Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Parma, una altra volta


Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Fira del torró d’Agramunt


agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Parma


parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Rucs de la Serralada


rucs_serralada

Aquesta mateixa setmana hem conegut l’existència de Rucs de la Serralada, que son una gent que es dedica a l’oci i el turisme familiar amb l’ajuda de burrets, però també al coneixement i divulgació del món dels rucs, i de l’entorn natural de la serralada de marina més propera a Barcelona. El que si semblen tenir, a banda d’oferir un servei i guanyar-se la vida, és vocació de fer gaudir a tothom. Als nens i nenes de les escoles, però també a les famílies, o els grups d’amics. Si visiteu Rucs de la Serralada, si feu una volta en ruc, fareu possible l’altra finalitat de la iniciativa: mantenir l’espècie i preservar-la al nostre país. Contra el que molta gent creu, el ruc és molt dòcil, i menys imponent i alt que els cavalls. Això els fa idonis per una ruta de senderisme, una passejada o una pràctica inicial eqüestre pels nostres infants. El més petits no s’espanten davant un ruc com ho farien dalt d’un cavall. Els dissabtes organitzen rutes per a grups de fins a 15 persones amb un monitor, per les pistes, camins i senders del Parc de la Serralada de Marina. Fins podeu fer que els rucs us portin la càrrega, inclòs el pícnic. L’activitat dura unes tres, quatre hores. Solen anar des de Tiana, 10 del matí, cap a la casa Santromà i voltants de la Cartoixa de Montalegre, des de on es tenen unes vistes esplèndides del litoral del Maresme. Surt per uns 60,00 € cada ruc, poden encabir-hi 3 persones per animal. Però hi ha rucs des de 10 euros, llogables per mitja hora, una hora o més. Per les escoles hi ha activitats encara més adients, curtes i més bé de preu, a convenir. També fan demostracions de treball de l’ase amb l’arada, tenen un petit hort i un galliner. Per més informació i reserves de les famílies i grups podeu trucar, de dimarts a divendres, i de 12:30 hores a 17:00 hores, al telèfon 640018855, escriure a rucsdelaserralada@gmail.com, o bé visitar la seva web. També fora bona idea arribar-se a veureu-ho personalment. L’adreça és Torrent de Can Ratola, 17, Tiana. No està gaire lluny de Barcelona. El millor és sortir de la ciutat cap a Mataró per la B-20. Agafeu la sortida de Mongat i Tiana, baixeu en direcció Montgat, i preneu el primer carrer a la dreta, i de nou a la dreta, seguint la riera. Una activitat ben divertida, ben a tocar de Badalona i Barcelona, ideal per a famílies aventureres i a qui agradi el contacte amb la natura. Els paisatges del Parc de la Serralada de Marina son ben sorprenents, amb racons encara molt intocats. Descobrir-los muntat en un ruc pot ser per una criatura una experiència inoblidable.

Burros de la sierra es una empresa dedicada al ocio, y también al conocimiento y divulgación del mundo de los burros, y del entorno natural de la sierra de marina más cercana a Barcelona. Nace con una vocación de hacer disfrutar a todo el mundo. A los niños y niñas de las escuelas, pero también a las familias, o los grupos de amigos. Si visita Burros de la Cordillera, haciendo una vuelta en burro, haréis posible la otra finalidad de la iniciativa: mantener la especie y preservarla en nuestro país. Contra lo que mucha gente cree, el burro es muy dócil, y menos imponente y alto que los caballos. Esto los hace idóneos para una ruta de senderismo, un paseo o una práctica inicial ecuestre para nuestros niños. Lo más pequeños no se asustan ante un burro como lo harían arriba de un caballo. Los sábados organizan rutas para grupos de hasta 15 personas con un monitor, por las pistas, caminos y senderos del Parque de la Serralada de Marina. Hasta puede hacer que los burros nos lleven la carga, incluido el picnic. La actividad dura unas tres, cuatro horas. Suelen ir desde Tiana, 10 de la mañana, hacia la casa Santromà y alrededores de la Cartuja de Montalegre, desde donde se tienen unas vistas espléndidas del litoral del Maresme. Sale por unos € 60,00 cada burro, pueden dar cabida a 3 personas por animal. Pero hay burros desde 10 euros, alquilables por media hora, una hora o más. Para las escuelas hay actividades aún más adecuadas, cortas y más bien de precio, a convenir. También hacen demostraciones de trabajo del asno con el arado, tienen un pequeño huerto y un gallinero. Para más información y reservas de las familias y grupos puede llamar, de martes a viernes, y de 12:30 horas a 17:00 horas, en el teléfono 640 018 855, escribir a rucsdelaserralada@gmail.com, o bien visitar su web. También fuera buena idea llegar a verá personalmente. La dirección es Torrent de Can ratón, 17, Tiana. No está muy lejos de Barcelona. Lo mejor es salir de la ciudad hacia Mataró por la B-20. Tome la salida de Mongat y Tiana, bajar en dirección Montgat, y tome la primera calle a la derecha, y de nuevo a la derecha, siguiendo el arroyo. Una actividad muy divertida, muy cerca de Badalona y Barcelona, ideal para familias aventureras ya quien guste el contacto con la naturaleza. Los paisajes del Parque de la Serralada de Marina son bien sorprendentes, con rincones aún muy intocados. Descubrirlos montado en un burro puede ser por una criatura inolvidable.

