L’Ametlla de mar, revisitada


L’Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d’encant. No te res d’especial, és més aviat modern. Cap església, castell ni palau a ressenyar. Però és bonic. Te platges encisadores, un port bonic, cales amagades i un paisatge que fa somniar. També molta tranquil·litat. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l’Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, aquest poble gran encara no està destrossat pel turisme de masses. Fundat no fa dos segles per uns pescadors d’Almería que cercaven bones tonyines, us encantarà amb els seus carrers blancs. Però encara gaudireu més de les cales, poc conegudes, de pedres i de picons petits, com llenties. O de les platges de sorra fina, daurada, petites, que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat fins a la Punta de l’Àliga, cerqueu els finals dels barrancs, que en arribar al mar formen belles platjoles, com ara Xelin, Santes Creus, Olivaret… noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l’Atmella. Per exemple el Ametllamar, hotel gran, familiar, de platja, amb piscina, típic. O el petit Hotel del Port, amb només una estrella, senzill però molt net. O un hostal que en realitat és millor que molts hotels, l’Hotel S’Alguer, situat arran de mar, casolà, net i polit, que ara es va renovant. A tots hi hem estat, a tots hi hem dormit. Perquè ens agrada anar a l’Ametlla!. També trobareu per allà bons càmpings, molt moderns, en un entorn natural envejable. I si els hotels son bastant normalets, el menjar és de primera, amb bons restaurants on degustar especialitats marineres i tapes. Us recomanem alguns dels que hi ha a la plaça Nova, que son el Plaça Nova, un local clàssic, bé de preu, especialitats marineres, i el Bar Pica Pica, quelcom més que un bar de tapes, qualitat a preus fantàstics. No lluny teniu La Gramola, pas mal, i el millor de tots: el Molí dels Avis, preus en consonància amb la qualitat de la taula. Prop del mar un local nou triomfa: el bar Sal Moreno, tapes creatives, de primera. I al costat un casolà de tota la vida, senzill i sense trampes: Can Maura, per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l’Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret… nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l’Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it’s very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It’s not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l’Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.

El British Museum a Londres


Norman Foster, un dels més genials arquitectes vius avui en dia, va dissenyar aquest modern, lluminós i agosarat interior. És la sala central, l’intercanviador, d’un dels més fabulosos museus del mon. Un museu que no pot faltar a la llista de viatge de cap pare o mare amb fills. Un destí familiar molt clar. Es tracta del Bristish Museum, a Londres, un compendi del que la humanitat ha estat capaç de produïr al llarg dels segles, i del que els anglesos han estat capaços d’arreplegar d’arreu. Sort que, com a mínim, tenen la decència de no cobrar entrada. Només li faltaria a un pobre grec haver de pagar per veure els frisos del partenó!. Disercions a banda dir que és el millor museu de la terra. Ho te tot: art prehistòric, antic, grec, romà, egipci, persa… el que vulgueu, les peces més famoses, tot el que surt als llibres. Situat al bell mig de la ciutat, en un barri discret, en un edifici gris, acadèmic, anodí per fora, no te l’acabes en un sol dia. Val la pena anar a la capital d’Anglaterra només per a veure’l. Però, evidentment, Londres no és només el Bristish. Un viatge a Londres justifica el temps i les despeses, és recomanable tot l’any, encara que sigui per copsar-ne l’ambient, pujar en un bus de dos pisos vermell i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, o un restaurant turc, molt bo, de gran categoria, anomenat TAS, just al costat del museu. En sortir del restaurantr podeu fer una passejada pels animats carrers del Soho, plens de teatres. I no marxeu d’aquests barris sense haver passat pel tradicional i pintoresc Xinatown, el barri xinès de Londres. Allà podeu trobar les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. Però nosaltres, quan anem a Londres, ens allotgem a Plumstead, un barri dels afores, tranquil. En una casa que del carrer Alabama, molt bé. Un autobús, el 53, ens porta en una hora a Westminster o Whitehall, tot un luxe. Sopem a la mateixa casa. Res de restaurants car. Si la casa us sembla massa cara, molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, fora de Londres, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa, i d’un dels millors museus del món.

