Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Montgarri


A la Vall d’Aran teniu un lloc molt especial, amagat, ideal per una sortida familiar. Es tracta del poblet abandonat de Montgarri, que després de molts anys sense vida ha tornat a acollir activitat humana gràcies a un refugi molt coquetó, amb restaurant, i una empresa d’oci i lleure en la natura que hi te la seva seu. S’hi accedeix de forma relativament fàcil, del maig a l’octubre, en que no sol haver-hi neu, per una pista en prou bones condicions que surt del Pla de Beret. Per anar-hi haureu de pujar fins la Vall d’Aran, bé pel túnel de Vielha, per Lleida i el Pont de Suert, o bé pel grandiós Port de la Bonaigua, un port de carretera de muntanya de més de 2000 metres d’alçada, amb vistes esplèndides damunt els Pirineus. Aquesta ruta va per Tàrrega, Balaguer, Tremp i Sort. En tots dos casos heu d’anar fins el complex turístic de Baqueira-Beret, d’on surt, ben indicada, la carretera asfaltada que remunta fins el Pla de Beret, on hi ha una estació d’esquí, a 1850 mts. d’altura. Aquest pla ja és prou bonic en ell mateix. Aquí, envoltats de muntanyes molt altes, neixen i juguen amb pedres, herba, neu i petits ponts, els rius Garona, que va cap a França, i el riu Noguera Pallaresa, que seguirem en tota la nostra ruta. En el Pla de Beret hi ha bon aparcament. Des d’aquest pàrquing surten les dues pistes possibles per anar a Montgarri. A l’esquerra del riu, baixant, teniu un sender peatonal, ample i còmode, que en 8 kms. us porta a Montgarri travessant prats i pastures. Amb nens una mica menys de dues hores, baixada suau, que serà pujada al tornar al Pla de Beret!. Si escolliu anar-hi amb vehicle preneu la pista de terra, ampla i ben condicionada, que surt pel marge dret del riu, baixant. Tot i que progressivament va fent-se més estreta i que alguns trams son una mica més en pendent i estan en més mal estat, en general es pot afirmar que el recorregut es pot fer en un cotxe convencional, sense massa problemes, anant poc a poc. Podríeu arribar a Montgarri en 9 kms. però us recomanem que deixeu el cotxe en un aparcament situat al kilòmetre 6, des d’on surt un camí que travessa el bosc, baixa al riu i arriba al poble. Aquest camí estalvia 3 kms. de pista i son deu minuts, uns 500 mts, en mig d’un bosc preciós, primer de forta baixada, amb escalons de fusta, i a la tornada de forta pujada, uns 200 escalons de fusta altra vegada. Hi ha un indicador en forma de pòrtic, de fusta, molt xulo, que diu Montgarri. No té pèrdua!. En entrar al poblet, travessant el pont i el riu, veureu el campanar de l’església, l’església ella mateixa, l’antic ajuntament, ara restaurant i les ruïnes de les cases, cada vegada més cobertes de vegetació. El paratge és idil·lic. Un bosc centenari, prats, el riu, espai per còrrer i jugar, per fer senderisme, i muntanya, per anar en bici… Una passada. En un dia de sol és una meravella. Si és l’hivern, des del Pla de Beret, absolutament nevat, podreu anar-hi en raquetes de neu, en moto de neu o en trineu amb gossos. Experiències úniques. Llavors Montgarri apareix sota un espès mantell blanc, tot silenciós. A la primavera, en canvi, tot és ben verd, amb flors de tots colors arreu. A l’estiu és un descans la frescor de Montgarri. La tardor és una simfonia de tots els tons possibles de groc, vermell i marró. Guapíssim. Per dinar podeu fer-ho en plan píc-nic, o bé al refugi. Per dinar fora de Montgarri podeu anar al poble de Gessa, camí de Vielha, a Casa Rufus, molt recomanable. O a Eth Cerer de Unha, un petit poble, situat sobre Salardú. Més avall, a Artiés, Casa Tana, o bé, molt més informal, a base de tapes, la Tauerna Urtau. En cotxe, a peu, en trineu o caminant, en raquetes o en bici, Montgarri no decepciona i és una bona excursió familiar, de les més recomanables que una família pot fer a la Vall d’Aran. Per dormir, a Espot, a uns 50 kms. de Montgarri passant pel port de la Bonaigua, nosaltres ho fem a l’Hotel Rocablanca, fantàstic i familiar.

