Visita a la platja de Badalona


Aquest proper diumenge, dia 3 de juny, us proposem una activitat lúdica i cultural ideal per a famílies. Un taller matinal, entre les 11 hores i les 14 hores, amb una visita a l’Escola del Mar de Badalona, i una volta per la platja. El punt de trobada serà la mateixa escola del mar, situada a la bonica Rambla de Badalona, al número 37. Serà un recorregut guiat per l’entitat científica i els seus interessants aquàriums mediterranis, petitons i senzills, però complerts. I si els expliquen encara més pedagògics. Seguidament es farà un recorregut per la costa des de la platja dels Pescadors fins el Pont del Petroli. Ens explicaran l’evolució natural i històrica del litoral de Badalona i la utilització científica del renovat pantalà d’hidrocarburs. Tot organitzat, supervisat, i amb la garantia del Museu de les Ciències de Barcelona, que és el qui programa aquestes activitats dins un cicle de sortides de primavera, amb de visites guiades i tallers als parc, rius i platges de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Afegir-se a aquesta cita és totalment gratuït, però cal fer la reserva prèvia. Atenció: les places son limitades. Totalment recomanable per a nosaltres, el públic familiar. Escriviu a l’adreça email, o truqueu al tel: 93 256 22 20 de dilluns a divendres de 10 a 13 hores i de 15 a 18 hores. Animeu-vos!. Venir fins Badalona, és molt senzill amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al costat mateix del mar, a 500 mts de la Rambla i del lloc de trobada. El bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al centre. Baixeu passat l’ajuntament i aneu cap a l’aigua. Son 500 mts escassos. també possible agafar el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà només haureu de baixar a la platja, molt propera. També fàcil venir en cotxe i cercar aparcament. Un diumenge al matí no serà impossible trobar-ne. Us hi esperem!.

Este próximo domingo, día 3 de junio, os proponemos una actividad lúdica y cultural ideal para familias. Un taller matinal, entre las 11 horas y las 14 horas, con una visita a la Escuela del Mar de Badalona, y una vuelta por la playa. El punto de encuentro será la misma escuela del mar, situada en la bonita Rambla de Badalona, en el número 37. Será un recorrido guiado por la entidad científica y sus interesantes acuarios mediterráneos, pequeños y sencillos, pero completos. Y si nos los explican aún más pedagógicos. Seguidamente se hará un recorrido por la costa desde la playa de los Pescadores hasta el Puente del Petróleo. Nos explicarán la evolución natural e histórica del litoral de Badalona y la utilización científica del renovado pantalán de hidrocarburos. Todo organizado, supervisado, y con la garantía del Museo de las Ciencias de Barcelona, que es el que programa estas actividades dentro de un ciclo de salidas de primavera, con visitas guiadas y talleres en los parque, ríos y playas del Área metropolitana de Barcelona. Añadir que esta cita es totalmente gratuita, pero hay que hacer la reserva previa. Atención: las plazas son limitadas. Totalmente recomendable para nosotros, el público familiar. Escribid a la dirección email, o llamar al tel: 93 256 22 20 de lunes a viernes de 10 a 13 horas y de 15 a 18 horas. ¡Animaros!. Venir hasta Badalona, es muy sencillo con el tren de la línea C-1. La estación queda al lado del mar, a 500 mts de la Rambla y del lugar de encuentro. El bus B-25 desde la plaza Urquinaona llega al mismo centro. Bajad pasado el ayuntamiento e id hacia el agua. Son 500 mts escasos. También posible tomar el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí sólo tendrán que bajar a la playa, muy cercana. también fácil en coche y luego buscar aparcamiento. Siendo domingo por la mañana no será imposible encontrarlo. ¡Os esperamos!.

Fira dels Americanos de Lloret


Podríeu pensar que Lloret de Mar no és un bon destí familiar. Massa vegades s’ha associat al turisme de baix cost, per estudiats brètols o avis passats de voltes. Ben cert és que a Lloret de Mar s’ha edificat molt, i molt malament, s’ha destruït aquell petit poblet mariner que va veure el nèixer del segle XX. Però no heu d’oblidar que Lloret forma part de la Costa Brava. I la Costa Brava sempre és bonica, sempre és una destinació clara per una família. A més, es tracta de la platja més propera a Barcelona de les d’aquest litoral. Així, malgrat acceptar que el poble fa temps que va quedar destrossat pel turisme, conserva encara elements, i llocs, que el fan una destinació interessant i agradable pera les famílies amb infants. De fet, la gent de Lloret s’esforça notablement per atreure aquest turisme familiar, i canviar el turisme de baix cost que pateix. S’ho val per les seves platges, de sorra gruixuda, grans, o bé per les cales i caletes, més recollides, menys massificades, més atraients, com ara Fenals o Santa Cristina. I si avui us proposem d’anar fins Lloret aquest primer cap de setmana de juny, és amb motiu de l’anomenada fira dels americanos, els indianos que es varen fer rics a Amèrica. La festa els vol retre homenatge i recordar-los. Tindrà lloc a la Plaça de la Vila, entre l’1 de juny i el 3 de juny, essent el dia més fort el dissabte. Hi haurà, com sempre, un mercat indiano, tallers, animació als carrers, demostracions d’oficis, actuacions… en fi, un munt de coses pensades expressament pels nens i nenes, i les seves famílies. Mireu-vos la web municipal per obtenir el programa Arribar a Lloret és molt senzill. Està a 60 kms. de Barcelona per la C-31 o C-32, sortida Palafolls – Blanes, i continuar fins aquesta ciutat. A l’entrada de Blanes, ben indicat, queden 7 kms. per Lloret. Si voleu arribar-hi en tren, el més fàcil és baixar a l’estació de Blanes i agafar el bus de l’empresa Pujol. Aquest mateix bus també fa viatges des de Barcelona. Si voleu passar el cap de setmana a Lloret, cosa que és una gran idea, no us mancaran destins. Evidentment podeu anar a la platja. Fantàstica, d’aigües netes, cristal·lines. Si us va la marxa cultural podeu visitar el poblat iber del Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà. La costa te paratges que conviden a l’excursió senzilla, seguint els camins de ronda, amb grandiosos miradors dalt de penya-segats. Disfrutareu d’indrets de gran bellesa natural, sense massa esforç. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni, la nostra preferida, i una església molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar. Són un bé cultural d’interès nacional. Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més de veure al fira i banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Fan ofertes increïbles, amb preus ajustats i de qualitat. N’hi ha tres o quatre. Segur que trobareu el vostre. Pels romàntics de butxaca forta, teniu el Santa Marta, un hotel de luxe, molt exclusiu, situat a peu de cala, a Santa Cristina.

