Més enllà de Penyíscola: València


València pot ser un destí fantàstic per moure’ns en família quan acabi el confinament. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació post corona virus. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’església de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella modernista. Mercat central de València.

Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interès. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar.

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

     

  

  

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.

Tres tombs a Esplugues


Esplugues és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. La ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica, anomenat “La Rajoleta”. Però avui parlem d’Esplugues perquè aquest mateix cap de setmana, el diumenge 8 de març, la Colla dels Tres Tombs, traurà cavalls i carros als carrers. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la festa major d’esplugues!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades para todas las edades. Tres tombs, pasada de San Antonio. ¡No os lo perdais!.

El Mercat Figueter de Capellades


A Capellades, tocant a Igualada, s’hi celebra, el segon diumenge de quaresma, el Mercat Figueter de Capellades amb moltes i variades propostes ja des del dissabte, i tot diumenge. Així per exemple dissabte al matí tindrà lloc el Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy, que enguany arriba a la seva 33 edició. I, com que, el Mercat Figueter coincidirà amb el Dia de la Dona Treballadora, moltes de les activitats seran en clau de gènere. Els més joves també tindran propostes dissabte, amb el Bubble Football + Archery Tagun futbol que es juga dins una bombolla i un posterior combat d’arquers. El plat fort de dissabte al vespre serà el concert Rise, amb The Sey Sisters, que es farà al Teatre La Lliga, amb una entrada general a 12€. Durant tot el diumenge, els actes són diversos i estaran repartits pels carrers i places de la vila. A la plaça de Catalunya hi haurà entitats i comerços i s’hi anirà fent diferents actuacions i propostes. A la plaça Verdaguer hi haurà una mostra de vins i caves de proximitat; al passeig Immaculada Concepció, exposició de caravanes i autocaravanes; ambientació floral al centre; animació teatral als carrers i sorpreses en espais fins ara no habituals. Es consolida també el Ral·li fotogràfic, concurs reconegut enguany per la Federació Catalana de Fotografia i vàlid per a l’obtenció de diversos títols oficials. No us el perdeu!. Aquesta és una de les dates més tradicionals de la comarca. Moltes entitats de Capellades surten per oferir un tastet de la seva activitat: Gegants, Coral Xeremell, Grup Teatral… tothom farà una demostració de les seves arts variades. I a tot això, cal afegir els extres, l’animació al carrer, l’espectacle de cloenda… El Mercat Figueter és un dia per reservar-se a l’agenda i conèixer Capellades d’una sola glopada. Sobretot aprofiteu el dia i no deixeu de visitar el museu molí paperer, si teniu temps i no està molt ple. I tampoc estaria malament anar a veure l’Abric Romaní, perquè és un importantíssim jaciment arqueològic. No teniu excusa per no visitar Capellades aquest proper diumenge. Arribeu-hi per Martorell, seguint l’A-2, o l’AP-2, i després seguint la carretera que va per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el meravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir.

En Capellades, pueblo que está casi tocando Igualada, se celebra el segundo domingo de cuaresma, una feria muy interesante: el mercado Figueter. En el Mercado Figueter se desarrolla a lo largo de todo el día. En el encontraréis un mercado de artesanía y de productos artesanos. Pero no sólo eso. También una gran diversidad de actos para pequeños y mayores. Algo difícil de encontrar en pleno mes de febrero. Así pueden visitar la muestra comercial y de entidades. Una zona de intercambio de placas de cava. Subastas públicas de trastos, antigüedades reales, curiosidades varias, objetos de arte y otros. Muestras de coleccionismo. Y, por supuesto, una serie de espectáculos de calle para los niños. Como pasacalles, danzas, malabares, circo, cuentos, o teatro. Tampoco faltarán los talleres de manualidades, los juegos de participación, y las actuaciones de danza y música tradicionales. En resumen, el domingo, en Capellades, podreis pasar una mañana muy entretenida. No dejéis de visitar el museo molino del papel, si tienen algo de tiempo y no está muy lleno de gente. Para la cuestión de comida y restaurantes vean la entrada “Capellades” de este mismo blog.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Els Tonis de Calldetenes


