Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Monteriggioni, revisitada

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Siena, revisitada

Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Génova

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Sicília

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

Piazza Armerina

Piazza Armerina és un poble del centre de SicíliaPiazza Armerina és un poble del centre de Sicília on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable per qualsevol persona que visiti l’illa. Però no cal entristir-se davant l’expectativa de fer un volt per aquesta bonica ciutat. És molt maca, te bons restaurants i una catedral guapíssima. La regió que envolta Piazza Armerina tampoc no és lletja. Es tracta d’un seguit de turons boscosos, d’un miler de metres d’altura, que aporten un aire fresc a la zona i fan que les temperatures es mantinguin a ratlla, cosa que no vol dir que no faci molta calor. Com ja hem dit abans, Piazza és famosa Vila Romana del Casale, però ella mateixa te llocs preciosos. Ocupa un turó on les cases s’esglaonen i el duomo presideix, imponent, a 721 mts. Podeu pujar amb el cotxe fins dalt de tot i aparcar prop de la catedral. És zona blava i mai no hi ha ningú. I tot els carrers estrets mai no us quedareu clavats, la ruta pers autos dins de la vila està molt ben pensada, és ample, i els carrers son de direcció única. Aquí mimen els turistes, i tot està molt més net que a la resta de Sicília. Tot el casc antic, amb carrers estrets que pugen i baixen, està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques, com ara el palazzo Trigona, per exemple. Durant la mare de Déu d’agost, del 12 al 15 aproximadament, hi ha una festa molt viscuda per la gent de Piazza, es tracta del Palio dei Normanni, que celebra l’alliberament dels àrabs per part de Roger. Podeu dinar molt bé a Piazza. Nosaltres ho vam fer al restaurant Trattoria Al Goloso, al centre del casc antic, a la Piazza Garibaldi, la primera que trobareu quan sigueu dins dels carrerons del centre del poble. Just a l’altre racó de la plaça també ens va fer molt el pes un altre restaurant anomenat Amici Mei. ¡Si aneu cap al Casale no us oblideu de Piazza Armerina!.

Piazza Armerina es un pueblo del centro de Sicilia donde deberá ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable para cualquier persona que visite la isla. Pero no hay que entristecerse ante la expectativa de dar una vuelta por esta hermosa ciudad. Es muy bonita, tiene buenos restaurantes y una catedral guapísima. La región que rodea Piazza Armerina tampoco es fea. Se trata de una serie de colinas boscosas, de un millar de metros de altura, que aportan un aire fresco en la zona y hacen que las temperaturas se mantengan a raya, lo que no quiere decir que no haga mucho calor. Como ya hemos dicho antes, Piazza es famosa Villa Romana del Casale, pero ella misma tiene lugares preciosos. Ocupa una colina donde las casas se escalonan y el duomo preside, imponente, a 721 mts. Puede subir con el coche hasta arriba de todo y aparcar cerca de la catedral. Es zona azul y nunca hay nadie. Y todo las calles estrechas nunca os quedaréis clavados, la ruta pers autos dentro de la villa está muy bien pensada, es ancho, y las calles son de dirección única. Aquí miman los turistas, y todo está mucho más limpio que en el resto de Sicilia. Todo el casco antiguo, con calles estrechas que suben y bajan, está lleno de palacios e iglesias renacentistas y barrocas, como el palazzo Trigona, por ejemplo. Durante la Virgen de agosto, del 12 al 15 aproximadamente, hay una fiesta muy vivida por la gente de Piazza, se trata del Palio dei Normanni, que celebra la liberación de los árabes por parte de Roger. Puede comer muy bien a Piazza. Nosotros lo hicimos en el restaurante Trattoria Al Goloso, en el centro del casco antiguo, en la Piazza Garibaldi, la primera que encontrará cuando esté dentro de los callejones del centro del pueblo. Justo al otro rincón de la plaza también nos hizo mucho el peso otro restaurante llamado Amici Mei. ¡Si va hacia el Casale no se olvide de Piazza Armerina !.

