Concert de Diawoye Kone a Badalona


Aquest dilluns, 1 d’Abril de 2019, a les 20 hores, a l’escola de música moderna de Badalona, actua Diawoye Kone, que és de la familia de griots “Kone”. Un conjunt musical provinent d’un poble anomenat Segalaba, situat al bell mig de la regió de Kayes, al Mali. Per poder situar-nos direm que un Griöt és una persona molt important dins la societat Malinke, ja que es creu que ha adquirit un poder que va més enllà del coneixement musical. A través de la musica es l’encarregat de guardar tota la informació ancestral. Són homes molt respectats i venerats. Si veniu tindreu l’oportunitat d’escoltar de ben a prop paraules, veu, contes ancestrals, i sobretot l’instrument que sempre acompanya la família Kone: El djelly n’goni. No hi falteu!. Amb l’aval del Conservatori Professional de Música de Badalona, una escola amb una professionalitat i qualitat contrastades. L’escola de Música Moderna de Badalona està a tocar del temple de Santa Maria, que és una de les principals parròquies del centre de Badalona i s’hi pot arribar amb diverses línies de bus, amb metro línia 2, baixant a Pompeu Fabra, o amb tren de rodalies.

Este lunes, en el centro de Badalona, en los locales de la Escuela de Música Moderna, cerca de la parroquia de Santa Maria. Actua Diawoye Kone, un griot “Kone”. Viene de Segalaba, en Mali. No os lo perdais.

La Mora, un paradís


A uns 10 kms al nord Tarragona, i per tant només a uns 80 kms. de Barcelona, trobareu la platja de la Mora. Està situada a només a un parell de kms. al sud d’Altafulla, per cert una preciosa vila medieval que cal visitar. I en aquesta fabulosa platja, que a partir d’ara anomeramen la cala de la Mora, força urbanitzada però no gens destrossada, podeu fer una banyada en un ambient molt familiar i amable. De fet el màxim atractiu de La Mora és el seu ambient. Per això us volem convidar a baixar fins la Mora. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda, o bé sortint de l’AP7 a l’alçada de Torredembarra i continuar fins Altafulla i La Mora. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben a prop l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. La Mora no és tan feréstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. S’anomenen el Racó de la Mora i el Moramar. També hi ha un càmping i diversos apartaments, alguns dels quals es lloguen per vacances. La Mora és preciosa, l’aigua neta, netíssima. No us hem convençut de fer un bany familiar en les aigües calmes i blaves de La Mora?. Doncs vinga!.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y por tanto a unos 80 de Barcelona. A sólo un par de kms. al sur de Altafulla, preciosa villa medieval, y fabulosa playa, encontramos la cala de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, muy familiar. De hecho el máximo atractivo de La Mora es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda, o bien saliendo de la AP7 a la altura de Torredembarra y continuando hasta Altafulla y La Mora. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a su lado hay una caleta, sin aparcamiento, pero muy cuca. Está todo muy cerca del espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos, algunos de los cuales se alquilan para vacaciones.  La Mora es precioso. ¿No os hemos convencido de hacer un baño familiar en las aguas calmas y azules de La Mora?.

Penyíscola, revisitada


Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

La passió d’Ulldecona 2019


Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi des d’aquest diumenge. I no només a Ulldecona. Perquè essent la passió més interessant i important de les comarques tarragonines, s’ha expandit i es representa a Reus i a Tarragona. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndid. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955!. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns pacs turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalesa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests pacs inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinaròs. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fins Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta meravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Serralavella a Ullastrell


 

Potser no sabeu on és Ullastrell. No es tracta de la població d’Ullastret, a l’Empordà, famosa pel seu fantàstic poblat ibèric. Parlem d’un poblet molt més proper a Barcelona, el que està situat al Vallés, a tocar de Martorell i molt aprop de Terrassa. Si no el coneixeu, no cal que us preocupeu, és molt normal. Es tracta d’un lloc poc conegut. Trobareu el bonic poble d’Ullastrell a mig camí entre Terrassa i Martorell, anant per la carretera C-243, la que uneix les dues ciutats. També podeu arribar-hi per Santa Maria de Vilalba o per Olesa de Montserrat per la BV-1202. Com veieu està molt a prop de la ciutat de Barcelona, a no més de 40 kms. En aquest poble tenen una costum curiosa. Celebren la meitat de la quaresma. Així, el cap de setmana que ens trobem just entre Carnestoltes i Setmana Santa, normalment pel març, celebren el Serra-la-vella. La vella, és clar, és la quaresma. Els actes més forts son el cap de setmana. Just aquest darrer cap de setmana de març. El proper. El dissabte a partir de les 10 del matí, i tota la tarda amb una marató de jocs. Pels nens i nenes més grans teniu el jocs com ara el racó de la palla, afaitar globus, diferents circuits, cursa de sacs, cursa croquetes, globus a la panxa, teranyina, pomes penjades, cursa de xapes… També hi haurà una ludoteca on els més petits i petites de casa podran passar una bona estona jugant. Es donarà berenar. Per tancar hi haurà trobada del corals. El diumenge Fira, Cantada i trobada de gegants. A l’hora del dinar hi haurà menú especial a Cal Taiet, al Racó d’Ullastrell i al bar del Casal. A més hi haurà taules i cadires al llarg de la Fira on lliurement es podrà dinar. Fora del poble, per dinar, podeu anar a Can Bolet, un parc situat dins de la finca de Can Palet, en un paratge natural senzill, però ideal per a passar-hi el dia amb infants. Hi ha una zona de pic-nic. Ullastrell, dalt del seu turó, dominant Montserrat i Sant Llorenç del Munt, us espera!.

