Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Nadal a Clermont Ferrand


Aquest passat Nadal vàrem tornar a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude. Per Nadal, Clermont munta un petit mercat a la plaça de la catedral, poca cosa, però entranyable. També una roda gegant a la plaça Jaude. Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona i es troba situada al cor verd de França. L’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra, amb unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. A part d’això, si hi aneu aquest Nadal, s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances de Nadal en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista, o el Mercure de la pròpia Place Jaude, fantàstic, el millor de la ciutat.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París, o como destino navideño. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra, y en la plaza se instala estos dias un bonito mercado de Navidad. La catedral tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. En esa plaza ponen una gran rueda, una noria gigante los dias de Navidad. A parte de todo eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de Navidad, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Fira de Santa Llúcia i puntaires a l’Arboç


La Fira de Santa Llúcia de puntes de coixí es celebra el proper cap de setmana de desembre al bonic poble de L’Arboç, a Tarragona. La vila està situada a peu de carretera N-340, camí de Tarragona, un xic més avall de Vilafranca del Penedès, però abans d’arribar a El Vendrell. Sortiu de l’autopista a Santa Margarida i els Monjos, i agafeu la N-340 cap a Tarragona, i la travessareu. Hi haurà de tot per passar-ho bé en família, mireu-vos la la web de turisme municipal. Els carrers de la vila s’ompliran amb moltes parades de puntaires. Per dinar molts restaurants fan menú especial. Us recomanem anar a la Fonda de Can Peraire, al carrer Major, 47, tel:977 67 03 33. O bé a La Torrada, al carrer Roca, 13, tel: 977 67 05 69. Si voleu fer un volt per aquesta zona, que és força desconeguda, però molt maca, no oblideu arribar-vos fins al panta del Foix, parc natural. Un bon lloc per fer caminades, observar ocells i passar una bona estona. El poble i el castell de Castellet, que es reflexa en les aigües calmes del pantà, son molt bonics. Com també ho és el castell, palau i monestir de Penyafort. Totes dues referències a menys de 10 kms. de l’Arboç. Si us calgués fer nit per aquelles contrades podeu anar a l’Hotel Don Pelayo, un clàssic hotel dels de tota la vida, bé de preu. Bona fira modernista!.  ‎

La Feria de Santa Lucia se celebra este fin de semana en el bonito pueblo, más bien villa, de L’Arboç, que está situada a pie de carretera N-340, camino de Tarragona, un poco más abajo de Vilafranca del Penedès, pero antes de llegar a El Vendrell. Salgan de la autopista en Santa Margarida i els Monjos, y tomen la N-340 hacia Tarragona, y lo atravesaran. Habrá de todo para pasarlo bien en familia: mirad la web municipal la web municipal. Para comer se puede ir a la Fonda Can Peraire, en la calle Mayor, 47, tel: 977 67 03 33. O bien a La Tostada, en la calle Roca, 13, tel: 977 67 05 69. ¡Buena feria modernista!.

Fira’t de Gallecs


 

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una església romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Festa Medieval de Vilamagore


 