Palermo

Palermo, la capital de Sicilia, és una de les ciutats més maques que mai hem vist. I no perquè sigui una vila neta, polida, plena de jardins i boscos. No, ben al contrari Palerm és bruta, caòtica, desordenada, polsosa i fa una mica de por fins i tot. Sembla sortida d’una guerra, presa d’una anarquia controlada. Però darrera aquestes façanes que cauen dels palaus, d’aquests carrers plens de brutícia, esglésies deixades de la mà de Déu amaguen tresors interiors dignes d’un museu. I no es tracta d’un temple o dos… n’hi ha centenars!. Palerm te un centre històric molt gran, inabastable. Caminareu de valent. Via Maqueda és la seva artèria comercial, tancada al trànsit els dies festius. Per ella arribareu als Quattro Canti, mena de plaça que no ho és en realitat, molt escenogràfica, amb les seves fonts a cantonada. Però intentem descriure una possible ruta de visita d’una ciutat amb tantes coses a admirar. Podríem començar pel nord, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la sortida de Palerm. Allà s’alça San Giovanni degli Eremiti, una bonica església que fou àrab, i la descomunal massa del palau dels normands, amb l’excelsa capella palatina, plena de mosaics bizantins preciosos. Caminant una mica més enllà podeu anar al convent dels caputxins amb unes tenebroses catacumbes, plenes de cadàvers momificats. Baixant cap als quattro canti per Vittorio Emmanuelle hi ha el Duomo, més avall els Quattro Canti, i girant, la bonica i espectacular piazza pretoria amb una font monumental, l’ajuntament i la universitat. Tanquen la plaça dues esglésies que cal veure, barroc del més bo: Santa Caterina, sovint tancada, i els Teatins. Una mica més enllà teniu la Piazza Bellini amb el temple normand i barroc de la Martorana, la millor de Palerm per a nosaltres, farcida de mosaics i frescos magnífics, i la de San Cataldo, com extreta de l’orient més llunyà, amb les seves gracioses cúpuletes. També podeu visitar altres esglésies xules, com el Gesú, no gaire lluny de San Cataldo, en un barri d’oficis on s’hi fa un animat mercat de carrer de fruites i verdures. I, parlant de mercats, n’hi ha un munt a Palerm: de brocanters, de segona mà, de les puces… mercats de tota mena. I arran d’aigua el port antic, la cala li diuen, i anant cap el port modern des de la Cala, però pels carrers interiors, els meravellosos oratoris, com l’oratori de Santa Zita, barroc, amb els angelots jugant, deliciosos a les parets, el de San Domènico, el de San Francesco… no recordo quants més, plens d’art. I, els voltants de Palerm també son fascinats. Per exemple la bellíssima platja de Mondello, un antic poblet de pescadors, uns 8 kms. al oest de la ciutat, amb una platja llarga de sorra daurada, d’aigües transparents. Hi ha un bus urbà que va fins Mondello des de Palerm. O la impressionant catedral i claustre de Monreale, 8 kms. al sud, guapíssima, amb mosaics bizantins esplèndits, i columnes normandes fetes amb mosaics incrustats també, patrimoni de la humanitat, com la majoria de monuments del propi Palerm, com ja era d’esperar. I 8kms a l’est teniu la Villa Palagonia en Bagheria, una casa d’estiueig barroca del segle XVIII, molt maca. Per dormir a Palerm us recomanem el Ibis Styles, que està situat al port, amb vistes damunt dels vaixells que arriben d’arreu de la mediterrània, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, a Cerdenya. Habitacions renovades a preus mòdics, els nens gratis, i desdejuni damunt del port, vistes impagables. Per dinar o sopar coneixem molts llocs, alguns al voltant del port, prop de l’hotel, com ara la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco és un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals. Preus baixos, a dins, bon menjar arreu, modern, jove, super divertit. Ens va encantar. També vam anar a la Pizzeria Al Magnum, prop del port i l’hotel, popular i divertida, amanides, pizzes i plats més complicats a preus baixos. Molt diferent és el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lluny d’aquesta església i del palau dels normands. Molt més clàssic i sofisticat, fan bona teca a preus no elevats. Bona estada a Palerm!.

