Camon


En un vall verd del sud de França, no gens lluny de Perpinyà o de Puigcerdà, a tocar de Foix teniu Camon. És un poblet petitó, calmat, quiet, no gens turístic, però que està situat en plena regió, i ruta, dels castells càtars. A més, és una cucada. Per això pertany a l’associació dels pobles més bonics de França. El travessa un riuet bucòlic, l’Hers. A Camon trobareu una abadía romàntica del segle X, molt transformada després, que ara és un hotel de luxe. També carrers medievals amables, un castell vingut a menys, muralles, portes de muralla, una esglèsia, placetes adorables i pau, molta pau. Arribeu-vos a Camon en el marc d’una ruta pels castells càtars de Montsegur, o Puivert, per exemple, molt propers. O bé en el curs d’una exploració dels bonics pobles medievals que els acompanyen, com ara Mirepoix o el mateix Foix. O arribeu-vos fins el pantà de Montbel, a gaudir dels esports d’aigua. Podeu arribar a Camon per la carretera de Quillan a Foix, o a la inversa, des de Lavelanet o des de Puivert. Baixeu fins a Quillan des de Perpinyà, (cal seguir en direcció a Foix), o bé des de Puigcerdà. És ideal fer una ruta circular, o en forma d’estrella que inclogui Puivert i Montsegur, amb els seus castells, la font de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix… Una regió poc coneguda amb un encant discret, però arrebatador. Si no voleu, o no podeu, dormir a l’abadia de Camon, us recomanem arribar-vos a la veïna Mirepoix. Teniu bons hotels allà. Com Les Remparts, de disseny, o Les Minotiers, senzill però confortable. O bé la Maison des Consuls, una aposta segura a Mirepoix. No us parlem de Le Relais Royal, que està fora del nostre abast. A Foix anem sempre a l’hotel Lons. Habitacions decents i bona taula.

En un valle verde del sur de Francia, no lejos de Perpignan o de Puigcerdà, muy cerca de Foix, tienen Camon. Es un pueblo pequeñito, calmado, quieto, nada turístico, pero que está situado en plena ruta de los castillos cátaros. Además, es una cucada. Por eso pertenece a la asociación de los pueblos más bonitos de Francia. Lo atraviesa un riachuelo bucólico, el Hers. En Camon encontrará una abadía romántica del siglo X, muy transformada después, que ahora es un hotel de lujo. También calles medievales amables, un castillo venido a menos, murallas, puertas de muralla, una iglesia, plazoletas adorables y paz, mucha paz. Acercaos a Camon en el marco de una ruta por los castillos cátaros de Montségur, o Puivert, por ejemplo, que están muy cercanos. O bien en el curso de una exploración de los bonitos pueblos medievales que los acompañan, como Mirepoix o el propio Foix. O acercaos hasta el pantano de Montbel, a disfrutar de los deportes de agua. Pueden llegar a Camon por la carretera de Quillan a  Foix, o a la inversa, desde Lavelanet o desde Puivert. Bajen hasta Quillan desde Perpiñán, (hay que seguir en dirección a Foix), o bien desde Puigcerdà. Es ideal para hacer una ruta circular, o en forma de estrella que incluya Puivert y Montségur, con sus castillos, la fuente de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix … Una región poco conocida con un encanto discreto, pero arrebatadora. Si no quieren, o no pueden, dormir en la abadía de Camon, les recomendamos acercarse a la vecina Mirepoix. Tienen buenos hoteles allí. Como Les Remparts, de diseño, o Las Minotiers, sencillo pero confortable. O bien la Maison des Consuls, una apuesta segura en Mirepoix. No os hablamos de Le Relais Royal, que está fuera de nuestro alcance. En Foix vamos siempre en el hotel Lons. Habitaciones decentes y buena mesa.

Paray le Monial


Paray-le-Monial és una parada ineludible en una ruta per la Borgonya. Aquesta terra del centre nord est de França, amb capital a Dijón, que la gent travessa per l’autopista A-6, venint de Barcelona i Lyon, camí de París, és un lloc màgic. Ple de rius, boscos, viles, monuments inigualables, i de vi. Aquesta terra antiga, carregada d’història, ofereix petites joies com Paray. És aquesta una ciutat per perdre-s’hi. Per visitar amb calma. D’edificis interessants no n’hi manquen pas. L’ajuntament, renaixentista, o la Chapelle de la Visitation, neoclàssica, coneguda per les aparicions del Sagrat Cor. Perquè des de la nit més remota dels temps Paray ha estat un lloc de culte i espiritualitat. Sants hi han viscut i mort. Esglèsies s’hi han aixecat a força de fe, i d’esperança. Això es nota molt en recòrrer la vila, està en l’aire, l’impregna. I gràcies a aquest esperit us demanem avui que hi penseu per fer una parada. Perquè aquesta força va aixecar el principal monument del poble: el seu monastir romànic. Malauradament desaparegut el cenobi de Cluny, també aquí a la Borgonya s’aixequen les seves escasses i evocadores ruines, només edificis romànics de la talla de l’esglèsia de Paray ens recorden el poder d’aquest ordre benedictí.  L’església prioral és una joia del romànic de França. Un cop vist, us recomanem que torneu a vagar per Paray, confosos entre un mar de pelegrins, per delitar.vos amb els parcs i els jardins d’aquesta vila florida. Passejeu per la vora de la Bourbince i del canal del Centre. Arribeu-vos fins el Moulin Liron. Us sentireu monàstics i renovats. Paray acull cada any milers i milers de creients. Per això, de vegades, és difícil dormir-hi, tot i que els hotels són un munt. Al bell mig de la vila teniu l’Hostellerie des trois Pigeons. Un establiment clàssic, familiar, molt francés. Una mica allunyat està situat el modern Delfotel. També teniu un hotel de la cadena B&B-hotels, molt recomanable per famílies. Ideals per preu. N’hi ha per tot França i Alemania, i solucionen molts problemes. No deixeu de voltar per la Borgonya, ni deixeu de veure coses tan exquisides com Beaune i el seu hospital, Nevers, la capital dels Borbons o Dijon.