Se podría pensar que Lloret de Mar no es un buen destino familiar. Demasiadas veces se ha asociado al turismo de bajo coste, para gamberros o abuelos pasados de vueltas. Cierto es que en Lloret de Mar se ha edificado mucho, y muy mal, y se ha destruido aquel pequeño pueblo marinero que vio el nacer el siglo XX. Pero no hay que olvidar que Lloret forma parte de la Costa Brava. Y la Costa Brava siempre es bonita, siempre es un destino claro para una familia. Además, se trata de la playa más cercana a Barcelona de las de este litoral. Así, a pesar de aceptar que el pueblo hace tiempo que quedó destrozado por el turismo, decir en su favor que aún conserva elementos, y lugares, que lo hacen un destino interesante y agradable pera las familias con niños. De hecho, la gente de Lloret se esfuerza notablemente para atraer este turismo familiar, y cambiar el turismo de bajo coste que ahora sufre. Se lo merece por sus playas, de arena gruesa, muy grandes, o bien por las calas y calitas, más recogidas, menos masificadas, más atrayentes, como Fenals o Santa Cristina. Y si hoy os proponemos ir hasta Lloret este primer fin de semana de junio, es con motivo de la llamada feria de los americanos, los indianos que se hicieron ricos en América. La fiesta les quiere rendir homenaje y recordarlos. Tendrá lugar en la Plaza de la Vila, entre el 1 de junio y el 3 de junio, siendo el día más fuerte el sábado. Habrá, como siempre, un mercado indiano, talleres, animación en las calles, demostraciones de oficios, actuaciones … en fin, un montón de cosas pensadas expresamente para los niños y niñas, y sus familias. Consulten la web municipal para obtener el programa. Llegar a Lloret es muy sencillo. Está a 60 kms. de Barcelona por la C-31 o C-32, salida Palafolls – Blanes. Hay que continuar hasta esta ciudad. A la entrada de Blanes, bien indicado, quedan 7 kms. para llegar a Lloret. Si deseais ir en tren lo más fácil es bajar en la estación de Blanes y coger el bus de la empresa Pujol. Este mismo bus también hace viajes desde Barcelona. Si deseais pasar el fin de semana en Lloret, una gran idea, no os faltarán cosas que hacer. Evidentmente ir a la playa. Fantástica, de aguas limpias, cristalinas. Pero si les gusta la marcha cultural, visiten el poblado íbero del Puig de Castellet, que está situado a 2 kilómetros del núcleo urbano. La costa tiene parajes que invitan a la excursión sencilla, siguiendo los caminos de ronda, con grandiosos miradores en los acantilados. Disfrutaréis de lugares de gran belleza natural, sin demasiado esfuerzo. También es bonita la ruta de las ermitas. Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina, con una playa de ensueño, nuestra preferida, y una iglesia muy chula. Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos. Con impresionantes vistas sobre el mar. Son un bien cultural de interés nacional. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en Lloret, además de ver la feria y bañaros. Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de daros la lista completa de restaurantes, hostales, hoteles y campings en LLoret. Son cientos. Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos, apuestan fuerte por el turismo con niños. Hacen ofertas increíbles, con precios ajustados y de calidad. Hay tres o cuatro. Seguro que encontraréis el vuestro. Para los románticos de bolsillo fuerte, existe el Santa Marta, un hotel de lujo, muy exclusivo, situado a pie de cala, en Santa Cristina.

Festa Major a La Morera


La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquests carrers te una intensa vida veïnal. Per això no és d’estranyar que organitzin la seva pròpia festa major, diferenciada de la resta de la ciutat. Una festa major petita, reduïda en dimensió, però amb voluntat de fer-ho passar bé a la canalla, una mica com de poble. Si no teniu res millor que fer us proposem que pugeu, el proper dissabte, dia 2 de Juny, a la Festa Major del Barri de la Morera. L’organitza l’associació de veïns, tota una garantia. Al matí, sobre les 11:00 hores: “Banyetada Dolça” pel nens i nenes. Es trobaran al carrer Pirineus, i acompanyats de monitors, faran un recorregut demanant llaminadures per diferents botigues del barri. La ronda s’acabarà a les 12:30 a la plaça Bac de Roda. Al migdia al mateix carrer Pirineus, els Mossos d’Esquadra faran una demostració adreçada als menuts i menudes. La tarda serà el moment culminant. A les 16:00 hores trobareu castells inflables al dit carrer Pirineus i, allà mateix, diferents activitats pensades per a la canalla: com ara diversos jocs, tallers… A les 18:15 hores demostració de balls i berenar. Cap a les 19:00 hores gaudireu d’una cercavila amb la Colla Bufons del Foc. Sortira de la plaça de Bac de Roda. Hi participarà també la dragoneta Espurna de l’escola Salvador Espriu, que llença aigua en lloc de flames, i la famosa colla de batuka Pugui-Pugui, que us farà ballar sense ganes. A la nit sorteig de regals i cap a les 23:00 hores gran ball popular amb orquestra en viu i rom cremat per a tothom. D’acord… no serà la més aparatosa i gran festa major que hagueu vist. Però us diem, ben seriosament, que passareu una molt bona tarda a La Morera. Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de estas calles tiene una intensa vida vecinal. Por eso no es de extrañar que organicen su propia fiesta mayor, diferenciada del resto de la ciudad. Una fiesta mayor pequeña, reducida en tamaño, pero con voluntad de hacerlo pasar bien a los niños, un poco como de pueblo. Si no tienen nada mejor que hacer os proponemos que suban, el próximo sábado, día 2 de Junio, a la Fiesta Mayor del Barrio de la Morera. La organiza la asociación de vecinos, toda una garantía. Por la mañana, sobre las 11:00 horas: “Banyetada Dulce”. Los niños y niñas se encontrarán en la calle Pirineos, y acompañados de monitores, harán un recorrido pidiendo golosinas por diferentes tiendas del barrio. La ronda terminará a las 12:30 en la plaza Bac de Roda. Al mediodía en la misma calle Pirineos, los Mossos d’Esquadra harán una demostración dirigida a los pequeños y pequeñas. La tarde será el momento culminante. A las 16:00 horas encontraréis castillos hinchables en la ya dicha calle Pirineos y, allí mismo, diferentes actividades pensadas para los niños: como diversos juegos, talleres … A las 18:15 horas demostración de bailes y merienda. Hacia las 19:00 horas disfrutarán de un pasacalles con la Colla Bufons del Foc. Saldrá de la plaza de Bac de Roda. Participará también la dragona Espurna de la escuela Salvador Espriu, que lanza agua en lugar de llamas, y la famosa colla de batuka Pugui-pugui, que os hará bailar sin ganas. Por la noche sorteo de regalos y hacia las 23:00 horas gran baile popular con orquesta en vivo y ron quemado para todos. De acuerdo … no será la más aparatosa y gran fiesta mayor que hayamos visto. Pero os decimos, en serio, que pasaréis una buena tarde en La Morera. Llegareis hasta Badalona, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Sant Pere de Burgal


