El Pont de Suert

• 

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.

This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!

Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

El carnaval tocatardà de Taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 29 de febrer de 2020, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10,30 de la nit, hi haurà una festa a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 29 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

El Brut i la Bruta de Torà

Avui us volem convidar a la festa de carnestoltes anomenada del Brut i la bruta, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana a la vila de Torà. Teniu un programa d’activitats divertit i extens, perfecte per a la vostra canalla. Divendres a les 16:15 hores hi ha rua infantil, a la plaça del pati, i parc infantil en acabar. A la nit festa amb ball. Dissabte teniu carnestoltes amb cercavila fins al convent on tindrà lloc un espectacle d’animació. A la tarda rua de carnestoltes i a la nit, disfresses, al pavelló poliesportiu. Us esperem a la Llordera de Torà! Pugeu fins a Torà. Estareu al bell mig de Catalunya, en un espai molt bonic, molt rural i gens conegut. Arribeu-vos a llocs tan xulos com la torre medieval de Vallferosa, als afores de Torà, a uns 11 kms. Una meravella, una torre medieval de guaita. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Passeu-hi el cap de setmana. Per dinar i per dormir a Torà mateix teniu l’Hostal Jaumet, on fan cuina casolana i plats típics de la Segarra. També disposen de 17 habitacions. També es menja molt bé al Gòtic de Torà, un restaurant modern en un edifici antic, amb propostes renovadores. Ens agrada molt dinar a l’Hostal Nou, a la carrerera de Torà a Solsona, (ben indicat), Tel. 973 48 02 53. Podeu aprofitar per fer una volta pels pobles i les parròquies que integren Torà, amb els seus temples i restes de torres. També podeu recorrer la comarca visitant els castells i torres fortes dels pobles del voltant de Llobera, com ara la citada de Vallferosa, o anar a Sant Climenç, o anar a veure el magnífic retaure barroc del santuari del Miracle, o el casc antic de Solsona. Per la zona teniu bons allotjaments, com ara Cal Miramunt, una casa rural al poblet agregat de Claret, on també trobareu les cases dites de la Collita al poblet de Sant Climenç, que és un allotjament rural molt bonic, amb un bon restaurant. Igualment boníssims restaurants a Cardona o Solsona, ja més lluny. Si aneu a Solsona us recomanem el Sant Roc, amb uns restaurants molt interessants: El Bufi gran i el petit. Més allunyat, però possible, hi ha el Vilar Rural de Cardona, una aposta segura. I si aneu a Cardona podeu veure el castell i les mines de sal, per complementar la ruta. La Segarra és molt xula. La vall del Llobregòs ofereix bons llocs per fer turisme rural, desconegut. Les comarques veïnes de l’Anoia i del Solsones també contenen meravelles que cal conèixer. Arribareu a Torà per l’autovia A-2, direcció Igualada. En arribar a Jorba, cal agafar la sortida 545 i continuar per la C-1412a, en direcció Ponts i Andorra. També podeu anar per l’Eix C-25, fins la sortida 103 en direcció o la sortida 93, segons d’on vingueu. Un cop deixeu de l’Eix cal agafar la Carretera C-1412a en direcció Torà-Ponts-Andorra. Des de Calaf queden uns 14 km fins a Torà. Descobriu aquest cor inconegut de Catalunya.

La fiesta del Brut i la Bruta de Torà es un buen motivo para conocer este municipio de la bellísima comarca del Solsonés. Está en el centro de Cataluña, en un espacio muy bonito, muy rural y nada conocido. Pueden aprovechar para dar una vuelta por los pueblos y las parroquias que integran Torà, con sus templos y restos de torres. También puede recorrer la comarca visitando los castillos y torres fuertes de los pueblos de alrededor, como la de Vallferosa, o ir San Climenç, o a ver el magnífico retablo barroco del santuario del Miracle, o el casco antiguo de Solsona. Por la zona tienen buenos alojamientos, como el Hostal Jaumet, en Torà, o a Cal Mestre, el pueblo de San Climenç, que es un alojamiento rural muy bonito, con un buen restaurante. Igualmente buenísimos restaurantes en Cardona o Solsona, ya más lejos. Si van a Solsona les recomendamos La Cabaña de en Geli, donde comeréis de fábula. De hoteles tampoco faltan por allí. En Solsona tienen un hotel de muchísima categoría y gran encanto: el San Roque, con unos restaurantes muy interesantes: El Bufi grande y el pequeño. Más alejado, pero posible, está el Vilar Rural de Cardona, una apuesta segura. Y si vais a Cardona podeis ver el castillo y las minas de sal, para complementar la ruta. Buen carnaval en Torà!.

