Les JEP: Jornades Europees del Patrimoni


Un any més, el mes d’octubre és sinònim de portes obertes i activitats a quasi bé tot el patrimoni català i europeu. Un any més arriben puntuals les Jornades Europees del Patrimoni, que es celebraran aquest cap de setmana d’octubre. Les JEP són la festa del paisatge i els diferents municipis i entitats organitzen un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, concursos fotogràfics, representacions teatrals o concerts… Podeu consultar totes les propostes a l’Agenda del Departament de Cultura. Ah!, i totalment gratuïtes. Una oportunitat d’or per veure aquell castell, aquell monestir, aquella esglèsia, aquell museu que solen estar tancats o que són caríssims. A més moltes activitats paral·leles pels infants i visites guiades, gratuïtes també, que us ensenyaran allò que potser ja coneixeu, d’una manera diferent i atractiva. És un esdeveniment únic que no podeu deixar passar. Hi ha exposicions, visites teatralitzades, balls i àpats d’època, conferències, concursos fotogràfics, rutes a peu…  Animeu-vos a descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, jaciments arqueològics no visitables normalment… A cada poble hi ha alguna activitat, trobeu la vostra!.

Como cada año cuando llega el otoño tenemos una cita con prácticamente todo el patrimonio cultural de Cataluña. Porque uno de los últimos fines de semana de septiembre llegan las Jornadas Europeas del Patrimonio. Hay más de 350 actividades de descubrimiento de nuestra riqueza paisagística, arquitectónica, artística, cultural, natural … totalmente gratuitas. Una oportunidad de oro para ver aquel castillo, aquel monasterio, aquella iglesia, ese museo que suelen estar cerrados o que son carísimos. Además muchas actividades paralelas para los niños y visitas guiadas, gratuitas también, que os enseñarán lo que quizás ya conozcáis, de una manera diferente y atractiva. Es un acontecimiento único que no se puede dejar pasar. Hay exposiciones, visitas teatralizadas, bailes y comidas de época, conferencias, concursos fotográficos, rutas a pie … Anímate a descubrir lugares históricos, arquitectura monumental, jardines, yacimientos arqueológicos invisitables normalmente … Muchos sitios ofrecen este fin de semana jornadas de puertas abiertas. Consulten el programa.

Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Font Trobada a Folgueroles: viu el parc!


 

Al bellíssim poblet de Folgueroles, al bell mig del Parc Natural de les Guilleries, hi ha l’espai de lleure de la Font Trobada. És aquest un espai emblemàtic, un paratge molt bonic, molt utilitzat per la gent de la contrada com a indret per anar a passar una bona estona amb els infants. Hi trobareu una gran esplanada amb gespa, bosc, lloc adient per a passejar o anar amb bici, còrrer i campar. Hi ha una bona zona d’aparcament, taules de pedra i, naturalment la font, que abans rajava molt més, i era molt bona, i ara raja menys i està potabilitzada. Però això no importa gaire a la nostra canalla, que s’ho passaran pipa en aquesta àrea de pícnic i de jocs. A més, ja en el terreny cultural, heu de saber que l’artista plàstic Pere Jaume va realitzar aquí una intervenció paisatgística inèdita que va consistir a dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer tot desviant l’aigua del torrent de Folgueroles. I serà en aquest increible paratge, que us recomananem molt i molt, on podreu viure aquest diumenge 29 de setembre de 2019, la matinal de Viu el parc, el programa d’activitats per infants als Parcs de la Diputació. Aquell dia, a partir de les 10.30 hores hi haurà Xocolatada. Durant tot el matí, circuit d’aventura amb el rocòdrom i tirolina, taller de vestuari i jocs gegants. A les 12h Contes i rondalles bosc endins, a càrrec de Caro Von Arend. A les 13h. Cloenda amb l’espectacle d’animació musical de Fefe i Cia. Una matinal ben xula. Aprofiteu l’arribada de la tardor per fer sortides i excursions com aquesta. Una matinal divertida que permet descobrir poblets i natura. A més, les de Viu el Parc són unes activitats pensades exclusivament per a la canalla. Ben programades, ben muntades, fabuloses. No us perdeu cap convocatòria de Viu el Parc. De veritat que valen la pena. Són ideals per a les famílies. Un bon matí, en companyía agradable, amb els petits i petites de la casa engrescats. Tallers adequats per a ells i elles. Què més us podem dir-vos?. Us els recomanem amb el cor. Arribareu a la Font Trobada, que per cert es troba al punt kilomètric 6 de l’antiga carretera N-141D, la que va de Vic al pantà de Sau, per Folgueroles i Vilanova de Sau, si seguiu la C-17 des de Barcelona fins passat Vic, i allà enllaceu amb l’eix transversal, C-25, direcció Girona. Us cal sortir a l’enllaç de la N-141d, prop de Calldetenes, ben indicat. Seguidament trobarem una rotonda on podem anar a Vic, o a Folgueroles i Vilanova. Si voleu passar-hi el cap de setmana serà una bona idea. podeu visitar el poble de Folgueroles, lloc de naixença del poeta Verdaguer, on visitareu el seu casc antic, de carrers d’un tipisme arrebatador, l’esglèsia parroquial i la Casa Museu de Verdaguer, molt interessant. De natura no en falta per aquí. Dins el terme municipal hi ha les moltes altres fonts del terme, i sempre teniu els racons maravellosos del Parc Natural de les Guilleries. El pantà de Sau, el monestir de Sant Pere de Casserres o Vic son altres reclams turístics de primera. A Folgueroles hi ha un munt de bars on podreu menjar i un bon restaurant, Cal Cisteller, a la plaça de l’esglèsia mateix.  De fet més, tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. Com ara El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu. O el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat. O Can Jubany, ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. O Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. Us desitgem un bon viu el parc a tothom!.

