La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Fira Terrània de Montblanc


Ja us hem parlat abans en aquest mateix bloc de la fastuosa vila medieval de Montblanc. Si no hi heu estat mai, o teniu ganes de tornar-hi, el darrer cap de setmana de setembre en teniu l’excusa perfecta. Perquè a l’antiga església de Sant Francesc, i pels seus voltants, te lloc la fira Terrània. És una fira de ceràmica, i de ceramistes. A més de visitar l’exposició, que te lloc en la nau del temple gòtic, d’una bellesa impactant, podreu comprar les peces exposades i participar amb els vostres infants en les activitats programades. Així teniu mercat de ceramistes, diversos tallers de ceràmica per a infants, música en directe i altres activitats relacionades amb el món de la ceràmica. Admireu el treball del fang, i veniu a Montblanc a veure els artesans i artistes fer demostracions de tornejat, modelat i cocció mitjançant la tècnica del rakú. Hi haurà  forn experimental. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, darrer de setembre i primer d’octubre, arribeu-vos a  Montblanc, la vila murallada, preciosa. Montblanc te altres alicients per les famílies amb nens i nenes, potser el més interessant, per Sant Jordi, sigui una fantàstica Setmana Medieval.  També podeu complementar la visita a Montblanc amb una estada per fer l’anomenada Ruta del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és a tocar de la vila, a uns 15 kms.  Per menjar us suggerim el buffet lliure de Bon Àrea, senzill i molt baratet, encar que sovint atapeït. Teniu també  la fonda Cal Blasi, on disposen d’habitacions. Si aneu a Poblet potser us agradarà allotjar-vos al nou hotel del monestir o a la Masia del Cadet. També a l’Espluga de Francolí, bonic poble, amb una cova prehistòrica de campanetes, podeu trobar allotjament i bon menjar a  l’Ocell Francolí, que és una casa fonda.  Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de visitar Montblanc amb motiu de Terrània o amb qualsevol altre motiu. Recordeu: a només una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, hi ha Montblanc.

Ya os hemos hablado antes en este mismo blog de la fastuosa villa medieval de Montblanc. Si no habéis estado nunca, o hay ganas de volver, el último fin de semana de septiembre tenéis la excusa perfecta. Porque la antigua iglesia de San Francisco, y en sus alrededores, tiene lugar la feria Terrània. Es una feria de cerámica, y de ceramistas. Además de visitar la exposición, que tiene lugar en la nave del templo gótico, de una belleza impactante, pueden comprarse las piezas expuestas y participar con los niños en las actividades programadas. Así habrá que admirar el trabajo del barro, y ver los artesanos y artistas hacer demostraciones de torneado, modelado y cocción mediante la técnica del rakú. Habrá un horno experimental que se abrirá una tarde de la feria. Normalmente también hay actuaciones folclóricas de grupos de música, diablos o gigantes de la villa. Ya lo sabéis: este fin de semana acercaos a Montblanc, la villa amurallada, preciosa. Montblanc tiene otros alicientes para las familias con niños y niñas, quizás el más interesante, por Sant Jordi, sea una fantástica Semana Medieval. También pueden complementar la visita a Montblanc con una estancia para hacer la llamada Ruta del cister, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet está cerca de la villa, a unos 15 kms. Para comer les recomendamos el buffet libre de Bon Área, sencillo y muy barato, aunque a menudo lleno de gente. Tienen también la Fonda Cal Blasi, donde disponen de habitaciones. Si van hasta Poblet quizá les guste alojarse en el nuevo hotel del monasterio o en la Masía del Cadet. También en la Espluga de Francolí, bonito pueblo, con una cueva prehistórica de campanillas, pueden encontrar alojamiento y buena comida en el Ocell Francolí, que es una casa fonda. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejéis de visitar Montblanc con motivo de Terrània o con cualquier otro motivo. Recuerdad: a sólo una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, os espera Montblanc.