Paray-le-Monial es una parada ineludible en una ruta por la Borgoña. Esta tierra del centro noreste de Francia, con capital en Dijón, que la gente cruza por la autopista A-6, viniendo de Barcelona y Lyon, camino de París, es un lugar mágico. Llena de ríos, bosques, pueblos, monumentos inigualables, y de vino. Esta tierra antigua, cargada de historia, ofrece pequeñas joyas como Paray. Es esta una ciudad para perderse. Para visitar con calma. De edificios interesantes no les faltaran. El ayuntamiento, renacentista, o la Capilla de la Visitation, neoclásica, conocida por las apariciones del Sagrado Corazón. Porque desde la noche más remota de los tiempos Paray ha sido un lugar de culto y espiritualidad. Santos han vivido y muerto aquí. Iglesias se han levantado a base de fe y de esperanza. Esto se nota mucho al recorrer la villa, está en el aire, lo impregna. Y gracias a este espíritu les pedimos hoy que hagan una parada en Paray. Porque esta fuerza levantó el principal monumento del pueblo: su monasterio románico. Desgraciadamente desaparecido el cenobio de Cluny, que también aquí, en la Borgoña, levanta sus escasas y evocadoras ruinas, sólo edificios románicos de la talla de la iglesia de Paray nos recuerdan el poder de esta orden benedictina. La iglesia prioral es una joya del románico de Francia. Una vez vista, les recomendamos que vuelvan a vagar por Paray, confundidos entre un mar de peregrinos, para delitarse con los parques y los jardines de esta villa florida. Pasear por la orilla de la Bourbince y del canal del Centro. Acercarse hasta el Moulin Liron. Os sentiréis monásticos y renovados. Paray acoge cada año miles y miles de creyentes. Por eso, a veces, es difícil dormir, aunque los hoteles son un montón. En medio de la villa tienen la Hostellerie des trois Pigeons. Un establecimiento clásico, familiar, muy francés. Un poco alejado se encuentra el moderno Delfotel. También tiene un hotel de la cadena B & B-hoteles, muy recomendable para familias. Ideales para precio. Hay por todo Francia y Alemania, y solucionan muchos problemas. No dejen de pasear por la Borgoña, ni dejen de ver cosas tan exquisitas como Beaune y su hospital, Nevers, la capital de los Borbones o Dijon.

Setmana Santa a Tarragona


Les muralles romanes de Tarragona són un escenari ideal per escenificar la passió. No és Jerusalem però podria haver estat molt similar. La Setmana Santa tarragonina s’ha de veure, i viure, en directe. És, d’entre les catalanes, una de les millors. La processó surt de la plaça del Rei, al cor de la ciutat vella, a tocar del Museu Arqueològic, de les ruïnes del circ i de la torre del Pretori. Una de les coses que la fan més aptes per les famílies és que s’inicia a les 8 del vespre. La plaça bull. A l’església de Natzaret, que tanca aquest espai, no hi cap ni una ànima més. La processó del Sant Enterrament está a punt per començar. Hi ha moltíssims passos, d’un mèrit artístic superior. Les vestes de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist organitzen tothom. Són més de vint les germandats i confraries que desfilen, totes al complert. Resonen greus els tambors. Baixen cap al portal de Sant Antoni, i van cap al Pla de Palau i el carrer d’Escrivanies Velles. És tot un luxe resseguir la processó dins els carrers, mig medievals, mig romans d’aquesta ciutat mil·lenària. El Pla de la Seu, Cols, carrer Major, Baixada de Misericòrdia, plaça de la Font. Potser el tram més bonic. Passos que patinen, que pesen, que cal frenar. Pas acompassat. Rambla Vella i Rambla Nova, i tornar a la plaça del Rei. El terra és ple de cera. Les vestes suen malgrat l’aire fresc de la nit. Colors diversos: morats, negres, blaus, blancs… Els “Armats”, soldats romans, (que apropiat veure desfilar l’exercit romà vint segles després a Tàrraco), acompanyen la processó. De veritat us ho diem. No us perdeu la Setmana Santa a Tarragona. Si us ho expliquen us en penedirieu!. Podeu aparcar amb facilitat en els grans parquings subterranis que rodegen la vila antiga. A la Rambla nova, a la plaça del mercat, a l’avinguda Catalunya. Hi ha gent, sí, però encara es poden veure bé les processons, sense deixar-hi la pell en l’intent. A Tarragona teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou, que per Setmana Santa mai no s’omple. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies.

