Fira de la Terra a Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Expominer 2019

 

Per als qui us agradin els minerals, els fòssils, les gemmes o la geologia, com ens agrada a nosaltres, hi ha una cita anual que no us podeu perdre: Expominer, a Barcelona. Del 8 al 10 de novembre de 2019, en horari de 10:00 a 20:30 hores. A un preu de 9 € cada entrada general, 8€ on line. Al Palau 1, amb l’entrada per la Plaça d’Espanya. Dins hi trobareu un munt de fòssils, minerals, gemmes i joies. Un món de descoberta pels vostres fills i filles. Pugeu doncs a la fira de Montjuic, pavelló 1. Admireu minerals d’arreu del món, fòssils increïbles i, a més, joies, pedreria i polits molt macos. Una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Preu una mica car, però els menors de 6 anys no paguen. No deixen tornar a entrar un cop has sortit. Sort que ha dins hi ha un bar i lavabos per les necessitats més urgents. Millor arribar-hi en transport públic, metro Espanya L1 i L3 i molts busos.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, 9 €, pero los menores de 6 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

La Festa de la Malavella a Caldes

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Expominer 2018

Per als qui us agradin els minerals, els fòssils, les gemmes o la geologia, com ens agrada a nosaltres, hi ha una cita anual que no us podeu perdre: Expominer, a Barcelona. Del 9 al 11 de novembre de 2018, en horari de 10:00 a 20:30 hores. A un preu de 9 € cada entrada general, 8€ on line. Al Palau 1, amb l’entrada per la Plaça d’Espanya. Dins hi trobareu un munt de fòssils, minerals, gemmes i joies. Un món de descoberta pels vostres fills i filles. Pugeu doncs a la fira de Montjuic, pavelló 1. Admireu minerals d’arreu del món, fòssils increïbles i, a més, joies, pedreria i polits molt macos. Una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Preu una mica car, però els menors de 6 anys no paguen. No deixen tornar a entrar un cop has sortit. Sort que ha dins hi ha un bar i lavabos per les necessitats més urgents. Millor arribar-hi en transport públic, metro Espanya L1 i L3 i molts busos.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, 9 €, pero los menores de 6 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

La festa major de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa Major de la Malavella, una festa major com cal, de les d’abans, que tindrà lloc aquest cap de setmana. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa major de Caldes de Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta Mayor de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Festa del segar i el batre a Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa on es recupera la tradició agrícola amb la Festa del Segar i del Batre. No se sap quan es va batre per primer cop a Santa Eulàlia de Riuprimer, perquè els orígens es perden en la història. El que si que se sap és que les últimes garbes es van veure als anys 60. Fins el 1997, quan es va decidir recuperar aquestes feines del camp amb la Festa del Segar i del Batre. Un esdeveniment que et descobreix com treballaven els pagesos fins fa 50 anys. A partir de les 7 del matí, els segadors comencen a segar. Hi haurà artistes pintant quadres en viu, exposició de l’Ecomuseu del Blat, passi de vídeos documentals, exposició d’eines, tractors i maquinària, paradetes i servei de bar tot el dia. A l’hora de dinar fan un menú del Segador als restaurants Can Ton i Can Xoriguer del centre del poble. A les 4 de la tarda i fins al vespre hi ha una cercavila de maquinària antiga pels carrers del poble, i exemple de batre amb maquinària i fer el paller. Hi haurà ponis per passejar amb la mainada. A la tarda hi sol haver actuacions. i al vespre un sopar de pagès a la fresca, amb ball o concert. Aquest 28 de juliol de 2018, tot el dia, no us ho perdeu!. I podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures meravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta dedicada a las tradiciones agrícolas el 28 de julio de 2018. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

Fira de la perdiu a Vilanova de Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge, 12 de novembre de 2017, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

El batre a Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa on es recupera la tradició agrícola amb la Festa del Segar i del Batre. No se sap quan es va batre per primer cop a Santa Eulàlia de Riuprimer, perquè els orígens es perden en la història. El que si que se sap és que les últimes garbes es van veure als anys 60. Fins el 1997, quan es va decidir recuperar aquestes feines del camp amb la Festa del Segar i del Batre. Un esdeveniment que et descobreix com treballaven els pagesos fins fa 50 anys. A partir de les 7 del matí, els segadors comencen a segar. Hi haurà artistes pintant quadres en viu, exposició de l’Ecomuseu del Blat, passi de vídeos documentals, exposició d’eines, tractors i maquinària, paradetes i servei de bar tot el dia. A l’hora de dinar fan un menú del Segador als restaurants Can Ton i Can Xoriguer del centre del poble. A les 4 de la tarda i fins al vespre hi ha una cercavila de maquinària antiga pels carrers del poble, i exemple de batre amb maquinària i fer el paller. Hi haurà ponis per passejar amb la mainada. A la tarda hi sol haver actuacions. i al vespre un sopar de pagès a la fresca, amb ball o concert. Aquest 29 de juliol de 2017, tot el dia, no us ho perdeu!. I podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures meravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta dedicada a las tradiciones agrícolas el 29 de julio de 2017. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

