Bamberg


Poques ciutats tan boniques, a Europa, com Bamberg. Una vila petita, insignificant, poc coneguda. Precisament per això, miraculosament conservada, preservada dels bombardejos de les guerres mundials, de les destruccions. Una ciutat a escala humana amb un patrimoni impresionant, increible. Teniu la catedral. La millor catedral romànica d’Alemania. Així, com sona. Una sobirana catedral, llarga, alta, plena d’art. Amb la famosa imatge del cavaller, zènit de l’escultura medieval germànica. Ara bé, us costarà trobar-lo, amagat dins el temple. Amb un casc antic de somni. Patrimoni de la humanitat. Un riu, suau, encantador, i els seus múltiples canals, converteixen el centre de la vila en un rosari d’illes i ponts on s’alçen els palaus i els monuments, com el famós ajuntament, penjat sobre l’aigua. Cal recòrrer Bàmberg lentament, sense un destí fix. Entrar en els claustres i patis, assaborir-la. Trobar-se, de sobte, sense pretendre-ho amb la maravella del roserar del princep-bisbe, al palau episcopal. És, tota ella, com un regal. Visiteu Bamberg quan us decidiu a visitar Nüremberg. Està només a uns 80 kms. al nord d’aquesta fita alemana ineludible. I, ens atrevim a dir-ho, us agradarà tant com la ciutat imperial. Paraula d’honor. A bamberg teniu bons hotels, com ara el Weierich, en ple centre, amb habitacions familiars. O el Brudermülhe, amb un restaurant excel·lent. Nosaltres varem dormir a Nüremberg, que era el nostre centre, en un Novotel. La zona n’està ple. Incloueu Bamberg en el vostre recorregut de descoberta d’Alemania. Un país que us sorpendrà.

Pocas ciudades tan bonitas, en Europa, como Bamberg. Una villa pequeña, insignificante, poco conocida. Precisamente por eso, milagrosamente conservada, preservada de los bombardeos de las guerras mundiales, de las destrucciones. Una ciudad a escala humana con un patrimonio impresionante, increible. Tienen la catedral. La mejor catedral románica de Alemania. Así, como suena. Una soberana catedral, larga, alta, llena de arte. Con la famosa imagen del caballero, cénit de la escultura medieval germánica. Ahora bien, os costará encontrarlo, escondido en el templo. Con un casco antiguo de ensueño. Patrimonio de la humanidad. Un río, suave, encantador, y sus múltiples canales, convierten el centro de la villa en un rosario de islas y puentes donde se alzan los palacios y los monumentos, como el famoso ayuntamiento, colgado sobre el agua. Hay que recorrer Bamberg lentamente, sin un destino fijo. Entrar en los claustros y patios, saborearla. Encontrarse, de pronto, sin pretenderlo con la maravilla de la Rosaleda del príncipe-obispo, en el palacio episcopal. Es, toda ella, como un regalo. Visite Bamberg cuando decidan visitar Nüremberg. Está sólo a unos 80 kms. al norte de esta meta alemana ineludible. Y, nos atrevemos a decirlo, les gustará tanto como la misma ciudad imperial. Palabra de honor. En Bamberg tienen buenos hoteles, como el Weierich, en pleno centro, con habitaciones familiares. O el Brudermülhe, con un excelente restaurante. Nosotros dormimos en Nüremberg, que era nuestro centro, en un Novotel. La zona está llena de ellos. Incluyan Bamberg en su recorrido por Alemania. Un país que les sorprenderá.

Tordesillas


Tordesillas, prop de Valladolid, al cor de Castella, és una gran cruïlla de camins al centre d’Espanya. Penjada damunt del riu Duero, controlant-ne el pas, dominant-ne el pont, Tordesillas fou un nucli molt important durant l’edat mitjana i moderna. D’aquell temps conserva nombroses mostres d’art. Però la més espectacular, la més sorprenent, és el convent de Santa Clara, (a la foto). Una joia mudejar, amb uns interiors increibles, amb uns artesonats fabulosos, una fita de l’art, on visqué fins a la mort la mare de l’emperador Carles V, la famosa Joana la Boja. Al casc antic, amb la seva plaça major, on les esglèsies i convents es donen de la mà amb palaus i cases senyorials, blasonades, poderoses, podreu passejar rememorant la història. Des del pont, damunt del riu castellà per excel·lència veureu la vila iluminar-se al caure la nit, amb el convent de Santa Clara al cim. Tordesillas és un bon enclau, ho ha estat sempre, per fer de centre en la vostra visita a Castella, a Simancas, a Valladolid, a Toro, a Salamanca, a Medina. Podeu dormir a l’Hotel Torre de Sila, el millor de la ciutat. O a l’hotel el Tratado, o al simpàtic Los Toreros, amb bon restaurant, on nosaltres ens varem allotjar, avui ja una mica superat pel temps. En les vostres anades i vingudes per Castella no oblideu la visita, obligada, de veritat, a Santa Clara de Tordesillas.

