Fira del camí ral de Vilanova del Camí


fira-cami-ral

A Vilanova del Camí hi fan aquest cap de setmana del 14 i 15 de gener de 2017, una bonica Festa Major d’Hivern, per la festivitat de Sant Hilari. I, com a acte central l’anomenada Fira del Camí Ral. Tot el casc antic del poble s’omple amb les paradetes de la mostra de productes d’arrel medieval i amb moltes activitats més per a la canalla. Serà de les nou del matí a les set de la tarda, als carrers Major, Onze de Setembre, Santa Llúcia i Plaça del Mercat. Trobareu una fira medieval, i una mostra d’artesania i productes alimentaris. També una mostra d’arts i oficis, parada de cavallers i lluites medievals, espectacle de falconeria i diferents activitats infantils i familiars com ara tallers o atraccions medievals. Vilanova del Camí és un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Grups de cantaires, espectacles infantils… Podeu dinar al poble en un autèntic restaurant americà, el Kenny’s, que també és una pizzeria. Ambient de l’Amèrica profunda a Catalunya. Si us agrada aquest tipus de restaurant, repetireu segur!. Més tradicional, a la carretera, lluny del centre, la Fonda Gori proposa plats de sempre, cuina tradicional. També està prou bé la Xarxa, al centre de Vilanova mateix. Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 15 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, este próximo domingo de enero, mañana y tarde.

La fira del camí ral a Vilanova del Camí


cami_ral

Per Sant Hilari, que s’escau el 13 de gener, però que aquest any serà el diumenge 10 de gener de 2016, a Vilanova del Camí, un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, celebren la seva festa major i, a més una fira anomenada del camí ral. És la seva Festa Major d’Hivern i hi fan la Fira del Camí Ral. Des de bon matí fins a les set de la tarda, els carrers Major, Onze de Setembre, Santa Llúcia i Plaça del Mercat acolliran una mostra de productes d’arrel medieval, tant alimentaris com artesans, una mostra d’arts i oficis, cavallers i lluites medievals, espectacle de falconeria i diferents activitats infantils i familiars com tallers o atraccions medievals. Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. Amb aquest motiu d’aquesta llibertat, i per no oblidar l’orígen del municipi, omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Grups de cantaires, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 10 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, este próximo domingo de enero, mañana y tarde.

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira del camí ral a Vilanova del Camí


fira_cami_ral_2014

Per Sant Hilari, que s’escau el 13 de gener, però que aquest any el celebren el diumenge 11, a Vilanova del Camí, un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, celebren la seva festa major i, a més una fira anomenada del camí ral. És molt lògic que així sigui. Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. Amb aquest motiu d’aquesta llibertat, i per no oblidar l’orígen del municipi, omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de sabó, de monedes, medievals, de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Curses de models automovilístics, grups de cantaires, botifarrada i cursa popular, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils, teatre, diables… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 11 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Carreras de modelos automovilístico, grupos de cantantes, butifarrada y carrera popular, oficio solemne, los de antes, espectáculos infantiles, teatro, diablos… Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, el segundo, o el tercer domingo de enero, mañana y tarde.

Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

León: la ciutat.


León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Per dinar us recomanem restaurants com ara el Zuloaga, cèntric, clàssic, com també ho és el Alfonso Valderas. Tots dos amb molt prestigi, menú i carta. Bona teca. També ens agrada, i molt El Cenador Rua Nova. Ambient i encant. La Gitana és un bar amb apartat de restaurant. Digne de considerar. Plats sense sorpreses. Un grec al mateix carrer del Cenador: Sabor de Grècia. Molt bo. Fora del centre una pizzeria molt xula: Sapori di Nàpoli. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. O en un NH com el Plaza Mayor. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic. Si aneu cap a Galícia, o us moveu per Espanya, no oblideu León!.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

