Ruidera

La gent imagina la Manxa com una terra àrida, seca, calurosa. Quan hi van queden sorpresos de veure hectàrees ben treballades de vinya, la més gran d’Espanya. La Manxa, és clar, no és Suissa. Però no hi falta l’aigua. Aneu a les llacunes de Ruidera, (de la remor que fan). Quedareu de pasta de moniato. Vuit llacunes grans i moltes altres de petites us donaran la benvinguda. L’aigua, cristal·lina, salta d’una llacuna a l’altra en petites cascades. Tenen tots els tots possibles, entre el verd maragda i el blau turquessa. Hi ha platges habilitades, zones de reserva d’aus aquàtiques, i llocs encisadors per descansar, dinar o dormir. Ara bé, eviteu els anys massa secs. Si l’any ha estat molt poc plujòs, pot faltar l’aigua. Llavors no són tan boniques. http://www.lagunasderuidera.net/

La gente imagina la Mancha como una tierra árida, seca, calurosa. Cuando van quedan sorprendidos de ver hectáreas bien trabajadas de viña, la más grande de España. La Mancha, claro está, no es Suiza. Pero no falta el agua. Si vais a las lagunas de Ruidera, (del rumor que hacen), lo vereis. Quedaréis pasmados. Ocho lagunas grandes y otras muchas de pequeñas os darán la bienvenida. El agua, cristalina, salta de una laguna a la otra en pequeñas cascadas. Tienen todos los tonos posibles, entre el verde esmeralda y el azul turquesa. Hay playas habilitadas, zonas de reserva de aves acuáticas, y lugares encantadores para descansar, comer o dormir. Ahora bien, evitad los años demasiados secos. Si el año ha sido muy poco lluvioso, puede faltar el agua. Entonces no son tan guapas. http://www.lagunasderuidera.net/

Consuegra

Consuegra, al sur de Toledo, en plena Manxa, és un altre poble amb molins de vent. Un altre poble on el Quixot va fer volar la seva bogeria. Consuegra te molts molins. Més, potser que Campo de Criptana. Els te dalt d’un turó, un xic lluny de la vila, com una atracció turística més. Perque Consuegra, a més del molins, te un senyor castell. Un gran castell. I un poble medieval per visitar. Si anaeu a la Manxa, no deixeu de veure Consuegra.   http://www.aytoconsuegra.es/

Consuegra, al sur de Toledo, en plena Manxa, es otro pueblo con molinos de viento. Otro pueblo dónde Don Quijote hizo volar su locura. Consuegra tiene muchos molinos. Más, quizás, que Campo de Criptana. Pero los tiene en lo alto de un cerro, un poco lejos de la villa, como una atracción turística más. Porque Consuegra, además de los molinos, posee un señor castillo. Un gran castillo. Y un pueblo medieval por descubrir. Si vais a la Mancha, no dejeis de ver Consuegra. http://www.aytoconsuegra.es/

Almagro

Hi ha nom que imprimeixen caràcter, com Almagro. Situat al mig de la Manxa, aquesta bellíssima ciutat te la plaça més bonica del món. I no només és la plaça. Tot Almagro és d’una bellessa indescriptible. Camineu pels seus carrers silenciosos i serens, entreu als convents on les monges encara treballen i oren, cada dia, els dolços més deliciosos. Aneu a Almagro per veure les famosos puntes de coixí, labor mil·lenària de les dones d’aquell lloc, i quedereu bocabadats. Si feu la ruta el Quixot, no oblideu Almagro. http://www.ciudad-almagro.com/

Hay nombres que imprimen carácter, como Almagro. Situado en medio de la Mancha, esta bellísima ciudad posee la plaza más linda del mundo. Y no sólo es la plaza. Todo Almagro es de una belleza indescriptible. Andáis por sus calles silenciosas y serenas, y entráis en los conventos dónde las monjas todavía trabajan y oran, cada día, los dulces más deliciosos de la tierra. En Almagro podeis ver los famosos encajes de bolillos, labor milenaria de las mujeres de aquel lugar. Quedareis boquiabiertos. Si hacéis la ruta de Don Quijote, no olvideis de parar en Almagro. http://www.ciudad-almagro.com 

