Joans i Elois a Prats de Lluçanès


Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra els caps de setmana de finals de juny, la festa dels Joans i els Elois. Aquest esdeveniment te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Us expliquem ara el tradicional programa de la festa. El dia de la revetlla al migdia, arriba la Flama del Canigó, al vespre, cercavila amb la Flama, lectura del Manifest i encesa de la foguera de Sant Joan. El dia de Sant Joan, 24 de juny, al matí té lloc el Cross de Sant Joan i al migdia una cercavila amb els gegants i la txaranga. A les 10 de la nit al balcó de l’Ajuntament Vell hi ha l’encesa del petardàs, que dóna el tret de sortida a la cercavila i la tradicional marxa de torxes; a la plaça Vella i a la plaça Nova, es balla el Contrapàs. La jornada finalitza amb el castell de focs i el ball de gala; a la mitja part del ball, té lloc l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de la vila. L’endemà, el 25 de juny, se celebra el dia dels Elois. Amb la passada dels carreters, mules, cavalls, ases, carruatges i músics. A les places, ballada del Contrapàs. A la tarda concentració i benedicció dels animals que correran les curses i a les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, curses dels Elois. L’acte acaba amb el repartiment de premis i una audició de sardanes. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Juan y San Eloy el último fin de semana de finales de junio. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de animales, con carreras de burros y pasada por el pueblo, però también hay música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta de los Juanes y los Eloys. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Primavera al Montseny


Aquest proper cap de setmana teniu al bonic poble de Montseny, un poblet maravellós, envoltat d’una natura esplèndida, situat al cor del massís del Montseny, una festa de la primavera. Serà el dissabte 10, quan hi haurà una fira de roses, i el diumenge 11, amb un mercat d’herbes remeieres. La primavera a Montseny és el nom de la fira de roses, que tindrà lloc dissabte, 10 de juny de 2017, de 12.00 a 20.00 hores. Hi trobareu una mostra de roses a l’Ajuntament. El Mercat d’Herbes Remeieres i Artesans tindrà lloc el diumenge, 11 de juny de 2017, de 10.00 a 14.00 hores del matí. També gaudireu de l’actuació dels Valltucada, un grup de batucada de la Vall de Ges. També podeu participar en un taller de flors anomenat “Fem una rosa”, a càrrec de Creativa, a la plaça de la Vila, al matí. La mostra de roses continua a l’Ajuntament, de 10 a 18 hores. Passareu un dia en família en ple parc natural del Montseny. Des del poble de Montseny podeu fer moltes rutes de senderisme per boscos, fonts, rius i rieres, cims… Si us ve de gust podeu anar a fer el dia a les piscines del Montseny, un lloc que haureu vist indicat a la carretera, just la corba abans d’arribar al poble de Montseny.  Està ben indicat. Està al costat mateix del riu Tordera, en una vall ben fresca, plena d’arbres. Hi ha bon aparcament. Per entrar a les piscines cal pagar entrada. Per banyar-se al riu, no. El riu és encantador. L’aigua salta per les pedres. La canalla juga i disfruta com mai. Si, finalment, us decidiu a pagar l’entrada trobareu, a més de la piscina de la foto, un càmping amb tots els serveis, espai per fer pic-nic i un restaurant. Per dinar, fora de les piscines del Montseny, podeu anar a la Fonda Montseny, un clàssic. O al restaurant l’Estanc, senzillet. Molt bo, una mica allunyat del centre urbà, està Can Nena. La millor manera d’arribar des de Barcelona és agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona i França, per sortir a la sortida de Sant Celoni. D’allà reculem en direcció Barcelona un parell de kms. per la C-35 i trobem, a mà dreta la desviació per la carretera B-5301, cap a Sant Esteve de Palautordera. Seguim amunt, uns 10 kms. més, cada vegada amb més vegetació i paisatges més macos, fins trobar, també a mà dreta, el desviament cap a Montseny. Bona excursió al Montseny!.

Este fin de semana en el bello pueblo de Montseny, situado en el parque natural del mismo nombre, encontrareis una fiesta familiar sobre rosas y primavera, el sábado, y un mercado artesano y de hierbas el domingo. Buén lugar para excursiones familiares en la naturaleza.