Sant Pere de Burgal és un petit monestir del Pirineu. Ara no és més que un munt de ruïnes, on només queda dempeus el presbiteri de l’església, d’un romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor. Tanmateix, les columnes de la nau, i les restes d’algun mur, donen al conjunt un aire romàntic, com de ruïna vinguda a més. A l’absis s’hi han reproduït les pintures murals, joia del romànic català, que es conserven al MNAC de Barcelona. Les reproduccions que ara hi ha, molt fidels, no son autèntiques però ens serveixen. Per arribar-hi el millor fora deixar el cotxe a Escaló, o bé travessar el pont sobre la Noguera Pallaresa, que trobareu a mà dreta, en sentit Esterri, passat l’hotel Castellarnau. Podeu continuar pel camí de sorra, fins on pugueu, i aparcar. Ben indicat. De tota manera haureu de caminar uns 1.500 metres, per un caminet que, al final, es fa corriol i comença a pujar. Guanyareu altura, força, sobre la vall d’Escaló i el riu. Però és una caminada apta per a totes les edats, familiars, fins infantil. Al final veureu les restes de l’abadia davant vostre. La millor perspectiva serà la de l’absis en el prat verd que tanca el conjunt per la esquerra. A la dreta, des de qualsevol punt, bonica vista damunt la vall de la Noguera Pallaresa, que baixa, ràpida, cap a Llavorsí. Ineludible una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. Encara més si penseu fer una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, un destí familiar de primera. Per dormir i menjar podeu anar a Escaló, el poble més proper, que mereix una visita també. Allà teniu el ja citat Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Sant Pere de Burgal es un pequeño monasterio del Pirineo. Ahora no es más que un montón de ruinas, donde sólo queda en pie el presbiterio de la iglesia, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. Sin embargo, las columnas de la nave, y los restos de algún muro, dan al conjunto un aire romántico, como de ruina venida a más. En el ábside se han reproducido las pinturas murales, joya del románico catalán, que se conservan en el MNAC de Barcelona. Las reproducciones que ahora hay, muy fieles, no son auténticas pero nos sirven. Para llegar lo mejor fuera o fuese dejar el coche en Escaló, o bien cruzar el puente sobre el Noguera Pallaresa, que encontraréis a mano derecha, en sentido Esterri, pasado el hotel Castellarnau. Pueden continuar por el camino de tierra, hasta donde se pueda, y aparcar. Bien indicado. De todos modos tendrán que caminar unos 1.500 metros, por un caminito que, al final, se hace sendero y comienza a subir. Ganará altura sobre el valle de Escaló y el río. Pero es una caminata apta para todas las edades, familiar y hasta infantil. Al final verán los restos de la abadía. La mejor perspectiva será la del ábside en el prado verde que cierra el conjunto por la izquierda. A la derecha, desde cualquier punto, bonita vista sobre el valle del Noguera Pallaresa, que baja, rápida, hacia Llavorsí. Ineludible una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Arán por la Bonaigua. Aún más si vais a realizar una ruta por la comarca del Pallars, o por las Valls d’Àneu, un destino familiar de primera. Para dormir y comer pueden ir a Escaló, el pueblo más cercano, que merece una visita también. Allí tienen el ya citado Castellarnau, un buen lugar. Escaló es una villa amurallada medieval, bien conservada, con un portal de entrada y las casas en redondel. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde teneis el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Buenas habitaciones también, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantats también es una buena opción. Por Llavorsí encontrareis buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También el Hostal La Noguera, más sencillo.Podeis miraros el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Os recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, bañadas en lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como Sant Pere del Burgal, o el de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Pernes les Fontaines


Pernes les Fontaines és una petita vila francesa, a la regió de la Provença nord, la menys turística, la situada al peu del Mont Ventoux, camí de París, i no d’Itàlia. Una Provença més ruda, menys delicada, menys amable, molt autèntica. Pernes ens rep amagada darrera la seva muralla medieval, oferint-nos per entrar-hi, una solemne porta, al final d’un graciós pont, damunt un petit riu, on hi ha penjada una capella. Impressionant, oi?. Travessada la porta, (deixeu el cotxe a fora, please!), trobareu la halle, l’antic mercat, i un laberint de petits carrers i carrerons, que desemboquen en placetes recollides, on hi ha una font. Una font a cada plaça. Pernes les Fontaines!. Hi ha també les restes d’un castell, un sever palau del XVIII i moltes cases d’aire medieval. No en va fou la capital del Comtat Venessí, quasi res!. Hi arribareu per l’autopista A7, i passat Avignon, cal prendre la sortida 23 “Avignon Nord”, en direcció Carpentras per la D942 o la D-31. Cal abandonar-la a la sortida “Entraigues / Les Valayans”, per la D16 i continuar per la D28, ja en direcció Pernes les Fontaines. Al poble podeu menjar i dormir bé, (atenció, això sí, molt al gust francés, recarregat i poc modern). Mireu-vos La Goute d’Eau, és una bona opció. També podeu probar a la Dame d’Oie, bon restaurant, o a l’hotelet amb encant, provençal de fets i colors, Prato Plage. També bonic aquest altre hotel amb molt d’encant. Arofiteu l’estada a Pernes per fer un volt per la terra del Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I visitar la vila veïna de Venasque, amb una colegiata gotica, i un baptisteri merovingi. Allà també hi ha hotels d’aire provençal, com “La Garriga”, el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan. I cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Per dinar a venasque aneu a Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent. Aprofiteu també per rondar per Gordes, la vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. No deixeu de visitar la joia més destacada de la regió, la vila d’Avignon, la vila papal. Allà podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu. també, per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Pernes les Fontaines, un destí amb encant. Penseu-hi!.

Pernes las Fontaines es una pequeña villa francesa, en la región de la Provenza norte, la menos turística, la situada al pie del Mont Ventoux, camino de París, y no de Italia. Una Provenza más ruda, menos delicada, menos amable, muy auténtica. Pernes nos recibe escondida detrás de su muralla medieval, ofreciéndonos para entrar, una solemne puerta, al final de un gracioso puente, sobre un pequeño río, donde hay colgada una capilla. Impresionante, ¿verdad?. Atravesada la puerta, (dejad el coche fuera, please!), se encuentra la halle, el antiguo mercado, y un laberinto de pequeñas calles y callejuelas, que desembocan en plazuelas recogidas, donde hay una fuente. Una fuente en cada plaza. ¡Pernes las Fontaines!. Hay también los restos de un castillo, un severo palacio del XVIII y muchas casas de aire medieval. No en vano fue la capital del Condado Venesino, ¡casi nada!. Se llega por la autopista A7, ya pasado Avignon, hay que tomar la salida 23 “Avignon Nord”, en dirección Carpentras por la D942 o la D-31. Hay que abandonarla en la salida “Entraigues / Las Valayans”, por D16 y continuar por la D28, ya en dirección Pernes las Fontaines. En el pueblo se puede comer y dormir bien, (atención, eso sí, muy al gusto francés, recargado y poco moderno). Mirad La Goute d’Eau, es una buena opción. También pueden probar en la Dame de Oie, buen restaurante, o en el hotelito con encanto, provenzal de hechos y colores, Prato Plage. Podeis dar una vuelta por la tierra del Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y visitar la villa vecina de Venasque, con una colegiata gótica, y un baptisterio merovingio. Allí también hay hoteles de aire provenzal, como “La Garriga”, el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan. Y casas rurales como La Granja. Para comer en Venasque vayan a Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen “L’Autre côté du Lavoir”, que también es excelente. Aprovechen también para rondar por Gordes, la villa colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. No dejéis de visitar la joya más destacada de la región, la villa de Avignon, la villa papal. Allí se puede dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel o en los hotelitos de la cadena B&B. Pernes las Fontaines es un destino con encanto.

La Alfanjeria


Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Però avui us volem parlar d’un palau àrab. Un palau molt desconegut. Una veritable joia amagada que val, per si sola, una visita a Zaragoza. Es tracta de l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són molt recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que l’Alfanjeria, l’art àrab més bonic, i més al nord d’Espanya, us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el arte árabe más al norte de España os espera!.

Espot


Espot és un destí clàssic del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van fer cap a aquesta població. Els magnífics espais, la facilitat d’accés a racons encantadors del Parc natural de l’Aigüestortes, com ara el llac de Sant Maurici, els llacs d’Amitges o els encantats, feren d’Espot la meca dels primers pioners del Pirineu català. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar. Recomanem pujar a peu al llac de Sant Maurici, des de l’aparcament habilitat a mig camí. 5 kms. 1 hora llarga, per un camí que us deixarà bocabadats. Travessant boscos d’avets fenomenals. Passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom. Només un xic pessats els darrers deu minuts, la pujada final. Però la recompensa és el llac, amb la muntanya dels Encantats que s’hi reflexa. No us ho perdeu. O bé agafeu el jeep i pujeu fins Sant Maurici per caminar des d’allà a indrets increiblement bells, com els llacs d’Amitges. També indicat pels amants de la bici, o pels entusiastes del no fer res, del descans absolut mentre els infants juguen al riu o al prat. Tots els tòpics del Pirineu: vaques, banys al riu, passejades… I el romànic del Pallars, de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots un bon Pirineu!.

