El Salento, les platges de la Puglia


Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son boniques ciutats, algunes medievals de la Puglia, el tacó del sud de la bota d’Itàlia. Però en aquesta bonica regió el millor no son les viles, tot i que encantadores, sinó les platges.

Avui us parlarem del tram nord de la costa de Gallípoli, de la platja del Canne, bellíssima, on ens vàrem banyar. El Lido del Canne te tots els serveis, un gran i bon aparcament de pagament i bons restaurants. Nosaltres vam probar l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant a peu d’aigua que no estava malament. Les aigües son transparents, d’un blau cel preciós i la sorra d’un blanc enlluernador. Sempre hi fa sol.

I no son les úniques platges que hi ha. Només vam poder visitar un parell, però ens queden per veure altres amb molta anomenada com ara PortoCesareo, o bé Portoselvaggio  o les mateixes de la vila medieval de Gallipoli. Cap altre lloc d’Europa està banyat per dos mars tan propers. Si us agrada el submarinisme no us podeu perdre les meravelloses coves marines de Castro, i la de Santa Maria di Leuca. La vila barroca de Lecce, amb la catedral, les seves esglésies i palaus com bonics brodats de pedra, i les restes de l’amfiteatre romà al cor de la ciutat, pot ser un bon lloc on allotjar-se, el centre d’excursions perfecte.

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son bonitas ciudades del sur de Italia, de la bota italiana. Pero aunque estas villas medievales de la Puglia merecen una detenida visita, en el tacón del sur de la bota de Italia lo mejor son las playas. Con una agua limpia, azul turquesa, el Jónico y el Adriático rivalizan en belleza. Debeis destinar unas vacaciones familiares a conocer estas maravillosas ciudades y estas playas de ensueño.

Anuncis

Parga


La Costa Jónica grega és la gran desconeguda del Mediterrani. Així doncs us recomanem que no sigueu els darrers a descobrir-la. La gent va a Grècia en avió i visita Atenes, fantàstica, el Peloponès, guapíssim, o les Illes Gregues, una passada. Però oblida la costa del mar Jònic. Si va allà, viatja a Corfú, és natural, perquè aquesta illa és molt maca. O a Paxi i Andipaxi, molt menys conegudes. Però ningú fa cap a la llarga franja de costa que hi ha just davant de Corfú i Paxi, i és molt bonica. Per posar un exemple citarem la ciutat marinera de Parga, on només hi van a parar grecs i alguns turistes alemanys o italians, que hi arriben en vaixell des del port d’Igoumenitsa. Precisament en aquesta ciutat portuaria sense gaire encant vam dormir nosaltres, a casa del senyor Pablo als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets i on ell mateix us pot preparar un suculent sopar grec, encara que quan el vaixell de Brindisi faci port ja passin de les onze de les 11 de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, i ens hi am sentir com a casa. Nosaltres vam resseguir tota la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, o les del poble de Sivota. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible. Vam dinar a la mateixa Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Vam nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. Però encara no us hem xivat a quin lloc vam dinar!. Va ser al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. D’anada o tornada podeu anar per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada. O bé agafar la nacional i l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però més ràpides i civilitzades. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu si heu vist Parga!.

Parga, Siviota y sus bellas playas, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, sean un buen lugar para ir.

Lecce


Lecce és una meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Una vila neta, bonica, encantadora, molt allunyada dels tópics que presenten el sur extrem d’Itàlia com un lloc perillós i brut. Res més allunyat de la realitat. Ens van encantar els seus carrers ordenats, plens d’esglésies boniques, de palaus nobles, la seva catedral i els monuments romans que la ciutat atresora, les restes d’un teatre i d’un amfiteatre. Son famoses les basíliques, com ara la de la Santa Croce, amb façanes barroques increïbles, que li han valgut ser patrimoni de la humanitat. No vam dinar a Lecce perquè cercàvem una platja, feia calor i volíem banyar-nos. Prop de la ciutat hi ha belles cales, al mar Adriàtic, i al Jònic. Al final vam acabar a la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli, una altra bellíssima vila medieval damunt del mar, on vam acabar per menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Tampoc no podem recomanar hotels. Nosaltres dormiem al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Lecce en un viatge o vacances a la Puglia. Teniu al·licients com ara Polignano a Mare, una vila marinera amb cales superbes, que no podeu oblidar en un viatge per aquesta zona, o els esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. Otranto i Gallipoli son a tocar de Lecce, dos pobles penjats damunt el mar, murallats i amb platges guapíssimes. No gaire lluny hi ha Bari i Brindisi, o Tarento. A prop, Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Lecce hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te també un piló de castells normads i aragonesos molt xulos.

En el sur de Italia, en el Salento, se encuentra la ciudad de Lecce, llamada la Florencia del sur, por sus iglesias barrocas. Impresionan la fachada de la Santa Croce, la grandiosidad de la plaza de la Catedral, obra escenográfica total, los palacios, las calles… De la época romana se conservan los restos de un teatro y un amfiteatro. No dejeis de ir hasta la punta del tacón de la bota italiana en unas vacaciones por la Apulia, una región que desmiente tópicos: limpia, segura, bonita y culta.