Nin


A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

Anuncis

Zadar


zadar

L’antiquísima ciutat de Zadar és una de les més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia. És una ciutat màrtir, bombardejada durament durant la segona guerra mundial i també en la darrera guerra dels Balcans. A més fou desafortunadament reconstruida a l’època de Tito. El centre històric, situat en una península rodejada d’aigua com si fos una illa, que era una ciutat medieval amurallada, plena de palaus barrocs, va quedar derruit. Ara està reconstruït i amb uns quants edificis moderns, lletjos. Però també s’ha dotat de grans parcs i espais verds, i places àmplies. I han bastit de nou la major part dels monuments. Tot això fa que la ciutat sigui, malgrat tot, força agraciada. En resum, Zadar és bonica. I està molt ben situada, a igual distància de Zagreb, la capital de Croàcia i de Dubrovnik, la seva vila fetitxe. I te una platja que no està gens malament, a més d’una façana maarítima, amb la famosa Riva, el port antic, o l’orgue marí, que és esplèndida. Diuen, i ho podem comfirmar, que les postes de sol a Zadar son meravelloses. La gent s’aplega a la tarda a viure-les, com un ritual màgic. A més, a pocs kms. de Zadar hi ha reclams turístics com ara Nin, un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. A 80 kms. teniu Síbenik, patrimoni de la humanitat. Zadar manté un patrimoni romà interessant, amb un fòrum, i unes quantes esglèsies romàniques impactants, com ara la de Sant Donat, molt xula, la catedral, i altres temples d’altres èpoques. Te museus interessants, com el d’art sacre, en un antic convent, que guarda tresors molt interessants. És molt agradable rodejar tota la ciutat seguint el passeig de mar, la Riva, i arribar fins el final, a la punta del port. No podeu deixar de veure, mai insistirem prou, la posta de sol, un espectacle que atrau turistes a dojo, i el curiós orgue marí que emet sons quan hi piquen les onades, de vegades laments, altres com una gaita. Aparcareu a tot el llarg de la muralla que dona al port i als molls, si no hi ha molta gent. I podreu dormir a bons llocs, alguns una mica cars, o en bons apartaments com ara els Lavandula, on ho hem fet nosaltres, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, prop dels apartaments hi ha un bon lloc: el Cuzina, un restaurant a l’aire lliure, mediterrani, grec o italià. A tocar de la platja. Al centre de la ciutat teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat.

