Fira del camí ral de Vilanova del Camí

A Vilanova del Camí hi fan aquest cap de setmana del 14 i 15 de gener de 2017, una bonica Festa Major d’Hivern, per la festivitat de Sant Hilari. I, com a acte central l’anomenada Fira del Camí Ral. Tot el casc antic del poble s’omple amb les paradetes de la mostra de productes d’arrel medieval i amb moltes activitats més per a la canalla. Serà de les nou del matí a les set de la tarda, als carrers Major, Onze de Setembre, Santa Llúcia i Plaça del Mercat. Trobareu una fira medieval, i una mostra d’artesania i productes alimentaris. També una mostra d’arts i oficis, parada de cavallers i lluites medievals, espectacle de falconeria i diferents activitats infantils i familiars com ara tallers o atraccions medievals. Vilanova del Camí és un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Grups de cantaires, espectacles infantils… Podeu dinar al poble en un autèntic restaurant americà, el Kenny’s, que també és una pizzeria. Ambient de l’Amèrica profunda a Catalunya. Si us agrada aquest tipus de restaurant, repetireu segur!. Més tradicional, a la carretera, lluny del centre, la Fonda Gori proposa plats de sempre, cuina tradicional. També està prou bé la Xarxa, al centre de Vilanova mateix. Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 15 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, este próximo domingo de enero, mañana y tarde.

La fira del camí ral a Vilanova del Camí

Per Sant Hilari, que s’escau el 13 de gener, però que aquest any serà el diumenge 10 de gener de 2016, a Vilanova del Camí, un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, celebren la seva festa major i, a més una fira anomenada del camí ral. És la seva Festa Major d’Hivern i hi fan la Fira del Camí Ral. Des de bon matí fins a les set de la tarda, els carrers Major, Onze de Setembre, Santa Llúcia i Plaça del Mercat acolliran una mostra de productes d’arrel medieval, tant alimentaris com artesans, una mostra d’arts i oficis, cavallers i lluites medievals, espectacle de falconeria i diferents activitats infantils i familiars com tallers o atraccions medievals. Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. Amb aquest motiu d’aquesta llibertat, i per no oblidar l’orígen del municipi, omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Grups de cantaires, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 10 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, este próximo domingo de enero, mañana y tarde.

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira del camí ral a Vilanova del Camí

Per Sant Hilari, que s’escau el 13 de gener, però que aquest any el celebren el diumenge 11, a Vilanova del Camí, un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, celebren la seva festa major i, a més una fira anomenada del camí ral. És molt lògic que així sigui. Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. Amb aquest motiu d’aquesta llibertat, i per no oblidar l’orígen del municipi, omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Tallers de sabó, de monedes, medievals, de tota mena. Caravana de burrets. Actuacions musicals, cercavila medieval, espectacles. Curses de models automovilístics, grups de cantaires, botifarrada i cursa popular, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils, teatre, diables… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira aquest proper diumenge 11 de gener. Tot el matí, des de les 9 i tota tarda, fins les 19 hores. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Carreras de modelos automovilístico, grupos de cantantes, butifarrada y carrera popular, oficio solemne, los de antes, espectáculos infantiles, teatro, diablos… Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, el segundo, o el tercer domingo de enero, mañana y tarde.

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

León: la ciutat.

León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Per dinar us recomanem restaurants com ara el Zuloaga, cèntric, clàssic, com també ho és el Alfonso Valderas. Tots dos amb molt prestigi, menú i carta. Bona teca. També ens agrada, i molt El Cenador Rua Nova. Ambient i encant. La Gitana és un bar amb apartat de restaurant. Digne de considerar. Plats sense sorpreses. Un grec al mateix carrer del Cenador: Sabor de Grècia. Molt bo. Fora del centre una pizzeria molt xula: Sapori di Nàpoli. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. O en un NH com el Plaza Mayor. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic. Si aneu cap a Galícia, o us moveu per Espanya, no oblideu León!.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

