Fira a Quart


El poble de Quart està situat a la comarca del Gironès. De fet està situat a tocar de Girona, en concret aigües amunt del riu Onyar. Hi arribareu fàcilment des de Girona capital, seguint les indicacions que us menen cap a Sant Feliu de Guuíxols o Cassà de la Selva, o des de la carretera N-II, desviant-vos cap a Riudellots i Campllong, per agafar després cap a Girona per la carretera que ve de Cassà de la Selva. Quart està allà, en mig d’una plana, entre la serra de les Gavarres i el Montnegre gironí. El seu terreny, que és molt molt argilós, ha facilitat des de sempre, el desenvolupament de la ceràmica. En concret una terrissa negra, molt valuosa, que és molt característica de la població de Quart. Allà hi celebren una fira de la terrissa a principis de desembre. Hi haurà moltes activitats, molt boniques i divertides pels infants: animació, actuacions, jocs, tallers de rakú, de torn, de fang… També visites guiades a tallers de ceramistes de la vila, i exposicions de ceràmica. Així mateix una mostra gastronòmica de productes cuinas amb estris de fang. Us recomanem que dediqueu, amb l’excusa de la terrissa, un cap de setmana o pont a les terres de Girona, sempre tan boniques. La pròpia ciutat, la inmortal Girona amb els seus monuments, o els voltants més propers: santuari dels Àngels, o un xic més llunyants amb Banyoles i el llac, o els poblets de l’Empordà. Per dormir i menjar a Girona trobareu molts llocs. A nosaltres ens agrada fer-ho a Ca la Marieta, reserva obligada si voleu menjar-hi. O bé al restaurant Boira, molt proper. Per dormir, teniu l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

El pueblo de Quart está situado en la comarca del Gironès. De hecho está situado muy cerca de Girona, en concreto aguas arriba del río Onyar. Se llega fácilmente desde Girona capital, siguiendo las indicaciones que les llevan hacia Sant Feliu de Guuíxols o Cassà de la Selva, o desde la carretera N-II, desviándose hacia Riudellots y Campllong, para coger luego hacia Girona por la carretera que viene de Cassà de la Selva. Quart está allí, en medio de una llanura, entre la sierra de las Gavarres y el Montnegre gerundense. Su terreno, que es muy muy arcilloso, ha facilitado desde siempre, el desarrollo de la cerámica. En concreto de una cerámica negra, muy valiosa, que es muy característica de la población de Quart. Allí celebran una feria de la alfarería a principios de diciembre. Habrá muchas actividades, muy bonitas y divertidas para los niños: animación, actuaciones, juegos, talleres de rakú, de turno, de barro … También visitas guiadas a talleres de ceramistas de la villa, y exposiciones de cerámica. Asimismo una muestra gastronómica de productos cocinados con utensilios de barro. Les recomendamos que dediquen, con la excusa de la alfarería, un fin de semana o un puente a las tierras de Girona, siempre tan bonitas. La propia ciudad, la inmortal Gerona, con sus monumentos, o los alrededores más cercanos: santuario de los Ángeles, o un poco más alejados con Banyoles y el lago, o los pueblos del Empordà. Para dormir y comer en Girona encontrarán muchos lugares. A nosotros nos gusta hacerlo en Ca la Marieta, reserva obligada si se quiere comer allí. O bien en el restaurante Boira, muy cercano. Para dormir, tienen el hotel AC, o el Carlomagno, o dentro de barrio antiguo, el hotel Histórico.

Fira a la Vall d’en Bas


La Vall d’en Bas és una petita pàtria. Una vall closa, rodejada per les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i pels no menys mítics volcans de la Garrotxa. Una terra de llegenda, plena de boscos, de rius amables, de pastures fresques on els animals de granja pasten tranquil·ls. En fí, un lloc idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. La vall està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Aquestes rutes són llargues, però, i plenes de corbes. La vall d’en Bas és bonica tot l’any. Fresca a l’estiu. Verde i gemada a la primavera, inigualable a la tardor, una simfonia de color. A l’hivern sovint neva. I si us calen més raons per moure-us i passar uns dies a Bas, a inicis de desembre en teniu un de ben bo. La recordança del medieval vescomtat de Bas, de les guerres remences i la memòria d’en Francesc de Verntallat, es materialitzen en una fira remença, la Fira de Sant Nicolau, que te lloc a la vila de El Mallol. Aquest poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. D’aquí el renom de la fira. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