Tordesillas, cerca de Valladolid, en el corazón de España, es una gran cruce de caminos en el centro de Castilla. Colgada sobre el río Duero, controlando el paso, dominando su puente, Tordesillas fue un núcleo muy importante durante la edad media y moderna. De aquel tiempo conserva numerosas muestras de arte. Pero la más espectacular, la más sorprendente, es el convento de Santa Clara, (en la foto). Una joya mudejar, con unos interiores increíbles, con unos artesonados fabulosos, un hito del arte, donde vivió hasta su muerte, la madre del emperador Carlos V, la famosa Juana la Loca. En el casco antiguo, con su plaza mayor, donde las iglesias y conventos se dan de la mano con palacios y casas señoriales, blasonadas, poderosas, podrá pasear rememorando la historia. Desde el puente, sobre el río castellano por excelencia verá la villa iluminarse al caer la noche, con el convento de Santa Clara en la cima. Tordesillas es un buen enclave, lo ha sido siempre, para hacer de centro en su visita a Simancas, Valladolid, Toro, Salamanca o Medina. Pueden dormir en el Hotel Torre de Sila, el mejor de la ciudad. O en el hotel el Tratado, o en el simpático Los Toreros, con buen restaurante, donde nosotros nos dimos en alojarnos, hoy ya algo superado por el paso del tiempo. En sus idas y venidas por Castilla no olviden la visita, obligada, de verdad, a Santa Clara de Tordesillas.

Domme


Domme és un petit poblet de la vall francesa del riu Dordogne. Aquesta vall, només a un dia de viatge des de Barcelona, 400 km, és un dels racons més bonics que podeu trobar a França. El poblet, situat a un costat de la plàcida Dordogne, damunt d’un alt espadat que domina el riu i els pobles veïns, és encantador. L’atractiu principal és la plaça del mercat, porxada, ( a la foto).  Però tota la vila és una cucada, amb les seves cases medievals, i els carrers ordenats, Domme és una bastida, intocats des de l’edat mitjana. Mereix una visita l’esglèsia de Notre-Dame-de-l’Assomption, uns grafitis fets pels cavallers templers, un curiós museu d’arts i tradicions populars, i unes coves, petites, però amb belles concrecions a l’interior. Prop de Domme tota la vall de la Dordogne us ofereix els seus monuments: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinant ciutat medieval, maravella mundial. La Roque-Gageac, un altre conjunt medieval de campanetes, com ho és també Beynac-et-Cazenac. Totes aquestes fites, patrimoni de la humanitat de la Unesco, són pobles d’entre els més bonics de França. Visiteu aquesta bastida medieval de pedres color de mel en el transcurs d’una ruta per la Dorgdogne i el Périgord Noir. Us prometem que no quedareu gens decepcionats. Per dormir, a Domme, teniu tres hotelets encantadors. L’Esplanade, un bon hotel, però potser el més sofisticat. Els Quatre Vents, amb habitacions grans, per famílies, i el Nouvel Hotel. També uns bonics càmpings, fins a 10 càmpings! de diferents categories, pels amants de la natura. La Vall de la Dordogne és un bon lloc per fer vida a l’aire lliure, anar en bicicleta o baixar en kaiac pel riu, en família. Per això el càmping triomfa tant.

Domme es un pequeño pueblecito del valle francés del río Dordogne. Este valle, a sólo un día de viaje desde Barcelona, unos 400 km, es uno de los rincones más bonitos que se pueden encontrar en Francia. El pueblo, situado a un lado de la plácida Dordogne, sobre un alto acantilado que domina el río y los pueblos vecinos, es encantador. El atractivo principal es la plaza del mercado, porchada, (en la foto). Pero toda la villa es una cucada, con sus casas medievales, y las calles ordenadas, porque Domme es una bastida, intocada desde la Edad Media. Merece una visita la iglesia de Notre-Dame-de-l’Assomption, unos grafitis hechos por los caballeros templarios, un curioso museo de artes y tradiciones populares, y unas cuevas, pequeñas, pero con hermosas concreciones en el interior. Cerca de Domme todo el valle de la Dordogne les ofrece sus monumentos: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinante ciudad medieval, maravilla mundial. La Roque-Gageac, otro conjunto medieval de campanillas, como lo es también Beynac-et-Cazenac. Todas estas metas, patrimonio de la humanidad de la Unesco, son pueblos de entre los más bellos de Francia. Visite esta “bastide” medieval con sus piedras color de miel en el transcurso de una ruta por la Dorgdogne y el Périgord Noir. Os prometemos que no quedareis decepcionados. Para dormir, en Domme, tienen tres hotelitos encantadores. L’Esplanade, un buen hotel, pero quizás el más sofisticado. Los Cuatro Vientos, con habitaciones grandes, para familias, y el Nouvel Hotel. También hermosos campings, ¡hasta 10 campings hay cerca de Domme!, de diferentes categorías, para los amantes de la naturaleza. Y es que el valle de la Dordogne es un buen lugar para hacer vida al aire libre, ir en bicicleta o bajar en kayac por el río, todo en familia. Por eso el camping triunfa tanto.