La antiquísima ciudad de Zadar es una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad mártir, bombardeada duramente durante la segunda guerra mundial y también en la última guerra de los Balcanes. Además fue desafortunadamente reconstruida en la época de Tito. El centro histórico, situado en una península rodeada de agua como si fuera una isla, que era una ciudad medieval amurallada, llena de palacios barrocos, quedó derruido. Zadar es muy bonita. Y está muy bien situada, a igual distancia de Zagreb, la capital de Croacia y de Dubrovnik, su ciudad fetiche. A pocos kms. de Zadar hay reclamos turísticos como Sibenik, patrimonio de la humanidad, o Nin, bonito pueblo medieval, pequeño, muy pequeño, con playas de piedras chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Zadar mantiene un patrimonio romano interesante, con un foro, y unas cuantas iglesias románicas impactantes, como la de San Donato, muy chula, la catedral, y otros templos de otras épocas. Tiene museos interesantes, como el de arte sacro, en un antiguo convento, que guarda tesoros muy interesantes. Es muy agradable rodear toda la ciudad siguiendo el paseo de mar, la Riva, y llegar hasta el final, en la punta del puerto, para ver la puesta de sol, un espectáculo que atrae a turistas a chorros, y el curioso órgano marino que emite sonidos cuando pican las olas, a veces lamentos, otros como una gaita. A aparcar a todo lo largo de la muralla que da al puerto y los muelles, si no hay mucha gente. Y puede dormir en buenos lugares, algunos un poco caros, o en buenos apartamentos como los Lavandula, donde lo hemos hecho nosotros, nuevos y muy bonitos, no lejos del centro, y no muy lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, cerca de los apartamentos hay un par de buenas pizzerías: pizza Gusti, moderna, desenfadada, comida rápida pero bueno, y Pizza Pizzarro, sólo pizza, muy bien, similar a la anterior. En el centro de la ciudad tiene el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Bistro Pjat, muy bonito, divertido y acogedor, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Zadar is one of the most beautiful and important of the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia. It is a city heavily bombed during World War II and the last war in the Balkans. Also unfortunately was rebuilt in the time of Tito. The historical center is located on a peninsula surrounded by water like an island, which was a medieval walled city full of baroque palaces. Zadar, however, is beautiful. And it is well placed beetween Zagreb, capital of Croatia and Dubrovnik. Near Zadar there is Sibenik, heritage of humanity, or Nin, beautiful medieval village. Zadar maintains an interesting Roman heritage with a forum, and a few impressive Romanesque churches, such as St. Donat, very cool, the cathedral and other churches. There are interesting museums, such as the Sacred Art, in a former convent, which holds treasures very interesting. It is very nice to surround the entire city along the sea promenade, the Riva. You can sleep here very good, some a little expensive but good on beautiful apartments such as Lavandula, new and beautiful, not far from downtown, and not far from a beach that was not bad. To eat near the apartments there are a couple of good pizzerias: Gusti pizza, modern, casual, fast food but good, and Pizzarra Pizza, just pizza, well, similar to the previous one. At the center of the city have the Bruschetta, fabulous, very good, Uled Bistro, very nice, funny and friendly, the Zadar Jadera fantastic, near the apses of the church of San Crisogono, or 2Ribara, elegant and good food, La Famiglia, an Italian with pizza, relaxed.

La ville de Zadar est une des plus beaux et importants villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie. Lourdement bombardée pendant la Seconde Guerre mondiale et la dernière guerre dans les Balkans. Aussi, malheureusement, a été reconstruit à l’époque de Tito. Le centre historique est situé sur une péninsule entourée par l’eau comme une île, qui était une ville médiévale fortifiée pleine de palais baroques, a été détruite. Zadar c’est belle. Et il est bien placé à égale distance de Zagreb, capitale de la Croatie et Dubrovnik. A quelques kilomètres de Zadar il y a Sibenik, patrimoine de l’humanité, ou Nin, beau village médiéval. Zadar conserve un héritage romain intéressant avec un forum, et quelques impressionnantes églises romanes, comme Saint-Donat, la cathédrale et d’autres églises. Il y a aussi de beaux musées comme ce de l’art sacré, dans un ancien couvent, qui garde des trésors très intéressants. Il est très agréable d’entourer toute la ville le long de la promenade du front de mer, la Riva, et atteindre la pointe du port pour voir le coucher du soleil, un spectacle qui attire beaucoup de touristes. On peut y dormir bien a Zadar, un peu cher. Il y a de bons appartements tels que les Lavandula, non loin du centre-ville, et non loin d’une plage qui n’était pas mal. Pour manger à proximité des appartements il y a un couple de bons pizzerias: pizza Gusti, moderne, décontracté, fast food, mais bons, et Pizzarra Pizza, juste la pizza, bien, semblable à la précédente. Au centre de la ville il y a la Bruschetta, fabuleux, très bon, ou le Bistro, très agréable, drôle et sympathique, le Zadar Jadera fantastique, près de l’abside de l’église de San Crisogono ou 2Ribara, élégant, La Famiglia, un italien à pizza.