Espot es un destino clásico del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores llegaron a esta población. Los magníficos espacios naturales, la facilidad de acceso a rincones encantadores del parque natural del Alt Pirineu, como el lago de Sant Maurici o los lagos de Amitges, hicieron de Espot la meca de los primeros pioneros del Pirineo catalán . Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco falta el turista de verano, que busca en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot pueden ir a caminar. Recomendamos subir a pie al lago de Sant Maurici, desde el aparcamiento habilitado a medio camino. 5 kms. 1 hora larga, por un camino que os dejará boquiabiertos. Atravesando bosques de abetos fenomenales. Pasando prados maravillosos, cruzando ríos, vislumbrando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos. Sólo un poco pesados los últimos diez minutos, la subida final. Pero la recompensa es el lago, con la montaña de Els Encantats que se refleja. No os lo perdáis. O bien tomad el jeep y subid hasta Sant Maurici para caminar desde allí a lugares increíblemente bellos, como los lagos de Amitges. También indicado para los amantes de la bici, o los entusiastas del no hacer nada, el descanso absoluto mientras los niños juegan en el río o en el prado. Todos los tópicos del Pirineo: vacas, baños en el río, paseos … Y el románico del Pallars, de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios lugares, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973 624 009, con un menú potente, completo, servicio amable. O La Llupià, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Como también el menú barato, y las buenas habitaciones, sencillas pero agradables, de la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. ¡Buen Pirineo!.

Fira d’oficis a Sant Miquel de Fluvià


Recordeu que, a Sant Miquel de Fluvià, un petit i bonic poble de l’Empordà, hi fan el darrer diumenge de maig una fira d’oficis. No és gaire gran, tot just una trentena d’artesans, però val la pena fer la sortida perquè Sant miquel és bonic, i està situat en l’Empordà més desconegut i, potser, menys turístic, més autèntic. Sant miquel no està gaire lluny de Figueres i el travesa un el riu Fluvià, un curs d’aigua bucòlic i romàntic, que en aquesta zona comença a mandrejar i a aturar-se. Els racons verds que el Fluvià deixa al seu pas per Sant Miquel, on a les nits hi canten les granotes com un cor terrenal, són un dels millors reclams de la vila. Però el que no us esperàveu és la seva església romànica del XII, única part visible d’un potent monestir medieval que dominava bona part de Girona i les seves terres. La seva torre romànica és d’una gran bellessa i l’absis també. Els artesans s’hi col·loquen a redòs. Hi haurà música, animació pels infants i una bar on faran menú de fira. També podeu visitar un forn romà del segle I i el paratge de la font. Arribareu a Sant Miquel de Fluvià fàcilment per la N-II, o la AP2, fins a Bàscara o Orriols. D’allà heu de seguir cap a Vilaür i Sant Mori. Si la necessiteu heu de saber que també te estació de tren. Si al poble tot és ple, a l’hora de dinar, us recomanem arribar-vos fins Torroella de Fluvià, uns kms. riu avall. Allà teniu el restaurant 6TGanona‎. Tel: 972 550 166‎. Si heu pensat a quedar-vos a dormir podeu probar l‘Hort de Sant Cebrià, una casa rural amb molt d’encant, amb restaurant. Atenció estimades famílies: només pels pares i mares. No admet canalla petita, menor de 12 anys. També és bonica Can Salva, al Carrer Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Els més d’hotel podeu anar a l’Hotel Sant Cristòfor, un hotel especial, amb un restaurant molt especial. Decidiu-vos a passar un cap de setmana a l’Empordà. Sempre ve de gust!. Teniu la platja de Sant Pere Pescador a tocar, 10 kms. I també Empúries, amb les seves ruines gregues i les seves platges, o l’Escala, a tocar. No us perdeu el seguit de pobles medievals de l’Alt Empordà, que son una passada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran i, naturalment, la capital, Figueres. Una escapada a l’Alt Empordà, a la primavera, una idea excel·lent!.

En Sant Miquel de Fluvià tiene lugar, el último domingo de mayo, una feria de oficios. Aunque es la tercera edición, (2011), ya han resrvado su lugar una treintena de artesanos interesados en participar. Porque San miguel es un bonito pueblo, situado en un bello lugar, del Empordà más auténtico. No se encuentra muy lejos de Figueres y se alza en el valle del río Fluvià, un curso de agua bucólico y romántico, que en esta zona empieza a holgazanear y a detenerse. Los rincones verdes que el Fluvià deja a su paso por San Miguel, donde por las noches cantan las ranas como un coro terrenal, son uno de los mejores reclamos de la villa. Pero lo que no os esperabais es su iglesia románica del XII, única parte visible de un potente monasterio medieval que dominaba buena parte de Girona y sus tierras. Su torre románica es de una gran belleza y el ábside también. Los artesanos se colocan a su vera. Habrá música, animación para los niños y un bar donde harán menú de feria. También se puede visitar un horno romano del siglo I y el paraje de la fuente. Llegarán a Sant Miquel de Fluvià fácilmente por la N-II, o la AP2, yendo hasta Bàscara o Orriols. De allí deben seguir hacia Vilaür y Sant Mori. Si la necesitan deben saber que también tiene estación de tren. Si en el pueblo todo está lleno, a la hora de comer, les recomendamos acercarse hasta Torroella de Fluvià, unos kms. río abajo. Allí tienen el restaurante 6TGanona. Tel: 972 550 166. Si han pensado en quedarse a dormir pueden probar en el Huerto de San Cipriano, una casa rural con mucho encanto, con restaurante. Atención estimadas familias: sólo los padres y madres. No admiten niños  menores de 12 años. También es bonita Can Salva, en la calle Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Los que deseen ir más de hotel puede ir al San Cristóbal, un hotel especial, con un restaurante muy especial. Decídanse a pasar un fin de semana en el Empordà. ¡Siempre apetece!. Tienen allí la playa de Sant Pere Pescador, casi al lado del pueblo, a unos 10 kms. Y también Empúries, con sus ruinas griegas y sus playas, o L’Escala. No os perdáis la serie de pueblos medievales del Alt Empordà, una pasada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran y, naturalmente, la capital, Figueres.

Recordeu la Fira del conte a Medinyà


Medinyà és un bonic poble al nord de Girona, travessat per la carretera general, la N-II, on el darrer cap de setmana de maig s’hi celebra una bella fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet arribar-se fins les anyorades terres gironines en plena primavera. Te lloc el darrer dissabte i diumenge de maig, essent el diumenge el dia més fort d’activitat. El dissabte hi ha a partir de les 11 hores una gimcana del conte, i tot seguit s’inicien les contades de contes en els diferents escenaris. Totes són a càrrec de contacontes professionals, semiprofessionals o amateurs amb solera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Alguns tallers són per adults!. Les activitats tenen lloc en diferents escenaris, raó per la qual podeu trobar diferents espectacles seguit, i fins i tot al mateix temps. També és força interessant el Circ de la Lluna, pensat per canalla més gran, a partir de 14 anys. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Al final del diumenge hi haurà un berenar popular, i tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la pàgina web: www.firadelconte.cat. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. també hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator… una maravella!.