Con la llegada del otoño llegan también las salidas y excursiones de interior. Estas matinales divertidas y fantásticas que permiten descubrir pueblos de zonas que, en verano, quizás no serían tan bonitas de ver. Y también llegan las propuestas de Vive el parque, el programa de actividades para niños en los Parques Naturales de Cataluña. Son estas unas actividades pensadas exclusivamente para los niños. Bien programadas, bien montadas, fabulosas. No te pierdas ninguna convocatoria de Vive el Parque. De verdad que valen la pena. Son ideales para las familias. Una mañana, en compañía agradable, con los pequeños y pequeñas de la casa. Talleres adecuados para ellos y ellas. ¿Qué más podemos decir?. Os los recomendamos con el corazón. Y el primero de la semana, que no será el último, nos invita a disfrutar del Vive el parque en el Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. En concreto el bellísimo pueblo de Folgueroles, una cucada. Patria de Mossén Cinto Verdaguer, y con una naturaleza desbordada, desbocada y maravillosa. Será en el espacio natural de la Font Trobada, un parque encantador, que encontraréis en el punto kilométrico 6 de la antigua carretera N-141, la que va de Vic al pantano de Sau, por Folgueroles y Vilanova de Sau. Para no perderse lo mejor que podéis hacer es coger el eje transversal, C-25, el que va de Vic a Girona, y salir en el enlace de la N-141d, cerca de Calldetenes. Seguidamente encontraremos una rotonda desde donde podemos ir a Vic, o a Folgueroles y Vilanova. Desde Barcelona lo mejor, aunque sea dar una vuelta, es seguir hacia Ripoll, pasando Vic, por la C-17, para tomar luego el eje transversal en dirección Girona y entonces dar la vuelta en Vic por el eje, como si fuera un cinturón de ronda. Mejor que atravesar Vic, con riesgo de pérdida y semáforos. En la Font Trobada habrá música, animación infantil, poemas, juegos… a partir de las 10.30 de la mañana. Una matinal familiar y motivadora, llena de actividades super interesantes, como el circuito de aventura con rocódromo, puente colgante, o tirolina. Habrá taller de oficios de payés y de maquillaje natural. Folgueroles ofrece, además, atractivos suficientes para ir todo el año, con fiesta o sin ella. Tienen allí su casco antiguo, de calles de un tipismo arrebatador, la iglesia parroquial y la Casa Museo de Verdaguer, muy interesante. De naturaleza no falta nada: hay las muchas fuentes en el término, y teneis los rincones del Parque Natural de las Guilleries. El parque de la Font Trobada, y otras fuentes de Folgueroles, son lugares fantásticos para hacer un buen pic-nic. En Folgueroles hay un montón de bares, y un buen restaurante, Cal Cisteller, en la plaza de la iglesia mismo. Además, toda esta tierra está llena de buenos restaurantes. Como El canario de Celia, casero y creativo.O el legendario Fusimanya, un templo del arte culinario, donde no comeréis si no habeis reservado. O Can Jubany, además de recomendado restaurante, un lugar conocido internacionalmente. O Ca La Manyana, un hostal de carácter, de aquellos clásicos, arraigados a la tierra.