La passió d’Ulldecona


Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi els dies 23 i 30 d’abril de 2017. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Concerts de Nadal a Badalona


concert-nadal-infantils_72

Aquestes festes de Nadal, com ja és tradicional, l’Orfeó Badaloní, ens deleitarà amb uns magnífics concerts, ben familiars. El primer aquest proper dia 21 de desembre de 2016, a tres quarts de sis de la tarda, a l’església dels pares Carmelites, al carrer Sant Miquel, al centre de Badalona. Actuen les corals infantils. L’altra concert és el dia 22, a les 20,15 hores, al mateix lloc, i actua el Cor gran de l’Orfeó Badaloní amb el suport d’Amics de la Música de Badalona. Entrada lliure en tots els casos. Us hi esperem per gaudir tots plegats de bona música. Si veniu de fora, arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny del temple dels Carmelites. També possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Bons concerts de Nadal a Badalona!.

cocert-nadal-tradicional_72

Todo el mundo sabe, por lo menos en Badalona, que la calidad del Orfeó Badaloní está fuera de toda duda. Son gente preparada, músicos que sobresalen en su arte. Hombres y mujeres, jóvenes, niños y niñas que ponen el alma en lo que hacen. Pues bien, estais de suerte, porque el próximo dia 21 actuan los coros infantiles, i el 22 las diversas formaciones musicales de los seniors, en la iglesia de los Padres Carmelitas de Badalona.

Mercat de Nadal a Pedralbes


mercatnadal
El barri barceloní de Pedralbes celebra el seu Mercat de Nadal a la plaça del Monestir. És un mercat solidari perquè part dels beneficis es destinen a obres de caritat, i perquè hi participen entitats sense ànim de lucre dedicades a activitats eminentment solidàries. Es fa a l’ombra del monumental Reial Monestir de Santa Maria. Serà aquest primer diumenge d’Advent, dia 27 de novembre de 2016, si no plou. En cas de pluja seria el proper diumenge 11. Aneu al mercat i aprofiteu per fer una visita al monestir de Pedralbes i a aquesta part més alta de Barcelona. Això està per sobre el Palau de Pedralbes, prop de la Ronda de Dalt, just al final de l’avinguda de Pedralbes. És una placeta recoleta custodiada pel genial monestir gòtic. Si el visiteu podreu veure les maravelloses pintures gòtiques que pintà Ferrer Bassa, un dels pintors més famosos del gòtic català. També les diverses dependències d’un cenobi medieval i un petit museu. Ideal per passar un mati agradable amb infants que comencin a degustar les alegries d’aquest Nadal i les visites culturals.

Cerca del monasterio de Pedralbes, que está en la parte más alta de Barcelona, sobre el Palacio de Pedralbes, cerca de la Ronda de dalt, justo al final de la avenida de Pedralbes, hacen este domingo un mercado de Navidad muy chulo. Aprovechad la ocasión para visitar este mercado y el monasterio gótico y las maravillosas pinturas góticas que pintó Ferrer Balsa, uno de los pintores más famosos del gótico catalán. También las diversas dependencias de un cenobio medieval y un pequeño museo. Ideal para pasar un rato agradable con niños que ya empiecen a degustar las alegrias navideñas y las visitas culturales.