El Valle de Aran tiene un lugar muy especial, escondido, ideal para una salida familiar. Se trata del pueblo abandonado de Montgarri, que después de muchos años sin vida ha vuelto a acoger actividad humana gracias a un refugio muy coqueto, con restaurante, y una empresa de ocio en la naturaleza que tiene allí su sede. Se accede de forma relativamente fácil, de mayo a octubre, en que no suele haber nieve, por una pista en bastante buenas condiciones que sale del Plan de Beret. Para ir deberán subir hasta el Valle de Aran, bien por el túnel de Vielha, por Lleida y el Pont de Suert, o bien por el grandioso Port de la Bonaigua, un puerto de carretera de montaña de más de 2000 metros de altura, con vistas espléndidas sobre los Pirineos. Esta ruta va por Tàrrega, Balaguer, Tremp y Sort. En ambos casos hay que ir hasta el complejo turístico de Baqueira-Beret, de donde sale, bien indicada, la carretera asfaltada que remonta hasta el Pla de Beret, donde hay una estación de esquí, 1850 mts. de altura. Este plan ya es bastante bonito en sí mismo. Aquí, rodeados de montañas muy altas, nacen y juegan con piedras, hierba, nieve y pequeños puentes, los ríos Garona, que va hacia Francia, y el río Noguera Pallaresa, que seguiremos en toda nuestra ruta. En el Plan de Beret hay buen aparcamiento. Desde este parking salen las dos pistas posibles para ir a Montgarri. A la izquierda del río, bajando, tiene un sendero peatonal, ancho y cómodo, que en 8 kms. os lleva a Montgarri atravesando prados y pastos. Con niños algo menos de dos horas, bajada suave, que será subida al volver al Pla de Beret. Si eligen ir con vehículo tomad la pista de tierra, ancha y bien acondicionada, que sale por el margen derecho del río, bajando. Aunque progresivamente va haciéndose más estrecha y en algunos tramos hay cierta pendiente y están en peor estado, en general se puede afirmar que el recorrido se puede hacer en un coche convencional, sin demasiados problemas, yendo poco a poco. Podrían llegar a Montgarri en 9 kms. pero les recomendamos que dejen el coche en un aparcamiento situado en el kilómetro 6, desde donde sale un camino que atraviesa el bosque, baja al río y llega al pueblo. Este camino ahorra 3 kms. de pista y son diez minutos, unos 500 mts, en medio de un bosque precioso, primero de fuerte bajada, con escalones de madera, y en la vuelta de fuerte subida, unos 200 escalones de madera otra vez. Hay un indicador en forma de pórtico, de madera, muy chulo. ¡No tiene pérdida!. Al entrar en el pueblo, atravesando el puente y el río, verán el campanario de la iglesia, la iglesia ella misma, el antiguo ayuntamiento, ahora restaurante y las ruinas de las casas, cada vez más cubiertas de vegetación. El paraje es idílico. Un bosque centenario, prados, el río, espacio para correr y jugar, para hacer senderismo, y montaña, para ir en bici … Una pasada. En un día de sol es una maravilla. Si es invierno, desde el Pla de Beret, absolutamente nevado, pueden ir en raquetas de nieve, en moto de nieve o en trineo con perros. Experiencias únicas. Entonces Montgarri aparece bajo un espeso manto blanco, todo silencioso. En primavera, en cambio, todo es bien verde, con flores de todos colores. En verano es un descanso la frescura de Montgarri. El otoño es una sinfonía de todos los tonos posibles de amarillo, rojo y marrón. Guapísimo. Para comer puede hacerlo en plan pic-nic, o bien en el refugio. Para comer fuera de Montgarri puede ir al pueblo de Gessa, camino de Vielha, en Casa Rufus, muy recomendable. O a Eth bodega de Unha, un pequeño pueblo, situado sobre Salardú. Más abajo, en Arties, Casa Tana, o bien, mucho más informal, a base de tapas, la Tauerna Urtau. En coche, a pie, en trineo o caminando, en raquetas o en bici, Montgarri no decepciona y es una buena excursión familiar, de las más recomendables que una familia puede hacer en el Valle de Aran.

