El Serrallonga de Sant Hilari Sacalm


Sant Hilari Sacalm és una vila agradable, rodejada d’una natura salvatge, feréstega, indomada. Un poble gran, tranquil, molt bonic. Un indret casolà, familiar, entranyable, rodejat de boscos immensos, de boscos d’arbres caducifolis, que s’omplen de colors en arribar la tardor. Un lloc amb racons d’una bellesa lírica, cantada per tots els poetes catalans. Sant Hilari és la capital de les Guilleries. I com a tal la pàtria dels bandolers. El niu, i el bressol, del famós Joan de Serrallonga. Serà molt agradable, no ho dubteu, pujar a Sant Hilari el darrer cap de setmana de setembre i primer d’octubre. La tardor tot just haurà despuntat i començarà a tenyir els arbres de groc. L’aire farà olor a bolets, perquè n’hi ha molts, moltíssims. Si us agrada cercar-los us ho passareu molt bé, de veritat. l, per la canalla, una festa ben aconseguida, una recreació històrica de les que fan país, i afició. Aquest dissabte i diumenge podreu gaudir a Sant Hilari Sacalm d’una nova edició de la festa Torna Serrallonga. Els actes són molt variats. Mercat Barroc, al nucli antic de la vila, el ja tradicional “Ball d’en Serrallonga”, cercaviles i jornada gastronòmica. No faltaran els actors disfressats d’època, la trobada de cantadors, tallers infantils, rutes guiades per la zona, trobada de gegants i també una trobada d’esbart i colles que ballen el tradicional “Ball d’en Serrallonga”. Us assegurem que aquesta proposta és una de les millors propostes que us podem fer. Perquè a més de la festa, si penseu en passar el cap de setmana a Sant Hilari, podreu recórrer les seves fonts i boscos, i en general totes les Guilleries, en un marc de naturalesa deliciós de veritat. Des del poble es poden fer passejades de tota mena, curtes, llargues, a peu, amb bici. Des de pujar a Sant Miquel de Solterra, o de les Formigues, el cim més alt de les Guilleries, fins a rondar per les fons més properes al poble. Gaudireu de l’ambient dolç de balneari familiar, decadent, melancòlic i nostàlgic. De la calma de passejar i prendre les aigües. Arribareu a  Sant Hilari si aneu per l’autopista A-7 fins la sortida d’Hostalric. Torneu una mica enrrere, en direcció Barcelona, per la C-35, passeu el poble d’Hostalric, i preneu a mà dreta la carretera GI 553 en direcció Arbúcies i Sant Hilari. Són uns 100 kms, potser menys. Trobareu llocs molt familiars i adequats on dormir. Començarem primer pel Vilar Rural, una aposta segura, un lloc pensat expressament per les famílies. Reserveu!.  Si els negocis us van bé, i disposeu de capital, podeu anar al reviscut Balneari de la Font Vella. Termalisme del segle XXI. Luxe asiàtic. A dins del poble hi ha hotels i hostals amb solera, rabiosament familiars, dedicats a les famílies des de fa dècades. Com l’Hotel Ripoll. Molt recomanable. Cuina encantadora i habitacions ben parades. Més senzill, però amb habitacions molt ben muntades i netes, l’Hostal Torras. Un clàssic. O bé la clàssica Fonda Rita, que fa honor a aquest nom, una fonda com les d’abans. Bon menjar i ordre, sense pretensions. Tots aquests darrers hostals i hotels amb encant compten amb una bona cuina, productes de la terra seleccionats. El Vilar Rural fa un buffet lliure molt més estàndard. Les Guilleries, aquesta terra remota i legendària, us esperen. No tardeu a anar-hi!.

