Ullastret


ullastret2

Situat al bell mig de la plana de la plana del Baix Empordà, el poble d’Ullastret és justament conegut pels seu magnífic poblat ibèric, que val la pena visitar. Però seria un lamentable error no entrar dins el propi nucli urbà. Aquest és un bonic exemple de poble medieval, amb les seves torres i muralles, carrers i carrerons. A més també hi trobareu, cas insòlit en aquestes terres, una llotja del renaixement, molt ben conservada, amb la seva plaça porxada. L’esglèsia és romànica, a la foto la veieu. Podeu completar la ruta amb una visita a altres indrets medievals de la contrada, com ara Pals, Peratallada, Palau Sator… A Ullastret hi ha bons restaurants, com ara Can Quel, i bons hotels on dormir com ara el Fort. Jo recomano menjar a Can Bonay, a Peratallada.

Situado en el centro de la llanura de la plana del Baix Empordà, el pueblo de Ullastret es justamente conocido por su magnífico poblado ibérico, que vale la pena visitar. Pero sería un lamentable error no entrar dentro del propio núcleo urbano. Este es un bonito ejemplo de pueblo medieval, con sus torres y murallas, calles y callejones. Además también se puede encontrar, caso insólito en estas tierras, una lonja del renacimiento, muy bien conservada, con su plaza porticada. La iglesia es románica, en la foto la veis. Podeis completar la ruta con una visita a otros lugares medievales de la comarca, como Pals, Peratallada, Palau Sator … En Ullastret hay buenos restaurantes, como Can Quel, y buenos hoteles donde dormir como el Fort. Recomendamos, no obstante, comer en Can Bonay de Peratallada.

Castro Urdiales


castro

Tota la costa nord d’Espanya és preciosa. Els pobles mariners es succeixen, des d’Irún a Tuy. A la frontera entre Euskadi i Cantàbria teniu aquest port de mar tan bonic: Castro Urdiales. Dalt del turó el castell i l’esglèsia, una bona panoràmica però els voltants una mica abandonats. Sota, les cases orientades al port, amb el passeig marítim i uns excel·lents restaurants de peix fresc, acabat de portar de les barques. Com Castro Urdiales, decenes de viles marineres us esperen a la costa vasca, a la costa verda. El Cantàbric és una clara destinació de vacances amb nens: platja i bona vida. Nosaltres varem fer servir els hotels familiars que hi ha a Bilbao, com ara el Novotel.

Toda la costa norte de España es preciosa. Los pueblos marineros se suceden, desde Irún a Tuy. En la frontera entre Euskadi y Cantabria teneis este puerto de mar tan bonito: Castro Urdiales. Arriba, en la colina, el castillo y la iglesia, con una buena panorámica, aunque los alrededores esten un poco abandonados. Abajo, las casas orientadas al puerto, con el paseo marítimo y unos excel lentes restaurantes de pescado fresco, acabado de traer de las barcas. Como Castro Urdiales, decenas de villas marineras os esperan en la costa vasca, en la costa verde. El Cantábrico es un claro destino de vacaciones con niños: playa y buena vida. Nosotros hicimos servir los hoteles familiares que hay en Bilbao, como el Novotel.

Tomar


tomar

A Tomar hi ha la finestra més famosa del mon. Aquí la teniu. Pertany a l’esplèndit castell de l’ordre de Crist que hi ha en aquesta vila medieval portuguesa. És el summum de l’art manolí. Tomar conserva molts racons que us retornaran als anys en que aquests cavallers corrien pels seus carrers. El castell és el més impressionant del país. En un viatge per Portugal, Tomar no us pot faltar. Està al nord de Lisboa, camí de Coimbra i Porto, no gaire lluny de Fàtima. Nosaltres vàrem dormir al magnífic i luxòs hotel dos templarios, perquè els preus a Portugal eren més baixos que a Espanya. No sabem com estarà ara la cosa.

En Tomar está la ventana más famosa del mundo. Aquí la teneis. Pertenece al espléndido castillo de la orden de Cristo que hay en esta villa medieval portuguesa. Es el súmmum del arte manuelino. Tomar conserva muchos rincones que le devolverán a los años en que estos caballeros corrían por sus calles. El castillo es el más impresionante del país. En un viaje por Portugal, Tomar no te puede faltar. Está al norte de Lisboa, camino de Coimbra y Oporto, cerca de Fátima. Nosotros dormimos en el magnífico y lujoso hotel dos Templarios, porque los precios eran mucho más bajos aquí que en España. No se como estaran ahora.