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado y domingo de mayo, siendo el domingo el día más fuerte de actividad. El sábado hay actividad a partir de las 11 horas: una gincana del cuento, y acto seguido se inician las contadas de cuentos en los diferentes escenarios. Todas son a cargo de cuentacuentos profesionales, semiprofesionales o amateurs con solera. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunos talleres son para adultos. Las actividades tienen lugar en diferentes escenarios, por lo que podéis encontrar diferentes espectáculos seguido, e incluso al mismo tiempo. También es muy interesante el Circo de la Luna, pensado para niños mayores, a partir de 14 años. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Al final del domingo habrá una merienda popular, y todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Cireres a Santa Coloma de Cervelló


A Santa Coloma de Cervelló, una vila molt propera Barcelona, fan una lluida festa de la cirera. Cervelló, tot i estar rodejat d’indústries i cases, encara conserva bona part de l’entorn rural, i està envoltat de camps de cirerers. A més de les típiques paradetes, i del mercat, trobareu molts altres actes festius, adients per a les famílies amb canalla. Us recomanem els tallers de cistells, de contacontes, o el concurs infantil d’escopir pinyols de cirera, el dissabte al matí. A les 12 hores, degustació de bolets i botifarra. A la tarda rondalles, trobada de puntaires al carrer Padró,a gran botifarrada popular, a les 9 hores. També hi ha una trobada de cotxes clàssics, ball dels gegants de Molins de Rei, Vallgorguina i Santa Coloma de Cervelló, passejades en poni, concurs infantil d’apilar caixes de cireres, abanderats i màgic al Parc de Can LLuch. A la tarda i nit, batucada i correfoc amb el Grup de Diables de Sant Boi, Diables de la Colònia Güell i Diabòlics Músics. L’inici és a la Plaça Pi Tallat i el final al Parc de Can Lluch. Santa Coloma de Cervelló ofereix atractius suficients per justificar tot un dia de sortida. Teniu el propi nucli antic de la població, i la maravella de la Colònia Güell, joia arquitectònica d’en Gaudí. Per campar amb els infants hi ha espais com els parcs de la Font del Murri o el parc dels Cirerers. També pot ser molt agradable i instructiva una ruta per les masies del terme, que pot anar per Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià de la Muntanya i Can Isbert. Podeu arribar a Santa Coloma en tren dels Ferrocarrils Catalans, línia del Baix Llobregat, o en cotxe. Agafeu la ronda litoral fins la sortida de Sant Boi de Llobregat, i d’allà continueu per la carretera BV-2002 en direcció Sant Vicenç dels Horts. També possible la ruta inversa, anant per l’autovia A2 fins la sortida Sant Vicenç dels Horts. També possible per la sortida Sant Feliu de Llobregat i continuar en direcció a Sant Vicenç dels Horts per agafar la carretera BV-2002 direcció Sant Boi de Llobregat. Per dinar a Santa Coloma podeu anar al restaurant El Capritx, al carrer de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bé a la Masia Can Ribot, a l’Avinguda Comte Ramon Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10. Vinga, a tastar bones cireres!.

En Santa Coloma de Cervelló, una villa a sólo veinte minutos de Barcelona, tienen un parque de los cerezos, una ruta de los cerezos y, como no podía ser de otra manera, una fiesta de la cereza. Es un pequeño municipio, que pese a estar rodeado de industrias y casas, aún conserva buena parte del entorno rural. Y este entorno hace que el pueblo esté rodeado de campos de cerezos, la especialidad del poco campesinado que queda. Si los quieres ver en flor hay que ir entre febrero y abril. Si disfrutais más de la contemplación de la roja fruta de este árbol mítico, en mayo y hasta en junio. Por eso es a finales de mayo cuando celebran esta fiesta. Además de los puestos y el mercado encontrarán muchos otros actos festivos, adecuados para las familias con niños y bien tradicionales unos, folclóricos, o simplemente un poco tontorrones como el concurso de escupir huesos. Son de cada año el baile de la cereza, el mercado campesino, donde podrán degustar y comprar cerezas, la muestra de la Cereza, el mercado de la Cereza, la feria de los artesanos, un encuentro de encajeras, la suculenta butifarrada popular, un montón de espectáculos infantiles y los paseos en pony. Santa Coloma de Cervelló ofrece atractivos suficientes para justificar todo un día de salida. Tienen allí el propio casco antiguo de la población, y la maravilla de la Colonia Güell, joya arquitectónica de Gaudí. Para campar con los niños hay espacios como los parques de la Fuente o el parque de los Cerezos. También puede ser muy agradable e instructiva una ruta por las masías del término, como Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià del Mont y Can Isbert. Pueden llegar a Santa Coloma en tren de los Ferrocarriles Catalanes, línea del Baix Llobregat, o en coche. Tomen la ronda litoral hasta la salida de Sant Boi de Llobregat, y de allí continuar por la carretera BV-2002 en dirección Sant Vicenç dels Horts. También posible la ruta inversa, yendo por la autovía A2 hasta la salida Sant Vicenç dels Horts. También posible por la salida Sant Feliu de Llobregat y continuar en dirección a Sant Vicenç dels Horts para coger la carretera BV-2002 dirección Sant Boi de Llobregat. Para comer en Santa Coloma se puede ir al restaurante El Caprixt, en la calle de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bien en la Masía Can Ribot, en la Avenida Conde Ramón Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10.

Badacel i Sardinada


Les festes de Maig de Badalona tenen, el darrer cap de setmana d’aquest mes, els seus darrers actes. Així, us proposem que vingueu a veure el Badalcel, la festa de l’art al cel, que tindrà lloc el dissabte 26 de maig de 2012, a les 11.00 hores, a la platja dels pescadors, al centre de la ciutat, a es tocar de la Rambla, el famós passeig marítim de Badalona. La gresca durarà fins les 14 hores. És molt interessant l’apartat dedicat als infats, anomenat el Badalcel dels nens, que inclou un taller de construcció i volada d’estels, i un concurs. El diumenge 27, d’11 a 15 hores, al matí, i de 17 a 19 hores, a la mateixa platja dels Pescadors, teniu la volada d’estels artístics, a càrrec del Club Mira-Mira i amb la participació d’altres clubs d’estels d’arreu de Catalunya. També podreu contemplar una exposició d’estels artístics pintats per artistes. Aquestes fantàstiques activitats les podeu complrementar amb la coneguda i popular Festa a Baix a Mar, que el dissabte 26 de maig de 2012, a partir de les 20 hores proposa, a la ja molt citada platja dels pescadors, una sardinada, acompanyada amb les acollidores havaneres del grup Port Vell, i amb el recomfortant rom cremat per acomiadar la festa. Si no feu res millor, arribeu-vos fins Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Si us decidiu a passar un dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. I un Museu amb una ciutat romana a sota, molt interessant de veritat. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, La Sargantana, alternatiu, petit i coquetó. El Sotavent és el restaurant del Club Naútic, arran de mar. Bon menú. Modern el CAOLILA, al carrer Lleó, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’ARQUÉ, bona carn a la brassa, al carrer d’Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. També CAN QUIM, tradicional català, mariner. O bé CAN FRAI, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Bona cuina. La Barleta és un local petit, tipus bistrot. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, a costat del mar, carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. També italià el MIRANAPOLI, al carrer de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Plats romans al NERÓ, carrer de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: El PAZO RIBEIRO, al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un basc de molt prestigi TXISTU, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoria el MICACO’S, de preus i qualitat elevats.  Petitó el DALT LA VILA, al carrer de la Font 6. Tel. 93.460.20.55.  Al Rafael Hotel podeu dormir, i te un bon restaurant amb menú diari. A l’Hotel Miramar també si dorm de fàbula, i prop del mar. Veniu a Badalona a gaudir dels darrers actes de les festes de maig. El mar, els estels i les sardines us esperen!.

