Festival Petits Camaleons


Petits Camaleons és un festival de música, com els dels grans, però pensat per a nens i nenes de 3 a 12 anys. Els pares i mares també poden anar-hi. Te lloc a Sant Cugat del Vallés, població molt propera a Barcelona, i ben comunicada amb la ciutat comtal amb ferrocarril i bus. També molt accessible en cotxe, per a tothom. Dura tres dies, i podeu anar-hi un matí, una tarda, tot un dia o tots els dies. A més de poder escoltar grups en viu, també hi haurà cercaviles i animadors infantils per tot l’espai. Per dinar podreu comprar tot el que es necessita per fer un bon àpat, o un berenar a la tarda, i us ho podreu menjar a les àrees de pícnic habilitades dins del mateix recinte. Essent un festival de música familiar hi ha algunes petites diferències amb els events per gent gran. Per exemple el volum del so serà l’adequat. No podran anar-hi infants sense la companyia d’un adult, o dos com a màxim, però no podran entrar-hi adults sense infant, tot i que poden entrar molts infants acompanyant un adult. Es tracta, és clar, de que hi hagi més nens que pares. Els horaris son infantils per no alterar hores de bany, sopars o anades a dormir. El servei d’avituallament estarà obert a tota hora. Els temps de concert seran curts. Hi haurà molta rotació i varietat, per captar l’atenció i no cansar la canalla. Cada concert, de mitja hora màxim de durada, inclourà unes vuit cançonetes. Podreu escollir horari, escenari i diversos tipus d’entrada i d’abonament, a preus no astronòmics. S’han previst tallers on ensenyar a nens i nenes tot el relacionat amb la música, instruments i altres temes del gran món de la música. Pinta molt bé, oi?. Si no voleu estar tot el dia tancats al recinte del concert, o si heu pensat anar-hi només unes hores, podeu dedicar la resta del dia a visitar la ciutat, molt agradable, on destacarem el impressionant monestir de Sant Cugat, veritable joia entre les abadies catalanes, amb un claustre maravellós. També és molt interessant recórrer la part del parc de Collserola que toca la vila. Arribeu-vos tot passejant fins el castell de la Torre Negra, gòtic, misteriós, dins un paratge natural preciós. Si voleu dinar fora de la festa us aconsellarem uns restaurants molt bons, com el Casablanca, una fonda del 1850, amb mobles d’època i cuina casolana, o bé la cuidadíssima taula de la Cuina de San Telmo, una marisqueria amb productes frescos. Molt informal, modern i trencador és el Vermell, espai de restauració de l’Hotel Sant Cugat, amb molts menús i opcions per a tots els gustos. Petits camaleons, la música per infants us espera a Sant Cugat!.

Pequeños Camaleones es un festival de música, como los de los mayores, pero pensado para niños y niñas de 3 a 12 años. Los padres y madres también pueden ir. Tiene lugar en Sant Cugat del Vallés, población muy cercana a Barcelona, con fácil acceso a la ciudad condal por ferrocarril y bus. También muy accesible en coche, para todos. Dura dos días, y se puede ir una mañana, una tarde, todo un día o los dos días. Será como un concierto en directo, que tendrá tres escenarios, el principal, que será el Teatro Auditorio, un segundo en el patio de la Escuela de Música, y un tercero en el escenario del Aula Magna. Además de poder escuchar grupos en vivo, también habrá pasacalles y animadores infantiles en todo el espacio. Para comer se puede comprar todo lo que se necesita para hacer un buen almuerzo, o una merienda por la tarde, y os lo podréis comer en las áreas de picnic habilitadas dentro del mismo recinto. Siendo un festival de música familiar hay algunas pequeñas diferencias con los eventos para personas mayores. Por ejemplo el volumen del sonido será el adecuado. No podrán ir niños sin la compañía de un adulto, o dos como máximo, pero no podrán entrar adultos sin niños, aunque pueden entrar muchos niños acompañando a un adulto. Se trata, claro está, de que haya más niños que padres. Los horarios son infantiles para no alterar horas de baño, cenas o idas a dormir. El servicio de avituallamiento estará abierto a toda hora. Los tiempos de concierto serán cortos. Habrá mucha rotación y variedad, para captar la atención y no cansar a los niños. Cada concierto, de media hora máximo de duración, incluirá unas ocho canciones. Podrán escoger horario, escenario y varios tipos de entrada y de abono, a precios no astronómicos. Se han previsto talleres donde enseñar a niños y niñas todo lo relacionado con la música, instrumentos y otros temas del gran mundo de la música. Pinta muy bien, ¿verdad?. Si no desean estar todo el día encerrados en el recinto del concierto, o si han pensado ir sólo unas horas, pueden dedicar el resto del día a visitar la ciudad, muy agradable, donde destacaremos el impresionante monasterio de Sant Cugat, verdadera joya entre las abadías catalanas, con un claustro maravilloso. También es muy interesante recorrer la parte del parque de Collserola que toca la villa. vayan hasta el castillo de la Torre Negra, gótico, misterioso, dentro de un paraje natural precioso. Si desean comer fuera de la fiesta les aconsejaremos unos restaurantes muy buenos, como el Casablanca, una fonda de 1850, con muebles de época y cocina casera, o bien la cuidadísima mesa de la cocina de San Telmo, una marisquería con productos frescos. Muy informal, moderno y rompedor es el Vermell, espacio de restauración del Hotel Sant Cugat, con muchos menús y opciones para todos los gustos. Pequeños camaleones, la música os espera en Sant Cugat.