De nou una proposta familiar divertida i fantàstica que us permetrà descobrir petits poblets bonics de la plana de Vic. Aquest diumenge Calldetenes, a tocar de Vic mateix. Allà hi fan la passada de Sant Antoni aquest proper diumenge, 9 de febrer de 2020. La Festa dels Tonis de Calldetenes serà, doncs i com ja és tradició, una setmana després de la Candelera. Cavalls i carruatges es concentraran al matí a la zona esportiva de Calldetenes, davant de l’institut, per esmorzar abans del passant.    A mig matí començarà el passant que recorrerà els carrers del centre del poble fins a la plaça Onze de Setembre, i després retornarà al punt de partida. A les 11.45 hores la comitiva passarà per davant de l’església per rebre la benedicció. També a la plaça Onze de Setembre, a partir de les 10 hores, s’hi ubicarà un servei de lloguer de ponis perquè els més petits hi facin passejades i així s’involucrin també en aquesta festa tradicional. A més, per tercer any consecutiu, el centre del poble acollirà durant tot el matí un Mercat dels Tonis que omplirà d’aromes i sabors els carrers del poble, amb productes de qualitat provinents d’altres indrets de Catalunya. Per arribar al poble i no pèrdre-us el millor que podeu fer és agafar l’eix transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, i sortir a l’enllaç de la N-141d, a Calldetenes. Des de Barcelona el millor, encara que sigui una volteta, és seguir cap a Ripoll, passant Vic, per la C-17, per agafar l’eix transversal en direcció Girona i aleshores fer la volta a Vic per l’eix, com si fos un cinturó de ronda. Millor que atravessar Vic, amb risc de pèrdua i semàfors. El lloc per dinar més conegut del poble, però molt, és Can Jubany, un restaurant de campanetes. Preus a l’alçada del lloc. Fora d’aquí, podeu anar a Vic. Allà, a més de dinar bé, podeu visitar monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglésies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta de restaurants, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir teniu el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric.

Con la llegada del frio llegan también las pasadas de Sant Antonio. Este próximo domingo en Calldetenes, un pueblo situado en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. Para llegar y no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos.

La xatonada popular del Vendrell


 

Aquest primer diumenge de febrer hi ha Xatonada Popular al Vendrell.  Hi haurà el 34è Concurs de Mestres Xatonaires, la 33a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 27a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals i el 4t Xató Experience, entre d’altres activitats. Aquest any la festa incorpora algunes novetats. hi haurà el trasllat d’aquesta festa gastronòmica cap a l’escola Àngel Guimerà, amb motiu de les obres al c/ Dr. Robert que obliguen a mantenir oberta la Rambla per a la circulació de vehicles. Però el dissabte la Rambla serà l’espai que acollirà una altra de les novetats. A partir de les 12 del migdia hi tindrà lloc la VermuTOnada, una nova activitat en què es podrà gaudir la bona música de Dj Delapierre amb la degustació de xips & xató. El dissabte al matí, a la plaça del Mercat municipal hi haurà tallers perquè tota la família pugui experimentar amb el xató sota el títol de Xató Experience Kids. I a partir de les 11 hores, a la plaça de Francesc Macià, hi haurà el JUGACIRC, un espai de jocs d’habilitat per a tota la família. El programa d’actes complert de la Xatonada Popular del Vendrell 2020 es pot consultar al web municipal i al Facebook de Fires i Mercats del Vendrell. Ja ho sabeu, com cada primer diumenge de febrer, teniu aquesta festa gastronòmica catalana que és la Xatonada, a la bonica població de El Vendrell. A banda de la xatonada la vila ofereix molts més atractius que la fan ideal per a una sortida familiar. Ara no fa temps de banyar-se, però les seves platges són fantàstiques per a les famílies amb infants, planes, segures, llargues, de sorra fina i poca aigua. Bones per una passejada al sol d’hivern. Si el fred us fa fora de la platja, podeu visitar museus tan agradables com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador. Un lloc màgic amb records del cèlebre músic català. També hi ha la Casa Museu Àngel Guimerà, o bé el desconegut Museu Deu, que ofereix una magnífica col·lecció d’art. Ressenyarem també la fundació de l’escultor Apel·les Fenosa. El casc antic, amb places i carrers de traçat medieval, és molt coquetó. Per dinar al Vendrell us recomanarem alguns bons restaurants. Bon menú diari i plats ben cuinats, sense complicacions a L’Argilaget 9, al centre. Super cèntric, clàssic i formal l’Stil. Si voleu menjar bon peix, a la platja de Sant Salvador, arran de mar, aneu al Casinet. El Vendrell está molt ben comunicat amb Barcelona, a una hora escassa, per l’autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la de l’Ordal), o l’autovia Pau Casals pels túnels del Garraf. Bona xatonada!.