Alcalá de Júcar

Pocs pobles al món sorprenent tan al viatger com Alcalà de Xúquer. Un no s’espera trobar aquesta mena de maravelles penjades d’un risc, en una falç d’un riu, en mig d’una terra aspre i seca. Sorprenen les seves cases blanques devallant fins la verdor del Xúquer. Sorprèn el seu castell enlairat dalt la carena. Sorprèn el riu, plàcid, fresc, ple d’arbres, el pont romà, els carrers costeruts, l’església. No us ho deixeu perdre, aneu fins Alcalà de Xúquer i deixeu-vos sorprendre. Visiteu-lo mentre encara quedin llocs així. http://www.alcaladeljucar.net. Hi arribareu des de Barcelona anant fins València, i seguint per l’autovia de Madrid fins a Requena i, d’allà, cap a Casas Ibáñez en direcció a Albacete, per una carretera plena de corbes, que travessa, puja i baixa serres oblidades. Abans d’entrar a Casas Ibáñez, a 6 kms. desvieu-vos a la esquerra, gens o molt mal indicat, o des del mateix Casas Ibáñez, ben indicat, baixeu a Alcalà. O bé des d’Albacete, a la inversa. Recomanem acabar de baixar a l’alçada del riu i aparcar, on pugueu, a la vora de l’aigua. Pot estar molt ple. És molt turístic i hi ha molts restaurants on menjar. Passeu el pont romà i perdeu-vos pel didal dels carrers. I, en canvi, també recomanem que no us perdeu els poblets troglodites que hi ha un xic més enllà d’Alcalà, riu amunt. Aneu fins Jorquera, Cubas i altres pobles dels voltants. Ara bé, les carreteres son estretes, i per allà sota els barrancs del Xúquer podeu passar-hi molt de temps, però el paisatge s’ho val.

Pocos pueblos en el mundo sorprenden tanto al viajero como Alcalà. Uno no se espera encontrar esta clase de maravillas colgadas de un risco, en la hoz de un río. Sorprenden sus casas blancas bajando hasta la verdor del Júcar. Sorprende su castillo en la cima. Sorprende el río, plácido, fresco, pletórico de árboles, el puente, las calles, la iglésia. No os lo dejeis perder, id hasta Alcalà de Júcar y dejaos sorprender gratamente de que en España todavía queden lugares así. http://www.alcaladeljucar.net  Llegad desde Barcelona yendo a València, y siguiendo por la autovía de Madrid hasta Utiel o Requena y, de allá, hacia Casas Ibáñez en dirección a Albacete. O bien desde Albacete a la inversa. No os perdais los poblados trogloditas que hay un poco más allá de Alcalà, así como Jorquera y otros pueblos de los alrededores.

Campo de Criptana

Campo de Criptana és la Mancha en estat pur. És el Quixot en viu i en directe. Aquest poblet preciòs, encalat, està conquerit pels molins de vent, perfectament conservats, que ensenyorejen el seu turó. I no n’hi ha un, no… n’hi ha un munt!. Aneu a Campo de Criptana com a part del vostre periple per les terres manxegues, juntament amb les llacunes de Riudera, Puerto Làpice, Villanueva de los Infantes o Consuegra.  http://www.campodecriptana.info/ 

Campo de Criptana es la Mancha en estado puro. Es don Quijote en vivo y en directo. Este pueblo preciòso, encalado, conquistado por los molinos de viento, perfectamente conservados, que dominan su cerro. Y no hay uno, no… ¡hay un montón!. Id a Campo de Criptana como parte de vuestro periplo por las tierras mancheguas, junto con las lagunas de Riudera, Puerto Làpice, Villanueva de los Infantes o Consuegra. http://www.campodecriptana.info/  