Palau Sator


palausator

Sa Tor que deineix el nom d’aquest minúscul però maravellòs poblet del Baix Empordà, és aquesta torre del rellotge. La Torre es pot visitar i, des de dalt, es veu tota la plana, amb els poblets escampats ací i allà, cadascun amb la seva torre de les hores, la seva muralla, el seu palau. Un cop passeu sota la torre us esperen cases medievals, un castell i una esglèsia. Tot el poble es una cucada. Des de Palau Sator podeu continuar la visita pels altres indrets que són a tocar: Peratallada, Ullastret, Pals, Vullpellac, La Bisbal, Monells, Cruïlles i tants d’altres… Podreu dinar molt bé en qualsevol dels restaurants de lña web de Palau Sator, que n’hi ha molts. Nosaltres ho fem sempre a Can Bonay a Peratallada. També trobareu bons hotels i cases rurals d’ensomi, sobretot al poblet del costat, Sant Feliu de Boada on teniu l’hotel i can Barrull. Ideal per un cap de setmana amb els infants.

Sa Tor que da el nombre a este minúsculo pero maravilloso pueblo del Baix Empordà, es esta torre del reloj de la foto. La Torre se puede visitar y, desde arriba se ve toda la llanura con los pueblos esparcidos aquí y allí, cada uno con su torre de las horas, su muralla, su palacio. Una vez paseis bajo la torre os esperan casas medievales, un castillo y una iglesia. Todo el pueblo es una cucada. Desde Palau Sator pueden continuar la visita por los otros pueblos, que están muy cerca: Peratallada, Ullastret, Pals, Vullpellac, La Bisbal, Monells, Cruïlles y tantos otros. Podrá comer muy bien en cualquiera de los restaurantes de web de Palau Sator. Hay muchos. Nosotros lo hacemos siempre en Can Bonay de Peratallada. También encontrará buenos hoteles y casas rurales bellísimas, sobre todo al pueblo de al lado, en Sant Feliu de Boada donde teneis  el hotel y can Barrull. Ideales para un fin de semana con los niños.

Parc del Garraf


garraf

A tocar de Barcelona hi ha l’únic Parc Natural sense arbres de Catalunya. Un espai molt dur, rocòs, ferèstec, salvatge, sense cap mena de concesió al turisme, i no obstant tot això, molt bell. S’hi arriba des de Castelldefels, just abans d’iniciar les costes del Garraf, per la urbanització “Rat Penat”. La carretera, amb moltes voltes i estreta, però asfaltada, puja ràpidament guanyant una vista molt aèria sobre el mar. Poc després s’arriba a la Pleta, a la foto, centre d’interpretació del parc, on podeu veure un bonic audiovisual, visitar el museu i fer una recorregut de natura. Admireu el margalló i les plantes resistents a la sequera. Podeu continuar el vostre viatge cap al Pla de Querol, Vilagrassa i la Plana Novella on podeu visitar un monestir budista tibetà autèntic. Per sortir del parc podeu fer-ho cap a Olivella i Sitges. Millor cap a Olivella, que és carretera. A Sitges només hi ha un camí. Ideal per una matinal amb els vostres infants. Millor un dia assoleiat d’hivern, perquè  al’estiu hi fa molta, molta calor.

Cerca de Barcelona está el único Parque Natural sin árboles de Cataluña. Un espacio muy duro, rocoso, salvaje, sin ningún tipo de concesión al turismo, y no obstante, muy bello. Se llega desde Castelldefels, justo antes de iniciar las costas del Garraf, por la urbanización “Rat Penat”. La carretera, con muchas curvas y muy estrecha, está asfaltada. Se sube rápidamente ganando una vista muy aérea sobre el mar. Poco después se llega a la Pleta, en la foto, centro de interpretación del parque, donde podrá ver un bonito audiovisual, visitar el museo y hacer un recorrido de naturaleza, contemplando el palmito y las plantas resistentes a la sequía. Puede continuar su viaje hacia el Pla de Querol, Vilagrassa y la Plana Novella donde podrá visitar un monasterio budista tibetano auténtico. Para salir del parque puede hacerlo hacia Olivella y Sitges. Mejor hacia Olivella, que es carretera. Hacia Sitges sólo hay un camino. Ideal para una matinal con los niños. Mejor un día soleado de invierno, porque en verano hace mucho, mucho calor.