Este primer domingo de febrero hay Xatonada Popular en El Vendrell. A partir de las 10 horas de la mañana, en la Rambla, comenzarán los actos festivos con un concurso de maestros del xató, una exhibición de xatonaires Infantiles, una feria de productos alimenticios naturales y artesanales, degustaciones de café y un encuentro de placas de cava. Ya lo sabéis, como cada primer domingo de febrero, teneis esta fiesta gastronómica catalana que es la Xatonada en la bonita población de El Vendrell. Aparte de la xatonada, la villa ofrece muchos más atractivos que la hacen ideal para una salida familiar. Ahora no apetece bañarse, pero sus playas son fantásticas para las familias con niños, llanas, seguras, largas, de arena fina y poca agua. Buenas para un paseo al sol de invierno. Pero si el frío arrecia se pueden visitar museos tan agradables como la Villa Casals-Museo Pau Casals, en la playa de Sant Salvador. Un lugar mágico con recuerdos del célebre músico catalán. También existe la Casa Museo Àngel Guimerà, o bien el desconocido Museo Deu, que ofrece una magnífica colección de arte. Reseñaremos también la fundación del escultor Apeles Fenosa. El casco antiguo, con plazas y calles de trazado medieval, es muy coqueto. El Vendrell está muy bien comunicado con Barcelona, a una hora escasa, por la autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la del Ordal), o la autovía Pau Casals por los túneles del Garr

Els Tonis de Santa Eugenia


Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, el diumenge 26 de gener de 2020, comencen a les 8:30 amb el el tradicional esmorzar. A les 10:30 hores podreu assistir a la Missa, a l’església parroquial i a les 12 del migdia hi haurà la tradicional benedicció dels animals i passant dels Tres Tombs, amenitzat pels “Grallers i Timbalers de la ciutat de Vic”. Tot el matí, de 10 a 14 hores, a la Plaça Major, hi haurà fira de productes artesanals i diferents activitats. Son xules les carreres de cavalls de la tarda. A partir de les 15 hores.  Santa Eugenia és un petit poblet a tocar de Vic. Els seus Tonis son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Tres tombs de Calafell


 

Us volem recordar que aquest diumenge, el darrer cap de setmana de gener, es fa a Calafell la tradicional passada de Sant Antoni Abad, amb la desfilada de carros i burrets. Però, a més, a Calafell, una preciosa vila medieval de la Costa Daurada, hi ha també una fira artesà i gastronòmica que fa encara més xulo l’esdeveniment. Calafell està situada a prop de Barcelona, a només uns seixanta kms. al sur de Sitges i de Vilanova. Hi podeu accedir per les costes del Garraf o per l’autopista Pau Casals o, també, per l’AP-7, en direcció Tarragona, i amb sortida al Vendrell. La població te un bonic casc antic dominat pel poderós castell de la Santa Creu, i l’església, una fortalesa romànica que val la pena visitar. Podeu visitar el castell, o anar a veure la magnífica ciutadella ibera, completament reconstruïda, situada al barri mariner de Segur de Calafell, a tocar de l’antiga N-340. O bé, si sou afeccionats a la cultura, la casa museu Barral, situada al barri de mar, a tocar de l’aigua. Podeu completar l’excursió amb una anada a Sant Salvador, vora Comarruga, a veure la casa i el museu Pau Casals, i banyar-vos en la seva platja de sorra fina i daurada. O potser amb una visita a Sitges, al Cau Ferrat, o al Maricel, dos museus meravellosos. També esteu a tocar de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Ferrocarril, ideal pels infants, i Museu Romàntic, ple de nines. No direu que no hi ha coses per fer!. Per dinar podeu anar a algun del restaurants del cantó de mar, a la platja. Teniu La Masia de la Platja, superb, peix fabulós, preus elevats, luxe. Bo i tradicional, Ca l’Emma, al carrer de Vilamar, 89. Tel: 622.50.882. O el restaurant el Bot, al carrer del Carme, 4. Tel: 977 69 12 20. Per dormir trobareu molts i molts hotels, sobretot arran de platja. Nosaltres coneixem el Kursaal, un bon lloc per dormir. Dins el Calafell antic us recomanem un establiment just al poble. Serveix tant per dormir com per dinar. Està en mig del mercat medieval, i a tocar de l’ajuntament i l’esglèsia. Una casa fonda anomenada “L’Antiga”. Us agradarà molt! Bon cap de setmana a Calafell!.

