La platja de Badalona


Comencem de nou el nostre bloc amb una sèrie d’articles sobre platges, que ara convé molt, amb la calor. I el reprenem ben a tocar de casa, a la bella ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, ben comunicada pel tren de la línia 1 de rodalies i pel metro de la línia 2, amb final a la plaça Pompeu Fabra. Tan l’estació de tren com la del metro deixen prop de la platja, (el tren molt més!). Badalona té una gran platja, llarga i de sorra daurada, molt capaç en temps de pandèmia. Segons quins dies està bruta, però molt altres la trobareu cristal·lina. Veniu a Badalona a passar una estona prenen el sol i banyant-vos. A mitja hora de Barcelona!. Un cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. Només cal baixar per l’Avinguda Martí i Pujol, 500 mts. per arribar a l’aigua. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies, a la mateixa platja! En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bon dia de platja a Badalona!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, teneis una gran playa de arena dorada, con mucha capacidad. Podeis venir hasta la playa de Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, o todo un día. Podrán jugar con las olas, bañarse en aguas muchas veces cristalinas y tomar el sol sin aglomeraciones. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la playa. Podeis llegar a las playas de Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, eso sí, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, que les deja en la misma arena, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, no lejos de la propia playa, a unos 500 mts. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!. Sol, playa i cultura!

Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Més enllà de Múrcia: Almeria!


De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.


Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Un estiu a Croàcia


Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Fira de la Terra a Caldes de Malavella


 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Fira Badaterra de Badalona


 

A la ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, a la plaça Pompeu Fabra, trobareu aquest cap de setmana, una nova edició de la Fira natural Badaterra. Una fira sostenible, dedicada a la bona alimentació i a la salut, al consum responsable, sostenible ecològic i solidari. Ens interessa perquè s’hi faran un munt d’activitats. De tota mena. I n’hi haurà de dirigides a adults, però també d’altres per als infants com ara tallers de diverses menes. També podrem provar tastets de productes ecològics i artesans. Hi haurà moltes parades, demostracions i diverses zones temàtiques. Veniu a Badalona a passar una estona del cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Podreu jugar amb les atraccions infantils de la mateixa plaça de Pompeu Fabra, on hi ha la fira. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, que és el lloc on fan la pròpia fira. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa de la fira i la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bona fira de la terra!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, en su gran y nueva plaza central, en la plaza Pompeu Fabra, encontrarán este fin de semana la Feria Badaterra. Una feria sostenible, dedicada a la buena alimentación y a la salud, al consumo responsable, sostenible ecológico y solidario. Nos interesa porque se harán un montón de actividades. De todo tipo. Y habrá algunas dirigidas a adultos, pero también otras para los niños, que son las que nos interesan. Habrá un montón de talleres infantiles. También podremos probar degustaciones de productos ecológicos y artesanos. Habrá muchas paradas, demostraciones y diversas zonas temáticas. Si quieren, se puede comer en la feria mismo. Por ejemplo morcillas ecológicas, o una paella de verduras ecológica. Probaréis una buena cerveza artesanal y un postre, también artesano. Venid a Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, todo un día. Podrán jugar con las atracciones infantiles de la moderna plaza de Pompeu Fabra, donde está la feria. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la Plaza Pompeu Fabra, donde tiene lugar la feria. Llegarán a Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, donde se hace la feria, en el corazón de la ciudad. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!.

El carnaval tocatardà de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 29 de febrer de 2020, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10,30 de la nit, hi haurà una festa a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 29 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Carnaval canalla de Sitges


 

Aquesta setmana, arreu de Catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival! Tot i que no és gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent. Es tracta del carnaval amb més renom de les comarques de Barcelona. El Carnaval de Sitges té més de 100 anys d’història! Teniu gresca cada dia, però el diumenge de carnaval té lloc la Rua de la Disbauxa i el dimarts, la Rua de l’Extermini. Son les dues fites majors. És un carnaval molt vistós, amb disfresses que de vegades volen simular els carnavals de Brasil. Uneix-te a la festa de la disbauxa més sonada de Sitges!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el carnaval de Sitges, nada familiar, pero que hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas vistas jamás.

