La Setmana Medieval de Montblanc


montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà el dia el 21 d’abril de 2017, i s’allarga fins l’1 de maig. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, en concret el dia 22 -la vigília de Sant Jordi- tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, estrenats en l’edició passada i que van gaudir de molt d’èxit. D’altra banda, la coincidència amb la festivitat del Primer de Maig suposarà afegir un dia més d’activitats al programa d’actes. Però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Abadia de Maulbronn


selvanegra092

No lluny d’Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, a Alemania, trobareu la fantàstica abadia de Maulbronn, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Val la pena veure-la. De veritat. Una abadia complerta, com treta de la nit dels temps, com portada expressament als nostres dies des de l’alta edat mitjana. Està amagada, en un petit poblet, entre camps i turons plens de masies. No li falta detall. La muralla, poderosa, amb torres, els edificis administratius, hostatgeria, avui hotels i restaurants, l’església, el claustre, refetor… tot. No us la deixeu en el curs d’una visita a aquesta zona d’Alemania o si aneu camí de Berlín, o Munich. Encara que us calgui desviar-vos una mica. A Maulbronn no hi ha hotels xulos, però si un parell de restaurants agradables. Especialitats alemanyes. Son el Scheffelhof, i el Kloster Katz, també molt maco. Encara que no hi hagi hotels a Maulbronn mateix, si finalment hi aneu, podeu allotjar-vos a Sttutgart, la capital de la regió, a pocs kms. Allà teniu l’Hotel Ibis Styles, al barri antic de Bad Cannstatt, al costal dels banys termals de Sttugart. Fabulós. Molt bé. Recomanable. podeu dinar i sopar al mateix hotel, al Mike’s Urban Pub. Molt bé també. Tot i que Stuttgart no és una ciutat turística, no deixa de ser bonica. I te els museus Mercedes Benz i Porsche!. Tubingen, ciutat medieval universitària, és un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Maulbronn i d’Stuttgart. Cap al nord de Maulbronn hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. A l’est Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I a tocar del mateix monestir de Maulbronn, teniu Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. Seguint la baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. I molt aprop de Maulbronn teniu també castells de somni com ara Ludwigsburg, Solitude, Favorite o, sobretot, Brunschal. Si feu nit a Sttutgart no us perdeu el seu balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes. Ara us proposem altres bons restaurants. Un grec molt bo, la Little Greek Taverna. Boníssim. Un alemany d’especialitats suabes molt bo també: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià guai. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Maulbronn pot ser un bon destí de vacances. Podeu completar la visita amb una anada fins Speyer, (Espira). La ciutat val la pena pel seu centre històric, per la seva catedral i per un mercat nadalenc molt bonic. Allà podeu dinar al restaurant Zur Alten Munz. Molt bo, molt bé. Us el recomanem. Bona visita a l’Abadia de Maulbronn!.