La Olmeda


olmeda

A la provincia de Palencia, en ple camí de Santiago, no lluny de la bellíssima vila medieval de Carrión de los Condes, trobareu la Vila Romana de la Olmeda. Fou descoberta l’any 1968 pel propietari de les terres de labor que la ocultaven, el Sr, Cortes, qui la va donar ala Diputació. El 4 de noviembre de 2009 s’inagurava el maravellós edifici que cobreix les restes i les preserva per les futures generacions. Es tracta d’una mansió hispano romana del baix imperi, la millor conservada de la península i potser d’Europa, amb uns mosaics que mai no heu vist ni veureu. En entrar en el moderníssim contenidor, que per ell sol val la pena de visitar, sota la coberta espectacular, podreu admirar la domus de planta quadrada, les torres, el pati central amb peristil i les habitacions amb el seu terra ple d’aquells mosaics que us dèiem. El salón principal fa 175 metres, i conserva en molt bon estat un dels millors mosaics de la casa, considerat el millor del món. En un extrem, com en totes les “villae” romanes de gran categoria, trobareu les termes. Per si això fora poc, al poblet de Saldaña, molt proper, han muntat un Museu dins l’església de Sant Pere, on poder exposar totes les restes materials que s’han trobat a l’excavació principal. L’entrada és conjunta. Allà podreu veure vaixelles, eines, monedes, gots funeraris… Hi podeu arribar fàcilment si aneu fins a Burgos capital, i d’allà preneu la A-231 en direcció a Lleó, per bona autovia, gratuïta, la del Camí de Sant Jaume. A l’alçada de la vila de Carrión de los Condes, cal agafar la C-615, que segueix la vall del riu Carrión, molt bonica, en direcció a Riaño, fins trobar el punt km. 55, a Gañinas, ben indicat, on haureu de seguir la PP-2420 fins el jaciment. Està a les coordenades GPS: 42º 28′ 50” nord i 4º 44′ 12” oest. Tot i que podeu visitar la vila sense guia, seguint un itinerari perfectament marcat, si voleu una visita guiada us caldrà fer una reserva prèvia als tel: 979 119 997 o 670 450 143, o el fax: 647 470 843. També es possible arribar allà a unes hores marcades, en que hi ha visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 hores. Si encara voleu més, perquè sou uns apassionats de la cultura romana, no molt lluny de La Olmeda hi ha la Vila romana de La Tejada. Existeix una entrada combinada Olmeda- Tejada – Saldaña de només 6€ (preus del 2013) pels grans i 4 € pels majors de 12 anys. Els més petits no paguen res. No dubteu a fer una parada en la vostra ruta cap a Sant Jaume de Compostela i, just entre Burgos i Carrión, deixar l’autovia que va cap a Lleó, i visitar aquest indret tan interessant. I no dubteu tampoc en perdre per aquestes terres burgaleses i palentines una jornada o dues. Carrión de los Condes mereix una detinguda visita, amb les seves esglésies romàniques. Com també la mereix Castrojeriz, poblet medieval encantador. O Sasamón, una altra vila medieval, amb restes romanes, i amb la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. O a Olmillos amb el seu castell, ara reconvertit en hotel, molt escenogràfic. Però és que a tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. Ens encanten aquestes terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. I els seus productes artesans, com ara el formatge de la terra, fastuós, de sabor únic i a un preu d’escàndol. Per menjar potser millor aneu fins Saldaña, on hi ha restaurants fantàstics. Com ara La Casa Torcida, una proposta bona en tots els sentits, decoració exquisida, o el producte contundent del Mesón Ancar  o El Molino, a les afores, a tocar del riu, o l’autenticitat de Casa Carmelo. Fora de la zona de l’Olmeda, per dormir i dinar us recomanem, a Carrión el petit hostal La Corte, o més allunyat el Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. No oblideu l’Olmeda en una ruta per Castella, o de camí a Galícia.

