Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!


Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Més enllà de Múrcia: Almeria!


De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.


Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Més enllà de València: Múrcia


Múrcia és un destí molt poc conegut, que està una mica més enllà de València. Ahir us proposavem de trencar el confinament, tan aviat com puguem, amb una escapada festiva a València. Avui us demanem d’anar més enllà. Deixeu València, on haureu dormit al Centre Comercial Bonaire, allotjats al Holiday Inn Express o a l’Ibyis Styles, tot dos prou acceptables, h on hem gaudit de la ciutat gràcies al bus 160. Deixem enrrere el palau de la Generalitat, guapíssim edifici gòtic i renaixentista ple d’obres d’art, la Catedral, la Basílica dels Desemparats… fantàstica, la llotja de la seda, el mercat rodó i el central, santa Caterina, i anem cap al sud!

Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I tot plegat és un greu error, perquè aquesta vibrant ciutat del llevant espanyol te moltes propostes per a ser un bon destí de turisme familiar. Potser imaginem Múrcia a l’estiu, seca, calorosa. Però fins i tot llavors Múrcia te al·licients incontestables, com ara un seguit de platges i cales meravelloses, com ara les de la zona entre Mazarrón i Águilas, que son una passada. Però encara tot i això, Múrcia és molt més que les seves increïbles platges verges de la costa o les platges turístiques del mar Menor.

Múrcia capital és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, com la seva bonica catedral barroca, amb la façana, obra mestra bestial, i el palau renaixentista del bisbe, al seu costat. Passejant pels carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglésies, plenes d’obres d’art, trobareu museus com ara el dedicat a l’escultor Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artista genial.

Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el Siete Coronas, de la cadena Occidental de Barceló, ara mateix el millor hotel de la ciutat, o el Melià Rincón de Pepe, que ja no és el què era abans, o bé el NH Amistad, una mica lluny del centre. O bé un vingut a menys, però molt cèntric com és l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia, també fora del centre. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan, on un seguit de locals proposen productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!. Us recomanem La Pequeña Taberna, una passada de bo. O un italià davant de la catedral, pizza i pasta molt bones, i altres plats també. Es diu La Imperial, i és un restaurant molt bo. No deixeu de treure el nas pel casino mudéjar, al carrer Traperia, que és guapíssim, i d’admirar el teatre Romea, i els carrers que hi porten… tot bonic!

Un cop vista Múrcia capital, anem a fer un volt per la regió, que dona per una setmana llarga de vacances. Teniu ben a tocar Caravaca de la Cruz, i el seu santuari de la Santa Creu, molt interessant. Calasparra i el seu arròs no està gaire mes lluny. Podeu anar un dia a visitar els pobles de la conca alta del Segura, un dia de mal temps, sense massa calor. Feu una visita a Cehegín i Moratalla, poble molt divertit, amb les cases tipus gratacels.

Una altra visita imperdonable és Lorca, una vila medieval amb el seu gran castell musulmà, i tota ella plena d’art. Va quedar molt malmesa pel terratrèmol, però encara és superba! Des d’alla és fàcil baixar fins la costa d’Águilas amb les seves cales i platges. Ens encanta la blanca Águilas, tocant el mar Mediterrà, plena de petites cales, roques i trossos de costa intocats.

Voleu saber quins son? Doncs deixeu Águilas i aneu cap a Sud, camí d’Almería, cap a Pulpí. Allà trobareu la bellíssima cala de los Cocederos, una de les platges més maques que mai hem vist. I al costat la cala Carolina, just al costat! Pàrquing suficient i compartit. Paisatge molt bonic, semidesèrtic. Aigües netes, de somni.

   

En acabar la banyada torneu a Águilas centre, aparcant al port i dinant a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós. I, en sortir, torneu a la platja, aquesta vegada la llarga i preciosa playa de Poniente.

Però si encara fa mal temps podeu continuar per l’interior, que amaga sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona.