La ruta del Ter


La Ruta del Ter és una iniciativa de diferents municipis, entitats, agrupacions i empresaris turístics encaminada a promocionar el riu Ter, i les terres que travesa. Amb aquesta intenció s’ha muntat un itinerari que segueix el curs del riu i que travessa cinc maravelloses comarques de Catalunya. La ruta es pot fer en cotxe, a peu o en bicicleta, tot i que a la web, només parla de les dues darreres. Nosaltres us parlarem de les altres. Evidentment, la podeu fer a trossos, o tota d’un cop. Fer-la tota, o només una petita secció. Nosaltres l’explicarem tota d’un recorregut, començant on neix i arribant on desemboca. Així caldría iniciar-la a l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu familiar, a tocar de Setcases, un bonic poblet de muntanya. Si voleu veure on neix concretament el riu, us caldrà caminar cap el refugi, des de les pistes d’esquí. Pero no cal. El paisatge és ja magnífic aquí, i el riu, un fil d’aigua. Baixem ara cap a Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars, per la alta vall del Ter. Hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. Camprodon és la capital de la zona, és molt bonica i te un seguit d’esglèsies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Sant Pau de Segúries, amb uns voltants de natura esclatant, obre la porta a excursions fabuloses, cap a la vall de Bianya per exemple. Sant Joan de les Abadesses te una abadia que cal visitar detingudament, una joia del romànic català, i també és un altre nús d’excursions familiars, a Ogassa, per exemple. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. També bon punt de partida d’excursions cap a la Vall de Ribes. El curs mitjà és un xic diferent. El riu s’aixampla, es calma, i s’omple de fàbriques. Montesquiu te un parc natural poc conegut, amb un preciós castell, i boscos i riuets de fàbula. Molt recomanable. Sant Quirze de Besora ofereix el seu entorn natural intacte, amb llocs idílics com la Vall de Vidrà. Torellò també ho fa: és el punt de partida de l’ascensió panoràmica al Santuari de Bellmunt, mirador del Pirineu, i de mitja Catalunya. Vic i els seus rodals mereixen una visita: Tavèrnoles, el monestir de Casserres, Sau i el seu pantà. El Ter s’encaixona, la carretera factible per a vehicles desapareix. Haureu de travessar el Coll de Bracons, és el més fàcil, i baixar per la Vall d’en Bas, i per Sant Feliu de Pallerols fins el pantà de Susqueda. O fer la ruta antiga, pel Collsacabra, per Rupit, poblet encantador, per tavertet, penjats dels cingles, damunt del riu. Us la recomanem. Quins paisatges!. Amer, La Cellera de Ter, Anglès… el Ter, ja plàcid omple la plana. Camí del carrilet antic. Via verda de somni pels amants de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Vall de Llémena, ens acostem a Girona per Bescanó. Girona és una gran fita de la ruta. Catedral, Call Jueu, casc antic, museus, carrers i carrerons, convents. Una ciutat a mida humana, bellíssima. Celrà, Cervià de Ter, amb el seu monestir, Foixà, amb el seu castell. La plana de l’Empordà està farcida de pobles medievals, esglésies, racons de natura desbordada, arbredes vora el riu, camins per recòrrer en pau, vora l’aigua mansa, a peu o en bici. Dificultat zero. Jafre, Ultramort o Verges. Pareu a contemplar les pedres velles d’aquestes cases de portals adovellats, carrers estrets i màgics. Torroella de Montgrí te un bonic casc antic, i més enllà L’Estartit, amb les seves platges, amb les illes Medes, on podeu agafar una barca per descobrir les maravelles del fons marí més intacte de la Mediterrània. I, a la posta, caminar lentament pels aiguamolls deixats de la mà de Déu on el riu es rendeix al mar. No podem ni descriure la varietat de paisatges, el munt de fites culturals, les pàgines d’història escrites en cada monument de cada poble, la gastronomia i les tradicions de cada municipi per on passa el Ter. És un itinerari ideal per fer un cap de setmana llarg, unes vacances de setmana santa o d’estiu. Us convidem a fer-lo poc a poc, potser en cotxe, però lentament, assaborint-lo. O en bici, de baixada, sense pedalar massa. O a peu com a preparació pel camí de Sant Jaume de galícia. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir una terra riquíssima en tota mena de patrimonis: culturals o naturals. No cal fer molts kms. per descobrir una fauna increible, una flora esplendorosa, uns paisatges de conte de fades. Consulteu en aquest mateix bloc cada esglaó de la ruta.

