Concert de Diawoye Kone a Badalona


Aquest dilluns, 1 d’Abril de 2019, a les 20 hores, a l’escola de música moderna de Badalona, actua Diawoye Kone, que és de la familia de griots “Kone”. Un conjunt musical provinent d’un poble anomenat Segalaba, situat al bell mig de la regió de Kayes, al Mali. Per poder situar-nos direm que un Griöt és una persona molt important dins la societat Malinke, ja que es creu que ha adquirit un poder que va més enllà del coneixement musical. A través de la musica es l’encarregat de guardar tota la informació ancestral. Són homes molt respectats i venerats. Si veniu tindreu l’oportunitat d’escoltar de ben a prop paraules, veu, contes ancestrals, i sobretot l’instrument que sempre acompanya la família Kone: El djelly n’goni. No hi falteu!. Amb l’aval del Conservatori Professional de Música de Badalona, una escola amb una professionalitat i qualitat contrastades. L’escola de Música Moderna de Badalona està a tocar del temple de Santa Maria, que és una de les principals parròquies del centre de Badalona i s’hi pot arribar amb diverses línies de bus, amb metro línia 2, baixant a Pompeu Fabra, o amb tren de rodalies.

Este lunes, en el centro de Badalona, en los locales de la Escuela de Música Moderna, cerca de la parroquia de Santa Maria. Actua Diawoye Kone, un griot “Kone”. Viene de Segalaba, en Mali. No os lo perdais.

La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Penyíscola, revisitada


Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

La passió d’Ulldecona 2019


Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi des d’aquest diumenge. I no només a Ulldecona. Perquè essent la passió més interessant i important de les comarques tarragonines, s’ha expandit i es representa a Reus i a Tarragona. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndid. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955!. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns pacs turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalesa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests pacs inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinaròs. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fins Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta meravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Serralavella a Ullastrell


 

Potser no sabeu on és Ullastrell. No es tracta de la població d’Ullastret, a l’Empordà, famosa pel seu fantàstic poblat ibèric. Parlem d’un poblet molt més proper a Barcelona, el que està situat al Vallés, a tocar de Martorell i molt aprop de Terrassa. Si no el coneixeu, no cal que us preocupeu, és molt normal. Es tracta d’un lloc poc conegut. Trobareu el bonic poble d’Ullastrell a mig camí entre Terrassa i Martorell, anant per la carretera C-243, la que uneix les dues ciutats. També podeu arribar-hi per Santa Maria de Vilalba o per Olesa de Montserrat per la BV-1202. Com veieu està molt a prop de la ciutat de Barcelona, a no més de 40 kms. En aquest poble tenen una costum curiosa. Celebren la meitat de la quaresma. Així, el cap de setmana que ens trobem just entre Carnestoltes i Setmana Santa, normalment pel març, celebren el Serra-la-vella. La vella, és clar, és la quaresma. Els actes més forts son el cap de setmana. Just aquest darrer cap de setmana de març. El proper. El dissabte a partir de les 10 del matí, i tota la tarda amb una marató de jocs. Pels nens i nenes més grans teniu el jocs com ara el racó de la palla, afaitar globus, diferents circuits, cursa de sacs, cursa croquetes, globus a la panxa, teranyina, pomes penjades, cursa de xapes… També hi haurà una ludoteca on els més petits i petites de casa podran passar una bona estona jugant. Es donarà berenar. Per tancar hi haurà trobada del corals. El diumenge Fira, Cantada i trobada de gegants. A l’hora del dinar hi haurà menú especial a Cal Taiet, al Racó d’Ullastrell i al bar del Casal. A més hi haurà taules i cadires al llarg de la Fira on lliurement es podrà dinar. Fora del poble, per dinar, podeu anar a Can Bolet, un parc situat dins de la finca de Can Palet, en un paratge natural senzill, però ideal per a passar-hi el dia amb infants. Hi ha una zona de pic-nic. Ullastrell, dalt del seu turó, dominant Montserrat i Sant Llorenç del Munt, us espera!.

