La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Missa polifònica a Pedralbes


De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.

Trobada Campaners d’Os de Balaguer


El darrer cap de setmana d’abril a Os de Balaguer celebren, com cada primavera, la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, prepirineu en flor, i gaudir pels costeruts carrers de la població, de la fira de la Campana amb la mostra d’oficis antics. La festa comença el dissabte a la tarda nit, amb concerts i activitats adreçades al jovent, però el dia fort és el diumenge, 30 d’abril de 2017. Hi ha, com ja hem dit, la fira de la campana pels carrers del poble i activitats pels nens. A les 10 es fa la rebuda als campaner. A quarts d’11 ja hi ha tocs. A l’1 de la tarda missa, seguida del dinar popular a la pista poliesportiva. Hi haurà força gent. La fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, augmenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal prendre després la carretera C-12 que, travessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. O menjar a Ca la Nina, un restaurant ben típic al mateix Os de Balaguer. Fora de la vila, nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotel rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fabula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de córrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu dormir bé a 9 kms. d’Os mateix, en l’antiga rectoria del poblet d’Alberola, en ple camp. Allà L’Abadia de Cal Bessó ofereix una casa rural, amb diferents seccions, que s’ofereix sencera o en parts. Podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel pont. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  També és meravellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Menú bo i bé de preu. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalou o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotels. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recórrer el meravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto.

La Setmana Medieval de Montblanc


montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà el dia el 21 d’abril de 2017, i s’allarga fins l’1 de maig. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, en concret el dia 22 -la vigília de Sant Jordi- tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, estrenats en l’edició passada i que van gaudir de molt d’èxit. D’altra banda, la coincidència amb la festivitat del Primer de Maig suposarà afegir un dia més d’activitats al programa d’actes. Però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Processó dels Dolors a Perelada


La vila de Perelada, a l’Empordà etern, no necessita gaires actes de promoció. És una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Comencem pel seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, interessantíssima, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. També podeu passar-hi un cap de setmana, per exemple el de Rams. El divendres al vespre hi ha la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. A 2/4 de 9 del vespre hi ha una missa concelebrada, prèvia a la processó solemne pels carrers del centre històric de la vila, que surt a les 21 hores. És, potser, l’acte més rellevant de la Setmana Santa a Peralada, amb una antiguitat de 800 anys. Es tracta d’una processó silenciosa pels carrers del nucli antic. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Els Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, aquest any 2017, el divendres dia 7 d’abril. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.