Al bonic i petit poblet de Sant Pere de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa aquest proper cap de setmana una bonica festa major medieval en el casc antic, on antigament hi havia el castell d’estiu dels comtes de Barcelona. Aquest any la festa medieval de Vilamagore amplia els espectacles, tot el dia i durant tot el cap de setmana. També amplia el perímetre de la festa fins a espais mai utilitzats fins ara i que són emblemàtics de Sant Pere de Vilamajor. Hi haurà dinamització contínua i renovada, amb un piló de cercaviles musicals i percussió, campaments medievals, arquers, danses amb música en directe, guerrers, torneig de cavallers, personatges itinerants, batalles, un trobador, justa de cavallers… I es recupera l’incendi del Castell i, fins i tot, enguany comptarem amb novetats com un cau de bruixes i un «riu» de foc!. No us ho perdéssiu!. Per anar fins Sant Pere de Vilamajor cal agafar l’autopista de Girona, l’AP-7, fins la sortida de Cardedeu, o la de la Roca, per continuar per la carretera que va de Granollers a Sant Celoni, la C-35, fins arribar al poble de Llinars del Vallès. Just a la sortida de Llinars, hi ha una benzinera, i allà mateix s’agafa la carretera local BP-5107 en direcció a Sant Antoni de Vilamajor. Un cop sigueu dins del poble de Sant Antoni, just a davant del seu ajuntament, agafeu la carretera BP-5109 fins a Sant Pere de Vilamajor. El poblet, a banda de festes medievals, és una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’esglèsia parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar al poble teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa medieval a Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de Sant Pere de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace una bonita fiesta medieval, en el casco antiguo donde antiguamente estaba el castillo de verano de los condes de Barcelona. Esta Fiesta Medieval de Vilamagore fue pensada raíz del descubrimiento de unos pergaminos de los siglos VIII al XII que fueron encontrados en el desván de la Rectoría del pueblo. Encontrarán espectáculos, animación en la calle, mercado medieval y muchas otras actividades en todos los rincones del casco viejo del pueblo, una verdadera fortaleza de la edad media. Plazas y calles se engalanan y decoran, y la gente, voluntarios y voluntarias todos, rememoran costumbres, tradiciones y usos de diez siglos atrás. Organizan un montón de actividades muy atractivas, y para todas las edades. Esparcidos por todo el pueblo se pueden encontrar personajes caracterizados de época, como pobres, caballeros, leprosos, saltimbanquis … Hay pasacalles, música, tiro con arco, danzas, esgrima, malabares, muestra de artes y oficios, talleres y justas a caballo. No pueden perderse mercado medieval, con sus actuaciones, taller de ponis, juegos de madera y actividades infantiles, exhibición de arqueros, coral infantil, teatro, escenificaciones, canto coral, danzas, y un montón de talleres. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Cuando esteis ya dentro del pueblo de San Antonio, justo delante de su ayuntamiento, tomad la carretera BP-5109 hasta Sant Pere de Vilamajor. El pueblo, además de fiestas medievales, es una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta medieval en Vilamajor.

El Ball de Bruixes de Viladrau


Aquest proper dia 31 d’octubre, preludi d’un bonic pont festiu, teniu al bonic poble de Viladrau el ball de bruixes. Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, quan tot just comença a entrar la Nit de Tots Sants, Viladrau ja commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes. Conta la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617. El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el que 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Les representacions tenen dos horaris: a les 21.00 hores: 1ª Sessió. Punt de trobada c/ Mn. Cinto Verdaguer. A les 22.30 hores: 2ª Sessió. Punt de trobada Plaça Major. Cal fer una reserva i comprar una xapad’entrada a 2€. (Menors de 3 anys gratuït). Podeu fer la comanda i comprar al 93 884 80 35 que és l’espaimontseny@viladrau.cat. De dimarts a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes i vigílies de festius, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14h. O bé a la el mateix dia 31 d’octubre a partir de les 18.30 hores a la Plaça Major. Si hi aneu, passareu uns dies en família en ple parc natural del Montseny. No us mentim si us diem que Viladrau és, possiblement, el poble més bonic de Catalunya, sobretot ara que tardor omple de color els boscos que envolten la vila. I els dies següents també hi fan coses. Podeu veure tot el programa d’actes a  la web oficial de l’ajuntament de Viladrau. A més, a Viladrau s’hi menja, i s’hi dorm de fàbula. Teniu diversos hotels magnífics, alguns mítics, com ara La Coromina, un hotelet amb molt d’encant, amb restaurant també molt bo, que us recomanem. Viladrau és un destí molt adequat per gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat amb la família. Rutes, senderisme, boscos, fonts, rius i rieres, cims… I a tocar pobles amb esglésies romàniques, centres d’interpretació de la natura, com Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari… Arribareu a Viladrau per l’autovia de l’Ametlla, la C-17 fins l’alçada de Tona, i allà desviar-vos en direcció a Seva per la BV-5303. De Seva cap seguir la mateixa carretera, i seguir les indicacions cap a Viladrau. Bon ball de bruixes a Viladrau!.