Els Tonis de Taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar us convé la masia La Roca. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Orleans per Nadal

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. Els darrers anys hi hem parat, camí de París, a dinar i a dormir, alguna vegada. L’any passat per Nadal. I hem de dir que Orleans te un mercat de Nadal bonic. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt menys del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu també vosaltres aquí a dinar, a sopar o a dormir. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu parar i dedicar una estona a recórrer les parades del seu mercat de nadal, petit i coquetó, amb la gran roda que no falta mai arreu de França. També podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

 

Pocas ciudades en Francia, camino de París, os gustarán tanto en Navidad como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen lugar de parada en la ruta hacia la capital de Francia, Londres, Flandes o Europa en Navidad. Hay un mercado pequeño y coqueto y una noria grande. Tambien pueden pasar allí unos dias, y hacer de Orleans un centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. Serà aquest proper 6 de desembre de 2019. A les 10 hores és l’inici de la Fira i l’obertura de la presó. A les 11 hi haurà missa a l’església Sant Bartomeu del Mallol. I a la mateixa hora obren els tallers de les àvies remeieres. Les inscripcions són gratuïtes i es duran a terme en el mateix espai dels tallers. També hi haurà un concurs de dibuix infantil. Al migdia surt de casa la bruixa Estruga Maigarda i comença l’espectacle de carrer “Nothing de nothing” de la Companyia Show Olou de Toti Toronell i Pere Hosta. Tot a la Plaça Major. En acabat dinar popular al puig del Mallol. A la tarda taller de les àvies remeieres, i el musical itinerant “Ressons que ballen”, a càrrec de Brunzit. Acaba amb un ball popular participatiu, a càrrec de Brunzit. Cercavila i ball de la Bruixa Estruga Maigarda acompanyada per la comparsa dels Xot’s, des de l’antiga porta de la vila medieval i un caldo calent per a tots els assistents a la Fira. Finalment un mapping de les llegendes de la Vall com a cloenda de la Fira de Sant Nicolau. A més, tot el dia teniu fira d’artesania, mostra d’oficis antics i mostra de bestiar, moltes activitats familiars i infantils i podreu pujar al puig del Mallol amb el Tricu-Tricu! La fira és molt bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. El poble és bonic. Ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira del Bosc i la Pagesia a Vallgorgina

 

El bonic i rural poble de Vallgorguina celebra el darrer cap de setmana del mes de novembre la Festa Major de Sant Andreu i un dels actes principals és la Fira del Bosc i de la Terra. I és natural que aquesta encantadora fira es faci concretament en aquesta petita i bonica població. Perquè Vallgorgina està situada a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. Arribar-se fins aquesta fira és una excursió que us recomanem de veritat. Nosaltres hi anem cada any. És molt proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorguina, preciosa. Pel que fa estrictament als actes de la fira, dir que hi trobareu festa, activitats molt diverses i una gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable. També mercat d’oficis bosquerols: llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats que també hi estan relacionades, com ara tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters. Veureu com funciona el xerrac de troncs, una activitat d’especial interès, ja que és una demostració de com tallaven la llenya quan no existien els xerracs mecànics i tot era manual. Hi participen dones, ja que eren les que es quedaven a casa i necessitaven llenya per encendre el foc i cuinar. Els homes anaven al bosc de sol a sol i fins i tot, quan feien les carboneres, s’hi quedaven a dormir uns dies. És el que volem recordar amb aquesta activitat. També teniu la carbonera i demostracions de xerrac mecànic. Molts d’aquests oficis ofereixen tallers per a nens, totalment gratuïts, entre ells el de torn de ceràmica, artesania del cuir, taller de pa, taller de vidre, taller d’espelmes de cera natural d’abella o taller de maquillatge infantil. Hi haurà animació i podreu fer passejades en ruc. Escoltareu una batucada. A més hi trobareu una fira d’artesania i gastronomia tradicional catalana, tot revivint la Catalunya Rural, al camp de futbol. El diumenge animació històrica: el baró visita la fira acompanyat dels gegants, bastoners, cuques i els capgrossos. No us volem enganayar: hi haurà molta, molta, molta gent però també bon aparcament. A més de la fira tindreu la possibilitat de fer fantàstiques passejades pel parc natural del Montnegre, on els infants gaudiran de boscos ben ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats. A la Taverna podreu trobar-hi: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe, vi de la terra i degustació gratuïta de caldo Aneto. A la carpa del Caliu El Dolmen una esplèndida escudella barrejada de pagès i molt per picar en les paradetes gastronòmiques. A banda dels llocs dins la fira a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, està també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada: Can Colomeró. Ens agrada molt especialment el restaurant de l’hípica, també conegut per Can Virgili, pel camí que va cap a Olzinelles i el Montnegre, a les afores del poble. Tel: 93 867 92 82. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar pèrquè tot està molt ple, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o cap a Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O pujar per la banda contraria fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes. Bona fira a Vallgorguina!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. La Granja Guina está también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Nos gusta muy especialmente el restaurante de la hípica, conocido como Can Virgili, en el camino de Olzinelles y el Montnegre, en las afueras del pueblo. Tel: 93 867 92 82. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori

Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 17 de novembre de 2019. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també meravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.