Villalcázar de Sirga


Estem enamorats de Villalcázar de Sirga. Aquest poblet de Palència, a Castella i Lleó, te totes les virtuts de la terra. És auster, dur, ferreny, potent, sense cap concesió. Natural i directe. Els seu art també és així. Sense contemplacions, sense cap mena d’edulcorant. Sincer, planer, rotund. Perdut a la meitat del camí de Sant Jaume de Galícia, a Villalcázar només hi paren aquells que fan el camí a peu, o en bici. Poques vegades els automovilistes. Potser perquè està a tocar de la monumental vila de Carrión de los Condes i ja estem farts d’art?. Potser perquè fa mandra tornar a parar i desviar-se quan tot just acabem d’arrancar el cotxe. Potser sí. Greu error però. Perquè Villalcázar només te un monument, Santa Maria la Blanca, a la foto. Però de veritat que val la pena veure’l. Del segle XIII, tres grans naus i un creuer inmens. Portal doble, amb dues portades esculpides. A l’interior un magnífic retaure. Però el millor està per arribar: en una capella els millors sepulcres medievals que hem vist. Una joia de l’art funeràri.Així doncs, ja ho sabeu. Pareu a Carrión a veure les maravelles que ofereix, però deixeu deu minuts per gaudir d’aquesta colegiata perduda en mig de la terra castellana. A Villalcázar podeu dinar molt bé. En Pablo Payo, nomenat “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o dels templers. Segons com millor reserveu: 979 88802. Si us cal dormir teniu dos hostals, sense pretensions, petits: Las Cantigas, tel. 979 888013, i el de l’ajuntament, més modern, l’Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelet de Turismo Rural. Tel: 979 888015. Si us decidiu a fer el camí de Compostela, ja ho sabeu, pareu a Villalcázar de Sirga!

Estamos enamorados de Villalcázar de Sirga. Este pueblecito de Palencia, en Castella y León, tiene todas las virtudes de la tierra. Es austero, duro, feroz, potente, y sin ninguna concesión. Natural y directo. Su arte también es así. Sin contemplaciones, sin ningún tipo de edulcorante. Sincero, llano, rotundo. Perdido en la mitad del camino de Santiago de Compostela, en Villalcázar sólo paran aquellos que hacen el camino a pie o en bici. Pocas veces los automovilistas. ¿Quizá porque está junto a la monumental villa de Carrión de los Condes y ya estamos hartos de arte?. ¿Quizá porque da pereza volver a parar y desviarse cuando apenas acabamos de arrancar el coche?. Quizá sí. Grave error no obstante. Porque Villalcázar sólo tiene un monumento, Santa Maria la Blanca, en la foto. Pero de verdad que vale la pena verlo. Del siglo XIII, tres grandes naves y un crucero inmenso. Portal doble, con dos portadas esculpidas. En el interior un magnífico retablo. Pero lo mejor está por llegar: en una capilla los mejores sepulcros medievales que hemos visto nunca. Una joya del arte funerario español. Así pues, ya lo sabéis. Parad en Carrión a ver las maravillas que ofrece, pero dejense diez minutos para disfrutar de esta colegiata perdida en medio de la tierra castellana. En Villalcázar puede comer muy bien. Pablo Payo, nombrado “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o de los templarios. Según como, mejor reservar: 979 88802. Si necesita dormir tiene dos hostales, sin pretensiones, pequeños: Las Cantigas, tel. 979 888013, y el del ayuntamiento, más moderno, el Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelito de Turismo Rural. Tel.: 979 888015. Si os decidís a hacer el camino de Compostela, ya lo sabéis, ¡parad en Villalcázar de Sirga!

Colònia


A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.

