Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Barbacoes de la Creu del Codó

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Trobada de Templers a Bagà

A la vila de Bagà, en ple Pirineu català, celebren cada any una Festa Templera. Munta l’espectacle l’Associació Cultural Bagadani Militia Templi, amb el suport de l’ajuntament. Durant tot el cap de setmana hi ha activitats per petits i grans, amb recreacions històriques, i lluites medievals. Aquest any serà, si la nevada que caurà ho permet, el dissabte 14 de març i el diumenge 15. Així, dissabte, a la magnífica Plaça Porxada de la vila medieval, hi haurà una xocolatada popular, jocs infantils, carrilet i una divertida gimcana a la recerca del tresor dels templers. També lluites medievals i nomenament de escuders Templers. Al migdia concert de música infantil a càrrec de Francesc Quintana, i titelles al carrer. A la tarda podeu participar en la visita guiada pel Bagà medieval. A la tarda nit trobada de templers a la porta de  l’església, amb desfilada templera amb torxes pel nucli antic fins a la plaça porxada, tots acompanyats pels diables de Puig-reig. S’acaba amb un sopar de germanor. El diumenge, al Santuari de  Paller, es tornen a reunir els Templers, i faran una recreació històrica de la Santa Missa Templera i cerimònia d’iniciació i jurament dels nous Cavallers i Dames a la orde del Temple, a càrrec del Prior.  Seguirà un concert de música medieval i un dinar beneït pels ritual dels cavallers templers. El restaurant del Santuari de Paller fa les reserves al telèfon 697535266. Per cert, aquests és un bon lloc per menjar, però també per passar el cap de setmana a Bagà, perquè te àrea de pícnic, i bones habitacions. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat ja Berga. Però abans de passar el túnel!. Teniu bons llocs per visitar en aquesta zona. A banda de la pròpia vila, hi ha les fonts del Gliscareny, on neix un riu en mig d’un paisatge bucòlic, o el col de Pal on teniu espai per còrrer dalt d’unes muntanyes de somni, o qualsevol racó del massís de Pedraforca i el Cadí. És una destinació ideal per passar-hi un cap de setmana. Trobareu establiments fantàstics per menjar i dormir. Com ara  l’hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà, com ho és també l’hotel Pineda. Finalment recomanar-vos també Ca l’Amagat, de tota la vida. O el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells amb restaurants de gran prestigi i bona cuina. Passeu a Bagà el cap de setmana amb l’excusa dels Templers. Si teniu prou temps encara podem aconsellar-vos que aneu un xic més lluny. Per exemple fins els jardins Artigas, o la mina de petroli de Riutort, o la fàbrica de ciment del Clot del Moro, o fins baixar a les antigues mines de carbó de Sant Corneli. Recordeu que el romànic és preciós aquí dalt. I que teniu ben a la vora  Sant Jaume de Frontanyà. Un entorn natural únic!

En la villa de Bagà, en pleno Pirineo catalán, celebran cada año una Fiesta Templaria. Monta el espectáculo la Asociación Cultural Bagadani Militia Templi, con el apoyo del ayuntamiento. La imagen de arriba es el programa, bastante explícito de lo que os podéis encontrar. Durante todo el fin de semana hay actividades para pequeños y mayores, con recreaciones históricas, y luchas medievales. Llegarán hasta Bagà por la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Tienen muy buenos lugares para visitar. Aparte de la propia villa, están las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, el col Pal, donde tienen espacio para correr por unas montañas de ensueño, o todo el macizo del Pedraforca y el Cadí. Ideal para un fin de semana. Encontrarán establecimientos fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero, como lo es también del hotel Pineda. Finalmente recomendaros también Ca l’Amagat, un sitio de toda la vida. O el Niu Nou, un hotelito muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo. Todos ellos con restaurantes de gran prestigio y buena cocina. Pasen en Bagà el fin de semana con la excusa de los Templarios. Si tienen suficiente tiempo todavía pueden ir un poco más lejos. Por ejemplo hasta los jardines Artigas, o la mina de petróleo de Riutort, o la fábrica de cemento del Clot del Moro, o hasta bajar a las antiguas minas de carbón de Sant Corneli. El románico es precioso aquí arriba. Tienen cerca Sant Jaume de Frontanyà.