Mantua

Mantova, en els nostres dies molt allunyada de les principals rutes turístiques italianes, dormita el pes dels segles en plena plana del Po. Maravellosament situada entre dos llacs, els seus carrers són plens de monuments dignes de visita. El més sorprenent, però, és el seu magnífic palau ducal i la seva acatedral, renaixentistes. Els Gonzaga embelliren la seva capital amb aquests dos notabilíssims edificis que no deixen indiferents els pocs visitants que els visiten. El palau, en concret, poseeix sales enlluernadores, amb frescos, estàtues, mobles i pintures de les primeres firmes d’artistes del cincents i siscents italià. No deixeu d’anar a Mantova. La trobareu amagada un xic al sud de la ruta lògica entre Milà i Venecia, sota Verona, prop de Pàdova.  http://www.comune.mantova.it/

Mantova, en nuestros días muy alejada de las principales rutas turísticas italianas, dormita el peso de los siglos en plena llanura del Po. Maravillosamente sita entre dos lagos, sus calles estan llenas de monumentos dignos de visita. Lo más sorprendente es su magnífico palacio ducal y su acatedral, renacentistas. Los Gonzaga embellecieron la capital con estos dos notabilísimos edificios que no dejan indiferentes a los pocos visitantes que los ven. El palacio, en concreto, posee salas deslumbrantes, con frescos, estatuas, muebles y pinturas de las primeras firmas de los artistas del 500′ y 600′ italiano. No os perdais Mantova. La encontraréis escondida al sur de la ruta lógica entre Milán y Venecia, bajo Verona, cerca de Pàdova. http://www.comune.mantova.it/

Urbino

Poques ciutats tan poderoses en la Itàlia medieval com la capital del ducat d’Urbino i Montefeltro. I això es nota avui en una ciutat plena de monuments, a l’ombra del seu descomunal palau ducal. Urbino està lluny de les rutes turístiques italianes, prop de l’Adriàtic, al darrer racó de les Marches, més enllà de la somrient Toscana i de la misteriosa Umbria. Però això, per a certa gent, no deixa de ser un al·licient, oi?  http://www.comune.urbino.ps.it/   Web provincial: http://www.turismo.pesarourbino.it/

Pocas ciudades tan poderosas en la Italia medieval como la capital del ducado de Urbino y Montefeltro. Y esto se nota hoy en una ciudad llena de monumentos, a la sombra de su descomunal palacio ducal. Urbino está lejos de las rutas turísticas italianas, cerca del Adriàtico, en el último rincón de las Marches, más allá de la sonriente Toscana y de la misteriosa Umbria. Pero esto, para cierta gente, no deja de ser un aliciente. http://www.comune.urbino.ps.it/  Web provincial: http://www.turismo.pesarourbino.it  

Ferrara

Ferrara és una petita i bellíssima ciutat italiana en la ruta entre Florència i Venecia, via Bologna. Normalment només s’hi passa. Terrible error. Ferrara és una petita perla, i fareu molt malament de no dedicar-vos a admirar unes hores, o un dia sencer. La família Este es va dedicar a adornar la seva capital amb multitud de monuments ben bonics. Així el castell estense, a la foto, la catedral, el palau dels diamants… Però també són admirables els carrers i carrerons de la vila mercantil, les places, les cases, els jardins. http://ferrara.comune.fe.it/   Si voleu dormir en un hotel d’aquells que no oblidareu aneu a l’Hotel Europa. Us sentireu com prínceps, i no es tan car com podrieu esperar. http://www.hoteleuropaferrara.com/

Ferrara es una pequeña y bellísima ciudad italiana en la ruta entre Florencia y Venecia, vía Bologna. Normalmente sólo se pasa. Terrible error. Ferrara es una pequeña perla, y haréis muy mal de no dedicarle unas horas, o un día entero. La familia Este se prodigó adornando su capital con multitud de monumentos bien lindos. Así el castillo estense, en la foto, la catedral o el palacio de los diamantes… Pero también son admirables las calles y callejones de la villa mercantil, las plazas, las casas, los jardines. http://ferrara.comune.fe.it/  Si deseais dormir en un hotel de aquellos que no olvidaréis ya jamás, id al Hotel Europa. Os sentiréis como príncipes, y no és tan caro como podriais esperar. http://www.hoteleuropaferrara.com  

Gubbio

Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta bonica ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Todi

La regió entre Florència i Roma te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’esglèsia de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu Perugia o Assís http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Florència, o a la inversa, serà una ruta ben plaent.

