Ruta per l’Empordà vora el Ter


Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí.  Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.

Ruta pel nord de les Gavarres


Ahir us parlàvem de possibles rutes per la Catalunya confinada. I us proposàvem la ciutat de Girona com a destí. Avui us imaginem plàcidament instal·lats a la bella ciutat de l’Onyar durant un cap de setmana, visitant aquesta bonica ciutat, amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu…  i pensant què podeu fer a més de admirar l’art de la capital del Gironès, us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. En concret us proposem una ruta pel nord de la serralada de les Gavarres. Sortirem de Girona per la C-66 en direcció Sant Feliu de Guíxols. D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Abans d’arribar al poble de Quart, trobarem a mà esquerra la indicació cap al Santuari dels Àngels, estimat a tota la comarca. Prenem la carretera plena de corbes que travessa el massís. Boscos primigenis d’alzina, feréstecs. En una dotzena de kms. som a l’ermita, que quan està oberta serveix menjar i beguda i ofereix llits. Vistes incomparables del Montseny a França, damunt l’Empordà. Baixem ara cap a Madremanya, bellíssim poblet ja en la plana de l’Empordà, però encara del Gironès. Val una visita. És rústic i coquetó. I s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Seguim cap a Monells, una vila medieval molt bonica, amb una plaça major fabulosa i arcs arreu. Una llegenda. Seguim endavant per petites carreteres cap al següent poble, Cruïlles, amb una plaça major medieval que treu la son, amb una torre poderosa al bell mig i cases de pedra. L’església li fa costat i el campanar hi rivalitza. Als afores del poble hi ha el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, tancat per restauració de fa anys, però molt bonic per fora, pur romànic. Podeu anar fins Sant Sadurní de l’Heura, un altre lloc medieval, o baixar a La Bisbal, on podeu visitar el seu desconegut castell. Una joia. I comprar ceràmica, per exemple. Seguim endavant en aquesta zona farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac. Sortint-ne podem fer cap a Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar. Recomanem Can Nau o Can Bonay. La zona recorda una mica Itàlia, una mena de Toscana catalana. Si mai no heu fet aquesta ruta, el paisatge us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure meravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell. La tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera i Girona, o bé pel nord, per la mateixa C-66, brancal nord, en direcció Girona per La Bisbal, Flassà i Celrà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Si us cal dormir, a la costa, proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o al Ciutat de Girona. Si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.

La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, ​​(unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.

Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!


Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Extrema, dura i molt bonica!


Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Vacances a Irlanda conduint poc


Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

IMG_3226

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

IMG_3277

IMG_3284

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

IMG_3309

IMG_3317

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

IMG_3337

IMG_3348

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

IMG_3360

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

IMG_3510

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

IMG_3372

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

IMG_3448

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

IMG_3495

IMG_3501

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

IMG_3539

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

IMG_3558

IMG_3566

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

IMG_3585

IMG_3587

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

IMG_3699

IMG_3705

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

IMG_3633

IMG_3647

IMG_3676

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

IMG_3731

IMG_3747

IMG_3794

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

IMG_3868

IMG_3837

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

IMG_3874

IMG_3881

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

IMG_3952

 

IMG_4019

IMG_3977

IMG_3971

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

IMG_4060

IMG_4075

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

IMG_4102

IMG_4103

IMG_4137

IMG_4131

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

IMG_4197

IMG_4294

IMG_4254

IMG_4288

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

IMG_4390

IMG_4389

IMG_4392

IMG_4382

IMG_4346

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

IMG_4452

IMG_4482

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

IMG_4493

IMG_4525

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

IMG_4552

IMG_4564

IMG_4568

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

IMG_4662

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

IMG_4696

IMG_4708

IMG_4719

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

IMG_4779

IMG_4788

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

IMG_4812

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

IMG_4818

IMG_4836

IMG_4827

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

IMG_4855

IMG_4860

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria


El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065

Image00068
Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072

Image00073

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Image00084

Image00085

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Image00116

Image00117

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria


sicily002

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

sicily008

sicily010

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

sicily015

sicily016

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily086

sicily088

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Viu el parc d’Olèrdola


El parc Natural d’Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes, una festa de Viu el Parc, una festa major d’Olèrdola. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte i un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2019, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes ens oferirà, a partir de les 10.30 hores, uns tallers de vestuari i uns jocs de gegants per a tota la familia. A més espectacle d’animació de cloenda amb Fefe i Cia. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!

Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas  y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.