Museu Egipci Barcelona


D’acord. El Museu Egipci de Barcelona no és el museu de El Caire. Ni tampoc el British Museum de Londres. Ni el de París, ni el magnífic i super desconegut museu egipci de Torí, a Itàlia. Però el Museu Egipci de Barcelona mereix una visita. No te grans peces, excepció feta de la Dama de Kemet, l’exposició de la tomba de la noia de l’oasi de El Fayum, d’una delicadessa sense límits, (a la foto). Tot ell és petit i acollidor, amb una selecció de petites peces, molt ben mostrades i situades, sense abigarraments innecessaris ni amuntegaments. No hi ha pols. I si molta llum. D’acord. No són peces de primer ordre. Són cosetes de la vida quotidiana, però ben explicades. I agrada molt els infants, sobretot els més grans, que ja saben de què va la cosa. Ideal pels adolescents o els i les que caminen cap a l’adolescència. Egipte sempre ha atret molt a tothom, infants, joves i adults. És la fascinació de al troballa, d’un món especial. A qui no agrada la cultura egipcia antiga?. Així doncs, si plou, si fa mal temps, si teniu només una estona al matí, o a la tarda, si no sabeu ben bé què fer… penseu en el Museu Egipci de Barcelona. És una fundació i una col·lecció privada, no un museu públic. Està situat al carrer de València, 284, a tocar del Passeig de Gràcia. Tel. 93 488 01 88. Està obert tota la setmana de 10 a 20 hores, i els diumenges de 10 a 14 del matí. Tot i que és un pèl caret, els nens i nenes tenen descomptem amb el carnet del Club Super 3, cosa que cal tenir en compte. I els adults en poden tenir per diverses vies. Mireu-vos la web del museu: www.museuegipci.com

De acuerdo. El Museo Egipcio de Barcelona no es el museo de El Cairo. Ni tampoco el British Museum de Londres. Ni el de París, ni el magnífico y super desconocido museo egipcio de Turín, en Italia. Pero el Museo Egipcio de Barcelona merece una visita. No tiene grandes piezas, excepción hecha de la Dama de Kemet, la exposición de la tumba de la chica del oasis de El Fayum, de una delicadeza sin límites, (en la foto). Todo él es pequeño y acogedor, con una selección de pequeñas piezas, muy bien mostradas y situadas, sin abigarramientos innecesarios ni amontonamientos. No hay polvo. Y si mucha luz. De acuerdo. No son piezas de primer orden. Son cositas de la vida cotidiana, pero bien explicadas. Y gusta mucho los niños, sobre todo a los mayores, que ya saben de qué va la cosa. Ideal para los adolescentes o los que caminan hacia la adolescencia. Egipto siempre ha atraído mucho a todos, niños, jóvenes y adultos. Es la fascinación del hallazgo, de un mundo especial.  ¿A quien no gusta la cultura egipcia antigua?. Así pues, si llueve, si hace mal tiempo, si tienen sólo un rato por la mañana, o por la tarde, si no sabéis qué hacer … pensad en el Museo Egipcio de Barcelona. Es una fundación y una colección privada, no un museo público. Está situado en la calle Valencia, 284, junto al Paseo de Gracia. Tel. 93 488 01 88. Está abierto toda la semana de 10 a 20 horas, y los domingos de 10 a 14 de la mañana. Aunque es un poco carito, los niños y niñas tienen descuento con el carnet del Club Super 3, lo que hay que tener en cuenta. Y los adultos pueden tenerlo por diversas vías. Consulten la web del museo: www.museuegipci.com

Santa Maria de Mave


A les terres dures de Palència. A les duríssimes i fermes terres del nord de Palència, allà on neixen els rius de la Castella eterna, trobareu la bellessa serena, senzilla, simple de Mave. Nosaltres la vàrem descobrir sense voler-ho. Cercant un lloc on dormir, un aixopluc en les inmenses soledats castellanes. Hi ho trobarem tot de cop. Un monestir romànic preciós, un restaurant deliciós i un hotel rural ple d’encant. Són indestriables. Són tot un. Són el convent de Mave. I així us les explicarem. Començarem pel monestir que és l’hotel. És una obra romànica robusta i potent, del segle XIII. Impresiona la puresa de les seves línies, la simplicitat, austeritat, del conjunt. L’hotel, què ocupa les dependències del convent, te unes habitacions d’una calidessa extrema, i a l’hora, d’una extrema simplicitat decorativa, monacal. El restaurant és ideal per vetllades romàntiques, per un retir gastronòmic. Tot desprén un luxe contingut. Si us decidiu a passar la nit en aquest indret, heu de saber que podreu descobrir les petites joies, no gens ostentoses, que hi ha al seu voltant. Com ara el petit poble de Olleros, amb la seva esglèsia rupestre, excavada en la roca viva i, tantmateix, romànica, que es remunta al segle IX. O el poble fort d’Aguilar de Campoo, el gran nucli de la comarca, amb el seu castell damunt el turó, i la plaça medieval. O el poblet de Vallespinoso amb l’ermita dalt de la peña, romànica puríssima, amb els millors capitells del romànic palentí, que ja és dir. A Herrera teniu Santa Eufemia, un antic monestir. A Moarves, l’església parroquial, que també és romànica, i declarada monument nacional. O el monestir de Sant Andreu d’Arroyo, que conserva el temple, la sala capitular i el claustre. La zona és d’una bellessa natural arrebatadora. El parc natural de les Fuentes Carrionas, on neixen els rius carrión i Pisuerga, és un indret ple de boscos, muntanyes, rius i embassaments que són com llacs. El més semblant que podeu imaginar als parcs naturals nordamericans de les Rocalloses. Hi arribareu per Aguilar de Campoo, i Cervera de Pisuerga, que n’és la porta d’entrada. També està ben a prop Reinosa, i Fontibre, on neix l’Ebre. Evidentment no recomanem cap altre allotjament o restaurant que el convent de mave, per nosaltres, molt especial.