Un altre dia podeu anar al nord, cap a Elx, amb la seva catedral i els seus palmerars, guapíssims. I acabar a Santa Pola i, potser, embarcar per l’illa de Tabarca. Aquesta petita illa mediterrànea, davant de la costa d’Alacant, ens té el cor robat des de fa molts anys. Els vaixells surten cada hora de Santa Pola. El trajecte dura 30 minuts només i l’arribada a l’illa és com la de totes les illes, esplèndida. El port, les muralles, l’església, carrers blancs, la cala de sorra blanca i aigües blau cel, la porta al mar… un petit paradís, un racó de mar del Mediterrani, assequible, fresc, bell…

En una illa que viu només del turisme és difícil decidir on dinar. Tothom et dona propaganda. Nosaltres ho vam fer a Casa Gloria, bé, sense més. Retornats a Santa Pola, podeu tornar a Múrca per la carretera de vora el mar i veure les salines de Torrevella, on hi ha flamencs, per anar fins Guardamar. A la ciutat podeu sopar al restaurant Taberna, a La Parranda, o a La Pequeña Taberna, una joia, el millor restaurant de Múrcia amb diferència.

Un altre dia dediqueu-lo a fer una visita a Cartagena. També podreu banyar-nos. Veiem el teatre romà de la ciutat i fem un volt pel port i el carrer comercial. Bé. Bonic.

Podeu continuar la visita cap el Mar Menor, en concret a la playa Paraiso, que és molt bonica.

Però encara son més xules, i situades en un altre paratge natural impressionant, les platges de Calblanque, amb unes cales guapes de debó i un paisatge saharià.

Un altre destí bonic és el Cabo de Palos, un lloc natural esplèndid, roques, mar, far i platges llargues. Hi ha també un petit port i un poblet. Podeu dinar allà, al restaurant El Faro, molt bé. Molt recomanable. Peix fresc a bon preu. Passegeu pel port i banyeu-vos en la mar de ponent.

O en la mar de Llevant. Veient, a la dreta, al fons, el far del Cap de Palos i a l’esquerra, els edificis alts de la Manga.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Ajornades les cantates solidàries de Bach


Johann Sebastian Bach — Image by © Hulton-Deutsch Collection/CORBIS

Els organitzadors i organitzadores de les Cantates Solidàries de Bach ens demanen que us comuniquem que es veuen obligats a aplaçar per a més endavant la interpretació de les Cantates 62 i 27 previstes pel proper dissabte dia 21 de març.  Ho fan per coherència, solidaritat i per seguir les recomanacions del “quedatacasa”. Volem manifestar el nostre agraïment a tots els que les fan possibles per laseva desinteresada col·laboració. Ens retrobarem a, molt aviat, a l’església dels pares carmelites de Badalona, per tenir una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu, estigueu atentes i atents!.

Las cantatas solidarias de Bach se aplazan.  Nos veremos de nuevo en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, cuando el coronavirus haya pasado en una nueva cita ineludible con la bella y buena música de Bach de la mano del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. ¡No os lo perdáis, estad atentas y atentos!.

Cantata de Bach a Badalona


Aquest proper dissabte 15 de febrer de 2020 a les 20.15 hores, a l’església dels pares carmelites de Badalona, actuarà el conjunt Instrumental del Conservatori  i diversos solistes, dirigits per Jordi Montoliu. Tots plegats nterpretaran la Cantata BWV 167  “Ihr Menschen, rühmet Gottes Liebe“. Com sempre l’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. Podeu accedir al temple per la porta principal del carrer Sant Miquel, 44, o bé pel passadís del darrere, entrada pel carrer del Mar, 47. En transport públic fàcil arribada al centre de Badalona en metro de la L2, estació Pompeu Fabra o bé en Renfe Rodalies, baixant a l’estació Badalona. En bus podeu agafar-ne diversos baixant a Badalona Centre. Una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.