Norman Foster, uno de los más geniales arquitectos vivos hoy en día, diseñó este moderno, luminoso y atrevido interior. Es la sala central, el intercambiador de uno de los más fabulosos museos del mundo. Un museo que no puede faltar en la lista de viaje de ningún padre o madre con hijos. Un destino familiar muy claro. Se trata del Bristish Museum, en Londres, un compendio de lo que la humanidad ha sido capaz de producir a lo largo de los siglos, y del que los ingleses han sido capaces de recoger de todas partes. Suerte que, como mínimo, tienen la decencia de no cobrar entrada. ¡Sólo le faltaría a un pobre griego tener que pagar para ver los frisos del Partenón!. Decir que es el mejor museo de la tierra. Lo tiene todo: arte prehistórico, antiguo, griego, romano, egipcio, persa … lo que queráis, las piezas más famosas, todo lo que sale en los libros. Situado en el centro de la ciudad, en un barrio discreto, en un edificio gris, académico, anodino por fuera, no te lo acabas en un solo día. Vale la pena ir a la capital de Inglaterra sólo para verlo. Pero, evidentemente, Londres no es sólo el Bristish. Un viaje a Londres justifica el tiempo y los gastos, es recomendable todo el año, aunque sea para captar el ambiente, subir en un bus de dos pisos rojo y sentarse arriba de todo, en la imperial, en la primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. El Bristish Museum de Londres justifica un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os reconendamos los de Heathrow, en el aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa, y uno de los mejores museos del mundo.

Sant Pere de Rodes, revisitat


Hem tornat al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, al cap de Creus, damunt Port de la Selva. Ara feia uns anys que no hi pujàvem i la veritat és que ha millorat molt. Tot està restaurat, net i endreçat. Disseny modern. Es visita fins el darrer racó, i moltes zones les hem vist per primer cop. Continua essent un lloc màgic, tel·lúric. Aquesta joia del primer romànic català impressiona. Es tracta d’un monument únic, esplèndit, edificat l’any 1000 en unes condicions molt dures. I el paisatge que el rodeja, corprèn el viatger. A mig aire de la serra de Sa Verdera, on un bonic castell medieval i unes vistes de somni esperen l’esforçat caminant que gosi pujar pel camí costerut, penjat damunt el mar blau, immens, en les terres agrestes del Cap de Creus, el monestir ens ofereix la puresa de les seves línies i la força de la seva construcció en pedra nua. Si finalment us decidiu a pujar fins el castell de Sa Verdera, que senyoreja aquestes penyes, a una bona hora de camí, albirareu tota la Costa de Tramuntana i tot l’Empordà fins el Pirineu més alt. A sant Pere de Rodes s’hi arriba fàcil per una bona carretera des de Vilajuija, prop de Roses. Son 8 kms amb corbes però sense perills. Des del Port de la Selva, hi ha una petita carretera amb més pujada i en més mala condició. Us la recomanem millor de baixada. Dalt de tot, a més d’un mirador, hi ha bon aparcament. A un kilometre i mig un de molt gran. A uns 700 metres un de més petit, que pot estar ple. El preu de l’entrada no és car. I l’abadia val la pena!.

Si heu de dormir per allà podeu gaudir d’un hotel molt amable amb les famílies, que admet nens a les habitacions i està rodejat d’un parc preciòs, amb piscina exterior i interior i fins jacuzzi. Us el recomano: és l’Hotel Mediterràneo Park de Roses. O bé l’hotel Grimar, a Llança, amb molt de terreny, parc, piscina i bona gastronomia. Aquests dos hotels no estan dins Port de la Selva, però si en poblacions properes. Dins Port teniu un hotel amb encant, però un xic estrany: el Portocristo. També hi ha un parell de bons càmpings, sobretot el de Port de la Vall. Per menjar nosaltres sempre anem al restaurant del mateix monestir, força bo. Bons menús, bones vistes, a preus moderats. Tel: 972 194 233. Si baixeu al Port de la Selva, teniu el Bellavista, a la vora la platja i el port. Tel: 972 387 050. I a Cadaqués la pizzeria la Gritta, econòmica i amb bon preu. No deixeu de tornar a visitar Sant Pere de Rodes qualsevol cap de setmana.

El monasterio de Sant Pere de Rodes, en el cabo de Creus, en Port de la Selva, es un lugar mágico, telúrico. Esta joya del románico impresiona y el paisaje que lo rodea aún más. A medio aire de la sierra de Sa Verdera, colgado sobre el mar azul, inmenso, el monasterio nos ofrece la pureza de sus líneas y la fuerza de su construcción en piedra desnuda. Puedes subir, si hay ganas, hasta el castillo de Sa Verdera, que señorea estas peñas, una buena hora de camino. Divisar toda la costa de Tramuntana y todo el Empordà hasta el Pirineo más alto: eso ofrece la subida. Se llega al monasterio desde Vilajuija, cerca de Roses o bien desde el Port de la Selva, por carreteras viradas. Si tiene que dormir por allí podrá disfrutar de un hotel muy amable con las familias, que admite niños en las habitaciones y está rodeado de un parque precioso, con piscina exterior e interior y hasta jacuzzi. Os lo recomiendo: es el Hotel Mediterráneo Park de Roses. O bien del hotel Grimar, a Llançà, con mucho terreno, parque, piscina y buena gastronomía. Estos dos hoteles no están en Port de la Selva, pero si en poblaciones cercanas. Dentro del Port tiene un hotel con encanto, pero un poco extraño: el Portocristo. También hay un par de buenos campings, sobre todo el de Port de la Vall. Para comer nosotros siempre vamos al restaurante del mismo monasterio. Buenos menús, buenas vistas, a precios moderados. Tel: 972 194 233. Si bajáis al Port de la Selva, teneis el Bellavista, cerca la playa y el puerto. Tel: 972 387 050.