En las tierras duras de Palencia. En las durísimas y firmes tierras del norte de Palencia, donde nacen los ríos de la Castilla eterna, encontraréis la belleza serena, sencilla, y simple de Mave. Nosotros la descubrimos sin querer. Buscando un lugar donde dormir, un cobijo en las inmensas soledades castellanas. Y lo encontramos todo de un solo golpe. Un monasterio románico precioso, un restaurante delicioso y un hotel rural lleno de encanto. Son inseparables. Son todo uno. Son el convento de Mave. Y así os las explicaremos hoy. Empezaremos por el monasterio, que es del hotel. Una obra románica robusta y potente, del siglo XIII. Impresiona la pureza de sus líneas, la simplicidad, austeridad, del conjunto. El hotel, que ocupa las dependencias del convento, tiene unas habitaciones de una calidez extrema, pero de una extrema simplicidad decorativa, casi monacal. El restaurante es ideal para veladas románticas, para un retiro gastronómico. Todo desprende un lujo contenido. Si se deciden a pasar la noche en este lugar, deben de saber que podrán descubrir las pequeñas joyas, nada ostentosas, que hay a su alrededor. Como el pequeño pueblo de Olleros, con su iglesia rupestre, excavada en la roca viva y, sin embargo, románica, que se remonta al siglo IX. O el pueblo fortaleza de Aguilar de Campoo, el gran núcleo de la comarca, con su castillo sobre el cerro, y la plaza medieval. O el pueblo de Vallespinoso con la ermita en lo alto de la peña, románica purísima, con los mejores capiteles del románico palentino, que ya es mucho decir. En Herrera tienen Santa Eufemia, que és un antiguo monasterio. En Moarves, la iglesia parroquial, que también es románica, y declarada monumento nacional. O el monasterio de San Andrés de Arroyo, que conserva el templo, la sala capitular y el claustro. La zona es de una belleza natural arrebatadora. El parque natural de las Fuentes Carrionas, donde nacen los ríos Carrión y Pisuerga, es un lugar lleno de bosques, montañas, ríos y embalses que son como lagos. Lo más parecido que se puede imaginar a los parques naturales norteamericanos de las Rocosas. Se llega por Aguilar de Campoo, y Cervera de Pisuerga, que es la puerta de entrada. También está muy cerca Reinosa, y Fontibre, donde nace el Ebro. Evidentemente no recomendamos ningún otro alojamiento o restaurante que el convento de Mave, para nosotros, muy especial.

Fira a Organyà


Trobareu Organyà, a la carretera C-14 poc abans d’arribar a La Seu d’Urgell. Aquesta vila, famosa per les seves homilies, primer text escrit en Català, és la porta del pre-pirineu. Aquí hi fan el darrer cap de setmana de novembre, la tradicional Fira de Sant Andreu. Hi trobareu de tot: una fira d’artesania, una mostra de bestiar, i una exposició multisectorial, amb tota mena de productes i serveis. També podreu gaudir d’un esmorzar popular, una actuació castellera, (el dissabte), passejades en poni, exhibició de cotxes antics, (el diumenge al matí). Com podeu veure una fira de les de sempre, de les més antigues que se celebren a Catalunya, i una de les fires ramaderes amb més animals: cavalls, vedells, ovelles, cabres i aviram. També una fira excepcional pel que fa a productes naturals i de la terra. No us perdeu els embotits de l’Alt Urgell!.  Als infants els plaurà molt la demostració d’oficis antics. Organyà, a més, és una bona base per fer excursions. A una hora des de la vila trobareu la Font Bordonera, una de les grans del Pirineu, on neix el riu Fontanet, que va fins el Segre. El paratge natural és bellíssim. També podeu pujar a l’ermita de Santa Fe, dalt d’un cim que domina el municipi. Vistes increibles, pujada dura. Hi ha també una ruta de dolmens i una de fòssils, molt abundants per aquí. Molta gent practica parapent en els cingles, com podreu observar. És perque aquí teniu l’escola pirenaica d’aquesta especialitat. Per dinar i dormir teniu bons llocs, com ara l’hotel Dom.