Sant Antoni a Sant Joan

Al bellíssim poble de Sant Joan de les Abadesses, que es troba en ple Pirineu, en la meravellosa Vall del Ripollès, molt bonica, a tocar de Ripoll, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes d’aquelles que no podeu perdre-us. Tot i que és un xic lluny de Barcelona, uns 140 kms. hi ha bona autovia, gratuïta, la que va a Vic i Ripoll, i després una bona carretera, la que va cap a Camprodón. I només a uns 7 kms de Ripoll trobareu ja Sant Joan. A més la vila és un poble medieval de llarga història i conserva un monestir romànic fundat per Guifré el Pilòs, que podeu visitar. Una veritable joia. Dins del temple hi ha un devallament romànic de primer ordre, el millor conservat de Catalunya. També teniu un claustre gòtic, prou bufó, i un petit museu. En l’aspecte paisagistic Sant Joan té molt a oferir. Un pont preciòs damunt el riu Ter, un seguit de vies verdes per anar en bici o a peu, molt fàcils i de poc desnivell, i una ruta anomenada del ferro. Passejades segures amb la família. Doncs bé, als afores del poble, però només a 3 kms, dalt d’un turó, hi ha l’ermita de Sant Antoni de Padua. Anar-hi és senzill. Un cop sereu al casc urbà de Sant Joan, seguiu la N-260 com si anéssiu a Camprodón. Encara al centre del poble trobareu, al centre del poble, ben indicat, a mà dreta, la carretera GI-521, amb la indicació de Vallfogona de Ripollès i Coll de Sentigosa. Preneu-la. Al cap de 500 mts, veureu un indicador i 300 mts més amunt, a mà esquerra, molt ben indicat, la pista, ampla i asfaltada, cuidada, que va a l’ermita. Disperses pel bosc veureu moltes taules, agrupades al voltant d’una barbacoa amb dos fogons per cada grup de taules. Hi ha molta ombra, el bosc de pi roig i arbres caducifolis és, senzillament magnífic, però també llocs amb sol, baixant pel vessant de la muntanya. La gespa forma una catifa verda uniforme. Algunes taules estan prop de l’ermita, al costat del camí, amb molt bon aparcament. Altres estan més endinsades al bosc. No us sentireu mai amuntegats. Si penseu pujar a dinar al pícnic, i visitar Sant Joan, potser voleu passar el cap de setmana per aquestes terres beneïdes pels Déus. Tota la comarca del Ripolles és una passada. Si us agrada la neu pugeu fins l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu molt familiar, i així passareu per Setcases, un bonic poblet de muntanya. En la ruta hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. També la visita a Camprodon, que és la capital de la zona, és molt bonica. La vila te un seguit d’esglésies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Prop de Sant Joan, el poblet d’Ogassa, és molt coquetó. A Ogassa nosaltres hem dinat, molt bé, molt bo, i molt bé de preu a Can Costas. Un bon restaurant que també disposa d’habitacions. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. Per cert, a Setcases, hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Un altre destí proper a Sant Joan, on passar un cap de setmana pot ser el bonic poblet de Molló. Si hi aneu us recomanem l’hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana per aquest racó del Ripollès no deixeu de visitar poblets com Espinavell, o Beget. O arribar-vos al Vallespir, la bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou.  Ja ho sabeu. Un dia de pícnic, carn a la brasa, al mig del Pirineu: l’àrea de Sant Antoni. Un cap de setmana de fàbula: al Ripollés!.

La villa de Sant Joan de les Abadesses se encuentra en pleno Pirineo, en un valle del Ripollès, muy bonito, cerca de Ripoll. De hecho lo mejor para llegar es ir de Barcelona a Vic y Ripoll, y después tomar la carretera hacia Camprodón. A unos 7 kms de Ripoll encontraréis San Juan. Es un pueblo medieval de larga historia. Conserva un monasterio románico fundado por Wifredo el Velloso, que puede visitar. Una verdadera joya. Dentro hay un descendimiento románico de primer orden, el mejor conservado de Cataluña. Tiene un claustro gótico y un pequeño museo. En el aspecto paisajístico San Juan tiene mucho que ofrecer. Un puente precioso sobre el río Ter, y una serie de vías verdes para ir en bici o a pie, muy fáciles y de poco desnivel, con una ruta estrella, la llamada del hierro. Paseos seguros con la familia. Pués bien, allí, en Sant Joan, hay una ermita, no lejos de casco urbano, en la cima de una colina con un bosque precioso, donde hay un àrea de pícnic con barbacoas para hacer una buena parrillada de carne o unos calçots en família o con los amigos. Bancos, mesas, buen aparcamiento, mucho espacio, barbacoas bien cuidadas. Aprovechen esta salida para llegarse hasta Ogassa, a ver las minas de carbón. O bajen a Ripoll para admirar el monasterio románico, panteón de los condes catalanes, con su portada y el claustro, patrimonio de la humanidad. Conozcan las decenas de iglesias y ermitas románicas perdidas en la sierra, vaya en coche hasta la sierra Caballera, el Taga, o el Sant Amanç.  Suban hasta Camprodón, bonito pueblo medieval o hasta Setcases, pueblo montañés o toquen la nieve recién caida en Vallter. Todo el valle está lleno de motivos para pasar unos días, o unas horas en Sant Joan de les Abadesses. Nosotros hemos comido, muy bien, muy bueno, y muy bien de precio en Ogassa, en Can Costas. Un buen restaurante que también dispone de habitaciones. De hecho a todo el valle encontrará buenos hoteles y magníficos restaurantes. Buen pícnic en Sant Joan.

