Els Tres tombs de Cerdanyola

 

Cerdanyola del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Cerdanyola celebren molt la festivitat de Sant Antoni. Des del divendres al diumenge. Aquest diumenge, a les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. Serà una bona matinal. Per dinar us reconamem El Capicua, un molt bon restaurant de cuina mediterrània, innovador i modern. Bona passada a Cerdanyola!

Cerdanyola del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. Allí se celebra la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Para comer os recomendamos el Capicua, un buen restaurante.

Fira del torró i la xocolata a Agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, hi ha un restaurant molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Passada Sant Antoni a Ripollet

Ripollet del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. Aquest diumenge, 17 de febrer de 2019, hi fan la típica passada de Sant Antoni. I no una passada petita, no. Molts carros i molts caramels!. Ripollet, ja fa uns anys, varen decidir recuperar la festivitat de Sant Antoni. Avui dia és ja una festa consolidada, que ocupa tot el dia. A les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. A la tarda concert. Durant tot el dia es podrà veure el mercat de Sant Antoni, que dura ja del dissabte. Serà una bona matinal. Si decidiu passar-hi el dia, llavors us recomanem fer un volt pel nucli antic. L’església de Sant Esteve, que fou romànica, és un compendi d’art de tota època, amb una portalada renaixentista del XVII. El campanar, del XIX, és d’estil modernista. Els carrers del voltant, sinuosos, per on passarà la processó, amb la plaça de la Constitució i la plaça d’en Clos, mantenen un cert aire poblet rural, amb casetes de planta baixa. Per dinar us reconamem la Braseria Ripollet, carns a la llosa, cuina poderosa. O el més modern i informal El Centre. Al carrer Casanoves 29, hi ha l’Eulàlia, tel: 936.92.04.02. A la Rambla Sant Jordi, 46, teniu l’Egi, tel: 936.91.80.77. I fora del centre, al carrer Padró 1, el Resturant Sandacos, de molta anomenada. Tel: 936.91.57.57. Aquest diumenge: a veure els burros a Ripollet!.

Ripollet del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. En Ripollet, ya hace unos años, decidieron recuperar la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será este domingo a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Aunque Ripollet no es destino turístico, creemos que se puede pasar una buena matinal, o la tarde , entretenidos. Si deciden pasar el día, entonces les recomendamos darse una vuelta por el casco antiguo. La iglesia de San Esteban, que fue románica, es un compendio de arte de toda época, con una portada renacentista del XVII. El campanario, del XIX, es de estilo modernista. Las calles de alrededor, sinuosas, por donde pasará la procesión, con la plaza de la Constitución y la plaza de Clos, mantienen un cierto aire pueblecito rural, con casitas de planta baja. Desde el carrer Nou, donde está el huevo que baila, podemos bajar a la rambla de Sant Esteve y la rambla de Sant Jordi, el corazón de la villa actual, lugar de paseo y trasiego. Para comer os recomendamos la Brasería Ripollet , carnes a la piedra, cocina poderosa. O el más moderno e informal El Centro. En la calle Casanovas 29, teneis el Eulalia, tel: 936.92.04.02. En la Rambla Sant Jordi, 46, tienen el Egi, tel: 936.91.80.77. Y fuera del centro, en la calle Padró 1, el Resturant Sandacos, de mucho renombre. Tel: 936.91.57.57.

Tres tombs a Santa Perpètua

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Santa Perpètua de la Mogoda, que és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Tres tombs aquest diumenge

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Colbató, bonic poble situat a tocar de Montserrat, de fàcil accés des de l’A2, anant cap a Lleida. També a la Selva del Camp, gran població del camp de Tarragona, no lluny de Reus. I, prop de Barcelona, podeu veure els cavalls i carros a Sant Quirze del Vallés, a mig camí de Terrassa. Finalment també podeu veure tombar al Penedès, prop de Vilafranca, en concret al poble de Llorenç del Penedès, entre aquesta ciutat i El Vendrell. En tots els casos serà el diumenge 18 de març. No us perdeu aquesta tradició catalana que tan agrada la canalla!.

Este domingo podeis disfrutar de los tres tombs de San Antonio, con carros y caballos en diferentes poblaciones catalanas. Por ejemplo en San Quirze del Vallés, cerca de Barcelona, yendo a Tarrasa. O en Tarragona, en el bonito pueblo de la Selva del Camp, o cerca de El Vendrell, en Llorenç del Penedés. O en Collbató, ya tocando a Montserrat. Todos el domingo 18 por la mañana. Todos muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Tres tombs

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs al poble de Perafita, el diumenge 4 de febrer, tot el matí. També els fan a Santa Perpétua de Mogoda, a tocar de Barcelona, en el mateix horari. I a Alcover, a l’Alt Camp, a Tarragona, també al matí. Ja hem parlat de la festa dels Traginers de Balsareny. Al Maresme teniu tombs a Cabrera de Mar, al costat de Mataró, molt bonics. I al Vallès a Santa Eulàlia de Ronçana. Però en aquest post parlarem dels tombs de Santa Perpètua de la Mogoda, que és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Fira del llaminer a Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Tres tombs de Santa Perpètua

Santa Perpètua de la Mogoda és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu la C-17, l’Autovia de l’Atmella, sortida Mollet del Vallès, en direcció Santa Perpetua de Mogoda. També per l’autopista C-33, prenent la sortida 1, en direcció C-59, Mollet del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. La vila, gran, molt gran, no te res d’especial, potser només l’agregat de Santiga, o el bosc de Can Oller, espais naturals xulos per anar a passejar o en bici. Però aquest diumenge fan els seus tres tombs, organitzats per la Societat de Carreters de Sant Antoni abat de Santa Perpètua de Mogoda. Hi haurà presència de tots els pobles federats a la passada. No hem dinat mai a Santa Perpètua, perquè sempre anem i tornem a casa.

Este domingo, en Santa Perpètua, unos tres tombs de San Antonio muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

El Cap Fréhel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Fira del llaminer a Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins. Hi haurà mercat de brocanters. I fira gastronòmica amb plats preparats pels restaurants de la zona, amb un bé de Déu de pastissos i pastes i altres delicadeses. Un taller de xocolata, actuacions per als infants i música en directe. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . I feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas . Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Fira del torró d’Agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.