Encontrarán Organyà, en la carretera C-14 poco antes de llegar a La Seu d’Urgell. Esta villa, famosa por sus homilías, primer texto escrito en Catalán, es la puerta del pre-pirineo. Aquí tiene lugar el último fin de semana de noviembre, la tradicional Feria de Sant Andreu. Encontraréis de todo: una feria de artesanía, una muestra de ganado, y una exposición multisectorial, con todo tipo de productos y servicios. También podréis disfrutar de un almuerzo popular, una actuación castellera, (el sábado), paseos en pony, exhibición de coches antiguos, (el domingo por la mañana). Como podéis ver una feria de las de siempre, de las más antiguas que se celebran en Cataluña, y una de las ferias ganaderas con más animales: caballos, terneros, ovejas, cabras y aves de corral. También una feria excepcional en cuanto a productos naturales y de la tierra. ¡No os perdais los embutidos del Alt Urgell!. A los niños les gustará mucho la demostración de oficios antiguos. Organyà, además, es una buena base para hacer excursiones. A una hora desde la villa encontrarán la fuente Bordonera, una de las grandes del Pirineo, donde nace el río Fontanet, que va hasta el Segre. El paraje natural es bellísimo. También pueden subir a la ermita de Santa Fe, en una cima que domina el municipio. Vistas increíbles, subida dura. Hay también una ruta de dólmenes y una de fósiles, muy abundantes por aquí. Mucha gente practica parapente en los riscos, como podréis observar. Es porque aquí tenéis la escuela pirenaica de esta especialidad. Para comer y dormir hay buenos sitios, como el hotel Dom.

Fira del Joc a Tona


Recordeu que a la bellíssima població osonenca de Tona hi ha festa per Sant Andreu. Dins dels actes, que n’hi ha molts, i durant molts dies, volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. Mireu-vos l’entrada corresponent al nostre bloc. Mireu-vos també el programa sencer d’aquest any a la web del municipi. Tona, a més, és un poble agradable situat a les portes del Montsey. Si voleu descansar a Tona podeu fer-ho al seu balneari: el Codina. O també a l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant.

Recuerden que en la bellísima población de Osona de Tona hay fiesta grande por Sant Andreu. Dentro de los actos, que hay muchos, y durante muchos días, queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-joc, y es una feria del juego y el juguete diferentes. Mirad la entrada correspondiente en nuestro blog. Mirad también el programa entero de este año en la web del municipio. Tona, además, es un pueblo agradable situado a las puertas del Montseny. Si desea descansar en Tona puede hacerlo a su balneario: el Codina. O también el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

Fira del Bosc a Vallgorgina


Vallgorguina és una petita població a mig camí entre el Vallés i el Maresme, en una vall fresca i amagada, del massís del Parc Natural del Montnegre. És una excursió molt recomanable, de veritat, apropar-se fins aquest poblet de pessebre rodejat de natura. I, a més, tan proper a Barcelona. Són només una cinquantena llarga de kms. Una hora en cotxe. Podeu anar-hi per l’autopista AP7, fins Sant Celoni, i d’allà a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per Arenys de Munt. Passat la collda de Collsacreu trobareu Vallgorgina. Això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. En aquest magnífic entorn s’hi celebra la Fira del bosc i de la terra. Una fira dedicada als productes naturals, d’oficis, gastronòmica i d’artesans. Amb tallers per a infants, carbonera, elaboració de figures de fusta i exposició d’eines i estris del camp, actuacions musicals en directe, batucada, animació infantil i demostració de tallat de troncs. Arribeu-vos a Vallgorgina i reviviu l’ambient rural de la Catalunya de sempre. Molta gent però bon aparcament. Possibilitat de passejades pel parc natural del Montnegre, amb boscos ferèstecs i frondosos. Podeu dinar a la mateixa fira, en dos espais habilitats, amb bar i taverna, o bé picar en alguna de les paradetes gastronòmiques. A Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. Cranja La Guina, també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt o Sant Celoni. Mireu restaurants recomanats en aquestes poblacions en aquest mateix bloc. De Vallgorguina, si us sobra temps, val la pena pujar fins el Corredor, i parar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. O fins Olzinelles, al cor del parc natural. En tots els casos hi ha bona pista, de sorra, però ampla i apta per turismes.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. Cranja Guina también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil. O hasta Olzinelles, en el corazón del parque natural. En todos los casos hay buena pista, de arena, pero ancha y apta para turismos.

