Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Parma, una altra volta


Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Fira del torró d’Agramunt


agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.