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Festa Major de Sitges


Ens agrada molt Sitges. La seva vila dalt de la roca, amb l’església i els museus. Lles seves platges magnífiques de sorra fina, segures per a la canalla. Sitges es un destí familiar i turístic de primer ordre!. Passejar pels carrers encalats, pel Carrer d’en Bosc, rodejant les antigues muralles i pujar al Racó de la Calma per visitar el Cau Ferrat, o el Maricel, casa del pintor Santiago Rusiñol…  O banyar-se en platges i cales calmes que són una veritable delícia mediterrània…  O passar unes nits a qualsevol dels hotels de la vila, ran de mar, o menjar en els seus restaurants al Passeig de la Ribera… Tot això podeu fer ara, per Sant Bartomeu, en que se celebra la festa major de Sitges. A tocar de Barcelona, un matí, una tarda o tot un dia, o més dies… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles. No deixeu de veure, ja us ho hem recomanat, el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. I el paisatge, naturalment. I les festes, com ara aquesta festa major de Sant Bartomeu i Santa Tecla que us recomanem de tot cor. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. de Barcelona per una bona autopista, o a pocs minuts en tren. No us el perdeu. Per dinar molt bé, el secret és el Trull. En ple centre. O el Devallada, hostal i restaurant al casc antic. Més informal el 33, també al centre. Ens encanten les tapes i montaditos de La Picara. Us agrada la pizza, cuina italiana de la bona… aneu a La Via, al Sitges nou, una mica allunyat, peró val la pena. Tapes de qualitat i bons vinets i alguna cosa més… teniu el vivinwine. Menys sofisticat, però una altra vineria: El Factor vi. Al carrer de Bonaire 25, tel: 938948262. Val la pena, i molt. Si heu de dormir teniu molts hotels, per exemple el Melià a la latja del port de l’Aiguadolç al nord de Sitges, o el Terramar, al sud, davant del mar, una mica envellit però bé. O els hotelets tradicionals de tota la vida, el Platjamar, o el Galeón, que trobareu en aquesta web. Bona festa major a Sitges!.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita con motivo de su fiesta mayor. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Y el paisaje, naturalmente. Y las fiestas, como esta fiesta mayor de San Bartolomé y Santa Tecla. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis. No os recomendamos sitios para dormir, estamos muy cerca de Barcelona. Ni para comer. Si hace falta, vea la web.

Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Edimburgh


La capital d’Escòcia és una ciutat monumental que mereix ser vista i visitada. Un cop dit això permeteu-nos que també diguem que no és la ciutat més bonica del món, ni d’Europa, ni d’Escòcia. Edimburgh és molt diferent. Tota de pedra, molt gris. Si fa sol pot passar. Si plou pot ser opressiva. Us l’heu d’imaginar bastida damunt d’una cresta rocosa entre dos rius, allargada. Potser un parell de kms. Aquesta cresta està recorreguda per un carrer que va pujant fins el castell, dalt d’un turó. El tren, el bus, el tram us deixaran sota aquesta cresta i haureu de pujar, aneu on aneu. O bé per escales o per carrers costeruts plens de botigues. Si aneu amb el vostre cotxe, molt desaconsellable, haureu d’aparcar-lo sota el turó. Pàrquings molt cars!. Als afores, en el cinturó de ronda, A720, veureu indicats P+R. Son gratuïts. Preneu el tram o el bus des d’aquests pàrquings exteriors gratuïts. Per 5 lliures tot el dia en tots els transports, que son molt abundants i freqüents. La millor opció. Dalt la cresta la Royal Mille, el carrer principal. Al mig hi ha la catedral de Sant Gilles, i l’oficina de turisme, amb bons mapes i llibrets gratuïts també. Pujant trobareu el castell, de pagament, no gaire interessant. A banda dreta i esquerra de Sant Gilles, baixant, hi ha el National Museum of Scotland, divertit, una mena de museu de tot, ciència, tècnica, història, zoologia… A l’altra banda, oposat a aquest, la National Gallery amb algunes obres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano… molt interessant, però petit, millor! I ja està. Res més a dir. Alguns parcs bonics, molta gespa, severs edificis neoclàssics, monuments a dojo, i molts busos de dos pisos, superdivertits!. Per dinar un munt de llocs. Nosaltres ho vam fer en un italià barat i bo: Civerinos. Hi ha molt menjar de baixa qualitat. Aquest pasta i pizza estava força bé de preu i de qualitat, tot i que abusaven del picant!. Per dormir també trobareu un munt d’hotels. Tots molt cars. Edimburgh és una ciutat cara. Nosaltres vam dormir al afores, a Queensferry, un poblet de pescadors bonic i tranquil. A la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable. cerqueu la casa a Booking o Expedia. Molt recomanable. Bona estada a Edimburgh, la capital d’Escòcia!.

La capital de Escocia es una ciudad monumental que merece ser vista y visitada. Dicho esto permitidnos que también digamos que no es la ciudad más bonita del mundo, ni de Europa, ni de Escocia. Edimburgo es muy diferente. Toda de piedra, muy gris. Si hace sol puede pasar. Si llueve puede ser opresiva. Os debéis imaginar construida encima de una cresta rocosa entre dos ríos, alargada. Quizás un par de kms. Esta cresta está recorrida por una calle que va subiendo hasta el castillo, en lo alto de una colina. El tren, el bus, el tramo os dejarán bajo esta cresta y deberá subir, vaya donde vaya. O bien por escaleras o por calles empinadas llenas de tiendas. Si va con su coche, muy desaconsejable, deberá aparcarlo bajo la colina. Parkings muy caros !. En las afueras, en el cinturón de ronda, A720, verá indicados P + R. Son gratuitos. Tome el tramo o el bus desde estos parkings exteriores gratuitos. Por 5 libras todo el día en todos los transportes, que son muy abundantes y frecuentes. La mejor opción. Arriba la cresta la Royal Mille, la calle principal. En medio está la catedral de San Gilles, y la oficina de turismo, con buenos mapas y libritos gratuitos también. Subiendo encontrará el castillo, de pago, no muy interesante. Aparte derecha e izquierda de San Gilles, bajando, está el National Museum of Scotland, divertido, una especie de museo de todo, ciencia, técnica, historia, zoología … Al otro lado, opuesto a éste, la National Gallery con algunas obras de Rafael, Velazquez, Tiziano, Tintoretto, Bassano … muy interesante, pero pequeño, mejor! Y ya está. Nada más que decir. Algunos parques bonitos, mucho césped, severos edificios neoclásicos, monumentos a raudales, y muchos buses de dos pisos, superdivertits !. Para comer un montón de sitios. Nosotros lo hicimos en un italiano barato y bueno: Civerinos. Hay mucha comida de baja calidad. Este pasta y pizza estaba bastante bien de precio y de calidad, aunque abusaban del picante !. Para dormir también encontrará un montón de hoteles. Todos muy caros. Edimburgo es una ciudad cara. Nosotros dormimos en las afueras, en Queensferry, un pueblo de pescadores bonito y tranquilo. En la Crews house, un piso de lujo por poco dinero. Justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable. busquen la casa a Booking o Expedia. Muy recomendable. Buena estancia en Edimburgo, la capital de Escocia !.