Fira Medieval de Viladecans


Viladecans és una ciutat molt propera a Barcelona. Està tocant a Gavà, i a Sant Boi, a l’altre costat del Llobregat, camí de Castelldefels. El darrer cap de setmana de novembre s’hi celebra una fira medieval. S’inicia el dissabte, dura tot el dia, i ocupa també el matí de diumenge. No és tan sols una festa medieval, també inclou paradetes d’artesania, mostres d’oficis i una part especialment dedicada a articles de Nadal. Hi haurà també moltes activitats infantils, espectacles de carrer i mostra de falconeria. Molts botiguers del poble participen activament en els actes traient el comerç al carrer. Això si, amb disfresses més o menys suposadament medievals. Arribareu fàcilment a Viladecans si agafeu l’autopista C-32, la que continua cap a Tarragona passada la Ronda de dalt. O bé l’autovia C-31, la de l’aeroport. Per la carretera C-245, amb més semàfors, també s’hi arriba. Però si voleu deixar el cotxe a casa teniu el tren de la línia C2, la que va fins Vilanova i Sant Vicenç de Calders, o molts busos com ara L-80, L-81, L-82, L-85, L-86, L-87, L96, L-97. Animeu-vos a passar un matí distret amb la canalla, a dos passos de Barcelona. Si us cal dinar us direm unes adreces. Al mateix casc antic, prop de l’ajuntament i l’esglèsia, on es fa la fira teniu El Suc, un restaurant amb merescuda fama. També proper l’Alegria, un bar i restaurant dels de tota la vida. Un xic més enllà, la Marisqueria la Pipa us ofereix bon marisc. Piccola està al carrer Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. I El Rectoret, al carrer Pare Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. La Carboneria està a la plaça Molins, 9, Tel: 936 58 97 02.

Viladecans es una ciudad muy cercana a Barcelona. Está tocando Gavà, y Sant Boi, al otro lado del Llobregat, camino de Castelldefels. El último fin de semana de noviembre se celebra allí una feria medieval. Se inicia el sábado, dura todo el día, y ocupa también la mañana del domingo. No es sólo una fiesta medieval, también incluye paradas de artesanía, muestras de oficios y una parte especialmente dedicada a artículos de Navidad. Habrá también muchas actividades infantiles, espectáculos de calle y muestra de cetrería. Muchos tenderos del pueblo participan activamente en los actos sacando el comercio en la calle. Eso si, con disfraces más o menos supuestamente medievales. Llegareis fácilmente hasta Viladecans si cogéis la autopista C-32, la que continúa hacia Tarragona pasada la Ronda de Dalt. O bien la autovía C-31, la del aeropuerto. Por la carretera C-245, con más semáforos, también se llega. Pero si queréis dejar el coche en casa, teneis el tren de la línea C2, la que llega hasta Vilanova y Sant Vicenç de Calders, o muchos buses como L-80, L-81, L-82, L-85, L- 86, L-87, L96, L-97. Anímaos a pasar una mañana distraídos con los niños, a dos pasos de Barcelona. Para la comida os daremos unas direcciones. En el mismo casco antiguo, cerca del ayuntamiento y la iglesia, donde se pone la feria, teneis El Suc, un restaurante con merecida fama. También cercano la Alegría, un bar y restaurante de los de toda la vida. Un poco más allá, la Marisquería la Pipa ofrece buen marisco. Piccola está en la calle Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. Y El Rectoret, en la calle del Padre Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. También teneis La Carbonería que está en la plaza Molins, 9, Tel: 936 58 97 02.

Fira de Sta. Caterina a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. És una típica fira barrejada: multisectorial, d’artesania i gastronòmica. Però amb dos fires satèl·lits:  la del  gos caçador, i la fira de l’oliva Arbequina.  Ho trobareu tot a la Plaça del Toll, a l’Avinguda dels Portals i al carrer del Pou. Començarà la festa amb un esmorzar popular de llonganissa amb fesols. Hi haurà concurs caní, amb exhibició de gossos, i diversos sobre oliva arbequina. Es faran visites guiades al castell i al nucli antic, que sortiran de l’Espai Martinell. A migdia exhibició d’esports bascos.  A la tarda ball amb orquestra. A Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca: Cal Menut, a Belianes. Recomanat per la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Capafonts