Anuncis

La Fira de la bruixeria de Sant Joan les Fonts


Sant Joan les Fonts és un municipi de la Garrotxa, molt proper a la ciutat d’Olot. Però Sant Joan les Fonts te vida pròpia i molts atractius turístics per a les famílies amb nens i nenes, més enllà del fet de estar situat en una comarca tan bonica, plena de boscos i volcans, i a tocar d’una vila com Olot, plena de museus i de llocs encantadors. Avui us convidem a pujar fins Sant Joan les Fonts per gaudir de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa, sí. I pel seu excepcional patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, molt desconegut del gran públic, i un castell medieval, el de Junvinya, així com diverses esglésies en nuclis rurals. I també pel seu increïble patrimoni natural, que permet passejades familiars, a peu o en bici, pel costat del riu Fluvià, i moltes rutes més, com l’anomenada ruta de les tres colades, (naturalment de lava). I és que tot el municipi està inclòs dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Però avui us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de tot això i de la seva fantàstica fira Internacional de Bruixeria. Ho munten molt bé, repartint els diferents actes repartits en espais dedicats a la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Durant tot el cap de setmana el poble es transforma i es veu envoltat de bruixes i bruixots. S’hi fan activitats infantils i per a tots els públics. Hi trobareu tallers, xerrades, vols d’escombra, una gimcana embruixada i un túnel de l’infern. També un sopar espectacle amb un menú embruixat. No us ho penseu més i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana embruixat i màgic a les terres dels volcans, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las brujas, la magia, los encantamientos?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la maravillosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su feria de brujas y brujos. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares llenos de actos y actuaciones, talleres para los peques. Aprovechad para subir a la Garrotxa y ver los volcanes, una salida que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes viviendo entre magos, ¡qué idea más fabulosa!.

Fira de Sant Miquel de Santpedor


Santpedor és el poble d’en Guardiola, l’ex-jugador i entrenador del Barça. I, més enllà d’aquesta efemèride, també és una bonica vila força ben conservada, amb un notable casc antic, amb carrers medieval, una bonica plaça i l’església de Sant Pere d’Or, d’aquí el nom de la localitat. Però avui parlem de Santpedor perquè aquest diumenge 30 de setembre de 2018 a Santpedor ja ho tenen tot a punt per a la Fira de Sant Miquel. Fira ecològica, música al carrer, castellers, bastoners, balls, animació… i un munt de coses i actes més. Arribeu-vos a la bonica vila de Santpedor.  I és que a Santpedor hi ha moltes coses a veure. No creiem que sigui necessari quedar-se a dormir, perquè Santpedor està proper a Barcelona, uns 60 kms. per la C-16, una mica per sobre de Manresa, abans d’arribar a Sallent. Però heu de saber que hi ha un hotel de quatre estrelles, amb restaurant, molt especialitzat en banquets, com també ho fa el Mirador de Montserrat. Diferent, innovador, és el Tesi. Especialitzat en menús i buffet lliure, Can Llopis. A més, hi ha molts bars que fan tapes i plats combinats, com el Núria. Si compteu amb l’oferta de la fira, ja veureu que amb gana no en sortireu.