Erice


Erice

Erice no sembla part de Sicília. Després de dies i dies admirant bellíssimes esglésies barroques, palaus plens de mosaics, ciutats monumentals, visitar aquest petit poble medieval damunt del Monte San Giuliano, a més de 750 mts d’alçada damunt el mar i la plana de Tràpani se’ns va fer molt estrany. Erice no te temples fastuosos, sinó una catedral romànica, o gòtica, normanda, amb la seva torre, carrers estrets de pedra, cases d’una o dues altures i palaus sense gaire pedigree. És com visitar Peratallada o Pals, a l’Empordà, després d’haver fet una ruta per la Barcelona modernista. Res a veure. Però el que si podem dir és que cal visitar Erice. Primer per les vistes. Si no hi ha núvols o boira, molt freqüents aquí dalt, podreu veure l’Àfrica, l’Etna o més enllà. Per descomptat Tràpani i el mar segur. En un extrem de la vila s’aixeca un antic castell atrotinat, dedicat a Venus, patrona de la ciutat. Conserva totes les muralles, i les seves portes. De fet aparcareu, quasi segur, a la porta de Tràpani, per començar a pujar, carrer amunt, cap al cor d’Erice. Però també podeu estalviar-vos les innombrables corbes de la carretera, apta només per a gent a qui li agradi molt conduir, agafant el funicular que surt de la nova Erice, al peu de l’antiga, a tocar de Tràpani. Però si heu aparcat a Porta Trápani, podreu veure el Duomo, anomenat la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que com ja hem dit és del segle XIV, i el campanar, també n’hem parlat abans, separat de l’església, una torre catalana. També son boniques l’església de San Salvatore, el Museo Cordici, a la plaça, la Piazza San Doménico, amb la seva església, i les de San Giuliano o San Martín, que ens van agradar molt. No son res de l’altre mon. Petits temples sense més. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots ells. Fora les muralles teniu Santa Ursula i la Addolorata, i dalt de tot el castell de Venus. Per dinar hi ha molt bons llocs. Nosaltres hem estat al Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé. Però passant, ja de tornada, també ens va agradar molt Gli Archi di San Carlo, un altre restaurant molt mono i acollidor, que haguéssim escollit sense dubtar-ho si l’haguéssim vist abans que l’altre. De tota manera, bona visita a Erice, i ja ens direu alguna cosa del San Carlo si hi aneu vosaltres!.

Erice no parece parte de Sicilia. Después de días y días admirando bellísimas iglesias barrocas, palacios llenos de mosaicos, ciudades monumentales, visitar este pequeño pueblo medieval encima del Monte San Giuliano, a más de 750 mts de altura sobre el mar y la llanura de Trapani se nos hizo muy extraño. Erice no tiene templos barrocos fastuosos, sino una catedral románica, o gótica, normanda, con su torre, calles estrechas de piedra, casas de una o dos alturas y palacios sin mucho pedigree. Es como visitar Peratallada o Pals, en el Empordà, después de haber hecho una ruta por la Barcelona modernista. Nada que ver. Pero lo que si podemos decir es que hay que visitar Erice. Primero por las vistas. Si no hay nubes o niebla, muy frecuentes aquí arriba, se podrá ver África, el Etna o más allá. Por supuesto Trapani y el mar, seguro. En un extremo de la ciudad se levanta un antiguo castillo destartalado, dedicado a Venus, patrona de la ciudad. Conserva todas las murallas, y sus puertas. De hecho vais a aparcar, casi seguro, en la puerta de Trapani, para empezar a subir, calle arriba, hacia el corazón de Erice. Pero también se pueden ahorrar las innumerables curvas de la carretera, apta sólo para gente a la que le guste mucho conducir, cogiendo el funicular que sale de la nueva Erice, al pie de la antigua, cerca de Trapani. Pero si han aparcado en Puerta Trápani, podrán ver el Duomo, llamado la Chiesa Madre, dedicada a Santa María della Asunta, que como ya hemos dicho es del siglo XIV, y el campanario, también hemos hablado de él antes, separado de la iglesia, que es una torre catalana. También son bonitas la iglesia de San Salvatore, el Museo en la plaza, la Piazza San Doménico, con su iglesia, y las de San Giuliano o San Martín, que nos gustó mucho. No son nada del otro mundo. Pequeños templos sin más. Hay una entrada combinada para acceder a todos ellos. Fuera de las murallas tienen Santa Ursula y la Addolorata, y arriba de todo el castillo de Venus, ya citado. Para comer hay muy buenos lugares. Nosotros hemos estado en el Monte San Giuliano, un restaurante típico siciliano, clásico, montado en una antigua casa solariega, con un patio con mucha sombra, y salones interiores de piedra vista. Bien. Pero pasando, ya de vuelta, también nos gustó mucho Gli Archi di San Carlo, otro restaurante muy mono y acogedor, que hubiéramos escogido sin dudarlo si la hubiéramos visto antes que el otro. De todos modos, buena visita a Erice, y ya nos diréis algo del San Carlo si vais vosotros.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.