En la provincia de Palencia, en pleno camino de Santiago, no lejos de la bellísima villa medieval de Carrión de los Condes, encontrarán la Villa Romana de la Olmeda. Fue descubierta en 1968 por el propietario de las tierras de labor que la ocultaban, el Sr., Cortes, quien la dió a la Diputación. El 4 de noviembre de 2009 se inauguraba el maravilloso edificio que cubre los restos y las preserva para las futuras generaciones. Se trata de una mansión hispano romana del bajo imperio, la mejor conservada de la península y quizás de Europa, con unos mosaicos que nunca han visto ni verán. Al entrar en el modernísimo contenedor, que por sí solo merece la pena visitar, bajo la cubierta espectacular, podrán contemplar la domus de planta cuadrada, las torres, el patio central con peristilo y las habitaciones con su suelo lleno de aquellos mosaicos que os decíamos. El salón principal es 175 metros, y conserva en muy buen estado uno de los mejores mosaicos de la casa, considerado el mejor del mundo. En un extremo, como en todas las “villae” romanas de gran categoría, encontraban las termas. Por si esto fuera poco, en el pueblo de Saldaña, muy cercano, han montado un museo dentro de la iglesia de San Pedro, donde poder exponer todos los restos materiales que se han encontrado en la excavación principal. La entrada es conjunta. Allí podrán ver vajillas, herramientas, monedas, vasos funerarios … Se puede llegar fácilmente si se va hasta Burgos capital, y de allí hay que tomar la A-231 en dirección a León, por buena autovía, gratuita, la del Camino de Santiago. A la altura de la villa de Carrión de los Condes, coger la C-615, que sigue el valle del río Carrión, muy bonita, en dirección a Riaño, hasta encontrar el punto km. 55, a Gañinas, bien indicado, donde deberá seguir la PP-2420 hasta el yacimiento. Está en las coordenadas GPS: 42 º 28 ’50” Norte y 4 º 44′ 12” Oeste. Aunque se puede visitar la villa sin guía, siguiendo un itinerario perfectamente marcado, si desean una visita guiada necesitarán hacer una reserva previa a los tel: 979119997 o 670450143, o el fax: 647470843. También es posible llegar allí a unas horas marcadas, en que hay visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 horas. Si aún deseais más, porque sois unos apasionados de la cultura romana, no muy lejos de La Olmeda está la Villa romana de La Tejada. Existe una entrada combinada Olmeda-Tejada – Saldaña de sólo 6 € (precios de 2013) adultos y 4 € para los mayores de 12 años. Los más pequeños no pagan nada. No duden en hacer una parada en su ruta hacia Santiago de Compostela y, justo entre Burgos y Carrión, dejar la autovía que va hacia León, y visitar este lugar tan interesante. Y no duden tampoco en perderse por estas tierras burgalesas y palentinas una jornada o dos. Carrión de los Condes merece una detenida visita, con sus iglesias románicas. Como también la merece Castrojeriz, pueblo medieval encantador. O Sasamón, otra villa medieval, con restos romanos, y con su colegiata gótica de Santa María la Real. O en Olmillos con su castillo, ahora reconvertido en hotel, muy escenográfico. Pero es que en todos los pueblos encontrarán iglesias altas, anchas, poderosas. Nos encantan estas tierras ásperas y estas llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Y sus productos artesanos, como el queso de la tierra, fastuoso, de sabor único y a un precio de escándalo. Para comer quizás mejor vayan hasta Saldaña, donde hay restaurantes fantásticos. Como La Casa Torcida, una propuesta buena en todos los sentidos, decoración exquisita, o el producto contundente del Mesón Ancar o El Molino, a las afueras, junto al río, o la autenticidad de Casa Carmelo. Fuera de la zona de La Olmeda, para dormir y comer le recomendamos, en Carrión el pequeño hostal La Corte, o más alejado el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Y, naturalmente, en Burgos se puede dormir y comer de fábula. Recomendamos el hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en aparcamientos públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. No olviden la Olmeda en una ruta por Castilla, o de camino a Galicia.