Santpedor es el pueblo de Guardiola, el entrenador del Barça. Y, más allá de esta efeméride, también es una bonita villa muy bien conservada, con un notable casco antiguo. Pero hoy hablamos de Santpedor porque hay una feria de San Miguel. En Santpedor hay muchas cosas que ver. No creemos que sea necesario quedarse a dormir, porque Santpedor está cercano a Barcelona, unos 60 kms. por la C-16, un poco por encima de Manresa, antes de llegar a Sallent. Pero debéis saber que hay un hotel de cuatro estrellas, con restaurante, muy especializado en banquetes, como también los hace el Mirador de Montserrat. Diferente, innovador, es el Tesis. Especializado en menús y buffet libre, Can Llopis. Además, hay muchos bares que hacen tapas y platos combinados, como el Núria. Si cuentan además con la oferta de la feria, ya veréis que con hambre no saldrán de Santpedor.

Ávila Medieval


Àvila és una ciutat que cal descobrir, que cal visitar, davant la que cal treure’s el barret. És una ciutat que ens arriba intacta des de l’edat mitjana, senyorial, altiva, incòlume darrera les seves muralles poderoses. Les conserva totes, tal qual, sense un forat ni una sola màcula. I dins d’aquest cercle de pedra potent, com una perla dins la seva ostra, teniu la ciutat amb els seus carrers medievals, la seva catedral forta i austera, amb l’absis servint de torre de defensa, però delicada per dins, plena d’obres d’art bellíssimes, com ara el sepulcre renaixentista de “El Tostado”, unigualable. Però també les seves esglésies recollides, els seus convents i monestirs amagats i quiets, austers. Heu de veure, extramurs, la basílica de San Vicente, per citar-ne una, amb el sepulcre d’aquest sant màrtir, esplèndid, increible. Una joia de la policromia romànica, única al món. Ávila cal veure-la. I si avui us parlem d’Àvila és en motiu de les seves famoses jornades medievals, que seran aquest cap de setmana, del 7 al 9 de septiembre de 2018. Un imponent mercat, amb els carrers i l’espectacular muralla medieval del siglo XI como teló de fons. També torneig, tir amb arc, cetreria, focs d’artifici, música… En total més de 250 activitats de tota mena!.  Totes impressionants. I per completar el dia podeu allotjar-vos en un palau, ara reconvertit en còmode hotel. Com ara el Palacio de los Velada, hotel amb solera, davant mateix de la catedral. Quan vam anar a Ávila nosaltres vam dormir a l’altre palau, el de Vallderrábanos, a l’altra costat de la catedral, i varem sopar al seu Fogón de Santa Teresa. Magnífic, però ens han comentat que, darrerament, està molt envellit. Serà cert, perquè hores d’ara està en obres. En canvi l’Hotel Arco de San Vicente, tot i ser un dues estrelles, te molt d’encant. I nosaltres hem dinat a la seva taverna del Verdugo, un restaurant molt recomanable. Però tranquils, a Avila menjareu i dormireu bé arreu, molt bé. Per exemple, als afores, vora el riu, en un antic molí fariner, un restaurant de categoria: El Molino de la Losa. També podeu menjar molt bé, de menú, a Los Candiles, al carrer Pedro de Lagasca, 5, dins l’Ávila medieval, tel: 920 21 31 02, o al Siglo XII, un restaurant molt especial, amb menús tradicionals, diaris, i altres a compartir per dues persones, sempre amb “chuletón”, en un edifici de totxana vermella, en ple casc antic.  També tradicional el Tres Siglos, bones carns, espai ampli. Si passeu de menjar tradicional i us van més les pizzes, i la pasta, el vostre lloc és la trattoria Roberto. Trobeu vosaltres el vostre palau a Àvila. És fàcil. Per exemple a l’hotel Puerta de la Santa, petitó, de només dues estrelles, però acollidor, net i polit. També bo el Las Moradas.  I varem poder veure les cigonyes niar als teulats i campanars de les capelles. I varem menjar els suculents plats d’una gastronomia que no admet mitjanies. Aneu Àvila amb motiu de les seves jornades medievals i visiteu també els voltants. Esplèndits. Aneu fins Madrigal de las Altas Torres, o Arévalo, amb els seus castells i muralles, amb les seves esglésies mudejars. O feu una ruta per la Castella intemporal, per Valladolid, Segóvia, Zamora, Toro, Salamanca, o per l’Escorial. Pocs kms. i moltes satisfaccions!.

