Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Fira de la Candelera a Molins de Rei

 

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, i ja van més de 169 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és molt fàcil arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot allò relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagès. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Més clàssics, al centre, també ens agrada molt l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 169 años. Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú

 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Fira de la Candelera a Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, i ja van més de 168 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és molt fàcil arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagès. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 168 años. Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Cavalcada dels Reis a Badalona

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Tot començarà al pont del Petroli de Badalona a les 16.30 hores, quan els reis arribaran a bord del vaixell “Ciutat de Badalona”. Un cop arribin al pont del Petroli els Reis i els patges recorreran la passarel·la de 250 metres i a les escales del pont hi haurà la rebuda institucional. Allà l’alcalde de la ciutat lliurarà a Ses Majestats el pa, la sal i la clau perquè puguin entrar a totes les cases. L’inici de la Cavalcada Reial serà a les 18 hores i començarà a l’avinguda de Pius XII, cantonada amb el carrer Ramiro de Maetzu. Seguiran per Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas cuando llegaran al pont del petroli. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Fira Candelera de Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 2, 3 i 4 de febrer de 2018. I ja van més de 167 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 167 años. (2018). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

El pessebre vivent a Prats del Rei

La vila d’Els Prats de Rei està situada a la part superior de la comarca de l’Anoia. És un poble petit, desconegut del gran públic, però amb un casc medieval digne de menció i visita. Els seus carrers estan plens de cases amb portals adovellats i finestrals gòtics. Places amb arcades li donen un aire antic i rústec. A les afores, l’esvelta torre dita de la Manresana, completa el conjunt. Si us hem despertat l’interès per conèixer Prats de Rei, podeu anar-hi amb motiu del seu Pessebre Vivent. Us agradarà. Té música pròpia, de Monsenyor Valentí Miserachs, músic del Vaticà, que va compondre l’oratori “Nadal, El Pessebre Vivent dels Prats de Rei” per a orquestra, cors i soprano solista, expressament per a aquesta obra. Els carrers i places de la vila es transformen en un gran escenari i veureu pollastres córrer pel galliner o un ruc a l’estable. Però també gallines, ànecs, ovelles amb els seus xais i molts altres, en un hàbitat natural. I un munt d’oficis, com ara cisteller, sabater, ceramista… oficis artesans que en l’actualitat pràcticament han desaparegut. Arribareu a Prats de Rei per l’autovia de Lleida, sortint passat Jorba (a la sortida 554) i fent 15 Km. ben indicats, camí de Calaf, per la C-1412, l’antiga carretera que va a Andorra. Per la C-25, des de Manresa, per l’Eix, agafeu la sortida de Calaf, i quedaran només 4 Km. per arribar a Prats. Si voleu passar uns dies a l’Alta Anoia, una comarca encantadora, serà bona idea. Podeu dinar al Restaurant Segarra, al Passeig Josep Maria Llobet, 22. Telèfon: 93 869 92 30, o al Prats Jardí, un hostal amb habitacions. Telèfon: 93 868 00 52. I podeu dormir en algun dels allotjaments rurals, com ara Cal Barrusca, o bé Can Bartomeu, dues masies. Dins el casc urbà teniu Can Vilella, una casa rural. En els pobles del voltant, com Sant Pere Llavinera, també hi ha bons llocs per menjar, com ara el restaurant la Pala. Bon pessebre vivent a Prats del Rei!.

