La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria


Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

Ordesa, revisitat


Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Les Falles a la Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 15 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, i fins i tot de l’agost, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. El 15 de juny a Durro, el 23 de juny a Boí, el 29 de juny a Barruera, el 6 de juliol a Erill la Vall, el 19 de juliol a Taüll i el 16 d’agost al Pla de l’Ermita on hi haurà una baixada festiva extraordinària. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Fira del Senglar a Osor


La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

El Divendres de Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, dia 12 d’abril de 2019. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

El carnaval tocatardà de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 9 de febrer de 2019, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10 de la nit, hi haurà una festa jove a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 9 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.