El sábado dia 15 de febrero de 2020 a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

Els Tres Tombs a Badalona


els-tres-tombs-badalona

Aquest proper diumenge, 9 de febrer de 2020, tindrà lloc a Badalona la tradicional passada de Sant Antoni. Una bona idea per gaudir d’un bon matí, d’una matinal de carruatges, grans i petits, i de burros i cavalls omplint els carrers de Badalona.  Si no hi ha canvis respecte l’any passat, que tot pot ser, l’itinerari serà de la Masia de Can Cabanyes, a Lloreda, on sortiran a les 11 del matí, seguint pels carrers de Salvador Espriu, Indústria, Roger de Flor, Pep Ventura, Sagunt, Guifré, Arbres, amb benedicció a la plaça de la Plana, com sempre, a les 12,30 hores. Seguidament tiraran amunt per l’Avinguda Martí Pujol, carrer Francesc Layret, Riera Matamoros, carrer d’en Cueta, Santiago Rusiñol, Triomf, Francesc Planes i Casals, Sant Pere, Sant Pau, President Companys, Plaça Assemblea de Catalunya, carretera i cap a Can Cabanyes de nou, acabant allà. A aquestes hores cal sumar-li el típic retard de cada any.  Tingueu en compte que el recorregut pot variar sense previ avís per qualsevol causa. Hi haurà Guàrdia Municipal, bandes de música, cavallers i dames d’època, carruatges de tota mena, carros de transport, pagesos o de traginers. Si voleu completar el matí, o esperar a que arribin els tres tombs allà on sigueu, penseu en una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels llocs on passà la rua de Sant Antoni. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Per menjar alguna cosa us recomanem, no lluny de la plaça de la vila, al carrer de Sant Miquel 25, la trattoria Carusso, un italià de campanetes!. tel: 933 89 98 10.  També a tocar de la plaça de la vila, un lloc molt xulo, tapes i menjar a totes hores, el modern i informal Café de les Antípodes, bon menjar. A tocar, al mateix costat, un parell de bones pizzeries i, no lluny el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Un local modern. La Sargantana és un dels locals que acull el festival i representa una proposta diferent. Un pakistanès diferent, molt bona cuina, molt recomanable: el Tariq. Bones tapes al Trabucaire, prop del carrer de Mar, la Rambla i l’estació. O bé tapes modernes a La Costa, al dalt la vila. Per qui li agradin les pastes, si no vol anar al Carusso, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Animeu-vos i veniu a Badalona a veure la passada!.

Las pasadas de San Antonio son uno de los pocos actos lúdicos y festivos populares que podemos encontrar en este desierto frío que son los meses de enero y febrero. Los caballos y otros animales, los carros, a menudo llenos de grandes bultos, la música de las orquestas, los caramelos que vuelan, los niños que chillan, que abren los ojos ante las bestias formidables, el Mossén bendiciendo los bichos … todo bien tradicional. Todo con sabor de casa. este próximo domingo de febrero, dia 9, tiene lugar esta lucida desfilada en Badalona. Una buena oportunidad para pasar una buena mañana. Será una matinal de carruajes y caballos llenando las calles de Badalona. Y no penséis que es cosa de ahora mismo. Hace más de 140 años que en la villa badalonesa tiene lugar el pase de San Antonio Abad, o más popularmente, la pasada de los burros. Los cofrades preparan fuerzas con un buen desayuno en Can Cabanyes, una masía que hoy es un centro cívico. Hacia las 11 de la mañana saldrán de Can Cabanyes, bajando por el paseo de Sant Joan, la avenida de Salvador Espriu, calle del General Weyler, Industria, Roger de Flor, Wifredo, La Plana, donde un cura bendcirá a los animalitos, Árbres, Avenida Martí Pujol, Francesc Layret, Matamoros, Santiago Rusiñol, rondando Casagemes para acabar por delante del Museo Municipal de Badalona. Por cierto que, hablando del Museo de Badalona, les recomendamos vivamente que una vez visionada la rúa de los burros y animales, llevéis a vuestros niños a ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual. Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial, y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente, muy moderna. Una visita que gustará a sus niños. Llegarán a Badalona muy fácilmente en coche, está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada.