Las muralla romana de Tarragona és un escenario ideal para escenificar la pasión. No es Jerusalén pero podría haber sido muy similar. La Semana Santa tarraconense se ha de ver, y vivir, en directo. Es, de entre las catalanas, una de las mejores. La procesión sale de la plaza del Rey, en el corazón de la ciudad vieja, junto al Museo Arqueológico, al lado de las ruinas del circo y de la torre del Pretorio. Una de las cosas que la hacen más apta para las familias es que se inicia a las 8 de la tarde. La plaza hierve. En la iglesia de Nazaret, que cierra este espacio, no cabe un alma más. La procesión del Santo Entierro está a punto para empezar. Hay muchísimos pasos, de un mérito artístico superior. Las túnicas de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo organizan a todos los cófrades. Son más de veinte las hermandades y cofradías que desfilan, todas al completo. Resuenan graves los tambores. Bajan hacia el portal de Sant Antoni, y van hacia el Pla de Palau y la calle de Escrivanies Viejas. Es todo un lujo seguir la procesión en las calles, medio medievales, medio romanos de esta ciudad milenaria. El Pla de la Seu, en la calle Mayor, por la Baixada de Misericordia hasta la plaza de la Font. Tal vez el tramo más bonito. Pasos que patinan, que pesan, que hay que frenar. Paso acompasado. Rambla Vella y Rambla Nova, y volver a la plaza del Rey. El suelo está lleno de cera. Las túnicas sudan a pesar del aire fresco de la noche. Diversos colores: morados, negros, azules, blancos … Los “Armados”, soldados romanos, (que apropiado ver desfilar el ejército romano veinte siglos después en Tarraco), acompañan la procesión. De verdad os lo decimos. No os perdáis la Semana Santa en Tarragona. Pueden aparcar con facilidad en los grandes parkings subterráneos que rodean la villa antigua. En la Rambla nueva, en la plaza del mercado, en la avenida Cataluña. Hay gente, sí, pero todavía se pueden ver bien las procesiones, sin dejar la piel en el intento. En Tarragona tiene muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, que en Semana Santa nunca se llenan. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo, va bien a las familias.

Processó del Silenci a Badalona


La Processó del Silenci de Badalona corpren per la seva cerimònia i emotivitat. Pel ritme constant dels seus tambors. Per la lletania que veus infantils van pregonant entre el silenci total, absolut, aclaparador de la gentada que la segueix. Aquesta processó és un fòsil històric. Una relíquia vivent del segle XVII. Una de les més antigues de Catalunya. Els soldats romans, els Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi, els portants de la Santa Creu del Sant Crist de Can Cabanyes, acompanyen el Sant Sepulcre des de la Parròquia de Santa Maria, al Dalt la Vila, fins tornar-hi, una hora després. És tot un plaer submergirse de nit, a la llum de ciris, espelmes i antorxes, en els carrers medievals del Dalt la Vila de Badalona. Veus blanques, vestides d’època, d’un negre rigorós i amb golilla, canten toçudament la cançoneta: “Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor, Jesucrist!”. Un final sec, dur, tallant, com l’aire fresc de la nit. La nit del Dijous Sant. A les 10, puntualment, us esperem a les portes de l’esglèsia gran de Badalona, a Santa Maria. Així també podreu veure la representació de la passió, davant l’escalinata del temple. I si veniu l’endemà, el Divendres Sant, a passar la tarda a la ciutat, podeu anar fins el barri de Llefià a veure una altra mena de processó. La que us traslladarà a Andalusia per uns instants. A les 6,30 de la tarda, de la Parròquia de Sant Antoni de Llefià surten dos passos com extrets de la Setmana Santa de Sevilla. Saetes i costalers. Molt de fervor. Gens de silenci. Un altre món. Aires del sud.

La Procesión del Silencio de Badalona és fantástica por su ceremonia y emotividad. Por el ritmo constante de sus tambores. Por la letanía que voces infantiles van pregonando entre el silencio total, absoluto, abrumador de la gente que la sigue. Esta procesión es un fósil histórico. Una reliquia viviente del siglo XVII. Una de las más antiguas de Cataluña. Los soldados romanos, los Estaferms de la Cofradía de Sant Anastasi, los costaleros de la Santa Cruz del Santo Cristo de Can Cabanyes, acompañan al Santo Sepulcro desde la Parroquia de Santa María, en Dalt Vila, hasta volver, una hora después al mismo templo. Es todo un placer sumergirse de noche, a la luz de cirios, velas y antorchas, en las calles medievales del Dalt Vila de Badalona. Voces blancas, vestidas de época, de un negro riguroso, y con golilla, cantan tozudamente la canción: “Recuerdo y memoria, de la pasión, que sufrió, Dios nuestro señor, Jesucristo!”. Un final seco, duro, cortante , como el aire fresco de la noche. La noche del Jueves Santo. A las 10, puntualmente, os esperamos a las puertas de la iglesia mayor de Badalona, la de Santa María. Así también podréis ver la representación de la pasión, ante la escalinata del templo. Y si vienen al día siguiente, el Viernes Santo, a pasar la tarde en la ciudad, pueden ir hasta el barrio de Llefià a ver otro tipo de procesión. La que les trasladará a Andalucía por unos instantes. A las 6.30 de la tarde, de la Parroquia de San Antonio de Llefià salen dos pasos como extraídos de la Semana Santa de Sevilla. Saetas y costaleros. Mucho fervor. Nada de silencio. Otro mundo. Aires del sur.

Fira del ferro i la forja a Besalú


Durant aquesta setmana santa, de diumenge de Rams a diumenge de Pasqua, a la vila medieval de Besalú, magnífica població de la Garrotxa, a Girona, podreu assistir a una potent fira del ferro que organitza l’associació Acunç. Hi veureu malls, forns, espurnes, foc, cops, martells, brases, guspires, encluses…  Els carrers de la vila són un marc idoni per aquestes demostracions, perque semblen transportats directament des de l’edat mitjana. La canalla podrà gaudir de veritat d’aquest ofici noble i punyent. Veureu desenes d’artesans de la forja, d’artistes del ferro forjat, que us oferiran el seu art en directe, a peu de brassa. Podreu admirar tota mena d’artiliguis fets amb ferro, fets per ferrers d’arreu de Catalunya i del món. Aprofiteu per donar un volt per el poble. Caminar damunt el pont sobre el Fluvià, un pont romànic. O veure els banys jueus, les esglèsies romàniques de la vila, una maravella totes elles, els palaus nobles, la cúria reial, les places, els carrers, l’antic hospital. Monuments impresionants tots ells, però encara més tots junts. De veritat que no hi ha a Catalunya una vila medieval més evocadora que Besalú. És realment única. Per dinar ens agrada el restaurant El Pont Vell, a tocar del pont. Tel: 972 59 10 27. També menjareu bé a la Cúria Reial, tel: 972 59 02 63. O a Can Quei, Tel: 972 59 00 85, o a Cal Parent, tel: 972 59 01 10, propietaris també d’un hostal tradicional: la fonda Siqués, i dels dos hotels més bonics del poble: el Tallaferro i Can Güell.