Otra buena propuesta para pasar el próximo fin de semana de octubre, o un día en la naturaleza más espléndida, es visitar la villa de Viladrau, en pleno parque natural del Montseny. Y aunque a Viladrau se puede ir todo el año, porque es un pueblo muy bonito, en uno de los lugares más maravillosos de toda Cataluña, es muy aconsejable llegar justamente en otoño, y justamente en ocasión del baile de las brujas, este próximo 31 de octubre. Vean el programa de actos en la web oficial del ayuntamiento de Viladrau. Hay muchos, y muy interesantes. Todo el fin de semana, sábado y domingo, por las calles del pueblo, puestos, talleres infantiles y tema castaña por todas partes. Paseos a pie por el entorno natural, paseos en pony, espectáculos infantiles de teatro y de animación, rocódromo … muchas cosas divertidas para los niños. Y por Todos los Santos, mercado. En Viladrau se come, y se duerme de fábula. Tienen varios hoteles magníficos, algunos míticos, como La Coromina. Ya lo veis: Viladrau es un destino muy adecuado para disfrutar de unos días de paz y tranquilidad con la familia. Rutas, senderismo, bosques, fuentes, ríos y arroyos, cumbres … Y a tocar pueblos con iglesias románicas, centros de interpretación de la naturaleza, como Arbúcies, Seva, Espinelves, el Brull, Sant Hilari … Llegarán a Viladrau por la autovía de la Ametlla, la C-17 yendo hasta la altura de Tona, y allí hay que desviarse en dirección a Seva por la BV-5303. De Seva seguid la misma carretera, y las indicaciones hacia Viladrau.

Festa Medieval a Palautordera


 

Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Serà aquest proper cap de setmana. Hi haurà fira de productes artesans, mostra d’oficis antics, uns bonics tallers, molts jocs pels més petits i petites de la casa i un munt d’espectacles de carrer programats. Ja podeu reservar les dates per anar a Palautordera, perquè teniu, a més de la fira medieval d’aquest cap de setmana, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils el primer cap de setmana de novembre. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona fira medieval i festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

“Viu el Parc” al Corredor


Aquest proper diumenge, 13 d’octubre de 2019, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

La Fira del Bosc a Canyamars


Aquest cap de setmana, si no voleu anar molt lluny de casa, però voleu gaudir de la natura i la festa amb la canalla, us recomanem la magnífica Fira del Bosc Medieval, al bellíssim petit poblet de Canyamars, al Maresme, ben a tocar de Barcelona. Canyamars es vesteix d’època per traslladar-se al segle X. Hi haurà un mercat medieval, i també tallers. A més trobareu conta-contes que us faran reviure l’època medieval. I mostres teatrals com l’emboscada dels lladres o la caça de bruixes, que acabaran tancades dins d’una gàbia. I també un parc infantil medieval, passejades en ruc, ànimes en pena, músics itinerants, espectacle de foc a la nit, danses, lluites… Per a tota la família hi ha una visita guiada per a la història de Canyamars, sortint des de l’església. També una desfilada medieval, o una visita al bonic Pou del Glaç, i a la nit, visita nocturna. Si aneu fins el pou, que és a les afores, podeu escoltar llegendes de bruixes. Un any més les famílies amb infants pujarem a Canyamars per gaudir d’aquest poblet medieval, de les demostracions d’oficis, del tir amb arc, dels contes i llegendes pels infants. També podreu viure l’emboscada dels lladres mes temibles, saludar al Marqués del Castell-Dosrius i Canyamars, veure Manel II de Setmenat i de Joana d’Oms, els quals es refugiaran dins del Pou del Glaç. Allà veureu com soldats templers ben valents caçaran a les bruixes. Us agradarà molt el típic mercat dels entorns de l’església de Sant Esteve. No us perdeu tot aquest munt d’activitats pensades per a nens i nenes aventurers. Arribeu-vos sense dubtar-ho fins aquest petit poble de l’interior del Maresme que ens enamora. Un lloc ideal a la tardor, de paisatges suaus i ondulats, increibles ara, quan la tardor vesteix els arbres i el Parc Natural del Corredor es tenyeix de colors. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme, Mataró. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, cal agafar la carretera local que us mena a Canyamars. Si voleu saber-ne més mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany Canyamars. Si pugeu gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia, i no us fa res fer una estona amb cotxe, podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, com ara pizzes artesanes, montadets, xurros, pastes, crepes, tota mena de begudes i entrepans, i fins escudella barrejada. teniu al vostre abast un munt de bons restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. Bona fira medieval a Canyamars!.