Nin


A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

La Rochelle


rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Terrània a Montblanc


terrania

Ja us hem parlat abans en aquest mateix bloc de la fastuosa vila medieval de Montblanc. Si no hi heu estat mai, o teniu ganes de tornar-hi, el darrer cap de setmana de setembre en teniu l’excusa perfecta. Perquè a l’antiga església de Sant Francesc, i pels seus voltants, te lloc la fira Terrània. És una fira de ceràmica, i de ceramistes. A més de visitar l’exposició, que te lloc en la nau del temple gòtic, d’una bellessa impactant, podreu comprar les peces exposades i participar amb els vostres infants en les activitats programades. Així el dissabte teniu, a partir de les 11 del matí, mercat de ceramistes. De les 11,30 a les 14,00 trobareu diversos tallers de ceràmica per a infants. A les 14,30 faran una parada per a dinar, i tornarà a rutllar a les 16,30 i fins les 20 hores amb més tallers per a infants. També hi haurà una exhibició de castells a càrrec de Xic Calero i Torraries de Montblanc, a la plaça de Sant Francesc, a les sis de la tarda, i a les 20,30 una performance de Rakú Punk a càrrec del ceramista francès Jean-François Bourlard, acompanyat de música en directe a càrrec del grup francès Hot Flowers. El diumenge segueix el mateix esquema i horari. Admireu el treball del fang, i veniu a Montblanc a veure els artesans i artistes fer demostracions de tornejat, modelat i cocció mitjançant la tècnica del rakú. Hi haurà  forn experimental. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana arribeu-vos a  Montblanc, la vila murallada, preciosa. Montblanc te altres alicients per les famílies amb nens i nenes, potser el més interessant, per Sant Jordi, sigui una fantàstica Setmana Medieval.  També podeu complementar la visita a Montblanc amb una estada per fer l’anomenada Ruta del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és a tocar de la vila, a uns 15 kms.  Per menjar us suggerim el buffet lliure de Bon Àrea, senzill i molt baratet, encar que sovint atapeït. Teniu també  la fonda Cal Blasi, on disposen d’habitacions. Si aneu a Poblet potser us agradarà allotjar-vos al nou hotel del monestir o a la Masia del Cadet. També a l’Espluga de Francolí, bonic poble, amb una cova prehistòrica de campanetes, podeu trobar allotjament i bon menjar a  l’Ocell Francolí, que és una casa fonda.  Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de visitar Montblanc amb motiu de Terrània o amb qualsevol altre motiu. Recordeu: a només una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, hi ha Montblanc.

Ya os hemos hablado antes en este mismo blog de la fastuosa villa medieval de Montblanc. Si no habéis estado nunca, o hay ganas de volver, el último fin de semana de septiembre tenéis la excusa perfecta. Porque la antigua iglesia de San Francisco, y en sus alrededores, tiene lugar la feria Terrània. Es una feria de cerámica, y de ceramistas. Además de visitar la exposición, que tiene lugar en la nave del templo gótico, de una belleza impactante, pueden comprarse las piezas expuestas y participar con los niños en las actividades programadas. Así habrá que admirar el trabajo del barro, y ver los artesanos y artistas hacer demostraciones de torneado, modelado y cocción mediante la técnica del rakú. Habrá un horno experimental que se abrirá una tarde de la feria. Normalmente también hay actuaciones folclóricas de grupos de música, diablos o gigantes de la villa. Ya lo sabéis: este fin de semana acercaos a Montblanc, la villa amurallada, preciosa. Montblanc tiene otros alicientes para las familias con niños y niñas, quizás el más interesante, por Sant Jordi, sea una fantástica Semana Medieval. También pueden complementar la visita a Montblanc con una estancia para hacer la llamada Ruta del cister, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet está cerca de la villa, a unos 15 kms. Para comer les recomendamos el buffet libre de Bon Área, sencillo y muy barato, aunque a menudo lleno de gente. Tienen también la Fonda Cal Blasi, donde disponen de habitaciones. Si van hasta Poblet quizá les guste alojarse en el nuevo hotel del monasterio o en la Masía del Cadet. También en la Espluga de Francolí, bonito pueblo, con una cueva prehistórica de campanillas, pueden encontrar alojamiento y buena comida en el Ocell Francolí, que es una casa fonda. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejéis de visitar Montblanc con motivo de Terrània o con cualquier otro motivo. Recuerdad: a sólo una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, os espera Montblanc.