Calafell es una preciosa villa de la Costa Dorada. Está situada a unos sesenta kms. de Barcelona, en el sur de Sitges y de Vilanova. Podéis acceder por las costas del Garraf o por la autopista Pau Casals o, también, por la AP-7, dirección Tarragona con salida en El Vendrell. La población tiene un bonito antiguo dominado por el castillo de la Santa Cruz, con la iglesia. Allí, este fin de semana, el domingo, hay una bonita pasada de San Antonio, con los carros y los burros. Podéis completar la excursión con una ida a San Salvador, cerca de Comarruga, a ver la casa y el museo Pau Casals, o con una visita a Sitges, (Cau Ferrat) y también a Vilanova i la Geltrú (Museo del Ferrocarril y Museo Romántico ). ¡No diréis que no hay cosas para hacer!. Si quereis dormir y comer encontraréis muchos hoteles y restaurantes, sobre todo en la playa. Nosotros, sin embargo, os recomendamos un establecimiento justo en el pueblo antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia. Una casa fonda llamada “Antigua”. Buen fin de semana en Calafell.

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú


Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Nadal a París


Què podem dir del Nadal a París. Res de nou. Preciós, romàntic… Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Un encant. Unes vacances de Nadal a la capital de França permeten gaudir a grans i petits dels seus mercats de Nadal. I n’hi ha un munt! És un clar destí familiar sobretot si, a més, penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, tots il·luminats per les festes. París també té racons coquetons i encantadors, dins del barri llatí, o a Montmartre… Ara us expliquem quins mercats de Nadal hi haurà a París aquest any: El mercat gegant a la Defense, envoltat de gratacels. Centenars de parades de tota mena. El mercat de Nadal més gran que hem vist mai. Tanca el 29 de desembre!. El coquetó mercadet de la Torre Eiffel, en canvi, és molt més petit, però no tanca fins el 5 de gener, com ho fa també el de Sant Germain des Pres, a tocar d’aquesta església, o el mercat de les Tulleries, al centre, prop del Louvre, que és força més gran. N’hi ha d’anunciats a l’Hotel de Ville, a la Place Georges Pompidou, al mercat de les Halles, però son més petits i tanquen portes el 29 de desembre. El mateix dia que el de Notre Dame, el cartell del qual obre aquest article. Però, a més, París és bonic ple de llums de nadal!. Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos als hotels Ibis Styles. N’hi ha molts! Mireu-vos el Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez os queremos proponer que vayais por Navidad. Un encanto. Unas vacaciones de Navidad en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños de los tradicionales mercados y mercadillos. Unos cierran el 29 de diciembre, como el gran mercado de La Defense. Otros el 5 de enero. Además teneis los parques Disney y Asterix. Pero también mucho que ver en el terreno cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, y donde hay otro mercado de Navidad muy coqueto. Se iluminan las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene pequeños mercados de Navidad en rincones encantadores, como en el barrio latino, en Saint Germain des Pres, o en les Halles o el Pompidou. Ir a París significa coger el metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

 

What can we say about Xmas in Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. Because París is wonderful on Christmas. It is a clear Xmas family destination. And you can think also in Disney and Astèrix parks. Or something more cultural. Maybe visit museum of the Louvre, the best in the world or the Quai d’Orsay Museum, or Notre Dame, where is a beautiful Xmas market. In the Eiffel Tower there is another Xmas market too. Great avenues, squares and monuments have Xmas ligths. Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.

Les JEP: Jornades Europees del Patrimoni


Un any més, el mes d’octubre és sinònim de portes obertes i activitats a quasi bé tot el patrimoni català i europeu. Un any més arriben puntuals les Jornades Europees del Patrimoni, que es celebraran aquest cap de setmana d’octubre. Les JEP són la festa del paisatge i els diferents municipis i entitats organitzen un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, concursos fotogràfics, representacions teatrals o concerts… Podeu consultar totes les propostes a l’Agenda del Departament de Cultura. Ah!, i totalment gratuïtes. Una oportunitat d’or per veure aquell castell, aquell monestir, aquella esglèsia, aquell museu que solen estar tancats o que són caríssims. A més moltes activitats paral·leles pels infants i visites guiades, gratuïtes també, que us ensenyaran allò que potser ja coneixeu, d’una manera diferent i atractiva. És un esdeveniment únic que no podeu deixar passar. Hi ha exposicions, visites teatralitzades, balls i àpats d’època, conferències, concursos fotogràfics, rutes a peu…  Animeu-vos a descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, jaciments arqueològics no visitables normalment… A cada poble hi ha alguna activitat, trobeu la vostra!.