Quizá no saben vds. dónde está Ullastrell. No se trata de la población de Ullastret, en el Empordà, famosa por su fantástico poblado ibérico. Hablamos de un pueblo mucho más cercano a Barcelona, situado en el Vallés, junto a Martorell y Terrassa. Si no lo conocen, no tienen porque preocuparse, es muy normal. Se trata de un lugar poco conocido. Encontraréis Ullastrell a medio camino entre Terrassa y Martorell, yendo por la C-243. También se puede llegar por Santa Maria de Vilalba o por Olesa de Montserrat a traves de la BV-1202. Como veis está muy cerca de la ciudad de Barcelona, a no más de 40 kms. En este pueblo tienen una costumbre curiosa. Celebran la mitad de la cuaresma. Así, el fin de semana en que nos encontramos justo entre carnaval y semana santa, normalmente en marzo, celebran el Serra-la-vella. La vieja, claro, es la cuaresma. El sábado y el domingo hay varios actos, sencillos, caseros, como una feria de juegos tradicionales, la cantada por las calles del pueblo, merienda para los niños y concierto de corales. El domingo feria, con todo tipo de paradas de oficios y de artesanía, encuentro de gigantes, y una comida popular. Si comer en la feria no les convence, pueden ir a Can Bolet, un parque situado dentro de la finca de Can Palet, en un paraje natural sencillo, pero ideal para pasar el día con niños. Hay una zona de pic-nic. Ullastrell, en lo alto de su colina, dominando Montserrat y Sant Llorenç del Munt, os espera.

Els Assiris al Caixaforum


Al CaixaForum de Barcelona, del 5 d’abril fins l’agost de 2019, podreu veure ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls arribats de totes les parts del Pròxim Orient antic, i que ens mostren la importància de l’imperi assiri des del 900 fins al 300 aC. El  Caixaforum de Montjuic, a Barcelona, està ben comunicat, accessible en metro i bus. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del pàrquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta si eniu una targeta de la Caixa!. I si no, les entrades tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. Aneu al Caixaforum, a veure art amb els vostres infants!.

¿Que hacer este sábado o domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar desde el viernes 5 de abril de 2019 hasta el mes de agosto, una bonita exposición sobre “Los Asirios”. Esta exposición invita a dar una vuelta por más de mil años de la historia. Son objetos procedentes de la colección del British Museum, muchos de ellos nunca exhibidos, además de los préstamos excepcionales. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita para clientes de La Caixa, y si no lo sois el precio es muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver arte con los niños.

La National Gallery de Londres


Visitar Londres és veure una de les pinacoteques més importants d’Europa. Potser no és la millor, ni la més gran del continent, potser el Prado a Madrid, o el Louvre a París la superen, però no està gens malament. I l’entrada és gratuita!. La National Gallery te obres mestres, pintures increíbles.

Sortint del museu, i donat que estareu a Trafalgar Square, en ple centre de Londres, podreu veure tota l’animació d’aquesta ciutat increïble. Xulo. Per aquesta zona dinem en un pub molt divertit i conegut: el Silver Cross, a Whitehall, no lluny del museu. Per dinar nosaltres us recomanem els tradicionals pubs, però també teniu les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduir uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més millors pinacoteques d’Europa.

La National Gallery,con sus pinturas increíbles, está al nivel de cualquier otra de las pinacotecas magníficas que se pueden ver en Europa. Quizás no sea tan completa como el Prado en Madrid, o el Louvre en París, pero no deja indiferente. Para comer cerca, en Trafalgar Square, os recomendamos los tradicionales pubs, o bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas pinacotecas de Europa.