Concert polifònic del cicle Joves Músics


L’Orfeó Badaloní va iniciar un cicle d’actuacions musicals amb la finalitat de que joves músics, solistes, o agrupacions musicals de cambra de la nostra ciutat, es puguin donar a conèixer al gran públic. Aquest projecte es diu Cicle Joves Músics a Badalona. Dins aquest cicle de què parlem, us volem fer saber que aquest proper dissabte 10 de juny de 2017, a les 20 hores de la tarda-nit i en l’escenari impressionant de la Casa dels Dofins, situada al carrer Lladó, 45, del Dalt la Vila de Badalona, actua la formació A Tempo Quartet, un grup vocal de molt alt nivell format pel quartet Gisela Parodi (soprano),  Aránzazu Garcia (contralt), Marçal Subiràs (tenor) i Vincent de Soomer (baix), que ens interpretarà el concert Mestres de la polifonia, una proposta a capella de música polifònica del s.XVI-XVII de la mà de dos grans compositors de l’època: Luis de Victoria i Claudio Monteverdi. La primera estarà formada per motets de Victoria, de caire religiós. A la segona part s’hi sumarà al quartet la veu del tenor José Ignacio Lagos per interpretar-nos Il Lamento d’Arianna, fragment de la segona òpera de Monteverdi (Ariadna), de la qual només se’n conserva aquesta part recitativa. Monteverdi va ser el precursor de l’òpera amb la seva primera obra teatralitzada: Orfeo. Enguany es commemora el 450è aniversari d’aquest gran compositor. Esperem que aquesta proposta musical, patrocinada per Hotel Rural Albamanjon, i que tindrà lloc a l’emblemàtica Casa del Dofins gràcies a la col·laboració del Museu de Badalona i l’Ajuntament de Badalona, us sigui de molt bon grat. Nosaltres no ens hem perdut cap concert del Cicle Joves Musics Badalona d’enguany. Les entrades, que valen 8 €, es poden comprar a l’Orfeó Badaloní, o el mateix dia del concert. Ja ho sabeu les famílies melòmanes, les amants de la música clàssica, apunteu-vos-ho!. Hi ha poques oportunitats d’assaborir actes així a la nostra ciutat. Si sou de fora de Badalona, animeu-vos a venir a la nostra ciutat, veureu un palau gòtic amb restes romanes, un mosaic, al seu interior. Al Dalt la Vila de Badalona s’hi arriba molt fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop de la la casa del Dofins, situada als carrers del darrera de l’església parroquial de Santa Maria. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Si en sortir voleu menjar de restaurant, arribeu-vos al carrer de Mar o a la plaça de la vila en teniu de molt bons. Recomanem el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar. No us perdeu aquest concert!.

Este próximo sábado, 10 de junio de 2017, a las 20 horas, en la casa romana de los Delfines, en el Dalt la Vila de Badalona, hay un concierto del Ciclo Joves Musics Badalona con un cuarteto a capella que interpretarà obras del renacimiento. 8 € cuesta la entrada, que podeis comprar ya en el Orfeó Badaloní, o el mismo dia del concierto. Si vienen en coche , siga la C -32 hasta la salida Badalona Centro, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra , la del metro. Si al salir deseais comer de restaurante , debeis de ir a la calle de Mar o hasta la plaza de la villa donde los hay, y muy buenos . Recomendamos el bistrot del Horno Bertran , una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes . El Caolila , tampoco queda alejado . Un local moderno. La Sargantana es una propuesta diferente . Para quienes gusten de las pastas , en la carretera teneis diversas pizzerias y la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica , o el Miranapoli es una pizzería familiar . El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, al lado de la playa. También por allí , en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim , buenísima cocina, de los mejores , tradicional catalán , marinero . O bien Can Frai , gourmet , en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel . 93.384.07.18 . Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Ca L’ Arqué , tiene buena carne a la brasa , en la calle Arnús , 87 . Tel . 93.464.12.22 . Más tradicional tienen el Nero , en la calle Francesc Layret , 153 . Tel . 93.384.14.49 . Un gallego de lujo : Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2 . Tel . 93.464.25.07 . Un vasco de prestigio el Txistu , en la calle San Joaquín, 15 . Tel . 93.384.38.15 . No necesitará quedarse a dormir , pero si vienen de muy lejos y lo tuviéramos que hacer , le recomendamos el Hotel Miramar . ¡No se pierdan este concierto ! .