Plana Novella


novella

Un autèntic monestir tibetà a pocs kms. de Barcelona?. En un palau preciòs del segle XIX que us deixarà bocabadats?. En un espai natural poc visitat?. Amb una estupa i molinets d’oració?. Sí. A la Plana Novella, al mig del parc natural del Garraf. Pugueu-hi des del poblet d’Olivella, o per Castelldefels, seguint una carretera estreta però asfaltada. Us espera un palauet romàntic, construït per un “indiano”, amb tota mena de luxe. Una veritable joia artística que només per això mereixeria una detinguda visita. Però, a més, el palau Novella alberga avui un monestir tibeta. El podeu visitar cada dia entre les 12 del matí i les 6 de la tarda. Podeu girar al voltant de la seva estupa i fer girar també els molinets d’oració per rentar vides passades. A més gaudireu del parc natural del Garraf, un espai molt dur, sense arbres, però molt interessant. A tocar de Barcelona. Accés just abans d’entrar als tunels del Garraf, per la urbanització “Rat Penat” de castelldefels. Està indicat.

¿Un auténtico monasterio tibetano a pocos kms. de Barcelona?. ¿En un palacio del siglo XIX que os dejará boquiabiertos?. ¿En espacio natural poco visitado?. ¿Con una estupa y molinillos de oración?. Sí. En la Plana Novella, en mitad del parque natural del Garraf. Podeis llegar desde el pueblo de Olivella, o por Castelldefels, siguiendo una carretera estrecha pero asfaltada. Les espera un palacete romántico, construido por un “indiano”, con todo tipo de lujos. Una verdadera joya artística que sólo por eso merecería una detenida visita. Pero, además, el palacio Novella alberga hoy un monasterio tibetano. Puede visitar-se cada día entre las 12 de la mañana y las 6 de la tarde. Allí puedes girar alrededor de su estupa y hacer girar los molinillos de oración para lavar vidas pasadas. Además disfrutaras del parque natural del Garraf, un espacio muy duro, sin árboles, pero muy interesante. Cerca de Barcelona. Acceso justo antes de entrar en los túneles del Garraf, por la urbanización “Rat Penat” de Castelldefels. Está indicado.

Estella – Lizarra


estella

Estella, a Navarra, és un bon destí. Com tota Navarra és un esplèndit destí històric, cultural, gastronòmic i de descans. Estella està situada a mig aire de tot arreu. No és la Navarra Vasca ni la Navarra de la Ribera. El seu paisatge comença a ser sec, sense ser agobiant. Està situada al mig del camí de Sant Jaume de Galicia. I n’és una fita important. A Estella mateix teniu el fantàstic monestir de Sant Pere, a la foto, amb el seu claustre romànic. També molts palaus i casones, edificis gòtics i renaixentistes. Prop d’Estella teniu un parell de monestirs que no podeu obviar: Iranzu i Irache. No gaire més lluny destins com la serra de Urbasa o els pobles i esglèsies del camí de Compostela. Per dormir i menjar tenu on triar. Precisament la gastronomia és el fort d’Estella. Nosaltres vàrem acabar per decantar-nos pel restaurant “La Cepa”, al número 15 de la popular i cèntrica plaza de los Fueros. No ens vàrem pas equivocar. Poques vegades hem menjat tan bé, en un lloc tan bonic i per un preu tan correcte. Truqueu i reserveu: 948 55 00 32.