La Olmeda

A la provincia de Palencia, en ple camí de Santiago, no lluny de la bellíssima vila medieval de Carrión de los Condes, trobareu la Vila Romana de la Olmeda. Fou descoberta l’any 1968 pel propietari de les terres de labor que la ocultaven, el Sr, Cortes, qui la va donar ala Diputació. El 4 de noviembre de 2009 s’inagurava el maravellós edifici que cobreix les restes i les preserva per les futures generacions. Es tracta d’una mansió hispano romana del baix imperi, la millor conservada de la península i potser d’Europa, amb uns mosaics que mai no heu vist ni veureu. En entrar en el moderníssim contenidor, que per ell sol val la pena de visitar, sota la coberta espectacular, podreu admirar la domus de planta quadrada, les torres, el pati central amb peristil i les habitacions amb el seu terra ple d’aquells mosaics que us dèiem. El salón principal fa 175 metres, i conserva en molt bon estat un dels millors mosaics de la casa, considerat el millor del món. En un extrem, com en totes les “villae” romanes de gran categoria, trobareu les termes. Per si això fora poc, al poblet de Saldaña, molt proper, han muntat un Museu dins l’església de Sant Pere, on poder exposar totes les restes materials que s’han trobat a l’excavació principal. L’entrada és conjunta. Allà podreu veure vaixelles, eines, monedes, gots funeraris… Hi podeu arribar fàcilment si aneu fins a Burgos capital, i d’allà preneu la A-231 en direcció a Lleó, per bona autovia, gratuïta, la del Camí de Sant Jaume. A l’alçada de la vila de Carrión de los Condes, cal agafar la C-615, que segueix la vall del riu Carrión, molt bonica, en direcció a Riaño, fins trobar el punt km. 55, a Gañinas, ben indicat, on haureu de seguir la PP-2420 fins el jaciment. Està a les coordenades GPS: 42º 28′ 50” nord i 4º 44′ 12” oest. Tot i que podeu visitar la vila sense guia, seguint un itinerari perfectament marcat, si voleu una visita guiada us caldrà fer una reserva prèvia als tel: 979 119 997 o 670 450 143, o el fax: 647 470 843. També es possible arribar allà a unes hores marcades, en que hi ha visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 hores. Si encara voleu més, perquè sou uns apassionats de la cultura romana, no molt lluny de La Olmeda hi ha la Vila romana de La Tejada. Existeix una entrada combinada Olmeda- Tejada – Saldaña de només 6€ (preus del 2013) pels grans i 4 € pels majors de 12 anys. Els més petits no paguen res. No dubteu a fer una parada en la vostra ruta cap a Sant Jaume de Compostela i, just entre Burgos i Carrión, deixar l’autovia que va cap a Lleó, i visitar aquest indret tan interessant. I no dubteu tampoc en perdre per aquestes terres burgaleses i palentines una jornada o dues. Carrión de los Condes mereix una detinguda visita, amb les seves esglésies romàniques. Com també la mereix Castrojeriz, poblet medieval encantador. O Sasamón, una altra vila medieval, amb restes romanes, i amb la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. O a Olmillos amb el seu castell, ara reconvertit en hotel, molt escenogràfic. Però és que a tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. Ens encanten aquestes terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. I els seus productes artesans, com ara el formatge de la terra, fastuós, de sabor únic i a un preu d’escàndol. Per menjar potser millor aneu fins Saldaña, on hi ha restaurants fantàstics. Com ara La Casa Torcida, una proposta bona en tots els sentits, decoració exquisida, o el producte contundent del Mesón Ancar  o El Molino, a les afores, a tocar del riu, o l’autenticitat de Casa Carmelo. Fora de la zona de l’Olmeda, per dormir i dinar us recomanem, a Carrión el petit hostal La Corte, o més allunyat el Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. No oblideu l’Olmeda en una ruta per Castella, o de camí a Galícia.