Avui, a cau d’orella, us explicarem un secret molt ben guardat. Una terra que és una petita pàtria. Una vall amagada que pocs coneixen. A l’extrem del camp de Tarragona, amagat en mig  del massís de les Muntanyes de Prades, trobareu Capafonts. Un poble diminut, aixecat, vigilant, dalt d’un turó, al bell centre d’una plana circular, envoltada de turons, al cor d’una terra desconeguda, senzilla, gens espectacular, dura, ferèstega, inhòspita. Allà hi neix un dels més nets i deliciosos rius de Catalunya, el riu Brugent. La vila és medieval. Això ben prou que es veu i es nota en els carrers, costeruts, que menen al cim del turó on, fa segles, hi hagué el castell. El poble en si és curiós de veure. Te una esglèsia bonica, neoclàssica, sense més. També hi ha una font graciosa, un forn de pa medieval, que podeu visitar, i poca cosa a afegir. És pintoresc i agradable passejar-hi. Però el plat fort són els entorns. A uns kms. de Capafonts, en unes caminades agradables, descobrireu racons de gran bellessa, senzills i potents. Poc visitats. Verges. Com la font de la Llúdriga, on neix el Brugent. Un riu on us podreu banyar com abans feren els vostres avis. En un aigua pura, inmaculada. En gorgs riallers entre roques i pins. La font del Foradet, o l’ermita de la Mare de Déu de barrulles, són altres propostes, més de secà, i menys atractives. Si ampliem el radi de l’excursió, o volem passar-hi un cap de setmana, o un pont, llavors heu tingut sort. Podreu veure indrets bonics de veritat, com ara Prades, la vila medieval vermella, amb la seva ermita de l’Abellera, penjada del cingle. O Mont-Ral, dalt del seu cim. O els boscos de Prades, plens de castanyers i bolets. O la vall del Brugent, de Capafonts a La Riba, amb racons bucòlics que conviden al descans i al bany, amb farena, petit poblet amagat al mig. Aquestes rutes les trobareu descrites a la web Brugit de la Vall, que es refereix a una ruta per descobrir la Vall del riu Brugent, precisament. Arribareu a Capafonts per la carretera local TV-7041 que l’enllaça amb Alcover, i amb la C-14, tot venint de Montblanc o Reus, ciutats a les que podeu arribar des de Barcelona per les autopistes AP7, o AP2. Ara bé, la carretera des d’Alcover a Capafonts, que passa per Mont-Ral són 35 km de corbes i ruta estreta, tot i que bona. No molt millor es la que puja per La Riba i Farena, tot i que molt pintoresca. Per Prades també hi arribareu, venint de Poblet i l’Espluga de Francolí. Aquestes carreteres permeten rutes circulars, d’entrada o de sortida, i moltes possibilitats de paisatge. Per dormir teniu molts allotjaments i cases rurals, com per exemple l’alberg “Somianatura”, o l’allotjament rural independent Cal Miquelet, tot i que n’hi ha molts més. Pàgina a banda mereix l’hotel Davall Plaça, un lloc amb molt d’encant, un quatre estrelles, amb restaurant i tot el que pogueu necessitar. Per prendre quelcom , o dinar senzill, aneu al Grèvol, un típic bar de poble, molt agradable.