La Ruta del Ter es una iniciativa de diferentes municipios, entidades, agrupaciones y empresarios turísticos encaminada a promocionar el río Ter, y las tierras que atraviesa. Con esta intención se ha montado un itinerario que sigue el curso del río y que atraviesa cinco maravillosas comarcas de Cataluña. La ruta se puede hacer en coche, a pie o en bicicleta, aunque en la web, sólo habla de las dos últimas. Nosotros os hablaremos de las otras. Evidentemente, puede hacer a trozos, o toda de una vez. Hacerla toda, o sólo una pequeña sección. Nosotros les explicaremos todo de un corrido, empezando por donde nace y llegando donde desemboca el rio. Así iniciaremos la ruta en la estación de esquí de Vallter 2000, un punto de nieve familiar, junto a Setcases, un bonito pueblo de montaña. Si quieren ver donde nace concretamente el río, necesitarán andar hasta el refugio, desde las pistas de esquí. Pero no es necesario. El paisaje es ya magnífico aquí, y el río, un hilo de agua. Bajamos ahora hacia Setcases, Vilallonga de Ter y Llanars, por alto valle del Ter. Hay pueblos encantadores, como La Roca Abella, bajo una peña. Camprodon es la capital de la zona, es muy bonita y tiene una serie de iglesias románicas fantásticas, un puente y mucho carácter. Sant Pau de Segúries, cuenta con unos alrededores de naturaleza brillante, y os abre la puerta a excursiones fabulosas, hacia el valle de Bianya por ejemplo. San Juan de las Abadesas tiene una abadía que hay que visitar detenidamente, una joya del románico catalán, y también es otro centro de excursiones familiares, hasta Ogassa, por ejemplo. Ripoll es el top del románico de Cataluña. El monasterio donde están enterrados los Condes de Barcelona, ​​con una portada cúlmen del arte mundial, y un claustro increíble. También buen punto de partida de excursiones hacia el Valle de Ribes. El curso medio es un poco diferente. El río s’amplia, se calma, y se ​​llena de fábricas. Montesquiu tiene un parque natural poco conocido, con un precioso castillo, y bosques y riachuelos de fábula. Muy recomendable. Sant Quirze de Besora ofrece su entorno natural intacto, con lugares idílicos como el Valle de Vidrà. Torelló también lo hace: es el punto de partida de la ascensión panorámica al Santuario de Bellmunt, mirador del Pirineo, y de media Cataluña. Vic y sus rodales merecen una visita: Tavèrnoles, el monasterio de Casserres, Sau y su pantano. El Ter se encajona, la carretera factible para vehículos desaparece. Debeis de atravesar el Coll de Bracons, es lo más fácil, y bajar por la Vall d’en Bas, y por Sant Feliu de Pallerols hasta el pantano de Susqueda. O hacer la ruta antigua, por Collsacabra, por Rupit, pueblo encantador, por Tavertet, colgados de los riscos, sobre el río. Os la recomendamos. ¡Qué paisajes!. Amer, La Cellera de Ter, Anglés … el Ter, ya plácido, llena la llanura. Usad el camino del ferrocarril antiguo. Hoy una vía verde de ensueño para los amantes de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, el Valle de Llémena, nos acercamos a Girona por Bescanó. Girona es un gran hito de la ruta. Catedral, Barrio Judío, casco antiguo, museos, calles y callejones, conventos. Una ciudad a medida humana, bellísima. Celrà, Cervià de Ter, con su monasterio, Foixà, con su castillo. La llanura del Empordà está llena de pueblos medievales, iglesias, rincones de naturaleza desbordada, arboledas junto al río, caminos que recorrer en paz, cerca del agua mansa, a pie o en bici. Dificultad cero. Jafre, Ultramort o Verges. Préstense a contemplar las piedras viejas de estas casas de portales adintelados, calles estrechas y mágicas. Torroella de Montgrí tiene un bonito casco antiguo, y más allá L’Estartit, con sus playas, con las islas Medes, donde podrán coger una barca para descubrir las maravillas del fondo marino más intacto del Mediterráneo. Y, a la puesta de sol, caminar lentamente por los humedales dejados de la mano de Dios donde el río se rinde al mar. No podemos ni describir la variedad de paisajes, el montón de hitos culturales, las páginas de historia escritas en cada monumento de cada pueblo, la gastronomía y las tradiciones de cada municipio por donde pasa el río Ter. Es un itinerario ideal para hacer un fin de semana largo, unas vacaciones de semana santa o de verano. Os invitamos a hacerlo poco a poco, tal vez en coche, pero lentamente, saboreando mismo. O en bici, de bajada, sin pedalear demasiado. O a pie como preparación para el Camino de Santiago. No hace falta ir muy lejos de casa para descubrir una tierra riquísima en todo tipo de patrimonios: culturales o naturales. No es necesario hacer muchos kms. para descubrir una fauna increíble, una flora esplendorosa, unos paisajes de cuento de hadas. Consulten en este mismo blog cada peldaño de la ruta.