En la provincia de Palencia, en pleno camino de Santiago, no lejos de la bellísima villa medieval de Carrión de los Condes, encontrarán la Villa Romana de la Olmeda. Fue descubierta en 1968 por el propietario de las tierras de labor que la ocultaban, el Sr., Cortes, quien la dió a la Diputación. El 4 de noviembre de 2009 se inauguraba el maravilloso edificio que cubre los restos y las preserva para las futuras generaciones. Se trata de una mansión hispano romana del bajo imperio, la mejor conservada de la península y quizás de Europa, con unos mosaicos que nunca han visto ni verán. Al entrar en el modernísimo contenedor, que por sí solo merece la pena visitar, bajo la cubierta espectacular, podrán contemplar la domus de planta cuadrada, las torres, el patio central con peristilo y las habitaciones con su suelo lleno de aquellos mosaicos que os decíamos. El salón principal es 175 metros, y conserva en muy buen estado uno de los mejores mosaicos de la casa, considerado el mejor del mundo. En un extremo, como en todas las “villae” romanas de gran categoría, encontraban las termas. Por si esto fuera poco, en el pueblo de Saldaña, muy cercano, han montado un museo dentro de la iglesia de San Pedro, donde poder exponer todos los restos materiales que se han encontrado en la excavación principal. La entrada es conjunta. Allí podrán ver vajillas, herramientas, monedas, vasos funerarios … Se puede llegar fácilmente si se va hasta Burgos capital, y de allí hay que tomar la A-231 en dirección a León, por buena autovía, gratuita, la del Camino de Santiago. A la altura de la villa de Carrión de los Condes, coger la C-615, que sigue el valle del río Carrión, muy bonita, en dirección a Riaño, hasta encontrar el punto km. 55, a Gañinas, bien indicado, donde deberá seguir la PP-2420 hasta el yacimiento. Está en las coordenadas GPS: 42 º 28 ’50” Norte y 4 º 44′ 12” Oeste. Aunque se puede visitar la villa sin guía, siguiendo un itinerario perfectamente marcado, si desean una visita guiada necesitarán hacer una reserva previa a los tel: 979119997 o 670450143, o el fax: 647470843. También es posible llegar allí a unas horas marcadas, en que hay visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 horas. Si aún deseais más, porque sois unos apasionados de la cultura romana, no muy lejos de La Olmeda está la Villa romana de La Tejada. Existe una entrada combinada Olmeda-Tejada – Saldaña de sólo 6 € (precios de 2013) adultos y 4 € para los mayores de 12 años. Los más pequeños no pagan nada. No duden en hacer una parada en su ruta hacia Santiago de Compostela y, justo entre Burgos y Carrión, dejar la autovía que va hacia León, y visitar este lugar tan interesante. Y no duden tampoco en perderse por estas tierras burgalesas y palentinas una jornada o dos. Carrión de los Condes merece una detenida visita, con sus iglesias románicas. Como también la merece Castrojeriz, pueblo medieval encantador. O Sasamón, otra villa medieval, con restos romanos, y con su colegiata gótica de Santa María la Real. O en Olmillos con su castillo, ahora reconvertido en hotel, muy escenográfico. Pero es que en todos los pueblos encontrarán iglesias altas, anchas, poderosas. Nos encantan estas tierras ásperas y estas llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Y sus productos artesanos, como el queso de la tierra, fastuoso, de sabor único y a un precio de escándalo. Para comer quizás mejor vayan hasta Saldaña, donde hay restaurantes fantásticos. Como La Casa Torcida, una propuesta buena en todos los sentidos, decoración exquisita, o el producto contundente del Mesón Ancar o El Molino, a las afueras, junto al río, o la autenticidad de Casa Carmelo. Fuera de la zona de La Olmeda, para dormir y comer le recomendamos, en Carrión el pequeño hostal La Corte, o más alejado el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Y, naturalmente, en Burgos se puede dormir y comer de fábula. Recomendamos el hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en aparcamientos públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. No olviden la Olmeda en una ruta por Castilla, o de camino a Galicia.