Estella, en Navarra, es un buen destino. Como toda Navarra es un espléndido destino histórico, cultural, gastronómico y de descanso. Estella está situada a medio aire de todas partes. No es la Navarra Vasca ni la Navarra de la Ribera. Su paisaje empieza a ser seco, sin ser agobiante. Está situada en medio del camino de Santiago. Y es un hito importante. En Estella mismo podeis ver el fantástico monasterio de San Pedro, el de la foto, con su claustro románico. También muchos palacios y casonas, edificios góticos y renacentistas. Cerca de Estella teneis un par de monasterios que no pueden obviar: Iranzu e Irache. No mucho más lejos destinos como la sierra de Urbasa o los pueblos e iglesias del camino de Compostela. Para dormir y comer teneis donde elegir. Precisamente la gastronomía es el punto fuerte de Estella. Nosotros acabamos por elegir el restaurante “La Cepa”, en el número 15 de la popular y céntrica plaza de los Fueros. No nos equivocamos. Pocas veces hemos comido tan bien, en un lugar tan bonito y por un precio tan correcto. Para llamar y reservar: 948 55 00 32.

San Pedro de Cardeña


cardena

San Pedro de Cardeña no és ni el més gran, ni el més bonic, ni el millor dels monuments de Burgos. Ni tan sols el millor dels monestirs. I això és una notícia estupenda perquè San Pedro de Cardeña és un cenobi bonic, interessant. Per tan… imagineu com n’està Burgos de farcit de monuments que no podeu deixar de visitar. De fet és un destí que no podeu deixar de veure, i necessitareu un parell o més de dies per veure’l bé. Cardeña està a les afores de la ciutat, dins un parc maravellòs, a tocar de la Cartoixa de Miraflores, una altra joia que no podeu deixar passar. Aquí tot recorda al Cid i a donya Jimena, la seva dona. Habiten el monestir una comunitat de monjos del Císter, molt amables, i que canten les hores canòniques. Tot un luxe per l’esperit. Burgos, amés, te l’Abadia de las Huelgas Reales, un fórmula 1 dels monestirs. Si sumeu la Catedral, la millor d’Espanya sense cap mena de dubte, les portes de la muralla, els carrers, els palaus, de seguida veureu que heu d’anar a Burgos amb la vostra família per força. Dormiu al NH Palacio de la Merced. O al Abba Burgos. Confort assegurat. Si us agrada el camping aquí n’hi ha un a tocar de Cardeña, un càmping fabulòs. Mengeu de tasques. Quina “gozada”. Al mesón “Arandino”. Quines tapes!.

San Pedro de Cardeña no es ni el mayor ni el más bonito, ni el mejor de los monumentos de Burgos. Ni siquiera el mejor de los monasterios. Y eso es una noticia estupenda porque San Pedro de Cardeña es un cenobio bonito, interesante. Por tanto … imagínense como está Burgos de repleto de monumentos que no pueden dejar de visitar. De hecho es un destino que no puedes dejar de ver, y necesitaras un par o más de días para verlo bien. Cardeña está a las afueras de la ciudad, dentro de un parque maravilloso, junto a la Cartuja de Miraflores, otra joya que no puedes dejar pasar. Aquí todo recuerda al Cid y Doña Jimena, su mujer. Habitan el monasterio una comunidad de monjes del Cister, muy amables, y que cantan las horas canónicas. Todo un lujo para el espíritu. Burgos, además, tiene la Abadía de las Huelgas Reales, un fórmula 1 de los monasterios. Si sumais a eso la Catedral, la mejor de España sin ninguna duda, las puertas de la muralla, las calles, los palacios, enseguida se verá que hay que ir a Burgos con la familia a la fuerza. Duerma en el NH Palacio de la Merced. O el Abba Burgos. Confort asegurado. Si os gusta el camping aquí hay uno cerca de Cardeña, un camping fabuloso. Para comer: tapas. Qué gozada. En el mesón “Arandino”.

Pedraforca


pedraforca

Si Montserrat és la muntanya sagrada de Catalunya, el Pedraforca serà la muntanya màgica. La inmensitat de roca, amb el seu pic tallat per la meitat s’aixeca, majestuosa, cap al cel. No seria estrany que algú renovés antics rituals als seus peus. El Pedraforca té una força telúrica, secular. Deixeu els amables paisatges de la Cerdanya i, per una vegada, no passeu el tunel del Cadí. Gireu abans, un cop passat Berga, cap a Saldes. Penetrareu en un vall poc visitat, ferreny, salvatge. Allà, en mig d’aquest vall, veureu aquesta mole. I quedareu bocabadats. Rodejeu-la. Aneu a Saldes, a Gòsol. Pujeu fins el refugi Lluís Estasen i al Mirador del Gresolet. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. Feu una ruta per Saldes i Gòsol, disfruteu la Vall del Pedraforca. Podeu menjar a molts i bons restaurants, i dormir a l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o en els càmpings i cases rurals que hi ha.