Las fiestas de Mayo de Badalona ofrecen, el último fin de semana de este mes, sus últimos actos. Así, os proponemos que vengáis a ver el Badalcel, la fiesta del arte en el cielo, que tendrá lugar el sábado 26 de mayo de 2012, a las 11.00 horas, en la playa de los pescadores, en el centro de la ciudad, a se cerca de la Rambla, el famoso paseo marítimo de Badalona. La juerga se prolongará hasta las 14 horas. Es muy interesante el apartado dedicado a los niños, llamado el Badalcel los niños, que incluye un taller de construcción y vuelo de cometas, y un concurso. El domingo 27, de 11 a 15 horas, por la mañana, y de 17 a 19 horas, en la misma playa de los Pescadores, tiene el vuelo de cometas artísticos, a cargo del Club Mira-Mira y con la participación de otros clubes de estrellas de toda Cataluña. También podrá contemplar una exposición de estrellas artísticos pintados por artistas. Estas fantásticas actividades las podéis complrementar con la conocida y popular Fiesta en Baix a Mar, que el sábado 26 de mayo de 2012, a partir de las 20 horas propone, a la ya muy citada playa de los pescadores, una sardinada, acompañada con las acogedoras habaneras del grupo Port Vell, y con el reconfortante ron quemado para despedir la fiesta. Si no hacéis nada mejor, debemos ir hasta Badalona, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, o el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar un día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos al nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. Pequeño el ARRIBA LA VILLA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. En Rafael Hotel podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noche de fábula, y cerca del mar. Venid a Badalona a disfrutar de los últimos actos de las fiestas de mayo. El mar, las estrellas y las sardinas os esperan!.

Sant Andreu de la Barca: festa de la primavera


El municipi de Sant Andreu de la Barca, situat al nord de la comarca del Baix Llobregat, és una altra gran ciutat més de la terrorífica conglomeració metropolitana de Barcelona. Tot i haver crescut molt els darrers decennis, Sant Andreu conserva cert aire de poblet camperol. El fet d’estar lluny de la ciutat comtal, i rodejat de bosc a la seva esquena li dona un regust rural. Creua el poble l’antiga carretera N-II, passat Molins de Rei i Pallejà, ja a tocar de Martorell, i la moderna Autovia del Baix Llobregat, A2, la que porta a Lleida. També és possible arribar-hi amb les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat que porten a Martorell. En principi res no fa turístic aquest poble engrandit, creuat per carreteres i autopistes. Però, precisament, per dinamitzar una mica el sector, Sant Andreu ha decidit programar la primera Festa de la Primavera, que aquest any serà del 25 al 27 de maig amb activitats de tot tipus per a petits i grans. Així, el dissabte al matí, teniu uns magnífics tallers infantils organitzats per Esplai Pingüí, a l’esplanada de l’Avinguda Constitució. Al mateix lloc també hi haurà muntats uns inflables. A la tarda, animació infantil, i ballada de sardanes. A la nit, pels grans, salsa i ball amb orquestra. El diumenge la fira d’entitats propiament dita, i també la fira comercial. Sant Andreu de la barca no compta amb edificis que siguin patrimonialment remarcables, però podeu passejar i veure’n l’església, el casino o les escoles velles, així com cases que foren de pagés, com Can Archs, Can Preses o Ca l’Armangué. Si voleu dinar, tot i que Sant Andreu està a tocar de Barcelona, podeu acudir a l’espai de degustació de la fira, on bars i restaurants exposen els seus plats i ofereixen  begudes. Tot a l’esplanada del mercat setmanal, a l’Avinguda de la Constitució. Si voleu dinar, però no a la fira, us recomanem el Vallpalau, a la Plaça de l’Esport, que no és centric però no està en camp polígon industrial. Tel: 936823272‎. O l’Aragón, al carrer de la Creu 14, no lluny de l’anterior. Tel: 936823254‎. Un matí o tarda distrets a Sant Andreu!.

El municipio de Sant Andreu de la Barca, situado al norte de la comarca del Baix Llobregat, es otra gran ciudad más de la conglomeración metropolitana de Barcelona. A pesar de haber crecido mucho en los últimos decenios, San Andrés conserva cierto aire de pueblo campesino. El hecho de estar lejos de la ciudad condal, y rodeado de bosque a su espalda le da un sabor rural. Cruza el pueblo la antigua carretera N-II, pasado ya Molins de Rei y Pallejà, muy cerca de Martorell, y la moderna Autovía del Baix Llobregat, A2, la que lleva en Lleida. También es posible llegar con las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat que llevan a Martorell. En principio nada hace turístico este pueblo engrandecido, cruzado por carreteras y autopistas. Pero, precisamente, para dinamizar un poco el sector, Sant Andreu ha decidido programar la primera Fiesta de la Primavera, que este año será del 25 al 27 de mayo con actividades de todo tipo para pequeños y mayores. Así, el sábado por la mañana, tienen allí unos magníficos talleres infantiles organizados por Esplai Pingüi, en la explanada de la Avenida Constitución. En el mismo lugar también habrá montados unos hinchables. Por la tarde, animación infantil, y baile de sardanas. Por la noche, salsa y baile con orquesta. El domingo podreis ver la feria de entidades propiamente dicha, así como la feria comercial. Sant Andreu de la barca no cuenta con edificios que sean patrimonialmente destacables, pero se puede pasear y ver la iglesia, el casino o las escuelas viejas, así como casas que fueron de payés, como Can Archs, Can Tomas o Ca l’ Armangué. Si se quiere comer allí, aunque Sant Andreu está muy cerca de Barcelona, se puede acudir al espacio de degustación de la feria, donde bares y restaurantes exponen sus platos y ofrecen bebidas. Todo en la explanada del mercado semanal, en la Avenida de la Constitución. Si quieren comer, pero no en la feria, os recomendamos el Vallpalau, en la Plaza del Deporte, que no es céntrico pero no está en ningún polígono industrial. Tel.: 936 823 272. O el Aragón, en la calle de la Cruz 14, no lejos del anterior. Tel.: 936 823 254. ¡Una mañana o tarde divertida en Sant Andreu!.