Expominer 2016

Per als qui us agradin els minerals, els fòssils, les gemmes o la geologia, com ens agrada a nosaltres, hi ha una cita anual que no us podeu perdre: Expominer, a Barcelona. Del 11 al 13 de novembre de 2016, en horari de 10:00 a 20:30 hores. A un preu de 9 € cada entrada general, 8 on line. Al Palau 1, amb l’entrada per la Plaça d’Espanya. Dins hi trobareu un munt de fòssils, minerals, gemmes i joies. Un món de descoberta pels vostres fills i filles. Pugeu doncs a la fira de Montjuic, pavelló 1. Admireu minerals d’arreu del món, fòssils increibles i, a més, joies, pedreria i pulits molt macos. Una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Preu una mica car, però els menors de 6 anys no paguen. No deixen sortir un cop has entrat, i tornar a entrar. Sort que ha dins hi ha un bar i lavabos.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, 9 €, pero los menores de 6 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

Fira de la perdiu a Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí d’aquest proper diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha inflables a la Plaça Major, exhibició de tir amb arc, tallers infantils, actuació dels grallers “Gorrallargs d’Oliola” acompanyats dels capgrossos de les perdius de la vila, i parades de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, este domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Fira de la Terra a Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 6 de març de 2016, es podrà gaudir del Mercat del vi i el formatge i d’un altre espai amb productes d’artesania, però també, i més important, visitar els estands d’entitats, fundacions i protectores d’animals i fer passejades amb ponis. A més, durant el matí es faran tallers per als més petits. Us encantarà segur la prova d’Agility puntuable pel Campionat d’Espanya, en la qual els gossos podran mostrar les seves habilitats. També els cavalls fent tot un seguit de demostracions. Si dormiu al poble podeu apuntar-vos al Canicross benèfic i marxa popular que surt a les 9 del matí. Per inscriure-us i per més informació: www.canicaldes.com. Entre 9 i 10 hores arriben els cavalls i comença la prova d’agility per gossos. A 2/4 d’11 els cavalls desfilen per Caldes i hi ha la tradicional benedicció dels animals davant l’Església parroquial. A les 12 del migdia hi haurà una gimcana canina. Més informació també a www.canicaldes.com. A l’una del migdia exhibició de gossos de rescat del Grup Caní de Recerca del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A la tarda desfilada canina i desfilada de gossos en adopció. Més endavant espectacle eqüestre. S’acaba el dia amb una xocolatada popular. Podeu venir amb les vostres mascotes i gaudir de totes les activitats programades. Per dinar hi haurà servei de bar amb entrepans freds i calents, però al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. Can Piu, a la carretera N-II, al km. 705, tel. 972 47 87 61. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El tradicional Hotel i Balneari Prats, a la Plaça Sant Esteve, 7, tel. 972 47 00 51, us ofereix bones habitacions i sempre ens ha agradat molt el seu ambient, i la piscina d’aigua termal, a l’aire lliure. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. Cal Nap, del Carrer Santa Maria, 30, tel. 972 47 00 79. També hi ha Ca l’Oller, al Veïnat de les Mateues, 1, tel. 972 47 02 57. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Atenció a l’Expominer

Per als qui us agradin els minerals, els fòssils, les gemmes o la geologia com a nosaltres, hi ha una cita anual que no us podeu perdre: Expominer, a Barcelona. Del 13 al 15 de novembre de 2015, en horari de 10:00 a 20:30 hores. A un preu de 8,50 € cada entrada general. Al Palau 1, amb l’entrada per la Plaça d’Espanya. Dins hi trobareu un munt de fòssils, minerals, gemmes i joies. Un món de descoberta pels vostres fills i filles. Pugeu doncs a la fira de Montjuic, pavelló 1. Admireu minerals d’arreu del món, fòssils increibles i, a més, joies, pedreria i pulits molt macos. Una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Preu una mica car, però els menors de 7 anys no paguen. No deixen sortir un cop has entrat, i tornar a entrar. Sort que ha dins hi ha un bar i lavabos.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 6. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, pero los menores de 7 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