Quizá no saben vds. dónde está Ullastrell. No se trata de la población de Ullastret, en el Empordà, famosa por su fantástico poblado ibérico. Hablamos de un pueblo mucho más cercano a Barcelona, situado en el Vallés, junto a Martorell y Terrassa. Si no lo conocen, no tienen porque preocuparse, es muy normal. Se trata de un lugar poco conocido. Encontraréis Ullastrell a medio camino entre Terrassa y Martorell, yendo por la C-243. También se puede llegar por Santa Maria de Vilalba o por Olesa de Montserrat a traves de la BV-1202. Como veis está muy cerca de la ciudad de Barcelona, a no más de 40 kms. En este pueblo tienen una costumbre curiosa. Celebran la mitad de la cuaresma. Así, el fin de semana en que nos encontramos justo entre carnaval y semana santa, normalmente en marzo, celebran el Serra-la-vella. La vieja, claro, es la cuaresma. El sábado y el domingo hay varios actos, sencillos, caseros, como una feria de juegos tradicionales, la cantada por las calles del pueblo, merienda para los niños y concierto de corales. El domingo feria, con todo tipo de paradas de oficios y de artesanía, encuentro de gigantes, y una comida popular. Si comer en la feria no les convence, pueden ir a Can Bolet, un parque situado dentro de la finca de Can Palet, en un paraje natural sencillo, pero ideal para pasar el día con niños. Hay una zona de pic-nic. Ullastrell, en lo alto de su colina, dominando Montserrat y Sant Llorenç del Munt, os espera.

Els Assiris al Caixaforum


Al CaixaForum de Barcelona, del 5 d’abril fins l’agost de 2019, podreu veure ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls arribats de totes les parts del Pròxim Orient antic, i que ens mostren la importància de l’imperi assiri des del 900 fins al 300 aC. El  Caixaforum de Montjuic, a Barcelona, està ben comunicat, accessible en metro i bus. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del pàrquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta si eniu una targeta de la Caixa!. I si no, les entrades tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. Aneu al Caixaforum, a veure art amb els vostres infants!.

¿Que hacer este sábado o domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar desde el viernes 5 de abril de 2019 hasta el mes de agosto, una bonita exposición sobre “Los Asirios”. Esta exposición invita a dar una vuelta por más de mil años de la historia. Son objetos procedentes de la colección del British Museum, muchos de ellos nunca exhibidos, además de los préstamos excepcionales. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita para clientes de La Caixa, y si no lo sois el precio es muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver arte con los niños.

La National Gallery de Londres


Visitar Londres és veure una de les pinacoteques més importants d’Europa. Potser no és la millor, ni la més gran del continent, potser el Prado a Madrid, o el Louvre a París la superen, però no està gens malament. I l’entrada és gratuita!. La National Gallery te obres mestres, pintures increíbles.

Sortint del museu, i donat que estareu a Trafalgar Square, en ple centre de Londres, podreu veure tota l’animació d’aquesta ciutat increïble. Xulo. Per aquesta zona dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall, no lluny del museu. Per dinar nosaltres us recomanem els tradicionals pubs, però també teniu les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduir uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més millors pinacoteques d’Europa.

La National Gallery,con sus pinturas increíbles, está al nivel de cualquier otra de las pinacotecas magníficas que se pueden ver en Europa. Quizás no sea tan completa como el Prado en Madrid, o el Louvre en París, pero no deja indiferente. Para comer cerca, en Trafalgar Square, os recomendamos los tradicionales pubs, o bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas pinacotecas de Europa.

Port Lligat


El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Passió 2019. Esparraguera


De nou comença el cicle de les representacions de la Passió. Setmana Santa s’acosta. Hi ha molts dies per a veure, a Esparraguera, una de les passions més boniques de Catalunya. Una de les més famoses i tradicionals. Consulteu la web per saber quins dies, preus i horaris. Hi ha descomptes per majors de 65 anys, menors de 18 anys i és gratuïta per als infants de fins a 10 anys, si van acompanyats. També hi ha rebaixa per a grups de més de 20 persones i per a famílies. La vila d’Esparraguera està força a prop de Barcelona, a una hora curta si hi aneu per l’autopista A-2, la gratuïta que va a Lleida. Per dinar tindreu sort. Aquest poble te restaurants boníssims, per donar i per vendre, de tota mena i categoria. Un vegetarià amb productes d’extrema qualitat, naturals, El Bindu. Un cassolà, La Múrgula, quin nom més bonic el d’aquest bolet, al camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, és també molt recomanable. A les afores, de disseny, caret, Les Alzines. Al Flor de Sal fan unes pizzes de somni, al carrer Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animeu-vos i pugeu amb la canalla a veure la passió d’Esparraguera!.