La festa de l’arròs de Bagà

Us agrada l’arròs?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el diumenge abans de Carnestoltes, aquest any el diumenge 8 de febrer de 2015. És un típic àpat dels pobles i, antigament, els regidors anaven casa per casa demanant donatius de tot tipus: diners, aliments, llenya.. per tal de poder oferir un plat a la gent més necessitada. En els nostres dies aquesta tradició s’ha convertit en la Festa de l’Arròs. La paella gegant es cuina el matí del segon diumenge del mes de Febrer a la plaça porxada de Bagà. Es tracta d’una paella de quasi 3 metres de diàmetre, amb 250 kg d’arròs, per a més de 2.000 persones. Un arròs que, misteriosament, sempre queda al seu punt, i que es reparteix entre tots els assistents i visitants. Els actes comencen amb una missa solemne a l’església Parroquial de Sant Esteve, romànica, molt bonica. A les 11:30 hores hi haurà una cercavila amb els Gegants, acompanyats dels Grallers i Xanquers. Al migdia l’actuació de l’Esbart Cadí a la Plaça Porxada, on podreu veure el famós i tradicional Ball Cerdà. A partir de les 13:30 hores comença el repartiment de l’arròs a la Plaça Porxada. Hi haurà també una fira de productes artesans alimentaris a la Plaça. Catalunya, i una trobada de Plaques de Cava a la Plaça del raval, o bé al Casal de la Vila, si neva. No us perdeu el tast gastronòmic dels restaurants i bars de la vila, a la Plaça de Catalunya, potser no menjareu gaire arròs en acabat. I si us fa mandra pujar fins Bagà, ja us diem que, malgrat el fred, no serà cap penalitat fer-ho. Cert que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí, però el paisatge nevat, us encantarà, a vosaltres i la canalla. I no ho serà només perquè la neu i la festa de l’arròs s’ho valen, sinó perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè tot el Pirineu estarà nevat i esplèndit en aquestes dates. No n’hi ha gaires d’oportunitats de veure aquesta dança tradicional en un entorn com aquest. Arribeu-vos fins a Bagà amb l’excusa de l’arròs i disfruteu d’una diada a la neu. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes la resta de l’any, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només l’arròs us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies. Dinem sempre a la Fonda de Cal Amagat, al centre del poble, que us recomanem de tot cor. El Niu Nou te apartaments, hotelet i un restaurant modern i trencador. Una cucada les habitacions del Santuari del Paller, als afores del poble, en plena natura. Bona taula. Espai ideal pels vostres fills. També la casa rural del Molí del Casó ofereix habitacions i bona cuina. L’hotel Pineda és senzillet i te un restaurant de menú arreglat. Hi ha diversos bars i un càmping, a la zona de Bastareny, al mig del bosc, i també un refugi, El Rebost, obert a l’estiu i per comanda, a dalt del Coll de Pal, un bon lloc per tocar neu. Aquest cap de setmana, Bagà, la neu i el Pirineu us esperen!.

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo de Carnaval. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

Festa del bolet de Setcases

Ara us proposarem una veritable sortida de tardor. Perquè, en arribar la tardor a qui no li agrada anar a cercar bolets?. Aquest any n’hi ha molts, bons, i primerencs. Al Pirineu, a Setcases, n’està farcit. És una bona activitat a fer, ben agradable i familiar. Ens agradar caçar bolets. No hi ha res que diverteixi més els infants, si la familia és boletaire, que còrrer amb el pare, la mare i els germans, pels boscos. Si a més algun dels notres petits o petites troba un bolet, llavors la festa serà complerta. I aquest proper cap de setmana de setembre un bon lloc per passar-s’ho bé és Setcases. Aquest dissabte i diumenge celebren una tradicional fira del bolet, i una setmana de cuina amb bolets. Ambient boletaire en un entorn natural ben privilegiat. Perquè Setcases, al capdemunt de la vall on neix el riu Ter, és un indret que crida a fer excursions per la natura. Podeu arribar-vos-hi des de Barcelona per la carretera C-17 via Vic i Ripoll. D’allà aneu cap a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon. Aquí ens desviem per la C-26 cap a Llanars, Vilallonga de Ter i finalment Setcases. Allà trobareu moltes activitats preparades per passar-vos-ho molt bé. Per exemple un econòmic i gustós esmorzar del bolataire, amb botifarrada popular, un mercat artesà pels carrers de Setcases, sortides amb ponis pels més petits, taller d’assecar bolets, concurs infantil d´identificació de bolets, sortides guiades, i no guiades, a caçar bolets, exposició de bolets, concurs de boletaires… A més durant tota la setmana, i fins la festa major de Sant Miquel, els restaurants de Setcases ofereixen plats elaborats amb bolets. Per cert a Setcases hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases i la fira, o bé si passeu el cap de setmana sencer allà dalt, podeu fer  un seguit de sortides. Com ara una pujada a Vallter, estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern te neu agradable i fàcil. A la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. Bona fira del bolet a Setcases!.