Bruniquel


Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

Calatayud


Calatayud és una vila gran, molt gran, d’Aragó. La seva posició geogràfica, estratègica, a mig del camí que va de Barcelona a Madrid per Saragossa, i del camí que baixa de Sòria cap a  Terol, l’ha fet crèixer i prosperar. Calatayud te monuments mudejars molt bonics, com ara les seves esglèsies, presidides per Santa Maria, (a la foto). El seu casc antic, típicament aragonés i ple de palaus, mereix una visita. Però Calatayud també són els seus voltants. Tenint com a centre Calatayud disposareu, durant un pont o uns dies de festa, d’una excel·lent base logística per visitar indrets que no podeu deixar-vos perdre. En menys de 50 kms. a la rodona des de Calatayud teniu: el monestir de Pedra, amb els seus salts d’aigua. Daroca i els seu casc medieval, únic a Espanya. La llacuna de Gallocanta amb les aus migratòries. Balnearis per descansar com Jaraba, Alhama d’aragó o els de Paracuellos de  Jiloca. Ciutats amb castells i palaus com Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa Maria de la Huerta, joia del Císter. I pobles i poblets més petits, amb monuments que no podem descriure per manca d’espai, com ara Monteagudo de las Vicarias i tants d’altres. A Calatayud s’hi menja molt béi s’hi dorm encara millor. És sorprenent la quantitat i la qualitat dels seus hotels i restaurants. Només podreu triar si sabeu bé el que voleu. Hotels amb molt d’encant, com el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o l’Arc de San Miquel. O bé el Puerta de Terrer. Moderns, com el castillo de Ayud. Tradicionals allotjaments i fondes a peu de carretera com el Calatayud. O bé l’hotel amb el restaurant de tota la vida, asequible i amb bon menú, recomanable, el Fornós. No us queixareu!.

Calatayud es una ciudad grande, muy grande, de Aragón. Su posición geográfica, estratégica, en medio del camino que va de Barcelona a Madrid por Zaragoza, y del camino que baja de Soria hacia Teruel, la ha hecho crecer y prosperar. Calatayud tiene monumentos mudéjares muy bonitos, como sus iglesias, presididas por Santa María, (en la foto). Su casco antiguo, típicamente aragonés y lleno de palacios, merece una visita. Pero Calatayud también son sus alrededores. Teniendo como centro Calatayud dispondrá, durante un puente o unos días de fiesta, de una excelente base logística para visitar lugares que no podéis dejaros perder. En menos de 50 kms. a la redonda desde Calatayud tienen: el monasterio de Piedra, con sus saltos de agua. Daroca y su casco medieval, único en España. La laguna de Gallocanta con las aves migratorias. Balnearios para descansar como Jaraba, Alhama de aragón o los de Paracuellos de Jiloca. Ciudades con castillos y palacios como Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa María de la Huerta, joya del Císter. Y pueblos y aldeas más pequeños, con monumentos que no podemos describir por falta de espacio, como Monteagudo de las Vicarias y tantos otros. En Calatayud se come muy bei se duerme aún mejor. Es sorprendente la cantidad y la calidad de sus hoteles y restaurantes. Sólo podreis elegir si sabéis bien lo que quereis. Hoteles con mucho encanto, como el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o el Arco de San Miguel. O bien el Puerta de Terrer. Modernos, como el castillo de Ayud. Tradicionales alojamientos y fondas a pie de carretera como el Calatayud. O bien el hotel con el restaurante de toda la vida, asequible y con buen menú, recomendable, el Fornós. ¡No os quejareis!.

León


León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

Gorges de la Jonte


Les gorges de la Jonte estan situades al sud de França, prop de Millau i de les del Tarn. La Jonte és el riu que les forma. Aquest riu s’ajunta amb el Tarn al poble de Le Rozier. Les gorges de la Jonte són menys conegudes, menys grans i menys amples que les del riu Tarn, però no per això menys boniques i espectaculars. De fet són molt més salvatges, estretes i poc visitades. El riu Jonte ha excavat uns imponents penyasegats a banda i banda des del Mont Aigoual, al parc natural de les Cévennes, fins pràcticament l’entrada a Le Rozier. Possiblement el lloc més adequat per observar les gorges és el Belvedere de Vautours. Podeu arribar-hi molt fàcilment anant per l’autopista AP-7 en direcció Girona, Narbonne, Beziers, per pendre la A-75 en direcció Millau. A Millau cal sortir, abans de passar el seu famós viaducte, i anar cap a Le Rozier. Molt ben indicat tot. Si sou amants del càmping, una alternativa molt adequada en aquesta zona natural, us recomanem el municipal, o bé un de més luxós. Però heu de saber que n’hi ha un munt i tots estan molt bé, pels estàndars francesos, és clar. (Res a veure amb els càmpings catalans). Si us estimeu més un hotel, doncs us recomanem vivament l’Auberge du Moulin, al bellíssim poblet de Ste. Enimie, a les Gorges del Tarn, o bé Le Cevenol, a Millau. Estan propers a la zona de la Jonte i hi hem dormit molt i molt bé. La zona de les gorges de la Jonte i del Tarn posseix increibles maravelles naturals. Només us ressenyem les més importants i boniques. No podeu perdre-us els avencs i coves, com ara l’Armand, o la impressionant surgència de Bramabiau, o la increible gruta de Dargilan. També la possibilitat de fer descensos en canoa, o de visitar poblets de pessebre com Canteubre, viles medievals com La Malene, amb un hotel i restaurant de campanetes, on hem dinat molt bé, o bé Sante Enimie, un dels més bonics pobles de França.