En Esparraguera, población del extremo oeste del Baix Llobregat, celebran su pasión, célebre y muy famosa. Se puede llegar fácilmente a Esparraguera por la autopista AP-2, la de Tarragona y Lleida, saliendo para coger la C-55 en Martorell y Abrera, en dirección Manresa. O mejor por la gratuita A2, la de Lleida, salida Esparreguera. Para comer tendrán suerte. Este pueblo tiene restaurantes buenísimos, de todo tipo y categoría. Un vegetariano con productos de extrema calidad, naturales, El Bindu. Un casero pero de fantasía: El Raconet Ibérico. La Múrgula, qué nombre más bonito el de esta seta, en el camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, es también muy recomendable. A las afueras, de diseño, carito, Las Encinas. En Flor de Sal hacen unas pizzas de ensueño, en la calle Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animaros y subir con los niños a ver la psión en Esparraguera. Unos tres cuartos de hora en coche.

Passió 2019. Olesa


La Passió d’Olesa és un clàssic. Un espectacle teatral, religiós si voleu, però un sobirà espectacle que heu de veure, un cop a la vida si més no. Un espectacle on hi col·laboren un munt de grans actors, tots ells amateurs i vinculats al poble, que són seleccionats i dirigits cada any amb rigor i serietat, per arribar a una alta qualitat interpretativa. La magnífica posada en escena, els efectes de so i llum, el treball tot ell és fantàstic. A aquells que encara no la conegueu us sorprendrà, de veritat. Si voleu assistir a les representacions entrades per internet, al web de Ticketea, o bé a la Secretaria de La Passió. Els nens i nenes de menys de 7 anys tenen entrada gratuïta. Consulta els packs menú en aquest enllaç. Per a reservar o consultar truqueu al 93 778 10 09 o envieu un correu electrònic a info@lapassio.cat. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula.

La Pasión de Olesa es un drama religioso, de acuerdo. Però, al margen de esto, la representación de la Pasión en Olesa és un soberano espectáculo, que merece verse, por lo menos, una vez en la vida. Aunque los actores son, todos ellos, gente amateur, lo brodan. Hay una gran calidad, un gran talento artístico. La puesta en escena, los efectos de luz y sonido, el trabajo de los actores… todo, la hace altamente recomendable. Para reservar y consultar pueden llamar al 93 778 10 09 o enviar un correo electrónico a info@lapassio.cat. Para castellano hablantes, o extranjeros, hemos de decir que, aunque la pasión está interpretada en catalán, existe un ingenioso sistema de subtitulación que permite seguir perfectamente el texto, en castellano e inglés. T, además, todas las representaciones estan subtituladas. ¡Buena pasión en Olesa!.

Passió 2019. Cervera


 

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’església gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgeses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. O bé una pizzeria molt bona: La Cosa Nostra. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El No Badis, una aposta fresca i nova. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones.

Diada de l’escola pública a Badalona


 

A Badalona, el proper dissabte 23 de març de 2019 celebrem la diada per l’educació pública. Serà un espai de trobada, festa i revindicació. Enguany serà diferent perquè gaudirem d’una tarda completa al Parc de Montigalà, amb xocolatada, tallers, concert, actuacions de les escoles, però, atenció, de 4 a 8 de la tarda. Com en edicions anteriors es tracta d’una jornada festiva i reivindicativa. Estarà plena d’activitats infantils pensades per les AMPA’s i els/les mestres de les escoles, activitats molt creatives i molt lúdiques a un temps. Es tracta de reivindicar el paper i la pervivència d’una educació pública de qualitat, i per a tothom. Si us arribeu al parc de Montigalà, a Badalona, trobareu un entorn ben agradable, ple de diverses carpes de diferents escoles, on els nostres fills i filles, però també mares i pares han muntat tallers i activitats molt interessants. No faltaran tampoc grups d’animació, de percusió, gegants i dracs, feres i capgrossos de diferents centres de la ciutat, així com un cercavila molt animat. Ja ho sabeu. Per lluitar contra les retallades en educació, per passar una tarda divertida, us esperem a tots i totes a al Parc de Montigalà, a la zona on hi ha Ikea o el Carrefour, per exemple, aquest diumenge, des de primera hora de la tarda, fins l’hora de sopar.  Arribareu a Badalona molt fàcilment en cotxe, està només a 10 kms. de Barcelona. Bon aparcament per els voltants del parc. No hi falteu!.