No lejos de Stuttgart, la capital de Baden-Wurtemberg, en Alemania, encontrará la fantástica abadía de Maulbronn, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Vale la pena verla. De verdad. Una abadía completa, como sacada de la noche de los tiempos, como traída expresamente a nuestros días desde la alta edad media. Está escondida, en un pequeño pueblo, entre campos y colinas llenos de granjas. No le falta detalle. La muralla, poderosa, con torres, los edificios administrativos, hospedería, hoy hoteles y restaurantes, la iglesia, el claustro, refectorio … todo. No se la deje en el curso de una visita a esta zona de Alemania o si va camino de Berlín, o Munich. Aunque necesite desviarse un poco. En Maulbronn no hay hoteles chulos, pero si un par de restaurantes agradables. Especialidades alemanas. Son el Scheffelhof, y el Kloster Katz, también muy bonito. Aunque no haya hoteles en Maulbronn mismo, si finalmente vais, se pueden alojar en Sttutgart, la capital de la región, a pocos kms. Allí tienen el Hotel Ibis Styles, en el barrio antiguo de Bad Cannstatt, cerca de los baños termales de Sttugart. Fabuloso. Muy bien. Recomendable. Pueden comer y cenar en el mismo hotel, en el Mike s Urban Pub. Muy bien también. Aunque Stuttgart no es una ciudad turística, no deja de ser hermosa. Y tiene los museos Mercedes Benz y Porsche. Tubingen, ciudad medieval universitaria, es un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto a él tienen la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Maulbronn y de Stuttgart. Hacia el norte de Maulbronn está Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg ob der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. Al este Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y junto al mismo monasterio de Maulbronn, tiene Bad Winfen, un pueblo de la edad media. Siguiendo el bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Y muy cerca de Maulbronn tiene también castillos de ensueño como Ludwigsburg, Soledad, Favorite o, sobre todo, Brunschal. Si hacen noche en Sttutgart no se pierdan su balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas. Ahora os proponemos otros buenos restaurantes. Un griego muy bueno, la Little Greek Taverna. Buenísimo. Un alemán de especialidades Suabia muy bueno también: Der Rothe Hirsch. Fabuloso. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano guay. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto a ella una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Maulbronn puede ser un buen destino de vacaciones. Pueden completar la visita con una ida hasta Speyer, (Espira). La ciudad merece la pena por su centro histórico, por su catedral y por un mercado navideño muy bonito. Allí pueden comer en el restaurante Zur Alten Munz. Muy bueno, muy bien. Os lo recomendamos. ¡Buena visita en la Abadía de Maulbronn!.

Revel


revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Fira de l’Estany


estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

La Fira Rocaguinarda a Olost


fira2016

Olost de Lluçanès és una bonica vila situada al cor més desconegut de Catalunya, a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi ha un centre d’interpretació del bandoler Perot Rocaguinarda, anomenat Espai Perot Rocaguinarda, que ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler del Lluçanès. Hi trobareu textos explicatius amb descripcions sobre el bandolerisme a Catalunya, mapes, dibuixos, fotografies i gravats sobre el tema, un parell de projeccions audiovisuals, dedicades Perot Rocaguinarda, i un munt d’objectes de l’època, com ara pedrenyals, monedes, punyals o espases. Tampoc no falta una sala on es guarden els gegants d’Olost, en Perot i la Mercè. L’equipament obre els dissabtes i diumenges de les 10 a les 14 hores, però us l’obriran també si sou un grup de, com a mínim 5 persones, i us faran una visita guiada per pocs calers. La tarifa és de 3 €, que seran dos si sou més de 15 persones en el grup, o un i mig pels infants de 5 a 12 anys. Per més informació contacteu amb Sascha Schüler, el gestor de l’Espai: (lespairocaguinarda@gmail.com, tel. 690.810.289). Doncs bé, tot això ho dèiem perquè a Olost hi fan aquest proper cap de setmana de primers de novembre, en concret el diumenge dia 6 de novembre, matí, tarda i nit, fan a Olost la seva famosa fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda, que era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels voltants d’Olost. Un any més, la Fira d’En Rocaguinarda us transportarà a l’Olost del S. XVI, amb bandolers, rapinyaires i personatges de tota mena. Us portarà als temps dels bandolers, en què en Perot Rocaguinarda i la seva colla de Nyerros feien de les seves per aquelles terres. Aquesta és una altra bona raó per pujar al Lluçanès, una terra verge, plena d’espais naturals magnífics amb boscos de roures i de pi roig, solcat de l’aigua de mil rieres frescals com ara la Gavarresa, la més gran d’aquesta terra. Un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar, i per dormir, us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’Hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha moltes cases rurals a la zona:mireu-vos la web de turisme. També hi ha un parell de bons càmpings, un a Olost mateix, i l’altre al capdemunt de la riera de Merles, on nosaltres hi hem estat i hem dinat també. Olost, el Lluçanès i l’espai Perot Rocaguinarda son una bona destinació de cap de setmana!.Aquest cap de setmana podeu arribar-vos fins Olost de Lluçanès, al cor de Catalunya. Olost és una vila gran, sitauda a la comarca bellíssima del Lluçanès.  Allà hi fan sempre a primers de novembre una fira de bandolers, dedicada a Perot Rocaguinarda. El bandoler era originari del Lluçanès, i s’amagava als fabulosos boscos dels volatnts d’Olost, plens de roures i de pi roig, solcats de l’aigua de mil rieres frescals com la Gavarresa. En resum, un indret molt acollidor i fantàstic per una escapada familiar. Hi haurà moltíssims actes i activitats, principalment per a la nostra canalla: fira d’artesans i oficis antics, parades animació musical pels carrers del poble, ball de gegants, correfoc infantil, titelles, música… però sobretot, el diumenge, que és el dia fort, espectacles de carrer, amb teatralització de la vida i mort d’en Rocaguinarda, un teatre amb molta acció, que encatarà a tothom. Tot això el diumenge. El dissabte a la tarda, correfoc. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Si voleu aprofitar per assar un bonic cap de setmana al Lluçanès, fareu molt bé!. Us recomanem molt especialment visitar el monestir romànic de Santa Maria de Lluçà. Un desconegut cenobi de la Catalunya més amagada, amb unes pintures fabuloses. O passejar pels entorns de la riera de Merlés amb el seus espais naturals tan bonics com desconeguts.  Arribareu a Olost de Lluçanés via Vic, per l’autovia de l’Ametlla, en poc més d’una hora. Per dinar us recomanem la Fonda Sala. Un d’aquells llocs que donen sentit a la paraula fonda. Bona cuina, familiar i innovadora, habitacions netes. Carta de temporada, excepcional, i menú cuidat. Fora d’Olost, o per si està ple, podeu anar a Prats on, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Hi va molta gent, massa, però tenen molta traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. Preu elevat i únic. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats també hi ha bons allotjaments. Tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia del monestir romànic de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen, novedòs i un pèl contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit. Hi ha bons càmpings a Olost i al capdemunt de la riera de Merles. Olost, una bona destinació aquest cap de setmana llarg de tardor. Boscos de tots colors!.