Palermo, la capital de Sicilia, es una de las ciudades más bonitas que nunca hemos visto. Y no porque sea una ciudad limpia, llena de jardines y bosques. No, al contrario Palermo es sucia, caótica, desordenada, polvorienta y da un poco de miedo incluso. Parece salida de una guerra, tomada de una anarquía controlada. Pero detrás de estas fachadas que caen de los palacios, de estas calles llenas de suciedad, las iglesias dejadas de la mano de Dios esconden tesoros interiores dignos de un museo. Y no se trata de un templo o dos … ¡hay cientos !. Palermo tiene un centro histórico muy grande, inalcanzable. Caminaréis duro. Vía Maqueda es su arteria comercial, cerrada al tráfico los días festivos. Por ella se llega a los Quattro Canti, tipo de plaza que no lo es en realidad, muy escenográfica, con sus fuentes en esquina. Pero intentamos describir una posible ruta de visita de una ciudad con tantas cosas a admirar. Podríamos empezar por el norte, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la salida de Palermo. Allí se alza San Giovanni degli Eremiti, una bonita iglesia que fue árabe, y la descomunal masa del palacio de los normandos, con la excelsa capilla palatina, llena de mosaicos bizantinos preciosos. Caminando un poco más allá puede ir al convento de los capuchinos con unas tenebrosas catacumbas, llenas de cadáveres momificados. Bajando hacia los quattro cante por Vittorio Emmanuelle está el Duomo, más abajo los Quattro Canti, y girando, la bonita y espectacular piazza pretoria con una fuente monumental, el ayuntamiento y la universidad. Cierran la plaza dos iglesias que hay que ver, barroco del más bueno: Santa Catalina, a menudo cerrada, y los Teatinos. Un poco más allá tiene la Piazza Bellini con el templo normando y barroco de la Martorana, la mejor de Palermo para nosotros, rellena de mosaicos y frescos magníficos, y la de San Cataldo, como extraída del oriente más lejano, con las sus graciosas cupulita. También puede visitar otras iglesias chulas, como el Gesú, no muy lejos de San Cataldo, en un barrio de oficios donde se hace un animado mercado callejero de frutas y verduras. Y, hablando de mercados, hay un montón en Palermo: de anticuarios, de segunda mano, de las pulgas … mercados de todo tipo. Y junto al agua el puerto antiguo, la cala le dicen, y yendo hacia el puerto moderno desde la Cala, pero por las calles interiores, los maravillosos oratorios, como el oratorio de Santa Zita, barroco, con los angelotes jugando, deliciosos en las paredes, el de San Domenico, el de San Francisco … no recuerdo cuantos más, llenos de arte. Y, los alrededores de Palermo también son fascinados. Por ejemplo la bellísima playa de Mondello, un antiguo pueblo de pescadores, unos 8 kms. al oeste de la ciudad, con una playa larga de arena dorada, de aguas transparentes. Hay un bus urbano que hasta Mondello desde Palermo. O la impresionante catedral y claustro de Monreale, 8 kms. al sur, guapísima, con mosaicos bizantinos espléndidos, y columnas normandas hechas con mosaicos incrustados también, patrimonio de la humanidad, como la mayoría de monumentos del propio Palermo, como ya era de esperar. Y 8kms al este tiene la Villa Palagonia en Bagheria, una casa de veraneo barroca del siglo XVIII, muy bonita. Para dormir en Palermo le recomendamos el Ibis Styles, que está situado en el puerto, con vistas sobre los barcos que llegan de todas partes del mediterráneo, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, en Cerdeña. Habitaciones renovadas a precios módicos, los niños gratis, y desayuno encima del puerto, vistas impagables. Para comer o cenar conocemos muchos lugares, algunos alrededor del puerto, cerca del hotel, como la trattoria Y Compare, pasta muy buena, pescado fresco, platos de mercado, a precios muy bajos. Muy recomendable. La antigua focaccias de San Francesco es un self-service muy bueno. Tablas fuera, servidas, para turistas, y tablas dentro donde te tienes que buscar la vida para los locales. Precios bajos, dentro, buena comida partes, moderno, joven, super divertido. Nos encantó. También fuimos a la Pizzeria Al Magnum, cerca del puerto y el hotel, popular y divertida, ensaladas, pizzas y platos más complicados a precios bajos. Muy diferente es el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lejos de esta iglesia y del palacio de los normandos. Mucho más clásico y sofisticado, hacen buena comida a precios no elevados. ¡Buena estancia en Palermo !.

Verona, una altra volta

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno és una ciutat secundària en la llarga llista de bellíssimes ciutats italianes. Una vila de la regió de Les Marques, molt poc coneguda i molt menys visitada. Una il·lustre desconeguda. I tot això malgrat que tots els experts reconeixen que la seva escenogràfica Piazza del Popolo és, possiblement, la més maravellosa, armònica i grandiosa plaça de tota Itàlia. I la plaça realment és molt formosa. Gran, i llarga, llargíssima, increiblement llarga. D’unes mides extremes. Tota pavimentada en pedra de travertí, dirieu que aquesta vasta plaça va ser creada expressament per representar-hi una òpera o una epopèia clàssica. No només la plaça us encantarà quan visiteu Ascoli. També el seu casc antic, ple d’esglèsies, convents i palaus. Com en totes les ciutats italianes, una concentració d’art inaudita, formidable, increible. Com en totes les ciutats d’aquest país d’artistes. Podeu passar per Ascoli tornant de Roma i camí de Venecia. Llavors podeu decidir-vos a fer el camí de l’Adriàtic. Si així ho feu, travessareu les Marques és una regió molt interessant, amb fites com ara la bellíssima Urbino, o la curiosa Sant Marino, per anar a sortir a Ravenna, la fantàstica ciutat imperial. Una ruta diferent, que travessa els Apenins i una regió boscosa i de relleu ondulant. Com en el cas de Montepulciano, el millor per visitar Ascoli és deixar el cotxe al parking de l’entrada i agafar l’ascensor fins el centre. Des de Roma podeu prendre l’autopista A-24, i la carretera SS8 i caure a l’autopista Adriàtica, A14.  Sortiu a Sant Benedetto del Tronto, ben indicat, i Ascoli. Si aneu per la SS4, l’antiga via Salària, fareu ruta lenta (des de Roma tres hores i escaig), de paisatge. Si no voleu anar a Roma, passeu per l’Umbria, una altra regió maravellosa, per Perugia i Foligno. Ascoli te hotels bellíssims, com ara l’Albergo Piceno, que son una obra d’art en ells mateixos. I no és l’únic. Ara bé, no són regalats!