Si Montserrat es la montaña sagrada de Cataluña, el Pedraforca es la montaña mágica. La inmensidad de roca, con su pico cortado por la mitad se levanta, majestuosa, hacia el cielo. No sería extraño que alguien renovase antiguos y oolvidados rituales a sus pies. El Pedraforca tiene una fuerza telúrica, secular. Deje los amables paisajes de la Cerdanya y, por una vez, no pase el tunel del Cadí. Gire antes, una vez pasado Berga, hacia Saldes. Penetrará en un valle poco visitado, duro, salvaje. Allí, en medio de este valle, vereis la gran mole. Y quedaréis boquiabiertos. Rodeadla. Id a Saldes, a Gòsol. Subid hasta el refugio Lluís Estasen y al Mirador del Gresolet. La vista es aérea. No apto para quien padece vértigo. Si sois aventureros pueden subir el Pedraforca. No es imposible hacerlo con niños ya un poco crecidos. La ruta por Saldes y Gòsol la disfrutéis. Por todo el Valle del Pedraforca. Podeis comer en sus muchos y buenos restaurantes, y dormir en el Hostal Pedraforca, todo un clásico, o en los campings y casas rurales que hay.

Vullpellac


vullpellac

Tot l’Empordà està ple de petits poblets enmurallats, farcits de cases medievals i renaixentistes, a quina més bonica. Abunden les torres, com la de la foto. De fet recorda una mica Itàlia, com si estiguèssim en una Toscana catalana. El paisatge és esplèndit tot temps. S’hi menja i s’hi dorm de fàbula. Aquí en teniu un exemple: Vullpellac, que modernament s’anomena Forallac. A tocar de La Bisbal. I els voltants, a pocs kms., curulls d’altres viles tan maravelloses com aquesta. Feu-hi una ruta. Peratallada, Pals, Ullastret, Rupià, Palau-Sator… Nosaltres hem dinat a Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada.

Todo el Empordà está lleno de pequeños pueblos amurallados, pletóricos de bellas casas medievales y renacentistas, a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto. De hecho recuerda un poco Italia, como si estuviésemos en una Toscana a la catalana. El paisaje es espléndido en todo tiempo. Se come y se duerme de fábula. Aquí teneis un buen ejemplo: Vullpellac, que modernamente se llama Forallac. Está muy cerca de La Bisbal. Y en los alrededores, a pocos kms., teneis otros pueblos tan maravillosas como este. Hace falta montar una ruta para verlos: Peratallada, Pals, Ullastret, Rupià, Palau-Sator … Nosotros hemos comido en Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada.

Poblat d’Ullastret


ullastret

El poblat ibèric d’Ullastret està a Girona, a un km. escàs d’aquest preciòs poble de la plana del Baix Empordà. S’hi arriba per Girona i La Bisbal, prenent després la carretera que va cap a Torroella de Montgrí per Serra de Daró. El poblat és el més gran de Catalunya i va ser el més important. Hi ha un museu petit i coquetó, però amb bones peces. La Empúries grega i romana li era veïna. Aquest veinatge fou la seva sort i la seva desgràcia. Des del poblat hi ha una molt bona vista damunt l’Empordà. Podeu lligar la sortida amb una volta pels bonics pobles medievals que acompanyen Ullastret: Vullpellac, Peratallada, Palau Sator… Nosaltres vàrem dinar a Peratalla, a Can Bonay, una aposta segura. Però a Ullastret també teniu bons llocs per dinar, com ara Can Quel. O per dormir, com l’hotel el Fort.

El poblado ibérico de Ullastret está en Girona, a un km. escaso de este precioso pueblo de la llanura del Baix Empordà. Se llega por Girona y La Bisbal, tomando después la carretera que va hacia Torroella de Montgrí por Serra de Daró. El poblado es el más grande de Catalunya y fue el más importante. Hay un museo pequeño y coqueto, pero con buenas piezas. La Empúries griega y romana le era vecina. Este vecindad fue su suerte y su desgracia. Desde el poblado hay una muy buena vista sobre el Empordà. Puede ligar esta salida con una vuelta por los bonitos pueblos medievales que acompañan Ullastret: Vullpellac, Peratallada, Palau Sator … Nosotros comimos en Peratalla, en Can Bonay, una apuesta segura. Pero en Ullastret también hay buenos sitios para comer, como Can Quel. O para dormir, como el hotel el Fuerte.