Sasamón

En la ruta cap a Sant Jaume de Compostela, just en sortir de Burgos, camí de Castrojeriz, al peu de l’autovia que va cap a Lleó, trobareu la sortida que us portarà cap a Sasamón. En principi res no us pot fer pensar en la joia que amaga aquest poble gran. Però conforme us aneu aproximant a la vila, més i més destacarà la mole impactant de la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. La va fer construir, a mitjans del segle XIII, el rei Alfons VII. Pel que és el poble, el temple resulta inmens, amb tres naus, dues portades, una alta torre i un gran creuer, que ara serveix de parròquia. La resta de l’església, l’amplia nau, conté una abigarrada col·lecció de tota mena d’objectes artístics i històrics, romans i medievals, alguns de mèrit, altres no tant. Perquè Sasamón fou important ciutat romana i el poble tot és una inmensa excavació arqueològica, que disfrutarem si algun dia les autoritats s’hi posen. Els voltants de Sasamón també son dignes de ser vistos. Per exemple, a Olmillos hi ha un castell, reconvertit en hotel, amb una pinta molt escenogràfica. A tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. A les afores de la vila un pont romà creua, com qui no vol la cosa, un riuet simpàtic. Terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. Si mai feu una ruta cap a Santiago de Compostela recordeu, al sortir de Burgos, a uns 25 kms. més a l’oest, haureu d’afluixar la marxa i sortir un moment de l’autovia per visitar Sasamón. I, atenció, no marxeu sense comprar, a la cooperativa agrària, a la fàbrica de formatges, un autèntic formatge de la terra. Increiblement fastuós, sabor únic i a un preu d’escàndol. Per dormir i dinar, a banda del castell reconvertit en hotel, teniu, a tocar d’aquest, un hotel anomenat el Castillo. Hotel de l’antiga carretera nacional reconvertit ara en restaurant de noces. També un hotelet rural de la cadena Rusticae. Fora d’aquests us recomanem dormir o menjar al Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. Recordeu: Sasámon, colegiata i formatge. No us penedireu de tastar-los!.

En la ruta hacia Santiago de Compostela, justo al salir de Burgos, camino de Castrojeriz, al pie de la autovía que va hacia León, se encuentra la salida que le llevará hacia Sasamón. En principio nada puede hacer pensar en la alegría que esconde este pueblo grande. Pero conforme os vayáis aproximando a la villa, más y más destacará la mole impactante de su colegiata gótica de Santa María la Real. La hizo construir, a mediados del siglo XIII, el rey Alfonso VII. Por lo que es el pueblo, el templo resulta inmenso, con tres naves, dos portadas, una alta torre y un gran crucero, que ahora sirve de parròquia. El resto de la iglesia, la amplia nave, contiene una abigarrada colección de todo tipo de objetos artísticos e históricos, romanos y medievales, algunos de mérito, otros no tanto. Porque Sasamón fue importante ciudad romana y el pueblo todo es una inmensa excavación arqueológica, que se verá si algún día las autoridades se ponen. Los alrededores de Sasamón también son dignos de verse. En Olmillos hay un castillo, reconvertido en hotel, con una pinta muy escenográfica. En todos los pueblos encontrareis bonitas iglesias, poderosas. A las afueras de la villa un puente romano cruza, como quien no quiere la cosa, un arroyo simpático. Tierras ásperas y llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Si vais en ruta hacia Santiago de Compostela recordad, al salir de Burgos, a unos 25 kms. más al oeste, aflojar la marcha en la autovía y salir un momento a visitar Sasamón. Y, atención, no os vayáis sin comprar, porque en la cooperativa agraria, en la fábrica de quesos, venden un auténtico queso de la tierra. Increíblemente fastuoso, sabor único a un precio de escándalo. Para dormir y comer, aparte del castillo reconvertido en hotel, tienen, junto a este, un hotel llamado el Castillo. Hotel de la antigua carretera nacional reconvertido ahora en restaurante de bodas. También un hotel rural de la cadena Rusticae. Fuera de estos lugares les recomendamos dormir o comer en el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Naturalmente en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en los parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. Recuerden: Sasamón, colegiata y queso. ¡No os arrepentiréis de probarlos!.

