Concerts als badius de Badalona


L’organització Òmnium Cultural de Badalona programa de nou les Nits d’Estiu als Badius per aquest estiu 2017. És aquest un cicle de concerts on es combina cultura i patrimoni popular badaloní. Hi haurà concerts els dijous. El primer aquest dijous dia 29 de juny, a les 21.30 hores, serà el de Paula Valls, en un badiu de Casagemes. Paula és una jove cantautora que actuarà al Festival de Cap-Roig. El següent dijous, dia 6 de juliol, a les 20,30 hores, hi ha un recital poètic anomenat Llavor de l’amor, i canten Montse Guallar i Max Sunyer en un badiu del Dalt la Vila. Fan una barreja de poemes i música. Els amants de la música clàssica no podem perdre’ns el dijous 13 de juliol, també a les 20.30 hores, el quartet Kapdinski, que actuarà al magnífic badiu de Can Tolrà. Bach, Haydn i Mendelssohn!. El rock arriba el dijous 20 de juliol, un xic més tard, a les 21.30 hores amb el grup Bipolar. Recordeu: música als badius, cada dijous del 29 de juny al 20 de juliol, a 7 euros si sou socis d’Òmnium Cultural i 10 euros si no ho sou. Més informació i inscripcions al correu electrònic “badalona@omnium.cat” o bé trucant al telèfon 93 389 56 80. En fer la reserva sabreu el lloc exacte de cada concert.

Los jueves de verano hay conciertos en los patios interiores de Badalona. Los organiza Omnium Cultural. Hay música y propuestas de todo tipo, el dia 29 de junio y los dias 6, 13 i 20 de julio. Informaros llamando al 93 389 56 80. No os perdais esta propuesta cultural refrescante.

Fira templera a Puig-Reig


La vila de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central, és l’escenari d’una lluïda festa que rememora el passat templer de Puig-reig. És la Festa del Solstici, que es complementa amb un Mercat dels Templers. Tot un cap de setmana per descobrir el poble, i com vivien els templers. No us perdeu el mercat dels templers, les recreacions històriques, les danses, les visites teatralitzades i els jocs medievals!. Heu de saber que el castell de Puig-reig va ser una de les últimes comandes de templers de Catalunya. Des d’aquesta situació privilegiada controlaven els territoris que tenien entre el Berguedà i la Cerdanya. Ara podeu saber, gràcies a la Festa del Solstici i al Mercat dels Templers, com es vivia en un poble del segle XIII dominat per l’ordre del Temple. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig per fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la festa templera, que val la pena!.

En Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central se celebra una feria templaria bonita, con muchas actividades para los niños. Mercado medieval, muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles…  Música, orquestas, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustará. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. Buena feria medieval en Puig-Reig.

Els Raiers de la Pobla de Segur


El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana, des del divendres a la tarda, hi ha moviment, amb música, ball a les nits, sopars i dinars populars, marxes, caminades i propostes de tota mena. Però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí, que surten i cap al migdia que arriben. No us perdeu aquesta festa tradicional, i aprofiteu per moure-us per aquest espectacular prepirineu català. Les vall del Flamisell, amb Capdella i l’estany Gento. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’Hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale. Feliç diada dels raiers!.

El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.

Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Joans i Elois a Prats de Lluçanès


Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra els caps de setmana de finals de juny, la festa dels Joans i els Elois. Aquest esdeveniment te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Us expliquem ara el tradicional programa de la festa. El dia de la revetlla al migdia, arriba la Flama del Canigó, al vespre, cercavila amb la Flama, lectura del Manifest i encesa de la foguera de Sant Joan. El dia de Sant Joan, 24 de juny, al matí té lloc el Cross de Sant Joan i al migdia una cercavila amb els gegants i la txaranga. A les 10 de la nit al balcó de l’Ajuntament Vell hi ha l’encesa del petardàs, que dóna el tret de sortida a la cercavila i la tradicional marxa de torxes; a la plaça Vella i a la plaça Nova, es balla el Contrapàs. La jornada finalitza amb el castell de focs i el ball de gala; a la mitja part del ball, té lloc l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de la vila. L’endemà, el 25 de juny, se celebra el dia dels Elois. Amb la passada dels carreters, mules, cavalls, ases, carruatges i músics. A les places, ballada del Contrapàs. A la tarda concentració i benedicció dels animals que correran les curses i a les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià, curses dels Elois. L’acte acaba amb el repartiment de premis i una audició de sardanes. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Juan y San Eloy el último fin de semana de finales de junio. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de animales, con carreras de burros y pasada por el pueblo, però también hay música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta de los Juanes y los Eloys. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Festa Major a Montgat


Per Sant Joan, o Sant Pere, els pobles mariners, fan festes majors. Per això els pobles mariners del Maresme, la fan. I comencen per Sant Joan de Montgat, la vila marinera maresmenca més propera a Barcelona, tot just 12 kms. El proper dia 22 es donarà el tret de sortida a la Festa Major a Montgat! Serà amb teatre de carrer a càrrec i el pregó amb Manu Garcia i Andrea Vandelay a la Plaça de la Vila. Durant la tarda s’han programat activitats infantils. Divendres 23 de 17 a 20 hores podreu visitar la Torre de Guaita. Com cada any, la flama del Canigó, arribarà cap a les 19.45 hores i no hi faltarà la foguera tradicional ni el sopar i ball popular de revetlla amb l’orquestra La Privada al Parc de la Riera d’en Font a partir de les 22 hores. El dissabte 24, tindrà lloc a l’església parroquial l’ofici solemne. El dia estarà carregat d’activitats: concert de Festa Major, jocs infantils tradicionals,  el Corre’tapa pels més joves, la botifarrada popular i el ball amb orquestra Krater. Finalment, eI diumenge 25, s’encetarà amb futbol bombolla pels més joves i activitats marineres a la platja. Ja a la tarda ballada de sardanes, actuació musical amb Màrius Alfambra i sopar de pa amb tomàquet a la Plaça Sant Joan. A les 22.30 hores el castell de focs a la platja de Can Tano tancarà la festa. Ja veieu, poca cosa, però divertida. A més, a Mongat podeu anar-hi en cinc minuts, amb un cop de cotxe, per les autovies C-32 o C-31, direcció Mataró. També molt fàcil arribar-hi en tren, baixant a l’estació de Montgat o de Mongat Nord (Montsolis). A la vila hi ha molt bons restaurants, com la Fonda Marina, a la sortida cap a Masnou per la carretera N-II o dins la part marinera del poble El Mirall.  Recordeu que Montgat te una platja maravellosa. No us oblideu el banyador!.

San Juan, San Pedro, San Andrés, apóstoles pescadores, abren las fiestas mayores de los pueblos marineros del Maresme. La primera es la de San Juan de Montgat, que comienza con la verbena, cena y baile popular. El día del Santo, a las 12 del mediodía, oficio solemne y concierto de Fiesta Mayor, como está mandado. Por la tarde, a las 19 horas, juegos infantiles. Acabará la cosa con una cena popular y castillo de fuegos artificiales por la noche. Ya veis, poca cosa, pero divertida. Además, a Mongat, se puede ir en cinco minutos por las autovías C-32 o C-31, en dirección Mataró. También muy fácil llegar en tren, bajando en la estación de Montgat o Mongat Norte (Montsolis). En la villa hay muy buenos restaurantes, como la Fonda Marina, en la salida hacia Masnou por la carretera N-II o en la parte marinera del pueblo El Mirall. Recuerden que Montgat tiene una playa maravillosa. ¡No se olviden el bañador!.

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.