Tres tombs de Begues


Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 2 de febrer de 2020, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la passada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Els Tonis de Santa Eugenia


Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, aquest cap de setmana, el diumenge 26 de gener de 2020, comencen a les 8:30 amb el el tradicional esmorzar. A les 10:30 hores podreu assistir a la Missa, a l’església parroquial i a les 12 del migdia hi haurà la tradicional benedicció dels animals i passant dels Tres Tombs, amenitzat pels “Grallers i Timbalers de la ciutat de Vic”. Tot el matí, de 10 a 14 hores, a la Plaça Major, hi haurà fira de productes artesanals i diferents activitats. Son xules les carreres de cavalls de la tarda. A partir de les 15 hores.  Santa Eugenia és un petit poblet a tocar de Vic. Els seus Tonis son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu gaudir de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssim absis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu trucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

Cantata de Bach a Badalona


Aquest proper dissabte 25 de gener de 2020 a les 20.15 hores, a l’església dels pares carmelites de Badalona, el Cor Tessàlia que dirigeix Xavier Garcia, el Conjunt Instrumental del Conservatori  i alguns solistes, interpretaran la Cantata BWV 111  “Was mein Gott will, das g’scheh allzeit”  dirigits per Xavier Garcia i la Cantata BWV 61  “Nun komm der Heiden Heiland”  dirigits per Jordi Montoliu. Com sempre l’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. Podeu accedir al temple per la porta principal del carrer Sant Miquel, 44, o bé pel passadís del darrere, entrada pel carrer del Mar, 47. En transport públic fàcil arribada al centre de Badalona en metro de la L2, estació Pompeu Fabra o bé en Renfe Rodalies, baixant a l’estació Badalona. En bus podeu agafar-ne diversos baixant a Badalona Centre. Una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.

El sábado dia 25 de enero de 2020 a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

Els Tres tombs de Barcelona


Aquest proper dissabte 25 de gener de 2020, en ple centre de Barcelona, rodaran de nou els tres tombs. La concentració de sortida serà a les 10:30 hores a la cruïlla de l’Avinguda Paral·lel i el carrer Tamarit. D’allà surten a les 11 hores, carros i cavalls. Van pel carrer Tamarit, fins el mercat de Sant Antoni, Parlament, Ronda de Sant Pau, Urgell, Floridablanca, Ronda Sant Antoni, Plaça Universitat, Pelai i Rambla fins a Colom. No us ho perdeu!. Desenes de cavalls, burrets, carros i altres. Així doncs, les famílies amb infants tenim una cita al cor de Barcelona, al barri de Sant Antoni mateix al matí, a les 10.30 hores, o bé a Sant Jaume a les 12.30 hores, o baixant per les Rambles. No hi aneu amb cotxe. Hi ha molta gent i molts carrers tallats. Nosaltres hi anirem, i serà en metro. Fàcil, amb la línia 2, estació Sant Antoni, o la vermella, estacions Espanya, Rocafort, Entença, Universitat o Catalunya. Si aquest dissabte us fa mandra fer molts kilòmetres per passar-vos-ho amb els vostres infants, no ho dubteu, ho teniu ben fàcil: els tres tombs a Barcelona!.

El sábado después de la fiesta de Sant Antonio los tres tombs llegan también a la ciudad condal. Concretamente al barrio mismo de Sant Antoni, en pleno centro. Será la edición número 195. El sábado 25 de enero de 2020 a las 10.30 horas en el cruce entre calles de Tamarit y Paralelo, para ir luego hasta San Antonio, Universidad, Pelayo, Catalunya y Ramblas. Los niños y niñas alucinaran con la Guardia Urbana a caballo, las bandas de música y los caballos, burros, carros…  No vaiais en coche. Hay mucha gente y muchas calles cortadas. El metro de las línias 1 y 2 llega allí rápido y sin problemas. Si este domingo os da pereza hacer kilómetros lo tienen fácil: ¡los Tres Tombs en Barcelona!.

