Què podem dir de París. Res. Només que unes vacances a la capital de França permeten gaudir a grans i petits. Que és un clar destí familiar: parcs Disney i Astèrix. També cultural, no cal dir-ho. Allotjar la família a París no és tan car: mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!.
La regió central de França té abadies medievals d’una bellessa esclatant. Posem, per exemple, Noirlac, a tocar de Bourges. Una Abadia de línies pures, que us corpendran. Podeu passar-hi camí de París, fugint de les autopistes. I podeu dormir a l’hotel Noirlac, al poblet del costat del monestir, tota una troballa per turistes familiars.
Aquesta foto del Mont Saint Michel está presa des del jardí de la casa rural “Vent des Greves“, on ens allotjavem. De nit, la muntanya dins el mar lluïa com si fos una constel·lació. Si teniu possibilitat d’anar a Bretanya, no ho dubteu. I si no sabeu on dormir, penseu en aquesta granja familiar i acollidora. També és bonic, al mateix poblet d’Ardevon, L’Auberge de la Baie, un resturant de fruits de mar, amb plats molt recomanables, i unes bones habitacions. Feia molts anys que volíem anar a Bretanya. I no ens vam equivocar. És un destí turístic fascinant, diferent i magnífic. Ideal a totes les edats, també pels infants. La ciutat monestir normanda del Mont Saint Michel, rodejada per l’Atlàntic, a tocar de la Bretanya, és un d’aquells llocs màgics on cal anar ni que sigui una vegada a la vida. L’espectacle natural, el brau oceà picant un cop i un altre contra les altíves muralles. La marea pujant i baixant al ritme de les hores. L’espectacle humà: una esglèsia de somni, un claustre d’encaix de pedra, terrasses plenes de flors, abocades a l’Atlàntic, carrers medievals plens de vida. La música, les hores monàstiques cantades damunt del mar. Hi ha una visita, quan cau la tarda, amb concerts en directe en cada racó del vell monestir. Si podeu, si us agrada la música, si voleu asserenar l’ànima, feu-la. Des del Mont Saint Michel bona part de Bretanya està al vostre abast, sobretot la part nord, i un bon tros de Normandia.
Esta foto del Mont Saint Michel está tomada desde el jardín de la casa rural “Viento de las Greves”, donde nos alojábamos. De noche, la montaña en el mar lucía como si fuera una constelación. Si tienen la posibilidad de ir a Bretaña, no lo duden. Y si no saben donde dormir, pensad en esta granja familiar y acogedora. También es bonito, en el mismo pueblecito de Ardevon, el Auberge de la Baie, un resturante de frutos de mar, con platos muy recomendables, y unas buenas habitaciones. Hacía muchos años que queríamos ir a Bretaña. Y no nos equivocamos. Es un destino turístico fascinante, diferente y magnífico. Ideal a todas las edades, también para los niños. La ciudad monasterio normanda del Mont Saint Michel, rodeada por el Atlántico, cerca de Bretaña, es uno de esos lugares mágicos donde hay que ir aunque sea una vez en la vida. El espectáculo natural, el océano repicando, una y otra vez contra las altivas murallas. La marea subiendo y bajando al ritmo de las horas. El espectáculo humano: una iglesia de ensueño, un claustro de encaje de piedra, terrazas llenas de flores, colgadas sobre el Atlántico, calles medievales llenas de vida. La música, las horas monásticas cantadas encima del mar. Hay una visita, cuando cae la tarde, con conciertos en directo en cada rincón del viejo monasterio. Si pueden, si os gusta la música, si quieren serenar el alma, haganla. Desde el Mont Saint Michel buena parte de Bretaña está a su alcance, sobre todo la parte norte, y un buen trozo de Normandía.
Els castells del Loira, al mig de França, són un bon destí de vacances. Tota la vall es plena de palaus, castells i monestirs. Alguns amb jardins de conte de fades. Altres en entorns privilegiats. Villandry, Azay le Rideau, Ussé, Chenonceau, Chambord… són, per a mi, els millors. També hi ha les ciutats medievals com Vitré, (a la foto), o Chinon. I presidint-ho tot, el riu Loira i els seus afluents, en un paisatge d’aquells que validen un bon viatge, com París o Venecia.
