Monteriggioni, revisitada


Image00116

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Image00117
Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Siena, revisitada


Image00114Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Image00112Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Image00111Image00103

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Image00115

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Sicília


img_3305

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

Piazza Armerina


piazza_armerina

Piazza Armerina és un poble del centre de SicíliaPiazza Armerina és un poble del centre de Sicília on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable per qualsevol persona que visiti l’illa. Però no cal entristir-se davant l’expectativa de fer un volt per aquesta bonica ciutat. És molt maca, te bons restaurants i una catedral guapíssima. La regió que envolta Piazza Armerina tampoc no és lletja. Es tracta d’un seguit de turons boscosos, d’un miler de metres d’altura, que aporten un aire fresc a la zona i fan que les temperatures es mantinguin a ratlla, cosa que no vol dir que no faci molta calor. Com ja hem dit abans, Piazza és famosa Vila Romana del Casale, però ella mateixa te llocs preciosos. Ocupa un turó on les cases s’esglaonen i el duomo presideix, imponent, a 721 mts. Podeu pujar amb el cotxe fins dalt de tot i aparcar prop de la catedral. És zona blava i mai no hi ha ningú. I tot els carrers estrets mai no us quedareu clavats, la ruta pers autos dins de la vila està molt ben pensada, és ample, i els carrers son de direcció única. Aquí mimen els turistes, i tot està molt més net que a la resta de Sicília. Tot el casc antic, amb carrers estrets que pugen i baixen, està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques, com ara el palazzo Trigona, per exemple. Durant la mare de Déu d’agost, del 12 al 15 aproximadament, hi ha una festa molt viscuda per la gent de Piazza, es tracta del Palio dei Normanni, que celebra l’alliberament dels àrabs per part de Roger. Podeu dinar molt bé a Piazza. Nosaltres ho vam fer al restaurant Trattoria Al Goloso, al centre del casc antic, a la Piazza Garibaldi, la primera que trobareu quan sigueu dins dels carrerons del centre del poble. Just a l’altre racó de la plaça també ens va fer molt el pes un altre restaurant anomenat Amici Mei. ¡Si aneu cap al Casale no us oblideu de Piazza Armerina!.

Piazza Armerina es un pueblo del centro de Sicilia donde deberá ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable para cualquier persona que visite la isla. Pero no hay que entristecerse ante la expectativa de dar una vuelta por esta hermosa ciudad. Es muy bonita, tiene buenos restaurantes y una catedral guapísima. La región que rodea Piazza Armerina tampoco es fea. Se trata de una serie de colinas boscosas, de un millar de metros de altura, que aportan un aire fresco en la zona y hacen que las temperaturas se mantengan a raya, lo que no quiere decir que no haga mucho calor. Como ya hemos dicho antes, Piazza es famosa Villa Romana del Casale, pero ella misma tiene lugares preciosos. Ocupa una colina donde las casas se escalonan y el duomo preside, imponente, a 721 mts. Puede subir con el coche hasta arriba de todo y aparcar cerca de la catedral. Es zona azul y nunca hay nadie. Y todo las calles estrechas nunca os quedaréis clavados, la ruta pers autos dentro de la villa está muy bien pensada, es ancho, y las calles son de dirección única. Aquí miman los turistas, y todo está mucho más limpio que en el resto de Sicilia. Todo el casco antiguo, con calles estrechas que suben y bajan, está lleno de palacios e iglesias renacentistas y barrocas, como el palazzo Trigona, por ejemplo. Durante la Virgen de agosto, del 12 al 15 aproximadamente, hay una fiesta muy vivida por la gente de Piazza, se trata del Palio dei Normanni, que celebra la liberación de los árabes por parte de Roger. Puede comer muy bien a Piazza. Nosotros lo hicimos en el restaurante Trattoria Al Goloso, en el centro del casco antiguo, en la Piazza Garibaldi, la primera que encontrará cuando esté dentro de los callejones del centro del pueblo. Justo al otro rincón de la plaza también nos hizo mucho el peso otro restaurante llamado Amici Mei. ¡Si va hacia el Casale no se olvide de Piazza Armerina !.

