Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Anuncis

Montpeller, revisitada


Image00137

Aquest hivern hem revisitat un parell de vegades la ciutat francesa, occitana, de Montpeller, una ciutat bonica, amb un casc antic clàssic, ple de palaus, patis i casones del XVI, XVII i XVIII, de pedra blanca, amb un encant molt especial. És un bon lloc de parada si feu la ruta cap a Itàlia o fins a la Provença, i també un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert, no lluny de la ciutat o Sete, un port amb canals, com una petita Venècia, molt evocador. Si només pareu perquè us cal dinar podeu anar als petits restaurants del barri antic, qualsevol d’ells. Es troben amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles, on també hi ha una trattoria més complerta, Dolce Italia, o el Via7, una altra fantàstica pizzeria prop de la porta medieval de la vila antiga. Si heu de parar a dormir ho podeu fer a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. I per allà teniu el restaurant Les Anses d’Arlet, molt proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. També podeu anar a dormir al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. Quan som a l’Styles anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo i després passegem pel la ciutat. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista.

Image00139
Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia.

Image00141

Hivernales 2017 a Montpeller


Aquest pont, o aquestes vacances de Nadal, heu d’anar a Montpeller, una ciutat que no te res i ho te tot. És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Però avui us parlem de Montpellier perquè és un destí clar de cap de setmana aquest Nadal. Pels seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc del ara mateix, des de principis de desembre, a finals. Cada dia, de 10 a 21 hores. Caps de setmana fins les 22h 30. Tancat el 25 desembre. I a l’Esplanade Charles de Gaulle i a la Place Laissac, teniu un village de Noël, amb casetes d’artistes, artesans. A més hi ha pista de gel, xalets, un carrousel… amb el mateix horari. Pel seu gegantí mercat de Noel, anomenat Les Hivernales, heu d’anar un d’aquests dies a Montpellier. Hi ha, com a totes les ciutats franceses, un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. A Antigone, aquella construcció fruit d’un somni imperial d’en Bofill, hi ha un Citadines que no està gens malament.  Per menjar hi ha molt bons restaurants. A Antigone, prop del Citadines, ho hem fet a Les Anses d’Arlet, un bonic local de cuina fusió asiàtica, molt interessant i cuidada. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2017 a Montpèllier, tout le mois de décembre, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 8 al 27 de desembre de 2017. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 8 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Sicília


img_3305

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

El Lauragais


castres2

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Stuttgart


stuttgart

Stuttgart no és una ciutat turística. No en te la vocació. És una vila industrial, seu de companyies tan potents com ara la Mercedes Benz o la Porsche. És una gran ciutat industrial, durament bombardejada durant la segona guerra mundial, reconstruida de manera racional durant els anys 50. No obstant això hi ha dues raons bàsiques que fan de Stuttgart un bon destí familiar: la seva excel·lent situació geogràfica, que la fa un centre d’excursions ideal, i uns quants al·licients interessants de la pròpia Stuttgart. Anem per pams. Stuttgart està situada al sur d’Alemanya, a 50 kms. al nord de la bellíssima vila medieval universitària de Tubingen, un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Stuttgart. Cap al nord hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. O Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I el monestir de Maulbronn, patrimoni de la humanitat, o Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. La baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. Ulm, amb la seva catedral, s’aixeca a tocar d’un Danubi blau recent nascut, a menys de 90 kms. a l’est de Stuttgart. I em deixo altres belleses, com ara monestirs i castells com Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Solitude, Favorite o Brunschal. No hi ha lloc per a tot!. Anem ara per Stuttgart mateix. Comencem pel seu reduït casc històric, un parell de places, amb els castells nou i vell, la col·legiata, quatre cases antigues. Res de l’altre mon. Però també hi ha una bona pinacoteca amb bosn pintors del renaixement, una amb obra moderna i un sobre el país. I si de museus parlem no podem deixar de pensar en la meravella del Museu Mercedes Benz, modern i molt bonic, amb el Museu Porsche… I pels infants no oblideu el Zoo de Wilhelma, un dels millors de tota Alemania. La ciutat te molts hotels pero nosaltres us recomanem sense dubtar-ho el Ibis Styles del barri de Bad Cannstatt, un petit poblet balneari a tocar de Stuttgart. Habitacions familiars àmplies i còmodes, bé de preu. Un centre balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes a tocar. Comunicat amb el centre de la ciutat pel tramvia U2 cada 5 minuts. Fantàstic. I per dinar o sopar podeu anar a la Taberna de Mike’s al mateix hotel, o a un excel·lent grec no gaire llunyà: La Little Greek Taverna. Boníssim. Allà aprop un alemany d’especialitats suabes molt bo: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. I pels voltants uns quants italians. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià molt bo. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Stuttgart, un bon destí de vacances.

Stuttgart no es una ciudad turística. No tiene la vocación. Es una villa industrial, sede de compañias tan potentes como la Mercedes Benz o Porsche. Es una gran ciudad industrial, duramente bombardeada durante la segunda guerra mundial, reconstruida de manera racional durante los años 50. Sin embargo hay dos razones básicas que hacen de Stuttgart un buen destino familiar: su excelente situación geográfica, que la hace un centro de excursiones ideal, y unos cuantos alicientes interesantes de la propia Stuttgart. Vayamos por partes. Stuttgart está situada en el sur de Alemania, a 50 kms. al norte de la bellísima villa medieval universitaria de Tubingen, un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto tiene la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Stuttgart. Hacia el norte hay Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg on der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. O Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y el monasterio de Maulbronn, patrimonio de la humanidad, o Bad WinFS, un pueblo de la edad media. El bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Ulm, con su catedral, se levanta junto a un Danubio azul recién nacido, a menos de 90 kms. al este de Stuttgart. Y me dejo otras bellezas, como monasterios y castillos como Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Soledad, Favorite o Brunschal. No hay lugar para todo !. Vamos ahora por Stuttgart mismo. Empezamos por su reducido casco histórico, un par de plazas, con los castillos nuevo y viejo, la colegiata, cuatro casas antiguas. Nada del otro mundo. Pero también hay una buena pinacoteca con Bosnia pintores del renacimiento, una con obra moderna y uno sobre el país. Y si de museos hablamos no podemos dejar de pensar en la maravilla del Museo Mercedes Benz, moderno y muy bonito, con el Museo Porsche … Y para los niños no olviden el Zoo de Wilhelma, uno de los mejores de toda Alemania. La ciudad tiene muchos hoteles pero nosotros le recomendamos sin dudarlo el Ibis Styles del barrio de Bad Cannstatt, un pequeño pueblo balneario cerca de Stuttgart. Habitaciones familiares amplias y cómodas, bien de precio. Un centro balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas al lado mismo. Acceso al centro de la ciudad por el tranvía U2 cada 5 minutos. Fantástico. Y para comer o cenar puede ir a la Taberna de Mike ‘s en el mismo hotel, o en un excelente griego no muy lejano: La Little Greek Taverna. Buenísimo. Allí cerca un alemán de especialidades de Suabia muy bueno: Der Rothe Hirsch. ¡Fabuloso !. Y por los alrededores algunos italianos. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano muy bueno. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Stuttgart, un buen destino de vacaciones.