Els Tres tombs d’Igualada


A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza, aquest proper diumenge, la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. A nosaltres ens agrada molt l’asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniu diverses opcions. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Els Tonis de Manlleu


 

Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan èrem petits, hi anàvem amb els pares a buscar embotits. Tenien fama, justa fama, de ser molt bons. A tota la comarca d’Osona hi ha bon embotit, i molts porcs. Això provoca problemes de contaminació greu dels aqüifers per purins, però cal reconèixer que, de sempre, els productes del porc d’Osona han estat excel·lents. Antigament era ben típic pujar a Manlleu a fer reconta d’embotit. Era una sortida familiar ben típica. Fins en portaves pels veïns. Te’ls encarregaven. Si us decidiu a fer un volt per Manlleu, aquest proper diumenge, aquest cap de setmana, viureu en primera persona la seva festa dels Tonis. Perquè just quan més fred fa, al gener, la vila de Manlleu es prepara per la seva festa d’hivern. Just la setmana dels barbuts arriben les Festes dels Tonis. Així, el dissabte 18, a les 12 del migdia, hi ha la missa en honor de Sant Antoni, i al vespre, a les 8 de la nit, un bonic cercavila de traginers. El diumenge, dia 19 de gener, a les 9 del matí teniu l’esmorzar de traginers que s’allarga durant tot el matí, i s’acaba en la passada dels Tres Tombs. A la 1 del migdia, a la plaça Fra Bernadí, podeu gaudir del tradicional Ball del Ciri. Us ha agradat?. Doncs cap a Manlleu, seguint la carretera C-17, passat Vic. Total uns 70 kms. No creiem que vulgueu dormir a Manlleu, però segur que voldreu tastar alguna cosa. Per això us recomanarem el Cau Faluga, a les afores del poble, en la que fou la casa de l’amo d’una colònia industrial, recuperat amb seny pels seus propietaris. Ambient i cuina exquisits, preus en consonància. També el Sambucus és molt atípic. Un restaurant que serveix productes de l’hort, comerç de proximitat, buc insígnia d’una cooperativa de consum. Carta de mercat, producte ultrafresc. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la passada de Sant Antoni, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que potser estarà nevat. O bé per una anada fins Sau, al pantà, al parador, amb una desviació cap el meravellós monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut, però molt bonic. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Bona passada a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Tenían fama, justa fama, de ser muy buenos. En toda la comarca de Osona hay buen embutido, y muchos cerdos. Esto provoca problemas de contaminación grave de los acuíferos por purines, pero hay que reconocer que, de siempre, los productos del cerdo de Osona han sido excelentes. Antiguamente era muy típico subir hasta Manlleu a recolectar embutidos. Era una salida familiar bien típica. Hasta llevabas encargos de los vecinos. Te decian: tráeme lomo, tráeme longanizas- , si se enteraban que íbais a Manlleu. Ahora celebran, este fin de semana, una brillante pasada de San Antonio, con sus burros, carros y caballos. Acercaos hasta Manlleu. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. No creemos que quieran dormir en Manlleu, y no sabemos si querran quedarse a comer por allí, pero os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará incluso nevado. O bien pueden ir hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

Els tres tombs de Sant Andreu


 

Aquest proper diumenge 12 de gener Sant Andreu celebra la cavalcada dels Tres Tombs. Serà a les 11,30 hores del matí, però el dia anterior hi haurà els Tres Tombs Infernals, una representació de la llegenda de sant Antoni a càrrec de la Satànica de Sant Andreu. La comitiva, que es completa amb una colla de llancers de la Guàrdia Urbana i una banda de música, fa tres tombs pels carrers més cèntrics del recorregut. Al voltant de les de les 12.15 hores es faran els Tres Tombs la benedicció dels animals al Passeig de Fabra i Puig. Arribeu-vos a Sant Andreu, que és la barriada més xula i més pagesa de Barcelona. Els infants xalaran amb la Guardia Urbana a cavall, les bandes de música i la trentena llarga de carros, recollint molts caramels. Podeu veure’ls a la Plaça d’Orfila, al Passeig Torras i Bages, al carrer Gran de Sant Andreu o a Fabra i Puig. No hi aneu amb cotxe. Hi ha molta gent i molts carrers tallats. Nosaltres hi anirem, i serà en metro. Fàcil, amb la línia 1, la vermella. Si aquest diumenge us fa mandra fer molts kilòmetres per passar-vos-ho amb els vostres infants, no ho dubteu, ho teniu ben fàcil: els tres tombs a Sant Andreu!.

