Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí


El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.


Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

Águilas i les seves platges


Águilas és un gran poble blanc de la costa sur de Múrcia, tocant ja a Almeria. El poble no te res d’especial, destacable, però les seves platges son el darrer reducte de la Mediterrània verge de tot el litoral llevantí espanyol. Cales del nord, com Calnegre o Calabardina, tocant el Cap de Cope, fastuoses. Cales del centre de la vila, al nord del port la de llevant, al sur la de ponent, a la foto. I aparcant al port podreu visitar bé el poble i dinar a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós, per quatre duros. I, en sortir, tornar a la platja, a la llarga i preciosa playa de Poniente, o baixar fins el litoral sur d’Águilas, cap a San Juan de los Terreros i Pulpí, tocant ja la província d’Almeria, una zona que amaga cales d’una bellesa indescriptible. Com ara la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. I uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec, on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. Águilas és un poble amb tots els serveis. Hi ha bons hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges us faran fanàtics d’Águilas.

Águilas es un gran pueblo blanco de la costa sur de Murcia, tocando ya a Almería. El pueblo no tiene nada de especial, destacable, pero sus playas son el último reducto del Mediterráneo virgen de todo el litoral levantino español. Calas del norte, como Calnegre o Calabardina, tocando cabo Cope, fastuosas. Calas del centro de la ciudad, al norte del puerto la de levante, al sur la de poniente, en la foto. Y aparcando en el puerto podrán visitar bien el pueblo y comer en la Casa del Mar, pescado fresco, de primera calidad, fabuloso, por cuatro duros. Y, al salir, volver a la playa, a la larga y preciosa playa de Poniente, o bajar hasta el litoral sur de Águilas, hacia San Juan de los Terreros y Pulpí, tocando ya la provincia de Almería, una zona que esconde calas de una belleza indescriptible. Tales como la Cala Cerrada, en forma de concha, también llamada de los Cocederos, que es una de las playas más bonitas que nunca hayamos visto. Y unos metros más allá se abre, al final de un barranco seco, donde puede aparcar el coche sin problemas, la cala Carolina, justo al lado. Águilas es un pueblo con todos los servicios. Hay buenos hoteles para pasar la noche, o las noches, porque estas maravillosas playas le harán fanáticos de Águilas.

Taormina


palazzo

Taormina és una ciutat de Sicília. Fou grega, romana, però el que més ha conservat és el seu aspecte medieval. La situació mateixa de la vila ja és escenogràfica. Penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre un mar blava turquesa, allargassada seguint el curs d’un llarg carrer, ple de botigues de moda i de records entre la porta de Messina i la porta de Catània. Taormina sedueix a primera vista. Carrers nets i ordenats com a cap altre poble de l’illa. Façanes ben pintades, portalades de pedra. Vistes excepcionals damunt el mar, damunt la platja bellíssima de Giardini Naxos, i sobre l’Etna, volcà atàvic, sempre fumejant. La foto mil vegades obtinguda ara a la vostra disposició, a la plaça del Duomo. Tot i estar plena de turistes, Taormina es fa agradable. Dona gust passejar i anar veient esglésies, ara barroques, ara gòtiques, ara d’estil indefinit, us recomanem Santa Caterina, Sant Agostino o Sant Giusseppe. O palaus com el Corvaja, seu de l’oficina de turisme, preciós, del segle XIV, amb una bonica una torre àrab del segle X, el Ciampoli, un gran hotel, o el dels ducs de Santo Stefano, rodejat d’un jardí, seu d’una fundació artística, visitable. I no oblidem el destí de les masses humanes, el cèlebre teatre de Taormina, joia de l’art grec. Conserva també restes d’un odeó, i d’una naumachie. Passant sota la torre del rellotge arribem al Duomo, petit, normand, tosc, a l’ajuntament, i a les meravelloses vistes que us explicàvem. Prop d’allà, en un carreró de la plaça, hi ha el restaurant on vam dinar. Es diu Da Cristina, i està molt bé i molt bé de preu. Aneu al que està al mig del carreró, baixant unes escales. Aspecte de self-service però ben servit. Menjar típic però modern. No gens malament tampoc el Don Ciccio, a tocar d’aquí a la via Damiano Rosso 19, a dues passes. Pizzeria i trattoria més tradicionals. Més car, aquí tots els restaurants son cars… teniu Casa Gioli amagat al Vico Giordano Bruno 2. Hi ha un funicular que baixa i puja de Taormina poble a la platja d’Isola Bella, pot ser interessant. No deixeu de visitar, si feu nit a Taormina, la magnífica platja i badia d’Isola Bella, superba, o les Gorges del riu Alcàntara, paratge natural ple de llocs on banyar-se en un riuet d’aigües congelades, que talla lava i basalt des de fa segles. A Taormina no s’hi pot arribar en cotxe. Seguiu les instruccions fins el gran aparcament Lumbi, arribant de Messina, o al seu bessó de Porta Catània, units per un túnel sota la ciutat. Aparqueu allà i agafeu el bus gratuït que puja a la vila cada quart d’hora. Fora complicacions!. No descuideu Taormina en el curs d’un viatge per Sicília, seria imperdonable!.

Taormina es una ciudad de Sicilia. Fue griega, romana, pero lo que más ha conservado es su aspecto medieval. La situación misma de la ciudad ya es escenográfica. Colgada a medio aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, alargada siguiendo el curso de una calle, llena de tiendas de moda y de recuerdos, entre la puerta de Messina y la puerta de Catania, Taormina seduce a primera vista. Calles limpias y ordenadas como en ningún otro pueblo de la isla. Fachadas bien pintadas, portales de piedra. Vistas excepcionales sobre el mar, sobre la playa bellísima de Giardini Naxos, y sobre el Etna, volcán atávico, siempre humeante. La foto mil veces obtenida ahora a su disposición, en la plaza del Duomo. A pesar de estar llena de turistas, Taormina se hace agradable. Da gusto pasear e ir viendo iglesias, ahora barrocas, ahora góticas, ahora de estilo indefinido, recomendamos Santa Catalina, San Agostino o San Giusseppe. O palacios como el Corvaja, sede de la oficina de turismo, precioso, del siglo XIV, con una bonita una torre árabe del siglo X, el Ciampoli, un gran hotel, o el de los duques de Santo Stefano, rodeado de un jardín , sede de una fundación artística, visitable. Y no olvidemos el destino de las masas humanas, el célebre teatro de Taormina, joya del arte griego. Conserva también restos de un Odeón, y de una naumachie. Pasando bajo la torre del reloj llegamos al Duomo, pequeño, normando, tosco, en el ayuntamiento, y a las maravillosas vistas que os contábamos. No dejeis de visitar, haciendo noche en Taormina, la magnífica playa y bahía de Isola Bella, soberbia, o las Gargantas del río Alcántara, paraje natural lleno de lugares donde bañarse en un arroyo de aguas congeladas, que corta lava y basalto desde hace siglos. A Taormina no se puede subir ni llegar en coche. Siga las instrucciones hasta el gran aparcamiento, llegando de Messina, o hasta su gemelo de Porta Catania, unidos por un túnel bajo la ciudad. Aparque allí y tome el bus gratuito que sube a la villa cada cuarto de hora. ¡Sin complicaciones!. No olvide Taormina en el curso de un viaje por Sicilia, sería imperdonable.

La Pica d’Estats


pica_estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

Pla d’Anyella


anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.