Festa remença (Sant Galderic) a Tavèrnoles


Aquest diumenge, es celebra la primera festa remença, substituint la fira de Sant Galderic al bonic i pintoresc poblet de Tavèrnoles. Aquesta festa agafa el relleu de la Fira Sant Galderic que s’anava celebrant els darrers anys. La posada en escena de la representació de La Presa del Castell de Savassona en serà el principal atractiu. Una cinquantena d’actors reconstruiran fets reals ocorreguts a Tavèrnoles a finals del segle XV. En un entorn privilegiat on diferents indrets del poble es converteixen en l’escenari, amb decorats naturals, de l’obra. La representació serà al matí i a la tarda amb aforament limitat. El dissabte es viurà el preàmbul a La Festa Remença amb el tradicional concurs de bolets per l’entorn del poble. El diumenge des de bon matí, els carrers s’ompliran amb parades d’artesans i es donarà tret de sortida a una de les activitats destacades:  la XII Cursa de Sant Galderic, una cursa tradicionalment molt participativa. També hi haurà exhibicions de ferradors de cavalls i de filadores, tallers infantils, ponis. i, a la tarda un taller d’escriptura Remença. L’Ajuntament de Tavèrnoles us convida a venir a gaudir de la I Festa Remença amb tota la família, descobrir l’entorn privilegiat de Tavèrnoles i participar de les diferents activitats. El diumenge, des de bon matí, els carrers s’ompliran amb les parades d’artesans i es donarà tret de sortida a una de les activitats destacades. Una festa de tardor ideal per venir a gaudir amb tota la família i descobrir l’entorn de Tavèrnoles. Perquè encara que no us interessi gaire la festa, us recomanem que us arribeu a aquest poblet. Perquè estareu en ple Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Podeu caminar fins Sant Feliuet de Savassona, enlairat dalt el seu penyal, o visitar l’espectral pedra dels sacrificis, dins el bosc. Hi ha moltes esglésies romàniques a la vora, com ara la mateixa parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o Sant Pere de Savassona. Ben a prop podeu anar a veure el maravellós i força desconegut monestir de Sant Pere de Casserres. Només us cal afagar la carretera que mena cap al Parador de Sau, i seguir les indicacions. Un camí de terra en bon estat us portarà al cenobi, impecablement situat dalt d’una península del pantà de Sau. Tavèrnoles es troba a només una hora de Barcelona. Podeu arribar-hi per la C-17 , canviant passat Vic a l’Eix Transversal (C-25) i prenent llavors la sortida 183 a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta vila, cal anar a la dreta per la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No seria gens mala idea, tenint en compte la bellessa de l’entorn i les possibilitats de visitar llocs com Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedar-vos a dinar o a dormir prop de Tavèrnoles. Per exemple el restaurant Fussimanya, d’un prestigi molt merescut; reserveu. Un restaurant al centre del poble, Can Colomer, de cuina casolana i tradicional, al carrer Montseny, 15, Tel: 93.888.72.61

A mediados octubre tienen una cita en el bonito y pintoresco pueblecito de Tavèrnoles, con motivo de su Fiesta Remensa Es la feria por antonomasia de Tavèrnoles. Encontraréis todo tipo de puestos y actividades relacionadas con la artesanía, la cultura, la agricultura y la ganadería. Habrá diferentes mercados, de artesanos, gastronómico y comercial … y una zona infantil.  Tavèrnoles está en pleno Espacio Natural de las Guilleries-Savassona. El pueblo tiene otros atractivos turísticos, como San Feliuet de Savassona, elevado en su peñasco, y la espectral piedra de los sacrificios, en el bosque. Hay muchas iglesias románicas en la zona, como la misma parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles o San Pedro de Savassona. Muy cerca podéis ir a ver el maravilloso y poco conocido monasterio de Sant Pere de Casserres. Sólo necesitais coger la carretera que conduce hacia el Parador de Sau, y seguir las indicaciones. Un camino de tierra en buen estado os llevará al cenobio, impecablemente situado sobre una península del pantano de Sau. Tavèrnoles se encuentra a sólo una hora de Barcelona. Pueden llegar por la C-17, cambiando pasado Vic al Eix Transversal (C-25) y tomando entonces la salida 183 en Roda de Ter. Antes de llegar a esta villa, hay que ir a la derecha por la carretera BV-5213 que va de Vic al Parador de Sau. No sería nada mala idea, teniendo en cuenta la belleza del entorno y las posibilidades de visitar lugares como Rupit, Cantonigrós o Tavertet, quedarse a dormir en Tavèrnoles. Por ejemplo en el restaurante Fussimanya, de un prestigio muy merecido; reservad. Un restaurante en el centro del pueblo, Can Colomer, de cocina casera y tradicional, en la calle Montseny, 15, Tel.: 93.888.72.61

 

La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria


Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Aix les Bains, revisitat


Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

hautecombe

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Firagost a Valls


A Valls, la maravellosa capital de la bonica i desconeguda comarca de l’Alt Camp, hi fan els propers dies 6 i 7 d’agost de 2019, el seu Firagost. I què és això? Doncs és l’aconteixement més important del camp català, així com sona. El Firagost, és la més fira agropecuaria més gran de tot Catalunya, i son incomptables les activitats per a petits i grans que hi podeu trobar. Tota mena d’exposicions de tota classe de coses relacionades amb el camp omplen carrers i places de la vila: tractors, vins, ceràmica, pollastres, bonsais, tallers infantils, espectacles, gossos, cavalls, cercaviles, passeig en pony… Naturalment no hi faltaran diverses mostres artesanes i de gastronomia. Una de cervesa artesana per exemple. Per la mainada us recomanem els tractors i els bitxos, que els encanten. Ja ho hem dit: la més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, de passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’església de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives de Valls, a la Firagost, i als poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Podeu dinar a un nou lloc, que està molt de moda. Tapes modernes, ambient desenfadat, ens agrada molt: El Portal 22. També podeu anar fora del centre, a Les Espelmes, al Coll de Lilla, ja camí de Montblanc, o a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, camí de Tarragona, on també podeu dormir. El nou Hotel Class, és de disseny modern i ofereix bones habitacions. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Bon Firagost!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de agosto, en Valls, la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, pero con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata del Firagost, la mayor feria agropecuaria de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Son inmumerables las actividades para pequeños y mayores que podéis encontrar. Todo tipo de exposiciones de toda clase de cosas relacionadas con el campo llenan calles y plazas de la villa: tractores, vinos, cerámica, pollos, bonsáis, talleres infantiles, espectáculos, perros, caballos, pasacalles … Naturalmente no faltarán varias muestras artesanas y de gastronomía. Una de cerveza artesanal por ejemplo. Para los niños os recomendamos los tractores y los bichos, que les encantan. Ya lo hemos dicho: la mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de Valls, en la Firagost, y los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que hacia Lleida.

Dumfermline


Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!