La villa de Els Prats de Rei está situada en la parte superior de la comarca del Anoia. Es un pueblo pequeño, desconocido del gran público, pero con un casco medieval digno de mención y visita. Sus calles están llenas de casas con portales y ventanales góticos. Plazas con arcadas le dan un aire antiguo y rústico. En las afueras, la esbelta torre de la Manresana, completa el conjunto. Si os hemos despertado el interés por conocer Prats de Rei, podeis ir con motivo de su Belén Viviente. Os gustará. Hace cuarenta años que lo hacen, récord y señal de compromiso y calidad. Y con música de Monseñor Valentín Misserachs, ¡directa del Vaticano!. Pueden llegar por la autovía de Lleida, saliendo pasado Jorba (a la salida 554) y haciendo 15 Km. más, bien indicado. Por la C-25, el Eje, tomen la salida de Calaf, quedando sólo 4 km. para llegar a Prats. Si desean pasar unos días en la Alta Anoia, una comarca encantadora, será buena idea. Pueden comer en el Restaurante Segarra, en el Paseo Josep Maria Llobet, 22. Teléfono: 93 869 92 30, o en Prats Jardín, un hostal con habitaciones. Teléfono: 93 868 00 52. Y pueden dormir en alguno de los alojamientos rurales, como Cal Barrusca, o bien Can Bartomeu, dos masías. Dentro del casco urbano tienen Can Vilella.

Festa Major a Santes Creus

Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Speyer / Espira

La bella ciutat de Speyer, Espira en català, està situada a Alemania, a la vora del gran riu Rhin. És una ciutat imperial medieval, que va ser molt important a l’edat mitjana. La seva imponent catedral romànica, és de les més grans i boniques del país. A la seva cripta, molt maca també, hi han enterrats un grapat de reis i emperadors. Aparcar a Espira, malgrat sigui estiu, o facin el seu mercat de Nadal, molt maco i famós, és sempre fàcil. La ciutat està envoltada de parcs i, entre ells, hi ha grans àreas d’aparcament que valen una tarifa diària fixa, barateta. Ja que hem parlat del mercat de Nadal, que és molt bonic i que dura fins el primer diumenge de gener passat Reis, us el recomanarem. Podría ser la única oportunitat que tindreu de veure un mercat nadalenc durant les nostres vacances, donat que quasi tots tanquen la nit del 24 de desembre . A banda d’això la ciutat val la pena pel seu centre històric, ple de palaus i cases típiques, amb entramats de fusta, belles esglésies barroques, un ajuntament prou agradableen una avinguda molt xula, un eix comercial que va de la portada de la catedral a una torre, molt guapa, que es una porta de la antiga muralla, i ara és un referent de la ciutat. A Speyer, sempre que hi hem anat, hem dinat al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem de veritat. Pareu a Espira si aneu cap a Berlín, o cap a Colònia, o cap a Munich. Una hora i ho veureu tot. Si podeu estar una mica més a la regió, en el curs d’unes vacances o un pont, llavors podreu visitar la bella Heildeberg, i el seu castell, monestirs com Maulbronn, palaus com Brunschal o ciutats com Manheim o Worms, amb la seva catedral, romànica com Espira, i bonica com ella. Nos us ho perdeu!.

La bella ciudad de Speyer, Espira en catalán, está situada en Alemania, a orillas del gran río Rin. Es una ciudad imperial medieval, que fue muy importante en la edad media. Su imponente catedral románica, es de las más grandes y hermosas del país. En su cripta, muy bonita también, han enterrados un puñado de reyes y emperadores. Aparcar en Espira, aunque sea verano, o hagan su mercado de Navidad, muy bonito y famoso, es siempre fácil. La ciudad está rodeada de parques y, entre ellos, hay grandes áreas de aparcamiento que valen una tarifa diaria fija, baratita. Ya que hemos hablado del mercado de Navidad, que es muy bonito y que dura hasta el primer domingo de enero Reyes, os lo recomendaremos. Podría ser la única oportunidad que tendreis de ver un mercado navideño durante vuestras vacaciones, dado que casi todos cierran la noche del 24 de diciembre. Aparte de eso la ciudad vale la pena por su centro histórico, lleno de palacios y casas típicas, con entramados de madera, bellas iglesias barrocas, un ayuntamiento bastante agradable una avenida muy chula, un eje comercial que va des de la portada de la catedral hasta una torre, muy guapa, que es una puerta de la antigua muralla, y ahora es un referente de la ciudad. En Speyer, siempre que hemos ido, hemos comido en el restaurante Zur Alten Munz. Muy bueno, muy bien. Os lo recomendamos de verdad. Parad en Espira si vais hacia Berlín, o hacia Colonia, o hacia Munich. Una hora y lo veréis todo. Si pueden estar un poco más en la región, en el curso de unas vacaciones o un puente, podrán visitar la hermosa Heildeberg, y su castillo, monasterios como Maulbronn, palacios como Brunschal o ciudades como Manheim o Worms, con su catedral, románica como Espira, y bonita tan como la de Espira.