El palau, i el magnífic parc i bosc, de Fontainebleau, a tocar de París, mereix una bona visita. Aquí va residir Napoleó. A més, la visita dels exteriors que són gratuïts, és una experiència inoblidable. Passejar pels seus jardins, admirar les fonts… Des de París, autobusos i trens a dojo. No deixeu de veure aquesta maravella.
Disneyland París? Perquè no?. Un parc temàtic no és dolent ni bo en si mateix, depén de l’ús que se’n fa. Una visita a París amb infants cal que inclogui un dia a Disneyland, o més, segons, el nostre tarannà. Disneyland és un parc temàtic de concepció americana. Dit això, podeu passejar-hi sense complexos. Els més petits de la casa us ho agraïran. I si passeu de veure personatges Disney fins a la sopa, no cal que us allotjeu als hotels del parc. des de París s’hi arriba fàcil. Mireu el hotels de parís o voltants.
La Bretanya és un destí somniat per molta gent. I fan bé. Els seus penyasegats, platges de sorra amb milers de petxines, castells vora l’oceà, (com aquest de La Latte), poblets medievals, barques que van a les illes i la seva pluja, molta pluja la fan un destí únic. Recòrrer la Bretanya un estiu qualsevol és un plaer quasi diví. Allotjeu-vos en cases de turisme rural, en granges plenes de vaques frisones i degusteu-ne els fromages. Nosaltres ho vam fer a “Vent des Greves”, a Ardevon, davant del maravellós monestir de Mont Saint Michel. O bé en hotelets plens d’encant, com l’Auberge de la Baie. Un cop tingeu un allotjament, sigui hotrel, granja o càmping, només us caldrà descobrir Bretanya. El Mont Saint Michel, abadia increible dalt d’un illot, serà l’inici. Caps com Frehel, Finisterre i cales, pobles de pescadors, ciutats medievals com Dinan, Vannes o Saint Maló, illes angleses o franceses, boscos plens de druides tallant-ne el besc. A França, a l’estiu, un destí inmillorable pels infants: platges de sorra que la marea descobreix plenes de petxines… somnieu…
Bretaña es un destino soñado por mucha gente. Y hacen bien. Sus acantilados, playas de arena con miles de conchas, castillos borde del océano, (como este de La Latte), pueblos medievales, barcas que van a las islas y su lluvia, mucha lluvia, la hacen un destino único. Recorrer la Bretaña un verano cualquiera es un placer casi divino. Alojarse en casas de turismo rural, en granjas llenas de vacas frisonas, un encanto y saborear sus quesos, una delicia. Nosotros lo hicimos en “Viento des las Greves”, en Ardevon, delante justo del maravilloso monasterio de Mont Saint Michel. O bien en hotelitos llenos de encanto, como el Auberge de la Baie. Una vez tengais un alojamiento, sea hotrel, granja o camping, sólo necesitareis descubrir Bretaña. El Mont Saint Michel, una abadia increíble sobre un islote, será el inicio. Cabos como Finisterre y calas, pueblos de pescadores, ciudades medievales como Dinan o Saint Malo, islas inglesas o francesas, bosques llenos de druidas. En Francia, en verano, un destino inmejorable para los niños: playas de arena que la marea descubre rebosantes de conchas … Soñar despiertos…
La catedral de Bourges només vol ser l’exemple de les maravelloses catedrals gòtiques que trobareu si decidiu dedicar unes vacances a recorrer el centre de França. Bourges, com Chartres, Reims, Amiens o París conserven increibles esglèsies que s’han de veure. Per allotjar-vos en família us recomano cadenes hoteleres com Novotel o B&B, que tenen habitacions, a preus molt asequibles, per quatre persones. Per dinar en família visiteu els self-services dels supermercats Casino.
Prop de Poitiers, a uns 500 quilòmetres de Barcelona, al cor de França, s’alça el complex lúdic de la imatge més gran d’Europa. Si disposeu d’uns dies, val la pena fer la tirada de cotxe fins a Futuroscope. Cines de tot tipus, jocs, atraccions, espectacles tot barrejat en un lloc agradable, sense tanta massificació com en altres parcs temàtics. En una mida molt humna i pensat en format europeu. Rodejat d’hotels, de molts preus i qualitats, des d’on s’hi pot accedir caminant. Els vostres fills, i vosaltres us ho passareu molt bé. Podeu, també, fer un volt per Poitiers. Si disposeu de prou dies, podeu visitar altres bonics llocs de França que trobeu en passar o, si aneu de parcs, visitar el parc de l’espai de Toulouse, on hi ha els coets de l’agència de l’espai europea.