Sant Hilari Sacalm es una villa agradable. Un lugar tranquilo, bonito, rodeado de naturaleza. Un pueblo al que siempre nos gusta volver. Un lugar casero, pequeño, entrañable, rodeado de bosques, con rincones de una belleza lírica. Es la capital de las Guilleries. La patria de los bandoleros. El nido, y la cuna, del famoso Juan de Serrallonga. Será muy agradable, no lo duden, subir a Sant Hilari el último fin de semana de septiembre. El otoño apenas habrá despuntado y comenzará a teñir los árboles de amarillo. El aire hará olor a setas, hay muchos, muchísimos boletaires. Y, para los niños, una fiesta muy lograda, una recreación histórica de las que hacen país, y afición. El sábado y domingo podrán disfrutar, en Sant Hilari Sacalm, de una nueva edición de la fiesta de Serrallonga. Los actos son muy variados. Hay música, mercado barroco, actores disfrazados de época, encuentro de cantadores, talleres infantiles, rutas guiadas por la zona, encuentro de gigantes y también un encuentro de grupos que bailan el tradicional “Ball de Serrallonga”. Os aseguramos que esta propuesta es una de las mejores que os podemos hacer para el fin de semana. Porque además de la fiesta, si planean pasar allí los dos dias, podrán recorrer sus fuentes y bosques, y en general todas las Guilleries, en un marco de naturaleza delicioso de verdad. Desde el pueblo se pueden hacer paseos de todo tipo, cortos, largos, a pie, o en bici. Ambiente de balneario, decadente, melancólico, nostálgico y familiar. Llegareis a San Hilari si vais por la autopista A-7 hasta la salida de Hostalric. Vuelvan un poco atrás, en dirección Barcelona, por la C-35, justo para pasar el pueblo de Hostalric, y tomen a mano derecha la carretera GI 553 en dirección Arbúcies y Sant Hilari. Son unos 100 kms, quizás menos, des de Barcelona. Encontrarán lugares muy familiares y adecuados donde dormir. Empezaremos primero por el Vilar Rural, una apuesta segura, un lugar pensado expresamente para las familias. ¡Reservad!. Si los negocios les van bien, y disponen de capital, puede ir al revivido Balneario de la Font Vella. Termalismo del siglo XXI. Lujo asiático. Dentro del pueblo hay hoteles y hostales con solera, rabiosamente familiares, dedicados a las familias de hace décadas. Como el Hotel Ripoll. Muy recomendable. Más sencillo, pero con habitaciones muy bien montadas y limpias, el Hostal Torras. Un clásico. Todos estos últimos hostales y hotelitos con encanto cuentan con una buena cocina, productos de la tierra seleccionados. El Vilar Rural hace un buffet libre mucho más estándar.

Anuncis

Festes de la diada als Hostalets de Pierola


A els Hostalets de Pierola feien des de fa ja un munt d’anys un mercat modernista el dia de la diada nacional, l’11 de setembre. Donat l’èxit de públic assolit, aquest any han decidit convertir el Mercat Modernista dels Hostalets de Pierola en les “Festes de la Diada Nacional de Catalunya”, amb un gran programa d’activitats i esdeveniments. Naturalment s’hi inclou el 10è Mercat Modernista, però amb noves experiències culturals, musicals i gastronòmiques. Ja el divendres, 8 de setembre, teniu un concert dels ‘Crazy Rockets’ a l’Espai Dinàmic. Rock and roll dels anys 50 en estat pur. El dissabte, 9 de setembre, s’obre el Mercat Modernista a la plaça de Cal Figueres, amb artesans, tallers, visites teatralitzades a la Ruta Modernista dels Hostalets de Pierola, una trobada i exhibició d’andròmines al carrer de Catalunya, espectacle infantils, jocs de Cucanya i ball a la nit. El diumenge, 10 de setembre continua el mercat i hi ha una diada Castellera. A la nit ball i concert. L’11 de setembre teniu caminada popular. Heu de saber que els Hostalets tenen el patrimoni arquitectònic modernista rural més important de Catalunya i per això organitzen el Mercat Modernista. Arribeu-vos a aquest poble situat a l’ombra de Montserrat, a cavall entre el Penedès i el Baix Llobregat. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona, anant per l’AP-2, autopista de pagament, fins Martorell, on agafem la sortida 25. Pagat el peatge anem cap a Capellades i Piera per la B-224. En arribar a Piera ens desviem cap als Hostalets. També podeu anar-hi per l’A2, sense peatge, fins arribar a Esparreguera, on ens desviarem per la B-231 fins la vila. Puja als Hostalets i admira el seu patrimoni modernista en una ruta per la vila. També és un poble clau en l’evolució prehistòrica catalana, amb important jaciments al seu terme municipal. Nosaltres no hem dinat mai als Hostalets, però si a la vila veïna de Piera, a tocar. Allà teniu la màgia d’en Canela, al seu Racó. O bé, un altre racó, més alternatiu, el de la Noa. No us ho perdeu!.