Durante esta semana santa, del domingo de Ramos al Domingo de Pascua, en la villa medieval de Besalú, magnífica población de la Garrotxa, en Girona, podrá asistir a una potente feria del hierro que organiza la asociación Acunç. Veréis mazos, hornos, chispas, fuego, golpes, martillos, brasas, yunques … Las calles de la villa son un marco idóneo para estas demostraciones, porque parecen transportadas directamente desde la Edad Media. Los niños podrán disfrutar de verdad de este oficio noble y bizarro. Veréis decenas de artesanos de la forja, de artistas del hierro forjado, que les ofrecerán su arte en directo, a pie de brasa. Podréis admirar todo tipo de objetos hechos con hierro, hechos por herreros de toda Cataluña y del mundo entero. Aprovechen para dar una vuelta por el pueblo. Caminar sobre el puente del Fluvià, un puente románico. O ver los baños judíos, las iglesias románicas de la villa, una maravilla todas ellas, los palacios nobles, la curia real, las plazas, las calles, el antiguo hospital. Monumentos impresionantes todos ellos, pero aún más todos juntos. De verdad que no hay en Cataluña una villa medieval más evocadora que Besalú. Es realmente única. Para comer nos gusta el restaurante El Puente Viejo, junto al puente. Tel.: 972 59 10 27. También pueden comer bien en la Curia Real, tel: 972 59 02 63. O en Can Quei, Tel: 972 59 00 85, o en Cal Parent, tel: 972 59 01 10, propietarios también de un hotel tradicional: la fonda Siqués, y de los dos hoteles más bellos del pueblo: el Tallaferro y Can Güell.

Mercat romà a Llagostera


El diumenge de Rams, tot el dia, dins el nucli antic de Llagostera, tindrà lloc un mercat romà. Us sentireu, per uns instants, transportats a la Roma antiga. Els vostres infants podran gaudir d‘un campament romà, que estarà instal·lat a la pista poliesportiva. També de desfilades de soldats romans, que a les terres maravelloses de Girona anomenen Manaies, (per allò de què manaven molt). Naturalment també hi haurà paradetes, música, lluites de gladiadors, danses. Hi ha moltes activitats pensades per la canalla. Arribareu a Llagostera molt fàcilment des de Barcelona per la C-32 fins la sortida de Maçanet. D’allà aneu cap a Sant Feliu de Guixols i Platja d’Aro. Passat Vidreres agafeu la desviació cap a Llagostera. A Llagostera, i al mercat, trobareu menjar, i espais per fer picnic. Però si us agrada menjar en un restaurant teniu molta oferta. Des de Els Tinars, un restaurant Michelin, galàctic, passant per El Mas Roure, un altre pes pesat de la cuina gironina, Cal Panedes amb menjars ben tradicionals. Tots estan a les carreteres que envolten la vila. Dins el poble, però, també trobareu bons llocs per calmar la gana.

El domingo de Ramos, todo el día, dentro del núcleo antiguo de Llagostera, tendrá lugar un mercado romano. Se sentiran, por unos instantes, transportados a la Roma antigua. Sus niños podrán disfrutar de un campamento romano, que estará instalado en la pista polideportiva. También de desfiles de soldados romanos, que en las tierras maravillosas de Girona llaman Manaies, (por aquello de que mandaban mucho). Naturalmente también habrá paradas, música, luchas de gladiadores, danzas. Hay muchas actividades pensadas para los niños. Llegaran hasta Llagostera muy fácilmente desde Barcelona por la C-32 hasta la salida de Maçanet. De allí vayan hacia Sant Feliu de Guixols y Platja d’Aro. Pasado Vidreres tomen la desviación hacia Llagostera. En Llagostera, y en el mercado, encontraran comida, y espacios para hacer picnic. Pero si les gusta comer en un restaurante tienen mucha oferta. Desde Els Tinars, un restaurante Michelin, galáctico, pasando por El Mas Roure, otro peso pesado de la cocina gerundense, hasta Can Panedes con comidas bien tradicionales. Todos están en las carreteras que rodean el pueblo. Però en el pueblo también encontrará buenos lugares para saciar el hambre.

La Moixiganga


Les Moixiganges són representacions ballades, dansades o construides de la Passió que es representen per Setmana Santa. N’hi ha que ho fan el dissabte de Glòria, o el diumenge. D’altres el dissabte o diumenge de Rams. En tots els casos és sempre una escenificació de la Passió amb construccions fetes per colles de castellers i esbarts dansaires. N’hi han a Castellterçol, el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual, o bé a Lleida. També a Tàrrega, el dissabte de Rams, a l’esglèsia de l’Alba, i a altres llocs de Catalunya. Però nosaltres us volem convidar a veure la de Badalona, que es representa el diumenge de Rams, a la nit, dins l’Església de Santa Maria. Hi participen i organitzen la Colla Badalonina de la Moixiganga, els estaferms de la Confraria de Sant Anastasi, (un grup de soldats romans, dits armats o manaies), els músics de La Bossa Verda, la ADIT, els Castellers de Badalona i la Coral Gavina dels Pares Carmelites. No podeu faltar a seguir, amb la vostra canalla més grandeta, aquesta mostra del folklore popular, fatigosament recuperada de les nostres tradicions.