Festa de la mel a Ribes de Freser


Ribes de Freser, capital de la vall pirenaica de Ribes, és un poble pintoresc, tot i que sense gaires atractius turístics en ell mateix. Ara bé, la Vall de Ribes és tota una altra cosa. Començant pel Santuari de Núria, accessible precisament des de Ribes amb el famós tren cremallera, i acabant pels petits i bonics poblets que envolten Ribes, uns llocs fantàstics, amb una natura d’ensomni, com ara Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… Tots al voltant de Ribes de Freser, al peu de Muntanyes tan emblemàtiques com ara el Taga o el Puigmal. Possibilitats d’excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Per això, ja us ho avancem, val la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. I si hi aneu el segon cap de setmana de setembre disfrutareu de moltes i diverses activitats, per a grans i petits, relacionades totes elles amb el món de les abelles. És la Festa de la Mel. El programa està farcit d’activitats. Podreu gaudir de degustacions de productes amb mel,  tallers d’espelmes i de sabons, concurs de cuina i, el que més valorem nosaltres, un seguit d’activitats adreçades als infans. Naturalment no hi mancaran aspectes de la cultura i oficis relacionats amb les abelles i la mel, com ara el brescar. No faltarà la típica mostra artesana i una cuina de la mel oferta als restaurants associats a “Els Fogons de la Vall de Ribes”.Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. Per dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. La nostra debilitat, però, és una casa fonda de les d’abans, que s’anomena Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un diminut aparcament a l’entrada. És molt senzilla, quasi bàsica, però molt recomanable. Si sou dels de l’armilla forta i gustos de senyors, i amants de dormir i menjar al mig de la natura, el vostre és l’hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni l’altra, sinó un clàssic de tota la vida, on menjareu i dormireu molt a gust, el tradicional Els Caçadors. N’hi ha molts més, la mentem no poder-vos-els recomanar, perquè no els hem probat. Però a Ribes s’està bé a tot arreu.

