La passió d’Ulldecona


Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi els dies 23 i 30 d’abril de 2017. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Concerts de Nadal a Badalona


concert-nadal-infantils_72

Aquestes festes de Nadal, com ja és tradicional, l’Orfeó Badaloní, ens deleitarà amb uns magnífics concerts, ben familiars. El primer aquest proper dia 21 de desembre de 2016, a tres quarts de sis de la tarda, a l’església dels pares Carmelites, al carrer Sant Miquel, al centre de Badalona. Actuen les corals infantils. L’altra concert és el dia 22, a les 20,15 hores, al mateix lloc, i actua el Cor gran de l’Orfeó Badaloní amb el suport d’Amics de la Música de Badalona. Entrada lliure en tots els casos. Us hi esperem per gaudir tots plegats de bona música. Si veniu de fora, arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny del temple dels Carmelites. També possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Bons concerts de Nadal a Badalona!.

cocert-nadal-tradicional_72

Todo el mundo sabe, por lo menos en Badalona, que la calidad del Orfeó Badaloní está fuera de toda duda. Son gente preparada, músicos que sobresalen en su arte. Hombres y mujeres, jóvenes, niños y niñas que ponen el alma en lo que hacen. Pues bien, estais de suerte, porque el próximo dia 21 actuan los coros infantiles, i el 22 las diversas formaciones musicales de los seniors, en la iglesia de los Padres Carmelitas de Badalona.

Mercat de Nadal a Pedralbes


mercatnadal
El barri barceloní de Pedralbes celebra el seu Mercat de Nadal a la plaça del Monestir. És un mercat solidari perquè part dels beneficis es destinen a obres de caritat, i perquè hi participen entitats sense ànim de lucre dedicades a activitats eminentment solidàries. Es fa a l’ombra del monumental Reial Monestir de Santa Maria. Serà aquest primer diumenge d’Advent, dia 27 de novembre de 2016, si no plou. En cas de pluja seria el proper diumenge 11. Aneu al mercat i aprofiteu per fer una visita al monestir de Pedralbes i a aquesta part més alta de Barcelona. Això està per sobre el Palau de Pedralbes, prop de la Ronda de Dalt, just al final de l’avinguda de Pedralbes. És una placeta recoleta custodiada pel genial monestir gòtic. Si el visiteu podreu veure les maravelloses pintures gòtiques que pintà Ferrer Bassa, un dels pintors més famosos del gòtic català. També les diverses dependències d’un cenobi medieval i un petit museu. Ideal per passar un mati agradable amb infants que comencin a degustar les alegries d’aquest Nadal i les visites culturals.

Cerca del monasterio de Pedralbes, que está en la parte más alta de Barcelona, sobre el Palacio de Pedralbes, cerca de la Ronda de dalt, justo al final de la avenida de Pedralbes, hacen este domingo un mercado de Navidad muy chulo. Aprovechad la ocasión para visitar este mercado y el monasterio gótico y las maravillosas pinturas góticas que pintó Ferrer Balsa, uno de los pintores más famosos del gótico catalán. También las diversas dependencias de un cenobio medieval y un pequeño museo. Ideal para pasar un rato agradable con niños que ya empiecen a degustar las alegrias navideñas y las visitas culturales.

Erice


Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Paestum


paestum

No gaire lluny de Salerno, més al sud de Nàpols, i molt al sud de Roma, a uns 400 kms. de la capital italiana per ser més exactes, trobareu el conjunt de temples grecs més bonics i més ben conservats del món. Pot semblar una paradoxa, però no ho és. La zona de la bota d’Itàlia era l’anomenada Magna Grècia i era més grega, si això fos possible, que la mateixa Grècia. En una plana riallera, no lluny del mar, les columnes dels temples de Paestum, encara totes dretes i al seu lloc, i amb els arquitraus també on cal que siguin, desafien el pas del temps dretes al cel, sense signes d’envelliment. Son, com no podia ser d’una altra manera, patrimoni de la humanitat. Son una visita obligada si decidiu descobrir que la part sud d’Itàlia també existeix i és molt maca. Son tres els temples de Paestum, dedicats a Hera, Neptú que és el més gran i ben conservat, i el de Ceres, o Athena.  Arribareu fàcilment a Paestum per l’Autostrada A3, sortida Battipaglia. Després caldrà anar per la Strada Statale 18 cap al Sud i sortir a Paestum. La zona arqueològica està oberta de 08.30 a 18.45 hores. El museu tanca el 1r i 3r dilluns de mes. L’entrada son 10 €, però menors de 18 anys no paguen. I, després de visitar Paestum podeu banyar-vos en el mar color blau turquesa de Santa Maria de Castellabate, una zona de costa passat Agropoli molt poc coneguda i guapíssima. I en acabar retorneu cap a la Bellíssima Salerno, la ciutat més propera, amb la catedral de Sant Mateu, les esglesioles barroques, de façanes acolorides, els jardins tancats dins claustres amagats. No deixeu de visitar Sant Pietro in Corte, capella palatina que fou del príncep de Salerno, abans termes romanes i després oratori del XVIII. Passegeu sense presses pel Lungomare, una evocadora avinguda arran d’ones, a tocar de la platja, fins al port que comunica la vila amb Tunis, Sicília o Sardenya. I ja que sou per la zona, en el curs d’unes merescudes vacances, no deixeu de fer una volta per la Costa Amalfitana, guapíssima, amb Amalfi, Positano o Ravello, viles medievals increïbles, colocades entre el mar i la penya. O de veure la bulliciosa Nàpols, una ciutat quintaessencia del Mediterrani, plena de monuments. O anar fins Sorrento i agafar el vaixell que us porta a Capri. El bon clima, suau a l’hivern, però amb molta calor a l’estiu!. Salerno i la zona de paestum tenen pilons d’hotels on allotjar-vos. Nosaltres hem dormit, amb tota la família, de fàbula al Novotel Arechi, davant del mar, a les afores de Salerno. Bona taula i bon hotel, amb piscina. També trobareu molts restaurants on dinar prop les ruïnes de Paestum, com ara La Bottega del Gusto, a la via de la Magna Grècia, 33. O el ristorante Neptuno, un clàssic. No tan propers a les excavacions, més cap al mar, teniu un altre gran clàssic: el Tre Olivi, un restaurant d’alta gama. A Salerno també hi ha restaurants molt suggerents a la vila vella, a l’animadíssima rua medieval dei Mercanti, veritable centre vital de la ciutat. Ens va agradar pel menjar, pel preu i l’encant la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. La porta en Gianluca, que us recomanarà les especialitats del dia. O una pizzeria tan xula com La Smorfia, al casc antic de Salern. Una altra pizzeria podría ser el Vicolo della Neve. Molt a tocar, la Cucina di Eduardo us proposa una cuina diferent, molt innovadora. No us perdeu els temples de Paestum ni la bella Salerno!