 

 

Trobada Nacional de Trabucaires a Taradell


Al mig de la plana d’Osona, però tocant el Montseny, hi ha la bella vila de Taradell. Hi arribareu molt fàcilment  si seguiu l’autovia de l’Ametlla, desviant-vos abans d’arribar a Vic, a la dreta, ben senyalitzat. Si us volem fer anar a Taradell és amb motiu de la trobada nacional de Trabucaires que hi fan aquest proper cap de setmana. Més de 400 trabucaires faran espetegar els trabucs per fer ressonar Taradell. Entreu a la web del municipi i mireu la programació sencera. Al poble hi ha uns quants restaurants, tots molt recomanables, com ara el Terra Endins, o el La Roca. També algunes pizzeries i una braseria. Si us calgués dormir heu de saber que Taradell disposa d’alguns allotjaments rurals i d’un magnífic càmping, molt familiar, el La Vall. Si voleu completar el dia podeu visitar la magnífica església romànica del poblet de Santa Eugènia de Berga, a tocar de Taradell, o bé anar fins a Vic, la capital d’Osona, on hi ha tota una ciutat medieval esperant-vos, amb un temple romà, una catedral amb pintures de Sert, increibles, i un museu diocesà ple d’obres d’art fabuloses. A pocs kms. de Taradell el Parc Natural del Montseny espera les famílies amants de la natura. Bona festa trabucaire a Taradell!.

Taradell es una bonita población de Osona, a pies del Montseny, cerca de Seva. Se llega muy fácilmente por la autovía de la Ametlla, desviándonos antes de llegar a Vic. En Taradell gozareis este próximo fin de semana de la fiesta nacional de los trabucaires de Catalunya. Más de 400 trabucos disparando todo el dia. Entrad en la web del municipio y ved la programación. En el pueblo hay varios restaurantes, todos muy recomendables, como el Terra Endins, o La Roca. También algunas pizzerías y una braseria. Si os fuera necesario dormir aquí debeis saber que Taradell dispone de algunos alojamientos rurales y de un magnífico camping, muy familiar, el La Vall.