Al llegar el otoño una buena actividad, agradable y familiar, es ir a buscar setas. No hay nada que divierta más a los niños, si la familia es boletaire, que correr con el padre, la madre y los hermanos, por los bosques. Si además alguno de nuestros pequeños o pequeñas encuentra una seta, entonces la fiesta será completa. Y el tercer fin de semana de septiembre un buen lugar para pasarlo bien es Setcases. Aquel sábado y domingo celebran una tradicional feria de la seta, y una semana de cocina con setas. Ambiente buscador de setas en un entorno natural muy privilegiado. Porque Setcases, en lo alto del valle donde nace el río Ter, es un lugar privilegiado para hacer excursiones por la naturaleza. Pueden llegar desde Barcelona por la carretera C-17 vía Vic y Ripoll. De allí vayan hacia Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries y Camprodon. Aquí nos desviamos por la C-26 hacia Llanars, Vilallonga de Ter y finalmente Setcases. Allí encontrarán muchas actividades preparadas para pasaroslo muy bien. Por ejemplo un económico y sabroso desayuno del bolataire, con butifarrada popular, un mercado artesano por las calles de Setcases, salidas con ponis para los más pequeños, taller de secar setas, concurso infantil de identificación de setas, paseos con guía, y no guiados, buscar setas, exposición de setas, concurso de buscadores de setas … Además durante toda la semana, y hasta la fiesta mayor de San Miguel, los restaurantes de Setcases ofrecen platos elaborados con setas. Por cierto en Setcases hay buenísimos restaurantes, y hoteles de encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma, Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor. O bien el Hotel La Farga, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136 135. De hostales y restaurantes hay un montón. Tienen La Cabaña, en la Plaza de los Estudios, 2 Tel.: 972 136065. O bien L’Esquella, en la misma plaza, Tel: 972 136064. En la calle del canal se encuentra el Hostal El Molino, Tel.: 972 136049. En el camino de Ull de Ter, el restaurante el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineo, Tel: 972136050 y el Tiranda, Tel: 972 136 052. Can Músicas está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972 136 058. Reservad. Muchos de estos restaurantes también son hostales, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez habrán disfrutado de Setcases y la feria, o bien si vais a pasar el fin de semana entero allí arriba, pueden hacer una serie de salidas. Como una subida a Vallter, estación de esquí muy familiar, que en invierno tiene nieve agradable y fácil. En primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, en ribera de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados.

Festa major a Bagà

Us agrada el Pirineu?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el proper cap de setmana. No serà cap penalitat fer-ho, malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí. I no ho serà perquè la festa major s’ho val. I perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè el Pirineu estarà esplèndit en aquestes dates. El dijous 31 teniu festa de l’escuma, cinema i música a la plaça porxada medieval. Divendres a la tarda animació infantil, i més música i ball a la nit. Dissabte a la tarda una gran cercavila, concert, ball amb orquestra i disco mòbil. El diumenge sardanes, espectacles per infants, havaneres i rom cremat. Tot senzill, tot popular. Arriveu-vos fins a Bagà amb l’excusa de la festa i disfruteu d’una diada entranyable. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua, amb gorgs on banyar-se. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes ara, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només la festa us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies, o a Cal Amagat, al centre del poble. Per més informació truqueu a l’ajuntament de Bagà, al telèfon 938244013, o bé visiteu la seva web: www.viladebaga.org. Bona estada de vacances al Pirineu!.

¿Os gusta el Pirineo? Pues tienen que subir hasta Bagà este fin de semana. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta mayor del pueblo se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Habrá actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local y baile. Acercaos hasta Bagà con la excusa de la fiesta y disfrutad de un día en la naturaleza. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