Como cada año cuando llega el otoño tenemos una cita con prácticamente todo el patrimonio cultural de Cataluña. Porque uno de los últimos fines de semana de septiembre llegan las Jornadas Europeas del Patrimonio. Hay más de 350 actividades de descubrimiento de nuestra riqueza paisagística, arquitectónica, artística, cultural, natural … totalmente gratuitas. Una oportunidad de oro para ver aquel castillo, aquel monasterio, aquella iglesia, ese museo que suelen estar cerrados o que son carísimos. Además muchas actividades paralelas para los niños y visitas guiadas, gratuitas también, que os enseñarán lo que quizás ya conozcáis, de una manera diferente y atractiva. Es un acontecimiento único que no se puede dejar pasar. Hay exposiciones, visitas teatralizadas, bailes y comidas de época, conferencias, concursos fotográficos, rutas a pie … Anímate a descubrir lugares históricos, arquitectura monumental, jardines, yacimientos arqueológicos invisitables normalmente … Muchos sitios ofrecen este fin de semana jornadas de puertas abiertas. Consulten el programa.

Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Font Trobada a Folgueroles: viu el parc!


 

Al bellíssim poblet de Folgueroles, al bell mig del Parc Natural de les Guilleries, hi ha l’espai de lleure de la Font Trobada. És aquest un espai emblemàtic, un paratge molt bonic, molt utilitzat per la gent de la contrada com a indret per anar a passar una bona estona amb els infants. Hi trobareu una gran esplanada amb gespa, bosc, lloc adient per a passejar o anar amb bici, còrrer i campar. Hi ha una bona zona d’aparcament, taules de pedra i, naturalment la font, que abans rajava molt més, i era molt bona, i ara raja menys i està potabilitzada. Però això no importa gaire a la nostra canalla, que s’ho passaran pipa en aquesta àrea de pícnic i de jocs. A més, ja en el terreny cultural, heu de saber que l’artista plàstic Pere Jaume va realitzar aquí una intervenció paisatgística inèdita que va consistir a dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer tot desviant l’aigua del torrent de Folgueroles. I serà en aquest increible paratge, que us recomananem molt i molt, on podreu viure aquest diumenge 29 de setembre de 2019, la matinal de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs de la Diputació. Aquell dia, a partir de les 10.30 hores hi haurà Xocolatada. Durant tot el matí, circuit d’aventura amb el rocòdrom i tirolina, taller de vestuari i jocs gegants. A les 12h Contes i rondalles bosc endins, a càrrec de Caro Von Arend. A les 13h. Cloenda amb l’espectacle d’animació musical de Fefe i Cia. Una matinal ben xula. Aprofiteu l’arribada de la tardor per fer sortides i excursions com aquesta. Una matinal divertida que permet descobrir poblets i natura. A més, les de Viu el Parc són unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir-vos?. Us els recomanem amb el cor. Arribareu a la Font Trobada, que per cert es troba al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141D, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau, si seguiu la C-17 des de Barcelona fins passat Vic, i allà enllaceu amb l’eix transversal, C-25, direcció Girona. Us cal sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes, ben indicat. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Si voleu passar-hi el cap de setmana serà una bona idea. podeu visitar el poble de Folgueroles, lloc de naixença del poeta Verdaguer, on visitareu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta per aquí. Dins el terme municipal hi ha les moltes altres fonts del terme, i sempre teniu els racons maravellosos del Parc Natural de les Guilleries. El pantà de Sau, el monestir de Sant Pere de Casserres o Vic son altres reclams turístics de primera. A Folgueroles hi ha un munt de bars on podreu menjar i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  De fet més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Us desitgem un bon viu el parc a tothom!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos… a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura con rocódromo, puente colgante, o tirolina. Habrá taller de oficios de payés y de maquillaje natural. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.