Las gargantas de la Jonte están situadas en el sur de Francia, cerca de Millau y de las del Tarn. La Jonte es el río que las forma. Este río se junta con el Tarn en el pueblo de Le Rozier. Las gargantas de la Jonte son menos conocidas, menos grandes y menos anchas que las del río Tarn, pero no por ello menos bonitas y espectaculares. De hecho son mucho más salvajes, estrechas y poco visitadas. El río Jonte ha excavado unos imponentes acantilados a ambos lados desde el Monte Aigoual, en el parque natural de las Cévennes, hasta prácticamente la entrada en Le Rozier. Posiblemente el lugar más adecuado para observar las gargantas es el Belvedere de Vautour. Pueden llegar muy fácilmente yendo por la autopista AP-7 en dirección Girona, Narbonne, Beziers, para tomar la A-75 en dirección Millau. En Millau hay que salir, antes de pasar su famoso viaducto, e ir hacia Le Rozier. Muy bien indicado todo. Si sois amantes del camping, una alternativa muy adecuada en esta zona natural, les recomendamos el municipal. Pero debe saber que hay un montón y todos están muy bien, para los estándares franceses, claro. (Nada que ver con los campings españoles y catalanes). Si prefieren un hotel, pues le recomendamos vivamente l’Auberge du Moulin, en el bellísimo pueblo de Ste. Enimie, en las Gargantas del Tarn, o bien Le Cévenol, en Millau. Están próximos a la zona de la Jonte y hemos dormido en ellos muchas veces y muy bien. La zona de las gargantas de la Jonte y del Tarn posee increíbles maravillas naturales. Sólo reseñamos las más importantes y bonitas. No pueden perderse las simas y cuevas, como Armand, o la impresionante surgencia Bramabiau, o la increíble gruta de Dargilan. También la posibilidad de hacer descensos en canoa, o visitar pueblos de pesebre como Canteubre, villas medievales como La Malene, con un hotel y restaurante de campanillas, donde hemos comido muy bien, o bien Sante Enimie, uno de los más bellos pueblos de Francia.

Els Pastorets


Quan fa que no aneu a veure els Pastorets?. Hi vàreu anar quan èreu petits, o petites?. Recordeu com de bé us ho vàreu passar veient les rucades d’en Rovelló, la lluna treure la llengua, o els dimonis fer de les seves damunt de l’escenari?. Els pastorets es representen a teatres, centres, associacions i casals d’arreu de Catalunya. Des del cap de setmana abans de Nadal , fins el dia de Reis. Mireu-vos el web de l’associació de pastorets i escolliu el més proper a casa. L’Estel de Natzaret a Sarria, (a la foto), els pastorets d’Arenys de Munt, que són musicals, els de la sala Cabanyes de Mataró, amb prestigi internacional, els mariners de Tarragona, els de Valls, o els de Badalona, on els dimonis surten de l’escenari a perseguir els minyons i les fadrines, fins que Sant Miquel, l’arcàngel, els torna a l’infern. Una tradició que els vostres fills i filles no poden perdre’s.

¿Cuando hace que no vaya a ver los Pastorets?.  ¿Fuísteis cuando erais pequeños, o pequeñas?. ¿Recordais aún lo bien que os  lo pasasteis viendo las tonterías de Rovelló, a la luna sacar la lengua, o a los demonios hacer de las suyas en el escenario?. Los pastorets se representan en teatros, asociaciones y centros de toda Cataluña. Desde el fin de semana antes de Navidad, hasta el día de Reyes. Abrid el web de la Asociación de Pastores y eligid los más cercanos a vuestra casa. La Estrella de Nazaret en Sarria, (en la foto), los pastorets de Arenys de Munt, que son musicales, los de la sala Cabanyes de Mataró, con prestigio internacional, los marineros de Tarragona, los de Valls, o los de Badalona, donde los demonios salen del escenario a perseguir a los niños y niñas, hasta que San Miguel, el arcángel, los devuelve al infierno. Una tradición que sus hijos e hijas no pueden perderse.