Gòsol


gosol

Gòsol és un bonic poblet als peus del Pedraforca, rodejat per l’altiva serra del Cadí. Moltíssims atractius turístics us esperen a Gòsol. Cases medievals, esglèsies romàniques, una natura sorprenent, moltes rutes a peu i a l’hivern neu. Està penjat com en una balconada, obert a mil valls. Picasso el va pintar incansablement els dies que hi va viure i un museu ho recorda. Gòsol és ideal per una sortida d’un dia o un cap de setmana. Arribeu-hi per Berga, en direcció al túnel del Cadí, i gireu a mà esquerra cap a Saldes. El poble disposa de tots els serveis: Hi ha restaurants i hotels, cases rurals i càmpings. Mireu la web del poble.

Gòsol es un bonito pueblo a los pies del Pedraforca, rodeado por la altiva sierra del Cadí. Muchísimos atractivos turísticos os esperan en Gòsol. Casas medievales, iglesias románicas, una naturaleza sorprendente, muchas rutas a pie y en invierno nieve. Está colgado como en un balcón, abierto a mil valles. Picasso lo pintó incansablemente los días que vivió allí y un museo lo recuerda. Gòsol es ideal para una salida de un día o un fin de semana. Lleguareis por Berga, en dirección al túnel del Cadí, y girar unos kms más adelante, a mano izquierda hacia Saldes. El pueblo dispone de todos los servicios: Hay restaurantes y hoteles, casas rurales y campings.

Josa del Cadí


josa

Josa del Cadí és un poblet de postal, de pessebre. Situat en un racó intocat del Pirineu, a dalt d’un turó, a la part més alta de la vall de Tuixent. Són quatre cases i una esglèsia, moníssimes. Hi podeu arribar des de Berga per Saldes i Gòsol, o bé des de Solsona per Sant llorenç de Morunys i Tuixent. El Cadí li serveix de teló. Molta neu a l’hivern i molt d’espai a l’estiu. Diversió assegurada per la canalla. Podeu dinar al mateix poble, a  Ca l’Amador, on també s’hi dorm. Nosaltres ho vam fer a Tuixent, a 6 km. a Cal Gabriel.  Un restaurant a preus modestos. Habitacions familiars.

Josa del Cadí es un pueblecito de postal, de pesebre. Situado en un rincón intocado del Pirineo, arriba de una colina, en la parte más alta del valle de Tuixent. Son cuatro casas y una iglesia, monísimas. Podéis llegar desde Berga por Saldes y Gòsol, o bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys y Tuixent. El Cadí le sirve de telón. Mucha nieve en invierno y mucho espacio en verano. Diversión asegurada para los niños. Puedes comer en el mismo pueblo, en Ca l’Amador, donde también se duerme. Nosotros lo hicimos en Tuixent, a 6 km. en Cal Gabriel. Un restaurante divino a precios modestos.

Tuixent


tuixent

Tuixent és una vall amagada, salvatge, ferèstega, dura. És una vall d’un paisatge auster, sense concesions. O agrada o provoca rebuig. S’hi arriba des de Berga per Saldes, Gòsol i Josa del Cadí. O bé des de Solsons per Sant Llorenç de Morunys. O bé des de La Seu d’Urgell per Adraén. En tots els casos per accedir a aquesta remota vall, cal atravessar altres valls tan remotes com ella. Malgrat tot les carreteres són bones. I un cop allà podeu disfrutar d’un país quasi intocat, sense xalets, ni urbanitzacions. Cases de poble, pobles rústics i natura verge. Tot a una hora i mitja de Barcelona. A l’hivern neu assegurada, a pilons, a l’estació de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. Per menjar hi ha nombrosos restaurants. Nosaltres ho hem fet a Cal Gabriel. És una preciosa casa rural amb quatre habitacions. El restaurant es diu “El rebost del Pirineu”. Cuina d’autor. Tracte familiar. Un goig pels sentits. No te, encara una estrella Michelin, però ja arribarà. Us sentireu com a casa, però menjareu millor. I el preu, competitiu de veritat. Us sorprendrà. I no és l’únic que hi ha pel poble i per la zona!. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Feu una ruta per Josa i Gòsol. O bé pel Coll de Port i l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent. Calceu-vos unes raquetes i a fer milles amb la família. Un cap de setmana diferent.