Carnaval de Platja d’Aro


El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran més de 60 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 22 de febrer amb la Gran Rua a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. A la nit ball. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

Olot x 2


Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

El Brut i la Bruta de Torà


Avui us volem convidar a la festa de carnestoltes anomenada del Brut i la bruta, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana a la vila de Torà. Teniu un programa d’activitats divertit i extens, perfecte per a la vostra canalla. Divendres a les 16:15 hores hi ha rua infantil, a la plaça del pati, i parc infantil en acabar. A la nit festa amb ball. Dissabte teniu carnestoltes amb cercavila fins al convent on tindrà lloc un espectacle d’animació. A la tarda rua de carnestoltes i a la nit, disfresses, al pavelló poliesportiu. Us esperem a la Llordera de Torà! Pugeu fins a Torà. Estareu al bell mig de Catalunya, en un espai molt bonic, molt rural i gens conegut. Arribeu-vos a llocs tan xulos com la torre medieval de Vallferosa, als afores de Torà, a uns 11 kms. Una meravella, una torre medieval de guaita. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Passeu-hi el cap de setmana. Per dinar i per dormir a Torà mateix teniu l’Hostal Jaumet, on fan cuina casolana i plats típics de la Segarra. També disposen de 17 habitacions. També es menja molt bé al Gòtic de Torà, un restaurant modern en un edifici antic, amb propostes renovadores. Ens agrada molt dinar a l’Hostal Nou, a la carrerera de Torà a Solsona, (ben indicat), Tel. 973 48 02 53. Podeu aprofitar per fer una volta pels pobles i les parròquies que integren Torà, amb els seus temples i restes de torres. També podeu recorrer la comarca visitant els castells i torres fortes dels pobles del voltant de Llobera, com ara la citada de Vallferosa, o anar a Sant Climenç, o anar a veure el magnífic retaure barroc del santuari del Miracle, o el casc antic de Solsona. Per la zona teniu bons allotjaments, com ara Cal Miramunt, una casa rural al poblet agregat de Claret, on també trobareu les cases dites de la Collita al poblet de Sant Climenç, que és un allotjament rural molt bonic, amb un bon restaurant. Igualment boníssims restaurants a Cardona o Solsona, ja més lluny. Si aneu a Solsona us recomanem el Sant Roc, amb uns restaurants molt interessants: El Bufi gran i el petit. Més allunyat, però possible, hi ha el Vilar Rural de Cardona, una aposta segura. I si aneu a Cardona podeu veure el castell i les mines de sal, per complementar la ruta. La Segarra és molt xula. La vall del Llobregòs ofereix bons llocs per fer turisme rural, desconegut. Les comarques veïnes de l’Anoia i del Solsones també contenen meravelles que cal conèixer. Arribareu a Torà per l’autovia A-2, direcció Igualada. En arribar a Jorba, cal agafar la sortida 545 i continuar per la C-1412a, en direcció Ponts i Andorra. També podeu anar per l’Eix C-25, fins la sortida 103 en direcció o la sortida 93, segons d’on vingueu. Un cop deixeu de l’Eix cal agafar la Carretera C-1412a en direcció Torà-Ponts-Andorra. Des de Calaf queden uns 14 km fins a Torà. Descobriu aquest cor inconegut de Catalunya.

La fiesta del Brut i la Bruta de Torà es un buen motivo para conocer este municipio de la bellísima comarca del Solsonés. Está en el centro de Cataluña, en un espacio muy bonito, muy rural y nada conocido. Pueden aprovechar para dar una vuelta por los pueblos y las parroquias que integran Torà, con sus templos y restos de torres. También puede recorrer la comarca visitando los castillos y torres fuertes de los pueblos de alrededor, como la de Vallferosa, o ir San Climenç, o a ver el magnífico retablo barroco del santuario del Miracle, o el casco antiguo de Solsona. Por la zona tienen buenos alojamientos, como el Hostal Jaumet, en Torà, o a Cal Mestre, el pueblo de San Climenç, que es un alojamiento rural muy bonito, con un buen restaurante. Igualmente buenísimos restaurantes en Cardona o Solsona, ya más lejos. Si van a Solsona les recomendamos La Cabaña de en Geli, donde comeréis de fábula. De hoteles tampoco faltan por allí. En Solsona tienen un hotel de muchísima categoría y gran encanto: el San Roque, con unos restaurantes muy interesantes: El Bufi grande y el pequeño. Más alejado, pero posible, está el Vilar Rural de Cardona, una apuesta segura. Y si vais a Cardona podeis ver el castillo y las minas de sal, para complementar la ruta. Buen carnaval en Torà!.