Olmedo


olmedo

Olmedo és la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Aquesta bella ciutat situada a mig camí de Valladolid, Segovia o Àvila, conserva set esglésies i convents, set arcs o portes i set palaus del seu ric passat medieval. La església més bonica és la de Santa María, amb un curiós retaule ple de caps de fusta, molt estrany. També és la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que dona fama a la localitat. I per aquesta raó se li ha dedicat un espai dins una antigua casona, que ara és un centre de divulgació literària únic a Espanya. Conserva el casc antic part de les seves muralles, i part de les seves portes, com el arco de la villa, (a la foto), i un munt de cases nobles, amb noms tan evocadors com Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Però no us imagineu una vila ferma, de pedra, sinó una curiosa ciutat medieval de totxana, d’un deliciós i humil color rosat, extesa damunt una planura inacabable, inabastable de cereal. Ni castell, ni catedral, ni grans edificis. Fang fet art. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complexe termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta d’Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota. Visitant viles tan o més boniques que Olmedo, com ara Arévalo, Madrigal de las Altas Torres o Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar d’Olmedo. Bona ruta mudejar per la Castella eterna!.

Olmedo es la villa mudejar castellana por excelencia, tan mudejar que incluso tiene un parque temático dedicado a este arte del ladrillo y la piedra. Esta bella ciudad situada a medio camino de Valladolid, Segovia o Ávila, conserva siete iglesias y conventos, siete arcos o puertas y sed palacios de su rico pasado medieval. La iglesia más bonita es la de Santa María, con un curioso retablo lleno de cabezas de madera, muy extraño. También es la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que da fama a la localidad. Y por esta razón se le ha dedicado un espacio dentro de una antigua casona, que ahora es un centro de divulgación literaria único en España. Conserva el casco antiguo parte de sus murallas, y parte de sus puertas, como el arco de la villa, (en la foto), y un montón de casas nobles, con nombres tan evocadores como Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Pero no se imaginen una villa firme, de piedra, sino una curiosa ciudad medieval de ladrillo, de un delicioso y humilde color rosado, extendida sobre una llanura interminable, inabarcable de cereal. Ni castillo ni catedral, ni grandes edificios. Barro hecho arte. Para dormir debeis saber que Olmedo tiene un hotel Balneario, de campanillas, y con unos precios en consonancia. También buen restaurante dentro del mismo complejo termal. Y si hablamos de comer es muy recomendable es La Cuchara de Jaime, un restaurante de autor pero que ofrece menú diario, y de degustación, a precios muy razonables. Si os gusta más el típico mesón asador, de alta calidad, debe ir al Rincón de Fabia, fantástico. Incluya Olmedo en una ruta por la Castilla Eterna, una ruta de Ávila o Segovia a Valladolid, visitando castillos mudéjares bellísimos, muy cercanos a Olmedo, como Coca o La Mota. Visitante villas tan o más bonitas que Olmedo, como Arévalo, Madrigal de las Altas Torres, Medina del Campo. O Villas romanas tan maravillosas como la de Almenara-Puras, fantástica, cerca de Olmedo. ¡Buena ruta mudejar por Castilla!.

Olmedo est la villa espagnole du mudéjar, et il-y-a dans la ville un parc à thème dédié à l’art de la brique et de la pierre. Cette belle ville est située à mi-chemin entre Valladolid, Ségovie et Avila, a conservé églises et couvents, arches et palais de son riche passé médiéval. La plus belle église c’est celle du Santa Maria, avec un retable en bois curieux, tout plein de têtes. Il est aussi la ville du Chevalier d’Olmedo, la magnifiques œuvre de Lope de Vega, célèbre dans la ville. Et c’est pour ça qu’on lui a consacré un espace dans un ancien manoir, qui est aujourd’hui un centre de communication littéraire. Olmedo a conserve ses vieux murs, et une partie de ses portes, comme l’Arco de la Villa (photo), et beaucoup de maisons nobles, avec des noms évocateurs comme Ortega Davila, Sarmiento et Ulloa. Olmedo est une ville médiévale curieux de brique, un délicieux rose et humble, étendue sur une plaine sans fin, des céréales, inaccessible. Pas un château ou une cathédrale ou de grands bâtiments. A Olmedo il y a un grand Spa hôtel, avec un bon restaurant dans le même complexe thermal. Nous vous recommendons La Cuchara Jaime, un restaurant offrant un menu du jour et dégustation à prix très raisonnables. Si vous préférez la grille, de haute qualité, allez au Rincon de Fabia, fantastique. Visitez Olmedo lors d’une rute par Avila ou Ségovie, ou Valladolid. Visitez aussi des châteaux Mudéjars tres beaux, et très près de Olmedo, comme La Mota ou Coca. Visitez les plus belles villes de Castille, comme Arevalo, Madrigal de las Altas Torres et Medina del Campo. Ou la merveilleuse ville romaine de Puras Almenara à la proximité Olmedo. Bon mudéjar route dans Castille!.