Las Moixigangas son representaciones con bailes, danzas, o construcciones, sobre la Pasión, que se representan en Semana Santa. Hay quienes lo hacen el sábado de Gloria, o el domingo. Otros el sábado o domingo de Ramos. En todos los casos es siempre una escenificación de la Pasión con construcciones hechas por grupos de castellers y grupos de danza. Hay en Castellterçol, el Sábado de Gloria antes de la Vigilia Pascual, o bien en Lleida. También en Tàrrega, el sábado de Ramos, en la iglesia de Alba, y en otros lugares de Cataluña. Pero nosotros os queremos invitar a ver la de Badalona, que se representa el domingo de Ramos, por la noche, en la Iglesia de Santa Maria. Participan y organizan la Colla badalonesa de la Moixiganga, los Estaferms de la Cofradía de San Anastasio, (un grupo de soldados romanos, armats  o manaies), los músicos de La Bossa Verda, la ADIT, los Castellers de Badalona y la Coral gavina de los Padres Carmelitas. No pueden con su s hijos ya mayorcitos, a ver esta muestra del folklore popular, fatigosamente recuperada de nuestras tradiciones.

Setmana Santa a Reus


Ens agrada la Setmana Santa de Reus. La trobem senyorívola, forta, emotiva i gran. Ens agrada especialment veure els armats i els confrares de la Congregació de la Puríssima Sang. Antiga confraria. Del segle XVII, que està tot ben aviat dit. Surten el dimecres sant, a la nit. És la Solemne Processó del Prendiment. Els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang fan molta patxoca. A la plaça del Mercadal, sentireu cantar saetes. No hi faltaran els tambors i les cornetes de rigor. Sentir tocar tambors pel casc antic de Reus, i colpejar les llances dels romans posa la pell de gallina. Durant la Setmana Santa de Reus hi ha moltes processons i actes diversos. Algunes representacions teatrals d’escenes de la passió són úniques, com ara el retaure del Bon i el Mal Lladre, el lliurament de l’unça d’or, la petició de les Tres Gràcies al Sant Crist de la Sang, a primera hora de la tarda del Divendres Sant o la Coronació de Crist el Diumenge de Glòria. Rondeu per Reus aquesta Setmana Santa. És una ciutat amb molts atractius. Hi ha bons hotels a la vila, entre ells un de la cadena NH Hotels.

Nos gusta la Semana Santa de Reus. La encontramos señorial, fuerte, emotiva y grande. Nos gusta especialmente ver a los armados y los cofrades de la Congregación de la Purísima Sangre. Antigua cofradía. Del siglo XVII, que está todo rápidamente dicho. Salen el miércoles santo, por la noche. Es la Solemne Procesión del Prendimiento. Los Armats de la Real Congregación de la Purísima Sangre hacen muy buena facha. En la plaza del Mercadal, oireis cantar saetas. No faltarán los tambores y las cornetas de rigor. Oír tocar tambores por el casco antiguo de Reus, y el golpear las lanzas de los romanos contra el suelo, pone la piel de gallina. Durante la Semana Santa de Reus hay muchas procesiones y actos diversos. Algunas representaciones teatrales de escenas de la pasión son únicas, como el retablo del Buen y el Mal Ladrón, la entrega de la onza de oro, la petición de las Tres Gracias al Santo Cristo de la Sangre, a primera hora de la tarde del Viernes Santo, o la Coronación de Cristo el Domingo de Gloria. Rondad por Reus esta Semana Santa. Es una ciudad con muchos atractivos. Hay buenos hoteles en la villa, entre ellos uno de la cadena NH Hoteles.

Mercat del Ram a Vic


Cada any, el cap de setmana del diumenge de Rams, teniu una cita a Vic. És el mercat del Ram. Aquest mercat podría ser el més antic de Catalunya. Enfonsa les seves arrels fins el segle X. Tot i que l’activitat més tradicional del Mercat del Ram és la venda de palmes, palmons i llorer que te lloc el dissabte a la gran plaça major, tota la ciutat, tota la comarca d’Osona vull d’activitats. A la web de les fires de Vic trobareu tota la informació, dia a dia. Exposicions, mostres de bestiar a l’antiga fàbrica del sucre, parc infantil, inflables… moltíssimes activitats pels nostres fills i filles. Tot i que hi haurà molta gent, també és veritat que podreu aparcar molt bé. Vic es troba a uns 60 kms. de Barcelona. Podeu fer una matinal o quedar-vos a dinar allà. Hi haurà molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota. Aprofiteu per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà.

Cada año, el fin de semana del domingo de Ramos, tienen una cita en Vic. Es el mercado del Ram. Este mercado podría ser el más antiguo de Cataluña. Hunde sus raíces hasta el siglo X. Aunque la actividad más tradicional del Mercat del Ram es la venta de palmas, palmones y laurel que tiene lugar el sábado en la gran plaza mayor, toda la ciudad, toda la comarca de Osona está llena de actividades. En la web de las ferias de Vic encontrarán toda la información, día a día. Exposiciones, muestras de ganado en la antigua fábrica de azúcar, parque infantil, hinchables … muchísimas actividades para nuestros hijos e hijas. Aunque habrá mucha gente, también es verdad que se puede aparcar muy bien. Vic se encuentra a unos 60 kms. de Barcelona. Pueden hacer una matinal o quedarse a comer allí. Habrá mucha oferta gastronómica. Imposible hacer referencia a toda. Aprovechen para pasear por la Vic más antigua. Sorpresas a cada paso: un templo romano, la catedral, el museo episcopal, calles, plazas … una ciudad que les enamorará.

