Tres tombs a Rubí


 

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 160 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament. A la nit concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes i agrupacions. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels túnels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’església de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Per exemple El Racó de la Sidra. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 160 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Els Tres tombs de Barcelona


Aquest proper dissabte 25 de gener de 2020, en ple centre de Barcelona, rodaran de nou els tres tombs. La concentració de sortida serà a les 10:30 hores a la cruïlla de l’Avinguda Paral·lel i el carrer Tamarit. D’allà surten a les 11 hores, carros i cavalls. Van pel carrer Tamarit, fins el mercat de Sant Antoni, Parlament, Ronda de Sant Pau, Urgell, Floridablanca, Ronda Sant Antoni, Plaça Universitat, Pelai i Rambla fins a Colom. No us ho perdeu!. Desenes de cavalls, burrets, carros i altres. Així doncs, les famílies amb infants tenim una cita al cor de Barcelona, al barri de Sant Antoni mateix al matí, a les 10.30 hores, o bé a Sant Jaume a les 12.30 hores, o baixant per les Rambles. No hi aneu amb cotxe. Hi ha molta gent i molts carrers tallats. Nosaltres hi anirem, i serà en metro. Fàcil, amb la línia 2, estació Sant Antoni, o la vermella, estacions Espanya, Rocafort, Entença, Universitat o Catalunya. Si aquest dissabte us fa mandra fer molts kilòmetres per passar-vos-ho amb els vostres infants, no ho dubteu, ho teniu ben fàcil: els tres tombs a Barcelona!.

El sábado después de la fiesta de Sant Antonio los tres tombs llegan también a la ciudad condal. Concretamente al barrio mismo de Sant Antoni, en pleno centro. Será la edición número 195. El sábado 25 de enero de 2020 a las 10.30 horas en el cruce entre calles de Tamarit y Paralelo, para ir luego hasta San Antonio, Universidad, Pelayo, Catalunya y Ramblas. Los niños y niñas alucinaran con la Guardia Urbana a caballo, las bandas de música y los caballos, burros, carros…  No vaiais en coche. Hay mucha gente y muchas calles cortadas. El metro de las línias 1 y 2 llega allí rápido y sin problemas. Si este domingo os da pereza hacer kilómetros lo tienen fácil: ¡los Tres Tombs en Barcelona!.

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú


Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Els Tonis de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar us convé la masia La Roca. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Fira de l’indiano a Cadaqués


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria. I ara, a les portes de l’estiu encara més. I us en donem un bon motiu: la seva fira de l’Indiano que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, de dissabte a la tarda fins diumenge a la nit. Hi podeu gaudir les titelles modernistes pels més petits de casa, les havaneres i el ball al passeig, o la demostració d’oficis artesans. El diumenge la ruta indiana de Cadaqués, a càrrec de Rutes Cadaqués, que és una visita guiada gratuïta, l’espectacle de Miss Umbrel·la, un excèntric personatge que passeja amb carretó i la música de manubri tot interactuant amb el públic. Però Cadqués és molt més que una fira, és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu ar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay una feria de Indianos, una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Cadaqués, revisitat


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria una vegada l’any. A l’estiu per la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu estirar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, albirant ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Si voleu fer uns dies pels voltants de Cadaqués, podeu aturar-vos, tot venint de Figueres i Barcelona, als Aiguamolls de l’Empordà, sempre molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls… I podria seguir visitant Castelló d’Empúries, poble medieval com pocs, amb una catedral fantàstica, museus, palaus, carrers empedrats… I arribar a Roses on podeu aprofitar els preus familiars de l’Hotel Mediterraneo Park, on us podeu allotjar molt bé. Heu de veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. L’endemà ja tindreu temps d’arribar-vos a Cadaqués, sense cap mena de dubte el poble més bonic de tota la Costa Brava, encara que va camí de Disneyland. No us amoïneu si us agrada Cadqués. A nosaltres també. Malgrat les masses de turistes sempre tindrà l’aire de refugi de pirates, i ningú no li pendrà les cases encalades i platges de roca viva. I en tornar potser voldreu baixar al Port de la Selva, una altra vila blanca, també molt grega, igualment encantadora, que està disposada en amfiteatre davant la seva badia perfecta. Des de Port es pot pujar al monestir de Sant Pere de Rodes per una pista ben condicionada. A més de les vistes podreu admirar una obra meravellosa del romànic català, amb una església de somni. Què espereu, Cadaqués us espera!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas , a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués o Port de la Selva. La espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . Cabo de Creus es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Cap de Creus, durmiendo en Roses, disfrutando del mediterraneo, ¡una idea magnífica ! .

El carnaval tocatardà de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 9 de febrer de 2019, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10 de la nit, hi haurà una festa jove a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 9 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.