Ávila es una ciudad que hay que descubrir, que hay que visitar, ante la que hay que descubrirse y quitarse el sombrero. Es una ciudad que nos llega intacta desde la Edad Media, señorial, altiva, incólume tras sus murallas poderosas. Las conserva todas, tal cual, sin un agujero ni una sola mácula. Y dentro de este círculo de piedra potente, como una perla en su ostra, tienen la ciudad con sus calles medievales, su catedral fuerte y dura, sus iglesias recogidas, sus conventos y monasterios escondidos y quietos, sus palacios impresionantes. Y si hoy hablamos de Ávila es porque allí, del 7 al 9 de setiembre de 2018, se realizan unas de las mejores jornadas medievales de España. Se llaman Ávila Medieval 2018, y tienen el reconocimiento de Fiesta de Interés Turístico. Podreis ver el famoso Mercado de las Tres culturas, torneos y justas medievales, pasacalles, exhibiciones de tiro con arco y cetrería, espectáculos de pirotecnia, lanzamiento nocturno de flechas desde la muralla, conciertos de música medieval… En total seran más de los 250 espectáculos y recreaciones históricas programadas. Podeis alojaros en un palacio, ahora reconvertidos en cómodos hoteles. Nosotros lo hicimos al Vallderrábanos, y cenamos en su Fogón de Santa Teresa. Magnífico. Otras veces lo hicimos en el Hotel los Cuatro Postes. Encuentren también ustedes su palacio en Ávila. Es fácil. Y pudimos ver las cigüeñas anidar en tejados y campanarios de capillas. Y comer los suculentos platos de una gastronomía que no admite medias tintas. Venid a Ávila y visitad también los alrededores. Aprovechen las jornadas de Ávila Medieval y hagan una ruta por la Castilla intemporal, por Segovia, por Zamora y Salamanca, por el Escorial. Pocos kms. y muchas satisfacciones.

San Pietro in Bevagna


A la Puglia italiana, al sur de la península, al taló de la bota, hi ha platges que només heu somniat. Amb aigües cristal·lines, blaves, sorra blanca i fina, com les del Càrib. A la península del Salento, a pocs kms. de Tarento o de Brindisi, no lluny de ciutats tan boniques com Otranto o Gallípoli, joies medievals, trobareu una costa plena de bons lloocs on banyar-se. Nosaltres vam haver-ne de triar uns quants i avui us volem parlar d’un d’ells, on vam dinar i ens vam remullar tot el dia. Està al sur de la localitat interior de Manduria, el terme municipal de la qual domini un ampli sector de la costa del mar Jònic. El petit poble de Sant Pietro in Bevagna, que pertany a Taranto, una altra bella ciutat que heu de visitar, és molt acollidor, a escala humana i sense gaires multituds de gent. Fàcil aparcar a la carretera que hi porta resseguint les platges. Son molt xules perquè encara son molt verges, amb dunes de sorra i lliris de mar. No gaire lluny hi ha unes salines on hi nien flamencs: a la Reserva Natural de la Salina dei Monaci. Si mai aneu a la Puglia, cosa que us recomanem, no oblideu les seves platges, com ara les de San Pietro in Bevagna. I si hi aneu també us recomanem el restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Molt bé de preu, bona qualitat. Peix i marisc insuperables. Bon aparcament i molta sorra i mar per fer una capbussada. Sembla que també oferien habitacions. Bona estada a la Puglia marinera!.

El sur de Itàlia, el talón de la bota, se llama Salento. Está en la Puglia, una zona maravillosa, con pueblos medievales increibles. Pero hoy os queremos hablar de sus playas, tipo caribeñas, con arena blanca, fina, aguas transparentes y cálidas. Por ejemplo la de San Pietro in Bevagna, por citar alguna en concreto, muy virgen, sin gente, preciosa, con dunas y salinas. Para comer id al restaurante Miramare, a pie de playa, con buen aparcamiento, buena comida y buenos precios. Calidad. Pescado y marisco frescos.