Festa dels Dolors a Bellpuig


Teniu mono de processó?. No podeu esperar a Setmana Santa?. Doncs heu de saber que, antigament, eren molt habituals les processons prèvies al diumenge de Rams. Processons penitencials que anunciaven el final de la Quaresma, i preparaven la Passió. A Bellpuig d’Urgell, una vila maravellosa propera a Tàrrega, encara conserven aquesta tradició. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia A-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. Tot el dia es van fent actes litúrgics però és a la nit quan s’assoleix el gruix de la celebració. A quarts de els soldats romans, els Armats, cerquen i congreguen tots els passos, que són molts. Seguidament, aconvoiats per la música de la Banda Municipal de Bellpuig, cerquen els priors de cada congregació. Arrenca, pels volts de 10 de la nit, el gran seguici. El poble sencer s’hi volca. L’acte corprén de veritat. Es ressegueixen els carrers del centre del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Si teniu els infants grans, o podeu passar un cap de setmana a l’Urgell, no dubteu a admirar aquesta processó. També el poble merita una detinguda visita. Ni us podeu imaginar les maravelles que guarda el seu casc antic. Com per exemple els carrers porxats, o les restes del castell, o la mateixa esglèsia. Capítol a banda ens mereix el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudit i únic mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. Renaixement de veritat, autèntic, escàs a Catalunya. Val el viatge. I, a les afores del poble, el portentós i desconegudíssim convent de Sant Bartomeu. Renaixement també, de nou. No podeu deixar de veure’l. Una obra que no te rival en el seu gènere. Ja veieu que anar a Bellpuig d’Urgell us compensa el cap de setmana o l’hora de viatge. Si voleu més teca turística per arrodonir l’estada, llavors us recomanaríem fer una bona descoberta de la vall del riu Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellíssima Guimera, són viles medievals amb els seus castells roquers i palaus. El monestir de Vallbona de les Monges. El balneari de Vallfogona de Riucorb. Museu de les joguines a Verdú. Tàrrega… voleu més motius per visitar Bellpuig i l’Urgell?. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Dansa de la mort a Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.

Botigues Museu de Salas de Pallars


De Salas de Pallars us en parlàvem en ocasió de la seva fira de bestir de peu rodó. També recomanàven d’arribar-hi per degustar el seu aire medieval. Avui us volem donar un nou motiu per fer-hi una visita. Les botigues museu. A diferència d’altres viles on els comerços s’han adaptat als nous temps, a Salas han volgut preservar l’antiga distribució en aquelles botigues del poble que encara no l’havien perdut. Es tracta d’una aposta diferent. Hi ha establiments de tota mena, com ara l’eterna botiga de queviures, (a la foto), o bé una farmàcia, un estanc, una barberia, i un bar. L’ambientació dels locals està força lograda. Es fan servir mobles d’època, productes cartells i reclams publicitaris d’altres temps. Els visitants viatjaran en el temps de 40 a cent anys enrrera. Els més petits imaginaran la vida dels pares i avis, aguantant estoicament la xerrada pertinent i la lliçó històrica de vida passada, que no tornarà. També hi ha un centre d’interpretació. Per veure-ho tot hi ha visites guiades, a hores determinades, per un preu mòdic. Mireu-vos la web del poble. Per menjar disposeu de diversos restaurants. I per dormir d’un parell d’hotels, unes cases rurals, i un càmping, vora el pantà de Sant Antoni. Nosaltres sempre mengem i dormim a La Pobla de Segur, a l’hotel Solé, a l’avinguda de l’estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Podeu lligar aquesta sortida amb una volta pel Pallars que us dugui a visitar el castell de Mur, i la seva canònica, l’embassament de Cellers, i els dinosaures de la conca d’enllà, a Isona. També podeu fer un volt per la Vall Fosca, per Àger i pel Montsec.

De Salas de Pallars os hablábamos en ocasión de su feria de bestias de pie redondo. También les recomendamos llegarse allí para degustar su aire medieval. Hoy os queremos dar un nuevo motivo para hacer una visita. Las tiendas museo. A diferencia de otras villas donde los comercios se han adaptado a los nuevos tiempos, en Salas han querido preservar la antigua distribución en las tiendas del pueblo que aún no la habían perdido. Se trata de una apuesta diferente. Hay establecimientos de todo tipo, como el colmado, (en la foto), o bien una farmacia, un estanco, una barbería, y un bar. La ambientación de los locales está bastante lograda. Se utilizan muebles de época, productos, carteles y reclamos publicitarios de otros tiempos. Los visitantes viajarán en el tiempo de 40 a cien años atrás. Los más pequeños imaginarán la vida de los padres y abuelos, aguantando estoicamente la charla pertinente y la lección histórica de vida pasada, que no volverá. También hay un centro de interpretación. Para verlo todo hay visitas guiadas, a horas determinadas, por un precio módico. Consulten la web del pueblo. Para comer disponen de varios restaurantes. Y para dormir un par de hoteles, unas casas rurales, y un camping, junto al pantano de Sant Antoni. Nosotros siempre comemos y dormimos en La Pobla de Segur, en el hotel Solé, en la avenida de la estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Puede ligar esta salida con una vuelta por el Pallars que os lleve a visitar el castillo de Mur, y su canónica, el embalse de Cellers, y los dinosaurios de la Conca de d’Enllá, en Isona. También pueden dar una vuelta por la Vall Fosca, por Àger y el Montsec.