En Badalona estamos preparando la jornada de la Enseñanza Pública. No será como en ediciones anteriores pues ahora se trata de una tarde festiva y reivindicativa. Estará llena de actividades infantiles pensadas por las AMPA y los maestros de las escuelas, actividades muy creativas y muy lúdicas a un tiempo. Todo para reivindicar el papel y la pervivencia de una educación pública de calidad, y para todos. Al llegar al parque de Montigalà de Badalona, ​​al lado del Carrefour, encontrarán un entorno agradable, lleno de varias carpas de diferentes escuelas, donde nuestros hijos e hijas, pero también madres y padres disfrutaran de talleres y actividades muy interesantes. No faltarán tampoco grupos de animación, de percusión, gigantes y dragones, fieras y cabezudos de diferentes centros de la ciudad, así como un pasacalle muy animado. Ya lo sabéis. Para luchar contra los recortes en educación, para pasar una tarde divertida, os esperamos a todos y todas este domingo. Llegaran muy fácilmente en coche, está sólo a 10 kms. de Barcelona. . ¡No faltéis!.

Cantata de Bach a Badalona


Aquest proper dissabte, dia 23 de març de 2019 a les 20.15 hores a l’església dels pares carmelites de Badalona tenim l’oportunitat de sentir una nova cantata solidària de Johan Sebastian Bach. L’interpreten la Capella de Música de Badalona, el  Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona i els/les solistes: Carlota Novell i Alba Lleixà, violins; Víctor Mateo, viola; Paula Blàzquez, violoncel; Francesc Castillo i Almuena Jambrina, oboès; Jaume Fàbregas i Joan Hernando, trompetes; Josep Borràs, fagot i LLuís Avendaño, orgue, i els Solistes:Mónica Muñoz, soprano; Montserrat Pi, alto; Marçal Subiràs, tenor i Jaime Roda, baix, sota la direcció de Albert Morcillo, director de la Capella de Música. Interpretaràn la Cantata BWV 112 de Joan Sebastian Bach “Der Herr ist mein getreuer Hirt” “El Senyor és el meu pastor fidel”, i l’Introito  i el Kyrye de la Missa pro defunctis de Joan Brudieu. L’Entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. L’accés és pel carrer de Sant Miquel, 44. Podeu arribar-hi en metro L2, final de línia, estació de Pompeu Fabra. O en tren de rodalies baixant a l’estació de Badalona, o en bus, n’hi ha diversos, baixant a Badalona Centre. Veniu de nou a escoltar la música excelsa de Bach de la mà de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.

El sábado dia 23 de marzo de febrero a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada, de la Capella de Música de Badalona i del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

El British Museum a Londres


Norman Foster, un dels més genials arquitectes vius avui en dia, va dissenyar aquest modern, lluminós i agosarat interior. És la sala central, l’intercanviador, d’un dels més fabulosos museus del mon. Un museu que no pot faltar a la llista de viatge de cap pare o mare amb fills. Un destí familiar molt clar. Es tracta del Bristish Museum, a Londres, un compendi del que la humanitat ha estat capaç de produïr al llarg dels segles, i del que els anglesos han estat capaços d’arreplegar d’arreu. Sort que, com a mínim, tenen la decència de no cobrar entrada. Només li faltaria a un pobre grec haver de pagar per veure els frisos del partenó!. Disercions a banda dir que és el millor museu de la terra. Ho te tot: art prehistòric, antic, grec, romà, egipci, persa… el que vulgueu, les peces més famoses, tot el que surt als llibres. Situat al bell mig de la ciutat, en un barri discret, en un edifici gris, acadèmic, anodí per fora, no te l’acabes en un sol dia. Val la pena anar a la capital d’Anglaterra només per a veure’l. Però, evidentment, Londres no és només el Bristish. Un viatge a Londres justifica el temps i les despeses, és recomanable tot l’any, encara que sigui per copsar-ne l’ambient, pujar en un bus de dos pisos vermell i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, o un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS, just al costat del museu. En sortir del restaurantr podeu fer una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres. I no marxeu d’aquests barris sense haver passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres. Allà podeu trobar les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. Però nosaltres, quan anem a Londres, ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que del carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants car. Si la casa us sembla massa cara, molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, fora de Londres, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa, i d’un dels millors museus del món.