Olmedo is the Spanish Mudejar villa for excellence. There is a theme park dedicated to the art of the brick and stone. This beautiful city is located halfway between Valladolid, Segovia and Ávila, preserved many churches and convents, seven arches or gates and seven palaces of the rich medieval past. The most beautiful church is Santa Maria with a curious wooden altarpiece full of heads, very strange. Olmedo is also the Knight of Olmedo villa, a magnificent literary works masterpiece of Lope de Vega so Olmedo has dedicated a space in a former mansion, that is now a center of literary disclosure. Olmedo retains some of its old walls, and part of its doors, as the Arco de la Villa (pictured), and a lot of noble houses, with evocative names such as Ortega Davila, Sarmiento and Ulloa. Olmedo is a curious medieval city of brick, extended over an endless plain. No castle or cathedral or large buildings. To sleep in Olmedo there is a wonderful Spa hotel, with a good restaurant in the same complex thermal. Also we highly recommended The Cuchara of Jaime, very reasonable prices. If you prefer a typical grill, high quality, go to Rincon de Fabia, it’s fantastic. Include Olmedo visiting the Castile Eternal f Avila or Segovia and Valladolid, visiting castles Mudejars really beautiful, very near Olmedo, such Coca castle or La Mota. Visiting the most beautiful towns of Castile like Arevalo, Madrigal de las Altas Torres and Medina del Campo. Or go to the beautiful Roman Villa of Almenara Puras near Olmedo. Good Mudejar route to Castile!.

El Silló de Verdú


verdu

El magnífic poble medieval de Verdú, a l’Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Perquè la vila de Verdú és una bella població, amb atractius turístics més que suficients per recomanar-vos que us hi arribeu en una sortida familiar. Te un castell medieval magnífic, una església gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu el museu de la joguina i dels autòmats, que us farà retrocedir a la infància i on els vostres infants xalaran. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica, que es celebra ara, a finals de juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica, elaborades per ceramistes i terrissers vinguts d’arreu del país. Aquest any serà els dies 21 i 22 de juny. Trobareu allà una vintena d’artesans que exposaran i vendran la seva obra, de 10 a 21 hores, a la bellíssima plaça major de Verdú. El divendres 20 de juny a les 18 hores es podrà assistir a la reproducció d’un forn iber i, al capvespre, cap a les 21 hores, es podrà veure com es fa una cuita en un forn tradicional de llenya. De tota manera la fira, amb els ceramistes i terrissers s’obrirà al públic dissabte 21, a les 10 del matí. També obriran llavors els tallers de fang per a la mainada. Durant el cap de setmana s’ofereixen visites guiades per conèixer els monuments medievals de Verdú, que no son mai oberts. Si voleu passar allà la revetlla, el diumenge 22 de juny arriba a Verdú la Flama del Canigó, símbol d’unitat dels Països Catalans. Amb aquesta flama s’encén una gran foguera i hi ha un sopar popular i ball a la plaça del Castell. Podeu arrodonir-lo encara més i passar allà el cap de setmana. així podreu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, o al de Ciutadilla, amb un castell que és una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper monestir de Vallbona de les Monges, una joia oblidada de la ruta del Císter. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem El Carme, a Vilagrassa, a peu de l’antiga N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: Can Aleix. Bona festa del Silló!.

Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra ahora, a finales de junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural.  Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.

Fira del Silló a Verdú


fira_sillo_verdu

El magnífic poble medieval de Verdú, a l’Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Perquè la vila de Verdú és una bella població, amb atractius turístics més que suficients per recomanar-vos que us hi arribeu en una sortida familiar. Te un castell medieval magnífic, una esglèsia gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu el museu de la joguina i dels autòmats, que us farà retrocedir a la infància i on els vostres infants xalaran. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica, que es celebra ara, a finals de juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica, elaborades per ceramistes i terrissers vinguts d’arreu del país. Aquest any és la quinzena edició, i serà els dies 22 i 23 de juny. Trobareu allà una vintena d’artesans que exposaran i vendran la seva obra, de 10 a 21 hores, a la bellíssima plaça major de Verdú. El divendres 21 de juny a les 18 hores es podrà assistir a la reproducció d’un forn iber i, al capvespre, cap a les 21 hores, es podrà veure com es fa una cuita en un forn tradicioanl de llenya. De tota manera la fira, amb els ceramistes i terrissers s’obrirà al públic dissabte 22, a les 10 del matí. També obriran llavors els tallers de fang per a la mainada. Durant el cap de setmana s’ofereixen visites guiades per conèixer els monuments medievals de Verdú, que no son mai oberts. Si voleu passar allà la revetlla, el diumenge 23 de juny arriba a Verdú la Flama del Canigó, símbol d’unitat dels Països Catalans. Amb aquesta flama s’encén una gran foguera i hi ha un sopar popular i ball a la plaça del Castell. Podeu arrodonir-lo encara més i passar allà el cap de setmana. així podreu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, o al de Ciutadilla, amb un castell que és una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper monestir de Vallbona de les Monges, una joia oblidada de la ruta del Císter. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem El Carme, a Vilagrassa, a peu de l’antiga N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: Can Aleix. Bona festa del Silló!.

Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra ahora, a finales de junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural.  Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.

Fira a Quart


El poble de Quart està situat a la comarca del Gironès. De fet està situat a tocar de Girona, en concret aigües amunt del riu Onyar. Hi arribareu fàcilment des de Girona capital, seguint les indicacions que us menen cap a Sant Feliu de Guuíxols o Cassà de la Selva, o des de la carretera N-II, desviant-vos cap a Riudellots i Campllong, per agafar després cap a Girona per la carretera que ve de Cassà de la Selva. Quart està allà, en mig d’una plana, entre la serra de les Gavarres i el Montnegre gironí. El seu terreny, que és molt molt argilós, ha facilitat des de sempre, el desenvolupament de la ceràmica. En concret una terrissa negra, molt valuosa, que és molt característica de la població de Quart. Allà hi celebren una fira de la terrissa a principis de desembre. Hi haurà moltes activitats, molt boniques i divertides pels infants: animació, actuacions, jocs, tallers de rakú, de torn, de fang… També visites guiades a tallers de ceramistes de la vila, i exposicions de ceràmica. Així mateix una mostra gastronòmica de productes cuinas amb estris de fang. Us recomanem que dediqueu, amb l’excusa de la terrissa, un cap de setmana o pont a les terres de Girona, sempre tan boniques. La pròpia ciutat, la inmortal Girona amb els seus monuments, o els voltants més propers: santuari dels Àngels, o un xic més llunyants amb Banyoles i el llac, o els poblets de l’Empordà. Per dormir i menjar a Girona trobareu molts llocs. A nosaltres ens agrada fer-ho a Ca la Marieta, reserva obligada si voleu menjar-hi. O bé al restaurant Boira, molt proper. Per dormir, teniu l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

El pueblo de Quart está situado en la comarca del Gironès. De hecho está situado muy cerca de Girona, en concreto aguas arriba del río Onyar. Se llega fácilmente desde Girona capital, siguiendo las indicaciones que les llevan hacia Sant Feliu de Guuíxols o Cassà de la Selva, o desde la carretera N-II, desviándose hacia Riudellots y Campllong, para coger luego hacia Girona por la carretera que viene de Cassà de la Selva. Quart está allí, en medio de una llanura, entre la sierra de las Gavarres y el Montnegre gerundense. Su terreno, que es muy muy arcilloso, ha facilitado desde siempre, el desarrollo de la cerámica. En concreto de una cerámica negra, muy valiosa, que es muy característica de la población de Quart. Allí celebran una feria de la alfarería a principios de diciembre. Habrá muchas actividades, muy bonitas y divertidas para los niños: animación, actuaciones, juegos, talleres de rakú, de turno, de barro … También visitas guiadas a talleres de ceramistas de la villa, y exposiciones de cerámica. Asimismo una muestra gastronómica de productos cocinados con utensilios de barro. Les recomendamos que dediquen, con la excusa de la alfarería, un fin de semana o un puente a las tierras de Girona, siempre tan bonitas. La propia ciudad, la inmortal Gerona, con sus monumentos, o los alrededores más cercanos: santuario de los Ángeles, o un poco más alejados con Banyoles y el lago, o los pueblos del Empordà. Para dormir y comer en Girona encontrarán muchos lugares. A nosotros nos gusta hacerlo en Ca la Marieta, reserva obligada si se quiere comer allí. O bien en el restaurante Boira, muy cercano. Para dormir, tienen el hotel AC, o el Carlomagno, o dentro de barrio antiguo, el hotel Histórico.