Palermo


Palerm

Palermo, la capital de Sicilia, és una de les ciutats més maques que mai hem vist. I no perquè sigui una vila neta, polida, plena de jardins i boscos. No, ben al contrari Palerm és bruta, caòtica, desordenada, polsosa i fa una mica de por fins i tot. Sembla sortida d’una guerra, presa d’una anarquia controlada. Però darrera aquestes façanes que cauen dels palaus, d’aquests carrers plens de brutícia, esglésies deixades de la mà de Déu amaguen tresors interiors dignes d’un museu. I no es tracta d’un temple o dos… n’hi ha centenars!. Palerm te un centre històric molt gran, inabastable. Caminareu de valent. Via Maqueda és la seva artèria comercial, tancada al trànsit els dies festius. Per ella arribareu als Quattro Canti, mena de plaça que no ho és en realitat, molt escenogràfica, amb les seves fonts a cantonada. Però intentem descriure una possible ruta de visita d’una ciutat amb tantes coses a admirar. Podríem començar pel nord, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la sortida de Palerm. Allà s’alça San Giovanni degli Eremiti, una bonica església que fou àrab, i la descomunal massa del palau dels normands, amb l’excelsa capella palatina, plena de mosaics bizantins preciosos. Caminant una mica més enllà podeu anar al convent dels caputxins amb unes tenebroses catacumbes, plenes de cadàvers momificats. Baixant cap als quattro canti per Vittorio Emmanuelle hi ha el Duomo, més avall els Quattro Canti, i girant, la bonica i espectacular piazza pretoria amb una font monumental, l’ajuntament i la universitat. Tanquen la plaça dues esglésies que cal veure, barroc del més bo: Santa Caterina, sovint tancada, i els Teatins. Una mica més enllà teniu la Piazza Bellini amb el temple normand i barroc de la Martorana, la millor de Palerm per a nosaltres, farcida de mosaics i frescos magnífics, i la de San Cataldo, com extreta de l’orient més llunyà, amb les seves gracioses cúpuletes. També podeu visitar altres esglésies xules, com el Gesú, no gaire lluny de San Cataldo, en un barri d’oficis on s’hi fa un animat mercat de carrer de fruites i verdures. I, parlant de mercats, n’hi ha un munt a Palerm: de brocanters, de segona mà, de les puces… mercats de tota mena. I arran d’aigua el port antic, la cala li diuen, i anant cap el port modern des de la Cala, però pels carrers interiors, els meravellosos oratoris, com l’oratori de Santa Zita, barroc, amb els angelots jugant, deliciosos a les parets, el de San Domènico, el de San Francesco… no recordo quants més, plens d’art. I, els voltants de Palerm també son fascinats. Per exemple la bellíssima platja de Mondello, un antic poblet de pescadors, uns 8 kms. al oest de la ciutat, amb una platja llarga de sorra daurada, d’aigües transparents. Hi ha un bus urbà que va fins Mondello des de Palerm. O la impressionant catedral i claustre de Monreale, 8 kms. al sud, guapíssima, amb mosaics bizantins esplèndits, i columnes normandes fetes amb mosaics incrustats també, patrimoni de la humanitat, com la majoria de monuments del propi Palerm, com ja era d’esperar. I 8kms a l’est teniu la Villa Palagonia en Bagheria, una casa d’estiueig barroca del segle XVIII, molt maca. Per dormir a Palerm us recomanem el Ibis Styles, que està situat al port, amb vistes damunt dels vaixells que arriben d’arreu de la mediterrània, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, a Cerdenya. Habitacions renovades a preus mòdics, els nens gratis, i desdejuni damunt del port, vistes impagables. Per dinar o sopar coneixem molts llocs, alguns al voltant del port, prop de l’hotel, com ara la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable. L’antiga Foccaceria de San Francesco és un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida per els locals. Preus baixos, a dins, bon menjar arreu, modern, jove, super divertit. Ens va encantar. També vam anar a la Pizzeria Al Magnum, prop del port i l’hotel, popular i divertida, amanides, pizzes i plats més complicats a preus baixos. Molt diferent és el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lluny d’aquesta església i del palau dels normands. Molt més clàssic i sofisticat, fan bona teca a preus no elevats. Bona estada a Palerm!.

