Festa de Sant Roc a Vilagrassa


A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest proper dia 16 d’agost la festa votada de Sant Roc. Aquell dia hi ha un aplec a la capella de la Mare de Déu del Roser i, una carrera anomenada els Cóssos de Sant Roc, per dins del poble.  urbà de la localitat. L’esdeveniment te lloc quan cau la nit, a les 8 del vespre, i admet gent a diferents categories. Us heu d’inscriure abans si voleu còrrer. Més informació a: ajuntament@vilagrassa.cat. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la festa, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment rehabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Festa de Sant Roc de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará este próximo 16 de agsoto la tradicional fiesta votada de San Roque, con una carrera urbana muy especial. Será en la capilla del Roser, a las ocho de la tarde. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la fiesta, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Fiesta de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Trobada Nacional de Trabucaires a Taradell


Al mig de la plana d’Osona, però tocant el Montseny, hi ha la bella vila de Taradell. Hi arribareu molt fàcilment  si seguiu l’autovia de l’Ametlla, desviant-vos abans d’arribar a Vic, a la dreta, ben senyalitzat. Si us volem fer anar a Taradell és amb motiu de la trobada nacional de Trabucaires que hi fan aquest proper cap de setmana. Més de 400 trabucaires faran espetegar els trabucs per fer ressonar Taradell. Entreu a la web del municipi i mireu la programació sencera. Al poble hi ha uns quants restaurants, tots molt recomanables, com ara el Terra Endins, o el La Roca. També algunes pizzeries i una braseria. Si us calgués dormir heu de saber que Taradell disposa d’alguns allotjaments rurals i d’un magnífic càmping, molt familiar, el La Vall. Si voleu completar el dia podeu visitar la magnífica església romànica del poblet de Santa Eugènia de Berga, a tocar de Taradell, o bé anar fins a Vic, la capital d’Osona, on hi ha tota una ciutat medieval esperant-vos, amb un temple romà, una catedral amb pintures de Sert, increibles, i un museu diocesà ple d’obres d’art fabuloses. A pocs kms. de Taradell el Parc Natural del Montseny espera les famílies amants de la natura. Bona festa trabucaire a Taradell!.

Taradell es una bonita población de Osona, a pies del Montseny, cerca de Seva. Se llega muy fácilmente por la autovía de la Ametlla, desviándonos antes de llegar a Vic. En Taradell gozareis este próximo fin de semana de la fiesta nacional de los trabucaires de Catalunya. Más de 400 trabucos disparando todo el dia. Entrad en la web del municipio y ved la programación. En el pueblo hay varios restaurantes, todos muy recomendables, como el Terra Endins, o La Roca. También algunas pizzerías y una braseria. Si os fuera necesario dormir aquí debeis saber que Taradell dispone de algunos alojamientos rurales y de un magnífico camping, muy familiar, el La Vall.

Ciutadilla Medieval


Avui us volem recomanar una festa que sempre ens agrada molt. Us la recomanem de tot cor. Te lloc a Ciutadilla, un poble preciós, de les terres del sud de Lleida, situat a la Vall del riu Corb, a la comarca de l’Urgell, prop de Tàrrega. S’hi arriba sense massa problemes per la autovia A-2, passant per Igualada i Cervera. En arribar a Tàrrega us cal anar fins al centre d’aquesta vila, i agafar la carretera que porta a Montblanc i Tarragona. Passareu prop de Verdú, un poblet medieval preciós, que podeu visitar en un moment i, ben aviat, trobareu la desviació cap a Ciutadilla i Guimerà. Ciutadilla te un casc antic curiós, i un esplèndit castell renaixentista, molt maco, de veritat, dalt de l’espadat, damunt del riu Corb. Doncs bé, en aquest escenari perfecte, a Ciutadilla, s’hi fa cada any una gran trobada de colles medievals. És aquest cap de setmana, fins el dilluns 1 de maig. Trobareu instal·lat, a peu de castell, a tocar de les muralles, un campament medieval, on veureu la desfilada solemne de tropes. Hi haurà també fira d’artesans, tallers per infants, concerts, cercaviles, falconeria i espectacles. De nit una pujada de torxes, espectacular i una cremada de bruixes. No us perdeu aquesta magna trobada de mesnades medievals. Una fantàstica experiència que els vostres infants no oblidaran. Les representacions teatrals d’època són molt lluïdes, com ara el setge al castell, la comdemna d’un bandoler o una sagrada processó de relíquies. Si desitjeu passar aquests dies de maig a les terres de l’Urgell fareu molt bé. Ara estan fantàstiques. Verdes. Lluents. Són un destí poc conegut i ple de bellesses naturals i culturals. Podeu visitar un munt de coses i llocs increïbles, com ara el poble medieval de Guimerà, o el balneari de Vallfogona de Riucorb, en un entorn natural fantàstic. No gaire lluny teniu una joia del císter català molt poc conegut: el monestir de Vallbona de les Monges. Podeu fer també un tomb per petits pobles oblidats com Conesa o Verdú. A Verdú teniu un fastuós museu de la joguina, increïble, bonic de veritat i un casc antic medieval amb castell i una església que mereixen una visita detinguda. Podeu dinar i dormir a molts llocs agradables en aquesta zona.  Dineu a Ca  l’Avi Ciscu, a Ciutadilla, previ encàrrec i si us volen, nou, interessant. Si hi ha molta gent al poble, arribeu-vos a Cal Menut, a Belianes, que és un hotel rural. O a l’Hostalet de la Sala. O aneu fins a Vallfogona, a l’Hotel Regina o al decadent i romàntic Balneari, o allotjeu-vos en les nombroses cases rurals, de Ciutadilla mateix, com ara Ca la Carme, o a les dels entorns, com Cal Arrufat, a Nàlec. Bona trobada de recreacions històriques, i bona descoberta de l’Urgell!.