The beautiful city of Speyer, Speyer in Catalan, is located in Germany, on the banks of the great river Rhine. is a medieval imperial city, which was very important in the Middle Ages. Its imposing Romanesque cathedral, the largest and most beautiful in the country. In the crypt, also very nice, there are a handful of buried kings and emperors. Turn park, although it is summer, or do their Christmas market, very handsome and famous, it is always easy. The city is surrounded by parks and among them, there are large parking area worth a daily rate fixed barateta. Since we talked about Christmas market, which is very beautiful and lasting until the first Sunday in January Reis, I recommend it. Could be the only chance you’ll see a Christmas market during our vacation, as almost all closed the night of 24 December. Apart from that the city is worthwhile for its historic center full of palaces and traditional houses with wooden frameworks, beautiful baroque churches, a nice enough town hall a very cool avenue, a shopping area that cover the cathedral tower, very beautiful, that a door of the old wall, and is now a landmark of the city. In Speyer, whenever we have gone, we had lunch in the restaurant Zur Alten Munz. Very good, very good. We really recommend it. Turn to stop if you go to Berlin, Cologne or to, or to Munich. An hour and you’ll see everything. If you can be a little more in the region, during a holiday or a bridge. Then you can visit the beautiful Heildeberg and its castle, as Maulbronn monasteries, palaces or cities such as Brunschal Mannheim or Worms with its cathedral, Romanesque and Speyer, and beautiful like her. We miss it !.

La belle ville de Speyer, Speyer en catalan, est situé en Allemagne, sur les rives du grand fleuve Rhin. est une ville impériale médiévale, qui était très important au Moyen Age. Son imposante cathédrale romane, la plus grande et la plus belle dans le pays. Dans la crypte, également très agréable, il y a une poignée de rois et empereurs enterrés. Tournez parc, bien que ce soit l’été, ou faire leur marché de Noël, très beau et célèbre, il est toujours facile. La ville est entourée de parcs et parmi eux, il y a un grand parking vaut un taux journalier barateta fixe. Depuis, nous avons parlé sur le marché de Noël, qui est très belle et durable jusqu’à ce que le premier dimanche de Janvier Reis, je le recommande. Peut-être la seule chance vous verrez un marché de Noël pendant nos vacances, comme presque toutes fermées la nuit du 24 Décembre. Outre que la ville est intéressante pour son centre historique plein de palais et de maisons traditionnelles à ossature bois, de belles églises baroques, un hôtel de ville assez agréable une avenue très cool, une zone commerciale qui couvrent le tour de la cathédrale, très belle, que la porte de l’ancienne muraille, et est maintenant un point de repère de la ville. Dans Speyer, chaque fois que nous sommes allés, nous avons déjeuné dans le restaurant Zur Alten Munz. Très bon, très bon. Nous recommandons vraiment. Tournez pour arrêter si vous allez à Berlin, Cologne ou, ou à Munich. Une heure et vous verrez tout. Si vous pouvez être un peu plus dans la région, lors d’un séjour ou d’un pont. Ensuite, vous pouvez visiter la belle Heildeberg et son château, comme les monastères Maulbronn, des palais ou des villes comme Brunschal Mannheim ou Worms avec sa cathédrale, romane et de Spire, et belle comme elle. Nous manquons!.