En Hostalets de Pierola, al lado de Montserrat y cerca de Martorell, hay este fin de semana con un bonito mercado modernista que no debeis dejar de disfrutar. Con actividades familiares interesantes.

Festa Major a Igualada


Aquest proper cap de setmana, Igualada és una destinació inexcusable. Hi fan la festa major, del 21 al 28 d’agost de 2017. Naturalment hi ha tota mena d’actes interessants per a les famílies amb nens i nenes. Tot i que Igualada està a una hora de Barcelona per l’autovia gratuïta, l’AP2, que va a Lleida, potser us cal allotjar-vos a la pròpia Igualada. Allà teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, l‘Hotel Robert, que és tot un clàssic, tan per dormir com per menjar. Si només us cal dinar, teniu el Caprici, un molt bon restaurant, menjar boníssim. Senzill, de tota la vida, però molt bo, El Rovell de l’Ou. També molt interessant El Restaurant Singular, molt alegre, modern i desenfadat, bona cuina. o bé el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎, que és el restaurant del Museu dels Traginers, un altre lloc bonic de veure. El Mesón del Abuelo és un típic asador on us faran des d’un porc sencer a una cuixa de xai. Oro di Napoli és una pizzeria que fa unes pizzes fantàstiques!. No us perdeu la Festa Major d’Igualada!

Este fin de semana, en Igualada, hay fiesta mayor. Con todo tipo de actividades familiares. Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Festa Major de Blanes


Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petit rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 22 al 26 de juliol de 2017, sempre a finals del mes, i sempre a les 23 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 22 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 23 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más baratita, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Forn, 16, tel: 972.33.02.56.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Primavera al Montseny


Aquest proper cap de setmana teniu al bonic poble de Montseny, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida, situat al cor del massís del Montseny, una festa de la primavera. Serà el dissabte 10, quan hi haurà una fira de roses, i el diumenge 11, amb un mercat d’herbes remeieres. La primavera a Montseny és el nom de la fira de roses, que tindrà lloc dissabte, 10 de juny de 2017, de 12.00 a 20.00 hores. Hi trobareu una mostra de roses a l’Ajuntament. El Mercat d’Herbes Remeieres i Artesans tindrà lloc el diumenge, 11 de juny de 2017, de 10.00 a 14.00 hores del matí. També gaudireu de l’actuació dels Valltucada, un grup de batucada de la Vall de Ges. També podeu participar en un taller de flors anomenat “Fem una rosa”, a càrrec de Creativa, a la plaça de la Vila, al matí. La mostra de roses continua a l’Ajuntament, de 10 a 18 hores. Passareu un dia en família en ple parc natural del Montseny. Des del poble de Montseny podeu fer moltes rutes de senderisme per boscos, fonts, rius i rieres, cims… Si us ve de gust podeu anar a fer el dia a les piscines del Montseny, un lloc que haureu vist indicat a la carretera, just la corba abans d’arribar al poble de Montseny.  Està ben indicat. Està al costat mateix del riu Tordera, en una vall ben fresca, plena d’arbres. Hi ha bon aparcament. Per entrar a les piscines cal pagar entrada. Per banyar-se al riu, no. El riu és encantador. L’aigua salta per les pedres. La canalla juga i disfruta com mai. Si, finalment, us decidiu a pagar l’entrada trobareu, a més de la piscina de la foto, un càmping amb tots els serveis, espai per fer pic-nic i un restaurant. Per dinar, fora de les piscines del Montseny, podeu anar a la Fonda Montseny, un clàssic. O al restaurant l’Estanc, senzillet. Molt bo, una mica allunyat del centre urbà, està Can Nena. La millor manera d’arribar des de Barcelona és agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona i França, per sortir a la sortida de Sant Celoni. D’allà reculem en direcció Barcelona un parell de kms. per la C-35 i trobem, a mà dreta la desviació per la carretera B-5301, cap a Sant Esteve de Palautordera. Seguim amunt, uns 10 kms. més, cada vegada amb més vegetació i paisatges més macos, fins trobar, també a mà dreta, el desviament cap a Montseny. Bona excursió al Montseny!.

Este fin de semana en el bello pueblo de Montseny, situado en el parque natural del mismo nombre, encontrareis una fiesta familiar sobre rosas y primavera, el sábado, y un mercado artesano y de hierbas el domingo. Buén lugar para excursiones familiares en la naturaleza.