Ravenna


Ravenna no és una de les ciutats més publicitades d’Itàlia. No és un top-ten dels destins turístics europeus. I no obstant això us assegurem que Ravenna és un dels descobriments més maravellosos i inesperats de la península italiana. Perquè Ravenna fou la capital de l’Imperi Romà quan Roma agonitzava. I, més tard, la vila més florent de l’Imperi d’Orient. Per això Ravenna conserva un tresor increible: un seguit d’esglèsies bizantines plenes dels mosaics més fabulosos que mai haureu vist ni veureu fora. Són llocs com Sant Apollinare in classe, o Sant Vitale, (a la foto), o com el Mausoleu de la reina Gala Placidia no tenen descripció possible. Senzillament s’han de veure. S’han de gaudir. S’han de fotografiar per demostrar que existeixen en la realitat. Passeu per Ravenna si us moveu per Itàlia un estiu. Passeu-hi tornant de Roma, camí de Venècia. Perquè Ravenna està al costat de l’Adriàtic, prop de Venècia. A Ravenna no hi ha hotels de grans cadenes europees, i els hotels italians no són gaire bonics. Nosaltres varem visitar la ciutat des de Ferrara, on ens allotjavem en l’hotel Europa. aquest si que us el recomanem. De Ravenna us recomanarem doncs dos hotels sense gaire entusiasme. Només els hem vist des de fora. Són el Diana, i el Byron.

Ravenna no es una de las ciudades más publicitadas de Italia. No es un top-ten de los destinos turísticos europeos. Y sin embargo os aseguramos que Ravenna es uno de los descubrimientos más maravillosos e inesperados de la península italiana. Porque Rávena fue la capital del Imperio Romano cuando Roma agonizaba. Y, más tarde, la villa más floreciente del Imperio de Oriente. Por eso Ravenna conserva un tesoro increíble: una serie de iglesias bizantinas llenas de los mosaicos más fabulosos que nunca habréis visto ni verán fuera de ella. Són lugares como San Apollinare in clase, o San Vitale, (en la foto), o como el Mausoleo de la reina Gala Placidia no tienen descripción posible. Sencillamente hay que verlos. Se han de disfrutar. Deben fotografiarse para demostrar que existen en la realidad. Pase por Ravenna si se mueve por Italia un verano. Pase allí volviendo de Roma, camino de Venecia. Porque Rávena está al lado del Adriático, cerca de Venecia. En Ravenna no hay hoteles de grandes cadenas europeas, y los hoteles italianos no son muy bonitos. Nosotros visitamos la ciudad desde Ferrara, donde nos alojábamos en el hotel Europa. Este si que os lo recomendamos. De Ravenna les recomendaremos pues dos hoteles sin demasiado entusiasmo. Sólo los hemos visto desde fuera. Son el Diana, y el Byron.

Almeria


Almeria és un destí per tota època de l’any. Que ho és per l’hivern sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges d’ensomni, inigualables, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. L’alcassaba, forta i altiva domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, de traçat ben àrab, esglèsies, convents, i la catedral, donen tipisme a l’antiga medina. Els entorns tenen encara més atractiu: el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses, com Mossul o Los Genoveses. La costa nord, amb San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, com Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, amb les jarapes. El desert, i el hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria sempre anem al Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

La Vall de Campan


Campan

La Vall de Campan, a l’altra banda dels Pirineus, és una bonica terra francesa, situada a cavall de dos ports mítics: l’Aspin i el Tourmalet. Oberta al nord, vers Bagneres de Bigorre i Lourdes, i tancada al sud per la massa imponent del Pirineu més axial, creuada pel riu Adour, Campan i la seva vall ens ofereixen multitud d’atractius. Si ja us heu recorregut amb la vostra família tots els valls pirinecs d’aquest costat de la serralada, potser ja va siguent hora de fer un volt per l’altra banda. La vall es plena de poblets pintorescos amb esglèsies de tota mena, ( a la foto la del poble de Campan), del romànic més bonic, al més abigarrat barroc de muntanya. També són ressenyables els seus mercats coberts i les cases fortes. Però és la natura la reina del viatge. Les muntanyes, altíssimes, han estat dominades per l’home. Un telefèric us portarà des de l’estació d’esquí de La Mongie, una mica monstruosa, fins el observatori del Pic del Migdia. Una excursió que no podeu perdre-us. També són inexcusables les pujades al Tourmalet i l’Aspin, tot i que no cal que sigui dalt d’una bicicleta. O si preferiu quelcom més tranquil, quedeu-vos a La Payolle, al final del vall, on teniu molts senders i una estació d’esquí de fons. Si us agraden les coves no deixeu de veure les de Medous. En aquesta vall hi ha molts petits hotels, càmpings i bonics refugis. Ens agrada especialment la Maison d’Hoursentut, càlida i ben condicionada, habitacions familiars, al poblet de Gripp, pujant cap a La Mongie. Tota la vall està farcida de petits restaurants acollidors. Ens fa el pes l’Auberge de Lou Fabeclo, al poble de Baudean. Un típic restaurant du terroir!.