Las Saladas


Entre Bujaraloz, un poble obert, de pas, de camí i de serveis, situat al centre dels Monegros, punt de parada a mig camí entre Fraga i Zaragoza, i Sástago, un poble alegre, fecund i agrícola, situat en un meandre del riu Ebre, que es contorsiona, l’abraça, el mima i l’omple d’hortes, trobareu les Salades. Entre aquestes dues viles aragoneses, en el espai que queda entre elles, just a la meitat de la zona més desèrtica dels Monegros, a la meitat de la carretera A-2105, hi trobareu quatre llacunes salades, de diferents mides. La més gran, la de la Platja, està situada a 8 kms. de Bujaraloz, a l’esquerra anat cap a Sástago. Medeix tres kms per dos, i conserva aigua quasi tot l’any. La sal s’acumula en els llocs que l’evaporació s’ha endut el líquid element. Les ruines d’antigues explotacions salineres fan de mut testimoni d’un paisatge que sembla d’un altre planeta. És bonic recòrrer aquest indret tan diferent, ple de llum i de sol, d’horitzons amples, com infinits. Torneu al cotxe i proseguiu un parell de kms. més. Trobareu el grup de les altres Salades, tres llacunes grans i un munt de mides diverses, just a mà dreta. Des de la carretera s’hi accedeix per un camí de terra, planer, però estret i amb molt de pedregar. No hi ha cap mena d’infraestructura. Quatre cartells indicadors, però ni miradors, ni aguaits. Es proposa un circuït de 8 kms, que rodeja les llacunes. El no res, la solitud, el vent, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. Les llacunes salades, buides d’aigua i de vida a l’estiu, plenes d’aus a la primavera, són una reserva ecològica important, un paradís pels ornitòlegs. Perque  els Monegros no son només un desert. Son un espai amb una vegetació peculiar, adaptada al clima extrem, i una fauna, invertebrats i ocells sobretot, acostumada a amagar-se i sobreviure. Arribeu-vos a les Salades, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, i uns 220 de Barcelona. Anar-hi només per veure el lloc, per molt curiós que sigui, seria un sacrifici gran. Però, en canvi, és una fantàstica sortida familiar si hi afegiu el proper, impressionant i desconegut monestir de Rueda, veritable joia del Císter, a tocar de Sástago. Una abadia preciosa, una maravella de l’art aragonès. Amb un hotel de 4 estrelles incorporat, a tocar del majestuós Ebre. No gaire lluny, al costat de Velilla d’Ebre, hi ha la Colònia Lèpida Celsa. Una ciutat romana intacta. No la coneixeu, molt natural, la cultura no es publicita gaire a casa nostra. També podeu apostar per la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, a Bujaraloz, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa. A Sástago, l’Hostal Monasterio de Rueda, (no confondre amb l’hotel de 4 estrelles), ofereix habitacions senzilles, bé de preu. Naturalment, a Zaragoza, teniu tota mena de serveis i d’hotels. Podeu incloure la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no inclogui l’autopista A-2, o la faci servir fins Bujaraloz, per baixar després a les Salades, a Sástago, fer el monestir de Rueda i Celsa. Una bona sortida en família!.

Entre Bujaraloz, un pueblo abierto, de paso, de camino y de servicios, situado en el centro de los Monegros, punto de parada a medio camino entre Fraga y Zaragoza, y Sástago, un pueblo alegre, fecundo y agrícola, situado en un meandro del río Ebro, que se contorsiona, lo abraza, lo mima y le llena de huertas están las Saladas. Entre estas dos villas aragonesas, en el espacio que queda entre ellas, justo a la mitad de la zona más desértica de los Monegros, a la mitad de la carretera A-2105, encontraréis cuatro lagunas saladas, de diferentes tamaños. La más grande, la de la Playa, está situada a 8 kms. de Bujaraloz, a la izquierda yendo hacia Sástago. Mide tres kms por dos, y conserva agua casi todo el año. La sal se acumula en los lugares en que la evaporación se ha llevado el líquido elemento. Las ruinas de antiguas explotaciones salineras hacen de mudo testigo de un paisaje que parece de otro planeta. Es bonito recorrer este lugar tan diferente, lleno de luz y de sol, de horizontes amplios, como infinitos. Vuelvan al coche y proseguiremos un par de kms. más. Encontrarán el grupo de las otras Saladas, tres lagunas grandes y un montón de diferentes tamaños, justo a la derecha. Desde la carretera se accede por un camino de tierra, llano, pero estrecho y con mucho pedregal. No hay ningún tipo de infraestructura. Cuatro carteles indicadores, pero ni miradores, ni observatorios. Se propone un circuito de 8 kms, que rodea las lagunas. La nada, la soledad, el viento, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula todo. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. Las lagunas saladas, vacías de agua y de vida en verano, llenas de aves en primavera, son una reserva ecológica importante, un paraíso para los ornitólogos. Porque los Monegros no son sólo un desierto. Son un espacio con una vegetación peculiar, adaptada al clima extremo, y una fauna, invertebrados y pájaros sobre todo, acostumbrada a esconderse y sobrevivir. Acercaos a las Saladas, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, y unos 220 de Barcelona. Ir sólo para ver el lugar, por muy curioso que sea, sería un sacrificio grande. Pero, en cambio, es una fantástica salida familiar si se le añade el próximo, impresionante y desconocido monasterio de Rueda, verdadera joya del Císter, cerca de Sástago. Una abadía preciosa, una maravilla del arte aragonés. Con un hotel de 4 estrellas incorporado, junto al majestuoso Ebro. No muy lejos, junto a Velilla de Ebro, está la Colonia Lépida Celsa. Una ciudad romana intacta. No la conocéis, muy natural, la cultura no se publicita mucho en nuestro país. También se puede apostar por la fantástica arquitectura del monasterio de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes náuticos al alcance. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y saborear comida de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, en Bujaraloz, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo. En Sástago, el Hostal Monasterio de Rueda, (no confundir con el hotel de 4 estrellas), ofrece habitaciones sencillas, bien de precio. Naturalmente, en Zaragoza, tiene todo tipo de servicios y de hoteles. Pueden incluir la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no vaya por la autopista A-2, o la use hasta Bujaraloz, para bajar después a las Saladas, en Sástago, hacer el monasterio de Rueda y Celsa. ¡Una buena salida en familia!.

Baiasca


Baiasca és un llogarret perdut, ignorat, en mig de les muntanyes del Pallars Sobirà. Penjat literalment del vessant assoleiat d’un munt de cims que passen dels 2000 metres. En aquest indret remot es conserven les úniques pintures romàniques originals de tot el pirineu català. No son, ni de bon tros, tan maravelloses com les de la Vall de Boí. No tenen el poder de crida del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però estan on han d’estar. Al seu lloc. En el temple per al qual foren concebudes. No en un museu asèptic i edulcorat, sinó entre cases de pedra, en una vella església tronada, entre la natura més agreste. Aquest és el seu valor. Això les fa úniques. Si bé, cal dir-ho, arribar-hi és ja tota una aventura. Us caldrà pujar fins el Pallars. Sempre bé de gust fer aquesta tradicional sortida familiar. Passat Sort i Llavorsí, per la carretera C-13 en direcció Esterri d’Àneu i Vielha, a uns 5 kms. de Llavorsí, trobareu, a mà esquerra, el trencall que porta a Arestui i Baiasca. Son 7 kms. de carretera veïnal, estreta, en pujada, amb moltes corves, i en un estat deplorable, malgrat estar, presuntament, asfaltada. Semblen 14 kms. Al final es veu el poble amuntegat davant vostre, al altre costat del petit riu de Baiasca. Aparqueu a l’espai habilitat a l’entrada del caseriu. No intenteu pujar. Els carrers son costeruts. Demaneu pel senyor Marcel·lí Carrera, o per qui tingui ara la clau del temple. Amb bon humor i sense presses, la gent de muntanya no compta el temps com nosaltres, us obriran la porta. D’entrada res no es veu. Però, amagades darrera un retaure barroc, apareix la maravella de l’absis de Baiasca. No estan complertes, l’estat de conservació és justet, però la impressió que tindreu és comparable a la dels grans descobriments arqueològics. Us sentireu com Howard Carter amb Tutankamó. Llàstima del cap del crist al pantocràtor. Però els àngels i els apòstols son magnífics. I la petita cripta, sense cap pintura, una cucada. No heu de deixar perdre l’oportunitat de pujar fins Baiasca en el curs d’unes vacances pel Pirineu de Lleida. En un cap de setmana o un pont per les Valls d’Àneu, o de Cardós. En una jornada d’esquí a Espot o Port-Ainé. Desvieu-vos de la ruta per gaudir d’aquest indret salvatge. Cap mena de serveis allà dalt. Però tots els que vulgueu a Llavorsi, per exemple. Un bon hotelet de muntanya, Hotel de Rei. Un de més senzill, amb menjar cassolà, i habitacions netes: Hostal La Noguera. També podeu mirar-vos el Castellarnau d’Escaló, el poble següent. Un bon hotel. Si us agrada el càmping, a Llavorsí n’hi ha un de ben bonic: el Riberies. Al costat un hotel d’alt estànding, amb el mateix nom, que no us hem recomanat perquè resulta força car, prohibitiu. Baiasca, una aventura al nostre propi país!.