No muy lejos de Salerno, al sur de Nápoles, y muy al sur de Roma, a unos 400 kms. de la capital italiana para ser más exactos, se encuentra el conjunto de templos griegos más bellos y mejor conservados del mundo. Puede parecer una paradoja, pero no lo es. La zona de la bota de Italia era la llamada Magna Grecia y era más griega, si esto fuera posible, que la propia Grecia. En una llanura risueña, no lejos del mar, las columnas de los templos de Paestum desafían el paso del tiempo sin signos de envejecimiento. Son, como no podía ser de otra manera, patrimonio de la humanidad. Son una visita obligada si deciden a descubrir que la parte sur de Italia también existe y es muy bonita. Son tres los templos de Paestum, dedicados a Hera, Neptuno que es el más grande y mejor conservado, y el de Ceres, o Athena. Llegarán fácilmente en Paestum por la Autostrada A3, salida Battipaglia. Después habrá que ir por la Strada Statale 18 hacia el Sur y salir en Paestum. La zona arqueológica está abierta de 08.30 a 18.45 horas. La entrada son 10 €, pero menores de 18 años no pagan. Y, tras visitar Paestum retornen hacia la Bellísima Salerno, la ciudad más cercana, con la catedral de San Mateo, las iglesias barrocas, de fachadas coloridas, los jardines cerrados dentro claustros escondidos. No dejen de visitar San Pietro in Corte, capilla palatina que fue del príncipe de Salerno, antes termas romanas y después oratorio del XVIII. Paseen sin prisas por el Lungomare, una evocadora avenida muy cerca de la playa, hasta el puerto que comunica la ciudad con Túnez, Sicilia o Cerdeña. No dejen de dar una vuelta por la Costa Amalfitana, guapísima, con Amalfi, Positano o Ravello, villas medievales increíbles, colocadas entre el mar y la peña. O de ver la bulliciosa Nápoles, una ciudad quintaesencia del Mediterráneo, llena de monumentos. O ir hasta Sorrento y coger el barco que les llevarà a Capri. Salerno y la zona de paestum tienen muchos hoteles donde alojarse. Nosotros hemos dormido, con toda la familia, de fábula, en el Novotel Arechi, frente al mar, a las afueras de Salerno. Buena mesa y buen hotel, con piscina. También hay muchos restaurantes donde comer cerca las ruinas de Paestum, como La Bottega del Gusto, en la vía de la Magna Grecia, 33. O el ristorante Neptuno, un clásico. No tan cercanos a las excavaciones, más hacia el mar, tienen otro gran clásico: el Tre Olivi, un restaurante de alta gama. A Salerno también hay restaurantes muy sugerentes en la villa vieja, en la animadísima calle dei Mercanti, verdadero centro vital de la ciudad. Nos gustó por el precio y el encanto la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Gianluca les recomendará las especialidades del día. O una pizzería tan chula como el Vicolo della Neve. Muy cerca de la pizzería, la Cucina di Eduardo os propone una cocina diferente, muy innovadora. No se pierdan los templos de Paestum ni la hermosa Salerno!.