Norman Foster, uno de los más geniales arquitectos vivos hoy en día, diseñó este moderno, luminoso y atrevido interior. Es la sala central, el intercambiador de uno de los más fabulosos museos del mundo. Un museo que no puede faltar en la lista de viaje de ningún padre o madre con hijos. Un destino familiar muy claro. Se trata del Bristish Museum, en Londres, un compendio de lo que la humanidad ha sido capaz de producir a lo largo de los siglos, y del que los ingleses han sido capaces de recoger de todas partes. Suerte que, como mínimo, tienen la decencia de no cobrar entrada. ¡Sólo le faltaría a un pobre griego tener que pagar para ver los frisos del Partenón!. Decir que es el mejor museo de la tierra. Lo tiene todo: arte prehistórico, antiguo, griego, romano, egipcio, persa … lo que queráis, las piezas más famosas, todo lo que sale en los libros. Situado en el centro de la ciudad, en un barrio discreto, en un edificio gris, académico, anodino por fuera, no te lo acabas en un solo día. Vale la pena ir a la capital de Inglaterra sólo para verlo. Pero, evidentemente, Londres no es sólo el Bristish. Un viaje a Londres justifica el tiempo y los gastos, es recomendable todo el año, aunque sea para captar el ambiente, subir en un bus de dos pisos rojo y sentarse arriba de todo, en la imperial, en la primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os reconendamos los de Heathrow, en el aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa, y uno de los mejores museos del mundo.

Fer bullir l’olla a Caldes de Montbui


 

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana de març el Mercat de l’olla i la caldera, popularment anomenat “Fem bullir l’Olla”. Serà aquest proper cap de setmana de març, en que la vila termal celebrarà aquesta nova edició del mercat d’artesans i gastronòmic més singular del territori català, dedicat als productes de la terra. En aquesta edició, es cuinaran llenties pardines en les calderes i cigrons en l’olla més gran de Catalunya!. Tots els llegums es couran amb aigua termal i foc de llenya. Les llenties s’acompanyaran amb un bon xoriço calderí i els cigrons  de botifarres del perol, botifarra negra i llardons. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. Es tracta d’un mercat de productes artesans, gastronòmics per ser més exactes, en un ambient festiu, amb 120 parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats. Durant el mercat també podreu participar en els tallers familiars o assaborir altres grans plats de la cuina a través de les activitats anomenades “tastaolletes”. També trobareu una demostració d’artesania i oficis antics: artesans de la trementina (remeis medicinals casolans), artesans de la terrissa, del ferro, de la llauneria, de la cistelleria i de la cuina. I parades d’artesania diversa: culleres de boix, olles i cassoles d’aram, estris de cuina, vidre, ceràmica, fusta, pintura, bijuteria, minerals, sabons… Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra uno de los fines de semana de marzo el llamado mercado de la olla y la caldera, popularmente “Hervir la Olla “. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de un mercado de productos artesanos, gastròmicos para ser más exactos, en un ambiente festivo. Además de la típica feria, encontrarán también actividades y talleres interesantes para los niños. En Caldes es sencillo hacer hervir una olla. El agua de la fuente del León, en medio de la plaza de la villa, ya sale hirviendo todo el año. Por ello, en cuestión de minutos, las ollas gigantes con agua termal hervirán lo que sea menester, protagonistas del mercado y de la fiesta. Si sois amantes de las experiencias culinarias nuevas, no podeis marchar sin saborear las judías del ganxet cocidas con agua termal, o la butifarra del caldero. Los más pequeños podrán ver la demostración de oficios antiguos relacionados con el trabajo de un vidriero, carpintero, alfarero o cestero. También disfrutarán de juegos y talleres como el de hacer saquitos medicinales aromáticos de tomillo o cocinar un pan de tomillo. Habrá una olla a disposición de los niños: la olla de los colores. También espectáculo de títeres (sábado por la tarde). Completan esta oferta variada una feria de anticuarios, un encuentro de intercambio de placas de cava, y un pasacalles popular. Aprovechen para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.