Festa Medieval a Palautordera

 

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona fira medieval i festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

La Fira de l’avellana a Brunyola

Brunyola és un petit poblet de la comarca de la Selva, en les nostres estimades terres de Girona. Aquest proper cap de setmana s’hi fa una fira de l’avellana. Tot i que Brunyola és dificil de trobar, us recomanem d’arribar-vos-hi. Està a mig camí entre Anglès i Santa Coloma de Farners. Brunyola és zona de camp, de pagesos, amable i rient, a la plana que ja anuncia Girona, però aprop de les Guilleries. Des de fa anys s’hi cultiva l’avellaner, i l’avellana de la Selva te reconeguda fama. Arribareu a Brunyola si preneu la C-63 des de Santa Coloma de Farners, en direcció a Anglès, i just passar l’eix transversal, preneu tot seguit la desviació per la carretera local que porta al poble, a mà dreta. També està unida per carretera amb Sant Dalmai. La Fira durarà tot el cap de setmana fins el diumenge al vespre. Hi haurà espais per a venda de productes artesanals i naturals. També una exposició de maquinària agrícola relacionada amb el cultiu i recollida de l’avellana i venda d’avellanes de la Selva. Es podran visitar diferents exposicions, hi haurà un pica pica de productes d’avellana, amb degustació de la coca de Brunyola, amb avellana de la Selva, allioli d’avellana i els plats cuinats amb avellana presentats pels restaurants del municipi. A la nit música, el concert “Avellana jove”. No hi manca una caminada popular, un recital de cançons populars, tallers, sardanes i concursos variats, com ara cursa de velocitat carregant un sac d’avellanes. Normalment hi ha havaneres i de cançons de taverna. Però cada any és diferent. Ja ho veieu, festa sana i casolana. Podeu dinar al poble, recordeu, cuina d’avellana. Per exemple al restaurant El Castell, molt recomanable, casolà, petitó, al centre mateix de la vila. Can Segarra està a la carretera C-63, just a la desviació cap a Brunyola. Una mica més endavant, per la mateixa c-63, hi ha Can Horta del Puig, en una masia rústica. Per dinar, sopar i dormir teniu la casa rural de Cal Gabatxó, molt bonica, amb piscina, ideal pels infants. Brunyola, més enllà de la fira, és molt acollidor, petit i coquetó. Son quatre cases al voltant de l’església i un potent casalot que fou castell. Impressionant. És un entorn ideal per anar amb bici, i per passejar i còrrer amb els infants. Hi ha bellíssims boscos de pi, castanyer i alzina, en un terreny planament ondulat. També podeu visitar, al poble veí de Sant Dalmai, el desconegut volcà de La Crosa, el més gran de Catalunya i tercer d’Europa. Molt bonic, ja a les Guilleries, el Castell de Farners, recentment restaurat. O prendre les aigües a l’Spa del centre termal Magma també al mateix Santa Coloma de Farners. Per petits i grans assedegats d’emocions fortes, podeu muntar en kart al circuït de Sils, a tocar de la carretera NII. Girona ciutat, medieval i encantadora, no està lluny, així com tampoc ho està Osor, Sant Hilari i les Guilleries. Bona fira de l’avellana a Brunyola!.

A Brunyola, un pequeño pueblecito de la comarca de la Selva, en nuestras queridas tierras de Girona, se hace una feria de la avellana, el domingo del primer fin de semana de octubre. Brunyola es dificil de encontrar. Está a medio camino entre Inglés y Santa Coloma de Farners. Brunyola es zona de campo, de campesinos, amable y riendo, en la llanura que ya anuncia Girona, pero cerca de las Guilleries. Desde hace años se cultiva el avellano, y la avellana de la Selva tiene reconocida fama. Llegaréis a Brunyola si toma la C-63 desde Santa Coloma de Farners, en dirección a Inglés, y justo pasar el eje transversal, tome a continuación la desviación por la carretera local que lleva al pueblo, a mano derecha. También está unida por carretera con Sant Dalmai. La feria se inaugura oficialmente el sábado por la mañana y acaba el domingo por la noche. Para comer Can Segarra está en la carretera C-63, justo en el desvío hacia Brunyola. Un poco más adelante, por la misma c-63, hay Can Huerta del Puig, en una masía rústica. Aún más adelante está el restaurante Can Valls, en el casco urbano del pequeño pueblo de Sant Martí Sapresa. Para comer, cenar y dormir tiene la casa rural de Cal gabacho, muy bonita, con piscina, ideal para los niños. Brunyola, más allá de la feria, es muy acogedor, pequeño y coqueto. Son cuatro casas alrededor de la iglesia y un potente caserón que fue castillo. Impresionante. Es un entorno ideal para ir en bici, y para pasear y correr con los niños. Hay bellísimos bosques de pino, castaño y encina, en un terreno llanamente ondulado. También puede visitar, en el pueblo vecino de Sant Dalmai, el desconocido volcán de La Crosa, el más grande de Cataluña y tercero de Europa. Muy bonito, ya en las Guilleries, el Castillo de Farners, recientemente restaurado. O tomar las aguas en el Spa del centro termal Magma también al mismo Santa Coloma de Farners. Para pequeños y grandes sedientos de emociones fuertes, puede montar en kart en el circuito de Sils, cerca de la carretera NII. Girona ciudad, medieval y encantadora, no está lejos, así como tampoco lo está Osor, Sant Hilari y las Guilleries. Buena feria de la avellana en Brunyola!.

Fira de l’Ametlla a Vilagrassa

A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.