Els Tonis de Calldetenes


De nou una proposta familiar divertida i fantàstica que us permetrà descobrir petits poblets bonics de la plana de Vic. Aquest diumenge Calldetenes, a tocar de Vic mateix. Allà hi fan la passada de Sant Antoni aquest proper diumenge, 9 de febrer de 2020. La Festa dels Tonis de Calldetenes serà, doncs i com ja és tradició, una setmana després de la Candelera. Cavalls i carruatges es concentraran al matí a la zona esportiva de Calldetenes, davant de l’institut, per esmorzar abans del passant.    A mig matí començarà el passant que recorrerà els carrers del centre del poble fins a la plaça Onze de Setembre, i després retornarà al punt de partida. A les 11.45 hores la comitiva passarà per davant de l’església per rebre la benedicció. També a la plaça Onze de Setembre, a partir de les 10 hores, s’hi ubicarà un servei de lloguer de ponis perquè els més petits hi facin passejades i així s’involucrin també en aquesta festa tradicional. A més, per tercer any consecutiu, el centre del poble acollirà durant tot el matí un Mercat dels Tonis que omplirà d’aromes i sabors els carrers del poble, amb productes de qualitat provinents d’altres indrets de Catalunya. Per arribar al poble i no pèrdre-us el millor que podeu fer és agafar l’eix transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, i sortir a l’enllaç de la N-141d, a Calldetenes. Des de Barcelona el millor, encara que sigui una volteta, és seguir cap a Ripoll, passant Vic, per la C-17, per agafar l’eix transversal en direcció Girona i aleshores fer la volta a Vic per l’eix, com si fos un cinturó de ronda. Millor que atravessar Vic, amb risc de pèrdua i semàfors. El lloc per dinar més conegut del poble, però molt, és Can Jubany, un restaurant de campanetes. Preus a l’alçada del lloc. Fora d’aquí, podeu anar a Vic. Allà, a més de dinar bé, podeu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglésies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta de restaurants, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir teniu el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric.

Con la llegada del frio llegan también las pasadas de Sant Antonio. Este próximo domingo en Calldetenes, un pueblo situado en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. Para llegar y no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos.

Fira del fajol a Batet de la Serra


Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer, aquest any el dia 9 de febrer de 2020. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito.

Tres tombs de Calafell


 

Us volem recordar que aquest diumenge, el darrer cap de setmana de gener, es fa a Calafell la tradicional passada de Sant Antoni Abad, amb la desfilada de carros i burrets. Però, a més, a Calafell, una preciosa vila medieval de la Costa Daurada, hi ha també una fira artesà i gastronòmica que fa encara més xulo l’esdeveniment. Calafell està situada a prop de Barcelona, a només uns seixanta kms. al sur de Sitges i de Vilanova. Hi podeu accedir per les costes del Garraf o per l’autopista Pau Casals o, també, per l’AP-7, en direcció Tarragona, i amb sortida al Vendrell. La població te un bonic casc antic dominat pel poderós castell de la Santa Creu, i l’església, una fortalesa romànica que val la pena visitar. Podeu visitar el castell, o anar a veure la magnífica ciutadella ibera, completament reconstruïda, situada al barri mariner de Segur de Calafell, a tocar de l’antiga N-340. O bé, si sou afeccionats a la cultura, la casa museu Barral, situada al barri de mar, a tocar de l’aigua. Podeu completar l’excursió amb una anada a Sant Salvador, vora Comarruga, a veure la casa i el museu Pau Casals, i banyar-vos en la seva platja de sorra fina i daurada. O potser amb una visita a Sitges, al Cau Ferrat, o al Maricel, dos museus meravellosos. També esteu a tocar de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Ferrocarril, ideal pels infants, i Museu Romàntic, ple de nines. No direu que no hi ha coses per fer!. Per dinar podeu anar a algun del restaurants del cantó de mar, a la platja. Teniu La Masia de la Platja, superb, peix fabulós, preus elevats, luxe. Bo i tradicional, Ca l’Emma, al carrer de Vilamar, 89. Tel: 622.50.882. O el restaurant el Bot, al carrer del Carme, 4. Tel: 977 69 12 20. Per dormir trobareu molts i molts hotels, sobretot arran de platja. Nosaltres coneixem el Kursaal, un bon lloc per dormir. Dins el Calafell antic us recomanem un establiment just al poble. Serveix tant per dormir com per dinar. Està en mig del mercat medieval, i a tocar de l’ajuntament i l’esglèsia. Una casa fonda anomenada “L’Antiga”. Us agradarà molt! Bon cap de setmana a Calafell!.