El Valle de Campan, al otro lado de los Pirineos, es una hermosa tierra francesa, situada a caballo de dos puertos míticos: el Aspin y el Tourmalet. Abierta al norte, hacia Bagneres de Bigorre y Lourdes, y cerrada al sur por la masa imponente del Pirineo más axial, cruzada por el río Adour, Campan y su valle nos ofrecen multitud de atractivos. Si ya se ha recorrido con su familia todos los valles pirenaicos de este lado de la cordillera, quizás ya va siendo hora de dar una vuelta por el otro lado. El valle se llena de pueblos pintorescos con iglesias de todo tipo, (en la foto la del pueblo de Campan), del románico más bonito, al más abigarrado barroco de montaña. También son reseñables sus mercados cubiertos y las casas fuertes. Pero es la naturaleza la reina del viaje. Las montañas, altísimas, han sido dominadas por el hombre. Un teleférico le llevará desde la estación de esquí de La Mongie, un poco monstruosa, hasta el observatorio del Pic du Midi. Una excursión que no pueden perderse. También son inexcusables las subidas al Tourmalet y el Aspin, aunque no es necesario que sea encima de una bicicleta. O si prefieren algo más tranquilo, quédense en La Payolle, al final del valle, donde tienen muchos senderos y una estación de esquí de fondo. Si os gustan las cuevas no dejen de ver las de Médous. En este valle hay muchos pequeños hoteles, campings y hermosos refugios. Nos gusta especialmente la Maison de Hoursentut, cálida y bien acondicionada, con habitaciones familiares, en el pueblo de Grippo, subiendo hacia La Mongie. Todo el valle está repleto de pequeños restaurantes, muy acogedores. Nos gusta l’Auberge de Lou Fabeclo, el pueblo de Baudean. ¡Un típico restaurante du terroir!.

Pont del Petroli


Quant nosaltres erem petits, a Badalona, el mar canviava sovint de color, segons la fàbrica que aquell dia hagués abocat a l’aigua els seus productes de rebuig. De vegades era groga, altre vermella, o verda. Mai blava. També podies sortir ple de quitrà, la sorra n’era plena. Això era un obsequi dels petroliers que atracaven al pont del petroli. Ara Badalona ha recuperat la seva platja, magnífica, gran, de sorra granada, gruixuda. No sempre està tan neta com voldríem però us assegurem que es una de les millors zones de bany de l’àrea de Barcelona. I com a record d’aquells temps un grapat de ciutadans van lograr salvar el pont del petroli. Aquesta pasarel·la que s’endinsa en el Mediterrani és un lloc fantàstic per passar una matinal mirant el mar. Podeu arribar-hi caminant, des de l’estació de tren de Badalona. Un passeig agradable, vora l’aigua. O bé en bicicleta. Si és l’estiu nadareu o bé us capbuçareu per observar el cavallets de mar que niuen entre les columnes. Si és hivern, tardor o primavera, caminareu damunt el mar i veureu una estampa, ben insòlita, de la costa de Barcelona, Badalona i el Maresme. Podeu complementar-ho amb una visita al port de Badalona, sempre divertida. O bé anant a veure l’Escola del Mar, a la Rambla badalonina, amb els seus aquaris, que sempre criden l’atenció de la canalla. Badalona us espera, aquest cap de setmana o qualsevol altre. Podeu fer el vermouth a la Rambla. Tota una delícia si passeu només el matí a la ciutat. Si veniu per un dia podeu fer un volt per la Badalona Romana: Museu i entorns. Si voleu quedar-vos a dinar us recomanem quelcom informal però bo: l’altell de Forn de pa Bertran, al carrer del Mar, 5 Tel. 93.384.60.52. Bon peix a Cal Quim, al carrer de Sant Pere, 97 Tel. 93.384.51.70. Més selecte és Can Frai, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11, Tel. 93.384.07.18. Si us agrada la pizza aneu al Caño 14, carrer de Cadis, 17. Tel. 93.389.46.08. Especialitats marineres i gallegues al Pazo Ribeiro, del carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Finalment teniu un bon restaurant basc, el Txistu al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. Us hem recomanat, exclusivament, restaurants que són bons i queden ben a prop del mar, a tocar del passeig marítim o carrers paral·lels. Si mai voleu dormir, també arran d’aigua, a Badalona, el vostre hotel es diu Miramar.