Fira del camí ral a Vilanova del Camí

Per Sant Hilari, el 13 de gener, a Vilanova del Camí, un poblet molt proper a Igualada, a la comarca de l’Anoia, celebren la seva festa major i, a més una fira anomenada del camí ral. És molt lògic que així sigui. Vilanova ha estat creuada durant segles per l’antiga N-II a Madrid, que tots els conductors més veterans recordarem. I, abans, pel camí ral de Barcelona a Madrid. Una servitud de pas que modelà el poble i li donà el seu nom. Avui l’autovia A-2 passa fora del nucli, donat la pau als seus habitants, tot i que encara és la millor manera d’arribar fins a Vilanova. Amb aquest motiu d’aquesta llibertat, i per no oblidar l’orígen del municipi, omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Curses de models automovilístics, grups de cantaires, botifarrada i cursa popular, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils, teatre, diables… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira tot el segon o tercer diumenge de gener, matí itarda. Bona fira!.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy accesible por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo, y para recordar la servidumbre que suposo ser una parada del camino real entre Barcelona y Madrid, llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios, en lo que han decidido llamar: la Feria del Camino Real. Allí encontrareis una muestra de oficios antiguos y de productos artesanos que reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfrutaran con los actos que se han preparado. Carreras de modelos automovilístico, grupos de cantantes, butifarrada y carrera popular, oficio solemne, los de antes, espectáculos infantiles, teatro, diablos… Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tienen feria todo el dia, el segundo, o el tercer domingo de enero, mañana y tarde.

Puente la Reina / Gares

Puente la Reina, en euskera Gares, és Camí de Sant Jaume, pas cap a Compostela, facilitat, via, unió, amabilitat. Una població que no és res més, ni res menys, que un llarg, llarguíssim carrer, un lloc de trànsit, de peregrinatge. El punt on s’ajunten els dos camins més importants del camí de Santiago: el que arriba de Somport, i el que baixa de Roncesvalles. Lloc de trobada doncs. Amb vocació d’ajuntar, d’encaminar. Gares és el seu pont sobre l’Arga, bellíssim, únic, fastuós. D’un romànic insultant en la seva senzillessa i sabiduria. Ens agrada molt Puente la Reina. La trobareu a només 23 kilòmetres de Pamplona, comunicada per autopista, camí de Logroño, seguint la via compostelana. Gares te moltes obres d’art, edificis que la història ha anat regalant a la vila. Com l’església del Crucifijo, l’Hospital de peregrins, o l’església de Santiago. Tot el carrer major, llarg com un dia sense pa, està ple de convents, palaus i cases fortes, medievals, renaixentistes o barroques, com ara la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ja del pont, al final del carrer major, on hi ha l’oficina de turisme. També és agradable la plaça, molt bonica. Però l’estrella és el pont. Aquest pont romànic, del XI, ens agrada molt. I ens agrada també el riu, l’Arga, tranquil, majestuòs, lent. Amb el parc a les seves ribes, que convida a baixar-hi i descansar o jugar. Per tornar allà on haureu deixat el cotxe, guanyeu la carretera, (segur que haureu aparcat aquí). No marxeu sense fer una nova ullada al pont vell, des del pont nou, de la carretera. I si teniu uns minuts feu uns metres fins el Convent de les Comendadores del Sancti Spiritus, del XIII, al barri de Zubiurrutia, a l’altre costat de l’Arga. Si teniu ocasió, arribeu-vos a Gares el dia de les festes, del 24 al 30 de juliol, per Sant Jaume, evidentment!. Música, toros pels carrers, ball, tota mena d’espectacles familiars i pels infants. Puente la Reina ens va agradar molt. Es nota?. I els voltants encara tenen més sorpreses. Teniu a tocar l’església templera d’Eunate, misteriosa. O la joia romànica de Cirauqui. O Estella, capital del vi, medieval i formosa. O Torres del Rio amb un altre temple romànic secret. Olite amb el seu palau reial de conte de fades. Artajona amb les seves muralles, Ujué dalt del seu turó, el Monestir de la Oliva, Tudela, Pamplona, Logroño, Viana… què més voleu?. Podeu dinar al restaurante La Plaza, al mig del poble, típic i tradicional, menú i carta. O a La Conrada, al paseo de los fueros, 17. Tel: 948340052. A tocar de Puente la Reina teniu el poblet d’Obanos, amb el restaurant Ibarberoa, Tel: 94834 41 53. ‎ Per dormir podeu probar el fantàstic, exclusiu Hotel del Peregrino, que només hem vist per fora. Preus poc peregrins, però luxe a tot tren. Si no voleu una cosa tan espectacular, llavors aneu a l’Hotel Jakue, que sembla més senzill. Hi ha cases rurals amb molt d’encant, com l’hotelet El Cerco, dins del poble.  També teniu un càmping.