Palermo, la capital de Sicilia, es una de las ciudades más bonitas que nunca hemos visto. Y no porque sea una ciudad limpia, llena de jardines y bosques. No, al contrario Palermo es sucia, caótica, desordenada, polvorienta y da un poco de miedo incluso. Parece salida de una guerra, tomada de una anarquía controlada. Pero detrás de estas fachadas que caen de los palacios, de estas calles llenas de suciedad, las iglesias dejadas de la mano de Dios esconden tesoros interiores dignos de un museo. Y no se trata de un templo o dos … ¡hay cientos !. Palermo tiene un centro histórico muy grande, inalcanzable. Caminaréis duro. Vía Maqueda es su arteria comercial, cerrada al tráfico los días festivos. Por ella se llega a los Quattro Canti, tipo de plaza que no lo es en realidad, muy escenográfica, con sus fuentes en esquina. Pero intentamos describir una posible ruta de visita de una ciudad con tantas cosas a admirar. Podríamos empezar por el norte, al final del corso Vittorio Emmanuele, a la salida de Palermo. Allí se alza San Giovanni degli Eremiti, una bonita iglesia que fue árabe, y la descomunal masa del palacio de los normandos, con la excelsa capilla palatina, llena de mosaicos bizantinos preciosos. Caminando un poco más allá puede ir al convento de los capuchinos con unas tenebrosas catacumbas, llenas de cadáveres momificados. Bajando hacia los quattro cante por Vittorio Emmanuelle está el Duomo, más abajo los Quattro Canti, y girando, la bonita y espectacular piazza pretoria con una fuente monumental, el ayuntamiento y la universidad. Cierran la plaza dos iglesias que hay que ver, barroco del más bueno: Santa Catalina, a menudo cerrada, y los Teatinos. Un poco más allá tiene la Piazza Bellini con el templo normando y barroco de la Martorana, la mejor de Palermo para nosotros, rellena de mosaicos y frescos magníficos, y la de San Cataldo, como extraída del oriente más lejano, con las sus graciosas cupulita. También puede visitar otras iglesias chulas, como el Gesú, no muy lejos de San Cataldo, en un barrio de oficios donde se hace un animado mercado callejero de frutas y verduras. Y, hablando de mercados, hay un montón en Palermo: de anticuarios, de segunda mano, de las pulgas … mercados de todo tipo. Y junto al agua el puerto antiguo, la cala le dicen, y yendo hacia el puerto moderno desde la Cala, pero por las calles interiores, los maravillosos oratorios, como el oratorio de Santa Zita, barroco, con los angelotes jugando, deliciosos en las paredes, el de San Domenico, el de San Francisco … no recuerdo cuantos más, llenos de arte. Y, los alrededores de Palermo también son fascinados. Por ejemplo la bellísima playa de Mondello, un antiguo pueblo de pescadores, unos 8 kms. al oeste de la ciudad, con una playa larga de arena dorada, de aguas transparentes. Hay un bus urbano que hasta Mondello desde Palermo. O la impresionante catedral y claustro de Monreale, 8 kms. al sur, guapísima, con mosaicos bizantinos espléndidos, y columnas normandas hechas con mosaicos incrustados también, patrimonio de la humanidad, como la mayoría de monumentos del propio Palermo, como ya era de esperar. Y 8kms al este tiene la Villa Palagonia en Bagheria, una casa de veraneo barroca del siglo XVIII, muy bonita. Para dormir en Palermo le recomendamos el Ibis Styles, que está situado en el puerto, con vistas sobre los barcos que llegan de todas partes del mediterráneo, de Nápoles, Livorno, Génova, Roma, Salerno o Cagliari, en Cerdeña. Habitaciones renovadas a precios módicos, los niños gratis, y desayuno encima del puerto, vistas impagables. Para comer o cenar conocemos muchos lugares, algunos alrededor del puerto, cerca del hotel, como la trattoria Y Compare, pasta muy buena, pescado fresco, platos de mercado, a precios muy bajos. Muy recomendable. La antigua focaccias de San Francesco es un self-service muy bueno. Tablas fuera, servidas, para turistas, y tablas dentro donde te tienes que buscar la vida para los locales. Precios bajos, dentro, buena comida partes, moderno, joven, super divertido. Nos encantó. También fuimos a la Pizzeria Al Magnum, cerca del puerto y el hotel, popular y divertida, ensaladas, pizzas y platos más complicados a precios bajos. Muy diferente es el Villa San Giovanni degli Eremiti, no lejos de esta iglesia y del palacio de los normandos. Mucho más clásico y sofisticado, hacen buena comida a precios no elevados. ¡Buena estancia en Palermo !.

Verona, una altra volta


verona2

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.