Cuando éramos pequeños, en Badalona, el mar cambiaba a menudo de color, según la fábrica que aquel día hubiera vertido al agua sus productos de desecho. A veces era amarilla, otras roja, o verde. Nunca azul. También podías salir lleno de alquitrán, la arena estaba llena de él. Esto era un obsequio de los petroleros que atracaban en el puente del petróleo. Ahora Badalona ha recuperado su playa, magnífica, grande, de arena gruesa. No siempre está tan limpia como quisiéramos pero os aseguramos que es una de las mejores zonas de baño del área de Barcelona. Y como recuerdo de aquellos tiempos un puñado de ciudadanos logró salvar el puente del petróleo. Esta pasarela que se adentra en el Mediterráneo es un lugar fantástico para pasar una matinal mirando el mar. Pueden llegar andando desde la estación de tren de Badalona. Un paseo agradable, cerca del agua. O bien en bicicleta. Si es verano y les gusta nadar, o bien bucear, podran observar los caballitos de mar que anidan entre las columnas. Si es invierno, otoño o primavera, caminaréis sobre el mar y vereis una estampa, insólita, de la costa de Barcelona, Badalona y el Maresme. En conjunto, si la complementais con una visita al puerto de Badalona, resulta una salida familiar siempre divertida. O bien podeis llegaros a ver la Escuela del Mar, en la Rambla badalonesa, con sus acuarios, que siempre llaman la atención de los niños. Badalona os espera, este fin de semana o cualquier otro. Pueden hacer el vermouth en la Rambla. Toda una delicia, si pasáis sólo la mañana en la ciudad. Si vienen por un día pueden dar una vuelta por la Badalona Romana: Museo y entornos. Si deseais quedaros a comer os recomendamos algo informal pero bueno: el altillo de la Panadería Bertran, en la calle del Mar, 5 Tel.. 93.384.60.52. Buen pescado teneis en Cal Quim, en la calle de Sant Pere, 97 Tel.. 93.384.51.70. Más selecto es Can Frai, en la misma calle de Sant Pere, pero en el número 11, Tel. 93.384.07.18. Si os gusta la pizza id al Caño 14, calle de Cádiz, 17. Tel. 93.389.46.08. Especialidades marineras y gallegas en el Pazo Ribeiro, de la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Finalmente tienen un buen restaurante vasco, el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. Hemos recomendado, exclusivamente, restaurantes que son buenos y quedan muy cerca del mar, junto al paseo marítimo o enb las calles paralelas. Si alguna vez desean dormir, también junto al agua, en Badalona, su hotel se llama Miramar.

Diorames


Els dies de Nadal, del diumenge de Santa Llúcia a Reis, moltíssim pobles, viles i ciutats de Catalunya ofereixen una mostra d’art popular, entranyable i bonic, que no heu de dubtar a visitar amb la vostra canalla. Es tracta de les exposicions de pessebristes que, amb els seus maravellosos diorames, ens transporten a escenaris somniats, com ara els deserts de Palestina o els poblets catalans de muntanya. Així podrem trobar-hi pessebres molt grans, grans, petits o fins minúsculs. Tots ells però, de molt de mèrit. Amb moltes hores de dedicació. Molt de guix, de pintura i de ganes d’agradar esmerçades. A la foto una recreació fantàstica de la plaça major de Vic, a l’exposició de diorames de Badalona. Un petita obra d’art. Cerqueu a la pàgina de l’Associació Catalana de Pessebristes els més propers al vostre domicili. No hi són tots, és clar. A cada racó, cada any, en neix un de nou. I amb veure’n un de sol no n’hi ha prou. Segur que us captivaran. De vegades són gratuïts, de vegades cobren un òbol solidari, sempre poca cosa. Els infants xalen de veritat… i fa molt de Nadal!

Los días de Navidad, desde el domingo de Santa Lucía hasta dias después de Reyes, muchísimo pueblos, villas y ciudades de Catalunya ofrecen una muestra de arte popular, entrañable y hermosa, que no deben dudar en visitar con su hijos e hijas.  Se trata de las exposiciones de belenistas que, con sus maravillosos dioramas, nos transportan a escenarios soñados, como los desiertos de Palestina o los pueblos catalanes de montaña. Así, podremos encontrar belenes muy grandes, grandes, pequeños o hasta minúsculos. Todos ellos pero, de mucho mérito. Con muchas horas de dedicación. Muy llenos de yeso, de pintura y de ganas. En la foto una recreación fantástica de la plaza mayor de Vic, en la exposición de dioramas de Badalona. Una pequeña obra de arte. Busque en la página de la Asociación Catalana de Pesebristas los más cercanos a su domicilio. No están todos, claro. En cada rincón, cada año, nace uno nuevo. Y con ver uno solo no basta. Seguro que les cautivarán. A veces son gratuitos, a veces cobran un granito de arena solidario, siempre poco. Los niños disfrutan de verdad … ¡y hace Navidad!.