Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Anuncis

Fira Terrània de Montblanc


Ja us hem parlat abans en aquest mateix bloc de la fastuosa vila medieval de Montblanc. Si no hi heu estat mai, o teniu ganes de tornar-hi, el darrer cap de setmana de setembre en teniu l’excusa perfecta. Perquè a l’antiga església de Sant Francesc, i pels seus voltants, te lloc la fira Terrània. És una fira de ceràmica, i de ceramistes. A més de visitar l’exposició, que te lloc en la nau del temple gòtic, d’una bellesa impactant, podreu comprar les peces exposades i participar amb els vostres infants en les activitats programades. Així teniu mercat de ceramistes, diversos tallers de ceràmica per a infants, música en directe i altres activitats relacionades amb el món de la ceràmica. Admireu el treball del fang, i veniu a Montblanc a veure els artesans i artistes fer demostracions de tornejat, modelat i cocció mitjançant la tècnica del rakú. Hi haurà  forn experimental. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, darrer de setembre i primer d’octubre, arribeu-vos a  Montblanc, la vila murallada, preciosa. Montblanc te altres alicients per les famílies amb nens i nenes, potser el més interessant, per Sant Jordi, sigui una fantàstica Setmana Medieval.  També podeu complementar la visita a Montblanc amb una estada per fer l’anomenada Ruta del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és a tocar de la vila, a uns 15 kms.  Per menjar us suggerim el buffet lliure de Bon Àrea, senzill i molt baratet, encar que sovint atapeït. Teniu també  la fonda Cal Blasi, on disposen d’habitacions. Si aneu a Poblet potser us agradarà allotjar-vos al nou hotel del monestir o a la Masia del Cadet. També a l’Espluga de Francolí, bonic poble, amb una cova prehistòrica de campanetes, podeu trobar allotjament i bon menjar a  l’Ocell Francolí, que és una casa fonda.  Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de visitar Montblanc amb motiu de Terrània o amb qualsevol altre motiu. Recordeu: a només una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, hi ha Montblanc.

Ya os hemos hablado antes en este mismo blog de la fastuosa villa medieval de Montblanc. Si no habéis estado nunca, o hay ganas de volver, el último fin de semana de septiembre tenéis la excusa perfecta. Porque la antigua iglesia de San Francisco, y en sus alrededores, tiene lugar la feria Terrània. Es una feria de cerámica, y de ceramistas. Además de visitar la exposición, que tiene lugar en la nave del templo gótico, de una belleza impactante, pueden comprarse las piezas expuestas y participar con los niños en las actividades programadas. Así habrá que admirar el trabajo del barro, y ver los artesanos y artistas hacer demostraciones de torneado, modelado y cocción mediante la técnica del rakú. Habrá un horno experimental que se abrirá una tarde de la feria. Normalmente también hay actuaciones folclóricas de grupos de música, diablos o gigantes de la villa. Ya lo sabéis: este fin de semana acercaos a Montblanc, la villa amurallada, preciosa. Montblanc tiene otros alicientes para las familias con niños y niñas, quizás el más interesante, por Sant Jordi, sea una fantástica Semana Medieval. También pueden complementar la visita a Montblanc con una estancia para hacer la llamada Ruta del cister, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet está cerca de la villa, a unos 15 kms. Para comer les recomendamos el buffet libre de Bon Área, sencillo y muy barato, aunque a menudo lleno de gente. Tienen también la Fonda Cal Blasi, donde disponen de habitaciones. Si van hasta Poblet quizá les guste alojarse en el nuevo hotel del monasterio o en la Masía del Cadet. También en la Espluga de Francolí, bonito pueblo, con una cueva prehistórica de campanillas, pueden encontrar alojamiento y buena comida en el Ocell Francolí, que es una casa fonda. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejéis de visitar Montblanc con motivo de Terrània o con cualquier otro motivo. Recuerdad: a sólo una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, os espera Montblanc.

