La Fira de l’avellana a Brunyola


Brunyola és un petit poblet de la comarca de la Selva, en les nostres estimades terres de Girona. Aquest proper cap de setmana s’hi fa una fira de l’avellana. Tot i que Brunyola és dificil de trobar, us recomanem d’arribar-vos-hi. Està a mig camí entre Anglès i Santa Coloma de Farners. Brunyola és zona de camp, de pagesos, amable i rient, a la plana que ja anuncia Girona, però aprop de les Guilleries. Des de fa anys s’hi cultiva l’avellaner, i l’avellana de la Selva te reconeguda fama. Arribareu a Brunyola si preneu la C-63 des de Santa Coloma de Farners, en direcció a Anglès, i just passar l’eix transversal, preneu tot seguit la desviació per la carretera local que porta al poble, a mà dreta. També està unida per carretera amb Sant Dalmai. La Fira durarà tot el cap de setmana fins el diumenge al vespre. Hi haurà espais per a venda de productes artesanals i naturals. També una exposició de maquinària agrícola relacionada amb el cultiu i recollida de l’avellana i venda d’avellanes de la Selva. Es podran visitar diferents exposicions, hi haurà un pica pica de productes d’avellana, amb degustació de la coca de Brunyola, amb avellana de la Selva, allioli d’avellana i els plats cuinats amb avellana presentats pels restaurants del municipi. A la nit música, el concert “Avellana jove”. No hi manca una caminada popular, un recital de cançons populars, tallers, sardanes i concursos variats, com ara cursa de velocitat carregant un sac d’avellanes. Normalment hi ha havaneres i de cançons de taverna. Però cada any és diferent. Ja ho veieu, festa sana i casolana. Podeu dinar al poble, recordeu, cuina d’avellana. Per exemple al restaurant El Castell, molt recomanable, casolà, petitó, al centre mateix de la vila. Can Segarra està a la carretera C-63, just a la desviació cap a Brunyola. Una mica més endavant, per la mateixa c-63, hi ha Can Horta del Puig, en una masia rústica. Per dinar, sopar i dormir teniu la casa rural de Cal Gabatxó, molt bonica, amb piscina, ideal pels infants. Brunyola, més enllà de la fira, és molt acollidor, petit i coquetó. Son quatre cases al voltant de l’església i un potent casalot que fou castell. Impressionant. És un entorn ideal per anar amb bici, i per passejar i còrrer amb els infants. Hi ha bellíssims boscos de pi, castanyer i alzina, en un terreny planament ondulat. També podeu visitar, al poble veí de Sant Dalmai, el desconegut volcà de La Crosa, el més gran de Catalunya i tercer d’Europa. Molt bonic, ja a les Guilleries, el Castell de Farners, recentment restaurat. O prendre les aigües a l’Spa del centre termal Magma també al mateix Santa Coloma de Farners. Per petits i grans assedegats d’emocions fortes, podeu muntar en kart al circuït de Sils, a tocar de la carretera NII. Girona ciutat, medieval i encantadora, no està lluny, així com tampoc ho està Osor, Sant Hilari i les Guilleries. Bona fira de l’avellana a Brunyola!.

A Brunyola, un pequeño pueblecito de la comarca de la Selva, en nuestras queridas tierras de Girona, se hace una feria de la avellana, el domingo del primer fin de semana de octubre. Brunyola es dificil de encontrar. Está a medio camino entre Inglés y Santa Coloma de Farners. Brunyola es zona de campo, de campesinos, amable y riendo, en la llanura que ya anuncia Girona, pero cerca de las Guilleries. Desde hace años se cultiva el avellano, y la avellana de la Selva tiene reconocida fama. Llegaréis a Brunyola si toma la C-63 desde Santa Coloma de Farners, en dirección a Inglés, y justo pasar el eje transversal, tome a continuación la desviación por la carretera local que lleva al pueblo, a mano derecha. También está unida por carretera con Sant Dalmai. La feria se inaugura oficialmente el sábado por la mañana y acaba el domingo por la noche. Para comer Can Segarra está en la carretera C-63, justo en el desvío hacia Brunyola. Un poco más adelante, por la misma c-63, hay Can Huerta del Puig, en una masía rústica. Aún más adelante está el restaurante Can Valls, en el casco urbano del pequeño pueblo de Sant Martí Sapresa. Para comer, cenar y dormir tiene la casa rural de Cal gabacho, muy bonita, con piscina, ideal para los niños. Brunyola, más allá de la feria, es muy acogedor, pequeño y coqueto. Son cuatro casas alrededor de la iglesia y un potente caserón que fue castillo. Impresionante. Es un entorno ideal para ir en bici, y para pasear y correr con los niños. Hay bellísimos bosques de pino, castaño y encina, en un terreno llanamente ondulado. También puede visitar, en el pueblo vecino de Sant Dalmai, el desconocido volcán de La Crosa, el más grande de Cataluña y tercero de Europa. Muy bonito, ya en las Guilleries, el Castillo de Farners, recientemente restaurado. O tomar las aguas en el Spa del centro termal Magma también al mismo Santa Coloma de Farners. Para pequeños y grandes sedientos de emociones fuertes, puede montar en kart en el circuito de Sils, cerca de la carretera NII. Girona ciudad, medieval y encantadora, no está lejos, así como tampoco lo está Osor, Sant Hilari y las Guilleries. Buena feria de la avellana en Brunyola!.