La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com  Así el camino de Roma hasta Florencia, o a la inversa, será una ruta bien placentera.

Bielsa

El vall de Pineta, capital Bielsa, és un destí familiar de primer ordre al Pirineu Aragonès. Tranquil·litat, paisatge, multitud de petites sortides a peu, excursions ben boniques i exòtiques en cotxe… I arribareu pujant des de Barbastro cap a Ainsa i després remuntant fins a Bielsa. http://www.bielsa.com/ La vall es remata en un circ glaciar, (a la foto) dominat pel Mont Perdut, on hi ha el parador. L’aigua del riu juga amb l’herba i, al final, cansada, es remansa en el llac. Boscos, cascades… natura. Des de Bielsa podeu anar en cotxe, en pocs kms. a la propera vall de Plan, o pasar el túnel i treure el nas a França per fer els llacs de Neoville o baixar fins Arreau. Per dormir us recomanem vivament l’hotel Bielsa, a peu de carretera, a l’entrada del poble. Us mimaran molt per pocs diners. Atenció molt especial a les famílies. Bon menjar. Demaneu pels apartaments, una cucada. http://www.hotelbielsa.com/

El valle de Pineta, capital Bielsa, es un destino familiar de primer orden en el Pirineo Aragonés. Tranquilidad, paisaje, multitud de pequeñas salidas a pie, excursiones bien guapas y exóticas en coche… Llegaréis subiendo desde Barbastro hacia Ainsa y después remontando hasta Bielsa. http://www.bielsa.com/ El valle se remata en un circo glaciar, (ver la foto) dominado por el Monte Perdido, dónde hay un parador. El agua del río juega con la hierba y, al final, cansada, se remansa en un lago. Bosques, cascadas… naturaleza. Desde Bielsa podeis ir en coche, en unos pocos kms. al valle próximo de Plan, o pasar el túnel y sacar la nariz por Francia para subir a los lagos de Neauville o bajar hasta Arreau. Para dormir os recomendamos vivamente el hotel Bielsa, a pie de carretera, en la entrada del pueblo. Os mimaran mucho por poco dinero. Atención muy especial a las familias. Buena comida. Pedíd por los apartamentos, una cucada  http://www.hotelbielsa.com

Praga

La capital de la república txeca és un punt i apart. Es un destí universal. Un lloc comú. Preciosa, bellíssima, fantàstica. Aneu a Praga. Mereix una llarga, llarga visita. La Catedral, i el palau annex, dalt del turó. El pont Carles sobre el Moldava, amb les seves estàtues. La plaça del Thin, amb el seu rellotge astronòmic, els carrers de Mala Strana, el monestir barroc de Strahov, la torre de la pólvora, els museus. Per menjar bé de preu, aneu als restaurants, self-service, del museus, com ara el que hi ha prop de la catedral i el palau reial. http://www.praha.eu/

La capital de la república Checa es un punto y aparte. Es un destino universal. Un lugar común. Preciosa, bellísima, fantástica. Id a Praga. Merece una larga, larga visita. La Catedral, y el palacio anejo, en el cerro. El puente Carlos sobre el Moldava, con sus estatuas. La plaza del Thin, con su reloj astronómico, las calles de Mala Strana, el monasterio barroco de Strahov, la torre de la pólvora, los museos. Para comer bien de precio, podeis ir a los restaurantes, self-service, de los museos, como por ejemplo el que hay cerca de la catedral y el palacio real. http://www.praha.eu/  

Sirmione

En el nord d’Itàlia, entre Milá i Venecia, prop de Verona, la ruta s’aproxima al costat sud d’un dels grans llacs alpins italians: el llac di Garda. Com tots, aquesta esplèndida massa d’aigües verdes i clares mereix una visita calmada, i una remullada, sobretot a l’estiu. Como, Garda i altres són bellíssims llacs de muntanya, grans com mars, que ofereixen la possibilitat d’unes bones vacances temàtiques amb la família. Però avui només us vull parlar d’una petita parada, d’un tast, d’aquesta possibilitat. Una parada a un poblet encantador, la perla de la riba sud de Garda: Sirmione. El seu castell, les seves cases i carrers medievals, les seves flors, la seva pau. Situat en una península que penetra i navega dins la plana d’aigua, Sirmione us captivarà. Programeu la visita anant de Venecia a Milà o viceversa. http://www.comune.sirmione.bs.it/it