Ribes de Freser, capital del valle pirenaico de Ribes, es un pueblo pintoresco, aunque sin muchos atractivos turísticos en sí mismo. Ahora bien, la Vall de Ribes es otra cosa. Empezando por el Santuario de Núria, accesible precisamente desde Ribes con el famoso tren cremallera, y acabando por los pequeños y bonitos pueblos que rodean Ribes, unos lugares fantásticos, con una naturaleza de ensueño, como Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines…  Todos estan alrededor de Ribes de Freser, al pie de montañas tan emblemáticas como el Taga o el Puigmal. Muchas posibilidades de excursiones, rutas y caminatas bien familiares, asequibles y fáciles. Por ello, ya os lo adelantamos, vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Y si vais el segundo fin de semana de septiembre disfrutaréis de muchas y diversas actividades, para grandes y pequeños, relacionadas todas ellas con el mundo de las abejas. Es la Fiesta de la Miel. El programa está repleto de actos. Podrán disfrutar de degustaciones de productos con miel, talleres de velas y de jabones, concurso de cocina y, lo que más valoramos nosotros, una serie de actividades dirigidas a los niños. Naturalmente no faltarán aspectos de la cultura y oficios relacionados con las abejas como el recoger miel. No faltará tampoco la típica muestra artesanal y una cocina de la miel ofrecida en los restaurantes asociados a “Los Fogones del Valle de Ribes”. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, con autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir teneis muchos buenos hoteles y restaurantes. Nuestra debilidad, sin embargo, es una casa fonda de las de antes, que se llama Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un diminuto aparcamiento en la entrada. Es muy sencilla, casi básica, pero muy recomendable. Si sois de los del chaleco fuerte y gustos de señores, y amantes de dormir y comer en medio de la naturaleza, su sitio está en el hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni la otra, sino un clásico de toda la vida, donde comer y dormir muy a gusto, el tradicional Los Cazadores. Hay muchos más, lamentamos no poderoslos recomendar, porque no los hemos probado. Pero, eso si, en Ribes se está bien en todas partes.

Biel


A banda d’un nom molt bonic, Biel és també un poblet medieval preciós.La seva situació, en ple prepirineu aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas“, apartada de tota ruta turística, amb uns accessos difícils, ha preservat el seu caràcter, tipisme i naturalitat. Biel és un poble defensiu, de frontera, amb un castell que us deixarà bocabadats. El seu nucli medieval amb cases de pedra, carrers estrets i pasos elevats cal recòrre’l amb molt deteniment. Si amb tot el que haureu vist no en teniu prou heu de saber que l’esglèsia de Sant Martí, com el castell mateix, és románica. Biel és una parada obligada en la ruta de les Cinco Villas. Una ruta que heu de fer algún dia. Són totes ciutats medievals, impressionats, per on el temps sembla no haver passat mai. Sos del rey católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel… a quina més bonica. Biel, però, és la més excentrica, petita i bufona. Des de la vila podreu fer moltes excursions a peu i banyar-vos en rius d’aigües netíssimes, com ara l’Arba, o veure ermites com la de Sant Miquel, a El Frago. Si us queden dies d’estar per la zona podeu afegir als pobles abans mencionats, Luna, un altre poblet medieval, o Obano i Yequera. Biel no te hotels. Podeu dormir a Sos del Rey Católico o Uncastillo. La zona te algunes molt bones cases rurals. Si voleu dinar a Biel, menjar cassolà, sense pretensions, brassa i caça aneu al restaurant “El Caserío”. Al carrer Major, 17. Sense perdua. Tel:976.669.083. Des de Barcelona arribareu a Biel, per Osca y Ayerbe, per la carretera A-132 (N-240), que porta cap a Pamplona. Des d’Ayerbe cal desviar-se a l’esquerra cap a Santa Eulàlia de Gàllego, Fuencalderas i Biel. La carretera continua cap a Luesia i Uncastillo. Des de Saragossa podeu pujar-hi via Zuera, Erla i Luna. Animeu-vos. La zona s’ho val.