Hoy os explicaremos un secreto muy bien guardado. Una tierra que es una pequeña patria. Un valle escondido que pocos conocen. En el extremo del campo de Tarragona, escondido en medio del macizo de las Montañas de Prades, encontrarán Capafonts. Un pueblo diminuto, vigilante, alzado sobre una colina, en pleno centro de una llanura circular, rodeada de colinas, en el corazón de una tierra desconocida, sencilla, nada espectacular, dura, salvaje, inhóspita. Allí nace uno de los más limpios y deliciosos ríos de Cataluña, el río Brugent. La villa es medieval. Esto bien que se ve y se nota en las calles, empinadas, que conducen a la cima de la colina donde, hace siglos, estuvo el castillo. El pueblo en sí es curioso de ver. Tiene una iglesia bonita, neoclásica, sin más. También hay una fuente graciosa, un horno de pan medieval, que podéis visitar, y poco a añadir. Es pintoresco y de agradable pasear. Pero el plato fuerte son los entornos. A unos kms. de Capafonts, en unas caminatas agradables, descubrirán rincones de gran belleza, sencillos y potentes. Poco visitados. Vírgenes. Como la fuente de la Nutria, donde nace el Brugent. Un río donde os podréis bañar como antes hicieron los abuelos. En un agua pura, inmaculada. En pozas risueñas, entre rocas y pinos. La Virgen de Barrulles, y alguna otra fuente, son otras propuestas, más de secano, y menos atractivas. Si ampliamos el radio de la excursión, o queremos pasar un fin de semana, o un puente, entonces hemos tenido suerte. Pueden verse lugares bonitos de verdad, como Prades, la villa medieval roja, con su ermita de la Abellera, colgada del risco. O Mont-Ral, sobre su cima. O los bosques de Prades, llenos de castaños y setas. O el valle del Brugent, de Capafonts hasta La Riba, con sus rincones bucólicos que invitan al descanso y el baño, con Farena, pequeño pueblo escondido en medio de la espesura. Estas rutas las encontraréis descritas en la web Brugit de la Vall, que se refiere a una ruta para descubrir el Valle del río Brugent, precisamente. Llegarán a Capafonts por la carretera local TV-7041 que la enlaza con Alcover, y con la C-14, viniendo de Montblanc o Reus, ciudades a las que se puede llegar desde Barcelona por las autopistas AP7, o AP2. Ahora bien, la carretera desde Alcover hasta Capafonts, que pasa por Mont-Ral, son 35 km de curvas y ruta estrecha, aunque buena. No mucho mejor es la que sube por La Riba y Farena, aunque muy pintoresca. De Prades también se llega, viniendo de Poblet y L’Espluga de Francolí. Estas carreteras permiten rutas circulares, de entrada o de salida, y muchas posibilidades de paisaje. Para dormir tienen muchos alojamientos y casas rurales, como por ejemplo el albergue “Somianatura”, o el alojamiento rural independiente Cal Miquelet, aunque hay muchos más. Página aparte merece el hotel, un lugar con mucho encanto, un cuatro estrellas, con restaurante y todo lo que podáis necesitar. Para tomar algo, o comer sencillo, vaya al Grévol, un típico bar de pueblo, muy agradable.

Expominer


Per als qui us agradin els minerals, com a nosaltres, no us podeu perdre aquest cap de setmana Expominer, a Barcelona. Recinte firal de Montjuic, pavelló 6. Minerals d’arreu del món, fòssils increibles i, a més, joies, pedreria i pulits molt macos. Una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Preu una mica car, però els menors de 7 anys no paguen. No deixen sortir un cop has entrat, i tornar a entrar. Sort que ha dins hi ha un bar i lavabos.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 6. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, pero los menores de 7 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

Oristà


Oristà és un municipi de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, tot i que administrativament pertany a Osona. Podeu arribar-hi per l’eix Transversal, carretera C-25, sortint a l’accés 164, i prenent la carretera que va de Prats de Lluçanès a Moià, la C-670. També per l’eix del Llobregat, C-16, o via Vic i Prats de Llucanés. Oristà està situat en un territori molt divertit, amb molts desnivells, ple de serrats, planes, valls, singles, rius i torrents. Això el fa un bon lloc per passejar. Tot passejant pel poble i els seus entorns, podreu degustar art romànic del bó, com és el cas de la bonica cripta preromànica del segle X, situada sota l’esglèsia parroquial.  o les ermites de Sant Nazari o Sant Salvador. També és interessant un museu de terrissa catalana, anomenat de Perot Rocaguinarda, en honor del famós bandoler, fill del poble. El seu imponent mas encara resta dempeus. El podreu veure, juntament amb altres, tot passejant. Si mai no heu anat a Oristà ho trobarem lògic. Està un xic apartat de les rutes turístiques tradicionals. Però el tercer diumenge de novembre, si us plau, podreu trobar l’excusa per arribar-vos-hi. Es tracta de la Fira Perot Rocaguinarda. Una típica fira d’oficis i d’artesania en un poblet de l’interior de Catalunya. Començarà a les vuit del matí amb un esmorzar popular. Continuarà amb una demostració d’oficis artesans, i amb la plantada de les paradetes, on podreu comprar coses úniques, com l’afamat cigró d’Oristà, embotits casolans, coques del poble, mel i altres llepolies.  Pels petits de casa inflables, concurs de dibuix, aus rapinyaires, globus aerostàtic i gegants. Per tota la família: visita de portes obertes al museu i la cripta que hem explicat abans, i actuació dels trabucaires bandolers d’en Perot Rocaguinarda. A Orista, i pobles del voltant, podeu dinar a Cal Julià, especialitat en carn a la brasa. Tel: 93 812 80 68. A La Torre d’Oristà, un agregat, teniu Cal Toni. És un típic bar de poble on fan cuina casolana. Tel 93 888 03 02. També l’Arbequina, un altre bar. Tel. 93 888 09 18. Si voleu descobrir el Lluçanés, amb llocs com el monestir de Santa Maria de Lluça, o la riera de Merlés, podeu dormir a les cases rurals d’Oristà i La Torre. Com ara Can Planoguera. Mireu les respectives entrades en aquest mateix bloc. Un dia bonic, o un cap de setmana sorprenent.