Not far from Salerno you will find the whole Greek temples most beautiful and best preserved in the world. Not far from the sea, the columns of the temples of Paestum, still all right and in place. There are three temples dedicated to Hera, Neptune and Ceres or Athena. Paestum is easily to reach from the Autostrada A3, exit Battipaglia. Then will go to the Strada Statale 18 to the South and exit at Paestum. The archaeological site is open from 08:30 to 18:45 hours. After visiting Paestum return to the beautiful Salerno, the nearest city. Do not forget to make a tour around the Amalfi’s Coast, with Amalfi, Positano or Ravello, medieval villages. Or see the bustling Naples, a quintessence of the Mediterranean city full of monuments. Or go to Sorrento and take the boat to Capri. Salerno and Paestum area hotels have a lot of good hotels. We get with the family the Arechi Novotel. Good food and good hotel with swimming pool. You will also find many restaurants where lunch near the ruins of Paestum, such as La Bottega del Gusto, a way of Magna Grecia, 33. Or ristorante Neptune, a classic. Not near the excavations, towards the sea, you have another classic: the Tre Olivi, a high quality restaurant. In Salerno restaurants are also very suggestive in the old town, in via dei Mercanti, real vital center of the city. We liked the price and charm of small Osteria Angolo Masuccio, on the road Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Or a pizzeria as cool as Vicolo della Neve. Very near the pizzeria, the Cucina di Eduardo proposes a different cuisine, very innovative. Do not miss the temples of Paestum or the beautiful Salerno!

Non loin de Salerne, au sud de Naples, et au sud de Rome, vous trouverez l’ensemble des temples grecs les plus beaux et les mieux conservés au monde. Il peut sembler paradoxal, mais ce n’est pas. La zone a été appelé Magna Grèce. Les colonnes des temples de Paestum, toujours tout droites et à sa place, défient le passage du temps sans aucun signe de vieillissement. Il y a trois temples de Paestum, dédiés à Héra, Neptune et Cérès ou Athena. Paestum est sur l’autoroute A3, sortie Battipaglia. Ensuite, on suivra la Strada Statale 18 jusqu’à Paestum. Le site archéologique est ouvert de 08h30 à 18:45 heures. Et après avoir visité Paestum retounez à la belle Salerno, la ville la plus proche. Et puisque vous êtes dans la région, pendant unes vacances bien méritées, ne oubliez pas de faire un tour pour la côte amalfitaine, magnifique, avec Amalfi, Positano ou Ravello, villages médiévaux incroyables. Ou voir Naples, une quintessence de la ville méditerranéenne pleine de monuments. Ou aller à Sorrento et prendre le bateau qui vous emmène à Capri. Il y a dans Salerno et Paestum des bons hôtels. Nous avons séjourné avec la famille au Arechi Novotel à la périphérie de Salerno. Bonne nourriture et bon hôtel avec piscine. Vous trouverez également de nombreux restaurants où déjeuner près des ruines de Paestum, tels que La Bottega del Gusto, via Magna Grecia, 33. Ou le ristorante Neptune, un classique. Vous avez un autre classique: le Tre Olivi, un restaurant de haute qualité. Dans Salerno les restaurants sont également très suggestives dans la vieille ville, a via dei Mercanti, centre vital réel de la ville. Nous avons aimé le prix et le charme de petite Osteria Angolo Masuccio, sur la route Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Ou une pizzeria comme le Vicolo della Neve. Très près de la pizzeria, le Cucina di Eduardo propose une cuisine différente, très innovatrice. Ne manquez pas les temples de Paestum ou la belle Salerno!

Gilbert i Sullivan: un musical


Gilbert i sullivan

L’Orfeó Badaloní ens convida, dins la programació de Festes de Maig, a assistir aquest dissabte 14 de maig de 2016, a les 20 hores, al teatre Zorrilla de Badalona, a l’estrena del musical Gilbert i Sullivam, entre l’òpera i el musical. Un espectacle amb música en directe, cantat pel cor de l’entitat, i comptarà amb la participació de quatre solistes. Les entrades ja estan a la venda al local de l’Orfeó i el mateix dia del concert a la taquilla del mateix teatre.  Durant els darrers 125 anys, el llibretista W. Schwenck Gilbert i el compositor Arthur Sullivan han influenciat la cultura popular del món angloparlant amb les seves òperes còmiques. Per això aquest projecte que l’Orfeó Badaloní, Frederic Oller al piano i els solistes Christina Koch, Maria Carme Mateu, Marc Julià i Eloi Prat portaran a escenari el proper diumenge 14 de maig amb una elegant posada en escena. L’Óscar Peñarroya dirigirà. Entrades, ja ho hem dit, al carrer Marina 48, o a les taquilles del Zorrilla el mateix dia de l’espectacle. Si veniu de fora, arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny del teatre. També possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Bon concert a Badalona!.

Todo el mundo sabe, por lo menos en Badalona, que la calidad del Orfeó Badaloní está fuera de toda duda. Son gente preparada, músicos que sobresalen en su arte. Hombres y mujeres, jóvenes, niños y niñas que ponen el alma en lo que hacen. Pues bien, estais de suerte, porque el próximo sábado 14 de mayo, en el teatro Zorrilla, a las 20 horas hay un musical de Brodway en directo: Gilbert i Sullivan, un musical. ¡No os lo perdais!.