Fimag de Torroella


La Fira de Màgia al carrer FIMAG  de Torroella es consolida. Aquest any celebren la segona edició. Una sortida familiar pensada per a passar-ho bé, tan petits com grans. Una fira que omplirà de màgia carrers i places. Si us agraden els mags i els seus trucs aquesta és la vostra. Hi ha màgia en els aparadors de les botigues, al pati d’un museu, a les places, a cada cantonada. Els infants gaudiran dels tallers de màgia, com ara el de castells de sorra, dels jocs gegants, de la màgia itinerant, dels contacontes, del cinema màgic, les exposicions, de les visites guiades, del mercat i la fira. Una de les novetats del 2017 és la polsera màgica vàlida per un dia i a un preu de 2 €. Aquesta polsera màgica donarà accés a tots els espectacles inclosos dins de la Màgia als Espais Singulars, els tallers de papiroflèxia i de bombolles de sabó, i a un espectacle de teatre. Ja ho veieu: una proposta que us apropa a les terres màgiques de l’Empordà més bonic. A la formosa vila de Torroella de Montgrí, a la nostra estimada Girona, al bell mig de l’Empordà, i a tocar de les maravelloses platges i cales de l’Estartit, joia de la Costa Brava, on podeu aprofitar també per fer un deliciós primer bany. O per visitar els carrers medievals de la vila closa de Torroella de Montgrí. Teniu hotels preciosos allà.  Per exemple El Palau Mirador que te com a únic hàndicap estar molt dedicat a les bodes. O el Picasso, un hotel i restaurant de platja, en la immensa solitud de les dunes de la Gola del Ter. Dins el poble la nostra recomanació: al mateix carrer de l’església una fonda de tota la vida, La Fonda Mitjà, bona taula, bons llits, tradicional. Cal reservar!. O la Fonda Comerç  amb bonics apartaments. També l’‘Hostal La Gola és un bon lloc, per menjar i dormir. El Clipper Hotel és un gran complex d’apartaments i, en canvi, l’Hotel Coll ofereix habitacions senzilles i netes d’un familiar de platja. També teniu bons càmpings, com el mundialment famós Delfin Verde. A la veïna, i marinera, població de l’Estartit teniu diversos hotels interessants, com ara el Panorama o el Medes. Apartaments familiars com els Masia. També hi ha bones cases de turisme rural com Can Ramades. No us perdeu, des de l’Estartit, les barques que van fins les illes Medes, o bé recorren la costa fins llocs tan bonics com la Foradada. Des de Torroella podeu voltar per l’Empordà, ple de poblets medievals com ara Pals o Peratallada. També pujar la muntanya del Montgrí, amb el castell de Santa Caterina al capdemunt. Veniu a la màgia de l’Empordà!.

La Feria de Magia FIMAG es una iniciativa ideal para las familias con niños y niñas. Una propuesta nueva, que se estrena este mismo año, y que quiere ser una feria dedicada a la magia, los magos y los espectáculos de ilusionismo. Algo parecido a lo que se hace en Tàrrega con el teatro. Tendrá lugar en la hermosa villa de Torroella de Montgrí, en nuestra querida Girona, en el corazón del Empordà, y cerca de las maravillosas playas y calas de L’Estartit, joya de la Costa Brava, donde podrán aprovechar también para hacer un delicioso primer baño. Será el segundo fin de semana de junio de 2013 y tendrá una duración de tres días. Todos los actos transcurren en las calles medievales de la villa de Torroella de Montgrí, repartidos en diversos espacios por todo el casco antiguo. Actúan más de 40 magos de todo el mundo y, además, se podrá disfrutar de una feria mágica, temática y especial. Encontrareis pequeños talleres, espectáculos, stands, tiendas de magia … Se han programado actuaciones de todo tipo, para todos los gustos y edades. Sería muy buena idea subir a Torroella para disfrutar de un fin de semana mágico, de feria y de playa, de actuaciones y de sol y arena. Tiene hoteles preciosos allí. Por ejemplo El Palacio Mirador que tiene como único hándicap estar muy dedicado a las bodas. O el Picasso, un hotel y restaurante de playa, en la inmensa soledad de las dunas de la Gola del Ter. Dentro del pueblo nuestra recomendación: en la misma calle de la iglesia una fonda de toda la vida, La Fonda Mitjà, buena mesa, buenas camas, tradicional. ¡Hay que reservar!. El Clipper Hotel es un gran complejo de apartamentos y, en cambio, el Hotel Coll ofrece las habitaciones sencillas y limpias de un familiar de playa. También tienen por allí buenos campings, como el mundialmente famoso Delfin Verde. En la vecina, y marinera, población de l’Estartit hay varios hoteles interesantes, como el Panorama o el Medes. Apartamentos familiares como los Masía. También hay buenas casas de turismo rural como Can Ramades. No os perdáis, desde L’Estartit, las barcas que van a las islas Medes, o bien recorren la costa hasta lugares tan bonitos como la Foradada. Desde Torroella visitando el Empordà, encontrareis pueblos medievales como Pals o Peratallada. También podeis subir la montaña del Montgrí, con el castillo de Santa Catalina en lo alto.