Carnaval a Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

La Fira de la Candelera de Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 3, 4 i 5 de febrer de 2017. I ja van més de 166 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 166 años. (2017). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

El pessebre vivent dels Prats del Rei

La vila d’Els Prats de Rei està situada a la part superior de la comarca de l’Anoia. És un poble petit, desconegut del gran públic, però amb un casc medieval digne de menció i visita. Els seus carrers estan plens de cases amb portals adovellats i finestrals gòtics. Places amb arcades li donen un aire antic i rústec. A les afores, l’esvelta torre dita de la Manresana, completa el conjunt. Si us hem despertat l’interès per conèixer Prats de Rei, podeu anar-hi amb motiu del seu Pessebre Vivent. Us agradarà. Fa quaranta anys que el fan, rècord i senyal de compromís i qualitat. I amb música de Monsenyor Valentí Misserachs, directe del Vaticà!. Hi ha representacions els dies 6, 8 i 15 de gener de 2017. Recordeu: totes les sessions seran a quarts de 7 de la tarda, però la venda d’entrades comença a les sis!. Atenció: no és un pessebre clàssic, com els altres, on els assistents van fent un recorregut al seu ritme. És un  pessebre on els assistents es mouen tots junts d’un quadre a l’altre i, per tant un cop iniciat no es permetrà l’entrada al recinte. També recomanen d’anar ben preparats per tal que la climatologia no sigui cap inconvenient per a fruir de l’espectacle tot i saber que, en cas de pluja o neu no hi haurà representació i no cal que feu el viatge. Arribareu a Prats de Rei per l’autovia de Lleida, sortint passat Jorba (a la sortida 554) i fent 15 Km. ben indicats, camí de Calaf, per la C-1412, l’antiga carretera que va a Andorra. Per la C-25, des de Manresa, per l’Eix, agafeu la sortida de Calaf, i quedaran només 4 Km. per arribar a Prats. Si voleu passar uns dies a l’Alta Anoia, una comarca encantadora, serà bona idea. Podeu dinar al Restaurant Segarra, al Passeig Josep Maria Llobet, 22. Telèfon: 93 869 92 30, o al Prats Jardí, un hostal amb habitacions. Telèfon: 93 868 00 52. I podeu dormir en algun dels allotjaments rurals, com ara Cal Barrusca, o bé Can Bartomeu, dues masies. Dins el casc urbà teniu Can Vilella, una casa rural. En els pobles del voltant, com Sant Pere Llavinera, també hi ha bons llocs per menjar, com ara el restaurant la Pala. Bon pessebre vivent a Prats del Rei!.

La villa de Els Prats de Rei está situada en la parte superior de la comarca del Anoia. Es un pueblo pequeño, desconocido del gran público, pero con un casco medieval digno de mención y visita. Sus calles están llenas de casas con portales y ventanales góticos. Plazas con arcadas le dan un aire antiguo y rústico. En las afueras, la esbelta torre de la Manresana, completa el conjunto. Si os hemos despertado el interés por conocer Prats de Rei, podeis ir con motivo de su Belén Viviente. Os gustará. Hace cuarenta años que lo hacen, récord y señal de compromiso y calidad. Y con música de Monseñor Valentín Misserachs, ¡directa del Vaticano!. Pueden llegar por la autovía de Lleida, saliendo pasado Jorba (a la salida 554) y haciendo 15 Km. más, bien indicado. Por la C-25, el Eje, tomen la salida de Calaf, quedando sólo 4 km. para llegar a Prats. Si desean pasar unos días en la Alta Anoia, una comarca encantadora, será buena idea. Pueden comer en el Restaurante Segarra, en el Paseo Josep Maria Llobet, 22. Teléfono: 93 869 92 30, o en Prats Jardín, un hostal con habitaciones. Teléfono: 93 868 00 52. Y pueden dormir en alguno de los alojamientos rurales, como Cal Barrusca, o bien Can Bartomeu, dos masías. Dentro del casco urbano tienen Can Vilella.

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!