Oristà es un municipio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, aunque administrativamente pertenece a Osona. Pueden llegar por el eje Transversal, carretera C-25, saliendo por el acceso 164, y tomando la carretera que va de Prats de Lluçanès a Moià, la C-670. También por el eje del Llobregat, C- 16, o vía Vic y Prats de Lluçanès. Oristà está situado en un territorio muy divertido, con muchos desniveles, lleno de lomas, llanuras, valles, ríos y torrentes. Esto lo hace un buen lugar para pasear. Paseando por el pueblo y sus entornos, podréis degustar arte románico del bueno, como es el caso de la hermosa cripta prerrománica del siglo X, situada bajo la iglesia parroquial. o las ermitas de San Nazario o San Salvador. También es interesante un museo de cerámica catalana, llamado de Perot Rocaguinarda, en honor del famoso bandolero, hijo del pueblo. Su imponente masía está aún en pie. La podréis ver, junto con otras, paseando. Si nunca han ido a Oristà lo encontraremos lógico. Está un poco apartado de las rutas turísticas tradicionales. Pero el tercer domingo de noviembre podréis encontrar la excusa perfecta para llegar a ella. Se trata de la Feria Perot Rocaguinarda. Una típica feria de oficios y de artesanía en un pueblecito del interior de Cataluña. Comenzará a las ocho de la mañana con un desayuno popular. Continuará con una demostración de oficios artesanos, donde podrá comprar delícias gastronómicas únicas, como el afamado garbanzo de Oristà, embutidos caseros, tortas del pueblo, miel y otras golosinas. Los pequeños de casa disfrutaran de los hinchables, concurso de dibujo, aves rapaces, globo aerostático y gigantes. Para toda la familia: visita de puertas abiertas al museo y la cripta que hemos explicado antes, y actuación de los trabucaires bandoleros de Perot Rocaguinarda. En Orista, y los pueblos de alrededor, pueden comer en Cal Julià, especialidad en carne a la brasa. Tel: 93 812 80 68. En La Torre de Oristà, un agregado, tienen Cal Toni. Es un típico bar de pueblo donde hacen cocina casera. Tel. 93 888 03 02. También la Arbequina, otro bar. Tel. 93888 09 18. Si quieres descubrir el Lluçanés, con lugares como el monasterio de Santa María de Lluça, o la riera de Merlés, pueden quedarse a dormir en las casas rurales de Oristà y La Torre. Como Can Planoguera. Mirad las respectivas entradas en este mismo blog. Un día bonito, o un fin de semana sorprendente.

Fira de Santa Caterina a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. És una típica fira barrejada: multisectorial, d’artesania i gastronòmica. Però amb dos fires satèl·lits:  la del  gos caçador, i la fira de l’oliva Arbequina.  Ho trobareu tot a la Plaça del Toll, a l’Avinguda dels Portals i al carrer del Pou. Començarà la festa amb un esmorzar popular de llonganissa amb fesols. Hi haurà concurs caní, amb exhibició de gossos, i diversos sobre oliva arbequina. Es faran visites guiades al castell i al nucli antic, que sortiran de l’Espai Martinell. A migdia exhibició d’esports bascos.  A la tarda ball amb orquestra. A Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca: Cal Menut, a Belianes. Recomanat per la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Festa a Sant Joan de Déu


A l’Hospital Sant Joan de Déu volen que compartim una fiesta que organizen cada any a finals de novembre. El 2010 serà el 20 de noviembre, als jardins del interior de la Illa Diagonal, a Barcelona. Hi haurà música, pallasos, màgia, exposicions, graffitis, màscares, i básquet… I sobretot molta amistat, solidaridad i i·llusions. Tota la información a htttp://goo.gl/BLxAK

En el Hospital Sant Joan de Déu queremos compartir con nuestros amigos una fiesta que organizamos cada año, a finales de noviembre, este año 2010 serà el 20 de noviembre, en los jardines Sant Joan de Déu del interior de la Illa Diagonal, en Barcelona. Tendremos música, payasos, magia, exposiciones, graffitis, máscaras, básquet… Y sobretodo mucha amistad, solidaridad e ilusiones. Consulta toda la información sobre la fiesta en el siguiente enlace: http://goo.gl/BLxAK

Recordeu… Fira Sant Martirià


Us volem recordar que a Banyoles, aquest cap de setmana, s’hi celebra la Fira de Sant Martirià, una de les més grans i boniques de Catalunya. Mireu l’entrada al nostre bloc.

Os recordamos que en Banyoles se celebra la feria de Sant Martirià, una de las mayores y más bonitas de Catalunya. Mirad la entrada en nuestro blog.