Vicenza, revisitada



Si mai aneu de Milà a Venecia, o feu una volta pel nord d’Italia. Si baixeu dels Alps, per Cortina d’Ampezzo, després de fer una esquiada. Si esteu fent un volt pels llacs magnífics prop de la imponent ciutat medieval de Verona. O si aneu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, per visitar Bolonya, Mantua, Parma, Ferrara o Ravenna. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recórrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificència i poder de Verona i Venècia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir Palladio. I dir Palladio és anomenar l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de Palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar el teatre Olímpic, i els meravellosos palaus dins els murs de la ciutat, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de Vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglésies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellesa. Del seu aire distingit. Nosaltres no ens hem allotjat mai a Vicenza, però heu de saber que hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros no nos hemos alojado nunca en Vicenza, pero hay un hotel, fantástico, de la cadena AC hoteles. Para una buena comida o cena, o para ir de ambiente, vayan a La Borsa, un buen restaurante.

Festival de Música Cantonigros


Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 13 i el 16 de juliol de 2017. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un esdeveniment tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquets recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Fira templera a Puig-Reig


La vila de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central, és l’escenari d’una lluïda festa que rememora el passat templer de Puig-reig. És la Festa del Solstici, que es complementa amb un Mercat dels Templers. Tot un cap de setmana per descobrir el poble, i com vivien els templers. No us perdeu el mercat dels templers, les recreacions històriques, les danses, les visites teatralitzades i els jocs medievals!. Heu de saber que el castell de Puig-reig va ser una de les últimes comandes de templers de Catalunya. Des d’aquesta situació privilegiada controlaven els territoris que tenien entre el Berguedà i la Cerdanya. Ara podeu saber, gràcies a la Festa del Solstici i al Mercat dels Templers, com es vivia en un poble del segle XIII dominat per l’ordre del Temple. Puig-Reig està només a una hora de Barcelona. Son 80 kms. de bona autovia. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig per fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar aquests dies a Puig-reig caldrà reservar. Al carrer major teniu dos bons restaurants: El Celler de Ca la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, fantàstic, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’Hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Arriveu-vos a Puig-Reig per la festa templera, que val la pena!.

En Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central se celebra una feria templaria bonita, con muchas actividades para los niños. Mercado medieval, muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles…  Música, orquestas, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustará. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, en el número 48 de la calle Mayor, tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante. Buena feria medieval en Puig-Reig.

Festa del Corpus a Badalona


El dijous 15 de juny de 2017, començarà el a Dalt la Vila amb el tradicional “Ou com balla” a la Rectoria de Santa Maria, la festa del Corpus promocionada pels Catifaires de Badalona. A la tarda, hi haurà l’ou com balla, a la rectoria, a les 19 hores el pregó del Corpus i, tot seguit, a les 20,30 hores, a l’església dels Pares Carmelites, al carrer del Carme, hi haurà un concert coral. Però la festa grossa serà diumenge 18 de juny durant tot el dia amb les tradicionals catifes que cada any podem veure als carrers de ‪#‎DaltlaVila‬ de Badalona. Enguany, una desena de carrers del barri antic de Badalona lluiran les tradicionals catifes. A les 7 hores del matí és començaran a fer, i a les 13 hores, a la Rectoria faran la Rifa de Corpus. A la tarda, a les 18 hores, hi ha l’Ofici solemne i, a continuació, el Seguici i Processó que posarà el punt i final a les catifes, tot desfent-les, i a la diada de ‪#‎Corpus‬. Un dia que convida a la participació ciutadana i a donar vida a Dalt la Vila. Si esteu interessats en fer una catifa només cal que us adreceu a l’Associació de Catifaires de Dalt la Vila de ‪#‎Badalona‬. No us perdeu les nombroses catifes, confeccionades pels veïns i veïnes, sobretot nens i nenes. Deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el seguici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és aquí molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers, o a Sitges o a Sallent, on també fan catifes de flors. Apa doncs!, el cap de setmana cap a Badalona, i podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.

Temps de flors Girona


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2017 podeu anar-hi fins el diumenge 21 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.