Cadaqués, revisitat


Una sortida a Cap de Creus, al bellíssim poble de Cadaqués, hauria de ser obligatòria una vegada l’any. A l’estiu per la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. La resta de l’any, fins i tot a l’hivern, gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu estirar-vos a la vora del Mediterrani o pendre el sol en un dels bancs de la riba. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic. La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, albirant ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. De tota manera caòtic tot plegat. Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen. Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te parquing i piscina. I el mar a la porta!. No deixeu d’anar a Port Lligat, aquesta cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca. I seguir cap al far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Si voleu fer uns dies pels voltants de Cadaqués, podeu aturar-vos, tot venint de Figueres i Barcelona, als Aiguamolls de l’Empordà, sempre molt macos i plens de vida, amb les cigonyes, els ànecs, cavalls… I podria seguir visitant Castelló d’Empúries, poble medieval com pocs, amb una catedral fantàstica, museus, palaus, carrers empedrats… I arribar a Roses on podeu aprofitar els preus familiars de l’Hotel Mediterraneo Park, on us podeu allotjar molt bé. Heu de veure la badia de Roses, una corba perfecte, il·luminada a la nit. L’endemà ja tindreu temps d’arribar-vos a Cadaqués, sense cap mena de dubte el poble més bonic de tota la Costa Brava, encara que va camí de Disneyland. No us amoïneu si us agrada Cadqués. A nosaltres també. Malgrat les masses de turistes sempre tindrà l’aire de refugi de pirates, i ningú no li pendrà les cases encalades i platges de roca viva. I en tornar potser voldreu baixar al Port de la Selva, una altra vila blanca, també molt grega, igualment encantadora, que està disposada en amfiteatre davant la seva badia perfecta. Des de Port es pot pujar al monestir de Sant Pere de Rodes per una pista ben condicionada. A més de les vistes podreu admirar una obra meravellosa del romànic català, amb una església de somni. Què espereu, Cadaqués us espera!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas , a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués o Port de la Selva. La espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . Cabo de Creus es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Cap de Creus, durmiendo en Roses, disfrutando del mediterraneo, ¡una idea magnífica ! .

Igoumenitsa


A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.

 

La costa de l’Èpir Grega


La Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic és una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia. La manera més fàcil d’arribar-hi, avió a banda, és des del port italià de Bríndisi, des d’on surten els vaixells que fan cap a la ciutat grega epirota d’Igoumenitsa. Aquest important port de l’Èpir és la primera destinació del turista que arriba a terres gregues per aquesta via. Son  només vuit hores de vaixell, de les quals n’hi ha quatre que son precioses, sobretot quan la nau bordeja les costes ignotes d’Albània i Corfú. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica, tot i que te bones platges al nord, pot ser un fantàstic punt de referència i estada. Nosaltres ens vam allotjar en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets, on el Sr. Pablos prepara un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Prop d’aquests pobles de la costa jònica hi ha l’Aqueront, el riu infernal, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses on el barquer Caront conduia les ànimes fins a l’entrada de l’infern. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfront d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Corfú és un destí natural, turístic i cultural molt potent, a una hora en vaixell de la costa de l’Èpir, una amalgama única de pobles i de cultures. Preneu-vos el temps de recórrer els carrers encalats i pintats en tons pastel. El temps d’entrar a l’església del sant patró venerat de l’illa, Sant Espiridó.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recomanem unes vacances a la Costa Jónica grega que és una de les darreres grans costes  desconegudes del gran públic al Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si un cop allà, viatgeu fins a Corfú, o a l’illa de Paxi, o a Antipaxi, illes molt menys conegudes, ja serà el summum. No us deixeu per cap raó la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians. Allà podeu dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La costa del Épiro griego, con ciudades marineras y pueblos balncos como Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.