De nuevo os hablamos de Canyamars, este pequeño pueblo del interior del Maresme que nos enamora. Un lugar ideal en otoño, cuando el Parque Natural del Corredor se tiñe de colores. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme, Mataró. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona deben salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que les lleva a Canyamars. Si hoy os volvemos a recordar esta pequeña joya, es porque allí se celebra, a finales de octubre la Feria Medieval del Bosque. Es muy bonita. Comienza el sábado, a partir de las 10 de la mañana y hasta el domingo a las 8 de la tarde. La feria se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicos, una cena medieval, pero sólo si ha comprado el ticket. También encontrarán varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Brujas o el campamento medieval. Anímaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Si queréis saber más consultad la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece Canyamars. Si subís disfrutareis de aire puro y campo para correr. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores

Fira Visana a Sant Antoni de Vilamajor


Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica fira de la vida sana aquest cap de setmana. Una fira molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Totes les activitats es poden consultar en el programa a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona fira de la vida sana a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una feria de la vida sana. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena feria de la Vida Sana en Vilamajor.

Viu el Parc i la Fira Mel al Brull


Aquest tercer diumenge de setembre, dia 15, teniu una cita familiar al magnífic paratge de El Brull al cor mateix del maravellós Parc Natural del Montseny. Una cita per a passar-vos-ho bé amb els vostres infants. És una nova edició de l’anomenat “Viu el Parc”. Hi podeu arribar fàcilment per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. En arribar a El Brull trobareu una gran plana de gespa verda, preciosa, molt amable, amb una preciosa esglèsia romànica i, dalt d’un petit turó, les restes del castell. També hi ha l’ajuntament i un restaurant que us recomanem de tot cor: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063.  És d’aquells llocs que sempre fan quedar bé. També podeu anar a la població de Seva, a pocs kms. en direcció Vic. Allà teniu un altre restaurant on estareu molt bé, i menjareu encara millor: Can Picasoques. Sense desperdici. Disfruteu. Sou al Parc Natural del Montseny, i això és nota. I si hi aneu aquest diumenge, just quan te lloc la festa de “Viu el Parc”, encara ho notareu més. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé, amb les actuacions programades.  Activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. De 10.30 h a 13.30 hores hi ha tallers de vestuari, maquillatge, nassos i corbates. En Tinet Pallasso ens acompanyarà amb música i humor tot el matí. A les 12.30 hores teniu un espectacle de cloenda amb «Cia. L’Arlequí». I tot el matí la Fira de la Mel Ecològica Xerrades-col·loqui per a amateurs i professionals, tallers i tasts de mel. També hi haurà la carpa de la Reserva de la Biosfera, amb tallers i activitats. Cerqueu els detalls a la pàgina web de Viu el parc. De veritat que us agradarà d’alló més i us ho passareu molt bé. I si voleu acabar de passar el dia podeu fer una volta per Seva, Viladrau, o pujar fins Santa Fe. Rondar pel Montseny sempre és encantador.