En Olost de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, tendrá lugar una feria de bandoleros, dedicada a Perot Rocaguinarda. Es uno de los primeros fines de semana de noviembre. Olost es la capital real de una comarca que existe, pero no está reconocida por la ley. Sin embargo, el Lluçanès es una comarca bellísima. Por eso os recomendamos que la visitéis, con ocasión de la feria en Olost. La feria contempla muchísimos actos y actividades para todas las edades, pero principalmente para nuestros niños. Títeres, música, espectáculos de calle, teatro, acción … También una feria artesanal. Todo esto el domingo. El sábado por la tarde, correfoc. Ved el programa en la web del ayuntamiento. Seguro os gustará. Si la feria se acaba pronto, o si quereis pasar un bonito fin de semana lejos de los nervios de la ciudad, podeis aprovechar para rondar por la comarca. Os recomendamos muy especialmente el monasterio románico de Santa Maria de Lluçà. Un desconocido cenobio de la Cataluña más escondida, con unas pinturas fabulosas. O el entorno de la riera de Merlés con sus espacios naturales. Llegareis hasta Olost de Lluçanès vía Vic, en poco más de una hora, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos la Fonda Sala. Uno de esos lugares que dan sentido a la palabra fonda. Buena cocina, familiar e innovadora, habitaciones limpias. Carta de temporada, excepcional, y menú cuidado. Fuera de Olost, o por si está lleno, se puede ir a Prats donde, en las afueras, tienen Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente, demasiada, pero tienen mucha habilidad en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Precio elevado y único. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va de Prats a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats también hay buenos alojamientos. Tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante y un hostal rural con encanto: el hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia del monasterio de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto vuestro alojamiento rural preferido. Hay buenos campings en Olost y en la riera de Merles.

Fira del Mató a Monistrol


fira_matojpg

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festa de la Castanya a Vilanova de Prades


castanya2

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana, o el pont de novembre si el teniu, en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

castanya3

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.