La Fira de la bruixeria de Sant Joan les Fonts


 

Sant Joan les Fonts és un municipi de la Garrotxa, molt proper a la ciutat d’Olot. Però Sant Joan les Fonts te vida pròpia i molts atractius turístics per a les famílies amb nens i nenes, més enllà del fet de estar situat en una comarca tan bonica, plena de boscos i volcans, i a tocar d’una vila com Olot, plena de museus i de llocs encantadors. Avui us convidem a pujar fins Sant Joan les Fonts per gaudir de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa, sí. I pel seu excepcional patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, molt desconegut del gran públic, i un castell medieval, el de Junvinya, així com diverses esglésies en nuclis rurals. I també pel seu increïble patrimoni natural, que permet passejades familiars, a peu o en bici, pel costat del riu Fluvià, i moltes rutes més, com l’anomenada ruta de les tres colades, (naturalment de lava). I és que tot el municipi està inclòs dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Però avui us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de tot això i de la seva fantàstica fira Internacional de Bruixeria. Ho munten molt bé, repartint els diferents actes repartits en espais dedicats a la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Durant tot el cap de setmana el poble es transforma i es veu envoltat de bruixes i bruixots. S’hi fan activitats infantils i per a tots els públics. Hi trobareu tallers, xerrades, vols d’escombra, una gimcana embruixada i un túnel de l’infern. També un sopar espectacle amb un menú embruixat. No us ho penseu més i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana embruixat i màgic a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las brujas, la magia, los encantamientos?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la maravillosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su feria de brujas y brujos. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares llenos de actos y actuaciones, talleres para los peques. Aprovechad para subir a la Garrotxa y ver los volcanes, una salida que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes viviendo entre magos, ¡qué idea más fabulosa!.

Fira de Sant Miquel d’Hostalric


 

Hostalric és un poble gran, una antiga plaça forta medieval, una plaça forta del segle XVIII, important. sempre ens agrada d’anar-hi, passejar pels seus carrers, gaudir-ne. Està situada just a la fronterera entre Barcelona i Girona, als peus del Montseny i a tocar de les verdes turonades del màgic Montnegre. Una vila plena d’història, plena de natura. Enclavada al bell mig de la Vall del Tordera, en la ruta de pas cap a les platges amables del Maresme, o la Costa Brava poderosa. En un encreuament fantàstic, a mig camí de tot arreu. Culturalment Hostalric també és molt potent i poderosa. Conserva les seves formidables muralles medievals, gens malmeses, un record meravellós d’un passat gran històric, i, a dalt de tot del poble, una potent fortalesa de l’època del 1714.  Passejant per Hostalric podeu admirar les la seva força, el panys de muralla perfectament conservats, les torres guerreres, el camí de ronda. I aquest proper cap de setmana Hostalric celebra la Fira de Sant Miquel. La Fira de Sant Miquel es celebrarà aquest proper cap de setmana. Hi haurà parades d’alimentació i artesania, demostracions i tallers d’oficis artesans. un munt d’actes per a tota la família com ara jocs de cucanya, hora del conte, música o atraccions infantils. Teniu visites guiades al castell, a les 12 i 17 hores, dissabte i el diumenge. També una trobada de puntaires de Catalunya i la peculiar cercavila de les Majorettes d’Hostalric, una formació integrada només per homes, que només surt en cercavila per la Fira de Sant Miquel. A més podreu entrar als més recondits racons i moure-us per on vulgueu. Hostalric és força més a prop de Barcelona del què us penseu. Comunicació ben fàcil per l’autopista AP-7, amb sortida al mateix poble, i per carretera, via Granollers i Sant Celoni. També hi podeu arribar per Mataró, seguint cap a  Tordera, si veniu de la costa. No us perdeu la fira de Sant Miquel d’aquesta bonica població a cavall del Maresme, la Selva i el Vallés. Nosaltres hi anem cada any. Si l’oferta de la fira no fos prou per a la vostra gana, heu de saber que a Hostalric hi ha boníssims llocs per anar a dinar, si us fes falta. Us recomanarem llocs senzills i casolans, però de bona cuina, com ara el Quatre Vents, a la carretera, Av. Coronel Estrada, 122, tel: 972 86 56 90, o bé El Parrufu, també a la mateixa carretera, però al número 299, tel: 972864048. Ens agrada molt també Cal Esparter, al mig del poble, o bé Cal Panxu, al mateix carrer Major, un xic més avall, al número 43, tel: 972 86 42 41. Encara n’hi ha molts més. Bona fira a Hostalric!.