Ciutadilla Medieval


Avui us volem recomanar una festa que sempre ens agrada molt. Us la recomanem de tot cor. Te lloc a Ciutadilla, un poble preciós, de les terres del sud de Lleida, situat a la Vall del riu Corb, a la comarca de l’Urgell, prop de Tàrrega. S’hi arriba sense massa problemes per la autovia A-2, passant per Igualada i Cervera. En arribar a Tàrrega us cal anar fins al centre d’aquesta vila, i agafar la carretera que porta a Montblanc i Tarragona. Passareu prop de Verdú, un poblet medieval preciós, que podeu visitar en un moment i, ben aviat, trobareu la desviació cap a Ciutadilla i Guimerà. Ciutadilla te un casc antic curiós, i un esplèndit castell renaixentista, molt maco, de veritat, dalt de l’espadat, damunt del riu Corb. Doncs bé, en aquest escenari perfecte, a Ciutadilla, s’hi fa cada any una gran trobada de colles medievals. És aquest cap de setmana, fins el dilluns 1 de maig. Trobareu instal·lat, a peu de castell, a tocar de les muralles, un campament medieval, on veureu la desfilada solemne de tropes. Hi haurà també fira d’artesans, tallers per infants, concerts, cercaviles, falconeria i espectacles. De nit una pujada de torxes, espectacular i una cremada de bruixes. No us perdeu aquesta magna trobada de mesnades medievals. Una fantàstica experiència que els vostres infants no oblidaran. Les representacions teatrals d’època són molt lluïdes, com ara el setge al castell, la comdemna d’un bandoler o una sagrada processó de relíquies. Si desitjeu passar aquests dies de maig a les terres de l’Urgell fareu molt bé. Ara estan fantàstiques. Verdes. Lluents. Són un destí poc conegut i ple de bellesses naturals i culturals. Podeu visitar un munt de coses i llocs increïbles, com ara el poble medieval de Guimerà, o el balneari de Vallfogona de Riucorb, en un entorn natural fantàstic. No gaire lluny teniu una joia del císter català molt poc conegut: el monestir de Vallbona de les Monges. Podeu fer també un tomb per petits pobles oblidats com Conesa o Verdú. A Verdú teniu un fastuós museu de la joguina, increïble, bonic de veritat i un casc antic medieval amb castell i una església que mereixen una visita detinguda. Podeu dinar i dormir a molts llocs agradables en aquesta zona.  Dineu a Ca  l’Avi Ciscu, a Ciutadilla, previ encàrrec i si us volen, nou, interessant. Si hi ha molta gent al poble, arribeu-vos a Cal Menut, a Belianes, que és un hotel rural. O a l’Hostalet de la Sala. O aneu fins a Vallfogona, a l’Hotel Regina o al decadent i romàntic Balneari, o allotjeu-vos en les nombroses cases rurals, de Ciutadilla mateix, com ara Ca la Carme, o a les dels entorns, com Cal Arrufat, a Nàlec. Bona trobada de recreacions històriques, i bona descoberta de l’Urgell!.

Ciutadilla es un bonito pueblo de Lleida, situado en el Valle del Corb, en la comarca del Urgell, muy cerca de Tàrrega. Se llega sin demasiados problemas por la autovía A-2, pasando por Igualada y Cervera. Al llegar a Tàrrega hay que ir hasta el centro de esta villa y tomar la carretera a Montblanc y Tarragona. Pasarán cerca de Verdú, un pueblecito medieval precioso, que podéis visitar un momento y, muy pronto encontrarán la desviación a Ciutadilla y Guimerà. Ciutadilla tiene un casco antiguo curioso, y un espléndido castillo renacentista. Os proponemos acercaros hasta el valle del Corb, y hasta Ciutadilla, con motivo de un encuentro de grupos medievales. Será una fantástica experiencia que sus niños no olvidarán. Habrá instalado un campamento medieval. También una feria de productos artesanos. No os perdáis, a mediodía, el desfile solemne hasta el castillo, la bendición de los estandartes o el espectáculo de lucha feudal. Por la tarde más juerga, con diversos talleres y juegos para los niños, como el de tiro con arco. Al atardecer hay representaciones teatrales con un asedio al castillo, la condena de un bandolero o una sagrada procesión de reliquias. Si deseais pasar estos dias de mayo en tierras del Urgell haréis muy bien. Podéis visitar un montón de cosas y lugares increíbles, como el pueblo medieval de Guimerà, o el balneario de Vallfogona de Riucorb, en un entorno natural fantástico. No muy lejos tienen una joya del císter catalán muy poco conocida: el monasterio de Vallbona. Pueden también dar una vuelta por pequeños pueblos olvidados como Conesa o Verdú. En Verdú tienen un fastuoso museo del juguete, increíble, hermoso de verdad y un casco antiguo medieval con castillo y una iglesia que merecen una visita detenida. Pueden comer y dormir en muchos lugares agradables en esta zona. Comed en Ca l’Avi Ciscu, en Ciutadilla, previo encargo, nuevo, interesante. Si hay mucha gente en el pueblo, acercaos a Cal Menut, en Belianes, que es un hotel rural. O al Hostalet de la Sala. O vayan hasta Vallfogona, al Hotel Regina o al decadente y romántico Balneario, o alojense en las numerosas casas rurales, de Ciutadilla mismo, como Ca la Carme, o en las de los entornos, como Cal Arrufat, en Nalec. Buen puente en Ciutadilla i el Urgell!.