Baiasca es una aldea perdida, ignorada, en medio de las montañas del Pallars Sobirà. Colgada literalmente la vertiente soleada de un montón de cumbres que pasan de los 2000 metros. En este lugar remoto se conservan las únicas pinturas románicas originales de todo el pirineo catalán. No son, ni mucho menos, tan maravillosas como las de la Vall de Boí. No tienen el poder del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podéis ver en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Pero están donde deben estar. En su lugar. En el templo para el que fueron concebidas. No en un museo aséptico y edulcorado, sino entre casas de piedra, en una vieja iglesia, entre la naturaleza más agreste. Este es su valor. Esto las hace únicas. Si bien, hay que decirlo, llegar es ya toda una aventura. Hará falta subir hasta el Pallars. Siempre apetece hacer esta tradicional salida familiar. Pasado Sort y Llavorsí, por la carretera C-13 en dirección Esterri d’Àneu y Vielha, a unos 5 kms. de Llavorsí, encontraréis, a mano izquierda, el desvío que lleva a Arestui y Baiasca. Son 7 kms. de carretera vecinal, estrecha, en constante subida, con muchas curvas, y en un estado deplorable, pese a estar, presuntamente, asfaltada. Parecen 14 kms. Al final se ve el pueblo agolpado delante de vosotros, al otro lado del pequeño río de Baiasca. Aparquen en el espacio habilitado en la entrada del caserío. No intenten subir. Las calles son empinadas. Pidan por el señor Marcelino Carrera, o por quien tenga ahora la clave del templo. Con buen humor y sin prisas, la gente de montaña no cuenta el tiempo como nosotros, se os abrirá la puerta. De entrada nada se ve. Pero, escondidas detrás de un retablo barroco, aparece la maravilla del ábside de Baiasca. No están completas, el estado de conservación es justito, pero la impresión que se tendrá es comparable a la de los grandes descubrimientos arqueológicos. Se sentirán como Howard Carter con Tutankamó. Lástima de la cabeza del cristo al pantocrátor. Pero los ángeles y los apóstoles son magníficos. Y la pequeña cripta, sin pintura, una cucada. No deben dejar perder la oportunidad de subir hasta Baiasca en el curso de unas vacaciones por el Pirineo de Lleida. En un fin de semana o un puente por los Valles d’Àneu, o de Cardós. En una jornada de esquí en Espot o Port-Ainé. Sálganse de la ruta para disfrutar de este lugar salvaje. Ningún tipo de servicios allí arriba. Pero todos los que queráis en Llavorsi, por ejemplo. Un buen hotelito de montaña, Hotel de Rey. Uno más sencillo, con comida casera, y habitaciones limpias: Hostal La Noguera. También el Castellarnau de Escaló, en el pueblo siguiente. Un buen hotel. Si os gusta el camping, en Llavorsí hay uno muy bonito: el Riberies. Junto a él un hotel de alto standing, con el mismo nombre, que no os hemos recomendado porque resulta bastante caro, prohibitivo.

Recordeu la fira d’artesania a Granera


Granera és un poblet petitó, amb quatre caeses i un castell, en un paratge idílic del Moianés. S’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines i Castellterçol. De Castellterçol a Granera hi ha uns 8 kms. per una bonica carretera local. També podeu arribar-hi, o sortir-ne, per la porta del darrera, per Terrassa, pel coll d’Estenalles i, en baixar-lo, cal agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Això si, un bon fart de fer voltes. El més agradable fora una ruta circular que us permeti descobrir aquests paratges tan bucòlics i desconeguts. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Granera va patir un paorós incendi l’any 2003 i no s’ha refet del tot. Si us parlem de Granera és amb motiu de la seva fira d’artesania, que celebra el tercer diumenge de maig. Una fira molt familiar i animada, senzilla i casolana. Aprofiteu-la com una bona excusa per fer un volt pel poble i la comarca. Podreu gaudir de les vistes i del castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. Hi ha jornada de portes obertes i visita guiada. O de la deliciosa capella romànica de Santa Cecília, just a l’entrada del poble. Us recomanem aquesta sortida familiar no només per la fira, sinó també pel paisatge del lloc, i les visites que podeu fer. Podeu dinar a la fira, de picnic o al restaurant del poble, l’únic, bo i tradicional: L’Esclopet. Però reserveu: Tef: 93 866 84 39. Animeu-vos!. Podeu complementar el dia, o el cap de setmana, amb una visita a Castellterçol i a Castellcir. Podeu veure la casa troglodita de les Esplugues, els boscos de faig de la Sauva Negra, o el castell de Popa. Cal, però caminar. També és bonica  la vila de Moià, la capital de la comarca, amb la casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història, i les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura. Bona fira de Granera!.

Granera es un diminuto, y muy coqueto, pueblo del Moianés. Se llega desde Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, vía Sant Feliu de Codines. De Castellterçol hasta Granera hay unos 8 kms. por una bonita carretera local. También se puede llegar, o salir, por la puerta trasera, por Terrassa, por el col de Estenalles y, al bajar, hay que coger a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera. Eso si, muchas curvas. Lo más agradable será hacer una ruta circular que permita descubrir estos parajes tan bucólicos y desconocidos. Entrar por un lado y salir por el otro. Granera sufrió un pavoroso incendio en el año 2003 y no se ha repuesto aún. Però si hoy os hablamos de Granera es con motivo de su feria de artesanía, muy familiar y animada, sencilla y casera. Aprovechenla como una buena excusa para dar una vuelta por el pueblo y la comarca. Podréis disfrutar de las vistas y del castillo del siglo XI, encima de su imponente roca. O de la deliciosa capilla románica de Santa Cecilia, justo a la entrada del pueblo.  La feria llena las calles medievales que en otras fechas estan vacias. La fiesta comienza por la mañana, bien temprano. A las 11h iremos desde la plaza de la Era hasta el Castillo, normalmente cerrado, para hacer una visita guiada. A esa hora también encontraréis en el aparcamiento delante del restaurante Esclopet, la llamada Medievalia, unos rústicos juegos medievales para los niños. Para los que estáis interesados en huertos urbanos, habrá un taller sobre el huerto de balcón en la ciudad. Al mediodía vermut. Y a las 6 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Martí, recital de canto coral. Durante todo el día encontrarán puestos de artesanía, de productos gastronómicos de la tierra y un servicio de bar a cargo de los jóvenes de la villa. Les recomendamos esta salida familiar, por el paisaje del lugar, por la feria, por el ambiente relajado y amable, por el pueblo y su castillo, por los buenos productos expuestos, y porque está sólo a 45 kms. de Barcelona, aunque creeréis que se encuentra ¡a un centenar!. Pueden comer en la feria, de picnic o en el restaurante del pueblo, el único, bueno y tradicional: El Esclopet. Pero habrá que reservar: Tef: 93 866 84 39.