Hasta Hostalric siempre nos gusta ir. Nos encanta esta ciudad medieval, justo en la frontera entre Barcelona y Girona, situada al pie del Montseny y con las espaldas vueltas hacia el Montnegre. Llena de historia, llena de naturaleza, en el Valle del Tordera, centrada en un cruce fantástico, a medio camino de todas partes. Culturalmente Hostalric es muy potente. Conserva sus murallas medievales, recuerdo de un pasado histórico, y una potente fortaleza. Paseando por Hostalric podrán admirar los lienzos de muralla perfectamente conservados, las torres guerreras, el camino de ronda. Y este próximo fin de semana, el último de septiembre, estará todo abierto. Podrán entrar en los más recónditos rincones y moverse por donde quieran. Porque este fin de semana, Hostalric está de fiesta. Es la feria de San Miguel. En la calle mayor habrá puestos de artesanía, gastrónomicos, de oficios, de todo tipo de cosas. Pueden ver un encuentro de coleccionistas de placas de cava, de encajeras, sardanas y muchos espectáculos para niños. Podrán remover a su gusto en el mercado de antigüedades y trastos viejos. Abrirá las puertas el castillo, donde tendrán lugar talleres infantiles y concursos. En la Plaza de la Villa habrá conciertos de folk, pop, swing y jazz. Participareis en una butifarrada popular por pocos euros, y gratuitamente en el oficio de fiesta mayor. Hostalric está bastante más cerca de Barcelona de lo que os pensáis. Comunicación bien fácil por la autopista AP-7, con salida el mismo pueblo, y por carretera, vía Granollers y Sant Celoni. También se puede llegar por Mataró, siguiendo hacia Tordera, si vienen de la costa. No os perdáis la feria de San Miguel de esta bonita población a caballo del Maresme, la Selva y el Vallés. Nosotros vamos cada año. Si la oferta de la feria fuera poco para su apetito, deben saber que en Hostalric hay buenísimos lugares para ir a comer, por si hiciera falta. Os recomendaremos lugares sencillos y caseros, pero de buena cocina, como Cal Esparter, en medio del pueblo, o bien Panxu, en la misma calle Mayor, un poco más abajo, en el número 43, tel: 972 86 42 41. Aún hay muchos más. Buena feria en Hostalric.

Fira de l’indiano a Cadaqués


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria. I ara, a les portes de l’estiu encara més. I us en donem un bon motiu: la seva fira de l’Indiano que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, de dissabte a la tarda fins diumenge a la nit. Hi podeu gaudir les titelles modernistes pels més petits de casa, les havaneres i el ball al passeig, o la demostració d’oficis artesans. El diumenge la ruta indiana de Cadaqués, a càrrec de Rutes Cadaqués, que és una visita guiada gratuïta, l’espectacle de Miss Umbrel·la, un excèntric personatge que passeja amb carretó i la música de manubri tot interactuant amb el públic. Però Cadqués és molt més que una fira, és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu ar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay una feria de Indianos, una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Tossa Indiana


 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Girona, temps de flors


 

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2019 podeu anar-hi del 11 fins el 19 de maig. Es a dir, un parell de caps de setmana, aquest vinent 11 i 12, i el proper. 18 i 19 de maig de 2019. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Port Lligat


El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.