Tuixent està en un valle escondido. Una tierra salvaje, ferèstega, dura. De un paisaje austero, sin concesiones. O gusta o provoca rechazo. Se llega desde Berga hacia Saldes, Gòsol y Josa del Cadí. O bien desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys. O bien desde La Seu d’Urgell por Adraén. En todos los casos para acceder a este remoto valle, hay que atravesar otros valles tan remotos como el. Y, sin embargo, las carreteras son buenas. Y una vez allí puedes disfrutar de un país casi intocado, sin chalets ni urbanizaciones. Casas de pueblo, pueblos rústicos y naturaleza virgen. Todo a una hora y media de Barcelona. En invierno nieve asegurada en la estación de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. Para comer hay numerosos restaurantes. Nosotros lo hemos hecho en Cal Gabriel. Es una preciosa casa rural con cuatro habitaciones. El restaurante se llama “La despensa del Pirineo”. Cocina de autor. Trato familiar. Un gozo para los sentidos. No tiene aún una estrella Michelín, pero ya llegará. És como comer en casa, pero comeréis mejor. Y el precio competitivo de verdad. Os sorprenderá. Y no es el único que hay por el pueblo y por la zona!. Visitad el museo de las trementineras. Os gustará. Podeis dar una vuelta por Josa y Gòsol. O bien por el Coll de Port y la estación de esquí nórdico de Tuixent. Calzarse unas raquetes y hacer millas por la nieve con la familia. Un fin de semana diferente.

Caldes de Malavella


caldes

Pocs pobles tan famosos a tot el món. Caldes de malavella està a les etiquetes de la meitat de les ampolles d’aigua mineral amb gas. I s’ho mereix. Pocs pobles tenen tan d’atractiu en tan poc espai. Caldes conserva unes termes romanes, una esglèsia romànica i carrers medievals. Si això fos poc, tot el terme està ple de fonts minerals, d’aigua calenta, freda, tèbia… tot tipus d’aigua. Els voltants són d’una natura intocada; boscos, rierols, passejades a peu i en bici, ermites i un castell. Tots els serveis possibles: restaurants, hotels, balnearis. Teniu l’hotel Prats, amb una piscina d’aigua calenta natural, habitacions una mica envellides, però si us agrada “lo retro”… O el Vichy Catalan, el de tota la vida. Caldes també té tot un 5 estrelles de la cadena Melià. Més senzill: l’hostal Esteba. També podeu llogar una casa sencera: la cotxera o can tarrides. No teniu excusa per no passar un cap de setmana ben diferent, a Caldes, amb els nens, en pau. Regaleu-vos un massatge, regaleu-vos relax!

Pocos pueblos tan famosos en todo el mundo. Caldes de Malavella está en las etiquetas de la mitad de las botellas de agua mineral con gas. Y se lo merece. Pocos pueblos tienen tanto en tan poco espacio. Caldes conserva unas termas romanas, una iglesia románica y calles medievales. Si esto fuera poco, todo el término está lleno de fuentes minerales, agua caliente, fría, tibia … todo tipo de agua. Los alrededores son de una naturaleza intocada; bosques, arroyos, paseos a pie y en bici, ermitas y un castillo. Todos los servicios posibles: restaurantes, hoteles, balnearios. Tiene el hotel Prats, con una piscina de agua caliente natural, habitaciones un poco envejecidas, pero si os gusta “lo retro” … O el balneario del Vichy Catalan, el de toda la vida. Caldas también tiene un 5 estrellas de la cadena Meliá. Más sencillo: el hostal Esteba. También puede alquilar una casa entera: la cochera o Can Tarrides. No tienes excusa para no pasar un fin de semana muy diferente, en Caldes, con los niños, en paz. ¡Regalaos un masaje, regalaos relax!