Ciutadilla es un bonito pueblo de Lleida, situado en el Valle del Corb, en la comarca del Urgell, muy cerca de Tàrrega. Se llega sin demasiados problemas por la autovía A-2, pasando por Igualada y Cervera. Al llegar a Tàrrega hay que ir hasta el centro de esta villa y tomar la carretera a Montblanc y Tarragona. Pasarán cerca de Verdú, un pueblecito medieval precioso, que podéis visitar un momento y, muy pronto encontrarán la desviación a Ciutadilla y Guimerà. Ciutadilla tiene un casco antiguo curioso, y un espléndido castillo renacentista. Os proponemos acercaros hasta el valle del Corb, y hasta Ciutadilla, con motivo de un encuentro de grupos medievales. Será una fantástica experiencia que sus niños no olvidarán. Habrá instalado un campamento medieval. También una feria de productos artesanos. No os perdáis, a mediodía, el desfile solemne hasta el castillo, la bendición de los estandartes o el espectáculo de lucha feudal. Por la tarde más juerga, con diversos talleres y juegos para los niños, como el de tiro con arco. Al atardecer hay representaciones teatrales con un asedio al castillo, la condena de un bandolero o una sagrada procesión de reliquias. Si deseais pasar estos dias de mayo en tierras del Urgell haréis muy bien. Podéis visitar un montón de cosas y lugares increíbles, como el pueblo medieval de Guimerà, o el balneario de Vallfogona de Riucorb, en un entorno natural fantástico. No muy lejos tienen una joya del císter catalán muy poco conocida: el monasterio de Vallbona. Pueden también dar una vuelta por pequeños pueblos olvidados como Conesa o Verdú. En Verdú tienen un fastuoso museo del juguete, increíble, hermoso de verdad y un casco antiguo medieval con castillo y una iglesia que merecen una visita detenida. Pueden comer y dormir en muchos lugares agradables en esta zona. Comed en Ca l’Avi Ciscu, en Ciutadilla, previo encargo, nuevo, interesante. Si hay mucha gente en el pueblo, acercaos a Cal Menut, en Belianes, que es un hotel rural. O al Hostalet de la Sala. O vayan hasta Vallfogona, al Hotel Regina o al decadente y romántico Balneario, o alojense en las numerosas casas rurales, de Ciutadilla mismo, como Ca la Carme, o en las de los entornos, como Cal Arrufat, en Nalec. Buen puente en Ciutadilla i el Urgell!.

Tres tombs i fira a Anglesola


Aquest cap de setmana, a Anglesola, una bonica població de l’Urgell molt propera a Tàrrega, s’hi celebra una de les darreres passades dels tres tombs. La darrera, potser, però també la més sonada. La passada és el diumenge 30 d’abril al matí. Però no va sola, va acompanyada d’una fira, un mercat medieval, i d’un mercat art-alimentari i gastronòmic, dissabte 29 d’abril i diumenge 30 d’abril de 2017. Es tracta d’una fira molt ben muntada, amb parades de tota mena, mostra d’oficis i artesania. Si heu pensat de fer una estada per aquestes terres secanes del cor de Catalunya, tot aprofitant l’avinantessa de la passada d’anglesola, heu tingut una molt bona idea. Perquè ara estant verdes, gemoses, sembla com Suissa. Delicioses. I, en un cap de setmana ben familiar podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estany d’Ivars d’Urgell i Vilasana, que és una zona humida on, aquests dies, podreu albirar aus de tota mena. També ben propera està la població monumental de Bellpuig d’Urgell, que conserva el seu castell, i una esglèsia, amb un al·lucinant mausoleu renaixentista d’un dels senyor de la casa de Cardona, un exemplar quasi bé únic a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el fantàstic i, a la vegada ben desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer diferents excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, o Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de les joguines i una església gòtica magnífica, o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada. Totes elles son fites ineludibles. No us perdeu, si us dona temps, el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar fins el balneari de Vallfogona de Riucorb. Per dormir per la zona probeu a Bellpuig, on hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu molts hotels a Tàrrega, i a la veïna Vilagrassa, on el célebre Hostal del Carme proposa habitacions, o bé que dineu en un dels seus dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic.  Cal Modest, és al poble de l’estany, a Ivars mateix. També tenen habitacions. Prop hi ha Cal Xelin. A Linyola, no lluny d’Anglesola, hi ha Cal Rotes, que és un bon hotel rural amb tota mena de comoditats i serveis. A Anglesola hi arribeu fàcilment per l’autovia A-2, en direcció Lleida, deixant-la passat Tàrrega, a la sortida de Vilagrassa, Balaguer i Vielha. Son un centenar de kilòmetres. Bona festa i fira dels tres tombs a Anglesola!.

En Anglesola, bonita población de l’Urgell, cercana a Tàrrega, se celebra el fin de semana, un bonito evento familiar. Se trata de una feria medieval, muy bien montada, con paradas de todo tipo: oficios, artesanía, gastronómicas, como ya es habitual, más una feria de caballos, mulas, y bestias de carga. Es sólo el sábado por la mañana. La Feria Medieval, en cambio, dura todo el fin de semana, hasta el domingo por la noche. La tercera actividad que podrá disfrutar es una pasada de San Antonio. A pesar de que la fiesta del Santo ya hace mucho que ha pasado. Para comer os recomendamos el Hostal del Carme, en Vilagrassa, en la antigua N-II. Menú, muy recomendable, en el bar. O más refinado y caro, comer a la carta en un marco dieciochesco, de gusto francés. Buenas habitaciones también en este establecimiento.

Els Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, aquest any 2017, el divendres dia 7 d’abril. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.