El tercer domingo de septiembre tienen en El Brull, en el Parque Natural del Montseny, una cita doble. Una cita para pasarlo bien con los niños. Una nueva edición de el llamado “Vive el Parque”, (“Viu el Parc”) i una feria de la miel. Se puede llegar a el Brull por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. Al llegar encontrarán una gran llanura de césped verde, preciosa, muy amable, con una preciosa iglesia románica y, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. También está allí el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Estais en el Parque Natural del Montseny, y eso se nota. Y si vais cuando tiene lugar la fiesta de “Vive el Parque”, aun lo notareis más. Sus hijos se lo pasarán muy bien, con las actuaciones programadas. Actividades muy divertidas para todos los niños. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. La fiesta empieza a las 10.30. Busquen los detalles en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará de lo más.

La Festa Major a Sant Antoni de Vilamajor


 

Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica festa major aquesta setmana, del 22 al 27 d’agost. Una festa molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Us recomanem la cercavila, els gegants, els bastoners i els Diables, o la cucanya. A més, també hi haurà activitats més populars com ara la Xaranga, el correfoc, la festa Holi, o la festa de l’escuma. Totes les activitats es poden consultar en el programa de Festa Major a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa Major a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una fiesta mayor. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta mayor en Vilamajor.

Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès


 

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, aquest cap de setmana, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, molt maca, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

La fira Remeiart al castell de Penyafort


Quan nosaltres hi vam anar per primera vegada era una petita fira en un lloc bonic però molt remot, que tot just començava. Era poca cosa, però ens va agradar. Vam poder aparcar al mateix camí, no lluny del castell on es fa la fira. Ara les coses han canviat molt!. La Fira Remeiart s’ha fet gran. Es fa el tercer diumenge de juny dins el recinte del Castell de Penyafort, al poble de Santa Margarida i els Monjos, al bell mig del Penedès. És una fira dedicada a les herbes remeieres i als productes que es poden elaborar amb elles. Avui dia el programa d’activitats que hi trobareu és molt ampli, incloent-hi un munt de tallers per als més petits, caminades, propostes… no donareu l’abast! També han habilitat zona de pícnic, amb servei de bar, on us vendran les tradicionals botifarres d’herbes, i per fer més fàcil l’accés al recinte han habilitat un trenet per arribar fins el Castell. Així doncs us proposem que feu cap a Santa Margarida i els Monjos, que està molt a la vora de Vilafranca del Penedès, prop també del riu Foix. I allà trobareu, a més de la fira, un antic castell del segle IX, el mateix on va néixer Sant Ramon de Penyafort, que al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’església blanca i el jardí modest i petit, no són gran cosa, però si que ho és poder gaudir en aquest marc del Remeiart, la Fira d’herbes remeieres de Santa Margarida i els Monjos. Per anar fins el Castell de Penyafort el millor que podeu fer, des de Barcelona, es agafar l’autopista AP-7, en direcció Tarragona, i sortir passat Vilafranca del Penedès. Anireu llavors cap a Santa Margarida i els Monjos per l’antiga N-340, atenció, no la moderna circumval·lació, sinó l’antiga carretera seguint direcció sud. Entrareu al poble de Els Monjos, que haureu de travessar i anireu cap a l’agregat de La Ràpita, i just a la rotonda d’entrada trobareu una benzinera i, a mà esquerra, els cartells indicadors del camí cap al Castell. El camí, primer asfaltat i després una bona pista de terra, és fàcil i ample. Però donada l’afluència de gent s’habilitaran zones d’aparcament abans d’arribar al Castell mateix. I hi haurà un trenet que us hi portarà. Si no us agrada el menú de la fira podeu probar el del Racó de la Cigonya, una mica adreçat a noces, és cert, o els menús del Restaurante Paco, o els del bar l’Arc, més informal. No lluny d’aquí, per completar el dia, teniu el pantà del Foix, parc natural, amb el poble medieval de Castellet. I tampoc no gaire llunyà està el conjunt monumental d’Olèrdola. Bona excursió pel Penedès!.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí este domingo de junio, encontrareis una bonita feria de hierbas y remedios naturales, llamada Remeiart.  Además os enseñaran el castillo por dentro. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the next Sunday of June, the day of Remeiart they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.