The capital of Scotland is a monumental city that deserves to be visited and visited. Once said, let us also say that it is not the most beautiful city in the world, neither in Europe nor in Scotland. Edimburgh is very different. All stone, very gray. If it’s sunny it can happen. If it rains it can be oppressive. You must imagine it built on a rocky ridge between two rivers, elongated. Maybe a couple of kms This crest is crossed by a street that goes up to the castle, on a hill. The train, the bus, the tram will leave you under this crest and you will have to climb, go where you go. Or by stairs or by steep streets full of shops. If you go with your car, very advisable, you will have to park it under the hill. Very expensive parking lots! In the outskirts, in the ring belt, A720, you will see indicated P + R. They are free Take the tram or bus from these free outdoor car parks. For 5 pounds all day in all transportation, which are very abundant and frequent. The best option. On top of the ridge, the Royal Mille, the main street. In the middle is the Cathedral of Sant Gilles, and the tourist office, with good maps and free books as well. Climbing you will find the castle, paying, not very interesting. On the left and right side of Sant Gilles, descending, there is the National Museum of Scotland, fun, a kind of museum of everything, science, technique, history, zoology … On the other side, opposite to this, the National Gallery with some works by Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … very interesting, but small, better! And it is. Nothing else to say Some beautiful parks, lots of lawns, severe neoclassical buildings, dojo monuments, and many two-story buses, super-fun! To eat a lot of places. We did it in a cheap and good Italian: Civerinos. There is a lot of low quality food. This pasta and pizza was pretty good price and quality, even though they abused the spicy! To sleep you will also find lots of hotels. All very expensive Edimburgh is an expensive city. We slept on the outskirts, in Queensferry, a small and quiet fisherman village. In the Crews house, a luxury apartment for little money. Just above the Ferry Tap, a very intimate pub. Search the house on Booking or Expedia. Highly recommended Good stay in Edinburgh, the capital of Scotland!

La capitale de l’Ecosse est une ville monumentale qui mérite d’être visitée et visitée. Une fois dit, disons aussi que ce n’est pas la plus belle ville du monde, ni en Europe ni en Écosse. Edimburgh est très différent. Tout en pierre, très gris. Si c’est ensoleillé, cela peut arriver. S’il pleut, il peut être oppressant. Vous devez l’imaginer construit sur une crête rocheuse entre deux rivières, allongée. Peut-être quelques kilomètres Cette crête est traversée par une rue qui monte au château, sur une colline. Le train, le bus, le tramway vous laisseront sous cette crête et vous devrez monter, allez où vous allez. Ou par les escaliers ou par les rues escarpées pleines de magasins. Si vous y allez avec votre voiture, très conseillé, vous devrez la garer sous la colline. Terrains de stationnement très chers! À la périphérie, dans la ceinture, A720, vous verrez indiqué P + R. Ils sont libres Prenez le tram ou le bus depuis ces parkings extérieurs gratuits. Pour 5 livres toute la journée dans tous les transports, qui sont très abondants et fréquents. La meilleure option. Au sommet de la crête, le Royal Mille, la rue principale. Au milieu se trouvent la cathédrale de Sant Gilles et l’office de tourisme, avec de bonnes cartes et des livres gratuits. En montant, vous trouverez le château, payant, pas très intéressant. À gauche et à droite de Sant Gilles, en descendant, se trouve le Musée national d’Écosse, une sorte de musée de tout, de la science, de la technique, de l’histoire, de la zoologie … De l’autre côté, le National Galerie avec des œuvres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … très intéressant, mais petit, meilleur! Et ça l’est. Rien d’autre à dire Quelques beaux parcs, beaucoup de pelouses, de sévères édifices néoclassiques, des monuments de dojo et de nombreux bus à deux étages, super amusant! Pour manger beaucoup d’endroits. Nous l’avons fait dans un italien bon marché et bon: Civerinos. Il y a beaucoup de nourriture de mauvaise qualité. Ces pâtes et pizzas étaient d’un très bon prix et de bonne qualité, même s’ils abusaient de l’épice! Pour dormir, vous trouverez également de nombreux hôtels. Très cher Edimburgh est une ville chère. Nous avons dormi à la périphérie de Queensferry, petit village de pêcheurs tranquille. Dans la maison des équipages, un appartement de luxe pour peu d’argent. Juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia. Fortement recommandé Bon séjour à Edimbourg, capitale de l’Ecosse!