Aparte de un nombre muy bonito, Biel es también un pueblecito medieval precioso. Su situación, en pleno prepirineo aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas”, apartada de toda ruta turística, con unos accesos difíciles, ha preservado su carácter, tipismo y naturalidad. Biel es un pueblo defensivo, de frontera, con un castillo que os dejará boquiabiertos. Su núcleo medieval con casas de piedra, calles estrechas, pasos elevados hay que recorrerlo con mucho detenimiento. Si con todo lo que habréis visto no tenéis bastante debeis saber que la iglesia de Sant Martí, como el propio castillo, es románica. Biel es una parada obligada en la ruta de las Cinco Villas. Una ruta que tienen que hacer algún día. Son todas ciudades medievales, impresionantes, por donde el tiempo parece no haber pasado nunca. Sos del Rey Católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel … a cuál más bonita. Biel, sin embargo, es la más excéntrica, pequeña y linda. Desde la villa pueden hacer muchas excursiones a pie y bañarse en ríos de aguas limpísima, como el Arba, o ver ermitas como la de San Miguel, en El Frago. Si le quedan días de estar por la zona puede añadir a los pueblos antes mencionados, Luna, otro pueblo medieval, o Obano y Yequera. Biel no tiene hoteles. Puede dormir en Sos del Rey Católico o en Uncastillo. La zona tiene algunas muy buenas casas rurales. Si desean comer en Biel, comida casera, sin pretensiones, brasa y caza vayan al restaurante “El Caserío”. En la calle Mayor, 17. Sin pérdida. Tel.: 976.669.083. Desde Barcelona llegareis hasta Biel, por Huesca y Ayerbe, siguiendo la carretera A-132 (N-240), que conduce a Pamplona. Desde Ayerbe hay que desviarse a la izquierda, hacia Santa Eulalia de Gállego, Fuencalderas y Biel. La carretera continúa hacia Luesia y Uncastillo. Desde Zaragoza puede subir vía Zuera, Erla y Luna. Animaos. La zona lo vale.

Santa Candia d’Orpí


Hi ha espais a Catalunya amagats, oblidats, gens coneguts. Poc espectaculars, però agradables. No cal que hi aneu expressament, però si passeu prop d’ells, fa de bon recomanar que hi feu una ullada, una parada, que hi dediqueu una estona. Orpí, poble totalment desconegut del gran públic, posseeix un bon nombre d’aquests espais. Com ara la Riera de Carme, un altre espai gens visitat, o la gran ermita de Santa Candia amb els seus estrets. Tots aquests llocs estan situats entre Igualada i Capellades. Per arribar-hi haureu de fer via cap a Martorell, Capellades i després cap el poblet de Carme per la BV-2131. També s’hi pot arribar per l’A2 sortint a Odena-Igualada i tornant enrrera cap a La Pobla de Claramunt, vila que domina un magnífic castell que podeu incloure a la ruta. La riera de Carme te aigües molt netes. És essencial pel negoci dels molins paperers, que abunden a les seves ribes. Seguint la riera amunt, en direcció a Miralles i Valls, el paisatge es va tornant més ferèstec cada quilòmetre que feu. El bosc guanya terreny. La riera comença a engorjar-se. Abunden els llocs on fer-hi un bon bany a l’estiu, o admirar els colors a la tardor. Finalment trobeu la desviació a l’ermita de Santa Càndia. Allà arrenca el camí que us portarà als estrets, (a la foto), amb bones gorges. No és una excursió per anar-hi amb infants molt petits, sobretot si voleu recòrrer tots els pous i salts d’aigua. És més aviat una ruta de barranquisme, per iniciats. Podeu aparcar al costat de l’església. La caminada, a peu, suposa uns 2 quilòmetres. Podeu menjar a Carme, al restaurant Marcet, a l’Avinguda Catalunya, 52 Tel. 938 080 177, o al Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, a la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions també.