El monestir gòtic de Vallbona de les Monges, el més oblidat de la ruta del Císter, és una petita joia. Situat a l’Urgell, prop de Tàrrega, s’hi arriba per la carretera de Maldà. Si, a més, teniu la sort de poder sentir cantar missa, o vespres, a les monges benedictines, llavors us creureu al mateix cel. Podeu completar la ruta amb una visita al museu de Verdú, poblet medieval, o un recorregut per Guimerà i la Vall del riu Corb, amb el balneari de Vallfogona, on podeu dormir en un hotel de 4 estrelles. Per dinar, aneu al restaurant del poble de Belianes.
A la Fenolleda, prop de la seva capital, Sant Pau de Fenollet, a una trentena de quilòmetres al nord de Perpinyà, en direcció a Foix, trobareu les gorges més profundes en terra catalana. Una carretera estreta, no apte per cardíacs, ni per conductors novells o gent que pateixi vertígen, les recorre en la seva totalitat. No us esteu de passar uns dies a la zona i visitar els castells càtars de la zona: Puilaurens, Queribús o Perapertusa.
Al sud de França, molt a prop de Perpinyà, hi ha la serralada de les Alberes, que marca el límit dels territoris de parla catalana. Allà, entre el Roselló i la Fenolleda, s’alcen alguns dels més bonics castells càtars. Un d’ells és Queribús. Alçat damunt d’un pitó rocós, es veu perfectament des de la carretera general que va de Perpinyà a Foix i Carcassonne, passant per Quillan. Només cal desviar-se una desena de quilòmetres per la ruta de Cucugnan. Si voleu enllaçar aquesta excursió amb d’altres, o bé disposeu d’uns dies, no us esteu de visitar el veï castell de Perapertusa, les increibles gorges de Galamús a tocar de Sant Pau de Fenollet i, en general tota la regió. A Perpinyà o Quillan trobareu molts hotels.
Voleu veure un volcà en directe?. Aneu a Olot, i d’allà a Santa Pau per la carretera que va a Mieres. Uns quilòmetres més enllà trobareu un ampli aparcament, al bell mig del parc de la zona volcànica de la Garrotxa. Des de l’aparcament és molt senzill arribar fins el cim del volcà de Santa Margarida. Un camí d’un parell de quilòmetres, amb alguna pujada de mèrit. Ara bé, els boscos s’ho valen. sobretot a la tardor. La vista des de dalt només la supera el Teide. La caldera volcànica és prou clara. Podeu lligar aquesta sortida amb la visita a la famosa fageda d’en Jordà, Banyoles, Besalú o Olot. També podeu arribar-vos fins el veï volcà del Croscat, amb el tall geològic, ensenyant la panxa, molt espectacular. Podeu dinar als restaurants del parc, o a Santa Pau, un bonic poble medieval, amb hotels de somni.
Qualsevol excusa és bona per anar fins el magnífic parc natural del Corredor. Podeu arribar-hi fàcilment per la pista de terra, en molt bon estat, que surt del Coll de Can Bordoi, a la carretera entre Llinars del Vallés i Dosrius. Podeu pujar-hi per Llinars, per Dosrius o bé per Vallgorguina, però aquesta és la vessant nord, i la pista pot estar més malament. Dalt del cim hi ha una gran ermita, amb restaurant, bar i molt aparcament. També grans espais per jugar i boscos. Però els rucs es troben una mica abans d’arribar a l’ermita, a mig camí. Allà podreu fer una cavalcada sigueu grans o minyons, i us podeu treure el carnet de conduïr “burros”!. Una bona excursió per fer en un matí, o millor encara tot el dia.
Voleu veure rapinyaires volar? Una sortida d’un matí us pot portar fins Sant Feliu de Codines, via Mollet i Caldes de Montbui. Allà hi ha el Cim d’Àligues, un lloc pels amants de les grans aus. Podeu completar l’excursió amb una visita a Sant Miquel del Fai, que està molt a prop, o una parada a Caldes de Montbui, on podreu observar la curiositat natural de les seves fonts d’aigua calenta, com ara la del Lleó.
@ Sortides familiars 