Paisatge i aventura


Teniu ganes de fer una passejada a cavall o en ruc?. Potser sou més agossarats encara i voleu llogar un carro, o una diligència i passar tot un dia com els antics pagesos. O potser encara ho sou més, d’agossarats, i voleu passar no un dia, sinó un cap de setmana, o fins una setmana sencera, rodant per la muntanya com si fòssiu zingars. Si mai heu pensat que podria estar bé viure una aventura com aquesta, podeu fer-la realitat ben fàcilment. A la de Les Planes, a Sant Mateu de Bages, prop de Manresa, existeix una empresa, anomenda Paisatge i Aventura, que us ofereix diverses opcions de fer rutes per la Serra de castelltallat. Aquesta serra, una de les més desconegudes de Catalunya, era un paradís natural. Els incendis la van destrossar. Però ara els arbres tornen a brotar, i el verd va guanyant la partida al desastre. La gent de pagès s’ha esforçat molt per no marxar del seu territori. D’aquest territori ferèstec i allunyat on viuen. Paisatge i aventura és part d’aquest esforç. Ells posaran a la vostra disposició mules, cavalls i rucs, en una variadíssima oferta lúdica per les familíes. Recòrrer Castelltallat al ritme del carro o de la mula permet conèixer bé la terra. Desestressa i calma.  L’entorn és de completa ruralia. Pau i tranquil·litat. Masies i bona gent.  Podeu llogar una caravana, com les del salvatge far-west. O bé uns cavalls. Podeu gaudir de rutes que poden durar des d’una hora fins a uns quants dies. La caravana, fàcil de conduir, està equipada amb taula, bancs, llits, cuina de gas, estris per cuinar, estufa, dipòsit d’aigua i tot allòque podeu necessitar per viure-hi fins a quatre persones. La diligència, (a la foto), admet fins a 20 persones. S’ofereix en diligència una ruta de dos dies per l’interior més amagat del Bages. Podeu també organitzar una caminada, on els rucs i mules us portaran l’equipatge. També podeu llogar el carro, la caravana o els animals, i fer una ruta d’uns dies dormint a les cases rurals. L’animal a l’estable i vosaltres en còmodes llits. A la zona també hi ha un càmping molt rústic, senzill, però familiar i bonic.

¿Tienen Vds. ganas de dar un paseo a caballo o en burro?. Tal vez sois más atrevidos todavía y deseais alquilar un carro, o una diligencia y pasar todo un día como los antiguos campesinos. O tal vez aún lo sois más y deseais pasar no un día, sino un fin de semana, o hasta una semana entera, rodando por la montaña como si fueseis nómadas zingaros. Si alguna vez habéis pensado que podría estar bien vivir una aventura como esta, habeis de saber que puede hacerse realidad muy fácilmente. En la de Les Planes, en Sant Mateu de Bages, cerca de Manresa, existe una empresa, llamada Paisaje y Aventura, que ofrece diversas opciones de rutas por la Sierra de Castelltallat. Esta sierra, una de las más desconocidas de Cataluña, era un paraíso natural. Los incendios la destrozaron. Pero ahora los árboles vuelven a brotar, y el verde va ganando la partida al desastre. La gente de campo se ha esforzado mucho para no irse de su territorio. De este territorio salvaje y alejado donde viven. Paisaje y aventura es parte de este esfuerzo. Ellos pondrán a vuestra disposición mulas, caballos y burros, en una variadísima oferta de ocio para las familias. Recorrer Castelltallat al ritmo del carro o de la mula permite conocer bien la tierra. Desestresante y calmante. El entorno es de completa campiña. Paz y tranquilidad. Masías y buena gente. Pueden alquilar una caravana, como las del salvaje far-west. O bien unos caballos. Pueden disfrutar de rutas que duran desde una hora hasta varios días. La caravana, fácil de conducir, está equipada con mesa, bancos, camas, cocina de gas, utensilios de cocina, estufa, tanque de agua y todo aquello que necesitan vivir hasta cuatro personas. La diligencia, (en la foto), admite hasta 20 personas. Se ofrece en diligencia una ruta de dos días por el interior más escondido del Bages. También se puede organizar una caminata, donde los burros y mulas os llevarán el equipaje. O se puede alquilar el carro, la caravana o los animales, y hacer una ruta de unos días durmiendo en las casas rurales. El animal dormirá en el establo y vosotros en cómodas camas. En la zona también hay un camping muy rústico, sencillo, pero familiar y bonito.

Vézelay


En un extrem de la Borgonya, a la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona i París, via Lyon i Dijón, teniu la joia més maravellosa del romànic de França. L’esglèsia de la Magdalena de Velezay. Ja el poblet, en el cim d’un turó, amuntegat darrera les seves muralles, te encant. Ja us ho podeu imaginar: carrers estrets, placetes, palauets i “maisons de caractére”… Però la basílica romànica de la Madaleine domina, impressionant, l’ski line de Velezay. La vila l’envolta, plagada de monuments, que no li fan sombra. Viollet-le-Duc, l’arquitecte que va salvar de la piqueta joies com la ciutat medieval de Carcassonna, també va restaurar l’esglèsia. Discutible?. Sí, però millor això que un munt de pedres. Velezay fou el lloc on el Papa de Roma predicà les creuades per reconquerir Jerusalem de mans dels àrabs. És una fita d’arrencada del camí francés a Sant Jaume de Compostela. Per això no tanca mai. Des de la sortida fins a la posta del sol, com diu el cant de vespres, la trobareu oberta, lliurement i gratuita.  Aneu a Laudes, a la conventual, o a sentir-hi vespres, a la tarda. No us podeu perdre els oficis divins al cor i la nau majestuosa de Vezelay. Els monjos canten l’antiga polifonia, a quatre veus. I, paradoxal·lment, o no, ho fan monjos de Jerusalem. Curiòs, oi?. Aneu a Vezelay per l’autopista A-7, per Girona i Narbonna, fins Avignon. D’allà a Lyon, i després a Dijón. Per la A-6 cap a París, sortiu a Avallon, un poble que val la pena visitar també. A pocs kms., entre les vinyes centenàries de la Borgonya, ben indicat, trobareu Vezelay. Per dormir, i menjar, hi ha molt bons hotels. Teniu el La Poste i Lyon d’Or, un hotel clàssic, amb bona taula i habitacions al gust francés. A Les Glycines tenen habitacions familiars. A Avallon, molt a prop, teniu Le Moulin des Ruats, un hotelet rural amb encant que te habitacions familiars i apartaments.