Hay espacios en Cataluña escondidos, olvidados, nada conocidos. Poco espectaculares, pero agradables. No hay que ir expresamente, pero si pasáis cerca de ellos, os recomendaríamos que les dediqueis una parada, un rato. Orpí, pueblo totalmente desconocido del gran público, posee un buen número de estos espacios. Como la Riera de Carmen, otro espacio nada visitado, o la gran ermita de Santa Candia con sus estrechos en el rio. Todos estos lugares están situados entre Igualada y Capellades. Para llegar deberá ir vía Martorell, Capellades y después hacia el pueblo de Carmen por la BV-2131. También se puede llegar por la A2 saliendo a Odena-Igualada y volviendo atrás hacia La Pobla de Claramunt, villa que domina un magnífico castillo que puede incluir en su ruta. La riera de Carme tiene aguas muy limpias. Es esencial para el negocio de los molinos papeleros, que abundan en sus orillas. Siguiendo la riera arriba, en dirección a Miralles y Valls, el paisaje se va volviendo más salvaje cada kilómetro que se hace. El bosque gana terreno. El arroyo comienza a meterse en desfiladeros i abundan los lugares donde hacer un buen baño en verano, o admirar los colores en otoño. Finalmente encuentreis el desvío que lleva a la ermita de Santa Candia. Allí arranca el camino de los estrechos, (en la foto), con buenas gargantas. No es una excursión para ir con niños muy pequeños, sobre todo si se quieren recorrer todos los pozos y saltos de agua. Es más bien una ruta de barranquismo, para iniciados. Pueden aparcar junto a la iglesia. La caminata, a pie, supone unos 2 kilómetros. Pueden comer en Carme, en el restaurante Marcet, en la Avenida Catalunya, 52 Tel.. 938 080 177, o el Rincón de Carmen. O bien en La Pobla de Claramunt, en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones también.

Canyamars


canyamars

Canyamars és un petit poble de l’interior del Maresme incrustat, literalment ficat, dins el Parc Natural del Corredor. El poble en si mateix només són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica, enfilada damunt un petit turó. Canyamars ha crescut el darrers anys, quan la gent de Mataró  s’ha adonat de la qualitat de vida d’aquestes contrades. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, agafar la carretera local que us mena a Canyamars. El més bonic de Canyamars són els voltants. Natura senzilla, amena i bonica que convida a la passejada bucòlica i tranquil·la. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb plàtans multiculors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. (A la foto). Aquesta és una de les construccions més grans, de les d’aquest tipus, que podeu trobar a tot Catalunya. S’hi guardava la neu hivernal per tenir gel a l’estiu. El seu interés arqueològic és molt notable. L’interés paisagístic és excel·lent. El camí que hi arriba és ben pla. Ningú no us molestarà la passejada amb infants, donat que els cotxes tenen el seu propi camí. A la tardor és tot un poema, corprenedor per la seva component naif. Podeu caminar molta estona a peu pla, descobrint arbredes, pasturatges, castanyers, rierols i boscos. El límit el poseu vosaltres. Fins el pou del glaç, només 1.500 mts. Fins a Can Cot, una magnífica masia en un entorn rural autèntic, uns tres kms. Fins la Creu de Rupit, després d’una bona pujada, no apte pels més petits, 5 kms. Més endavant podeu arribar al santuari del Corredor, fins Arenys de Munt, o enllaçar amb el GR-83. Per anar amb bicicleta: un lloc idílic. Ni pujades ni baixades. Kms. i kms. a peu pla, amb molta ombra i vegetació en un paratge camperol i pagés. Ideal per iniciar els infants en l’esport de la bici. Tot el recorregut es pot fer en cotxe també i, per descomptat a peu. Si heu de dinar us recomanem La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de canyamars, que no us deixarà indiferents.

