Una ruta per Burgos i voltants


Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Girona, temps de flors


 

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2019 podeu anar-hi del 11 fins el 19 de maig. Es a dir, un parell de caps de setmana, aquest vinent 11 i 12, i el proper. 18 i 19 de maig de 2019. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Múrcia, revisitada


Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, vom ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increibles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor, de les que anirem parlant en aquest bloc. Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de possibilitats de primer ordre. Només en citarem alguns. A Múrcia ciutat teniu la seva bonica catedral barroca, amb la façana bestial, (a la foto), i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. Per cert, la setmana santa es viu a Múrcia, a Lorca, a Cartagena i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de religió teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una vila medieval amb el seu castell musulmà, i tota ella plena d’art. O la militar Cartagena, port natural, amb un teatre romà guapíssim. O la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats. L’interior amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i lunar dels voltants de La Unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

La Fira Modernista de l’Arboç


La Fira Modernista del Penedès es celebra aquest proper cap de setmana de maig al bonic poble de L’Arboç. Aquesta vila està situada a peu de carretera N-340, camí de Tarragona, un xic més avall de Vilafranca del Penedès, però abans d’arribar a El Vendrell. Sortiu de l’autopista a Santa Margarida i els Monjos, i agafeu la N-340 cap a Tarragona, i la travessareu. La gent d’aquesta bella vila, dèiem, han muntat una fira dedicada al modernisme, s’han vestit d’època i ens obren els seus edificis més emblemàtics. Hi haurà de tot per passar-ho bé en família: mostra de teatre al carrer, amb animació històrica, i ja us hem comentat que podreu fer un seguit de visites guiades pel  patrimoni modernista de l’Arboç, que no és poc!. La VIII Fira Modernista del Penedès presenta aquest any com a principal novetat la representació de la peça teatral “La Llegenda d’amor a la seva rèplica de la Giralda de Sevilla. Una obra inspirada en una història d’amor real que va determinar la construcció d’aquest emblemàtic edifici de l’Arboç. No podem ressenyar aquí tota la immensa quantitat de propostes lúdiques que trobareu a l’Arboç aquest cap de setmana. Millor mireu la web municipal. Per dinar podeu anar a la Fonda de Can Peraire, al carrer Major, 47, tel: 977 67 03 33. O bé a La Torrada, al carrer Roca, 13, tel: 977 67 05 69. Si voleu fer un volt per aquesta zona, que és força desconeguda, però molt maca, no oblideu arribar-vos fins al pantà del Foix, parc natural. Un bon lloc per fer caminades, observar ocells i passar una bona estona. Ara està preciòs, amb l’embassament ple d’aigua fins dalt. El poble i el castell de Castellet, que es reflexa en les aigües calmes del pantà, son molt bonics. Com també ho és el castell, palau i monestir de Penyafort. Totes dues referències a menys de 10 kms. de l’Arboç. Si us calgués fer nit per aquelles contrades podeu anar a l’Hotel Don Pelayo, un clàssic hotel dels de tota la vida, bé de preu. Bona fira modernista!.  ‎

La Feria Modernista del Penedès se celebra este fin de semana en el bonito pueblo, más bien villa, de L’Arboç, que está situada a pie de carretera N-340, camino de Tarragona, un poco más abajo de Vilafranca del Penedès, pero antes de llegar a El Vendrell. Salgan de la autopista en Santa Margarida i els Monjos, y tomen la N-340 hacia Tarragona, y lo atravesaran. La gente de esta hermosa villa, decíamos, han montado una feria dedicada al modernismo, se han vestido de época y nos abren sus edificios más emblemáticos. Habrá de todo para pasarlo bien en familia: muestra de teatro en la calle, con animación histórica, y ya os hemos comentado que puede hacer una serie de visitas guiadas por el patrimonio modernista de L’Arboç, ¡que no es poco!. En el transcurso de la Feria se realizarán dos visitas guiadas gratuitas. Una será en la magnífica casa modernista conocida como “La Giralda”. Debe este nombre a la torre imitando el campanario de Sevilla, que se ve desde muchos kilómetros a la redonda. Nunca está abierta, y ahora se podrá ver por dentro, pagando un módico precio. También será visitable el magnificiente palacio Gener y Batet, otra obra maestra del modernismo. Y no podemos reseñar aquí toda la inmensa cantidad de propuestas lúdicas que encontrará en el Arboç este fin de semana. Mejor vean la web municipal. Para comer se puede ir a la Fonda Can Peraire, en la calle Mayor, 47, tel: 977 67 03 33. O bien a La Tostada, en la calle Roca, 13, tel: 977 67 05 69. ¡Buena feria modernista!.

Setmana Medieval de Montblanc


montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les parades, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any va ser el passat, i fins el proper, el 4 i 5 de maig de 2019. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, que es el pasado y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

L’illa de Tabarca, revisitada


També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

L’Ametlla de mar, revisitada


L’Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d’encant. No te res d’especial, és més aviat modern. Cap església, castell ni palau a ressenyar. Però és bonic. Te platges encisadores, un port bonic, cales amagades i un paisatge que fa somniar. També molta tranquil·litat. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l’Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, aquest poble gran encara no està destrossat pel turisme de masses. Fundat no fa dos segles per uns pescadors d’Almería que cercaven bones tonyines, us encantarà amb els seus carrers blancs. Però encara gaudireu més de les cales, poc conegudes, de pedres i de picons petits, com llenties. O de les platges de sorra fina, daurada, petites, que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat fins a la Punta de l’Àliga, cerqueu els finals dels barrancs, que en arribar al mar formen belles platjoles, com ara Xelin, Santes Creus, Olivaret… noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l’Atmella. Per exemple el Ametllamar, hotel gran, familiar, de platja, amb piscina, típic. O el petit Hotel del Port, amb només una estrella, senzill però molt net. O un hostal que en realitat és millor que molts hotels, l’Hotel S’Alguer, situat arran de mar, casolà, net i polit, que ara es va renovant. A tots hi hem estat, a tots hi hem dormit. Perquè ens agrada anar a l’Ametlla!. També trobareu per allà bons càmpings, molt moderns, en un entorn natural envejable. I si els hotels son bastant normalets, el menjar és de primera, amb bons restaurants on degustar especialitats marineres i tapes. Us recomanem alguns dels que hi ha a la plaça Nova, que son el Plaça Nova, un local clàssic, bé de preu, especialitats marineres, i el Bar Pica Pica, quelcom més que un bar de tapes, qualitat a preus fantàstics. No lluny teniu La Gramola, pas mal, i el millor de tots: el Molí dels Avis, preus en consonància amb la qualitat de la taula. Prop del mar un local nou triomfa: el bar Sal Moreno, tapes creatives, de primera. I al costat un casolà de tota la vida, senzill i sense trampes: Can Maura, per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l’Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret… nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l’Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it’s very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It’s not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l’Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.