En un extremo de la Borgoña, en la comarca natural del Morvan, en la ruta lógica entre Barcelona y París, vía Lyon y Dijón, tienen la joya más maravillosa del románico de Francia. La iglesia de la Magdalena de Velezay. Ya el pueblo, en la cima de una colina, tras sus murallas, tiene gran encanto. Ya os lo podéis imaginar: calles estrechas, plazas, palacetes y “maisons de caractère” … Pero la basílica románica de la Madaleine domina, impresionante, el ski line de Velezay. La villa la rodea, plagada de monumentos, que no le hacen sombra. Viollet-le-Duc, el arquitecto que salvó de la piqueta joyas como la ciudad medieval de Carcassonna, también restauró la iglesia. ¿Discutible?. Sí, pero mejor eso que un montón de piedras. Velezay fue el lugar donde el Papa de Roma predicó las cruzadas para reconquistar Jerusalén de manos de los árabes. Es un hito de inicio del camino francés a Santiago de Compostela. Por eso no cierra nunca. Desde la salida hasta la puesta del sol, como se dice el canto de vísperas, la encontrará abierta, libre y gratuita. Vaya a Laudes, o a la misa conventual, o bién a oír vísperas, por la tarde. No os podéis perder los oficios divinos en el corazón de la nave majestuosa de Vezelay. Los monjes cantan la antigua polifonía, a cuatro voces. Y, paradójico, lo hacen monjes de Jerusalén. Curioso, ¿verdad?. Vayan a Vezelay por la autopista A-7, por Girona y Narbona, hasta Avignon. De allí hasta Lyon, y luego a Dijón. Por la A-6 hacia París, salida en Avallon, un pueblo que merece la pena visitarse también. A pocos kms., entre las viñas centenarias de la Borgoña, bien indicado, encontrará Vezelay. Para dormir y comer, hay muy buenos hoteles. Tienen La Poste y Lyon d’Or, un hotel clásico, con buena mesa y habitaciones al gusto francés. En Las Glycines tienen habitaciones familiares. En Avallon, muy cerca, está Le Moulin des Ruats, un hotelito rural con encanto que tiene habitaciones familiares y apartamentos.

Rucs del Far a Arenys de Munt


Els Rucs del Far divertiran els vostres infants. Els trobareu no gaire lluny de Barcelona, a uns 40 kms. A la sortida de l’autopista C-31, o per la C-32, a l’entrada d’Arenys de Munt, just al pagar el peatge i sortir de l’autopista en direcció Sant Celoni. Pugeu cap a Arenys de Munt i, en passar la gasolinera, gireu a mà esquerra, travessant la riera per un gual. Seguiu els rètols que us menen al castell de Can Jalpí, que ja haureu vist des de la carretera. Aparqueu el cotxe i endinseu-vos dins el parc de Can Jalpí. Allà trobareu els Rucs del Far. Passejades en ruc per tot el parc i els voltants. Els vostres fills voldran tornar-hi. Ideal per una matinal de dissabte o diumenge. Si voleu allargar el dia podeu entrar a Jalpiaventura. Un parc d’activitats en els arbres: tirolines, ponts de mico… Si ho feu, i cal menjar al poble, us recomanem el restaurant l’Era, al rial Pasqual, a la zona industrial, ben a prop del parc Jalpí. Bon menjar. Entorn bonic, pensat per infants, i amb ludoteca pròpia. Si he anat als rucs, el menú infantil us el regalen.

Los Burros del Far divertirán a sus niños. Se encuentran no muy lejos de Barcelona, a unos 40 kms. En la salida de la autopista C-31, o por la C-32, a la entrada de Arenys de Munt, justo al pagar el peaje y salir de la autopista en dirección Sant Celoni. Hay que subir hacia Arenys de Munt y, al pasar la gasolinera, girar a mano izquierda, cruzando la riera por un vado. Sigan los rótulos que les llevan al castillo de Can Jalpí, que ya habréis visto desde la carretera. Aparquen el coche y sumérjanse dentro del parque de Can Jalpí. Allí encontrarán los Burros del Far. Paseos en burro por todo el parque y sus alrededores. Sus hijos querrán volver. Ideal para una matinal de sábado o domingo. Si deseais alargar el día podéis entrar en Jalpiaventura. Un parque de actividades en los árboles: tirolinas, puentes de mono … Si lo haceis, y hay que quedarse a comer en el pueblo, les recomendamos el restaurante l’Era, en el Rial Pascual, en la zona industrial, muy cerca del parque Jalpí. Buena comida. Entorno bonito, pensado para niños, y con ludoteca propia. Si hebeis ido a los burros, el menú infantil os lo regalan.