Revetlla Sant Joan a Badalona


  • revetlla

La nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any, a Badalona, és un misteri. Internet és un desert: cap notícia. L’any passat vàrem fer una entrada com ara aquesta intentant descobrir-vos els llocs de la ciutat de Badalona on la gent es reunirà per donar la benvinguda a l’estiu. És difícil perquè res no és segur, i tot cal descobrir-ho. Però ho intentarem. Primer anunciar que, com ja és tradicional, la Flama del Canigó arribarà a Badalona el 23 de juny, vigília de Sant Joan, per part de l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, a la tarda, a la plaça de la vila, i farà un recorregut a partir de les 18,30 hores pel centre de Badalona, de la mà d’Omnium Cultural. Hi haurà, segur, revetlla popular de la plaça del Sol, al barri de Casagemes. Taula i foguera assegurada. Servei de bar. Punxa discos casolà. Infants i petards. Festa familiar. Segurament fan revetlla els veïns del carrer Sant Rafael, al centre de Badalona, que l’organitzen entre els carrers de la Mercè i Sant Pau, amb sopar i ball. I potser als pisos de Can Mercader, a la Plaça Lluís Solà i Escofet. També podria haver-hi un ball popular al barri de Canyet. A partir de les 21 hores al carrer Mas Felip (on hi ha l’antiga església cremada de Canyet). Hi ha molts actes que no sabem si es faran. On més se’n fan? Tampoc no podem dir-ho. Cal preguntar-ho. No surten anunciades enlloc. En faran aquest any?. Qui ho pot saber… Només la de la plaça del Sol és segura. Visca la nit de Sant Joan!.

Nos complace encontrarnos, de nuevo, en las puertas de la noche de San Juan, la noche más mágica. Queremos que esta noche os lo paséis muy bien, con vuestros hijos e hijas, con la pareja, con nuestros parientes, con los amigos y conocidos. Haciendo juerga y fiesta en la calle, en casa. Ya el año pasado hicimos una entrada como esta intentando descubriros los lugares de la ciudad de Badalona donde la gente se reunirá para dar la bienvenida al verano. La plaza de la Vila, a las 18 horas, sería la primera cita. Allí veréis llegar la Llama del Canigó. La Asociación Fiesta Nacional de los Países Catalanes la distribuye, en aquel momento, desde el centro de Badalona, a todos los fuegos y verbenas populares alrededor de la villa. ¿Y qué fiestas recomendamos?. Pues, por ejemplo la verbena popular de la plaza del Sol, en el barrio de Casagemes. Mesa y hoguera asegurada. Servicio de bar. Un grupo musical o una disco móvil. Niños y petardos. Fiesta familiar. Esperamos que este año también la haya. Nunca se sabe del todo. Hay preguntarlo. En Lloreda y Nueva Lloreda, en el parque de las Muntanyetes, en Montigalà, en Llefià, en la plaza Trafalgar, y al Dalt la Vila, en la plaza Constitución, el año pasado hubo fiesta, hogueras y bullicio. Pero no salen anunciadas en ninguna parte. ¿Las harán este año?. ¿Quién lo puede saber? … pero, en cualquier caso, ¡viva San Juan!.

Fira de l’indiano a Cadaqués


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria. I ara, a les portes de l’estiu encara més. I us en donem un bon motiu: la seva fira de l’Indiano que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, de dissabte a la tarda fins diumenge a la nit. Hi podeu gaudir les titelles modernistes pels més petits de casa, les havaneres i el ball al passeig, o la demostració d’oficis artesans. El diumenge la ruta indiana de Cadaqués, a càrrec de Rutes Cadaqués, que és una visita guiada gratuïta, l’espectacle de Miss Umbrel·la, un excèntric personatge que passeja amb carretó i la música de manubri tot interactuant amb el públic. Però Cadqués és molt més que una fira, és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu ar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay una feria de Indianos, una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .

Fira de formatges a Sant Pol de Mar


 

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

Port Lligat


El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Cadaqués, revisitat


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria una vegada l’any. A l’estiu per la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu estirar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, albirant ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Si voleu fer uns dies pels voltants de Cadaqués, podeu aturar-vos, tot venint de Figueres i Barcelona, als Aiguamolls de l’Empordà, sempre molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls… I podria seguir visitant Castelló d’Empúries, poble medieval com pocs, amb una catedral fantàstica, museus, palaus, carrers empedrats… I arribar a Roses on podeu aprofitar els preus familiars de l’Hotel Mediterraneo Park, on us podeu allotjar molt bé. Heu de veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. L’endemà ja tindreu temps d’arribar-vos a Cadaqués, sense cap mena de dubte el poble més bonic de tota la Costa Brava, encara que va camí de Disneyland. No us amoïneu si us agrada Cadqués. A nosaltres també. Malgrat les masses de turistes sempre tindrà l’aire de refugi de pirates, i ningú no li pendrà les cases encalades i platges de roca viva. I en tornar potser voldreu baixar al Port de la Selva, una altra vila blanca, també molt grega, igualment encantadora, que està disposada en amfiteatre davant la seva badia perfecta. Des de Port es pot pujar al monestir de Sant Pere de Rodes per una pista ben condicionada. A més de les vistes podreu admirar una obra meravellosa del romànic català, amb una església de somni. Què espereu, Cadaqués us espera!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas , a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués o Port de la Selva. La espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . Cabo de Creus es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Cap de Creus, durmiendo en Roses, disfrutando del mediterraneo, ¡una idea magnífica ! .

Tarragona, revisitada


De nou hem estat a Tarragona aquest passat cap de setmana. Un dissabte assolellat d’hivern, extremadament mediterrani. Tarragona és una ciutat molt bella, plena de monuments imponents, d’època romana la majoria, però també medievals, que han fet que fos declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Hi trobareu un preciós amfiteatre, les ciclòpies muralles, el circ… tot increïble. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic. La seva catedral, els palaus del carrer de cavallers… amb racons encisadors, plens de poesia. A més Tarragona ofereix sol i platja. Unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. Ens agrada Tarragona, amb la seva llum del sud, la pedra daurada, la calma que s’hi respira. A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP-7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en pàrquings subterranis, arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Filosofia, íntim i acollidor, bona brasa, hamburgueses fabuloses. O el Arcs, cuina d’altíssima qualitat, preus en consonància. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic. bo. O el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?.  Sempre hi ha un bon motiu per re-visitar Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que Tarragona existe, y es muy bonita. Consulten la web del ayuntamiento, para ver el montón de monumentos que tienen a su disposición, romanos los más: muralla, circo, amfiteatro, pero también medievales, como la catedral o el barrio antiguo con sus palacios. En Tarragona tienen muy buenos restaurantes, donde comer de maravilla, y hoteles cómodos por si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Fira de tardor a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira de tardor aquest dissabte 17 de novembre de 2018, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana en que fan la fira de tardor. Trobareu moltes activitats familiars. Mireu la web per a més informació. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona, 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Si fos temps de bany, o si sou valents i valentes i no us fa por l’aigua freda, hi ha boniques platges, petites, netes, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de otoño en Sant pol de Mar. Este sábado 17 de noviembre de 2018. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños si sois valientes y no os da miedo el agua fria. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.