En el norte de Italia, entre Milán y Venecia, cerca de Verona, la ruta se aproxima al lado sur de uno de los grandes lagos alpinos italianos: el lago di Garda. Como todos, esta espléndida masa de aguas verdes y claras merece una visita calmada, y una remojada, sobre todo en verano. Como, Garda y otros son bellísimos lagos de montaña, grandes como mares, que ofrecen la posibilidad de unas buenas vacaciones temáticas con la familia. Pero hoy sólo os quiero hablar de una pequeña parada, de un trocito, de esta posibilidad. Una parada en un pueblo encantador, la perla de la orilla sur del Garda: Sirmione. Su castillo, sus casas y calles medievales, sus flores, su paz. Situado en una península que penetra y navega dentro de la llanura de agua, Sirmione os cautivará. Programáis la visita yendo de Venecia a Milán o viceversa. http://www.comune.sirmione.bs.it/

Sigüenza

Camí de Madrid a Barcelona, o a la inversa, l’autovia és molt llarga i monótona. Cal anar fent parades. La família ho reclama. Us recomanem vivament aquesta: Sigüenza. Una veritable ciutat medieval, prodigiosament ben conservada, amb la seva imponent catedral, on trobareu la deliciosa tomba del donzell, un castell reconvertit en parador, carrers, carrerons, cases i palaus. No hi ha cap mena de dubte: Sigüenza mereix molt més que una parada, mereix una detinguda visita. http://www.siguenza.com/

Camino de Madrid a Barcelona, o a la inversa, la autovía es muy larga y monótona. Hace falta ir programando paradas. La familia lo reclama. Os recomendamos vivamente esta: Sigüenza. Una verdadera ciudad medieval, prodigiosamente bien conservada, con su imponente catedral, dónde encontraréis la deliciosa tumba del donzel, un castillo reconvertido en parador, calles, callejones, casas y palacios. No hay el menor asomo de duda: Sigüenza merece mucho más que una parada, merece una detenida visita. http://www.siguenza.com/ 

Perapertusa

Perapertusa és el més extens dels castells càtars. Un munt de ruines extens, ample, llarg, amb diferents muralles, espais i recintes. Cal haver-se entrenat de debó per fer una visita complerta al més airòs i elevat dels castells càtars de la Catalunya Nord. http://www.payscathare.org/   Aneu-hi per Perpinyà, desviant-vos cap a Axat i Quillan, a la carretera en direcció a Foix. Seguiu desprès la direcció de Cucugnan i el castell de Queribus, que també cal visitar. Perapertusa és uns kms. més enllà. Podeu tornar via les gorges de Galamús, cap a Sant Pau de Fenollet. A Cucugnan hi ha hotels moníssims. (El poble també s’ho val), i és un bon centre d’excursions per aquesta zona càtara, tan maca. http://www.audetourisme.com/

Perapertusa es el más extenso de los castillos càtaros. Un montón de ruinas extenso, ancho, largo, con diferentes murallas, espacios y recintos. Hace falta haberse entrenado de verdad para hacer una visita bién cumplida al más elevado de los castillos càtaros de la Cataluña Norte. http://www.payscathare.org/  Id por Perpiñán, desviándoos hacia Axat y Quillan, en la carretera que va en dirección a Foix. Os desviais en dirección a Cucugnan y el castillo de Queribus, que también podeis visitar. Perapertusa está unos kms. más allá. Podéis volver por las gargantas de Galamús, hacia Sant Pau de Fenollet. En Cucugnan hay hoteles moníssimos. (El pueblo también lo és), y es también un buen centro de excursiones por toda esta zona càtara, tan guapa. http://www.audetourisme.com