Puente la Reina, en euskera Gares, es Camino de Santiago, paso hacia Compostela, facilidad, vía, unión, amabilidad. Una población que no es nada más, ni nada menos, que un largo, larguísimo callejón, un lugar de tránsito, de peregrinaje. El punto donde se juntan los dos caminos más importantes del Camino de Santiago: el que llega de Somport, y el que baja de Roncesvalles. Lugar de encuentro pues. Con vocación de juntar, de encaminar. Gares es su puente sobre el Arga, bellísimo, único, fastuoso. De un románico insultante en su senzilla sabiduría. Nos gusta mucho Puente la Reina. La encontraréis a tan sólo 23 kilómetros de Pamplona, ​​comunicada por autopista, camino de Logroño, siguiendo la vía compostelana. Gares tiene muchas obras de arte, edificios que la historia ha ido regalando a la villa. Como la iglesia del Crucifijo, el Hospital de peregrinos, o la iglesia de Santiago. Toda la calle mayor, larga como un día sin pan, está llena de conventos, palacios y casas fuertes, medievales, renacentistas o barrocas, como la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ya del puente, al final de la calle mayor, donde está la oficina de turismo. También es agradable la plaza, muy bonita. Pero la estrella es el puente. Este puente románico, del XI, nos gusta mucho. Y nos gusta también el río, el Arga, tranquilo, majestuoso, lento. Con el parque a sus orillas, que invita a bajar y descansar o jugar. Para volver allí donde deberán haber dejado el coche, junto a la carretera, (seguro que habréis aparcado aquí), bajen al puente nuevo. Y no se vayan sin hacer una nueva ojeada al puente viejo, desde el puente nuevo, de la carretera. Y si tenéis unos minutos haced unos metros hasta el Convento de las Comendadoras del Sancti Spiritus, del XIII, en el barrio de Zubiurrutia, al otro lado del Arga. Si tienen ocasión, deben ir a Gares el día de las fiestas, del 24 al 30 de julio, por Santiago, ¡evidentemente!. Música, toros por las calles, bailes, todo tipo de espectáculos familiares y para los niños. Puente la Reina nos gustó mucho. ¿Se nota?. Y los alrededores todavía tienen más sorpresas. Tienen cerca la iglesia templaria de Eunate, misteriosa. O la joya románica de Cirauqui. O Estella, capital del vino, medieval y hermosa. O Torres del Río con otro templo románico secreto. Olite con su palacio real de cuento de hadas. Artajona con sus murallas, Ujué alto de su colina, el Monasterio de la Oliva, Tudela, Pamplona, ​​Logroño, Viana … ¿qué más quieren?. Pueden comer en el restaurante La Plaza, en medio del pueblo, típico y tradicional, menú y carta. O en La Conrada, en el paseo de los fueros, 17. Tel.: 948340052. Junto a Puente la Reina tienen el pueblo de Obanos, con el restaurante Ibarberoa, Tel.: 94 834 41 53. Para dormir puede probar el fantástico, y exclusivo, Hotel del Peregrino, que sólo hemos visto por fuera. Precioso pero poco para peregrinos, de un lujo a todo tren. Si no quieren algo tan espectacular, entonces vayan al Hotel Jakue, que parece más sencillo. Hay casas rurales con mucho encanto, como el hotelito El Cerco, en el pueblo. También tiene un camping.