El domingo antes de Sant antoni los tres tombs llegan también a la ciudad condal. Concretamente a Sant Andreu, que hace más campesina Barcelona gracias a la fiesta de los Tres Tombs. Los actos comenzarán al medio día, puntualmente. Los niños alucinaran con la Guardia Urbana a caballo, las bandas de música y la treintena larga de carros. Pueden verlos en la Plaza Orfila, en el Paseo Torras i Bages, en la calle Gran de Sant Andreu o Fabra i Puig. No vaiais en coche. Hay mucha gente y muchas calles cortadas. Si este domingo os da pereza hacer kilómetros lo tienen fácil: los Tres Tombs en Sant Andreu!.

Concert del Renaixement a Badalona


El proper dissabte 28 de desembre de 2019, i dins la programació de l’Orfeó Badaloní, la Capella de Música de Badalona ens ofereix un concert nadalenc molt bonic. Dirigit per Albert Morcillo, comptarà amb les partitures de Eduard Toldrà, Bernat Vivancos i Lluís Maria Millet, entre d’altres compositors catalans. L’acte tindrà lloc a l’Església dels Pares Carmelites, de Badalona, a les 20 hores del vespre. L’entrada val 5€, i ja la podeu adquirir a l’Orfeó Badaloní.

Este sábado 28 de diciembre el Orfeó Badaloní ofrece un gran concierto. Será en la iglesia de los padres carmelitas a las 8 de la noche. Más información en su web.

Pessebre vivent a Sant Fost


A Sant Fost de Campsentelles, un poble del Vallés, a costat de Mollet i no gaire lluny de Barcelona, hi munten un pessebre vivent des de fa una pila d’anys. Aquest any hi ha representacions els dies 22, 25, 26, 29 de desembre de 2019 i els dies 1, 6 i 12 de gener de 2020. Recordem que els dies 6 i 12 de gener només una sessió a dos quarts de 7. El fan en un petit turó, dins el poble mateix. Hi participen més de 200 veïns i veïnes del poble i és prou famós per l’ús de les noves tecnologies aplicades als efectes especials. També perquè podreu assaborir, amb el preu de l’entrada, una torrada amb all i oli i bon vi. El lloc exacte on es fa és el Turó de can Teyà, al qual s’accedeix just des davant de l’ajuntament. Podeu arribar-hi fàcilment des de Badalona agafant la B-500 cap a la Conreria, o bé anant fins a Mollet per la AP-7 i agafant la mateixa carretera B-500 en direcció a Badalona. En total 20 kms i una mitja hora de cotxe. Bon aparcament als carrers de Sant Fost. Animeu-vos!.

En Sant Fost de Campsentelles, un pueblo del Vallés, al lado de Mollet y no muy lejos de Barcelona, montan un belén viviente desde hace una pila de años. Lo hacen en un pequeño cerro, en el pueblo mismo. Participan más de 200 vecinos y vecinas del pueblo y es bastante famoso por el uso de las nuevas tecnologías aplicadas a los efectos especiales. También porque se podrá saborear, incluido en el precio de la entrada, una tostada con ajo y aceite y buen vino. Pueden llegar por Badalona cogiendo la B-500 hacia la Conreria, o yendo hasta Mollet y tomando la misma carretera en dirección a Badalona. En total 20 kms y una media hora de coche. Buen aparcamiento en las calles de Sant Fost.