Montalcino


Image00081Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00082

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Anuncis

Montepulciano, una altra volta


Image00085

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00088

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

Image00084

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Sant’Antimo


Image00077

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00079

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles


Aquest Nadal teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Pessebre vivent a L’Espluga de Francolí


A l’Espluga de Francolí hi fan un pessebre vivent molt lluit, però no sempre el podeu veure, perquè es representa de forma bianual. Aquest any 2017 es representarà i serà del 23 al 26 de desembre. Es tracta d’un pessebre vivent estàtic que endinsa els visitants als barris del Capuig i el Castell, dins les cases, places i balmes naturals, on es poden veure les escenes de la vida quotidiana dels jueus, ubicades en les cases i carrers de l’Espluga Jussana i l’Espluga Sobirana, que son, precisament, els dos nuclis medievals on també vivien dues comunitats jueves. A més, el pessebre inclou escenes bíbliques. No us ho penseu més i pugeu el cap de setmana sencer a la Conca de Barberà. Visiteu l’Espluga, gaudiu del pessebre i visiteu també el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Arribeu-vos fins Poblet, amb el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. I tot a només un parell de kms de l’Espluga. Podeu anar-hi caminant!. Recorreu també el bosc. El bosc de Poblet, un espai natural dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. Fàcil accés per l’autopista AP-2, la que porta a Lleida per Vilafranca del Penedés, sortida Montblanc. A la rotonda preneu la N-240 en direcció a Lleida. A vuit kms. desviació, ben senyalitzada, a la dreta, per anar a l’Espluga i Poblet. Atenció amb el radar just en aquest enllaç d’entrada al poble, en el sentit contrari. Vigileu-lo al sortir. Recordeu: una bona sortida familiar, el darrer cap de setmana de gener a l’Espluga de Francolí.  La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

La Espluga de Francolí, un bonito pueblo de las montañas de Prades en Tarragona, celebra cada dos años el pessebre viviente. Este año toca. Aprovechen para verlo y para pasar un día, o mejor el fin de semana entero, en la Conca de Barberà. Visitando la Espluga, disfrutando del mercado, disfrutando de la feria. Pero visiten también el Museo de la Vida Rural, precioso y muy interesante. Visiten su increíble cueva prehistoria, con río incluido. Deben de ir también hasta Poblet, con su magnífico monasterio del Cister, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y todo a sólo un par de kms de l’Espluga. ¡Se puede ir andando!. Recorran también el bosque. El bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Id hasta Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Se puede ir también a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, nosotros os recomendamos l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar bien tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, con mesa de categoría. O por los alrededores de Poblet, donde hay un montón de hoteles de toda condición, encontrarán el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias numerosas o para grupos de amigos. ¡Os invitamos a pasar un fin de semana diferente en una tierra diferente!. Fácil acceso por la autopista AP-2, la que os lleva en Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a L’Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Recuerden: una buena salida familiar, el último fin de semana de enero en l’Espluga de Francolí. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones, ¡que no son pocas!.

Mercat de Nadal a Narbonne


Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Serà del 9 de desembre al 7 de gener. Carrers peatonals decorats, llums, una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Aquesta bonica ciutat celebra el Nadal de manera modesta, però xula. Ideal per una parada camí de Carcassonne, Toulouse o Montpellier. Perquè Narbonne està situada al nord de Perpinyà, no gaire lluny de Barcelona, a uns 250 kms, i s’hi arriba fàcilment per l’autopista A-7, i després per la A-9. De fet us ve de camí tant si aneu a Carcassonne o Toulouse com si aneu a Montpellier. Perquè a Narbonne s’ajunten aquestes dues autopistes. I malgrat que no és una ciutat molt turística, i està una mica bruta i deixada, Narbonne te atractius. Com ara una catedral inacabada, molt gran, brutal i magnífica, un centre antic interessant, i un canal pintoresc. Narbonne és fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar del casc antic de la ciutat, no lluny de la catedral. Narbonne és molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana d’aquest Nadal. Són 300 kms. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé.

Narbonne está situada al norte de Perpignan, y celebra del 9 de diciembre al 7 de enero, un bonito y sencillo mercado de Navidad. Nada del otro mundo, pero interesante. Chalets de Navidad, noria gigante, luces, pista de patinaje sobre hielo… La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, para ver otros mercados de Navidad, y sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos, aparte del mercado de Navidad. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.