Bruixes a Sallent de Gállego


Tots els Pirineus Aragonesos són molt bonics. Avui ens agradarà parlar d’un poble: Sallent de Gállego i d’una festa particularment interessant. Es tracta de la fira de les bruixes, dels mites i les llegendes de la vall del riu Tena. És aquesta una vall de fàcil accés. S’hi arriba des de Barcelona per l’A-2, fins a Lleida, i per l’A-22 cap a Osca. Posteriorment cal pujar fins Sabinànigo i desviar-se camí de Biescas, sempre per autovia o molt bones carreteres, amb pocs problemes de neu, poca pendent i pocs revolts. Es a dir: poc perill. Sallent de Gállego apareix al final de la vall, emmarcat per les aigües verdes d’un pantà prou bonic. És un poble de muntanya preciós, que ofereix tots els serveis que desitjeu. Fins i tot un SPA municipal. Des d’allà podeu fer excursions magnífiques i anar cap a Formigal, a gaudir de la neu, o cap a Panticosa, i cap al balneari de Panticosa, més amunt encara. Totes aquestes destinacions us agradaran d’allò més. Però avui us volem parlar d’una excusa perfecta per pujar-hi aquest cap de setmana. Es tracta de la fira molt bonica i interessant. Des de la tarda de divendres 9 de juny, i fins la tarda del diumenge 11, trobareu un mercat medieval, màgic, tallers, activitats infantils, cercaviles, gresca, un piló d’espectacles, i unes jornades gastronòmiques, amb ruta de tastets i tapes al·lucinants. Per dormir, a tot arreu de la vall hi ha bons hotels. A nosaltres ens agraden molt els hotels del poble, però no és la única opció. A Formigal teniu uns senyors hotels, molts d’ells fan preus super ajustats fora de temporada, com ara l’Abba. Per no parlar dels hotels del balneari de Panticosa, per qui els pugui pagar, és clar. Mireu-vos la web de la vall del Tena i trobareu el vostre. Per menjar recomanem el restaurant de l’Hotel Tres Quiñones, molt bé. Per dormir també!. Casa Martón, bona brasa, mai no falla, com també la té l’Asador Casa Jaimico. El restaurant de Casa Socotor també és molt bo i molt coquetó, com tot l’hotel, té molt d’encant. Bona festa de les bruixes a Sallent!.

Los Pirineos Aragoneses son todos muy bonitos. Pero hoy queremos hablarles de un pueblo en concreto, donde hay una feria de brujas: Sallent de Gállego. Se trata de la Feria de las Brujas, Mitos y Leyendas del Valle de Tena se celebra este segundo fin de semana del mes de junio. Durante tres días, del 9 al 11 de junio se suceden diversas actvididades para todos los públicos: talleres, exposiciones, charlas, actividades infantiles,  pasacalles y espectáculos, todo ello unido al mércado mágico y las jornadas gastronómicas.  Y subir hasta allí servirá también para descubrir una zona particularmente interesante. Se trata del valle del río Gàllego: el valle del Tena. Es un valle de fácil acceso. Se llega desde Huesca, Sabiñanigo, Biescas, siempre por autovía o muy buenas carreteras, con pocos problemas de nieve, poca pendiente y pocas curvas. Es decir: poco peligro. Sallent de Gállego, enmarcado por las aguas verdes de un pantano bastante bonito, ofrece todos los servicios que se puedan desear. Incluso un SPA municipal. Desde allí puede ir hacia Formigal, a disfrutar de la nieve, o hacia Panticosa, y el Balneario de Panticosa. Todas estas destinaciones le gustarán de lo más. En todas partes hay muy buenos hoteles. En Formigal hay unos señores hoteles, muchos de ellos hacen precios super ajustados fuera de temporada, como el Abba. Por no hablar de los hotelazos del balneario de Panticosa, para quien los pueda pagar, claro. Consultad la web del valle del Tena.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.