Tres tombs i fira a Anglesola


Aquest cap de setmana, a Anglesola, una bonica població de l’Urgell molt propera a Tàrrega, s’hi celebra una de les darreres passades dels tres tombs. La darrera, potser, però també la més sonada. La passada és el diumenge 30 d’abril al matí. Però no va sola, va acompanyada d’una fira, un mercat medieval, i d’un mercat art-alimentari i gastronòmic, dissabte 29 d’abril i diumenge 30 d’abril de 2017. Es tracta d’una fira molt ben muntada, amb parades de tota mena, mostra d’oficis i artesania. Si heu pensat de fer una estada per aquestes terres secanes del cor de Catalunya, tot aprofitant l’avinantessa de la passada d’anglesola, heu tingut una molt bona idea. Perquè ara estant verdes, gemoses, sembla com Suissa. Delicioses. I, en un cap de setmana ben familiar podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estany d’Ivars d’Urgell i Vilasana, que és una zona humida on, aquests dies, podreu albirar aus de tota mena. També ben propera està la població monumental de Bellpuig d’Urgell, que conserva el seu castell, i una esglèsia, amb un al·lucinant mausoleu renaixentista d’un dels senyor de la casa de Cardona, un exemplar quasi bé únic a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el fantàstic i, a la vegada ben desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer diferents excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, o Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de les joguines i una església gòtica magnífica, o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada. Totes elles son fites ineludibles. No us perdeu, si us dona temps, el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar fins el balneari de Vallfogona de Riucorb. Per dormir per la zona probeu a Bellpuig, on hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu molts hotels a Tàrrega, i a la veïna Vilagrassa, on el célebre Hostal del Carme proposa habitacions, o bé que dineu en un dels seus dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic.  Cal Modest, és al poble de l’estany, a Ivars mateix. També tenen habitacions. Prop hi ha Cal Xelin. A Linyola, no lluny d’Anglesola, hi ha Cal Rotes, que és un bon hotel rural amb tota mena de comoditats i serveis. A Anglesola hi arribeu fàcilment per l’autovia A-2, en direcció Lleida, deixant-la passat Tàrrega, a la sortida de Vilagrassa, Balaguer i Vielha. Son un centenar de kilòmetres. Bona festa i fira dels tres tombs a Anglesola!.

En Anglesola, bonita población de l’Urgell, cercana a Tàrrega, se celebra el fin de semana, un bonito evento familiar. Se trata de una feria medieval, muy bien montada, con paradas de todo tipo: oficios, artesanía, gastronómicas, como ya es habitual, más una feria de caballos, mulas, y bestias de carga. Es sólo el sábado por la mañana. La Feria Medieval, en cambio, dura todo el fin de semana, hasta el domingo por la noche. La tercera actividad que podrá disfrutar es una pasada de San Antonio. A pesar de que la fiesta del Santo ya hace mucho que ha pasado. Para comer os recomendamos el Hostal del Carme, en Vilagrassa, en la antigua N-II. Menú, muy recomendable, en el bar. O más refinado y caro, comer a la carta en un marco dieciochesco, de gusto francés. Buenas habitaciones también en este establecimiento.

