nicolau

València, revisitada

valencia — Plaça i basílica dels Desamparats i porta dels apòstols de la catedral de València

Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.

Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper 6 de desembre de 2019. A les 10 hores és l’inici de la Fira i l’obertura de la presó. A les 11 hi haurà missa a l’església Sant Bartomeu del Mallol. I a la mateixa hora obren els tallers de les àvies remeieres. Les inscripcions són gratuïtes i es duran a terme en el mateix espai dels tallers. També hi haurà un concurs de dibuix infantil. Al migdia surt de casa la bruixa Estruga Maigarda i comença l’espectacle de carrer “Nothing de nothing” de la Companyia Show Olou de Toti Toronell i Pere Hosta. Tot a la Plaça Major. En acabat dinar popular al puig del Mallol. A la tarda taller de les àvies remeieres, i el musical itinerant “Ressons que ballen”, a càrrec de Brunzit. Acaba amb un ball popular participatiu, a càrrec de Brunzit. Cercavila i ball de la Bruixa Estruga Maigarda acompanyada per la comparsa dels Xot’s, des de l’antiga porta de la vila medieval i un caldo calent per a tots els assistents a la Fira. Finalment un mapping de les llegendes de la Vall com a cloenda de la Fira de Sant Nicolau. A més, tot el dia teniu fira d’artesania, mostra d’oficis antics i mostra de bestiar, moltes activitats familiars i infantils i podreu pujar al puig del Mallol amb el Tricu-Tricu! La fira és molt bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Girona, temps de flors

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2019 podeu anar-hi del 11 fins el 19 de maig. Es a dir, un parell de caps de setmana, aquest vinent 11 i 12, i el proper. 18 i 19 de maig de 2019. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper 6 de desembre de 2018. Hi haurà només 45 parades, això si, escollides. A més, durant tot el dia, hi haurà una activitat infantil titulada ‘Un dia a pagès’. I, a les 7 del vespre, a la façana de l’església del Mallol, audiovisual amb llegendes, històries i tradicions de la vall. No faltarà la mostra d’oficis antics i el bestiar, que farà les delícies dels infants. Ja us avisem: no és la fira més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

Temps de flors a Girona

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2018 podeu anar-hi del 12 fins el diumenge 20 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

La Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper dimecres 6 de desembre de 2017. Hi haurà només 42 parades, això si, escollides. A més, durant tot el dia, hi haurà una activitat infantil titulada ‘Un dia a pagès’. I, a les 7 del vespre, a la façana de l’església del Mallol, audiovisual amb llegendes, històries i tradicions de la vall. No faltarà la mostra d’oficis antics i el bestiar, que farà les delícies dels infants. Ja us avisem: no és la fira més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

Temps de flors Girona

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2017 podeu anar-hi fins el diumenge 21 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Le Bec Hellouin

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

Temps de flors 2016 a Girona

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2015 podeu anar-hi del 7 al 15 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadessa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels dimenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Girona Temps de flors 2015

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2015 podeu anar-hi del 9 al 17 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadessa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels dimenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Girona, temps de flors!

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fina a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadessa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels dimenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. el primer Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent. No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu. Aquest pont, tots cap a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

	crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
	Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
	Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
	De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener
	El Círcol, a la proc… en La processó del Silenci de…

@ Sortides familiars

Salidas en família

nicolau

València, revisitada

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Girona, temps de flors

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Temps de flors a Girona

La Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Temps de flors Girona

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Le Bec Hellouin

Temps de flors 2016 a Girona

Madrigal de las Altas Torres

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Girona Temps de flors 2015

Girona, temps de flors!

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada: