Queensferry

Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Edimburgh

La capital d’Escòcia és una ciutat monumental que mereix ser vista i visitada. Un cop dit això permeteu-nos que també diguem que no és la ciutat més bonica del món, ni d’Europa, ni d’Escòcia. Edimburgh és molt diferent. Tota de pedra, molt gris. Si fa sol pot passar. Si plou pot ser opressiva. Us l’heu d’imaginar bastida damunt d’una cresta rocosa entre dos rius, allargada. Potser un parell de kms. Aquesta cresta està recorreguda per un carrer que va pujant fins el castell, dalt d’un turó. El tren, el bus, el tram us deixaran sota aquesta cresta i haureu de pujar, aneu on aneu. O bé per escales o per carrers costeruts plens de botigues. Si aneu amb el vostre cotxe, molt desaconsellable, haureu d’aparcar-lo sota el turó. Pàrquings molt cars!. Als afores, en el cinturó de ronda, A720, veureu indicats P+R. Son gratuïts. Preneu el tram o el bus des d’aquests pàrquings exteriors gratuïts. Per 5 lliures tot el dia en tots els transports, que son molt abundants i freqüents. La millor opció. Dalt la cresta la Royal Mille, el carrer principal. Al mig hi ha la catedral de Sant Gilles, i l’oficina de turisme, amb bons mapes i llibrets gratuïts també. Pujant trobareu el castell, de pagament, no gaire interessant. A banda dreta i esquerra de Sant Gilles, baixant, hi ha el National Museum of Scotland, divertit, una mena de museu de tot, ciència, tècnica, història, zoologia… A l’altra banda, oposat a aquest, la National Gallery amb algunes obres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano… molt interessant, però petit, millor! I ja està. Res més a dir. Alguns parcs bonics, molta gespa, severs edificis neoclàssics, monuments a dojo, i molts busos de dos pisos, superdivertits!. Per dinar un munt de llocs. Nosaltres ho vam fer en un italià barat i bo: Civerinos. Hi ha molt menjar de baixa qualitat. Aquest pasta i pizza estava força bé de preu i de qualitat, tot i que abusaven del picant!. Per dormir també trobareu un munt d’hotels. Tots molt cars. Edimburgh és una ciutat cara. Nosaltres vam dormir al afores, a Queensferry, un poblet de pescadors bonic i tranquil. A la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable. cerqueu la casa a Booking o Expedia. Molt recomanable. Bona estada a Edimburgh, la capital d’Escòcia!.

La capital de Escocia es una ciudad monumental que merece ser vista y visitada. Dicho esto permitidnos que también digamos que no es la ciudad más bonita del mundo, ni de Europa, ni de Escocia. Edimburgo es muy diferente. Toda de piedra, muy gris. Si hace sol puede pasar. Si llueve puede ser opresiva. Os debéis imaginar construida encima de una cresta rocosa entre dos ríos, alargada. Quizás un par de kms. Esta cresta está recorrida por una calle que va subiendo hasta el castillo, en lo alto de una colina. El tren, el bus, el tramo os dejarán bajo esta cresta y deberá subir, vaya donde vaya. O bien por escaleras o por calles empinadas llenas de tiendas. Si va con su coche, muy desaconsejable, deberá aparcarlo bajo la colina. Parkings muy caros !. En las afueras, en el cinturón de ronda, A720, verá indicados P + R. Son gratuitos. Tome el tramo o el bus desde estos parkings exteriores gratuitos. Por 5 libras todo el día en todos los transportes, que son muy abundantes y frecuentes. La mejor opción. Arriba la cresta la Royal Mille, la calle principal. En medio está la catedral de San Gilles, y la oficina de turismo, con buenos mapas y libritos gratuitos también. Subiendo encontrará el castillo, de pago, no muy interesante. Aparte derecha e izquierda de San Gilles, bajando, está el National Museum of Scotland, divertido, una especie de museo de todo, ciencia, técnica, historia, zoología … Al otro lado, opuesto a éste, la National Gallery con algunas obras de Rafael, Velazquez, Tiziano, Tintoretto, Bassano … muy interesante, pero pequeño, mejor! Y ya está. Nada más que decir. Algunos parques bonitos, mucho césped, severos edificios neoclásicos, monumentos a raudales, y muchos buses de dos pisos, superdivertits !. Para comer un montón de sitios. Nosotros lo hicimos en un italiano barato y bueno: Civerinos. Hay mucha comida de baja calidad. Este pasta y pizza estaba bastante bien de precio y de calidad, aunque abusaban del picante !. Para dormir también encontrará un montón de hoteles. Todos muy caros. Edimburgo es una ciudad cara. Nosotros dormimos en las afueras, en Queensferry, un pueblo de pescadores bonito y tranquilo. En la Crews house, un piso de lujo por poco dinero. Justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable. busquen la casa a Booking o Expedia. Muy recomendable. Buena estancia en Edimburgo, la capital de Escocia !.

The capital of Scotland is a monumental city that deserves to be visited and visited. Once said, let us also say that it is not the most beautiful city in the world, neither in Europe nor in Scotland. Edimburgh is very different. All stone, very gray. If it’s sunny it can happen. If it rains it can be oppressive. You must imagine it built on a rocky ridge between two rivers, elongated. Maybe a couple of kms This crest is crossed by a street that goes up to the castle, on a hill. The train, the bus, the tram will leave you under this crest and you will have to climb, go where you go. Or by stairs or by steep streets full of shops. If you go with your car, very advisable, you will have to park it under the hill. Very expensive parking lots! In the outskirts, in the ring belt, A720, you will see indicated P + R. They are free Take the tram or bus from these free outdoor car parks. For 5 pounds all day in all transportation, which are very abundant and frequent. The best option. On top of the ridge, the Royal Mille, the main street. In the middle is the Cathedral of Sant Gilles, and the tourist office, with good maps and free books as well. Climbing you will find the castle, paying, not very interesting. On the left and right side of Sant Gilles, descending, there is the National Museum of Scotland, fun, a kind of museum of everything, science, technique, history, zoology … On the other side, opposite to this, the National Gallery with some works by Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … very interesting, but small, better! And it is. Nothing else to say Some beautiful parks, lots of lawns, severe neoclassical buildings, dojo monuments, and many two-story buses, super-fun! To eat a lot of places. We did it in a cheap and good Italian: Civerinos. There is a lot of low quality food. This pasta and pizza was pretty good price and quality, even though they abused the spicy! To sleep you will also find lots of hotels. All very expensive Edimburgh is an expensive city. We slept on the outskirts, in Queensferry, a small and quiet fisherman village. In the Crews house, a luxury apartment for little money. Just above the Ferry Tap, a very intimate pub. Search the house on Booking or Expedia. Highly recommended Good stay in Edinburgh, the capital of Scotland!

La capitale de l’Ecosse est une ville monumentale qui mérite d’être visitée et visitée. Une fois dit, disons aussi que ce n’est pas la plus belle ville du monde, ni en Europe ni en Écosse. Edimburgh est très différent. Tout en pierre, très gris. Si c’est ensoleillé, cela peut arriver. S’il pleut, il peut être oppressant. Vous devez l’imaginer construit sur une crête rocheuse entre deux rivières, allongée. Peut-être quelques kilomètres Cette crête est traversée par une rue qui monte au château, sur une colline. Le train, le bus, le tramway vous laisseront sous cette crête et vous devrez monter, allez où vous allez. Ou par les escaliers ou par les rues escarpées pleines de magasins. Si vous y allez avec votre voiture, très conseillé, vous devrez la garer sous la colline. Terrains de stationnement très chers! À la périphérie, dans la ceinture, A720, vous verrez indiqué P + R. Ils sont libres Prenez le tram ou le bus depuis ces parkings extérieurs gratuits. Pour 5 livres toute la journée dans tous les transports, qui sont très abondants et fréquents. La meilleure option. Au sommet de la crête, le Royal Mille, la rue principale. Au milieu se trouvent la cathédrale de Sant Gilles et l’office de tourisme, avec de bonnes cartes et des livres gratuits. En montant, vous trouverez le château, payant, pas très intéressant. À gauche et à droite de Sant Gilles, en descendant, se trouve le Musée national d’Écosse, une sorte de musée de tout, de la science, de la technique, de l’histoire, de la zoologie … De l’autre côté, le National Galerie avec des œuvres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … très intéressant, mais petit, meilleur! Et ça l’est. Rien d’autre à dire Quelques beaux parcs, beaucoup de pelouses, de sévères édifices néoclassiques, des monuments de dojo et de nombreux bus à deux étages, super amusant! Pour manger beaucoup d’endroits. Nous l’avons fait dans un italien bon marché et bon: Civerinos. Il y a beaucoup de nourriture de mauvaise qualité. Ces pâtes et pizzas étaient d’un très bon prix et de bonne qualité, même s’ils abusaient de l’épice! Pour dormir, vous trouverez également de nombreux hôtels. Très cher Edimburgh est une ville chère. Nous avons dormi à la périphérie de Queensferry, petit village de pêcheurs tranquille. Dans la maison des équipages, un appartement de luxe pour peu d’argent. Juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia. Fortement recommandé Bon séjour à Edimbourg, capitale de l’Ecosse!

Venecia, una altra volta

Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

La Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Parc del Besós i desembocadura del Besòs

El Parc Fluvial del Besòs és un bonic espai públic ubicat al llarg dels darrers quilòmetres del riu Besòs. Inclou les vores, la desembocadura al mar, i unes zones verdes properes, entre elles els parcs del barri de la Mina i l’anomenat parc del Besós. Fa temps que el riu Besòs ja no és aquella claveguera que tots recordàvem de nens. Ara l’aigua està neta, hi ha ànecs i tot!. Hi ha un munt de gespa i és un espai molt agradable per jugar, passejar, anar amb bici o badar. Des del Pont de la Pota Nord a la zona de Santa Coloma de Gramenet, i fins arribar al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, trobareu 5 kms. de vora amb gespa, i carril bici, que son ben accessibles gràcies a un seguit de rampes i escales. Ah!, i la gespa podeu trepitjar-la!. Al final de tot trobareu la desembocadura, al costat del mar, on hi ha un espai de parc i de platja, on podeu banyar-vos. Està obert de 10 a 21 hores a l’estiu i de 10 a 17 hores a l’hivern. En total hi ha 20 punts on accedir a l’interior del riu, per un costat o l’altre, i es pot canviar de costat passant pels ponts del Molinet o Cristòfor de Moura, que son peatonals, o bé fent servir altres ponts per cotxes però amb vorera. Aquí i allà trobareu tot caminant o bicicletejant algunes fonts d’aigua potable, espais amb jocs infantils, pistes de petanca, cistelles de bàsquet o pistes per monopatins. Als carrers del costat sol haver-hi bon aparcament.  Si penseu anar-hi aprofiteu aquest proper diumenge, 9 de març de 2014, que de les 11 a les 13.30 hores hi ha una activitat de l’Àrea Metropolitana, just al parc del besós, a tocar del barri de la Mina, al carrer Cristòfor de Moura. Parlaran d’ocells i caixes niu. Hi haurà un taller per construir-ne algunes i penjar-les al parc. Adreçat justament a infants a partir de 6 anys. Si us agrada el punt de trobada serà l’estació del Trambesòs “Parc del Besòs”, a Sant Adrià, però a l’altra costat del riu Besòs. Les coordenades exactes son: N 41.419439, E 2.217650. Trobareu més informació a l’adreça web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o al Museu de la Ciència. Per reservar cal fer-ho al tel. 93 256 22 20. La inscripció és gratuïta però obligatòria. També per correu, de dilluns a divendres de 10 hores a 13 hores, escrivint a activmuseuciencies@bcn.cat. Tant si aneu a la trobada, com si només passejeu o aneu amb bici pel Besós, amunt i avall, segur que us ho passareu fantàstic!. 

El Parque Fluvial del Besòs es un bonito espacio público a lo largo de los últimos kms. del rio Besòs, sus orillas, la desembocadura al mar, i unas zonas verdes próximas, entre ellas el parque del barrio de la Mina, o parc del Besós. Son 5 kms. de buena hierba, pisable, accessibles gràcies por 20 rampas y escaleras a lo largo del recorrido. Hay agua potable, espacios de juegos infantiles, pistas de petanca, básquet o monopatín. Además, este domingo 9 de marzo de 2014, de las 11 a las 13.30 horas teneis una activitad del Àrea Metropolitana, justo en el parque del besós, a tocar del barrio de la Mina, en la calle Cristóbal de Moura. Se trata de hacer cajas nido para los pájaros, un bonito taller. El encuentro será en la estación del Trambesòs “Parc del Besòs”, coordenada N 41.419439, E 2.217650. Más información en la web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o del Museu de la Ciència. Para reservar llamad al tel. 93 256 22 20. La inscripción és gratuïta y obligatòria.

Köln

A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

El Museu Blau de Barcelona

Un dia de pluja?. Fa fred?. Una ventada que no convida a passejar amb els nens pel carrer?. Penseu en el Museu Blau. El nou museu de les ciències naturals de Barcelona. Està situat en aquell grandiós edifici blau que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures, i que ningú no va saber bé ben per a què servia, exactament. Ara, mal que bé, s’ha pogut donar sortida a 9.000 m2 molt mal distribuïts, i pitjor aprofitats. El resultat és un museu curiós, un xic decimonònic malgrat l’aire modern. I és que animals dissecats, fòsils i pedres son difícilment conjugables amb disseny. Però s’ha intentat. No és el Cosmocaixa, però mereix una visita. És curiós. Te espais per a exposicions temporals, una mediateca i una sala, molt xula, on fan tallers pels infants de 0-6 anys, anomenada el niu. En algún lloc que no vàrem visitar hi ha un bar i un restaurant. Sortint una botiga. L’exposició principal es diu Planeta Vida, i no està malament. Te alguns atractius per la canalla, de caire tecnològic, com ara les pantalles lupes d’informació, que son molt aparents. El Museu Blau és, doncs, una bona alternativa a quedar-se avorrit a casa. Obert de dimarts a divendres de 10 a 19 hores. Dissabtes i diumenges fins les 20 h. Els primers diumenges de mes, o els diumenges a la tarda, gratuït. L’entrada val 7 €, (2012), amb reduccions per famílies, per petits i grans. Gratuïta pels menors de 16 anys. Ja veieu que donen moltes facilitats. I, a més, l’entrada serveix per veure també el Jardí Botànic de Barcelona, que està a Montjuïc. Podeu arribar-hi molt fàcilment en metro de la L4, la groga, baixant a Maresme-Fòrum, millor la sortida Rambla Prim. També amb el tram T4, parada Fòrum, o en els busos 43, 41, 7, 141, 36, 99 i B23. En cotxe el millor fora utilitzar els aparcaments del centre comercial de Diagonal Mar, que donen tres hores gratuïtes i son molt grans. Una bona idea si fa fred, plou o fa mal temps!.

¿Un día de lluvia?. ¿Hace frío?. ¿Un viento que no invita a pasear con los niños por la calle?. Piensen en el Museo Azul. El nuevo museo de las ciencias naturales de Barcelona. Está situado en ese grandioso edificio azul que se construyó con motivo del Fórum de las Culturas, y que nadie supo bien bien para qué servía, exactamente. Ahora, mal que bien, se ha podido dar salida a 9.000 m2 muy mal distribuidos, y peor aprovechados. El resultado es un museo curioso, un poco decimonónico a pesar del aire moderno. Y es que animales disecados, fósiles y piedras son difícilmente conjugables con diseño. Pero se ha intentado. No es el Cosmocaixa, pero merece una visita. Es curioso. Tiene espacios para exposiciones temporales, una mediateca y una sala, muy chula, donde hacen talleres para los niños de 0-6 años, llamada el nido. En algún lugar que no visitamos hay un bar y un restaurante. Saliendo una tienda. La exposición principal se llama Planeta Vida, y no está mal. Tiene algunos atractivos para los niños, de carácter tecnológico, como las pantallas lupas de información, que son muy aparentes. El Museo Azul es, pues, una buena alternativa a quedarse aburrido en casa. Abierto de martes a viernes de 10 a 19 horas. Sábados y domingos hasta las 20 h. Los primeros domingos de mes, o los domingos por la tarde, gratuito. La entrada vale 7 €, (2012), con reducciones para familias, para peques y mayores. Gratuita para los menores de 16 años. Ya veis que dan muchas facilidades. Y, además, la entrada sirve para ver también el Jardín Botánico de Barcelona, que está en Montjuïc. Pueden llegar muy fácilmente en metro de la L4, la amarilla, bajando en Maresme-Fòrum, mejor la salida Rambla Prim. También con el tram T4, parada Forum, o en los buses 43, 41, 7, 141, 36, 99 y B23. En coche hay que utilizar los aparcamientos del centro comercial de Diagonal Mar, que dan tres horas gratuitas y son muy grandes.

Tram

Ja heu anat en Tram per Barcelona. Sigui en trambaix o en trambesos, una anada en tram és barateta i resultona. Podeu anar de Sant Adrià de Besós al Auditori i visitar el museu de la música. Podeu anar fins la Ciutadella, a remar, a veure el museu de zoologia o el de geologia. O al zoo!. Si aneu pel Baix llobregat, cada poble té les seves virtuds: parcs recuperats de finques noucentistes, a Esplugues, a Cornellà… cases modernistes a Sant Joan d’es Pi… bé, questió de fer-hi un volt.