El Camí dels Bons Homes

En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Ermita de Sant Adjutori

Arribarse fins l’ermita de Sant Adjutori és una excursió familiar molt fàcil i senzilla, apte per a tota la família. S’hi accedeix molt fàcilment en cotxe des de l’aparcament de la masia Can Borrell, que és un restaurant molt conegut del parc de Collserola. Per arribar a can Borrell haurem d’anar de Barcelona fins quasi arribar a Sant Cugat per la carretera de l’Arrabasada. Després girar a mà esquerra cap al restaurant de Can Borrell, ben indicat, per un camí ample i ben transitable. Naturalment també és pot fer a la inversa, sortint de Sant Cugat, en direcció a Barcelona. Si voleu fer una excursió un xic més llarga, us recomanem iniciar la caminada a Sant Cugat, a la plaça Rotary. Agafeu el camí de terra, ample i ben cuidat, que està senyalitzat. Salveu la cadena, i aneu xino-xano. No fa gaire pujada i, ben aviat s’omple d’arbrat i vegetació. En mitja hora llarga arribareu a la citada masía de Can Borrell, i continuant per la mateixa pista forestal, uns 100 metres, trobareu la indicació de Sant Adjutori, en un ramal del camí. Cal travessar un petit rierol i us la tindreu al davant del front. És una capella de planta rodona, romànica del segle XII. Està púlcrament restaurada tant l’interior com l’exterior. També està molt cuidat l’entorn. Tot i que no podreu entrar-hi, l’excusió en ella mateixa és el que val la pena. Si encara us queden forces podeu continuar fins l’ermita de Sant Medir, uns vint minuts més caminant. O bé anar fins el pantà de Can Borrell, on els nens i nenes podran gaudir de l’aigua. Una sortida familiar molt asequible, tranquil·la i curta, en un lloc molt bonic. Al costat de Sant Adjutori podreu admirar el forn iber, o romà, que s’ha restaurant fa poc temps. Un altre motiu per arribar-se fins aquest bell indret del cor de Collserola.

La ermita de Sant Adjutori es una excursión familiar muy fácil y sencilla, apta para toda la familia. Se llega muy fácilmente en coche desde el aparcamiento de la masía Can Borrell, que es un restaurante muy conocido del parque de Collserola. Para llegar a Can Borrell tendremos que ir de Barcelona hasta casi llegar a Sant Cugat por la carretera de la Arrabasada. Después girar a mano izquierda hacia el restaurante de Can Borrell, bien indicado, por un camino ancho y bien transitable. Naturalmente también se puede hacer a la inversa, saliendo de Sant Cugat, en dirección a Barcelona. Si desean hacer una xcursió un poco más larga, les recomendamos iniciar la caminata en Sant Cugat, en la plaza Rotary. Tomen el camino de tierra, ancho y bien cuidado, que está señalizado. Salven la cadena, y vayan paseando tranquilamente. No hay garndes cuestas y pronto se llena de arbolado y vegetación. En media hora larga llegará a la citada masía de Can Borrell, y continuad por la misma pista forestal a la ermita. Siganla unos 100 metros hasta encontrar la indicación de Sant Adjutori, en un ramal del camino. Hay que atravesar un pequeño riachuelo y se la encontraran de frente. Es una capilla de planta redonda, románica del siglo XII. Está pulcramente restaurada tanto el interior como el exterior. También está muy cuidado el entorno. Aunque no podran acceder a su interior, piensen que es la excursión, en sí misma, lo que vale la pena. Si aún le quedan fuerzas pueden continuar hasta la ermita de Sant Medir. hay unos buenos veinte minutos andando. O bien pueden ir hasta el pantano de Can Borrell, donde los niños y niñas podrán disfrutar del agua. Una salida familiar muy asequible, tranquila y corta, hasta un lugar muy bonito. Junto a San Adjutori podrá admirar el horno íbero, o romano, que se ha restaurado hace poco tiempo. Otro motivo para llegarse hasta este hermoso lugar del corazón de Collserola.