La Fira de la perdiu de Meià

Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, el matí del primer diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a  Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha un mostra canina, una exhibició de tir amb arc, un concert de música tradicional, i d’oficis antics, com el darrer forcaire de Catalunya. Trobareu paradetes de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. A Vilanova podeu dinar a l’Hostal Cal Cirera, tel. 973415081, o us faran alguna cosa al bar del Casal, tel. 973415046, o al bar de les piscines, tel. 973415199. També menjareu al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir teniu una casa rural, anomenada Cal Viudeta. Al poble veï de Santa Maria de Meià teniu l’Hostal Montsec, tel. 973415104. I a l’Argentera una casa de Colònies anomenada Cal Petit. Per més hotels us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  L’Hotel Terradets, està a tocar del llac de l’embassament de Terradets, i s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al magnífic castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Vilanova de Meià si aneu fins a Tàrrega per la A2, per prendre la C-14 fins Artesa de Segre, i d’allà la L-512 que va a Tremp pel Port de Comiols, al cap de 2 kms. trobareu indicat el desviament, a mà esquerra, cap a Alentorn i Vilanova de Meià per la LP-9132. La carretera LP-913 travessa el Montsec per uns paratges grandiosos i solitaris per arribar a Llimiana, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel Terradets, que abans us comentàvem. Bona estada a la Noguera i al Pallars!.

Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, una mañana de domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

La Festa de la Malavella a Caldes

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut
de la festa de la Malavella, una festa medieval força jove, que va néixer l’any 2010, al voltant de la llegenda de la Malavella, una bruixa senyora del poble. Tot el cap de setmana es fan actes, actuacions, i moltes activitats fantàstiques per a la canalla. El divendres 24 inici de festa a les nou de la nit. Actuació de la Colla Gegantera i els Perkusus Dabruskus. a la plaça de l’Ajuntament. A les 10: concert i danses de música medieval. Tot el vespre piscolabis amb begudes i refrigeris. A la plaça de l’Ajuntament. De matinada mercat esotèricnocturn, fins la matinada. Dissabte 25 hi ha fira esotèrica i, a la tarda, xocolatada, cercavila de la Colla Gegantera. Representació de la Llegenda de la Malavella amb músiques i coreografies exclusives. Rua de bruixes. I concert de nit. Diumenge 26, a les 9, la Cursa de la Malavella. Organitzada pel Club Excursionista de Caldes. Dos recorreguts: 12Km i 23Km. Més informació i inscripcions, a https://cursadelamalavella.wix.com/cmcm. Inici i final, a la rambla d’en Rufí. A 1/4 de 10 del matí la famosa Puja i baixa cap a Sant Maurici i al Castell de la Malavella. Amb explicacions sobre història i patrimoni a càrrec de Marc Martínez i Sergi Mir. Sortida i arribada: Rambla de Can Rufí. A la tarda a 2/4 de 5: fi de festa, berenar i concert infantil. A 2/4 de 5: Arribada d’en Maurici. Organitzat per la Colla Gegantera. A les 5: Bruixes de Burriach, espectacle «Quin dia més bonic». Adaptació de cançons populars catalanes. A 1/4 i 5 de 7: Expulsió de la Malavella amb la cançó «La bruixa Malavella». A les 7: Berenar popular i fi de festa.I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

La fira de la terra a Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el dia es podrà gaudir del Mercat del vi i el formatge i d’un altre espai amb productes d’artesania, però també, i més important, visitar els estands d’entitats, fundacions i protectores d’animals i fer passejades amb ponis. A més, durant el matí es faran tallers per als més petits. Us encantarà segur la prova d’Agility puntuable pel Campionat d’Espanya, en la qual els gossos podran mostrar les seves habilitats. També els cavalls fent tot un seguit de demostracions. Si dormiu al poble podeu apuntar-vos al Canicross benèfic i marxa popular que surt a les 9 del matí. Per inscriure-us i per més informació: www.canicaldes.com. Entre 9 i 10 hores arriben els cavalls i comença la prova d’agility per gossos. A 2/4 d’11 els cavalls desfilen per Caldes i hi ha la tradicional benedicció dels animals davant l’Església parroquial. A les 12 del migdia hi haurà una gimcana canina. Més informació també a www.canicaldes.com. A l’una del migdia exhibició de gossos de rescat del Grup Caní de Recerca del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A la tarda desfilada canina i desfilada de gossos en adopció. Més endavant espectacle eqüestre. S’acaba el dia amb una xocolatada popular, al preu de 2€. Podeu venir amb les vostres mascotes i gaudir de totes les activitats programades. Per dinar hi haurà servei de bar amb entrepans freds i calents, però al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. Can Piu, a la carretera N-II, al km. 705, tel. 972 47 87 61. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El tradicional Hotel i Balneari Prats, a la Plaça Sant Esteve, 7, tel. 972 47 00 51, us ofereix bones habitacions i sempre ens ha agradat molt el seu ambient, i la piscina d’aigua termal, a l’aire lliure. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. Cal Nap, del Carrer Santa Maria, 30, tel. 972 47 00 79. També hi ha Ca l’Oller, al Veïnat de les Mateues, 1, tel. 972 47 02 57. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.