Corfú


Corfú. Vet aquí un nom ben mític, amb reminiscències de viatgers del segle XIX, novel·les i novel·listes famosos, emperadrius austríaques… Una illa oriental, màgica, glamurosa. Així és Corfú. I nosaltres vam vere una part mínima de l’illa, la vila i prou, perquè només hi vam passar un dia. Però el que vam albirar ens va agradar i molt. Podeu anar a Corfú agafant un avió des d’Atenes, o bé un vaixell des de Brindisi, a Itàlia o bé des del port d’Igoumenitsa a Grècia mateix. El vaixell d’Igoumenitsa, triga una hora, i podeu pujar-hi amb el cotxe o sense el cotxe. Si aneu sense vehicle cal saber que al port de l’illa trobareu un bus que porta la gent fins la plaça central. Còmode i barat. Un bus cada hora. Un vaixell cada dues o tres hores.  El trànsit a Corfú capital està impossible, molta gent, molta!. I aparcar és missió impossible. Ara bé, només baixar del bus o del cotxe, us donarem un consell: perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, sense destí. Passegeu pels carrerons plens de botigues de records, restaurants i bars. Carrers colonials, amb arcades, desiguals, que recorden molt Ciutadella de Menorca, però amb cases més altes i de colors pastel. No us donarà temps a veure gaire cosa. Però no pot mancar una visita a la catedral de Sant Spiridó, plena d’icones, amb la tomba del patró de l’illa, molt venerat. I quan us canseu de rondar feu cap a l’Esplanada, una plaça gegant amb arcades, de gust molt francès. Aquí teniu també el grandiós palau reial, seu del govern britànic, i una mica més enllà l’enorme castell venecià, imponent. Si us agraden els museus visiteu l’arqueològic. Si podeu sortir de la capital preneu el bus que va a Kannoni, a pocs kms. al sur de la ciutat, a tocar de l’aeroport. Allà veureu una badia amb dos monestirs blancs situats en dues illes com dipositades en el mar blau. Mil vegades fotografiat!. De platges n’hi ha un munt. Molt curiosa la de Sidari, amb roques calcàries molt rares i el canal de l’amor. A llevant Paleokastritsa, una cala de la Costa Brava. Glyfada també és molt xula. Vam dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli, situat al Liston, un edifici amb arcades de l’Esplanada. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

A Corfú capital podeu fer una remullada a la cala que hi ha sota el palau reial, a l’Esplanada, a peu de muralles. Aigües netes i mar blau. Bars i restaurants, tot ben acondicionat. No deixeu de visitar Corfú en el transcurs d’un viatge per Grècia, o com a destinació única. De Corfú surten vaixells cap a l’illa de Paxi, preciosa, i d’Antipaxi, verge. També cap a Cefalonia, Leucade i Ítaca. Unes vacances inoblidables!.

Corfú está en Grecia, és una isla griega. Corfú es una isla mítica, un nombre mítico, que tiene reminiscencias orientales, mágicas. Podeis llegar a Corfú en avión, o en barco desde italia, desde el puerto de Brindisi, ocho horas, o desde Igoumenitsa, un puerto griego, en una hora. Con coche o sin coche. Corfú es la perla la costa jónica. Corfú son playas, bellísimas. Corfú es tambien su ciudad, de casas color pastel y calles tortuosas con soportales que desembocan en la sorprendente Spianada, una gran plaza de aire inglés y francés, en cuyo lados se alzan edificios emblemáticos, como el Listón con sus característicos arcos y sus restaurantes, o el palacio real de los Santos Miguel, impresionante obra inglesa, o la vieja fortaleza veneciana, imponente y fascinante. No os perdais San Espiridón, la catedral, que contiene el sepulcro del patrón de la isla, siempre llena de devotos. Podeis ojear el museo arqueológico, el de arte bizantino o la iglesia de la Panaghia Antivouniotissa. Pero lo suyo son las playas y los paisajes que sedujeron a Sissi. Playas como las de Kerasia, Kouloura, Nisaki, Barbati, Dasià, o las de los alrededores de Kommeno o la de Haghios Ioannis. Bien curiosa es la de Sidari, al norte, con sus rocas extrañas y su canal del amor. Paleokastritsa es la Costa Brava, uno de los lugares de veraneo más conocidos del mundo. No dejeis de visitar Corfú una vez en la vida.

La Festa de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.