Gruyères

Heu sentit a parlar mai del formatge de Gruyère, l’autèntic, el de Suïssa?. Potser us agrada?. A nosaltres ens agrada molt. Però després d’haver conegut el poblet de Gruyérés, d’haver trepitjat el seu carrer principal, admirat els seus paisatges, i viscut la història del seu magnífic castell, encara ens agrada més. Perquè Gruyères és un petit poblet medieval perfectament conservat.  Un dels més bonics poblets rurals de Suïssa, amb les seves muralles intactes, la gran plaça amb la font, l’església i, per damunt de tot, el seu castell palau. Deixeu el cotxe a l’aparcament, quan més amunt millor, i enfileu el turó on s’alça la vila. Admireu les vistes. Les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis, a la primvera. Si és tardor, una maravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. I pugeu, lentament, cap a la fortalesa. Un imponent edifici que guarda cambres i estances de diferents èpoques, meravellosament decorades. Des de quines finestres, (a la foto), veure els contorns. L’audiovisual que clou el recorregut és, per a nosaltres, senzillament, una obra mestra. Gruyérés és una Suïssa amable, poc coneguda, típica i tòpica, a poques passes de la frontera de França, a uns 700 kms. de Barcelona. En el decurs d’una volta a Suïssa, que tota família hauria de fer una vegada a la vida per les vacances, no deixeu de programar l’escapada a Gruyérés. I perquè no fer-ne el centre?. Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit a Gruyérés. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Fribourg, a tocar de Gruyérés, com Berna, com Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac. Pujar de Gruyérés al Jaun Pass, quins paisatges més increibles!. Baixar a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blau, d’aigües transparents, ciutats medievals… Arribareu a Gruyérés des de Barcelona, per Montpellier, Valence i Grenoble, anat cap a Geneve i després cap a Lausanne i Friburg per l’autopista 12. Abans d’arribar a aquesta ciutat, sortiu a mà dreta de l’autopista en direcció a Bulle. D’allà, ben indicat, seguiu cap al poble. A Gruyères hi ha hotels molts macos, acollidors, familiars, i bons restaurants. Com el Sant Jordi, una cucada, La Flor de Lys, que està prou bé, o el De Ville, més normalet. Tots tenen bons restaurants. Nosaltres vam dinar en una pizzeria, bé de preu, bones vistes, bon menjar, però escassa de servei, si hi ha molta gent. Per contra serveixen dinars fins molt tard. Es diu La Poya. Bona visita a Gruyères!.

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido el pueblo de Gruyères , de haber pisado su calle principal , admirado sus paisajes , y vivido la historia de su magnífico castillo, aun nos gusta más . Porque Gruyères es un pequeño pueblo medieval perfectamente conservado . Uno de los más bonitos pueblos rurales de Suiza , con sus murallas intactas , la gran plaza con la fuente , la iglesia y , por encima de todo , su castillo palacio. Dejad el coche en el aparcamiento, cuando más arriba mejor , y subid la colina donde se alza la villa. Admirad las vistas . Las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño , una maravilla , si el invierno ,¡ qué manto blanco ! . Si el verano , frescura y alegría de vivir . Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto . Y subid , lentamente , hacia la fortaleza . Un imponente edificio que guarda cuartos y estancias de diferentes épocas , maravillosamente decoradas. Desde las ventanas , ( en la foto) , vereis los contornos . El audiovisual que cierra el recorrido es , para nosotros , sencillamente , una obra maestra . Gruyères es una Suiza amable , poco conocida , típica y tópica , a unos pasos de la frontera de Francia , a unos 700 kms . de Barcelona . En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida drante unas vacaciones, no dejen de programar la escapada a Gruyères. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero hay que hacer un descuento del 20 % en los precios , por la relación Euro – Franco , y entonces no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos , cerca de lagos y con césped asegurado , muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en Gruyères . Con el suis Pass , o suizo Card podrá ir arriba y abajo del país , durante unos días , toda la familia , sólo pagando los padres y madres . Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando 40 FS ( 32 €) por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , cerca de Gruyères , como Berna , como Lucerna , su casco antiguo fabuloso , el lago . Subir de Gruyères al Jaun Pass , qué paisajes más increíbles ! . Bajar Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau , los Alpes más poderosos. Lagos azul , de aguas transparentes , ciudades medievales … Llegará a Gruyères desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12 . Antes de llegar a esta ciudad , salid a mano derecha de la autopista en dirección a Bulle . De allí, bien indicado , siga hacia el pueblo . A Gruyères hay hoteles muchos bonitos, acogedores , familiares , y buenos restaurantes . Como el Sant Jordi , una monada , La Flor de Lys , que está bastante bien, o el De Ville , más normalito . Todos tienen buenos restaurantes . Nosotros comimos en una pizzería , bien de precio , buenas vistas , buena comida , pero escasa de servicio , si hay mucha gente. Por el contrario sirven comidas hasta muy tarde. Se llama La Poya . Buena visita a Gruyères ! .