Ascoli Piceno es una ciudad secundaria en la larga lista de bellísimas ciudades italianas. Una villa de la región de las Marcas, muy poco conocida y mucho menos visitada. Una ilustre desconocida. Y todo ello pese a que todos los expertos reconocen que su escenográfica Piazza del Popolo es, posiblemente, la más maravillosa, armónica y grandiosa plaza de toda Italia. Y la plaza realmente es muy hermosa. Grande, y larga, larguísima, increíblemente larga. De unas medidas extremas. Toda pavimentada en piedra de travertino, diríais que esta vasta plaza fue creada expresamente para representar una ópera o una epopeya clásica. No sólo la plaza os encantará cuando visiteis Ascoli. También su casco antiguo, lleno de iglesias, conventos y palacios. Como en todas las ciudades italianas, una concentración de arte inaudita, formidable, increíble. Como en todas las ciudades de este país de artistas. Pueden pasar por Ascoli volviendo de Roma y camino de Venecia. Entonces pueden decidir hacer el camino del Adriático. Si así lo hacéis, atravesaréis las Marcas es una región muy interesante, con hitos como la bellísima Urbino, o la curiosa San Marino, para ir a salir a Rávena, la fantástica ciudad imperial. Una ruta diferente, que atraviesa los Apeninos y una región boscosa y de relieve ondulante. Como en el caso de Montepulciano, lo mejor para visitar Ascoli es dejar el coche en el parking de la entrada y coger el ascensor hasta el centro. Desde Roma pueden tomar la autopista A-24, y la carretera SS8. Ireis a la autopista del Adriático, A14. Salgan en San Benedetto del Tronto, bien indicado, y Ascoli. Si vais por la SS4, la antigua vía Salaria, haréis una ruta lenta (desde Roma tres horas y pico), de paisaje. Si no quieren ir a Roma, y si pasar por la Umbría, otra región maravillosa, por Perugia y Foligno. Ascoli tiene hoteles bellísimos, como el Albergo Piceno, que son una obra de arte en sí mismos. Y no es el único. Ahora bien, no son baratos.

Napoli

Nàpols és perillós?. Potser si. Hi ha barris, hi ha carrers, hi ha llocs, on involuntàriament mires cap enrere, com sospitant que et segueixen. I no és veritat. Si que ho és que tothom et mira, t’observa, t’escruta. Mil ulls aliens clavats al clatell, aixó si que és segur. De fet no recomanaríem Nàpols per una primera visita a Itàlia, ni tampoc per a viatgers novells. És millor començar per coses menys dures, com ara Florència o Venècia, per passar més tard a Roma i, per fi, poder assumir amb tota la seva espectacularitat, tota la seva humanitat, la capital del sud. Nàpols és brut. Amb una brutícia de segles. Desordenada amb intenció de ser-ho, caòtica. Però també és múltiple, diversa, sensual, acollidora. Les olors són diferents a cada cantonada. Les sorpreses us esperen a cada pas. Primer de tot teniu el Nàpols oficial, escenogràfic, preparat per ser presentat en societat. Amb el seu imposant castell Nuovo, medieval, presidint el port. Un port gran, bulliciós, obert a tots els ports del Mediterrani. Obert a Àfrica, a Sardenya, a Sicília, a l’Orient. A tocar trobareu la seva plaça del Plebiscit, amb l’església rodona, amb la seva columnata, l’Opera de Carles III i el palau reial. Darrera les galeries d’Humberto I, rèplica de les de Milà, amb totes les marques de moda. Sortiu a via Toledo, l’arteria elegant, comercial, peatonal de la vila, farcida de palaus barrocs, elegants, immensos, vinguts a menys, ocupats ara per habitatges familiars i botigues de records. Però també heu de veure la Nàpols més canalla, més divertida, més amagada, popular, més agradable, més palpitant. La que trobareu si entreu per Spaca Napoli, la via més artística de la ciutat, on us sortiran al pas esglésies meravelloses com Santa Clara i el seu claustre de rajoles, com San Severino, amb la seva capella, Sant Domènec, Sant Llorenç… Pugeu després fins el Duomo, i retorneu per la Via dei Tribunali, amb les esglésies barroques plenes de calaveres, i els palaus sumptuosos, de parets brutes i ronxades, de voreres lliscoses, de fortors indescriptibles. Així haureu fet la volta a Nàpols. Una volta al Nàpols més familiar. Ara sereu a piazza Dante. Llavors podeu continuar de front cap els barris Espanyols. Atenció: amb molt de compte!. O bé pujar cap a Capodimonte, el palau per antonomàsia, a veure les esplèndides col·leccions d’art. Una pinacoteca inexcusable. Si us agrada l’art antic, teniu el museu arqueològic, amb peces imprescindibles. Pregunteu que si ens ha agradat Nàpols?. Sí, molt. Hi tornariem a ulls clucs. De fet necessitem tornar ja a Nàpols. Veure la seva badia llegendària, amb el Vesubi al fons, maravellosa de veritat. Necessitem recórrer de nou, en mig del trànsit lent, sorollós i endimoniat de la ciutat, on ningú no respecta ningú, els carrers i les places d’aquest “caput mundi”. Ho necessitem per saber que som vius. Que continuem vius. Per saber que encara sabem viure la vida. Per allotjar-vos hi ha centenars d’hotels a Nàpols. I per les famílies dos Novotels a les afores, a Salerno i a Caserta. També podeu menjar a mil llocs. Nosaltres us recomanem els locals al llarg d’Spaca Napoli, a la plaça de Sant Domènec, per exemple, o a Via Tribunali. Nàpols és ideal per unes vacances de Nadal, o de Setmana Santa. Veureu els típics pessebres, o sumptuoses processons. I pels voltants tindreu  desenes de raons per tornar-h: Castell de l’Uovo, Port de Santa Llucia, Cumas, Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeia… De veritat, Nàpols no fa prou por com per poder passar de llarg.

¿Nápoles es peligroso?. Quizás si. Hay barrios, hay calles, hay lugares donde involuntariamente miras atrás, como sospechando que te siguen. Y no es verdad. Que te miran, que te observan, que te escrutan, los ojos ajenos clavados en la nuca, eso si que es seguro. De hecho no recomendaríamos Nápoles para una primera visita a Italia, ni tampoco para viajeros noveles. Es mejor empezar por cosas menos duras, como Florencia o Venecia, para pasar más tarde a Roma y, por fin, poder asumir con toda su espectacularidad, toda su humanidad, la capital del sur. Nápoles es sucio. Con una suciedad de siglos. Desordenada con intención de serlo, caótica. Es múltiple, diversa, sensual, acogedora. Los olores son diferentes en cada esquina. Las sorpresas esperan a cada paso. El Nápoles oficial, escenográfico, está bién preparado para ser presentado en sociedad. Con el castillo Nuovo, medieval, presidiendo el puerto. Un puerto grande, bullicioso, abierto a todos los puertos del Mediterráneo. Abierto a África, en Cerdeña, en Sicilia, a Oriente. La plaza del Plebiscito, con la iglesia redonda, con el palacio real y la columnata són grandilocuentes. Las galerías de Humberto I, réplica de las de Milán, tienen todas las marcas de la moda. Vía Toledo es la arteria elegante, comercial, peatonal, llena de palacios barrocos, elegantes, inmensos, venidos a menos, ocupados ahora por viviendas familiares y tiendas de recuerdos. Pero también está la Nápoles más canalla, más divertida, más escondida, popular, más agradable, más palpitante. La que encontraréis si entráis por Spaca Napoli, la vía más artística de la ciudad, donde les saldrán al paso iglesias maravillosas como Santa Clara y su claustro de azulejos, como San Severino, con su capilla, Santo Domingo, San Lorenzo .. . Hay que subir hasta el Duomo y retornar por la Via dei Tribunal, con las iglesias barrocas llenas de calaveras, y los palacios suntuosos, de paredes sucias y ronchosas, de aceras resbaladizas, y hedores indescriptibles. Así habréis dado la vuelta a Nápoles. A la ciudad más familiar. Estareis en la piazza Dante. Entonces se puede seguir de frente hacia los barrios Españoles. ¡Con mucho cuidado!. O bien subir hacia Capodimonte, el palacio por antonomasia, a ver las espléndidas colecciones de arte. Una pinacoteca inexcusable. Si os gusta el arte antiguo, no olvideis el museo arqueológico, con piezas imprescindibles. ¿Preguntais si nos ha gustado Nápoles?. Sí, mucho. Volveríamos a pies juntillas. Necesitamos volver a Nápoles. Ver su bahía, con el Vesubio al fondo, maravillosa. Necesitamos recorrer de nuevo, en medio del tráfico lento, ruidoso y endemoniado de la ciudad, donde nadie respeta a nadie, las calles y las plazas de este “caput mundi”. Lo necesitamos para saber que seguimos vivos, para saber que todavía sabemos vivir la vida. Hay cientos de hoteles en Nápoles. Y para las familias dos Novoteles a las afueras, en Salerno y Caserta. En Nápoles se puede comer en mil lugares. Les recomendamos los locales en la plaza de Santo Domingo, o en via Tribunali, por ejemplo. La ciudad es ideal para unas vacaciones de Navidad, o de Semana Santa. Para ver pesebres, o procesiones. Y en sus alrededores decenas de razones para ir de nuevo: Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeya …

Monteriggioni

Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, sembrat d’oliveres i de gespa seca, on canten apassionadament les cigarres, i enfileu la torre de defensa, la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i dos bars. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Totes dues cuines esperaven els visitants. Com el manà. Tipisme a rabiar. Taules al sol, dins la plaça. Una parra intentava mitigar la calor i la claror. I poca cosa més. S’agraeïx l’aire condicionat de l’interior. Res més. També tenen habitacions, damunt del bar. Sembla un lloc bonic. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Naturalment heu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com l’Abadia d’Isola, una petita joia cistercenca. O el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O Sant Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Mesas a pleno sol, en la plaza. Una parra intentaba mitigar el calor y la luz. Y poco más. Se agradece el aire acondicionado del interior. No hay nada más. También tienen habitaciones, encima del bar. Parece un lugar bonito. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Cremona

Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.

Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.

Roma

Roma, caput mundi, encara que ara ja no tant. De tota manera és difícil que una altra capital europea acumuli tantíssim art com el que s’amuntega als carrers, places, palaus i temples de Roma. Podeu fer la Roma romana, amb el forum, el coliseu, el panteó, els arcs… també la Roma Barroca, la nostra preferida, amb el Vaticà, la plaça Navona, il Gesu… o la Roma popular, la del Transtèvere i els carrerons i palaus amb finestres obertes i cortines voleiant… o la Roma mundana i cosmopolita de la piazza il popolo o les escales de la piazza Spagna, i Via Veneto amb el seu glamour. Pels estudiosos i amants de l’art els museus vaticans són el repte. En fi, sempre hi ha un bon motiu per viatjar a Roma. http://www.romaturismo.it  Teniu molts hotels de tots els preus a Roma. Nosaltres estàvem en un càmping popular, amb un bon restaurant popular també, a Prima Porta, al nord de Roma. http://www.villageflaminio.com/

Roma, caput mundi, aunque ahora ya no tanto. De todas maneras es difícil que otra capital europea acumule tantísimo arte como el que se agolpa en las calles, plazas, palacios y templos de Roma. Podéis hacer la Roma romana, con el forum, coliseum, el panteón, los arcos… también la Roma Barroca, nuestra preferida, en el Vaticano, la plaza Navona, il Gesu… o la Roma popular, la del Transtèvere y los callejones y palacios con ventanas abiertas y cortinas volando… o la Roma mundana y cosmopolita de la piazza il popolo o las escaleras de la piazza Spagna, y Vía Veneto con su glamour. Para los estudiosos y amantes del arte los museos vaticanos son el reto. En fin, siempre hay un buen motivo por viajar a Roma. http://www.romaturismo.it  Tenéis muchos hoteles de todos los precios en Roma. Nosotros estábamos en un càmping popular, con un buen restaurante popular también, a Prima Porta, al norte de Roma. http://www.villageflaminio.com