Canyamars es un pequeño pueblo del interior del Maresme incrustado, literalmente metido, dentro del Parque Natural del Corredor. El pueblo en sí mismo sólo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita, encaramada sobre una pequeña colina. Canyamars ha crecido los últimos años, cuando la gente de Mataró se ha dado cuenta de la calidad de vida de estas tierras. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona debe salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que le lleva a Canyamars. Lo más bonito de Canyamars son los alrededores. Naturaleza sencilla, amena y bonita que invita al paseo bucólico y tranquilo. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores en otoño, o de un verde brillante en primavera, hasta el Pozo del Hielo. (En la foto). Esta es una de las construcciones más grandes, de las de este tipo, que puede encontrar en toda Catalunya. Se guardaba en él la nieve invernal para tener hielo durante el verano. Su interés arqueológico es muy notable. El interés paisajístico es excelente. El camino que llega hasta el pozo  es completamente llano. Nadie les molestará a lo largo del paseo con los niños, dado que los coches tienen su propio camino. En otoño es todo un poema, cautivador por su componente naif. Puede caminar mucho rato a pie plano, descubriendo arboledas, pastizales, castaños, arroyos y bosques. El límite lo ponéis vosotros. Hasta el pozo del hielo, sólo 1.500 mts. Hasta Can Cot, una magnífica masía en un entorno rural auténtico, unos tres kms. Hasta la Creu de Rupit, tras una buena subida, no apta para los más pequeños, 5 kms. Más adelante puede llegar al santuario del Corredor, hasta Arenys de Munt, o enlazar con el GR-83. Para ir en bicicleta: un lugar idílico. Ni subidas ni bajadas. Kms. y kms. al mismo nivel, con mucha sombra y vegetación, en un paraje campesino y realmente de payés. Ideal para iniciar a los niños en el deporte de la bici. Todo el recorrido se puede hacer en coche también y, por supuesto, a pie. Si habeis de comer os recomendamos La Rectoria. Un restaurante, en la plaza de la iglesia de Canyamars, que no os dejará indiferentes.

Querol


querol

De Querol podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para Querol. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és un tresor que cal preservar. Querol te un castell al mig de la vila. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Però també te un parell de castells més en el seu terme municipal: el de Pinyana i el de Saburella, en ruines però altaners encara. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d’aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, com aquesta de la foto, la riera d’Esblada. A l’estiu baixen menys, però baixen, i ofereixen els seus gorgs a qui els sàpiga trobar. Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d’ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d’art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. I està esperant qui, amb educació i respecte, la descobreixi. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d’Armentera. A la inversa, des de Igualada, evidentment també és possible. A Querol mateix podeu dinar al restaurant Sant Jordi, tel. 977 638 462. Podeu dinar també a Santes Creus, a l’hostal Grau, tel. 977 638 311, i aprofitar el dia per fer una ruta i veure el maravellós monestir cistercenc. Hi ha a Querol algunes cases rurals, ho sabem però no les coneixem. Si preferiu els hotels, llavors us recomanem el Class, a Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si aneu a aquest darrer podeu aprofitar per descobrir la vila comtal i els seus voltants: la vall del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.

De Querol podíamos haber puesto muchas fotos ya que el pueblo, y su entorno, es muy bonito. Ya sabemos que poca gente sabe dónde está Querol. Y mejor que no se sepa mucho, porque Querol es un tesoro que hay que preservar. Querol tiene un castillo en medio de la villa. Un castillo derruido, que sufrió mucho las últimas guerras carlinas. Pero también tiene un par de castillos más en su término municipal: el de Pinyana y el de Saburella, en ruinas pero aún altaneros. Querol tiene un río, el Gaià, que pasa encajonado entre altas peñas de un paisaje que, en toda Europa, sería un parque natural protegido. Aquí no lo es, aún. Pero también tiene muchas riachuelos y arroyos, pequeños, preciosos, de aguas límpidas, con pozas frescas, como esta de la foto, en la riera de Esblada. En verano bajan con menos agua, pero bajan, y ofrecen sus pozos a quien los sepa encontrar. Querol tiene una iglesia románica, sencilla y transformada y una pila de ermitas como Valldossera, o la gran iglesia gótica de Sant Jaume de Montagut, en la cumbre del mismo nombre, una obra de arte que merece una visita. Querol, en fin, es un bomboncito escondido, con una naturaleza, quizás no muy espectacular, pero sí muy virgen. Y está esperando que, con educación y respeto, la descubran. Encontraréis Querol siguiendo desde Valls, (Tarragona), la carretera C-51 hacia Igualada. Es el pueblo siguiente al Pont d’Armentera. A la inversa, desde Igualada, evidentemente también es posible. En el mismo Querol se puede comer en el restaurante Sant Jordi, tel. 977 638 462. También en Santes Creus, en el hostal Grau, tel. 977 638 311, y aprovechar el día para hacer una ruta y ver el maravilloso monasterio cisterciense. Hay en Querol algunas casas rurales, lo sabemos, pero no las conocemos. Si prefieren los hoteles, entonces les recomendamos el Class, en Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si vais a este último aprovechad para descubrir la villa condal y sus alrededores: el valle del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.