Els Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, aquest any 2017, el divendres dia 7 d’abril. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Fira de l’espàrrec a Port de la Selva


Qualsevol excusa és bona per pujar fins la meravella de El Port de la Selva. Tornar-hi i poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, del Cap de Creus. De les cases blanques alineades davant del Mediterrà, esglaonades baixant el turó negre. El Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. El Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendresa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicília. Aneu al Port de la Selva des de Llança, per l’AP7 fins Figueres, i d’allà a Llança. O bé aneu-hi des de Roses, travessant el Paní, amb les seves infinites corbes, però tan bell. Però quan hi aneu visiteu-la amb calma. És lluny, ben cert, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. I ara, l’excusa per gaudir de tanta maravella: La seva fira de l’espàrrec que tindrà lloc el proper diumenge, 2 d’abril amb un programa xulo. De 10h a 18h hi ha la fira comercial i d’artesania, amb activitats infantils, tallers i inflables a diferents punts de la fira, i també una exposició de receptes de cuina amb espàrrecs de bosc i una altra sobre Foix. Al mateix temps teniu una fira amb teatre de carrer. A la tarda hi ha animació infantil, gegants del Port de la Selva i els Grallers d’Espolla i havaneres amb el Grup Ultramar i cremat del Cap de Creus. Interessant, oi?. Els carrers i places del poble s’ompliran de visitants per degustar diferents tastets que tindran l’espàrrec com a ingredient principal. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar un cap de setmana per allà. Si us atreu la part cultural, a la zona us recomanem Perelada, amb el seu castell. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja.  També Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. Cal visitar el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. No podem deixar de recomanar-vos una visita a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. A la veïna població de Roses ja us hem citat la maravella de l’hotel Mediterraneo Park, però tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. També proper a Port, a Llança, teniu, per dormir i menjar bé, l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Port està molt ben comunicat amb Barcelona, a unes dues hores llargues, per l’AP7. Cal anar fins la sortida 4, la de Figueres, de l’autopista i allà prendre la N-260 cap a Port-Bou. Travesseu Llançà, i feu els 7 kms. fins Port de la Selva. Bon cap de setmana a la perla de l’Empordà!.

El mar, las rocas, las casas blancas alineadas frente al Mediterráneo, escalonadas bajando la colina abajo. El Port de la Selva es la mejor Costa Brava, la más auténtica, la más salvaje. El Port de la Selva no es el glamour de Cadaqués, ni la ternura de Calella de Palafrugell, pero es Mediterráneo en estado puro, como Grecia o Sicilia. Vayan al Port de la Selva desde Llança, o desde Roses. Pero cuando vayais visitadla con calma. Está lejos, cierto, pero puede formar parte de una salida por el Empordà, que incluya el Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda … Admiren la luz de su puerto, la línea fina de su bahía espectacular, el mar azul, azulísimo, y limpio, limpísimo. Disfruten de la gracia de las casas blancas, encaladas, apiladas sobre la tierra, entre el mar y la colina. Nos gusta mucho Port de la Selva. Cada día soñamos con volver. Soñamos con bañarnos en las aguas mansas, cálidas, acogedoras, transparentes y purísimas de su playa magnífica. Una playa familiar como pocas en esta costa tan rocosa, de arena muy fina, y no muy honda. Y si hoy les hablamos de todo esto y de esta manera, es para proponerles un fin de semana en el Alto Ampurdán con motiva de la feria del espárrago en Port de la Selva. Un domingo de actos para niños y mayores. Y en la zona hay lugares increíbles donde dormir y comer. En el centro, junto al agua, novísimo, tienen el Hotel Cap de Creus, moderno a rabiar. Un clásico eterno, el Porto-Cristo, muy especial. Mucho más sencillo, con apartamentos, el Hostal La Tina. También tienen un par de campings, nada del otro mundo, pero muy familiares. El más cercano al pueblo es el Port de la Selva Camping, y más lejano, pero con las parcelas junto al mar, el Port de la Vall. Para comer somos devotos del restaurante Bellavista, frente al mar, en el puerto mismo. Teléfono: 972387050. También los hoteles reseñados tienen buenos restaurantes. Céntrico encontrará Ca l’Herminda, un clásico de la costa. No lo duden: ¡suban este fin de semana al Port de la Selva!.