Calafell es una preciosa villa de la Costa Dorada. Está situada a unos sesenta kms. de Barcelona, en el sur de Sitges y de Vilanova. Podéis acceder por las costas del Garraf o por la autopista Pau Casals o, también, por la AP-7, dirección Tarragona con salida en El Vendrell. La población tiene un bonito antiguo dominado por el castillo de la Santa Cruz, con la iglesia. Allí, este fin de semana, el domingo, hay una bonita pasada de San Antonio, con los carros y los burros. Podéis completar la excursión con una ida a San Salvador, cerca de Comarruga, a ver la casa y el museo Pau Casals, o con una visita a Sitges, (Cau Ferrat) y también a Vilanova i la Geltrú (Museo del Ferrocarril y Museo Romántico ). ¡No diréis que no hay cosas para hacer!. Si quereis dormir y comer encontraréis muchos hoteles y restaurantes, sobre todo en la playa. Nosotros, sin embargo, os recomendamos un establecimiento justo en el pueblo antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia. Una casa fonda llamada “Antigua”. Buen fin de semana en Calafell.

Els Tonis de Manlleu


 

Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan èrem petits, hi anàvem amb els pares a buscar embotits. Tenien fama, justa fama, de ser molt bons. A tota la comarca d’Osona hi ha bon embotit, i molts porcs. Això provoca problemes de contaminació greu dels aqüifers per purins, però cal reconèixer que, de sempre, els productes del porc d’Osona han estat excel·lents. Antigament era ben típic pujar a Manlleu a fer reconta d’embotit. Era una sortida familiar ben típica. Fins en portaves pels veïns. Te’ls encarregaven. Si us decidiu a fer un volt per Manlleu, aquest proper diumenge, aquest cap de setmana, viureu en primera persona la seva festa dels Tonis. Perquè just quan més fred fa, al gener, la vila de Manlleu es prepara per la seva festa d’hivern. Just la setmana dels barbuts arriben les Festes dels Tonis. Així, el dissabte 18, a les 12 del migdia, hi ha la missa en honor de Sant Antoni, i al vespre, a les 8 de la nit, un bonic cercavila de traginers. El diumenge, dia 19 de gener, a les 9 del matí teniu l’esmorzar de traginers que s’allarga durant tot el matí, i s’acaba en la passada dels Tres Tombs. A la 1 del migdia, a la plaça Fra Bernadí, podeu gaudir del tradicional Ball del Ciri. Us ha agradat?. Doncs cap a Manlleu, seguint la carretera C-17, passat Vic. Total uns 70 kms. No creiem que vulgueu dormir a Manlleu, però segur que voldreu tastar alguna cosa. Per això us recomanarem el Cau Faluga, a les afores del poble, en la que fou la casa de l’amo d’una colònia industrial, recuperat amb seny pels seus propietaris. Ambient i cuina exquisits, preus en consonància. També el Sambucus és molt atípic. Un restaurant que serveix productes de l’hort, comerç de proximitat, buc insígnia d’una cooperativa de consum. Carta de mercat, producte ultrafresc. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la passada de Sant Antoni, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que potser estarà nevat. O bé per una anada fins Sau, al pantà, al parador, amb una desviació cap el meravellós monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut, però molt bonic. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Bona passada a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Tenían fama, justa fama, de ser muy buenos. En toda la comarca de Osona hay buen embutido, y muchos cerdos. Esto provoca problemas de contaminación grave de los acuíferos por purines, pero hay que reconocer que, de siempre, los productos del cerdo de Osona han sido excelentes. Antiguamente era muy típico subir hasta Manlleu a recolectar embutidos. Era una salida familiar bien típica. Hasta llevabas encargos de los vecinos. Te decian: tráeme lomo, tráeme longanizas- , si se enteraban que íbais a Manlleu. Ahora celebran, este fin de semana, una brillante pasada de San Antonio, con sus burros, carros y caballos. Acercaos hasta Manlleu. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. No creemos que quieran dormir en Manlleu, y no sabemos si querran quedarse a comer por allí, pero os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará incluso nevado. O bien pueden ir hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.