar fins el monestir de Santes Creus. Allà hi ha bons restaurants per dinar. Així visitareu la tomba de Pere el Gran. Podeu escollir Igualada. També fan uns Tres Tombs ben lluïts. Escolliu el poble que escolliu us ho passareu molt bé. Assegurat!

Enero, febrero y, si m’apurais mucho, incluso marzo, son meses poco turísticos. Hace frío y da pereza salir de casa y afrontar las carreteras heladas, la lluvia, la falta de luz. Pero en Catalunya estos meses hierven de actividades fantásticas para nuestra niños. Actividades familiares que parecen pensadas para ellos y ellas, los más pequeños de casa. Una de estas actividades son los Tres Tombs. Eso de ver pasar caballos y carros engalanados, recuperando un oficio antiquísimo, gusta mucho a los niños. Y también los mayores, claro.  Los Tres Tombs es casi una religión. Una hermandad. Hay gente que se dedica en cuerpo y alma a esto. Amigos de toda la vida se reencuentran de pueblo en pueblo para dar una vuelta con el ganado. Hay una Federación Catalana de los Tres Tombs con una web donde encontrareis todo lo que os haga falta saber. Elijan un pueblo y disfruten de la pasada de los animales y los carruajes. A nosotros nos gusta mucho la que hacen en Valls, uno de los primeros domingos de enero. Es de las más grandes de todo el país. Puede ir a verla y a comer calçots. En Valls, en la masía Bou, o en Casa Félix, o bién fuera de Valls. Pueden ir hasta el monasterio de Santes Creus. Allí hay buenos restaurantes para comer. Así pueden visitar la tumba de Pere el Gran. Pueden elegir Igualada. También hacen allí unos Tres Tombs bien lucidos. Elijan el pueblo que elijan se lo pasaran muy bien. ¡Asegurado!

Colònia

A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.