L’àpat dels pobres a Bagà

Us agrada l’arròs?. Doncs heu de pujar fins a Bagà el proper diumenge. No serà cap penalitat fer-ho, malgrat que Bagà està una mica lluny de Barcelona, just al damunt de Berga, abans de passar el túnel del Cadí. I no ho serà perquè la festa de l’arròs, anomenada l’àpat dels pobres, s’ho val. I perquè la bonica vila de Bagà s’ho val encara més, i perquè el Pirineu estarà nevat i esplèndit en aquestes dates. La festa te lloc en el marc incomparable de la plaça porxada de la vila. Allà hi haurà, tot el dia, una mostra de productes artesans i balls. A les 10,45 missa solemne. En sortir de missa, a les 11, 15 hores gaudireu d’una cercavila amb els gegants, els grallers i la Tàmbaga de Bagà. A migdia hi ha l’actuació de l’Esbart Cadí, i a quarts de dues dinar de paella. De la paella que ja haureu vist bullir, perquè s’instal·la a la mateixa plaça, una paella suficient per a 2000 persones. I mentre la gegantina paellera va fent el seu xup-xup amoròs, podreu disfrutar de la possibilitat de veure ballar l’antiquíssim Ball Cerdà. Com hem dit ho fa l’Esbart Cadí a la Plaça Galceran de Pinós. No n’hi ha gaires d’oportunitats de veure aquesta dança tradicional en un entorn com aquest. També és interessant la fira artesanal d’alimentació. I son xulos els actes pels infants, com la cercavila amb la colla gegantera local, que us hem comentat. Un matí entretingut en un poble encantador. Arribeu-vos fins a Bagà amb l’excusa de l’arròs i disfruteu d’una diada a la neu. Passejeu pel terme municipal, que és molt bonic, amb racons com ara les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny, o altres fonts del terme, ric en aigua. O bé zones de pic-nic, ben nevades a l’hivern i verdes la resta de l’any, com les vores del riu Grèixer. També podeu intentar pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació familiar, molt petita, però d’un encant i unes vistes superbes. Ja veieu que no només l’arròs us crida cap a Bagà. Per dormir i menjar bé a Bagà no van pas escassos de llocs: teniu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies, o a Cal Amagat, al centre del poble. Per més informació truqueu a l’ajuntament de Bagà, al telèfon 938244013, o bé visiteu la seva web: www.viladebaga.org. Bona arrossada al Pirineu!.

¿Os gusta el arroz?. Pues tienen que subir hasta Bagà el domingo. No será ninguna pena hacerlo, aunque Bagà está algo lejos de Barcelona, justo encima de Berga, antes de pasar el túnel del Cadí. Y no lo será porque la fiesta del arroz se lo vale, porque la bonita villa de Bagà lo vale aún más, y porque el Pirineo estará nevado y espléndido en estas fechas. La fiesta tiene lugar en el marco incomparable de la plaza porticada de la villa. Allí se instala la paellera donde caben 250 Kgs. de arroz, suficiente para 2000 personas. Mientras la gigantesca paellera va haciendo su chup-chup amoroso, podreis disfrutar de la posibilidad de ver bailar el antiquísimo Ball Cerdà. Lo hace el Esbart Cadí en la Plaza Galcerán de Pinós. No hay muchas oportunidades de ver esta danza tradicional en un entorno como este. También es interesante la feria artesanal de alimentación. Por supuesto habrá otros actos para los niños, como un pasacalles con la comparsa de gigantes local. Acercaos hasta Bagà con la excusa del arroz y disfrutad de un día en la nieve. Paseareis por el término municipal, que es muy bonito, con rincones como las Fuentes del Adou, donde nace el río Bastareny, u otras fuentes del término, que es muy rico en agua. O bien buscad las zonas de pic-nic, bien nevadas en invierno y verdes el resto del año, como las orillas del río Grèixer. También pueden intentar subir a las pistas de esquí de Pal, en el Coll de Pal, una estación familiar, muy pequeña, pero de un encanto y unas vistas soberbias. Ya veis que no sólo el arroz os llama hacia Bagà. Para dormir y comer bien, en Bagà no van escasos de lugares: tiene n Vds. Cal Batista, un hotelito familiar, o bien el hotel del Blat, con habitaciones dúplex, ideales para familias, o Cal Amagat, en el centro del pueblo.

Pessebre vivent a La Pobla de Lillet

Quin lloc més adient per celebrar Nadal que al bell mig del Pirineu?. Us proposem una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. A La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. En aquesta vila de pessebre, els dies 25 i 29 de desembre de 2013, en horari de 7 a 8 de la tarda muntaran un pessebre vivent molt espectacular, que ocupa bona part del casc antic.  Un alicient afegit es poder veure les escenes en l’era, el pati i l’interior de “Cal Xeró”, una formosa masia situada al mig de Lillet. Sortint de la casa, la festa continua als carrers, on s’hi instal·len el mercat, els oficis artesans i els quadres bíblics. En acabar el recorregut, una bona brasa cou la cansalada, daura el pa i fa més interessant el vi de la bota del racó. Les entrades les venen des d’una hora abans a l’Ajuntament. Per més informació adreceu-vos als tef: 619 701 146 o 938 236 146. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La pobla, ben indicat. A més de veure el pessebre, i les cases de pedra del poble, a Lillet trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues, dissortadament tancats per Nadal, o podreu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Beu assegurada!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Més lluny, i més difícil i perillós l’accés hivernal, teniu Sant Jaume de Frontanyà, amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. A Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Bon Pirineu, aquest Nadal, a Lillet!.