Terrània


Ja us hem parlat abans en aquest mateix bloc de la fastuosa vila medieval de Montblanc. Si no hi heu estat mai, o teniu ganes de tornar-hi, el darrer cap de setmana de setembre en teniu l’excusa perfecta. Perquè a l’antiga església de Sant Francesc, i pels seus voltants, te lloc la fira Terrània. És una fira de ceràmica, i de ceramistes. A més de visitar l’exposició, que te lloc en la nau del temple gòtic, d’una bellessa impactant, podreu comprar les peces exposades i participar amb els vostres infants en les activitats programades. Així admirareu el treball del fang, i veure els artesans i artistes fer demostracions de tornejat, modelat i cocció mitjançant la tècnica del rakú. Hi haurà  forn experimental que s’obrirà una tarda de la fira. Normalment també hi ha actuacions folklòriques de grups de música, diables o gegants de la vila. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana arribeu-vos a  Montblanc, la vila murallada, preciosa. Montblanc te altres alicients per les famílies amb nens i nenes, potser el més interessant, per Sant Jordi, sigui una fantàstica Setmana Medieval.  També podeu complementar la visita a Montblanc amb una estada per fer l’anomenada Ruta del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és a tocar de la vila, a uns 15 kms.  Per menjar us suggerim el buffet lliure de Bon Àrea, senzill i molt baratet, encar que sovint atapeït. Teniu també  la fonda Cal Blasi, on disposen d’habitacions. Si aneu a Poblet potser us agradarà allotjar-vos al nou hotel del monestir o a la Masia del Cadet. També a l’Espluga de Francolí, bonic poble, amb una cova prehistòrica de campanetes, podeu trobar allotjament i bon menjar a  l’Ocell Francolí, que és una casa fonda.  Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de visitar Montblanc amb motiu de Terrània o amb qualsevol altre motiu. Recordeu: a només una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, hi ha Montblanc.

Ya os hemos hablado antes en este mismo blog de la fastuosa villa medieval de Montblanc. Si no habéis estado nunca, o hay ganas de volver, el último fin de semana de septiembre tenéis la excusa perfecta. Porque la antigua iglesia de San Francisco, y en sus alrededores, tiene lugar la feria Terrània. Es una feria de cerámica, y de ceramistas. Además de visitar la exposición, que tiene lugar en la nave del templo gótico, de una belleza impactante, pueden comprarse las piezas expuestas y participar con los niños en las actividades programadas. Así habrá que admirar el trabajo del barro, y ver los artesanos y artistas hacer demostraciones de torneado, modelado y cocción mediante la técnica del rakú. Habrá un horno experimental que se abrirá una tarde de la feria. Normalmente también hay actuaciones folclóricas de grupos de música, diablos o gigantes de la villa. Ya lo sabéis: este fin de semana acercaos a Montblanc, la villa amurallada, preciosa. Montblanc tiene otros alicientes para las familias con niños y niñas, quizás el más interesante, por Sant Jordi, sea una fantástica Semana Medieval. También pueden complementar la visita a Montblanc con una estancia para hacer la llamada Ruta del cister, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet está cerca de la villa, a unos 15 kms. Para comer les recomendamos el buffet libre de Bon Área, sencillo y muy barato, aunque a menudo lleno de gente. Tienen también la Fonda Cal Blasi, donde disponen de habitaciones. Si van hasta Poblet quizá les guste alojarse en el nuevo hotel del monasterio o en la Masía del Cadet. También en la Espluga de Francolí, bonito pueblo, con una cueva prehistórica de campanillas, pueden encontrar alojamiento y buena comida en el Ocell Francolí, que es una casa fonda. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejéis de visitar Montblanc con motivo de Terrània o con cualquier otro motivo. Recuerdad: a sólo una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, os espera Montblanc.

Festa del Silló a Verdú


sillo

Verdú, a l’Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Verdú és una bella població, amb atractius turístics més que suficients. Te un castell medieval magnífic, una esglèsia gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu un museu de la joguina i els autòmats. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica. Es celebra pel juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica. A més, trobareu demostracions de tota mena d’oficis relacionats, de bèsties d’arrossegament, de ferrers i basters. Un dia complert. Podeu arrodonir-lo encara més podeu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper monestir de Vallbona de les Monges, una joia oblidada de la ruta del Císter. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem El Carme, a Vilagrassa, a peu de l’antiga N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: Can Aleix.

Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra en junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural.  Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.