Torres del Rio

Una de les més estranyes fites que podeu trobar en el camí de Sant Jaume és Torres del Rio. Aquesta població navarressa, entre Viana i Estella, posseeix una enigmàtica esglèsia romànica del segle XII: l’esglèsia del sant Sepulcre. Ja l’advocació és insòlita. Podría ser un temple depenent de l’Orde Militar del Sant Sepulcre?. No contribueix a aminorar els rumors el fet que va tenir funcions de capella sepulcral. La planta octogonal tampoc és gaire comuna. La cúpula, octogonal també, és molt original. La corona un torreó, amb una llanterna, fet que l’emparenta amb construccions com “la lanterne aux morts” de Sarlat, a França. Si feu la ruta del xacobeo no dubteu a fer una detinguda visita amb els vostres fills a aquesta joia del romànic de Navarra. No hem dormit ni menjat mai a Torres del Rio. Us recomanem que ho feu a Estella, al restaurant La Cepa, tot un luxe pel paladar, o bé que continueu fins Viana, on teniu el Palacio de Pujadas, davant de l’esglèsia, un hotel amb molt d’encant i història. També bon restaurant. A Casa Armendáriz, carrer Navarro Villoslada, 19. Tel: 948 64 50 78, una sidreria, menjareu bé. També és un senzill hostalet.

Una de las más extrañas iglesias que podéis encontrar en el camino de Santiago está en Torres del Río. Esta población navarra, entre Viana y Estella, posee una enigmática construcción románica del siglo XII: la iglesia del Santo Sepulcro. Ya la advocación es insólita. ¿Podría ser un templo dependiendo de la Orden Militar del Santo Sepulcro?. No contribuye a aminorar los rumores el hecho de que tuvo funciones de capilla sepulcral. La planta octogonal tampoco es muy común. La cúpula, octogonal también, es muy original. La corona un torreón, con una linterna, lo que le emparenta con construcciones como “la lanterne aux morts” de Sarlat, en Francia. Si hacen la ruta del Xacobeo no duden en rendir una detenida visita con sus hijos a esta joya del románico de Navarra. No hemos dormido ni comido nunca en Torres del Río. Les recomendamos que lo hagan en Estella, en el restaurante La Cepa, o bien que continúen hasta Viana, donde se encuentra el Palacio de Pujadas, frente a la iglesia, un hotel con mucho encanto e historia. También buen restaurante. En Casa Armendáriz, calle Navarro Villoslada, 19. Tel.: 948 64 50 78, una sidrería, pueden comer bien. Es un sencillo hostal.

Sahagún

A la part de Lleó del camí de Sant jaume de Galicia trobem Sahagún. És una vila medieval, però diferent. No estem acostumats a veure grans, impressionants i poderoses esglèsies romàniques fetes de totxo. Per això quedem sempre bocabadats davant les esglèsies d’aquesta vila del camí Xacobeo. San Lorenzo, (a la foto), i San Tirso es conserven perfectes. San Benito, el monestir que donà orígen a la vila, i la Peregrina, més atrotinats. Si feu el camí de Compostela no oblideu parar a Sahagún. Nosaltres varem dormir a l’únic hostal de la vila, l’Alfonso VI, decent però molt senzillet. Aquests darrers anys han anat apareixen altres hotels amb més prestacions, com el Puerta de Sahagún.

En la parte leonesa del camino de Santiago de Compostela encontramos Sahagún. Es una villa medieval, pero diferente. No estamos acostumbrados a ver grandes, impresionantes y poderosas iglesias románicas hechas de ladrillo. Por eso quedamos siempre boquiabiertos ante las iglesias de esta villa del camino Jacobeo. San Lorenzo, (en la foto), y San Tirso se conservan perfectas. San Benito, el monasterio que dio origen a la villa, y la Peregrina, más destartalados. Si hacen el camino de Compostela no olviden parar en Sahagún. Nosotros dormimos en el único hostal de la villa, el Alfonso VI, decente pero muy sencillito. Estos últimos años han ido apareciendo otros hoteles con más prestaciones, como el Puerta de Sahagún.