¿Qué lugar más adecuado para celebrar Navidad que el Pirineo?. Os proponemos una salida familiar al Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. En La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que pueden jugar a encontrar: Rotgers, Rus… y hasta un monasterio: Santa María de Lillet. En esta villa de pesebre, el 25 diciembre i el 29 montarán un belén viviente muy espectacular, que ocupa buena parte del casco antiguo. Las representaciones tendrán lugar de a las siete de la tarde. Un aliciente añadido es poder ver las escenas en la era, el patio y el interior de “Cal Xero”, una hermosa masía situada en medio de Lillet. Saliendo de la casa, la fiesta continúa en las calles, donde se instalan el mercado, los oficios artesanos y los cuadros bíblicos. Al finalizar el recorrido, una buena brasa cuece el tocino, dora el pan y hace más interesante el vino de la bota del rincón. Las entradas las venden desde una hora antes en el Ayuntamiento. Para más información dirigirse a los tef: 619 701 146 / 938 236 14693. Llegarán a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. Además de ver el pesebre, y las casas de piedra del pueblo, en Lillet encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas, desgraciadamente cerrados en Navidad, o bién se puede subir en el tren del cemento que os llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si quieren tocar mucha nieve hay que salir de La Pobla en dirección Castellar d’en Hug, otro pueblo muy pintoresco. Antes, parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Se puede acabar llegando al Pla de la Anyella, en La Molina. ¡Nieve asegurada!. También debéis saber que, bajando hacia Guardiola de Bergadà encontrareis la mina de petróleo de Riutort. La zona da perfectamente para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Más lejos, y más difícil y peligroso el acceso invernal, tienen Sant Jaume de Frontanyà, con una verdadera catedral románica. Allí podéis comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel.: 938.23.90.02. En Guardiola de Berguedà hay un bonito hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Próximo está el Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tienen el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. ¡Buen Pirineo, esta Navidad!.

Fira del bolet a Setcases

Ara us proposarem una veritable sortida de tardor. Perquè, en arribar la tardor a qui no li agrada anar a cercar bolets?. Aquest any n’hi ha molts, bons, i primerencs. Al Pirineu, a Setcases, n’està farcit. És una bona activitat a fer, ben agradable i familiar. Ens agradar caçar bolets. No hi ha res que diverteixi més els infants, si la familia és boletaire, que còrrer amb el pare, la mare i els germans, pels boscos. Si a més algun dels notres petits o petites troba un bolet, llavors la festa serà complerta. I el tercer cap de setmana de setembre un bon lloc per passar-s’ho bé és Setcases. Aquell dissabte i diumenge celebren una tradicional fira del bolet, i una setmana de cuina amb bolets. Ambient boletaire en un entorn natural ben privilegiat. Perquè Setcases, al capdemunt de la vall on neix el riu Ter, és un indret que crida a fer excursions per la natura. Podeu arribar-vos-hi des de Barcelona per la carretera C-17 via Vic i Ripoll. D’allà aneu cap a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon. Aquí ens desviem per la C-26 cap a Llanars, Vilallonga de Ter i finalment Setcases. Allà trobareu moltes activitats preparades per passar-vos-ho molt bé. Per exemple un econòmic i gustós esmorzar del bolataire, amb botifarrada popular, un mercat artesà pels carrers de Setcases, sortides amb ponis pels més petits, taller d’assecar bolets, concurs infantil d´identificació de bolets, sortides guiades, i no guiades, a caçar bolets, exposició de bolets, concurs de boletaires… A més durant tota la setmana, i fins la festa major de Sant Miquel, els restaurants de Setcases ofereixen plats elaborats amb bolets. Per cert a Setcases hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases i la fira, o bé si passeu el cap de setmana sencer allà dalt, podeu fer  un seguit de sortides. Com ara una pujada a Vallter, estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern te neu agradable i fàcil. A la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. Bona fira del bolet a Setcases!.

Al llegar el otoño una buena actividad, agradable y familiar, es ir a buscar setas. No hay nada que divierta más a los niños, si la familia es boletaire, que correr con el padre, la madre y los hermanos, por los bosques. Si además alguno de nuestros pequeños o pequeñas encuentra una seta, entonces la fiesta será completa. Y el tercer fin de semana de septiembre un buen lugar para pasarlo bien es Setcases. Aquel sábado y domingo celebran una tradicional feria de la seta, y una semana de cocina con setas. Ambiente buscador de setas en un entorno natural muy privilegiado. Porque Setcases, en lo alto del valle donde nace el río Ter, es un lugar privilegiado para hacer excursiones por la naturaleza. Pueden llegar desde Barcelona por la carretera C-17 vía Vic y Ripoll. De allí vayan hacia Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries y Camprodon. Aquí nos desviamos por la C-26 hacia Llanars, Vilallonga de Ter y finalmente Setcases. Allí encontrarán muchas actividades preparadas para pasaroslo muy bien. Por ejemplo un económico y sabroso desayuno del bolataire, con butifarrada popular, un mercado artesano por las calles de Setcases, salidas con ponis para los más pequeños, taller de secar setas, concurso infantil de identificación de setas, paseos con guía, y no guiados, buscar setas, exposición de setas, concurso de buscadores de setas … Además durante toda la semana, y hasta la fiesta mayor de San Miguel, los restaurantes de Setcases ofrecen platos elaborados con setas. Por cierto en Setcases hay buenísimos restaurantes, y hoteles de encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma, Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor. O bien el Hotel La Farga, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136 135. De hostales y restaurantes hay un montón. Tienen La Cabaña, en la Plaza de los Estudios, 2 Tel.: 972 136065. O bien L’Esquella, en la misma plaza, Tel: 972 136064. En la calle del canal se encuentra el Hostal El Molino, Tel.: 972 136049. En el camino de Ull de Ter, el restaurante el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineo, Tel: 972136050 y el Tiranda, Tel: 972 136 052. Can Músicas está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972 136 058. Reservad. Muchos de estos restaurantes también son hostales, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez habrán disfrutado de Setcases y la feria, o bien si vais a pasar el fin de semana entero allí arriba, pueden hacer una serie de salidas. Como una subida a Vallter, estación de esquí muy familiar, que en invierno tiene nieve agradable y fácil. En primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, en ribera de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados.

Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Festa Major de Sant Proget

No us sona Sant Proget?. A nosaltres tampoc ens sonava gens fins que vàrem anar al poble de Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny, prop de Sant Celoni. Allà fan la festa major petita, la d’hivern, en honor del seu patró, que és Sant Proget. Hi arribareu sense pèrdua si agafeu la carretera BV-5301, la que va cap a Montseny, des de la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La sortida més propera de l’autopista AP7 és la de Sant Celoni. Un cop fora de l’autopista cal que aneu en direcció Granollers un parell de kms. fins trobar la cruïlla de Palautordera, ben indicada. Aquest cap de setmana, Santa Maria ofereix a les famílies un seguit d’actes interessants, com ara balls, concerts, activitats infantils, teatre, cercaviles i una popular mostra de cuina, entre altres. Mireu-vos el programa complert a la web municipal. Palautordera no te grans atractius turístics. És un poble gran, amb una església típica i una ermita del XVIII, el Remei, però val la pena anar a passar-hi els dies de la festa major d’hivern pels actes programats i per gaudir del magnífic paisatge hivernal que ofereix el Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici. També podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà nevat. Podeu pujar a Collformic, esplèndit mirador, i d’aquí pujar al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica, ja a Osona. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, poble veï, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Santa Maria de Palautordera, al Montseny, està de festa, aprofiteu-ho.

¿No os suena San Proget?. A nosotros tampoco nos sonaba nada hasta que fuimos al pueblo de Santa Maria de Palautordera, al pie del Montseny, cerca de Sant Celoni. Allí hacen la fiesta mayor pequeña, la de invierno, en honor de su patrón, que es San Proget. Se llega sin pérdida si cogéis la carretera BV-5301, la que va hacia Montseny, desde la carretera de Granollers a Girona, la C-35. La salida más cercana de la autopista AP7 es la de Sant Celoni. Una vez fuera de la autopista hay que ir en dirección Granollers un par de kms. hasta encontrar el cruce de Palautordera, bien indicado. Este fin de semana, Santa María ofrece a las familias una serie de actos interesantes, como bailes, conciertos, actividades infantiles, teatro, pasacalles y una popular muestra de cocina, entre otros. Vean el programa completo en la web municipal. Palautordera no tiene grandes atractivos turísticos. Es un pueblo grande, con una iglesia típica y una ermita del XVIII, el Remedio, pero vale la pena ir a pasar los días de la fiesta mayor de invierno por los actos programados y para disfrutar del magnífico paisaje invernal que ofrece el Parque Natural del Montseny, que es uno de los más bellos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes y lavaderos, caminos y pistas, en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici. También puede ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, en el Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará nevado. Pueden subir a Collformic, espléndido mirador, y de ahí subir al Matagalls, si os gusta caminar, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática, ya en Osona. Para comer, en esta zona, siempre vamos al La Vall del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, pueblo vecino, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Más modernito, alegre, divertido, funcional y joven, es el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural Can Toni, o Can Baixeres. En el Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muy buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. Nieve en Santa Maria de Palautordera, en el Montseny, ¡aprovechad!.